Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Benvinguts a l’hort. Carxofes

divendres, 28/12/2012


DSC04889.JPG

 


Carxofes amb cloïsses.

 

 

Ingredients per 4 persones

 

12 carxofes

500 g de cloïsses

300 ml de brou concentrat de peix

50 ml de vi blanc

4 grans d’all

1 bitxo

Julivert

1 cullerada de farina

Oli d’oliva

Sal

 

Off recordatori recepta

Pelem les carxofes, les tallem i les submergim en aigua i julivert per evitar-ne l’oxidació.

Enrossim les carxofes a la paella a foc fort amb un rajolí d’oli i sal.

Pelem i filetegem els grans d’all i els fiquem a la paella.

Quan les carxofes s’hagin enrossit, hi afegim el bitxo tallat.

Hi posem el vi blanc i continuem a foc mig fins que s’evapori.

Hi afegim la farina fins que cogui. Hi aboquem el brou de peix perquè hi cogui la carxofa.

Finalment afegim les cloïsses a la paella durant un minut, i el julivert picat. Sacsegem i mengem immediatament.

DSC04871.JPGDSC04887.JPG

El gall de Nadal

dilluns, 24/12/2012

Ja ho sé que al bloc hi trobareu receptes de pollastre de pagès farcit, però cada any és Nadal, i cada any faig pollastre farcit per celebrar les festes. Aquest any es mereix entrada al bloc per dues raons: Una, perquè em va quedar de meravella i, l’altra, i la més important, és que el pollastre d’enguany és de categoria, tanta que no és un pollastre sinó tot un gall, dels bons, dels de marca. Vaig tenir l’immens honor de ser la pregonera de la Fira del Gall de Vilafranca i com a prebenda em van deixar triar el Gall Negre del Penedès que més m’agradés.

Vaig ser molt feliç de viure de tant a prop la Fira del Gall, de conèixer la comissió i l’Ajuntament en ple, de passejar amb la Xica i la Ballarica, en comitiva, de passejar i comprar amb en Francesc Murgadas, de tastar els deliciosos plats cuinats de l’Olga del Gat Blau i de l’Oriol Llavina, del Cigró d’Or, de viure el mercat de dissabte de Vilafranca i endur-me’n un quilo de magnífics espigalls i de moniato blanc. En definitiva, va ser una jornada plena d’emocions, d’aprenentatges i de sabors.

Enlace permanente de imagen incrustada

Amb l'Oriol Llavina i en Francesc Murgadas

Un Gall Negre ha de tenir una criança d’un mínim de 130 dies. El coneixem per el seu preciós plomatge negre brillant, les potes de pissarra i el clavell de la cresta (una mena de bifurcació al final de la cresta)

Un cop triat, el van escorxar i gall cap a casa i cap a la cassola.

GALL NEGRE DEL PENEDÈS FARCIT DE POMES I PANSES

Temps de cocció: 2 hores i mitja (ho dic perquè no hi valen presses per fer el Gall Negre)

 

1 gall Negre del Penedès

100 gr. de llard de porc

4 pomes Golden

50 gr. de panses

50 ml de vi negre

Una cullerada sopera de sucre

Una cullerada sopera de mantega

Farigola fresca

Quatre cebes de Figueres

Una cabeça d’alls

Mitja llimona

una culleradeta de canyella

Una cullerada de mostassa

Dues patates o dos moniatos blancs

Dues cullerades de salsa de tomàquet

50 gr. de festucs

300 ml de cava

Sal i pebre

 

DSC09122.JPG

300 ml de brou de pollastre (jo el vaig fer aprofitant que bullia les potes, el pedrer i la cresta, amb una fulla de llorer, una branca d’api, un porro, una pastanaga. Vaig fer bullir el conjunt unes dues hores)

POsem les panses en remull en el vi negre.

Netejo el Gall Negre de les vísceres. Repelo les miques de canons de plomes que hi han quedat. Tallo les puntes de les ales, el coll i les potes.

Començo per les pomes. Les pelo i les tallo a quadrats. Les salto en una paella amb el sucre, la mantega, a foc mig uns deu minuts, o fins que veiem que la poma és cuita i daurada. Afegim les panses i el vi negre, deixem que evapori. Afegim els festucs , la canyella i la mostassa. Reservem.

Amb tres grans d’all, una mica de farigola fresca, julivert fresc i unes gotes generoses de llimona, fem una pasta al morter. Untem amb la pasta l’interior de l’animal. Freguem bé. Salpebrem i farcim amb les pomes, panses i festucs.

El lligo (si em ve de gust, jo no ho he fet, perquè no tenia fil de bramante i perquè m’ha fet mandra). El salpebrem per fora i l’untem amb llard de porc, sobre la safata que anirà al forn.

Quinze minuts de forn a 250ºC. El traiem, el mullem amb el cava. Abaixem el forn a 160ºC i el tornem a introduir, 30 minuts. Mentrestant, tallem les cebes de qualsevol manera, separem els grans d’all (però no els pelem), pelem les patates o els moniatos.

Un cop han passat els 30 minuts, posem les patates, les cebes i els alls a la cassola i programem 30 minuts més. Anem mullant el gall amb el seu propi suc, però si es queda sense hi anem abocant brou de pollastre calent. A partir de l’hora de cocció, hem d’anar mullant regularment el Gall amb el seu suc i amb brou calent. Ha de coure una hora i mitja més, a 160ºC.

En total haurà cuit dues hores i mitja.

Així el vaig fer i així va triomfar!

 DSC09121.JPG

I ja que hi sóc, us adjunto el pregó que vaig fer en la solemne sala de l’Ajuntament (imposa, eh?) i un parell de notícies que van sortir als mitjans locals.

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/cultura/31374-ada-parellada-reivindica-el-gall-negre-del-penedes-com-a-simbol-didentitat-catala.html

http://www.eixdiari.cat/economia/doc/38739/el-gall-negre-del-penedes-simbol-de-lindependentisme-catala.html

PREGÓ DE LA FIRA DEL GALL

 

Agraïments a les autoritats i a l’audiència

Fer un pregó és una feinada, les coses com siguin, has de dir coses políticament correctes, coses més o menys interessants i procurar que no s’adormi l’audiència. Fer un pregó és una feinada però també és un honor immens. És un honor perquè no es tracta de venir a lloar el gall Negre del Penedès, que ja vindrà, ja vindrà….aquesta part la tenim assegurada, sinó que es tracta de venir a donar suport, a recolzar i, sobretot, a reivindicar un patrimoni que ens identifica com a país, i això és el més important. Que avui, hores d’ara, el nostre país ho és en l’ànima, però volem ser-ho també en cos.

I de quin patrimoni parlo? Doncs de la defensa de la idiosincràsia catalana. Nosaltres som un país de pagesos i de botiguers (també d’industrials i de banquers, però avui aquests sectors no em convenen en el discurs), i aquesta fira n’és una mostra fefaent. No en sabem de fer de funcionaris, nosaltres hem de fer això que feu a la fira, fer créixer el producte i vendre’l, siguin galls o vins, coneixent els clients i les seves necessitats, i coneixent el gènero, com deia la meva mare.

I com que ha sortit la mare al pregó, ja no us farà res que també parli de l’avi.

 

Us llegiré un fragment del llibre EL QUÈ HEM MENJAT de Josep Pla.

 

El meu vell amic Paco Parellada dirigeix l’Hotel Europa de Granollers, que presenta un excel·lent restaurant per a cada dia que es converteix en el més gran establiment de restauració pública de tot el Principat els dies de mercat. En un dels darrers mercats (tardor de 1970) hi foren servits 1.700 coberts. És una xifra considerable. El meu amic em parla dels pollastres i em diu:

-          En aquest país hi ha tres classes de pollastres: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, mengen i divaguen, de vegades, molt lluny de la seva masia habitual, que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que és el millor que hi ha: la polarda. Però aquests darrers passen  molt alts i només són menjats per persones assenyades en dies molt assenyalats

 

Això ho explicava el meu avi cap a finals dels anys 60. Crec que és important destacar la data, perquè coincideix amb l’època de menys esplendor del gall Negre. Quan van estar a punt de desaparèixer, per considerar-se poc rendibles.

Potser sí que la polarda és una gallina senyorial, però nosaltres, els catalans, ja he dit que no som ni volem ser “només” senyors, i per això ens identifiquem més amb el gall negre del penedès. Jo gosaria completar al meu avi i afegir una nova categoria de pollastre. Si ell parlava dels anarquistes, els socialistes i els senyorials, jo hi afegiria els independents. El gall negre del penedès és la bandera de l’independentisme. És el nostre gall i, com a tal, fa més feina a Europa que a Espanya, perquè sé del cert que és molt apreciat a Alemanya. Tenint un gall tan apreciat i reconegut, crec que es mereix afegir-lo a la bandera del nostre país, com a signe d’identificació.

 

I és un signe d’identificació en tota la seva dimensió. És a dir, tot el Gall Negre és una metàfora.

Viu, és un lluitador, defensor del seu territori, orgullós de qui és, amo de l’espai i de bona raça. Té carn noble, cuixes fermes i pits treballats i és tan excepcional la seva grandària com la seva petitària (els menuts), és tan bo que no s’hi val desaprofitar-ne ni un bocí. Les vísceres del pollastre són magnífiques, però s’han de saber vendre, s’ha de fer una mica de màrqueting, de la mateixa manera que s’ha de fer una mica de màrqueting del nostre país. Perquè sinó sembla que només tenim pit i cuixa, això és Barcelona, Girona i Tarragona, mentre hi ha multitud de racons i de sorpreses a descobrir.

Recordo quan era petita, a casa meva, es feia màrqueting dels menuts del pollastre, al mimat de la casa es reservava el coll de l’animal, el coll bullit del brou. Encara el recordo amb delit. I entre els germans es generaven baralles per aconseguir menjar les potes, el pedrer, les oueres i la cresta. Clar que parlo d’aquella època en que només hi havia una cresta i dues potes. I és clar, això es feia valdre. Ara,  ni això hi ha a les cases, perquè la resposta a la pregunta de la pollera de si ens posa els escaldums és que ni en broma…..I és clar, davant d’un menyspreu tan categòric, ja no es valoren aquelles delícies. Potser els escaldums m’han tallat el discurs, però no volia desaprofitar la tribuna per retre’ls un homenatge, perquè formen part del meu record de taula d’hule descolorit i crits, raons i riures entre germans i enyoro tant els escaldums com l’hule descolorit i, per descomptat, els riures amb els germans.

 

Tornem al què dèiem, que el Gall Negre podria ser el símbol que acompanyés la bandera del nostre país. Però mentre ens arriba o no la possibilitat de triar com volem que sigui el nostre país, a tocar tenim el dia de Nadal i ara, això és el que més ens ocupa. Un àpat de Nadal no és de categoria si no hi ha aviram: gall dindi, capons, polarda, perdiu, ànec però per sobre de tot, Gall Negre. Aquest producte aglutina la tradició, els plats més nostrats, i és el repte més gran d’un cuiner que es vol preuar de ser-ho. Un cuiner no es pot considerar de ser-ho fins que no aconsegueix fer rendir un d’aquests galls, rebels a les coccions mel·líflues. Li cal una cocció de debò, lenta i determinant, que l’obligui a passar de Gall imponent a carn que es fon al paladar. Per això dic que un cuiner ho és no quan posa una pica a Flandes, sinó quan posa un “bec a la cassola”.

El Gall Negre és el millor test per provar els coneixements culinaris d’un cuiner i també és el millor test per provar la imaginació d’un cuiner. El gall és com un llenç en blanc per als cuiners més avantguardistes. Es transforma en salses, es deixa farcir, estofar, fregir, flamejar, trossejar, marinar…

En definitiva, la nostra cuina, tant la més tradicional com la d’autor necessita el Gall Negre del Penedès. I el nostre país necessita el Gall Negre i, també necessita la Fira del Gall de Vilafranca.

 

ADA PARELLADA

Desembre 2012

 

 

Una acció solidària a Súnion. Com partir el pastís?

divendres, 7/12/2012

http://vimeo.com/55062492

http://player.vimeo.com/video/55062492?badge=0

 

Magnífic vídeo per animar als alumnes de l’escola Súnion a participar en l’acció solidària per aconseguir joguines noves per als nens de famílies pobres.

Els meus fills són alumnes de Súnion, aquesta fantàstica escola on passen més coses que no només el curs acadèmic. I una de les coses que passen és que tenen un equip de professors impressionant. Són monstres en el que fan i en com ho transmeten. L’alumnat de Súnion està implicat en tot el procés i ho vaig poder comprovar jo mateixa quan en Guim Tió http://www.guimtio.blogspot.com/ , un dels professors d’art de Súnion i un il·lustrador de primera fila, em va demanar de col·laborar en el vídeo que us presento.

I ja que hi som, deixo la recepta que vam fer amb els nois, un brownie clàssic. Us diré que de tots els brownies que he provat de fer, aquesta és la millor recepta.

DSC07892.JPG

EL MILLOR BROWNIE

4 ous

200 sucre

Batre fins blanquejar

 

200 gr. xoco

150 gr. mantega

Fondre i afegir a la barreja anterior

 

100 gr. de farina

Canyella

sal

Afegir

 

Fora de la batedora, afegir nous

 

Coure 25 minuts a 180ºC

Aperitius fàcils per Nadal. Tallers a la Roca Village. X-Mas Delight

dijous, 6/12/2012

Aquests dies pre-nadalencs, la Roca Village m’ha convidat a formar part d’uns tallers en els que també hi participa Jorge de la Garza, que ensenya com ens hem de maquillar; i Prats Fatjó, que tracta el menú nadalenc strictu sensu, és a dir, escudella, carn d’olla i torrons.

Cada família, cada contrada i cada país té el seu específic àpat de Nadal, que passa de pares a fills, i que ens fa sentir que som d’aquí (poseu en aquest espai “aquí”, el lloc que us identifiqui).

És un dia important, en el que la casa s’omple de viandes, d’aromes i de memòria. Per això, a l’hora de triar uns plats nadalencs, per a ensenyar, per a fer el taller, he optat per els aperitius, perquè són l’espai de la llibertat, on ningú se sentirà traït, ningú hi trobarà res a faltar i tothom es deixarà sorprendre.

Com que l’àpat de Nadal és llarg d’elaborar, i en aquest punt rau una mica la gràcia de tot plegat, els aperitius han de ser fàcils i ràpids de fer, molt senzills. Això sí, també, molt vistosos. I amb aquestes limitacions i preceptes, he preparat quatre aperitius

 http://www.laflorinata.com/2012/11/events-mmmix-gastronomia-y-belleza-en.html?showComment=1354714527363#c6774507924130771305

 

La majoria de les fotografies les he agafat de la web la florinata, perquè com sempre, jo no tinc temps de fer-ne!

 

  Trufa de foie i carquinyolis amb pols d’or

 

  • 300 gr de foie- gras micuit o paté
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
  • Pols d’or

 

És un aperitiu senzillíssim. Es tracta, només de fer boletes amb el paté o el micuit i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrà del gust de cadascú.

Acabem amb pols d’or

La foto és de www.laflorinata

 

  1. 2.       Gotet de bacallà, oli de nyores i pipes
  • 350 g de retalls de bacallà dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores (opcional)

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4º

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquè sinó hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. És opcional, però hi queda molt bé. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tèbia, durant una bona estona, una hora com a mínim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem  amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

Fotografia de www.laflorinata.com

 

Ravioli de salmó amb brandada i picadillo de dàtil

Amb els mateixos ingredients que he fet servir en els tallers, hem improvisat aquest altre aperitiu.

Es tracta d’un ravioli de salmó fumat, farcit de brandada de bacallà, disposat sobre una fulla d’enciam (que em serveix de suport i, també, per donar un toc fresc al plat) . La brandada de bacallà va barrejada amb picadillo de dàtil, i l’acabo amb uns germinats

L’acompanyo amb una llàgrima de reducció de taronja

 DSC08629.JPG

Bric de brie i dàtil amb salseta de taronja

  • 4 fulles de pasta bric (es compra a botigues gourmet o a grans supermercats)
  • 250 g de formatge brie
  • 4 dàtils
  • 4 làmines de pernil curat
  • Créixens
  • Fulles de roure
  • Oli d’oliva
  • Sal

 

Comencem pel pernil. Simplement el posem a sobre d’un paper de forn, ben estirat i l’assequem al forn a a 150ºC, durant uns vint minuts, o fins que quedi cruixent. Si tenim precaució d’anar-ho canviant de lloc, dins del mateix paper de forn, aconseguirem que sigui més cruixent. Esperem que es refredi

Tallem la pasta bric en quatre, en forma de triangles. Al vèrtex posem un tros de formatge brie d’uns 20 grams i mig dàtil (sense pinyol). Emboliquem sobre ell mateix i ho coem al forn  a  180ºC, durant deu minuts.

Escampem pernil cruixent picat per sobre (simplement l’hem trencat amb un morter) i ho mengem immediatament,  acompanyat d’una barreja de créixens i fulles de roure, amanides amb un raig d’oli d’oliva i sal.

  

Farcellet de salmó amb mango i formatge cremós

200 gr. De formatge d’untar

150 gr. de salmó fumat

Un mango

Nous

Una culleradeta de menta picada

Germinats d’alfals

 

Batem el formatge d’untar amb l’orenga. Afegim el mango tallat a dauets, les nous i la menta picades. Perquè totes les boles ens quedin iguals, l’ideal és fer servir una glaçonera. Untem amb una mica d’oli cada forat de la glaçonera i la folrem amb la làmina de salmó. La farcim amb la barreja de formatge i salmó. I tanquem bé. Les posem a la nevera perquè agafin cos i una horeta abans de menjar-les, les traiem i les servim acabades amb germinats

Mentre faig els bombons de salmó. Fotografia de www.laflorinata.com

 

Milfulles de salmó amb formatge cremós

Amb els ingredients que tinc al taller, preparo aquest altre aperitiu. Un milfulles de salmó fumat i formatge cremós. Acabat amb ceba tendra crua i una salsa de iogurt (simplement iogurt batut)

DSC08626.JPG

Copeta de crema de foie

Com que tinc micuit, l’escaldo amb una mica de brou d’au i l’emulsiono amb nata a temperatura ambient. Ho deixo reposar a la nevera fins que agafa cos. Ho serveixo amb pols de carquinyoli.

DSC08641.JPG

 

 

Herbes aromàtiques. Benvinguts a l’hort

diumenge, 2/12/2012


DSC04844.JPG


Filet macerat amb herbes aromàtiques i salsa tàrtara

 

Ingredients per 4 persones

1 filet de vedella

Herbes aromàtiques (farigola, julivert, romaní)

6 grans d’all

1 llimona

1 ou

1 ceba tendra

1 cullerada sopera de mostassa

4 cogombrets

1 grapat de tàperes

50 gr. D’herba dels canonges

Oli d’oliva

Sal

Pebre

 

Filetegem l’all pelat i la llimona.

Salpebrem el filet i el cobrim per ambdues bandes amb oli, l’all, les herbes aromàtiques, i la llimona. L’embolcallem amb un drap i el reservem a la nevera durant quatre dies. Cada dia en canviem el drap.

 

Per fer la maionesa batem l’ou amb sal, unes gotes de llimona i oli. Hi afegim mostassa.

Piquem els cogombrets, la ceba tendra i les tàperes. Ho afegim a la maionesa per fer la salsa tàrtara.

Retirem la llimona, l’all i les herbes del filet, i el tallem molt prim. Servim el filet amb la tàrtara i herba dels canonges amanida amb oli i sal.

 

DSC04845.JPG

DSC04846.JPG

ostres, quin fred que vaig passar....

 

Llenties amb brandada de bacallà, per el Gran Recapte del Banc dels Aliments

dissabte, 1/12/2012

DSC07393.JPG

M’apunto a la iniciativa de BLOGS CONTRA LA FAM, promoguda per la Sara Maria Aixàs, amb aquesta gustosíssima recepta de llenties amb brandada de bacallà que servim a Semproniana, als migdies, com a primer plat de menú.

Moltes gràcies per la magnífica iniciativa, i a seguir lluitant perquè no hi hagi fam al món ni al nostre veïnat.

500 gr. de llenties pardines

125 gr. de brandada de bacallà

125 ml de nata líquida

1 culleradeta de pebre vermell

 

Per fer la brandada

350 gr. de retalls de bacallà dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

unim la nata i la brandada en una cassola, l’escalfem fins que espessi. Afegim les llenties, donem un bull i servim, empolsinat de pebre vermell

S’asseu el client a la taula 3 i….

dijous, 22/11/2012

….li hem de servir un aperitiu. Està acostumat a rebre aquesta deferència.

Val a dir que el nostre client dels aperitius fa exactament vint anys que un cop a la setmana, dina a Semproniana. Un dia li vaig fer un aperitiu especial i li va encantar. A mi em va afalagar que li agradés, per això, cada setmana li hem anat preparant nous aperitius. Però fixa’ t que aquesta setmana, va ser com totes. El nostre client estimat va fer la reserva, com sempre i, com sempre, va seure a la taula 3. Però aquesta vegada….no vam pensar en pensar en el súper aperitiu i…..un cop assegut a taula, nervis…i què fem? què fem? què fem collons?

Doncs vam fer una coca amb mango, micuit i magrana. I, escolta, al client li va agradar moltíssim!!!!!!!!!!

I com que estem prou contents del resultat, aquí teniu l’aperitiu que vam preparar a correcuita, però que a partir d’ara serà un aperitiu recurrent i espero que us sigui ben profitós per aquestes festes.

 

COCA LLEUGERA DE FOIE I MANGO

12_bric_foie_2.JPG

Dues fulles de massa bric

100 gr. de micuit d’ànec

uns grans de magrana

Un quart de mango fresc

unes fulletes d’enciam

sal

(i una mica de sucre)

Dobleguem la fulla de bric en dos, procurant que quedi en forma rectangular. La coem a forn, sense aire, sobre un silpad o paper de forn, a 180ºC, entre 8 i 10 minuts. Ha de quedar torrat.

Un cop fredes, les guardem en una capsa que tanqui hermèticament.

Tallem el mango a dauets. Tallem el micuit a dauets.

disposem sobre el bric, el mango, unes fulles d’enciam, el micuit, uns grans de magrana i un pessic de flor de sal.

HO pots acompanyar d’una mica de reducció de Mòdena, o cremar-ho amb una mica de sucre i un bufador

Benvinguts a l’hort. Pastanagues

dilluns, 19/11/2012


DSC04762.JPG

coses que passaven durant la gravació: La Laura sempre estava pendent dels meus cabells, el coloret, els llavis....Gràcies reina!

CREMA DE PASTANAGA

Ingredients per 4 persones

  • 1 kg de pastanagues
  • 1 llimona
  • 1 ceba
  • Julivert
  • 100 g de mantega
  • 200 ml de nata líquida
  • 100 g de barreja de fruites seques de l’Índia
  • Sal

Recepta

Pelem i tallem la ceba, i la sofregim a foc lent amb la mantega.

Pelem les pastanagues. Fem uns talls fins i els tallem a juliana, els posem en aigua freda perquè s’enrinxolin.

Tallem les pastanagues a daus i les afegim a la cassola de la ceba. Coem a foc fort i quan s’hagin enrossit, les cobrim amb aigua i les fem coure, durant una mitja hora o fins que siguin toves.

Triturem bé fins aconseguir una crema fina.

Quan sigui fred, afegim el suc de la llimona i la nata. Barregem i salpebrem.

Tallem petit el julivert i l’amarem d’oli. Acabem la crema de pastanaga amb oli de julivert.


DSC04892.JPG

al programa, els productes eren magnífics!

DSC04842.JPG

Les Receptes de Semproniana

dissabte, 17/11/2012

Bé, ja el tenim aquí.

Ha nascut un altre llibre, el meu petit. Mira, ara m’ha vingut al cap allò que la meva mare sempre explicava. La meva mare va tenir vuit fills. El primer porta el nom de l’avi patern, la segona el nom de l’àvia paterna, la tercera el de l’àvia materna, el quart el del besavi, la cinquena es deia Montserrat en record al santuari on els meus pares es van casar, la sisena es diu com l’estimada tieta Margarita (la de Mataró, li dèiem) i la setena….per fi, va ser batejada amb el nom de la meva mare, Maria Antònia.

La mare explicava que el meu pare no li deixava posar el seu nom perquè sempre hi havia un compromís (de nom s’entén) que acabava pesant més que el desig dels progenitors. Però quan va arribar la setena, i preveient que seria l’última (jo vaig ser un deslísss) es va plantar i va dir: S’ha acabat, aquesta menuda es dirà com jo.

Doncs aquesta història m’ha vingut al cap, just ara quan us volia explicar, que després d’escriure una vintena de llibres, quan Cossetània em va venir a demanar un nou títol, em vaig plantar i vaig dir: S’ha acabat, ara toca escriure les receptes de casa  meva. Una mica perquè queia pel seu propi pes, una mica perquè m’hi vaig veure impel·lida per petició dels clients i amics, i una mica perquè ara fa vint anys que vaig obrir el meu estimat restaurant i calia celebrar-ho. I aquest llibre és una part important de la celebració.

Ja sé que és un recurs fàcil a l’hora d’explicar la sensació de fer el llibre i veure’l culminat, però ha estat com tenir un fill. Després d’una gestació, molt agradable, i una espera que sempre es fa llarga, un dia el reps. La majoria de mares reben les criatures amb tendresa, emoció i alegria. Però hi ha mares que quan s’encaren amb les criatures tenen una sensació de desgrat, ni les troben boniques, ni saben què fer-ne. No és que els manqui l’instint maternal, no és que iniciïn una relació torturada que durarà tota un vida, simplement és que tenen un ensurt categòric i, com tots els ensurts, se n’han de refer amb temps. Quan he rebut les Receptes de Semproniana, m’he espantat, perquè no m’acabava de fer el pes la coberta, perquè alguna foto l’hauria canviat, perquè hi he trobat a faltar alguna recepta i perquè me’n sobra alguna d’altra i perquè hi he detectat un parell d’errors. En definitiva, quan el vaig rebre hi vaig trobar més defectes que virtuts. Però a mida que passen els dies, em vaig refent de l’ensurt, i m’hi vaig reconciliant, fins el punt que avui la balança s’ha decantat, i ara ja li trobo totes les virtuts.

És un llibre de receptes franques, sense secrets i sense racons. És el que som. Hi trobareu això: receptes i històries. Una part del que hem fet al llarg de vint anys.

Per explicar que el llibre ha sortit, l’he enviat a una colla d’amics i amigues. Enviar el llibre estava bé, però la meva feina sempre acompanya les lletres d’aromes i de gust, per això l’he enviat amb una recepta en format real, amb el pessic de xocolata i plàtan.

Ara, només queda veure com creix aquesta criatura….

DSC08591.JPG

Tots els pastissos embolcallats i ben disposats sobre el llibre

 

PASTÍS D’AMETLLA, PLÀTAN  I CACAU

150 gr. D’ametlla en pols

250 gr. De sucre llustre

75 gr. De farina

8 clares d’ou

175 gr. De mantega fosa

40 gr. De cacau en pols

Per els plàtans

2 plàtans

Una nou de mantega

20 gr. de sucre

 

Pelem, tallem i saltem els plàtans a la paella, amb el sucre i la mantega, vigilant que no es desfacin. Han de caramel·litzar.

Fem el pastís. Muntem les clares amb el sucre. Afegim els la mantega fosa, suaument. Ara, posem l’ametlla en pols, la farina i el cacau, vigilant que no s’abaixin les clares. Quan tinguem la barreja homogènia, integrem els plàtans i vessem la mescla en un motlle engreixat i enfarinat i coem deu minuts al forn, a 180ºC. Deixem refredar.

 

DSC08588.JPG

a punt per sortir cap a casa els amics i les amigues

Foto: L'Ada Parellada acaba de publicar les receptes del Restaurant Semproninana en aquest llibre de Cossetània Edicions i ens l'ha enviat amb aquest pastís de xocolata que ha triomfat a la redacció. Aquí teniu la Montse Barcon, la Laura Duran, la Mai Revilla i la Mònica Roca atacant-lo!

Les amigues han rebut el pastís!

Benvinguts a l’hort. Raïm i panses

dilluns, 5/11/2012


DSC04841.JPG

 Ingredients per 4 persones

  • 100 g de cuscús precuit
  • 50 g de raïm negre
  • 20 g de panses
  • 1 llauna d’anxoves en oli
  • 1 taronja
  • 1 manat petit de menta fresca
  • Oli d’oliva
  • Sal

Recepta

Escaldem la menta, només uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bé.

Batem les fulles amb oli i sal.

Hidratem el cuscús precuit amb l’aigua on hem escaldat la menta i un raig d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Al cuscús afegim les anxoves tallades petites, el raïm pelat i tallat, les panses i la taronja pelada i tallada a sang.

Amanim amb l’oli de menta i barregem bé.

Servim en un recipient bonic.


El dia que vam anar d’excursió a les vinyes, teníem ganes de fer fotografies!

DSC04458.JPG

DSC04461.JPG

director i guionista, treballant o gaudint del paisatge?

DSC04464.JPG

sempre l'equip és darrera, o davant...càmera, realització, so....

DSC04472.JPG

anem a sembrar

DSC04477.JPG

el bon humor no pot faltar mai

DSC04478.JPGDSC04488.JPG