Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Benvinguts a l’hort. Pastanagues

dilluns, 19/11/2012


DSC04762.JPG

coses que passaven durant la gravació: La Laura sempre estava pendent dels meus cabells, el coloret, els llavis....Gràcies reina!

CREMA DE PASTANAGA

Ingredients per 4 persones

  • 1 kg de pastanagues
  • 1 llimona
  • 1 ceba
  • Julivert
  • 100 g de mantega
  • 200 ml de nata líquida
  • 100 g de barreja de fruites seques de l’Índia
  • Sal

Recepta

Pelem i tallem la ceba, i la sofregim a foc lent amb la mantega.

Pelem les pastanagues. Fem uns talls fins i els tallem a juliana, els posem en aigua freda perquè s’enrinxolin.

Tallem les pastanagues a daus i les afegim a la cassola de la ceba. Coem a foc fort i quan s’hagin enrossit, les cobrim amb aigua i les fem coure, durant una mitja hora o fins que siguin toves.

Triturem bé fins aconseguir una crema fina.

Quan sigui fred, afegim el suc de la llimona i la nata. Barregem i salpebrem.

Tallem petit el julivert i l’amarem d’oli. Acabem la crema de pastanaga amb oli de julivert.


DSC04892.JPG

al programa, els productes eren magnífics!

DSC04842.JPG

Les Receptes de Semproniana

dissabte, 17/11/2012

Bé, ja el tenim aquí.

Ha nascut un altre llibre, el meu petit. Mira, ara m’ha vingut al cap allò que la meva mare sempre explicava. La meva mare va tenir vuit fills. El primer porta el nom de l’avi patern, la segona el nom de l’àvia paterna, la tercera el de l’àvia materna, el quart el del besavi, la cinquena es deia Montserrat en record al santuari on els meus pares es van casar, la sisena es diu com l’estimada tieta Margarita (la de Mataró, li dèiem) i la setena….per fi, va ser batejada amb el nom de la meva mare, Maria Antònia.

La mare explicava que el meu pare no li deixava posar el seu nom perquè sempre hi havia un compromís (de nom s’entén) que acabava pesant més que el desig dels progenitors. Però quan va arribar la setena, i preveient que seria l’última (jo vaig ser un deslísss) es va plantar i va dir: S’ha acabat, aquesta menuda es dirà com jo.

Doncs aquesta història m’ha vingut al cap, just ara quan us volia explicar, que després d’escriure una vintena de llibres, quan Cossetània em va venir a demanar un nou títol, em vaig plantar i vaig dir: S’ha acabat, ara toca escriure les receptes de casa  meva. Una mica perquè queia pel seu propi pes, una mica perquè m’hi vaig veure impel·lida per petició dels clients i amics, i una mica perquè ara fa vint anys que vaig obrir el meu estimat restaurant i calia celebrar-ho. I aquest llibre és una part important de la celebració.

Ja sé que és un recurs fàcil a l’hora d’explicar la sensació de fer el llibre i veure’l culminat, però ha estat com tenir un fill. Després d’una gestació, molt agradable, i una espera que sempre es fa llarga, un dia el reps. La majoria de mares reben les criatures amb tendresa, emoció i alegria. Però hi ha mares que quan s’encaren amb les criatures tenen una sensació de desgrat, ni les troben boniques, ni saben què fer-ne. No és que els manqui l’instint maternal, no és que iniciïn una relació torturada que durarà tota un vida, simplement és que tenen un ensurt categòric i, com tots els ensurts, se n’han de refer amb temps. Quan he rebut les Receptes de Semproniana, m’he espantat, perquè no m’acabava de fer el pes la coberta, perquè alguna foto l’hauria canviat, perquè hi he trobat a faltar alguna recepta i perquè me’n sobra alguna d’altra i perquè hi he detectat un parell d’errors. En definitiva, quan el vaig rebre hi vaig trobar més defectes que virtuts. Però a mida que passen els dies, em vaig refent de l’ensurt, i m’hi vaig reconciliant, fins el punt que avui la balança s’ha decantat, i ara ja li trobo totes les virtuts.

És un llibre de receptes franques, sense secrets i sense racons. És el que som. Hi trobareu això: receptes i històries. Una part del que hem fet al llarg de vint anys.

Per explicar que el llibre ha sortit, l’he enviat a una colla d’amics i amigues. Enviar el llibre estava bé, però la meva feina sempre acompanya les lletres d’aromes i de gust, per això l’he enviat amb una recepta en format real, amb el pessic de xocolata i plàtan.

Ara, només queda veure com creix aquesta criatura….

DSC08591.JPG

Tots els pastissos embolcallats i ben disposats sobre el llibre

 

PASTÍS D’AMETLLA, PLÀTAN  I CACAU

150 gr. D’ametlla en pols

250 gr. De sucre llustre

75 gr. De farina

8 clares d’ou

175 gr. De mantega fosa

40 gr. De cacau en pols

Per els plàtans

2 plàtans

Una nou de mantega

20 gr. de sucre

 

Pelem, tallem i saltem els plàtans a la paella, amb el sucre i la mantega, vigilant que no es desfacin. Han de caramel·litzar.

Fem el pastís. Muntem les clares amb el sucre. Afegim els la mantega fosa, suaument. Ara, posem l’ametlla en pols, la farina i el cacau, vigilant que no s’abaixin les clares. Quan tinguem la barreja homogènia, integrem els plàtans i vessem la mescla en un motlle engreixat i enfarinat i coem deu minuts al forn, a 180ºC. Deixem refredar.

 

DSC08588.JPG

a punt per sortir cap a casa els amics i les amigues

Foto: L'Ada Parellada acaba de publicar les receptes del Restaurant Semproninana en aquest llibre de Cossetània Edicions i ens l'ha enviat amb aquest pastís de xocolata que ha triomfat a la redacció. Aquí teniu la Montse Barcon, la Laura Duran, la Mai Revilla i la Mònica Roca atacant-lo!

Les amigues han rebut el pastís!

Benvinguts a l’hort. Raïm i panses

dilluns, 5/11/2012


DSC04841.JPG

 Ingredients per 4 persones

  • 100 g de cuscús precuit
  • 50 g de raïm negre
  • 20 g de panses
  • 1 llauna d’anxoves en oli
  • 1 taronja
  • 1 manat petit de menta fresca
  • Oli d’oliva
  • Sal

Recepta

Escaldem la menta, només uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bé.

Batem les fulles amb oli i sal.

Hidratem el cuscús precuit amb l’aigua on hem escaldat la menta i un raig d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Al cuscús afegim les anxoves tallades petites, el raïm pelat i tallat, les panses i la taronja pelada i tallada a sang.

Amanim amb l’oli de menta i barregem bé.

Servim en un recipient bonic.


El dia que vam anar d’excursió a les vinyes, teníem ganes de fer fotografies!

DSC04458.JPG

DSC04461.JPG

director i guionista, treballant o gaudint del paisatge?

DSC04464.JPG

sempre l'equip és darrera, o davant...càmera, realització, so....

DSC04472.JPG

anem a sembrar

DSC04477.JPG

el bon humor no pot faltar mai

DSC04478.JPGDSC04488.JPG

El detonant de l’arròs

diumenge, 4/11/2012

 

És dia de Tots Sants, faig festa, i estic mandrosa. És aquella mandra feliç, tranquil·la, que saps que te la pots permetre perquè et mereixes descansar, encara que no sigui més de 24 hores. Tinc tanta mandra que, com que els fills són fora, i només som dos a casa, no penso ni fer dinar. Avui “menjatojarem” qualsevol cosa, perquè a més la nevera fa una mica de pena. Fa dies que no visito el mercat. Sóc feliç amb la perspectiva de la indolent jornada.

De sobte, rebo un missatge al mòbil, és un whatsapp. Una amiga m’envia una fotografia on llueix un magnífic rissoto de múrgules.

Miro el rellotge, en menys d’una hora hauríem de seure a taula. Obro la nevera de bat a bat i hi trobo uns rossinyols negres i uns fredolics (com a ingredients destacables), em poso el davantal, que lligo bé amb un llaç al davant. Em penjo un drap de la cinta del davantal, disposo i asseguro (amb un paper moll a sota) la taula de tallar, prenc el ganivet i em disposo a fer un arròs. Un  arròs- repte que em permeti guanyar una competició no establerta, una competició unilateral que m’he empescat tota sola, que culminarà quan enviï una fotografia del meu “arròs de Tots Sants” a l’amiga en qüestió

La fotografia del rissoto ha estat el detonant que ha transformat la taula paupèrrima d’aquest dia en un festival arrossaire. Pico una ceba dolça de Figueres i un parell de grans d’all. Els sofregeixo en una paella per a quatre persones, a foc lent, amb un bon raig d’oli i una fulla de llorer. Espero, que la ceba quedi ben cuita – uns deu minuts – i hi poso uns daus de bacon (el tenia a la nevera) afegeixo una cullerada de carn de pebrot xoricero (es ven a les botigues, en pot de vidre), un tomàquet madur ratllat, un manat de fulles de julivert picades, pebre acabat de moldre i sal (no massa sal perquè el brou té molt gust). Espero que el tomàquet tregui l’oli i, en aquest moment, hi vesso un raiget de conyac. Quan el sofregit s’ha embegut el conyac, hi poso l’arròs, un grapat generós per persona. Apujo el foc i enrosseixo l’arròs, un parell de minuts. Serà el moment de posar-hi els bolets ben nets, de donar un parell de voltes i cobrir l’arròs (en proporció de 250 ml per persona) amb brou. Hi ha un truc perquè aquest arròs de bolets quedi magnífic, i aquest truc és el brou. Jo el vaig fer amb un brou de pernil, un d’aquells brous que es poden menjar amb forquilla i ganivet, perquè un cop freds, són com gelatina, i del que en vaig haver d’extreure un tou de greix que surava sobre el brou gelatinós com si fos Moisés caminant sobre les aigües. En definitiva, un brou amb entitat i gairebé personalitat pròpia, i molt de gust.

Mantinc el bull fort fins que el brou fa bombolles, després abaixo a foc lent i deixo que cogui, sense que s’aturi el moviment durant exactament 18 minuts. Deixo reposar dos minuts, tapat i ja està.

El què és important és que l’arròs tingui foc en tota la seva superfície, que s’empri un brou amb sabor i respectar els temps.

El tipus d’arròs? Doncs aquest dia vaig fer servir un arròs “normal”, de marca blanca.

 DSC08569.JPG

Quantitats:

200 gr. d’arròs

800 ml de brou de pernil

Una ceba gran de Figueres

Un tomàquet  madur

Dos grans d’all

Un rajolí de conyac

Sal, pebre, llorer, julivert

Una culleradeta de carn de pebrot xoricero

200 gr. de fredolics

200 gr. de rossinyols negres (també s’anomenen trompetes de la mort)

DSC08567.JPG

Aquests dies vaig ràpid. Trinxat a la inversa

dijous, 1/11/2012

Tot el dia vaig amb la càmera. Veig un plat, una situació o un amic, i clic, ja li he fet una fotografia. El clic va acompanyat d’una mena de cantarella, que té com a tonada “és per el bloc”.
Les ganes hi són, ganes de venir, d’escriure, d’explicar, de compartir, però el temps és implacable i quan he esgotat el temps, el cansament m’atordeix. I aquelles ganes, aquell voler fer un post, per el què he fet la foto, queden atrapades sota l’edredó.  No és que no vulgui és que no hi arribo, diria  si m’agradés tirar pel dret i no fer tot un tirabuixó amb les frases nuant paraules.

I un cop excusada per la manca de notícies en aquestes darreres setmanes, m’excuso per la manca de qualitat de la foto del plat que us presento.

I sense més tirabuixons, sense més giragonses, sense més nus, vaig directa al desenllaç:

UN TRINXAT A L’INREVÈS

D’aquesta manera l’anomenaria un bon jan cuiner que volgués donar categoria al nom del plat. Però jo el denominaré farcell de col amb trinxat.

La qüestió és que es tracta de patata, carbassa, moniato, cansalada…Vaaaaaaa…..escric la recepta (que em volia estalviar….)

DSC08536.JPG

4 fulles grans de col escaldades (bullides un minut i refrescades immediatament)

Un parell de patates bullides

400 gr. de carbassa cuita al forn (jo la rosteixo, a 180ºC, amb un bon raig d’oli, sal i pebre, uns vint minuts)

1 gra d’all

100 gr. de cansalada viada

1 moniato escalivat (cuit al forn)

un grapat de nous

Per la salsa de formatge:

  • 100 g de formatge parmesà ratllat
  • 70 ml de nata líquida

Tant la patata, com el moniato poden aprofitar-se de restes (o dels moniatos de la castanyada).

Fem la salsa de formatge. Coem a foc molt baix la crema de llet i afegim el parmesà ratllat. Quan s’hagi homogeneïtzat la salsa, reservem.

en una paella, fem una mena de trinxat. Amb un bon raig d’oli, primer fregim una cansalada, a foc mig, perquè suï. quan ha perdut el greix i queda una mica torradeta, afegim la patata, el moniato i la carbassa i anem homogeneïtzant amb una forquilla de fusta. HO fem a foc mig, perquè torri una mica. Barregem amb les nous trencades. Farcim cada fulla de col amb el trinxat i tanquem bé.

per escalfar-ho, ho podem fer al microones, tapat amb una tapa apta per a microones, o al forn, en una safata amb una mica d’aigua perquè la col no perdi l’humitat.

I això és tot, amics!

 

Pebrots. Benvinguts a l’hort

dimecres, 24/10/2012


DSC04837.JPG

Ruló de pebrots amb formatge

 

Ingredients per 4 persones

1 pebrot groc

1 pebrot vermell

1 pebrot verd carnós

200 g de formatge d’untar

6 tomàquets secs

1 grapat de dàtils

1 grapat de pinyons

1 manat de créixens

3 taronges

50 g de sucre

Oli d’oliva

 

Per escalivar els pebrots, els enfornem a 180ºC, durant mitja hora. En traiem la pell sota el raig d’aigua.

Obrim els pebrots, els buidem de llavors i els tallem a rectangles.

Torrem el pinyons amb una mica d’oli, a una paella, vigilant que no es cremin.

Tallem els tomàquets secs i els dàtils. Hi afegim els pinyons i el formatge d’untar. Ho barregem.

En una paella reduïm el suc de les taronges amb el sucre, fins aconseguir textura de caramel.

Farcim els rectangles de pebrot amb la barreja de formatge, dàtils, tomàquets secs i pinyons i enrotllem sobre si mateixos, fent-ne un ruló.

Servim els rulós amanits amb la reducció de taronja.

DSC04832.JPG

DSC04836.JPG

DSC04834.JPG

El plató a l'hort de Can Soler. En Jordi Ponsdomenech, el realitzador, sempre atent...

 

Nous. Benvinguts a l’hort

dissabte, 13/10/2012
DSC04498.JPG

A Crespià, descobrint els secrets de les nous


Figues farcides de crema de formatge i nous

12 figues fresques

4 figues seques

Un grapat de nous

150 gr. De formatge de cabra

Un manat d’estragó fresc

Barreja d’enciams

Sal

Vinagreta de Mòdena

Pebre

 

Buidem unes figues amb l’ajut d’una cullera buidadora. Barregem la polpa de les figues, amb el formatge de cabra i les nous. Tornem a farcir les figues.

Tallem les figues seques. Amanim l’enciam amb la vinagreta de Mòdena. Acompanyem les figues amb l’enciam amanit i les figues seques tallades.

 


DSC04829.JPG

DSC04825.JPG

preparant la recepta

DSC04507.JPG

no ho sembla, però tots estem fent feina....

DSC04512.JPG

aquell dia, a Crespià, vam acabar fent una barbacoa a casa en Jaume Santacana. Coses que passen quan passes moooooltes hores amb un equip de gravació...

Carbassó. Benvinguts a l’hort

diumenge, 7/10/2012


Carpaccio de carbassó amb guacamole i quicos

  •  1 carbassó
  • 2 tomàquets madurs, però amb textura
  • 1 alvocat
  • el suc de mitja llimona
  • mitja ceba tendra
  • unes gotes de Tabasco
  • unes fulles de coriandre
  • 5 tamarindos
  • 1 pebrot groc escalivat
  • 1 ceba tendra
  • el suc d’una taronja
  • oli d’oliva extra verge arbequina
  • sal i pebre
  • uns quicos picats

 

Pelem i traiem les llavors dels tomàquets, els tallem a dauets petits. Pelem l’alvocat, el tallem a dauets i el ruixem amb el suc de llimona.

En un  bol barregem el tomàquet, el coriandre picat, la ceba tendra picada i l’alvocat . Amanim amb oli d’oliva, el tabasco i una mica de sal i pebre.

Fem una vinagreta aixafant la polpa dels tamarindos, el suc de la taronja, una mica d’oli i un polsim de sal.

Tallem el carbassó a la mandolina, ben prim. El disposem a un plat, a sobre hi posem el guacamole, la vinagreta de tamarindos i uns quicos picats.

DSC04818.JPG


DSC04759.JPG

En Jaume Santacana, l'artífex del programa

Dimecres Inèdits a Semproniana. Sopar amb Jordi Llavina

divendres, 5/10/2012

DSC08483.JPG

 

L’insòlit inèdit del Llavina

Amb l’Ada Castells hem reprès els Dimecres inèdits a Semproniana, una trobada mensual amb un escriptor i una vintena de comensals-lectors que la temporada passada va ser tot un èxit culinàrioliterari. Dimecres 3 d’octubre li va tocar el torn a Jordi Llavina i el sopar es va inspirar en el seu últim poemari Vetlla.

L’escriptor ens va explicar com és la seva vida des de la set del matí, hora en què pren un cafetó en un bar de Vilafranca on irremeiablement atreu personatges curiosos, fins a les moltes hores en què s’aboca en l’escriptura. En els darrers mesos ha estat treballant una novel·la i, durant el sopar, va gosar llegir-nos-en un tast abans fins i tot que la veiés la seva editora d’Ara Llibres. I és que el dia abans, Llavina havia posat el punt final a la seva primera novel·la, La captaire, i estava delerós de compartir-la. L’escriptor, conegut també com a comunicador literari, va recomanar un munt de llibres. Del seu amic David Monteagudo va dir que en llegíssim el conte El grito i de l’Espinàs, el seu Els lectors i jo, on hi ha una carta d’un joveníssim Llavina dirigida al columnista.

La literatura de Jordi Llavina va inspirar un menú ple de llavineries 

LLAVINERIES

Arengada amb raïm 

Arròs Venere amb sobrassada
Llom de cèrvol amb oli perfumat de safrà
Cremós de iogurt, xocolatina blanca i làmina d’eucaliptus

Vins i aigües

 

 

Arengada amb raïm i mascarpone

 DSC08491.JPG

  • 2 arengades
  • 200 ml de llet
  • 75 gr. de mascarpone
  • 100 gr. de raïm moscatell

 

Dessalem l’arengada durant unes 6 hores en llet. Les traiem de la llet, la llencem i netegem les arengades, traient bé les espines i tallem els quatre filets a rectangles.

En un motlle cilindre menut, col·loquem cada filet d’arengada envoltant el motlle per dins. Farcim la base del motlle amb formatge Mascarpone i acabem amb làmines de raïm moscatell pelat.

 

Postres de iogurt, xocolata blanca i eucaliptus

Per al sablé

250 gr. de farina

100 gr. mantega

1 ou

20 gr. sucre

un pessic de sal

Per la crema de iogurt

  • 250 gr. de iogurt grec
  • 100 ml de nat líquida
  • 2 fulles de gelatina
  • 50 g de sucre
Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou, el sucre i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Posem a la nevera durant una hora. Estirem amb un corró entre dos papers de forn i tallem amb la forma desitjada. Enfornem durant deu minuts

Batem els ous i el sucre fins que agafin un to blanquinós. Afegim l’oli de girasol. I després els secs: la farina, la sal i el llevat. Finalment, la pastanaga

Posem en una màniga pastissera i estirem en un motlle rectangular, un dit de gruix. Coem a 180ºC al forn durant deu minuts.

Posem els fulls de gelatina en remull.

Ensucrem els iogurts. Muntem la nata. Integrem els iogurts en la nata muntada, amb cura que no s’abaixi.

Traiem la gelatina del remull, l’eixuguem i la fonem al microones, amb una mica de nata. No ha de bullir, només ha de fondre i no agafar massa calor.

A poc a poc, integrem la gelatina a la nata amb iogurt.

DSC08498.JPG

NO US PERDEU LA PROPERA: DIA 7 DE NOVEMBRE AMB ALÍCIA GIMENEZ-BARTLETT

Calçots i cebes. Benvinguts a l’hort

dijous, 4/10/2012


DSC04993.JPG

RAVIOLIS FARCITS DE CALÇOTS

  • 18 calçots
  • 200 g de salsa de calçots
  • 300 g de farina
  • 3 ous
  • 1 carbassó
  • 2 pomes
  • Unes branques de farigola
  • Una mica d’espígol
  • Oli
  • Sal

Batem la farina i els ous amb un rajolí d’oli fins aconseguir una massa homogènia i després pastem durant deu minuts.

Estirem la massa enfarinada, l’aprimem i la tallem a la mida del motlle.

Pelem els calçots i piquem la part blanca.

Per fer el farcit, coem amb un raig d’oli els calçots picats, el carbassó i la poma tallats menuts, a foc lent. Salem.

Posem les làmines de pasta sobre el motlle. Hi afegim el farcit ja fred. A sobre hi col·loquem una segona làmina de parta i seccionem amb el corró. Enretirem el sobrant.

Saltem els altres calçots tallats a trossos de dos dits de llargària, en una paella, amb un raig d’oli i una mica de sal. Només s’han d’enrossir.

Separem els raviolis del motlle i els bullim amb força aigua i sal, tres minuts.

Servim els raviolis amb la salsa de calçots i els calçots saltats. Acabem amb una mica de farigola i una flor d’espígol


DSC04964.JPG

DSC04957.JPG

avui he tingut visita....

DSC04970.JPG

DSC04965.JPG

DSC04974.JPG

DSC04984.JPG