Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Una acciĂł solidĂ ria a SĂșnion. Com partir el pastĂ­s?

divendres, 7/12/2012

http://vimeo.com/55062492

http://player.vimeo.com/video/55062492?badge=0

 

MagnĂ­fic vĂ­deo per animar als alumnes de l’escola SĂșnion a participar en l’acciĂł solidĂ ria per aconseguir joguines noves per als nens de famĂ­lies pobres.

Els meus fills sĂłn alumnes de SĂșnion, aquesta fantĂ stica escola on passen mĂ©s coses que no nomĂ©s el curs acadĂšmic. I una de les coses que passen Ă©s que tenen un equip de professors impressionant. SĂłn monstres en el que fan i en com ho transmeten. L’alumnat de SĂșnion estĂ  implicat en tot el procĂ©s i ho vaig poder comprovar jo mateixa quan en Guim TiĂł http://www.guimtio.blogspot.com/ , un dels professors d’art de SĂșnion i un il·lustrador de primera fila, em va demanar de col·laborar en el vĂ­deo que us presento.

I ja que hi som, deixo la recepta que vam fer amb els nois, un brownie clàssic. Us diré que de tots els brownies que he provat de fer, aquesta és la millor recepta.

DSC07892.JPG

EL MILLOR BROWNIE

4 ous

200 sucre

Batre fins blanquejar

 

200 gr. xoco

150 gr. mantega

Fondre i afegir a la barreja anterior

 

100 gr. de farina

Canyella

sal

Afegir

 

Fora de la batedora, afegir nous

 

Coure 25 minuts a 180ÂșC

Aperitius fĂ cils per Nadal. Tallers a la Roca Village. X-Mas Delight

dijous, 6/12/2012

Aquests dies pre-nadalencs, la Roca Village m’ha convidat a formar part d’uns tallers en els que tambĂ© hi participa Jorge de la Garza, que ensenya com ens hem de maquillar; i Prats FatjĂł, que tracta el menĂș nadalenc strictu sensu, Ă©s a dir, escudella, carn d’olla i torrons.

Cada famĂ­lia, cada contrada i cada paĂ­s tĂ© el seu especĂ­fic Ă pat de Nadal, que passa de pares a fills, i que ens fa sentir que som d’aquĂ­ (poseu en aquest espai “aquĂ­”, el lloc que us identifiqui).

És un dia important, en el que la casa s’omple de viandes, d’aromes i de memĂČria. Per aixĂČ, a l’hora de triar uns plats nadalencs, per a ensenyar, per a fer el taller, he optat per els aperitius, perquĂš sĂłn l’espai de la llibertat, on ningĂș se sentirĂ  traĂŻt, ningĂș hi trobarĂ  res a faltar i tothom es deixarĂ  sorprendre.

Com que l’Ă pat de Nadal Ă©s llarg d’elaborar, i en aquest punt rau una mica la grĂ cia de tot plegat, els aperitius han de ser fĂ cils i rĂ pids de fer, molt senzills. AixĂČ sĂ­, tambĂ©, molt vistosos. I amb aquestes limitacions i preceptes, he preparat quatre aperitius

 http://www.laflorinata.com/2012/11/events-mmmix-gastronomia-y-belleza-en.html?showComment=1354714527363#c6774507924130771305

 

La majoria de les fotografies les he agafat de la web la florinata, perquĂš com sempre, jo no tinc temps de fer-ne!

 

  Trufa de foie i carquinyolis amb pols d’or

 

  • 300 gr de foie- gras micuit o patĂ©
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
  • Pols d’or

 

És un aperitiu senzillĂ­ssim. Es tracta, nomĂ©s de fer boletes amb el patĂ© o el micuit i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrĂ  del gust de cadascĂș.

Acabem amb pols d’or

La foto Ă©s de www.laflorinata

 

  1. 2.       Gotet de bacallà, oli de nyores i pipes
  • 350 g de retalls de bacallĂ  dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores (opcional)

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4Âș

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassĂł i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquĂš sinĂł hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. És opcional, perĂČ hi queda molt bĂ©. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tĂšbia, durant una bona estona, una hora com a mĂ­nim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem  amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

Fotografia de www.laflorinata.com

 

Ravioli de salmĂł amb brandada i picadillo de dĂ til

Amb els mateixos ingredients que he fet servir en els tallers, hem improvisat aquest altre aperitiu.

Es tracta d’un ravioli de salmĂł fumat, farcit de brandada de bacallĂ , disposat sobre una fulla d’enciam (que em serveix de suport i, tambĂ©, per donar un toc fresc al plat) . La brandada de bacallĂ  va barrejada amb picadillo de dĂ til, i l’acabo amb uns germinats

L’acompanyo amb una llĂ grima de reducciĂł de taronja

 DSC08629.JPG

Bric de brie i dĂ til amb salseta de taronja

  • 4 fulles de pasta bric (es compra a botigues gourmet o a grans supermercats)
  • 250 g de formatge brie
  • 4 dĂ tils
  • 4 lĂ mines de pernil curat
  • CrĂ©ixens
  • Fulles de roure
  • Oli d’oliva
  • Sal

 

Comencem pel pernil. Simplement el posem a sobre d’un paper de forn, ben estirat i l’assequem al forn a a 150ÂșC, durant uns vint minuts, o fins que quedi cruixent. Si tenim precauciĂł d’anar-ho canviant de lloc, dins del mateix paper de forn, aconseguirem que sigui mĂ©s cruixent. Esperem que es refredi

Tallem la pasta bric en quatre, en forma de triangles. Al vĂšrtex posem un tros de formatge brie d’uns 20 grams i mig dĂ til (sense pinyol). Emboliquem sobre ell mateix i ho coem al forn  a  180ÂșC, durant deu minuts.

Escampem pernil cruixent picat per sobre (simplement l’hem trencat amb un morter) i ho mengem immediatament,  acompanyat d’una barreja de crĂ©ixens i fulles de roure, amanides amb un raig d’oli d’oliva i sal.

  

Farcellet de salmĂł amb mango i formatge cremĂłs

200 gr. De formatge d’untar

150 gr. de salmĂł fumat

Un mango

Nous

Una culleradeta de menta picada

Germinats d’alfals

 

Batem el formatge d’untar amb l’orenga. Afegim el mango tallat a dauets, les nous i la menta picades. PerquĂš totes les boles ens quedin iguals, l’ideal Ă©s fer servir una glaçonera. Untem amb una mica d’oli cada forat de la glaçonera i la folrem amb la lĂ mina de salmĂł. La farcim amb la barreja de formatge i salmĂł. I tanquem bĂ©. Les posem a la nevera perquĂš agafin cos i una horeta abans de menjar-les, les traiem i les servim acabades amb germinats

Mentre faig els bombons de salmĂł. Fotografia de www.laflorinata.com

 

Milfulles de salmĂł amb formatge cremĂłs

Amb els ingredients que tinc al taller, preparo aquest altre aperitiu. Un milfulles de salmĂł fumat i formatge cremĂłs. Acabat amb ceba tendra crua i una salsa de iogurt (simplement iogurt batut)

DSC08626.JPG

Copeta de crema de foie

Com que tinc micuit, l’escaldo amb una mica de brou d’au i l’emulsiono amb nata a temperatura ambient. Ho deixo reposar a la nevera fins que agafa cos. Ho serveixo amb pols de carquinyoli.

DSC08641.JPG

 

 

Herbes aromĂ tiques. Benvinguts a l’hort

diumenge, 2/12/2012


DSC04844.JPG


Filet macerat amb herbes aromĂ tiques i salsa tĂ rtara

 

Ingredients per 4 persones

1 filet de vedella

Herbes aromĂ tiques (farigola, julivert, romanĂ­)

6 grans d’all

1 llimona

1 ou

1 ceba tendra

1 cullerada sopera de mostassa

4 cogombrets

1 grapat de tĂ peres

50 gr. D’herba dels canonges

Oli d’oliva

Sal

Pebre

 

Filetegem l’all pelat i la llimona.

Salpebrem el filet i el cobrim per ambdues bandes amb oli, l’all, les herbes aromàtiques, i la llimona. L’embolcallem amb un drap i el reservem a la nevera durant quatre dies. Cada dia en canviem el drap.

 

Per fer la maionesa batem l’ou amb sal, unes gotes de llimona i oli. Hi afegim mostassa.

Piquem els cogombrets, la ceba tendra i les tĂ peres. Ho afegim a la maionesa per fer la salsa tĂ rtara.

Retirem la llimona, l’all i les herbes del filet, i el tallem molt prim. Servim el filet amb la tàrtara i herba dels canonges amanida amb oli i sal.

 

DSC04845.JPG

DSC04846.JPG

ostres, quin fred que vaig passar....

 

Llenties amb brandada de bacallĂ , per el Gran Recapte del Banc dels Aliments

dissabte, 1/12/2012

DSC07393.JPG

M’apunto a la iniciativa de BLOGS CONTRA LA FAM, promoguda per la Sara Maria AixĂ s, amb aquesta gustosĂ­ssima recepta de llenties amb brandada de bacallĂ  que servim a Semproniana, als migdies, com a primer plat de menĂș.

Moltes grĂ cies per la magnĂ­fica iniciativa, i a seguir lluitant perquĂš no hi hagi fam al mĂłn ni al nostre veĂŻnat.

500 gr. de llenties pardines

125 gr. de brandada de bacallĂ 

125 ml de nata lĂ­quida

1 culleradeta de pebre vermell

 

Per fer la brandada

350 gr. de retalls de bacallĂ  dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

unim la nata i la brandada en una cassola, l’escalfem fins que espessi. Afegim les llenties, donem un bull i servim, empolsinat de pebre vermell

S’asseu el client a la taula 3 i….

dijous, 22/11/2012

….li hem de servir un aperitiu. EstĂ  acostumat a rebre aquesta deferĂšncia.

Val a dir que el nostre client dels aperitius fa exactament vint anys que un cop a la setmana, dina a Semproniana. Un dia li vaig fer un aperitiu especial i li va encantar. A mi em va afalagar que li agradĂ©s, per aixĂČ, cada setmana li hem anat preparant nous aperitius. PerĂČ fixa’ t que aquesta setmana, va ser com totes. El nostre client estimat va fer la reserva, com sempre i, com sempre, va seure a la taula 3. PerĂČ aquesta vegada….no vam pensar en pensar en el sĂșper aperitiu i…..un cop assegut a taula, nervis…i quĂš fem? quĂš fem? quĂš fem collons?

Doncs vam fer una coca amb mango, micuit i magrana. I, escolta, al client li va agradar moltĂ­ssim!!!!!!!!!!

I com que estem prou contents del resultat, aquĂ­ teniu l’aperitiu que vam preparar a correcuita, perĂČ que a partir d’ara serĂ  un aperitiu recurrent i espero que us sigui ben profitĂłs per aquestes festes.

 

COCA LLEUGERA DE FOIE I MANGO

12_bric_foie_2.JPG

Dues fulles de massa bric

100 gr. de micuit d’Ă nec

uns grans de magrana

Un quart de mango fresc

unes fulletes d’enciam

sal

(i una mica de sucre)

Dobleguem la fulla de bric en dos, procurant que quedi en forma rectangular. La coem a forn, sense aire, sobre un silpad o paper de forn, a 180ÂșC, entre 8 i 10 minuts. Ha de quedar torrat.

Un cop fredes, les guardem en una capsa que tanqui hermĂšticament.

Tallem el mango a dauets. Tallem el micuit a dauets.

disposem sobre el bric, el mango, unes fulles d’enciam, el micuit, uns grans de magrana i un pessic de flor de sal.

HO pots acompanyar d’una mica de reducciĂł de MĂČdena, o cremar-ho amb una mica de sucre i un bufador

Benvinguts a l’hort. Pastanagues

dilluns, 19/11/2012


DSC04762.JPG

coses que passaven durant la gravaciĂł: La Laura sempre estava pendent dels meus cabells, el coloret, els llavis....GrĂ cies reina!

CREMA DE PASTANAGA

Ingredients per 4 persones

  • 1 kg de pastanagues
  • 1 llimona
  • 1 ceba
  • Julivert
  • 100 g de mantega
  • 200 ml de nata lĂ­quida
  • 100 g de barreja de fruites seques de l’Índia
  • Sal

Recepta

Pelem i tallem la ceba, i la sofregim a foc lent amb la mantega.

Pelem les pastanagues. Fem uns talls fins i els tallem a juliana, els posem en aigua freda perquĂš s’enrinxolin.

Tallem les pastanagues a daus i les afegim a la cassola de la ceba. Coem a foc fort i quan s’hagin enrossit, les cobrim amb aigua i les fem coure, durant una mitja hora o fins que siguin toves.

Triturem bé fins aconseguir una crema fina.

Quan sigui fred, afegim el suc de la llimona i la nata. Barregem i salpebrem.

Tallem petit el julivert i l’amarem d’oli. Acabem la crema de pastanaga amb oli de julivert.


DSC04892.JPG

al programa, els productes eren magnĂ­fics!

DSC04842.JPG

Les Receptes de Semproniana

dissabte, 17/11/2012

BĂ©, ja el tenim aquĂ­.

Ha nascut un altre llibre, el meu petit. Mira, ara m’ha vingut al cap allĂČ que la meva mare sempre explicava. La meva mare va tenir vuit fills. El primer porta el nom de l’avi patern, la segona el nom de l’Ă via paterna, la tercera el de l’Ă via materna, el quart el del besavi, la cinquena es deia Montserrat en record al santuari on els meus pares es van casar, la sisena es diu com l’estimada tieta Margarita (la de MatarĂł, li dĂšiem) i la setena….per fi, va ser batejada amb el nom de la meva mare, Maria AntĂČnia.

La mare explicava que el meu pare no li deixava posar el seu nom perquĂš sempre hi havia un compromĂ­s (de nom s’entĂ©n) que acabava pesant mĂ©s que el desig dels progenitors. PerĂČ quan va arribar la setena, i preveient que seria l’Ășltima (jo vaig ser un deslĂ­sss) es va plantar i va dir: S’ha acabat, aquesta menuda es dirĂ  com jo.

Doncs aquesta histĂČria m’ha vingut al cap, just ara quan us volia explicar, que desprĂ©s d’escriure una vintena de llibres, quan CossetĂ nia em va venir a demanar un nou tĂ­tol, em vaig plantar i vaig dir: S’ha acabat, ara toca escriure les receptes de casa  meva. Una mica perquĂš queia pel seu propi pes, una mica perquĂš m’hi vaig veure impel·lida per peticiĂł dels clients i amics, i una mica perquĂš ara fa vint anys que vaig obrir el meu estimat restaurant i calia celebrar-ho. I aquest llibre Ă©s una part important de la celebraciĂł.

Ja sĂ© que Ă©s un recurs fĂ cil a l’hora d’explicar la sensaciĂł de fer el llibre i veure’l culminat, perĂČ ha estat com tenir un fill. DesprĂ©s d’una gestaciĂł, molt agradable, i una espera que sempre es fa llarga, un dia el reps. La majoria de mares reben les criatures amb tendresa, emociĂł i alegria. PerĂČ hi ha mares que quan s’encaren amb les criatures tenen una sensaciĂł de desgrat, ni les troben boniques, ni saben quĂš fer-ne. No Ă©s que els manqui l’instint maternal, no Ă©s que iniciĂŻn una relaciĂł torturada que durarĂ  tota un vida, simplement Ă©s que tenen un ensurt categĂČric i, com tots els ensurts, se n’han de refer amb temps. Quan he rebut les Receptes de Semproniana, m’he espantat, perquĂš no m’acabava de fer el pes la coberta, perquĂš alguna foto l’hauria canviat, perquĂš hi he trobat a faltar alguna recepta i perquĂš me’n sobra alguna d’altra i perquĂš hi he detectat un parell d’errors. En definitiva, quan el vaig rebre hi vaig trobar mĂ©s defectes que virtuts. PerĂČ a mida que passen els dies, em vaig refent de l’ensurt, i m’hi vaig reconciliant, fins el punt que avui la balança s’ha decantat, i ara ja li trobo totes les virtuts.

És un llibre de receptes franques, sense secrets i sense racons. És el que som. Hi trobareu aixĂČ: receptes i histĂČries. Una part del que hem fet al llarg de vint anys.

Per explicar que el llibre ha sortit, l’he enviat a una colla d’amics i amigues. Enviar el llibre estava bĂ©, perĂČ la meva feina sempre acompanya les lletres d’aromes i de gust, per aixĂČ l’he enviat amb una recepta en format real, amb el pessic de xocolata i plĂ tan.

Ara, nomĂ©s queda veure com creix aquesta criatura….

DSC08591.JPG

Tots els pastissos embolcallats i ben disposats sobre el llibre

 

PASTÍS D’AMETLLA, PLÀTAN  I CACAU

150 gr. D’ametlla en pols

250 gr. De sucre llustre

75 gr. De farina

8 clares d’ou

175 gr. De mantega fosa

40 gr. De cacau en pols

Per els plĂ tans

2 plĂ tans

Una nou de mantega

20 gr. de sucre

 

Pelem, tallem i saltem els plàtans a la paella, amb el sucre i la mantega, vigilant que no es desfacin. Han de caramel·litzar.

Fem el pastĂ­s. Muntem les clares amb el sucre. Afegim els la mantega fosa, suaument. Ara, posem l’ametlla en pols, la farina i el cacau, vigilant que no s’abaixin les clares. Quan tinguem la barreja homogĂšnia, integrem els plĂ tans i vessem la mescla en un motlle engreixat i enfarinat i coem deu minuts al forn, a 180ÂșC. Deixem refredar.

 

DSC08588.JPG

a punt per sortir cap a casa els amics i les amigues

Foto: L'Ada Parellada acaba de publicar les receptes del Restaurant Semproninana en aquest llibre de CossetĂ nia Edicions i ens l'ha enviat amb aquest pastĂ­s de xocolata que ha triomfat a la redacciĂł. AquĂ­ teniu la Montse Barcon, la Laura Duran, la Mai Revilla i la MĂČnica Roca atacant-lo!

Les amigues han rebut el pastĂ­s!

Benvinguts a l’hort. RaĂŻm i panses

dilluns, 5/11/2012


DSC04841.JPG

 Ingredients per 4 persones

  • 100 g de cuscĂșs precuit
  • 50 g de raĂŻm negre
  • 20 g de panses
  • 1 llauna d’anxoves en oli
  • 1 taronja
  • 1 manat petit de menta fresca
  • Oli d’oliva
  • Sal

Recepta

Escaldem la menta, només uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bé.

Batem les fulles amb oli i sal.

Hidratem el cuscĂșs precuit amb l’aigua on hem escaldat la menta i un raig d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Al cuscĂșs afegim les anxoves tallades petites, el raĂŻm pelat i tallat, les panses i la taronja pelada i tallada a sang.

Amanim amb l’oli de menta i barregem bĂ©.

Servim en un recipient bonic.


El dia que vam anar d’excursiĂł a les vinyes, tenĂ­em ganes de fer fotografies!

DSC04458.JPG

DSC04461.JPG

director i guionista, treballant o gaudint del paisatge?

DSC04464.JPG

sempre l'equip Ă©s darrera, o davant...cĂ mera, realitzaciĂł, so....

DSC04472.JPG

anem a sembrar

DSC04477.JPG

el bon humor no pot faltar mai

DSC04478.JPGDSC04488.JPG

El detonant de l’arrĂČs

diumenge, 4/11/2012

 

És dia de Tots Sants, faig festa, i estic mandrosa. És aquella mandra feliç, tranquil·la, que saps que te la pots permetre perquĂš et mereixes descansar, encara que no sigui mĂ©s de 24 hores. Tinc tanta mandra que, com que els fills sĂłn fora, i nomĂ©s som dos a casa, no penso ni fer dinar. Avui “menjatojarem” qualsevol cosa, perquĂš a mĂ©s la nevera fa una mica de pena. Fa dies que no visito el mercat. SĂłc feliç amb la perspectiva de la indolent jornada.

De sobte, rebo un missatge al mĂČbil, Ă©s un whatsapp. Una amiga m’envia una fotografia on llueix un magnĂ­fic rissoto de mĂșrgules.

Miro el rellotge, en menys d’una hora haurĂ­em de seure a taula. Obro la nevera de bat a bat i hi trobo uns rossinyols negres i uns fredolics (com a ingredients destacables), em poso el davantal, que lligo bĂ© amb un llaç al davant. Em penjo un drap de la cinta del davantal, disposo i asseguro (amb un paper moll a sota) la taula de tallar, prenc el ganivet i em disposo a fer un arrĂČs. Un  arrĂČs- repte que em permeti guanyar una competiciĂł no establerta, una competiciĂł unilateral que m’he empescat tota sola, que culminarĂ  quan enviĂŻ una fotografia del meu “arrĂČs de Tots Sants” a l’amiga en qĂŒestiĂł

La fotografia del rissoto ha estat el detonant que ha transformat la taula paupĂšrrima d’aquest dia en un festival arrossaire. Pico una ceba dolça de Figueres i un parell de grans d’all. Els sofregeixo en una paella per a quatre persones, a foc lent, amb un bon raig d’oli i una fulla de llorer. Espero, que la ceba quedi ben cuita – uns deu minuts – i hi poso uns daus de bacon (el tenia a la nevera) afegeixo una cullerada de carn de pebrot xoricero (es ven a les botigues, en pot de vidre), un tomĂ quet madur ratllat, un manat de fulles de julivert picades, pebre acabat de moldre i sal (no massa sal perquĂš el brou tĂ© molt gust). Espero que el tomĂ quet tregui l’oli i, en aquest moment, hi vesso un raiget de conyac. Quan el sofregit s’ha embegut el conyac, hi poso l’arrĂČs, un grapat generĂłs per persona. Apujo el foc i enrosseixo l’arrĂČs, un parell de minuts. SerĂ  el moment de posar-hi els bolets ben nets, de donar un parell de voltes i cobrir l’arrĂČs (en proporciĂł de 250 ml per persona) amb brou. Hi ha un truc perquĂš aquest arrĂČs de bolets quedi magnĂ­fic, i aquest truc Ă©s el brou. Jo el vaig fer amb un brou de pernil, un d’aquells brous que es poden menjar amb forquilla i ganivet, perquĂš un cop freds, sĂłn com gelatina, i del que en vaig haver d’extreure un tou de greix que surava sobre el brou gelatinĂłs com si fos MoisĂ©s caminant sobre les aigĂŒes. En definitiva, un brou amb entitat i gairebĂ© personalitat prĂČpia, i molt de gust.

Mantinc el bull fort fins que el brou fa bombolles, desprĂ©s abaixo a foc lent i deixo que cogui, sense que s’aturi el moviment durant exactament 18 minuts. Deixo reposar dos minuts, tapat i ja estĂ .

El quĂš Ă©s important Ă©s que l’arrĂČs tingui foc en tota la seva superfĂ­cie, que s’empri un brou amb sabor i respectar els temps.

El tipus d’arrĂČs? Doncs aquest dia vaig fer servir un arrĂČs “normal”, de marca blanca.

 DSC08569.JPG

Quantitats:

200 gr. d’arrĂČs

800 ml de brou de pernil

Una ceba gran de Figueres

Un tomàquet  madur

Dos grans d’all

Un rajolĂ­ de conyac

Sal, pebre, llorer, julivert

Una culleradeta de carn de pebrot xoricero

200 gr. de fredolics

200 gr. de rossinyols negres (tambĂ© s’anomenen trompetes de la mort)

DSC08567.JPG

Aquests dies vaig rĂ pid. Trinxat a la inversa

dijous, 1/11/2012

Tot el dia vaig amb la cĂ mera. Veig un plat, una situaciĂł o un amic, i clic, ja li he fet una fotografia. El clic va acompanyat d’una mena de cantarella, que tĂ© com a tonada “Ă©s per el bloc”.
Les ganes hi sĂłn, ganes de venir, d’escriure, d’explicar, de compartir, perĂČ el temps Ă©s implacable i quan he esgotat el temps, el cansament m’atordeix. I aquelles ganes, aquell voler fer un post, per el quĂš he fet la foto, queden atrapades sota l’edredĂł.  No Ă©s que no vulgui Ă©s que no hi arribo, diria  si m’agradĂ©s tirar pel dret i no fer tot un tirabuixĂł amb les frases nuant paraules.

I un cop excusada per la manca de notĂ­cies en aquestes darreres setmanes, m’excuso per la manca de qualitat de la foto del plat que us presento.

I sense més tirabuixons, sense més giragonses, sense més nus, vaig directa al desenllaç:

UN TRINXAT A L’INREVÈS

D’aquesta manera l’anomenaria un bon jan cuiner que volguĂ©s donar categoria al nom del plat. PerĂČ jo el denominarĂ© farcell de col amb trinxat.

La qĂŒestiĂł Ă©s que es tracta de patata, carbassa, moniato, cansalada…Vaaaaaaa…..escric la recepta (que em volia estalviar….)

DSC08536.JPG

4 fulles grans de col escaldades (bullides un minut i refrescades immediatament)

Un parell de patates bullides

400 gr. de carbassa cuita al forn (jo la rosteixo, a 180ÂșC, amb un bon raig d’oli, sal i pebre, uns vint minuts)

1 gra d’all

100 gr. de cansalada viada

1 moniato escalivat (cuit al forn)

un grapat de nous

Per la salsa de formatge:

  • 100 g de formatge parmesĂ  ratllat
  • 70 ml de nata lĂ­quida

Tant la patata, com el moniato poden aprofitar-se de restes (o dels moniatos de la castanyada).

Fem la salsa de formatge. Coem a foc molt baix la crema de llet i afegim el parmesà ratllat. Quan s’hagi homogeneïtzat la salsa, reservem.

en una paella, fem una mena de trinxat. Amb un bon raig d’oli, primer fregim una cansalada, a foc mig, perquĂš suĂŻ. quan ha perdut el greix i queda una mica torradeta, afegim la patata, el moniato i la carbassa i anem homogeneĂŻtzant amb una forquilla de fusta. HO fem a foc mig, perquĂš torri una mica. Barregem amb les nous trencades. Farcim cada fulla de col amb el trinxat i tanquem bĂ©.

per escalfar-ho, ho podem fer al microones, tapat amb una tapa apta per a microones, o al forn, en una safata amb una mica d’aigua perquĂš la col no perdi l’humitat.

I aixĂČ Ă©s tot, amics!