Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Està escrit als annals dels plats

dimecres, 7/08/2013

Sí, fa il·lusió, molta, tota. Recollir els plats acabats, bruts, d’una taula d’uns clients i trobar-te escrit un missatge al plat. Concretament, aquest:

DSC00126.JPG

 DSC00127.JPG

Malgrat tots els llibres escrits, ara i adés, sobre urbanitat i bones maneres, dictaminen que sobre el plat escurat de xocolata mai s’emprarà el dit per escriure-hi missatges, m’he passat les prescripcions educatives i, clar, m’he desfet en manifestacions de joia i alegria vers el nano que ho ha escrit. Perquè sí, l’autor del quadre fet amb pintura de xocolata del 70% és un nen de 12 anys, a qui li agrada molt menjar, i que va demanar com a regal/premi de final de curs, venir a dinar a Semproniana.

El nano va gaudir de tots els plats, però l’apoteosi va arribar amb les postres, amb el Delírium Tremens de xocolata, unes postres que fa tants anys que fem com anys té Semproniana. Moltes vegades he volgut canviar la recepta o la presentació del Delírium Tremens, però els clients no m’ho permeten. Volem canviar la presentació perquè les postres de restaurant han canviat molt i crec que el nostre Delírium és massa auster, massa lineal. Però quan penso en possibles presentacions, sempre em fa angúnia emmascarar-lo. I, a més, que és això d’estar tot el dia creant volums i escultures? Si el delírium és així, és així, i punt.

DSC00170.JPG

I si Lucio Fontana, artista conceptual, considera que les seves incisions als quadres són la sublimació de l’art, perquè no considerar que l’austeritat del meu Delírium no és maca?

De manera que buscant analogismes, decideixo que així ha estat, és i serà el meu Delírium Tremens. I desitjo que la seva pervivència es vagi consolidant fins el punt que s’escrigui no en els annals de la història (que em sembla molt presumptuós, per part meva) sinó en els ANNALS DELS PLATS (com el que il·lustra aquesta entrada)

LA RECEPTA DEL DELÍRIUM TREMENS

  • 250 gr. de cobertura de xocolata negra
  • 125 gr. de mantega
  • 4 ous
  • 100 gr. de sucre
  • 15 gr. de midó de blat de moro (Maizena)

 

Fonem la mantega i la cobertura al bany maria.

Batem amb energia els ous, el sucre i el midó de blat de moro, fins emblanquir. Afegim la barreja de mantega i xocolata i integrem.

Posem en motlles rectangulars, i coem al bany maria, a 180ºC, tapat amb paper d’alumini, durant mitja hora.

Servim tebi acompanyat de salsa de xocolata. Simplement fonem 200 gr. de xocolata amb 100 ml d’aigua.

Amanides d’estiu I

dilluns, 5/08/2013

Es veu a venir que aquestes vacances aniran farcides d’amanides. Per dues raons: perquè fa calor, i aquesta és una dada objectiva, i l’altra raó, la primordial, i que no hauria de confessar, com a mínim en el bloc, és que aquest estiu em fa mandra cuinar.

Ha estat un curs dur, amb moltes vicissituds, molts canvis, moltes hores de feina i cansament acumulat. El cos se n’ha ressentit, i ara necessito un descans, fins i tot dels fogons.

O sigui nois, que aquest estiu toca amanir vegetals.

La primera de les amanides d’estiu, és aquesta que us presento, que és, com totes , molt senzilla de fer, i es basa, simplement en barrejar elements, principalment vegetals, i això sí, amanir-ho amb una bona vinagreta, o salsa d’amanir.

DSC00165.JPG

 

INGREDIENTS

-          Un cogombre

-          Una poma

-          200 gr. de salmó fumat

-          Sis anxoves

-          Deu tomàquets secs

-          Un potet d’ous negres de peix Royal

-          Un grapat d’avellanes.

 

L’amanit és una mica especial, però per descomptat, es pot fer com es vulgui. Jo tinc unes melmelades del POT PETIT, que ja n’he parlat en algun altre post. Les faig servir per acompanyar el formatges, la carn, peixos grassos i, en aquest cas, com a base d’una salsa per amanir:

  • Una culleradeta de postres de gelea d’anís estrellat
  • 150 ml d’oli d’oliva extra verge
  • Un pessic generós de sal

 DSC00166.JPG

Doncs res, es tracta de tallar el cogombre, la poma (sense pelar, però tot ben net), i la resta d’ingredients. Barrejar-ho tot.

Fer una salsa, emulsionant l’oli d’oliva amb la gelea d’anís estrellat i la sal. Amanir-ho bé i deixar-ho a la nevera, fins el moment de servir.

Terra de cuscús

divendres, 2/08/2013

Això del whatsapp és una hotline en tota regla. Una hotline de cuina…en el meu cas. Amics i amigues, si tenen un dubte culinari o han menjat algun plat a casa que els ha agradat i el volen reproduir, m’envien un whatsapp, demanant-me la solució a l’enigma (si és que n’hi ha, clar).

En aquest cas, l’amiga em preguntava com es fa un plat que, a la carta de Semproniana, hem denominat Terra de cuscús.  De fet és una amanida de cuscús amb mini hortalisses. Juguem amb el suport, un test i amb la textura granulosa del cuscús i el color marronós integral. A la meva amiga li va agradar la presentació, però també el gust del cuscús, que va amanit amb un oli de menta, i porta uns quicos barrejats amb el cuscús, que com que són del mateix color del gra no es veuen. Quan menges l’amanida et sorprenen els quicos, com si del sobat petazeta es tractés, però en versió menys sofisticada. La funció dels dauets de tomàquet és donar-hi una mica de frescor al cuscús.

I ja està!

 

 

DSC00176.JPG

DSC00178.JPG

 

TERRA DE CUSCÚS

Per a quatre persones

400 gr. de cuscús integral

1 paquet petit de quicos

2 tomàquets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassó

8 raves

8 tomàquets de jardí

sal 

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomàquets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscús amb els quicos i els tomàquets a dauets. Amanim amb oli de menta.

DSC00181.JPG

tot a punt per fer passar als testos

Pelem les pastanagues, tallem els raves, tallem els tomàquets de jardí, rentem els carbassonets.

Protegim el test amb una fulla de col, farcim amb el cuscús i acabem amb les mini hortalisses clavades al cuscús, com si estiguessin creixent de la terra

 

 

DSC00159.JPG

cuscús integral

PROCÉS PER FER L’OLI DE MENTA

DSC00161.JPG

escaldant les fulles de menta

DSC00162.JPG

refresco fulles de menta

 

DSC00164.JPG

eixugo fulles de menta amb un paper. Han de quedar ben seques

 

 

 

Trufa de foie gras. Aperitiu senzill, però molt vistós

dimecres, 31/07/2013

Ahir al vespre vam tenir una taula gran, a Semproniana.

Buscàvem fer-los un aperitiu senzillet, però vistós, i sobretot que no ens donés gaire feina, ni fos un daltabaix a la butxaca. Bé, resumint, tot allò que fa que un aperitiu sigui triomfador: fàcil, bonic, bo, que es pugui fer amb antelació i que sigui barat.

Aquí el teniu. Espero que us sigui útil i que el feu aquest estiu, tot i que és un aperitiu magnífic per la tardor i (encara que sembli que falta molt), per Nadal!

 

TRUFA FOIE GRAS

  • 300 gr de foie- gras micuit o paté
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
Per la salsa que acompanya
300 ml de suc de taronja
50 gr. de sucre

Es tracta, només de fer boletes amb el paté o el micuit (sobretot ha d’estar fred!!!) i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrà del gust de cadascú.

 

fem la salsa: simplement es tracta de reduir el suc de taronja amb el sucre fins que agafi la consistència desitjada, de xarop (hem de tenir en compte que quan es refreda, queda més consistent)

Recomanació molt important: feu les boletes amb guants!!!

  DSC09216.JPG

Cal Joan del Batlle. Una jornada gastronòmica diferent al Solsonès

dijous, 25/07/2013

A la Vall de Lord, enmig d’un paratge impressionant, al final d’una carretera deliciosa, trobes una mena de paradís, Cal Joan del Batlle. http://www.caljoandelbatlle.cat/ És una casa rural, o un hotelet amb encant. Digueu-li com vulgueu. El que jo sí que sé és que és un lloc magnífic on anar a petar quan estàs realment rebentat de la vida de ciutat (aquest era el meu cas) o quan vols trobar la pau que el brogit del barri no et deixa aconseguir, o quan vols llegir la darrera novel·la que has comprat sense sentir els crits dels fills dels veïns, o quan vols un espai lliure d’interferències per reconnectar amb la parella…hi ha tantes i moltes situacions en les que necessites un #caljoandelbatlle per afrontar la vida.

Així, doncs, a Cal Joan del Batlle impera la tranquil·litat, és un dels seus grans actius. Però un cop l’any, la casa que han posat en marxa en Ricard i la Montse des de fa no més de cinc anys, es xarbota com una gasosa i una munió de gent entra per la porta, a gaudir de les jornades gastronòmiques que s’hi organitzen. Fan jornades gastronòmiques perquè la Montse és una cuinera de pel·lícula, i al seu hotel s’hi menja de cine. Si no esteu allotjats a una de les sis habitacions que tenen habilitades, podeu anar-hi a dinar a sopar. L’excursió s’ho val.

 

 

13_caljoanbatlle_equip.jpg

L'equip que ha fet possible la Jornada Gastronòmica de Can Joan del Batlle

Aquest any he tingut la sort de viure una de les jornades gastronòmiques. A les 12h van arribar els convocats i tot va començar amb un tast de vins maridats amb formatges la Valette. El maridatge va anar guiat per Jordi Solé d’Alsivins.

13_caljoanbatlle.jpg

La Clara és l'elaboradora dels formatges La Valette, formatges d'ovella fets a Sant Llorenç de Morunys

13_caljoanbatlle_2.jpg

En Jordi Solé en plena explicació

13_caljoanbatlle_3.jpg

Tots els participants a la jornada concentrats en els vins i els formatges

Acabat el tast, vam passar a una carpa on la Montse va explicar fil per randa com elaborava els plats que serviria a l’àpat. Jo vaig fer una mica de mestre de cerimònies. El problema és que jo no en sóc gens, de cerimoniosa, més aviat tot el contrari, i no vam poder parar de riure en tota l’explicació.

13_caljoanbatlle_montse i jo.jpg

Vaig fer una minúscula xerrada introductòria, que defensava, per sobre de tot, crear una memòria patrimonial culinària en les futures generacions. És un dels meus discursos recurrents, ja ho sé, però és que em fa patir la pèrdua de referents. Què enyoraran els nostres fills quan viatgin a l’estranger? El sushi de la botiga del costat de casa? Ja sé que ho he dit moltes vegades i aquells que m’heu escoltat aquí o allà, n’esteu fins el capdamunt del discurset, però jo no me’n canso de predicar. De fet, a missa sempre es diu més o menys el mateix, i molts feligresos encara no ho entenen.

per tant, jo tiro endavant amb el missatge: Hem de menjar els nostres plats, integrar-los en la nostra quotidianitat i en la nostra excepcionalitat. I després, descobrirem els nous gustos d’altres cultures, que ens sorprendran i ens costarà una mica d’acceptar-los, però la línia ha de ser ben definida, clara i contundent.

La Montse va fer un “pensa global, actua local”. M’explico, el que va proposar són uns plats que es mengen arreu del món, però passats pel sedàs, i amb productes, de casa nostra. VA fer un hummus, que és un plat que es troba a tota la conca mediterrània, però sobretot als països del nord d’Àfrica. Va fer una tatin (de poma i botifarra negra), unes postres típiques franceses. També va proposar un crumble, un clàssic de la cuina anglesa. I, finalment, un xai arrebossat amb Kellog’s; no cal aclarir a ningú d’on prové el blat inflat, comercialitzat amb la marca Kellog’s….

Aquestes són les receptes que vam tastar.

COMPOTA DE CEBA AMB CAP I POTA I HUMMUS EN ESCUMA

500 GR. DE CEBA

OLI D’OLIVA

REDUCCIÓ DE VINAGRE DE MÒDENA

SAL I SUCRE

500 GR. DE CAP I POTA

250 GR. DE CIGRONS CUITS

EL SUC D’UNA LLIMONA

UN FULL DE GELATINA

GALETES SALADES

PER LA COMPOTA:

TALLAR LA CEBA EN JULIANA

SOFREGIR-LA AMB OLI D’OLIVA A FOC LENT

QUAN HAGI EVAPORAT L’AIGUA, AFEGIR-HI EL SUCRE,LA SAL I LA REDUCCIÓ DE VINAGRE

DEIXAR-LA COURE UNA HORA

BULLIM LA CAP I POTA EN UNA OLLA AMB LA CEBA TALLADA A DAUS,ELS ALLS,UNA PUNTA DE PERNIL,SAL, PEBRE I LLORER.

HA DE COURE A FOC SUAU 1h. 30m.

DEIXAR-HO REPOSAR

PER L’HUMMUS

REMULLAR LA GELATINA AMB AIGUA FREDA

ESCALFAR EL SUC DE LLIMONA I FONDRE-HI LA GELATINA

TRITURAR ELS CIGRONS AMB UN GRA D’ALL  I AFEGIR-HI EL SUC DE LLIMONA

SERVIR EN UNA COPA: al fons la compota de ceba, les galetes salades trossejades, una cullerada de cap i pota tallada a dauets, l’hummus a sobre i acabem amb pols de pebre vermell

TATIN DE POMA AMB BOTIFARRA NEGRE I NUVOL DE FORMATGE GELAT

DSC00154.JPG

PASTA DE FULL

500 GR DE POMA REINETA EN MACEDONIA

50 GR. DE MANTEGA

1 CULLERADA DE ROMANI PICAT

250 GR. DE BOTIFARRA NEGRE

250 GR. DE FORMATGE LES ROQUES CURAT

200 GR. D’AIGUA

3 GR. DE LECITINA DE SOJA

PREPARACIÓ

PEL FORMATGE GELAT:

BARREJAR EL FORMATGE AMB L’AIGUA I ESCALFAR A 80º

DEIXAR INFUSIONAR 30 MINUTS I COLAR

INCORPORAR LA LECITINA DE SOJA I ACCIONAR EL TURMIX A LA SUPERFICIE DEL LÍQUID

DEIXAR 1 MINUT I RECOLLIR L’AIRE  DE SOBRE

POSAR-LO DINS D’UN RECIPIENT I CONGELAR-LO

PER LA TATIN:

POSAR LES POMES I LA MANTEGA DINS D’UN RECIPIENT PER ANAR AL FORN

COURE-LES 30 MINUTS A 200º

TREURE LA SAFATA DEL FORN I COBRIR-LA AMB LA LAMINA DE PASTA DE FULL

POSAR AL FORN MITJA HORA MES

A SOBRE POSAR-HI LA BOTIFARRA NEGRE I EL ROMANI PICAT

JUST AL MOMENT DE SERVIR, POSAR-HI UNA CULLERADA DEL FORMATGE GELAT

COSTELLETES DE XAI AMB CROCANT DE CEREALS,FORMATGE VALETTE I CREMA DE LLIMONES ESCALIVADES

250 GR. DE CEREALS KELLOGS

150 GR. DE FORMATGE VALETTE

8 COSTELLES DE XAI

500 GR. DE LLIMONES

50 GR. DE SUCRE

OLI D’OLIVA

SAL I PEBRE

CLARA D’OU

PREPARACIÓ

PICAR ELS CEREALS DE FORMA IRREGULAR

PICAR EL FORMATGE I FER UNS CRUIXENTS EN UNA PAELLA

QUAN ESTIGUI FRED PICAR-LO I BARREJAR-HO AMB ELS CEREALS

EMBOLICAR LES LLIMONES AMB PAPER D’ALUMINI

COURE AL FORN A 220º DURANT 30 MINUTS

UNIR AMB EL SUCRE I COURE TOT JUNT 5 MINUTS

TRITURAR I EMULSIONAR AMB L’OLI D’OLIVA

SALPEBRAR EL XAI I ARREBOSSAR PRIMER AMB LA FARINA, CLARA D’OU I LA BARREJA DE CEREALS I FORMATGE

FREGIR EL XAI I POSAR-LO AL FORN DURANT 2 MINUTS A 220º

ACOMPANYAR AMB LA CREMA DE LLIMONA

ALBERGINIA,CRUMBLE DE FORMATGE,PORROS I VINAGRETA DE SAÜC

INGREDIENTS

4 ALBERGINIES

100 GR. DE FARINA

80GR. DE MANTEGA

4 PORROS ( LA PART BLANCA)

75 GR. DE FORMATGE PUIT RUSTIC

1 CLARA D’OU

100 GR. DE NATA LIQUIDA

ENCIAMS VARIATS: LOLLO, ESCAROLA, ROURE,ETC…..

100 GR.D’AIGUA MINERAL

2 POMS DE FLOR DE SAÜC

40 GR. DE SUCRE DE CANYA

PREPARACIO

PER FER LA VINAGRETA DE SAÜC:

FER UNA INFUSIÓ SOLAR (DIRECTE AL SOL) DE 5 HORES AMB ELS POMS DE FLORS DE SAÜC,L’AIGUA MINERAL I EL SUCRE DE CANYA

COLEU I AFEGIU DUES CULLERADES DE VINAGRE BLANC

ESCALIVAR LES ALBERGÍNIES. PELAR-LES

TALLAR-LES PER LA MEITAT I MARCAR-LES EN UNA PAELLA ANTI- ADHERENT

PICAR ELS PORROS

SOFREGIR-LOS AMB OLI D’OLIVA

SALPEBRAR

MESCLEU EL FORMATGE AMB LA NATA LIQUIDA , LA CLARA D’OU I ELS PORROS

COBRIR LES ALBERGÍNIES AMB AQUESTA PREPARACIÓ

PER FER EL CRUMBLE:

PASTEU LA FARINA I LA MANTEGA AMB ELS DITS FINS ACONSEGUIR UN GRANULAT

COBRIR LES ALBERGÍNIES AMB EL CRUMBLE

POSEU 10 MINUTS AL FORN A 220º  FINS DAURAR

DECOREU AMB ELS ENCIAMS VARIATS I LA VINAGRETA

Així faig la tatin de poma

dilluns, 22/07/2013

Una amiga m’envia, via whastapp, una foto d’una tatin o, més aviat, una mena de tatin, amb un text que diu “he fet tatin. Fatal”.

Em demana si li puc enviar una recepta i quatre indicacions. I jo decideixo que més que una recepta i quatre indicacions, faré un post. I és clar, un post no es pot fer sense fotografies, i encara menys una tatin, de la que tothom en té una recepta.

O sigui que vaig a comprar pomes, dos quilos de Golden, que ja em perdonaran els puristes, però per a mi, la golden és la millor. I em disposo a fer la tatin i anar-li enviant el procés via foto i whatsapp. Les fotos són fetes amb el mòbil i, és clar, són tan fatals com la tatin de l’amiga.

 

PROPORCIONS

2 quilos de poma Golden

400 gr. de sucre

100 gr. de mantega

Per el caramel

100 gr. de sucre

40 gr. d’aigua (dues cullerades soperes)

Per la massa brisa

300 gr. de farina

150 gr. de mantega

1 ou XL (o un ou mitjà i un rovell)

1 cullerada sopera de sucre

un pessic de sal

una cullerada de cafè de llevat químic

Barcelona-20130718-00393.jpg

Pelo les pomes i els trec el cor. Les tallo a grills, bastant gruixuts i les poso en una paella gran, amb el sucre i la mantega, tot de qualsevol manera.

Barcelona-20130718-00396.jpg

 

Ha de coure, a foc lent, durant ben bé 45 minuts. El senyal és la poma transparent i lleugerament daurada.

Barcelona-20130718-00400.jpg

Mentrestant, aprofitem per fer la pasta brisa, simplement barrejant els ingredients.Per fer la massa brisa és millor treballar amb la mantega freda, tallada a daus.

Quan hem aconseguit una massa homogènia, l’emboliquem i la posem a la nevera, perquè agafi cos.

Ara fem un caramel, coent el sucre i l’aigua fins que agafi un color bru.El posem en el motlle on anirà la poma.

Barcelona-20130718-00394.jpg

Barcelona-20130718-00395.jpg

Sobre el caramel, disposem els grills cuits de la poma, ben arrenglerats.

Barcelona-20130718-00402.jpg

A la paella ens haurà quedat una mica del suc de les pomes, amb sucre i mantega. El fem reduir, fins aconseguir un caramel ben bru.

Barcelona-20130718-00406.jpg

 I el posem per sobre les pomes del motlle

Barcelona-20130718-00408.jpg

És molt important omplir fins al capdamunt del motlle, prement una mica. Una bona tatin és una tatin ben farcida.

Ara estirarem la pasta brisa, i quan la poma sigui freda (punt molt important, perquè sinó se’ns fon la massa), l’enfornem a 180ºC, durant 30 minuts.

El resultat:

 

 DSC00132.JPGDSC00133.JPG

 Important: menjar-la calenta, acompanyada de gelat de vainilla, o d’una mica de crema de llet o de crema anglesa.

A partir d’aquí, les possibilitats d’innovació i creativitat són infinites. Això sí, els temps de cocció de cada fruita s’han de trobar, perquè si la fruita té molta aigua o és molt madura, ens pot quedar puré. La fruita s’ha de notar, no es pot desfer, però en cap cas ha de quedar crua

I per últim, per als quatre que encara els pot sonar a nou, la història de l’origen de la tarte tatin.

Diuen que el pastís es va crear al 1889 a França, a l’hotel Tatin, regentat per dues germanes: Caroline i Stéphanie Tatin. Era un restaurant amb bastant d’éxit. Sembla ser que enmig del brogit del servei del migdia, el pastís de poma va caure a terra. Les germanes el van tornar a posar dins una paella, van posar-hi una massa a sobre i el van tornar a coure. El resultat, el que van denominar Tarte a l’enverse, va tenir molt éxit, tant, que es va convertir en les postres de la casa, en la tarte Tatin

Cuina sense incògnites. La secció al programa 35dies d’Albert Miralles, a Catalunya Ràdio

dissabte, 20/07/2013

 

http://www.catradio.cat/seccio/4196/Cuina-sense-incognites/programa/1552/35-dies

Fàcil, ràpid i vistós….l’equació de tres incògnites, molt més difícil de solucionar a la cuina que a cinquè curs de carrera de matemàtiques aplicades

Però, vés, el Miralles m’ho ha proposat, i qui li diu que no…

Li he dit que sí, que ho faré, que cada setmana li proposaré plats que responguin a les coordenades del tres en ratlla: fàcil, ràpid i vistós. I ja que hi som: saborós i barat.

Això és el que he dit que faré. Ara, queda per demostrar si ho aconseguiré.

Avui, per exemple, és el primer dia, i haig de començar fort, per enganxar a l’audiència.

 

Per tant, avui, farem….SARDINES.

Perquè les sardines i l’estiu van junts.

Malgrat que a l’estiu no es troben les millors sardines, perquè ja sabeu que el peix blau quan està al seu millor moment és a la primavera, quan el mar és abundant de plàncton, i les sardines comencen a alimentar-se. A l’estiu estan massa greixoses, massa tipes. Però…qui ha dit que farem sardines fresques? Jo em referia a les sardines de llauna, a les conservades, en escabetx i en oli.

Unes sardines en escabetx. Delicioses. De les que has de menjar també l’espina, perquè és bona i perquè conté dosis molt importants de calci. Els intolerants a la lactosa troben la font de calci en les espines de peix i en la fruita seca. O sigui, que tot cap dins.

 

ENROTLLAT DE CARBASSÓ, VERDURES I SARDINES

DSC00134.JPG 

Un carbassó

Una pastanaga

una llauna de sardines en escabetx

Sal

 

Tallem el carbassó longitudinalment, a làmines molt fines. L’enrotllem sobre si mateix, deixant un forat al centre. El mètode ideal és posar-ho dins un motlle de la mida triada, però sinó, també s’aguanta.

Tallem la pastanaga molt menuda i, també, el centre del carbassó. Escaldem la pastanaga, en aigua bullint, només un minut. La refresquem immediatament. Tallem el carbassó molt menut i el barregem amb la pastanaga. Barregem el carbassó i la pastanaga, omplim el cilindre de carbassó. Acompanyem amb una sardina en escabetx i acabem posant-hi una mica d’oli de la llauna i un pessic de sal.

 

 

CUSCÚS AMB SARDINES EN ESCABETX

Ideal per portar a la platja perquè si cau una mica de sorra, ningú se n’adonarà….

 El cuscús és ideal per els plats d’estiu, perquè es fa en un tres i no res, combina amb tot i es pot menjar fred. A més són hidrats, atipa i és molt barat.

400 gr. de cuscús precuit

Un cogombre

Un grapat de quicos

1 mango

dàtils

Unes fulles de julivert

Oli d’oliva

Sal

 

Hidratem el cuscús, que és molt fàcil. Només has de posar a bullir una mica d’aigua amb sal, estirar el cuscús en una safata amb un bon raig d’oli, cobrir-ho amb aigua bullint i esperar que el cuscús absorbeixi tota l’aigua. Amb una forquilla separem els grans de cuscús.

Quan sigui fred, el barregem amb el julivert picat, el mango pelat i tallat a dauets, els dàtils picats, els quicos trencats de qualsevol manera i el cogombre mig pelat i tallat a dauets. Amanim amb oli d’oliva i sal.

Premsem el cuscús en un motlle i acabem amb unes sardines en escabetx.

 

VERDURES A LA PLANXA (o encara millor, a la brasa) AMB SARDINES EN OLI

Magnífic si tens a un pringat que es faci càrrec de les brases.

 Les verdures que tingueu, tot i que s’ha de tenir en compte el tall i les coccions. La brasa aconsegueix que siguin torrades per fora i cruixents i sucoses per dins. Una meravella. Si voleu un toc diferent, es poden empolsegar amb una mica de sucre morè abans de coure-les.

-          Espàrrecs verds: sempre han de ser frescos (mai en conserva ni congelats). Quan estiguin ben torrats, ja estaran al punt

-          Albergínia: s’han de deixar reposar amb una mica de sal, perquè treguin l’amargor, un mínim de mitja hora. les rentem i ja les podrem coure

-          Col: tallar una rodella gruixuda, ruixar-la amb oli i coure-la. Si us molesta molt l’olor de les bràsiques (col, coliflor i bròquil) heu de saber que a la brasa no desenvolupen els sulfurosos (només bullint-les) o sigui que esteu salvats!

-          Carbassó: es fa en un moment

-          Ceba: a rodelles gruixudes,queden magnífiques

-          Pastanagues: recomano escaldar-les prèviament, perquè sinó queden massa dures.

-          Alls tendres: queden perfectes, es fan en un moment i no us repetiran.

 

Quan tinguem les verdures a punt, les acompanyem amb sardines en oli i acabar d’amanir les verdures amb un picadillo d’ou dur, tàperes i cogombrets en vinagre

 

EMPANADA DE SARDINES, AVELLANES, PEBROT VERD

Imprescindible als sopars informals i als pícnics

DSC00148.JPG

 

L’empanada de sardines és un clàssic gallec. No inventem res, però volia destacar-ho perquè aquest és un plat ideal per a pícnics, perquè no necessita coberts per menjar. Ara, n’estic segura que els gallecs em mataran si els dic que per fer via jo faig l’empanada amb pasta de full. Sacrilegi!!!

1 ceba

½ pebrot vermell

½ pebrot verd

Tres cullerades de tomàquet fregit

Oli

Sal

Una làmina de pasta de full

2 llaunes de sardines

1 ou

 

Sofregir la ceba i els pebrots tallats molt petits, amb un raig d’oli durant uns deu minuts. Afegir el tomàquet fregit i deixar que continuï coent, a foc lent, fins que quedi ben poxat.

Estirar la massa i dividir-la en dues parts. Una part de la massa la posem en una safata de forn protegida amb paper de forn. A sobre posem el sofregit (importantíssim que estigui fred). Escorrem bé l’oli de les sardines i traiem l’espina.

Cobrim amb la resta de la massa i tanquem bé, solapant les vores i segellant amb una forquilla. Obrim un forat al centre perquè respiri i surtin els vapors.

Pintem amb ou batut.

Enfornem a 180ºC durant vint minuts.

 

 

AMANIDA DE CIGRONS I SARDINES

Ideal per deixar el dinar fet a la família

 

Aquesta amanida és la meva preferida, fresca, super nutritiva i molt saborosa.

Per a 4 pax

800 gr. de cigrons cuits

Una llauna de sardines

100 gr. d’espinacs frescos

2 tomàquets grans

50 gr. de nous

 

Oli i sal

 

Tallem els tomàquets

Barregem els tomàquets amb les nous, els cigrons i les sardines. Afegim els espinacs just al darrer moment. Amanim amb oli i una mica de sal.

 

 

Taller de cuina per a nens

dilluns, 15/07/2013

L’estiu és temps de criatures. Si més no, jo l’associo a la infància. Era l’alliberament total, temps de lleure, lluny de les obligacions, rellotge fora, horaris laxos. No haver de fer res, però alhora voler omplir les hores amb tota mena d’activitats.

L’estiu a casa es culminava amb una tarda de cuina. M’encantava. M’ho passava magníficament bé, però fixa’t, gairebé només recordo les postres, que fèiem cada any: els platanitos. Simplement, uns plàtans coberts de xocolata, refredats a la nevera. Uhmmmm, tenien l’èxit assegurat.

Recordava tot això quan l’altra dia feia aquest taller a Cookiteca de Sarrià, amb poques criatures. Ho vam passar tan bé que va haver un moment que vaig retornar a la infantesa, tan feliç, tan tranquil·la, lluny de les preocupacions, el temps passant lentament…

Vaig recuperar l’edat a l’adonar-me’n que no hi havia platanitos per postres….

 

Aquests són els plats que vam cuinar:

 

MINI TOMÀQUETS PUNKIE

8 tomàquets de jardí

150 gr. De tonyina en oli

100 ml de maionesa

Orenga

1 pastanaga

Unes branques d’api

Un carbassó

Mig enciam

Oli

Sal

 

Buidem els tomàquets amb una cullera o un ganivet que no talli excessivament. Tallem la base del tomàquet per aconseguir que s’aguanti dempeus.

Posem els tomàquets de cap per avall, sobre un paper absorbent, perquè vagin perdent l’aigua.

Barregem la tonyina amb la maionesa i l’orenga, en un plat fons, amb l’ajuda d’una forquilla.

Farcim els tomàquets amb la barreja. Col·loquem els tomàquets sobre una base d’enciam tallat petit, que amanirem amb oli i sal.

En la part superior dels tomàquets hi clavem uns bastons de pastanaga, d’api i de carbassó per tal que ens quedi amb forma de punkie.

 

LLENGUADO AMB FRUITA SECA I PESTO

Dos llenguados filetejats

un grapat de fruita seca

Una mica de mel

Per al pesto:

  • Un manat de fulles d’alfàbrega
  • Un grapat de pinyons
  • 20 g de parmesà ratllat
  • Un gra d’all
  • Oli d’oliva
comencem fent el pesto, simplement triturant tots els ingredients.
Piquem la fruita seca. Untem l’interior dels filets de llenguado amb mel. Enganxem fruita seca. Enrotllem sobre si mateixos. Ho coem al microones, un minut, a potència màxima.
Acompanyem amb el pesto

QUICK CHEESECAKE AMB CIRERES

100 gr de formatge d’untar (tipus Philadelphia)

250 gr de formatge fresc (tipus Quark)

1 llimona

80 gr. De sucre

Cireres

 

En un recipient, barregem els formatges, afegim el sucre, el suc de llimona i la pell. Treballem bé fins obtenir una crema fina. posem en un gotet i acabem amb unes cireres fresques.

 

 

13_cookiteca_nenes.JPG

 13_cookiteca_plat.JPG

13_cookiteca_grup.JPG

La solidaritat no se’n va de vacances

dissabte, 13/07/2013

Si durant el curs el ritme és frenètic i no tenim ni un moment per aturar a pensar, l’estiu és ideal per evadir-nos de tot. Entre el brogit i l’evasió, la solidaritat no hi té cabuda. Per això, molts mesos després que s’emetés l’anunci, l’he recuperat per animar a tothom a enviar un SMS amb la paraula TAULA al 28018 i només amb l’SMS donareu 1,20 € a Intermón Oxfam, un SMS que es convertirà en 5 dies d’alimentació bàsica per a una persona. 

Aquesta iniciativa forma part de la campanya TAULA PER A 7.000 MILIONS,  a través de la qual INTERMON OXFAM reivindica el dret a l’alimentació de tots i totes. 


Em van demanar de protagonitzar aquest anunci, i per descomptat no vaig trigar ni un segon a acceptar, al contrari, em vaig sentir molt agraïda i molt honorada que m’ho haguessin demanat.

La gravació va ser antològica. Haver de dir tot el missatge en 20 segons va ser una quimera. No ho vam aconseguir, al final l’spot dura 21 segons, però la tele ens ho va perdonar. Miràvem d’escurçar-lo, però ho fèiem parlant amb abreviacions (pq, tb), a l’estil SMS, o buscàvem alguna altra alternativa com reduir el meu nom: Sóc Ada Parell (com que ada ja surt al nom, podíem estalviar-nos la repetició) o treure tots els articles (el, els, la….tot fora). També vam pensar en la possibilitat que jo parlés sense respirar, total només eren 20 segons, o passar-me a marxa ràpida. Per sort, la tele va fer la vista gorda, va fer com si no se n’hagués adonat, i va colar el segon extra.

13_makingoff_pollastre_intermon.jpg

making off. Gravant....

13_makingoff_pollastre_intermon_2.jpg

tele dins la tele

I el pollastre. La veritat és que em va quedar excepcional, i malgrat era primera hora del matí, tots hi volíem clavar la forquilla. No deixa de ser un pollastre normal, de cocció sense sorpreses, però penjo la recepta perquè no quedin secrets a desvetllar de com es va gravar l’anunci d’Intermon Oxfam.

 

POLLASTRE A LA CATALANA AMB MANDARINA

13_pollastre_intermon oxfam.jpg

la veritat: no és una cuina, és un plató

1 pollastre de dos quilos i mig tallat a quarts

4 mandarines (per les mandarines: 200 gr. de sucre i una culleradeta de sal)

100 gr. d’orellanes

50 gr. de prunes seques sense pinyol

50 gr. de panses de Corint

300 ml de vi ranci

oli d’oliva

sal, pebre negre, canyella en branca

 

Comencem coent les mandarines. Les tallem a grills i les fem reposar amb una culleradeta de sal, durant un parell d’hores. Les rentem bé i les posem a coure lentament, amb 200 gr. de sucre, durant 45 minuts. Les reservem. 

Posem les panses, les prunes i la fruita seca en remull en el vi ranci.

Netegem la pell del pollastre. Cremem les restes de plomes que hagin pogut quedar. 

Salpebrem el pollastre i el col·loquem en una safata on hi càpiga bé. El reguem amb oli d’oliva i el vi ranci (colem les prunes, panses i tot plegat). El coem al forn a 200ºC, regant-lo de tant en tant amb el suc que deixa anar, durant 30 minuts. Ara hi posem les orellanes, panses, prunes, la canyella i les mandarines. Fem coure 30 minuts més, regant-lo de tant en tant amb el seu propi suc i procurant que les mandarines, les prunes i les panses no es recremin.

 

 

 

 

Hem fet un pastís de verdures amb nens…avui

diumenge, 7/07/2013

No és ben bé avui. Ja fa dies que el vam fer, vull dir que no és un “pastís de verdures breaking news” . És d’aquelles coses que no calia dir perquè qui sabrà que aquestes fotos i aquest recepta no la vam fer ahir? Doncs la veritat és que ho sabran els protagonistes, que ja han crescut una mica….i que ja tenen edat per rastrejar blocs i per deixar comentaris que em facin quedar en evidència. Així, doncs, és molt millor que ho digui del dret “aquesta sessió de fotos la vam fer fa un temps…fins i tot fa un parell d’anys” i les fotos les va fer en Jordi Play, i va ser per a un article que vaig escriure per l’ES de la Vanguardia.

Els artistes són Tessa Alegre, Joan Alegre i Francesca Alegre

13_cuina nens_play.jpg

I com deia, vam fer un pastís de verdures, exactament aquest:

PASTÍS DE MONGETA TENDRA

Per a la massa brisa:

300 gr. de farina

150 gr. de mantega freda

1 ou gros

un pessic de sal

un pessic de llevat en pols

una culleradeta de sucre

Per el farcit:

250 gr. de mongeta tendra

2 pastanagues

Una ceba

Un raig d’oli

Sal i pebre

300 gr. de nata líquida

3 ous

una mica de nou moscada

Arenem la farina amb la mantega tallada a daus (arenar vol dir que anem fregant mantega i farina fins aconseguir que desaparegui la mantega i que el conjunt tingui una textura sorrenca), afegim el sucre, la sal i el llevat. Finalment l’ou batut i pastem fins aconseguir una massa homogènia. Estirem amb un corró entre dos papers sulfuritzats (de forn) i folrem la base d’un motlle de quiche. Punxem amb una forquilla, per evitar que la massa s’apugi durant la cocció.

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

Tallem les mongetes tendres amb tisores

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

Pelem les pastanagues amb un pelador.

 

Bullim les mongetes tendres i la pastanaga, simplement escaldades, dos minuts, en aigua bullint. Reservem

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

si no s'arriba bé als focs, posem un alçador. Aboquem les verdures quan l'aigua encara no bull. comptem dos minuts a partir de que bulli.

 

Ratllem la ceba, perquè evitar plorar ens posem unes ulleres de natació.

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

la ceba sempre la ratllem protegint-nos els ulls amb ulleres de natació

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

sofregim la ceba ratllada, lentament, a una cassola, fins que sigui transparent. Molt important agafar la cassola amb manyoples

Fem la barreja de nata, ous i nou moscada

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

Barregem la nata amb el ous. En Joan hi posa una mica de nou moscada

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

En Joan comença a desmadrar-se. La cuina li agrada, però només té sis anys!

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

posem la ceba sobre la massa

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

posem la verdura escaldada sobre la ceba

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

cobrim amb la barreja de nata i ous

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

enfornem durant 45 minuts, a 180ºC (millor temperatura baixa i un temps llarg)

Un cop hem farcit la massa brisa, l’enfornem a 180ºC durant 45 minuts.

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

Després de fer el pastís de mongeta tendra, comença la festa!

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

01.02.2010, BarcelonaCuinar amb nens.foto: Jordi Play

 

Als nens els costa de menjar verdures perquè, per un costat, rebutgen el propi gust de les verdures i, per un altre costat, els avorreix la manera com les preparem, sempre iguals, bullides.

Amb aquest plat proposem una manera diferent de menjar verdures, potser una mica “disfressades”, però, en definitiva, mengen verdures. La quiche és un plat festiu, lúdic, bonic de veure, suau, agradable i bo.

Podem farcir la pasta brisa de tota mena de verdures, carn, peix, és un bon recipient. O sigui seguint la mateixa recepta, podem fer-ne multitud de variants. És un plat únic fantàstic, perquè té tots els nutrients necessaris que cal en un àpat:  hidrats de carboni – pasta -,  vitamines – verdures -  i proteïnes  – ous- .