Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Sal de Vainilla. PastĂ­s de pastanaga

dijous, 23/05/2013

Ara ja fa un any que Sal de Vainilla, la meva novel·la, va sortir publicada. Fa ben poc, perĂČ per poc que ja no es troba a les llibreries, amb tanta profusiĂł de novetats que sorgeixen dia rere dia.

Per aixĂČ i perquĂš li ho devia a la Teresa de http://comacasa-res.blogspot.com/ us penjo la recepta del pastĂ­s de pastanaga que l’Annette elabora cada vegada que tĂ© un moment de desconcert, tristor, solitud o, tot el contrari, un moment d’alegria o de joia. Com tots els humans amb cor i cervell, som contradictoris, som de colors indefinits i sovint perdem el nord i la resta de punts cardinals, com a mi mateixa m’estĂ  passant escrivint aquestes lĂ­nies. No m’enredo mĂ©s i penjo la recepta, que trobareu entre vuitanta receptes mĂ©s a la novel·la.

 

PASTÍS DE PASTANAGA DE L’ANNETTE

2 ous

110 gr. de sucre

150 ml d’oli de girasol

3 pastanagues ratllades

150 gr. de farina tamisada

10 gr. de llevat quĂ­mic

Un pessic de sal

 

per el glassejat

125 gr. de mantega pomada

250 gr. de formatge d’untar (del tipus Philadelphia)

70 gr. de sucre en pols

una culleradeta de vainilla en pols (o aroma de vainilla)

Batem els ous i el sucre fins que agafin un to blanquinĂłs. Afegim l’oli de girasol, a poc a poc, fins integra. I desprĂ©s, fora de la batedora, els secs: la farina, la sal i el llevat. Amb una llengua pastissera anem donant voltes, perquĂš no s’abaixin els ous batuts. Finalment, la pastanaga ratllada.

Si en fem una planxa gran, courem durant vint minuts, a 180ÂșC. Si en fem petites magdalenes, com les de la fotografia, amb vuit minuts en tindrem prou.

Deixem refredar. Fem el glassejat. Simplement batem els ingredients fins aconseguir una pasta fina. Posem en una mĂ niga pastissera i coronem el pastĂ­s de pastanaga com ens convingui.

A la fotografia l’he acompanyat d’un gotet de xocolata (simplement cobertura fosa amb una mica d’aigua)

DSC09878-001.JPG

DSC09879-001.JPG

 Per cert, Sal de Vainilla sortirà en italià!! Tot i que els editors italians li han canviat el títol, estic molt contenta amb la bona nova. A mitjans de juny ja es podrà trobar a les principals llibreries italianes.

La ruta del cereal bio. Fins al dia 19 de maig.

diumenge, 12/05/2013

sardines marinades sobre una base de cuscĂșs. Fotografia de Pau Esculies

El mĂłn, mĂ©s que per cultures, estĂ  dividit per cereals: Àsia, arrĂČs; Àfrica, mill, AmĂšrica, blat de moro; Europa, blat. Segons alguns estudiosos de la matĂšria, les Ăštnies s’han definit a partir de la seva alimentaciĂł, aixĂ­ doncs nosaltres som el que som perquĂš hem menjat blat tothora. AixĂČ era abans, perquĂš ara, malgrat ens vanagloriem que la nostra Ă©s la dieta mediterrĂ nia, basada en un consum prioritari de cereals, llegums, hortalisses i peix, si analitzem el quĂš mengem descobrirem que el que realment practiquem Ă©s una dieta atlĂ ntica amb totes les de la llei (proteĂŻna + proteĂŻna i, si queda un forat, un bon tall de carn).

Probablement l’origen del canvi de parĂ metres alimentaris es troba en les penĂșries patides durant la postguerra mĂ©s cruel, en la que els cereals van ser la nostra Ășnica font de nutrients i la carn la veien en pintura o encabida dins de dubtosĂ­ssimes llaunes vingudes de la llunyana RĂșssia. El prestigi del consum de carn va adquirir tals dimensions que un cop menjada la paella, els fideus o la coca de recapte, d’un lloc o l’altre de la taula se sent la recurrent pregunta “i de tall, que hi ha?” No es pot concebre un Ă pat com cal sense un segon plat contundent de carn o peix, el que anomenem plat principal.

La NĂșria Coll, incansable, fa pedagogia de l’alimentaciĂł saludable des de la seva activĂ­ssima web, www.etselquemenges.cat, i Ă©s la endegadora de la Ruta dels Cereals, http://larutadelcerealbio.cat/, una iniciativa que proposa que 13 restaurants de renom de la ciutat de Barcelona, de totes les tendĂšncies, oferim fins el 19 de maig, un menĂș basat en cereals biolĂČgics, tots de Biocop, l’empresa pionera al nostre paĂ­s en productes biolĂČgics.

El menĂș que oferim a Semproniana Ă©s:

Crema de carbassa amb croquetes de mill

Copa de blanc Silencis, RaventĂłs i Blanc, PenedĂšs

Sardines sobre una base de cuscĂșs

Copa de Coma 11, Capçanes, Montsant

Crema de ratafia amb fruites vermelles i cruixent de civada

 

I aquĂ­ us deixo la recepta de la fotografia!

24 sardines mitjanes

El suc de mitja llimona

1 branca de farigola

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Per al cuscĂșs

300 gr. de cuscĂșs Biocop precuit

un mango

un grapat d’avellanes

barreja d’enciams

 

Retirem el cap de les sardines, les espines i les netegem (o demanem al peixater que ho faci!). Les posem en una safata i les macerem amb el suc de llimona, oli d’oliva, farigola, sal i pebre. Les deixem macerar una mitja hora, com a mínim.

amb aigua bullint cobrim el cuscĂșs Biocop. Afegim una cullerada d’oli i esperem que el cuscĂșs s’hidrati. Amb una forquilla separem els grans de cuscĂșs.

Tallem el mango i les avellanes. Barregem amb el cuscĂșs. TambĂ© hi barregem una mica d’enciam. Amanim amb oli d’oliva (jo ho vaig fer amb oli d’avellanes, una petita trampeta…., sal i pebre blanc).

Posem el cuscĂșs en un motlle quadrat. Premem bĂ©. A sobre hi posem les sardines ben escorregudes. I ja estĂ !!

 

 

Parlant de carxofes i altres hortalisses a Sant Boi

dimecres, 8/05/2013

Dijous dia 2 de maig vaig tenir l’honor d’inaugurar un cicle d’activitats promogudes per la biblioteca Jordi RubiĂł i Balaguer, de Sant Boi de Llobregat, amb el nom genĂšric de L’HORT A LA BIBLIOTECA.

La idea del cicle d’activitats Ă©s animar al pĂșblic santboienc a menjar millor, comprant de proximitat i ajudant a la promociĂł integral de l’entorn.

http://issuu.com/bstboillojrb/docs/delhortalabiblioteca?mode=window

L’acte d’inauguraciĂł va ser farcit. No hi va faltar de res. Van venir les autoritats a fer unes paraules per recolzar el projecte, perĂČ sobretot va estar farcit de verdures perquĂš l’Albert de Can Coracero i en Marc de http://www.hortetdelbaix.com/ca van omplir la sala d’actes de la biblioteca de verdures de temporada, de saviesa i d’il·lusiĂł per la feina ben feta.

130502 Ada Parellada 028_sant boi.jpg

Amb en Marc de l'hortet de baix

130502 Ada Parellada 031_sant boi_2.jpg

En Marc i jo custodiats per uns apis que feien por de tan grans i formosos com eren

130502 Ada Parellada 059_3_sant boi.jpg

flanquejada per l'Albert de can Coracero, un savi de debĂČ, i en Marc

I va estar farcit perquĂš la sala era plena de gom a gom. Potser vam arribar a comptar fins a cent vint persones! tot un Ăšxit. I va estar tambĂ© farcit de bon humor, vam riure i vam aprendre, sobretot jo, perquĂš el pĂșblic es va implicar com mai i no van parar d’intervenir, de manera natural, quan els semblava que era un bon moment per dir alguna cosa. Com em passa ben sovint, predico sobre mullat perquĂš el pĂșblic em donava mil voltes en els coneixements de la carxofa (l’hortalissa a la que vaig dedicar mĂ©s temps) i perquĂš tots i totes cuinaven de meravella.

BĂ©, en definitiva, que em vaig armar de valor i vaig explicar totes aquestes dades sobre la carxofa.

Segons Pablo Neruda, les carxofes són el guerrer medieval de l’horta, amb el cor tendre.

Des de petits ens diuen que mai ens hem de fiar de les aparences. I aixĂČ Ă©s el quĂš Ă©s la carxofa, una aparença terrible que amaga una bondat infinita. 

La carxofera Ă©s un antic card salvatge domesticat. De fet el nom de carxofa provĂ© de l’àrab “alcarchofa”, que significa senzillament, card.

El nom cientĂ­fic de la carxofa Ă©s Cynara Scomylys, el qual provĂ© de la illa de Zynara, on diu la mitologia grega que un deu es va enamorar d’una noia oriĂŒnda de la illa i al ser rebutjat, va convertir a la noia en carxofa.

De la carxofa en mengem la flor, els pistils blaus són un ingredient valuosíssim usat per a l’elaboració de formatges com el formatge flor de Canàries o formatges frescos catalans com el recuit o el brossat.

Una caracterĂ­stica de la carxofa Ă©s el principi amarg que contenen, de propietats tĂČniques, emprat en algunes formules de vins aperitius – com el famĂłs Cynar – amb una acciĂł beneficiosa per al fetge.

 

TEMPORADES:

Finals d’hivern i durant tota la primavera

 

COMPRA:

Han de ser compactes, denses,ferma  i de color verd viu. Una carxofa que ha patit fred, te les fulles ennegrides, encara que el cor pot ser totalment tendre.

Si al trencar la fulla sona sec, com de vidre trencat, Ă©s que la carxofa Ă©s tendra.

Rebutjarem carxofes mĂșsties, tenyides de groc ĂČxid o que tinguin les puntes negres.

Es reconeix la frescor de la carxofa quan doblegant la fulla pel mig es trenca fent el soroll d’un vidre, i se n’escolen gotes de suc.

La tija Ă©s un altre indicador fiable: un tall rovellat significa oxidaciĂł.

Com més tancada i de punta arrodonida, millor

Quant més petita en relació al tronxo, serà més tendra.

La part superior del tronxo, convenientment pelada, també és comestible.

diuen que les mares sĂłn millors que les filles o les nĂ©tes. Aclarim-ho. La primera de la planta en florir Ă©s la mare. Llavors, surt la filla i, una mica desprĂ©s, la nĂ©ta. Reconeixerem les mares perquĂš sĂłn les Ășniques que tenen el tronc recte. les filles i les nĂ©tes com que surten al costat, per anar a buscar el sol s’han de vinclar i, llavors, el tronxos sĂłn corbats.

 

GUARDAR

A la part baixa de la nevera, tapades amb un drap humit.

TambĂ© en un pot amb aigua, com si fossin flors (sempre que tinguin la tija llarga i estigui sempre en contacte amb l’aigua)

Es fan malbĂ© molt rĂ pidament: les fulles s’ennegreixen i s’assequen. La flor es marceix i si estan en contacte amb altres carxofes, es floreixen.

(igual que passa amb les altres flors)

 

LA CARXOFA DEL PRAT

És compacta i apinyada

Resistent a l’ennegriment

Es distingeix per la seva forma arrodonida i perquù no arriba a tancar-se mai l’orifici superior.

 

LA CUINA

Si no la fem a la brasa, convĂ© eliminar-ne les fulles exteriors, mĂ©s dures, trencant-les per la base. D’aquesta manera, la part mĂ©s tendra quedarĂ  enganxada al cor.

-          En cru. Han de ser tendres i petites. Amanides amb llimona, oli i sal. És la millor manera de conùixer el veritable sabor de la flor, ja que a la base es pot notar com combina a la perfecció la carnositat amb la dolçor de l’hortalissa.

-          A la brasa, deixant que les fulles externes, que són les més dures, es torrin i les puntes es recremin.

-          Bullides en aigua acificada en unes gotes de suc de llimona. A la taula les amanim amb un raig d’oli.

-          PerquĂš no s’oxidin, es freguen amb mitja llimona, o es submergeixen amb aigua i llimona. Una altra opciĂł Ă©s substituir la llimona per julivert fresc (els troncs) o per una cullerada d’àcid cĂ­tric. I l’altra opciĂł Ă©s coure-les amb les fulles dures, i desprĂ©s pelar-les

LÀMINES DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MEL

12 carxofes tendres

un grapat de festucs

200 gr. de pernil salat

vinagreta: 20 gr. de mel, 150 ml d’oli d’oliva 0,4Âș, el suc de mitja llimona

Treure les fulles més dures, fins que canvien el color. Les tallem tan fines que puguem i les anem posant en aigua i branques de julivert (o en aigua i el suc de mitja llimona).

pelem els pistatxos. Preparem la vinagreta. Simplement hem de batre el suc de llimona amb la mel i anar afegint l’oli.

Servim les lĂ mines de carxofes amarades amb la vinagreta, els festucs i acabem amb unes lĂ mines fines de pernil.

IMG_0890.JPG

Milfulles de carbassa, anxoves i dĂ tils

divendres, 26/04/2013

Quines coses que faig…a vegades me’n faig creus. Obro la nevera i veig que tinc unes anxoves que fa massa dies que hi sĂłn.  I penso, d’avui no passen, les haig de menjar. I en comptes d’agafar les anxoves i posar-les sobre un tomĂ quet fresc ratllat o sobre una torrada, em lio a fer un plat que, per poc, que no hi trobo les anxoves!

El procés és:

- haig de buscar un producte que doni color a les anxoves. Ja el tinc: la carbassa. Com? laminada en una mandolina i escaldada un segundet en aigua bullint.

- Necessito un contrapunt al salat de les anxoves. Ja el tinc, uns dĂ tils magnĂ­fica.

- necessito un “ciment”, alguna cosa que enganxi les anxoves i el dĂ til. Ja ho tinc: mascarpone.

 

Aquest Ă©s el resultat

DSC09917.JPG

INGREDIENTS

Mitja carbassa violí (buscant la part més estreta, que és la més carnosa i no té forats)

200 gr. de formatge mascarpone (o Philadelphia)

dues anxoves per persona

un grapat de nous

uns 10 dĂ tils

oli d’alfĂ brega

mesclum

Amb l’ajuda d’una mandolina, tallem la carbassa a lĂ mines fines i l’escaldem en aigua bullint uns segons (si es passa, es trenca fĂ cilment). REservem.

Barregem el mascarpone amb les nous, les anxoves i el dĂ til. tot ben picat.

FEm capes de carbassa i farcit.  FEm servir una anella metàl·lica rodona, perquÚ ens ajudi en la forma.

Acabem amb un oli d’alfĂ brega (alfĂ brega triturada amb oli. Si escaldem l’alfĂ brega, la refresquem i l’eixuguem bĂ© abans de triturar-la amb l’oli, aconseguirem un color molt mĂ©s verd) i una barreja d’enciams amanits.

DSC09918.JPG

Enciam i escarola. Benvinguts a l’hort

diumenge, 14/04/2013

LLAMINERA AMB ESCAROLA DOLÇA


Ingredients per 4 persones

  • 2 llamineres de porc
  • 1 escarola
  • 6 tomĂ quets pelats
  • 350 g de cigrons cuits
  • 2 branques d’orenga (o qualsevol altra herba aromĂ tica)
  • Crema balsĂ mica de MĂČdena.
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Sucre en pols

Traiem les llavors dels tomĂ quets i els tallem a daus. Li afegim l’orenga i una mica de sal, i el cobrim amb oli perquĂš maceri.

Tallem la part mĂ©s blanca de l’escarola amb les mans i la barregem amb els cigrons cuits.

Hi afegim el tomĂ quet i n’aprofitem l’oli per amanir.

Tallem la llaminera a daus grossos i la coem a la planxa.

Fregim les fulles mĂ©s verdes de l’escarola i les escorrem. Les posem sobre paper absorbent i les espolsem amb sucre en pols.

A la base del plat hi posem crema balsĂ mica de MĂČdena, a sobre els daus de llaminera, una mica de flor de sal i les fulles de l’escarola fregida.

Acompanyem amb l’amanida de cigrons i tomĂ quet.

Servim immediatament.

DSC04918.JPG


DSC04913.JPG

DSC04908.JPG

DSC04910.JPG

Benvinguts a l’hort. Taronges i mandarines

divendres, 5/04/2013

DSC04922.JPG


LLENGUADO A LA TARONJA

Ingredients per 4 persones

  • 4 filets de llenguado
  • 3 taronges
  • 1 porro
  • 50 ml de mel
  • 30 g de mantega
  • 150 ml de vi blanc
  • 100 g de nyoca (fruita seca barrejada)
  • 1 manat d’espĂ rrecs verds, uns 10
  • 300 g de carbassa
  • 4 prunes seques
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Pebre

Pelem i tallem els espĂ rrecs. Els saltem amb una mica d’oli. Fem el mateix amb la carbassa.

Piquem la nyoca i les prunes.

Salpebrem els filets de llenguado i els hi pintem la cara interna amb mel. Els cobrim amb la barreja de nyoca i prunes, els enrotllem i els fixem amb uns escuradents.

Exprimim les taronges i piquem la part blanca del porro.

Fiquem en una paella la mantega, el vi blanc, el porro i el suc de taronja. Afegim coem els rotllets de llenguado al vapor amb la paella tapada, durant tres o quatre minuts.

En traiem els rotllets i esperem dos o tres minuts perquĂš redueixi la salsa a la paella.

A la base del plat hi posem la carbassa, a sobre els rotllets de llenguado, salsem amb la reducciĂł de taronja i porro i acabem amb els espĂ rrecs cuits


DSC04919.JPG

coses que passen quan cuines a l'hort

No hi ha proves fefaents, perĂČ porta careta

diumenge, 31/03/2013

I perquĂš no se’m va ocĂłrrer tallar el farcell i mostrar l’interior a la foto?

Uhm….crec recordar que era perquĂš aquest plat anava a la taula d’un client, i no li podia arribar el farcellet esbudellat. No, aixĂČ mai.

Per tant, no hi ha proves fefaents, no hi ha proves definitives ni clares. NomĂ©s us queda confiar en mi, perĂČ us prometo, ho juro, que dins del farcell hi havia careta de porc.

La cosa Ă©s que vas a cal tocinaire, o a cal carnisser, o al sĂșper i veus una careta de porc. I penses….uhmmm, ja va sent hora d’animar al personal a tornar a menjar aquestes parts excelses dels animals, tan arraconades per talls nobles. I t’endus la careta a casa, i dius: molt valenta, tu. I ara com farĂ s que ho tastin?

Doncs aixĂ­, amb aquesta recepta magnĂ­fica que van tastar els de casa i tambĂ© alguns clients de Semproniana (concretament el que es va menjar el de la foto). A veure, Ă©s una col farcida de careta, botifarra negra, ceba, ametlles i taronja confitada. Us ho garanteixo, Ăšxit. Tampoc tinc proves fefaents, perĂČ el mateix farcit va anar a petar dins una fulla de pasta bric, i el grup habitual dels sopars literaris de Semproniana, ho van celebrar.

I ja que hi sĂłc, tambĂ© explico (i aquĂ­ hi ha proves fefaents, tot i que sĂłn de mala qualitat….la foto) que el farcit tambĂ© va ser embolcallat per uns minis calamars. Una delĂ­cia.

 

COL FARCIDA DE CARETA DE PORC I ALTRES HISTÒRIES

una col verda

dues caretes de porc

una botifarra negra

dues cebes grosses

mandarines confitades (sĂłn mandarines que faig servir per a tot. Simplement les tallo a grills, amb pell i tot, les escaldo i les faig coure lentament en aquesta proporciĂł: 1 kg de mandarines, 1 litre d’aigua, 1 kg. de sucre, durant una hora). Les guardo en el seu propi almĂ­var i les vaig fent servir per tot allĂČ que em convĂ©)

Un grapat d’ametlla crua granulada

 

Per la salsa:

una llauna de blat de moro de 400 gr.

100 ml de nata lĂ­quida

 

Bullim la careta de porc sencera, ben coberta d’aigua, durant tres hores, a foc lent, o una hora a l’olla exprĂ©s, amb sal.

Abans que es refredi, retirem, amb l’ajut d’un ganivet, tots els pĂšls que puguin haver quedat. La tallem a daus menuts.

Sofregim bĂ© la ceba, fins que quedi daurada, afegim la careta i la botifarra negra, sense pell i tallada a daus. Fora del foc, hi posem la mandarina tallada menuda i l’ametlla.

Fem la salsa de blat de moro. Escorrem el blat de moro, el cobrim amb la nata líquida i coem fins que la nata redueixi a la meitat. Triturem bé i passem per un colador si ho creiem necessari.

Escaldem les fulles de col, les mĂ©s verdes i fermes, nomĂ©s han de passar per l’aigua bullint. Les refresquem immediatament perquĂš no perdin el color verd.

Al mig de la fulla de col, hi posem una cullerada del farcit. emboliquem sobre sĂ­ mateixa, per fer-ne un farcellet. Escalfem al microones, tapada amb plĂ stic film, perquĂš no s’assequi. Acompanyem amb salsa de blat de moro.

 

 DSC09851.JPG

I aquesta Ă©s la prova (malgrat no es veu l’interior), que tambĂ© ho vaig fer amb calamars. En aquest cas, vam farcir els calamars nets, i els vam coure al vapor. Com que eren molt petits, de seguida van ser cuits. Els vam servir, tambĂ©, amb salsa de blat de moro.

DSC09788.JPG

la foto Ă©s fatal, perĂČ les presses....

QuĂš tindrĂ  la patata que es ven sola?

divendres, 29/03/2013

Quan faig un plat amb patates sĂ© que no caldrĂ  que li faci gaire propaganda per vendre’l. Si al plat on la patata Ă©s la protagonista, hi afegeixo el nom de milfulles, el plat va sol: Taula en la que dic que tinc aquest plat, taula que el venc. I si encara queda algun reticent a milfulles + patata, li afegeixo un “patĂ©” i ja no es pot resistir.

Aquest Ă©s un plat, com dic, fet i venut, per aixĂČ no cal que l’acompanyi amb un excĂ©s de paraules, no les necessita. AixĂČ sĂ­, si la foto fos bona, no hi cabria ningĂș mĂ©s al bloc. PerĂČ nois, tot i que jo m’hi esforço, no hi ha manera d’aconseguir fer fotos com DĂ©u mana….

DSC09180.JPG

MILFULLES DE PATATA

Els estris imprescindibles per a fer aquest milfulles de patata sĂłn:

- Motlle allargat de pĂ­rex (de plum-cake)

- Mandolina per  tallar la patata

Els ingredients per un motlle de pĂ­rex

- dues patates grosses

- Una ceba grossa

- 25 0 gr. de patĂ© d’Ă nec

- 400 ml de nata lĂ­quida

- 4 ous

- Sal, pebre, nou moscada

 

Jo hi vaig posar una mica de cansalada passada per la paella

És una elaboraciĂł molt senzilla, perĂČ que tĂ© els seus intrĂ­ngulis.

Hem de tallar la patata i la ceba molt fina, en mandolina.

untem el motlle amb oli i l’arrebossem amb pa ratllat. Fem una capa de patata, una de ceba, una de patata, una de patĂ©, una de patata, una de ceba, una de patĂ©….Successivament fins arribar dalt del motlle.

Procurem que hi hagi més patata i ceba que no pas paté.

Batem els ous amb la nata, salpebrem i hi afegim nou moscada ratllada. Cobrim la patata amb la barreja de nata i ous. Deixem que vagi baixant fins el fons, ocupant tots els forats. Tapem amb paper d’alumini i ho posem en un bany maria. O sigui, en una safata amb tres dits d’aigua. Ho tapem amb paper d’alumini i ho coem al forn a 170ÂșC durant dues hores.

quan es refredi ho tallarem magnĂ­ficament bĂ©. HO escalfem tapat amb paper d’alumini, al forn.

Llavors, jo ho vaig acompanyar amb una salsa lleugera de formatge, uns quants microvegetals i una grapadet de llavors de rosella.

Per descomptat es poden fer multitud de combinacions:
amb botifarra negra, amb sobrassada, amb pernil i formatge, amb tĂČfona, amb fruita seca i amb tot allĂČ que tingueu a casa.

El resum Ă©s: patata + ceba + algun aliment molt saborĂłs i amb una quantitat de greix considerable.

 

 

 

 

 

Pasta amb punts de mar

dilluns, 4/03/2013

Els plats que m’agrada mĂ©s destacar sĂłn aquells que no m’han donat cap feina i moltes  satisfaccions, com aquest que avui us porto.

Diumenges al vespre arribem cansats a casa, desprĂ©s de treballar al migdia a Semproniana. Tot fa mandra, perĂČ sobretot fa mandra cuinar. Malgrat tot, com passa en totes les famĂ­lies amb fills adolescents, el sopar no es perdona, i cal ficar-se a la cuina sĂ­ o sĂ­. Encara mĂ©s en el nostre cas, que el diumenge Ă©s dels pocs dies que sopem tots plegats.

Fa uns mesos vaig fer un taller per a Royal, la marca de bacallĂ  i salmĂł, i em va quedar a casa un parell de llaunetes del que ells anomenen “huevas de Islandia”, que sĂłn de Capelan i de Lumpus, dos peixos gens comuns a les nostres latituds, perĂČ ben coneguts a les aigĂŒes fredes d’IslĂ ndia.

 

amics, aquest Ă©s el lumpus

 

i aquest Ă©s el capelan

 

DSC09831.JPG

Doncs aquest Ă©s el tema, que a casa tenia les llaunetes, pasta fresca, una mica de salmĂł i una llauna d’escopinyes. TambĂ© tenia arrĂČs, pollastre, ous, lluç i moltes altres histĂČries, que haurien lluit a taula, perĂČ jo no tenia ganes d’encendre forns, fer picades i, encara menys, baixar la paella del prestatge d’allĂ  dalt. O sigui que vaig bullir la pasta, la vaig refrescar i la vaig barrejar amb bona part de les dues llaunetes de ous d’IslĂ ndia, una llauna d’escopinyes, uns daus de tomĂ quet, uns daus de formatge fresc i uns daus de salmĂł.

DSC09190.JPG

El secret, com sempre, estĂ  en la vinagreta. SĂ­, la vinagreta, o salsa d’amanir, Ă©s molt important, perĂČ en aquest cas no tĂ© cap secret. Oli, una mica de suc de taronja i un rajolĂ­ de mel; tambĂ© una mica de sal, poca, i ja estĂ .

DSC09186.JPG

AixĂ­, si Ă©s una cosa tan senzilla i l’he fet sense mandra, perquĂš l’he penjat al bloc? Si ens posem aixĂ­, el proper dia penjarĂ© un entrepĂ  de pernil….Doncs, deixeu que em justifiqui. L’he penjat al bloc perquĂš m’ha semblat una amanida de pasta original. Potser a la fotografia no es percep, perĂČ era un plat preciĂłs, amb tots els puntets vermells i negres.

I, eureka!, a mĂ©s era bonĂ­ssima. De debĂČ! Per tant, es mereix una entrada al bloc. I tant!

Olives. Benvinguts a l’hort

diumenge, 24/02/2013


DSC04968.JPG

l'equip de rodatge

Ingredients per 4 persones

Per la vinagreta de mel i espĂ­gol:

  • 50 ml d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de mel
  • 1 raig de vinagre
  • EspĂ­gol
  • Sal

Per la vinagreta de mostassa:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de mostassa en gra
  • 1 cullerada de vinagre
  • 2 ous dur
  • 1 cullerada de julivert
  • Sal

Per la salsa de figues seques:

  • 200 ml d’oli d’oliva
  • 4 figues seques
  • 100 ml de vinagre balsĂ mic de MĂČdena
  • 1 llimona
  • Âœ gra d’all
  • 1 ceba xalota picada
  • Sal
  • Pebre

Vinagreta d’alfĂ brega:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 8-10 fulles d’alfĂ brega fresca
  • 1 llimona
  • Âœ gra d’all
  • Sal

Vinagreta d’olives negres:

  • 100 ml d‘oli d’oliva
  • 50 g d’olives negres sense pinyol
  • 1 ceba xalota

Recepta:

Vinagreta de mel:

DiluĂŻm la mel amb una mica de vinagre. Salem. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem l’espĂ­gol i deixem que maceri.

Per la vinagreta de mostassa:

Pelem l’ou dur i en traiem el rovell. Barregem el rovell amb la mostassa. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem el julivert i la clara de l’ou tallats.

Per la salsa de figues seques:

Fiquem en un got les figues seques prĂšviament cuites amb vinagre de MĂČdena. Hi afegim l’all, el suc de la llimona, la xalota crua, sal i pebre. Ho triturem tot. Hi afegim l’oli i emulsionem.

Vinagreta d’alfĂ brega:

Ratllem la pell de la llimona i n’exprimim el suc. Ratllem tambĂ© l’all. Hi afegim l’oli i emulsionem. Piquem l’alfĂ brega i l’afegim a la vinagreta.

Vinagreta d’olives negres:

Triturem les olives negres, la xalota picada i l’oli fins aconseguir una salsa.


DSC04972.JPG

can Soler. la casa on vam rodar el programa

DSC04987.JPG

mmmmm. que bo! i quina gana!