Arxiu de la categoria ‘Receptes’

No hi ha proves fefaents, perĂČ porta careta

diumenge, 31/03/2013

I perquĂš no se’m va ocĂłrrer tallar el farcell i mostrar l’interior a la foto?

Uhm….crec recordar que era perquĂš aquest plat anava a la taula d’un client, i no li podia arribar el farcellet esbudellat. No, aixĂČ mai.

Per tant, no hi ha proves fefaents, no hi ha proves definitives ni clares. NomĂ©s us queda confiar en mi, perĂČ us prometo, ho juro, que dins del farcell hi havia careta de porc.

La cosa Ă©s que vas a cal tocinaire, o a cal carnisser, o al sĂșper i veus una careta de porc. I penses….uhmmm, ja va sent hora d’animar al personal a tornar a menjar aquestes parts excelses dels animals, tan arraconades per talls nobles. I t’endus la careta a casa, i dius: molt valenta, tu. I ara com farĂ s que ho tastin?

Doncs aixĂ­, amb aquesta recepta magnĂ­fica que van tastar els de casa i tambĂ© alguns clients de Semproniana (concretament el que es va menjar el de la foto). A veure, Ă©s una col farcida de careta, botifarra negra, ceba, ametlles i taronja confitada. Us ho garanteixo, Ăšxit. Tampoc tinc proves fefaents, perĂČ el mateix farcit va anar a petar dins una fulla de pasta bric, i el grup habitual dels sopars literaris de Semproniana, ho van celebrar.

I ja que hi sĂłc, tambĂ© explico (i aquĂ­ hi ha proves fefaents, tot i que sĂłn de mala qualitat….la foto) que el farcit tambĂ© va ser embolcallat per uns minis calamars. Una delĂ­cia.

 

COL FARCIDA DE CARETA DE PORC I ALTRES HISTÒRIES

una col verda

dues caretes de porc

una botifarra negra

dues cebes grosses

mandarines confitades (sĂłn mandarines que faig servir per a tot. Simplement les tallo a grills, amb pell i tot, les escaldo i les faig coure lentament en aquesta proporciĂł: 1 kg de mandarines, 1 litre d’aigua, 1 kg. de sucre, durant una hora). Les guardo en el seu propi almĂ­var i les vaig fent servir per tot allĂČ que em convĂ©)

Un grapat d’ametlla crua granulada

 

Per la salsa:

una llauna de blat de moro de 400 gr.

100 ml de nata lĂ­quida

 

Bullim la careta de porc sencera, ben coberta d’aigua, durant tres hores, a foc lent, o una hora a l’olla exprĂ©s, amb sal.

Abans que es refredi, retirem, amb l’ajut d’un ganivet, tots els pĂšls que puguin haver quedat. La tallem a daus menuts.

Sofregim bĂ© la ceba, fins que quedi daurada, afegim la careta i la botifarra negra, sense pell i tallada a daus. Fora del foc, hi posem la mandarina tallada menuda i l’ametlla.

Fem la salsa de blat de moro. Escorrem el blat de moro, el cobrim amb la nata líquida i coem fins que la nata redueixi a la meitat. Triturem bé i passem per un colador si ho creiem necessari.

Escaldem les fulles de col, les mĂ©s verdes i fermes, nomĂ©s han de passar per l’aigua bullint. Les refresquem immediatament perquĂš no perdin el color verd.

Al mig de la fulla de col, hi posem una cullerada del farcit. emboliquem sobre sĂ­ mateixa, per fer-ne un farcellet. Escalfem al microones, tapada amb plĂ stic film, perquĂš no s’assequi. Acompanyem amb salsa de blat de moro.

 

 DSC09851.JPG

I aquesta Ă©s la prova (malgrat no es veu l’interior), que tambĂ© ho vaig fer amb calamars. En aquest cas, vam farcir els calamars nets, i els vam coure al vapor. Com que eren molt petits, de seguida van ser cuits. Els vam servir, tambĂ©, amb salsa de blat de moro.

DSC09788.JPG

la foto Ă©s fatal, perĂČ les presses....

QuĂš tindrĂ  la patata que es ven sola?

divendres, 29/03/2013

Quan faig un plat amb patates sĂ© que no caldrĂ  que li faci gaire propaganda per vendre’l. Si al plat on la patata Ă©s la protagonista, hi afegeixo el nom de milfulles, el plat va sol: Taula en la que dic que tinc aquest plat, taula que el venc. I si encara queda algun reticent a milfulles + patata, li afegeixo un “patĂ©” i ja no es pot resistir.

Aquest Ă©s un plat, com dic, fet i venut, per aixĂČ no cal que l’acompanyi amb un excĂ©s de paraules, no les necessita. AixĂČ sĂ­, si la foto fos bona, no hi cabria ningĂș mĂ©s al bloc. PerĂČ nois, tot i que jo m’hi esforço, no hi ha manera d’aconseguir fer fotos com DĂ©u mana….

DSC09180.JPG

MILFULLES DE PATATA

Els estris imprescindibles per a fer aquest milfulles de patata sĂłn:

- Motlle allargat de pĂ­rex (de plum-cake)

- Mandolina per  tallar la patata

Els ingredients per un motlle de pĂ­rex

- dues patates grosses

- Una ceba grossa

- 25 0 gr. de patĂ© d’Ă nec

- 400 ml de nata lĂ­quida

- 4 ous

- Sal, pebre, nou moscada

 

Jo hi vaig posar una mica de cansalada passada per la paella

És una elaboraciĂł molt senzilla, perĂČ que tĂ© els seus intrĂ­ngulis.

Hem de tallar la patata i la ceba molt fina, en mandolina.

untem el motlle amb oli i l’arrebossem amb pa ratllat. Fem una capa de patata, una de ceba, una de patata, una de patĂ©, una de patata, una de ceba, una de patĂ©….Successivament fins arribar dalt del motlle.

Procurem que hi hagi més patata i ceba que no pas paté.

Batem els ous amb la nata, salpebrem i hi afegim nou moscada ratllada. Cobrim la patata amb la barreja de nata i ous. Deixem que vagi baixant fins el fons, ocupant tots els forats. Tapem amb paper d’alumini i ho posem en un bany maria. O sigui, en una safata amb tres dits d’aigua. Ho tapem amb paper d’alumini i ho coem al forn a 170ÂșC durant dues hores.

quan es refredi ho tallarem magnĂ­ficament bĂ©. HO escalfem tapat amb paper d’alumini, al forn.

Llavors, jo ho vaig acompanyar amb una salsa lleugera de formatge, uns quants microvegetals i una grapadet de llavors de rosella.

Per descomptat es poden fer multitud de combinacions:
amb botifarra negra, amb sobrassada, amb pernil i formatge, amb tĂČfona, amb fruita seca i amb tot allĂČ que tingueu a casa.

El resum Ă©s: patata + ceba + algun aliment molt saborĂłs i amb una quantitat de greix considerable.

 

 

 

 

 

Pasta amb punts de mar

dilluns, 4/03/2013

Els plats que m’agrada mĂ©s destacar sĂłn aquells que no m’han donat cap feina i moltes  satisfaccions, com aquest que avui us porto.

Diumenges al vespre arribem cansats a casa, desprĂ©s de treballar al migdia a Semproniana. Tot fa mandra, perĂČ sobretot fa mandra cuinar. Malgrat tot, com passa en totes les famĂ­lies amb fills adolescents, el sopar no es perdona, i cal ficar-se a la cuina sĂ­ o sĂ­. Encara mĂ©s en el nostre cas, que el diumenge Ă©s dels pocs dies que sopem tots plegats.

Fa uns mesos vaig fer un taller per a Royal, la marca de bacallĂ  i salmĂł, i em va quedar a casa un parell de llaunetes del que ells anomenen “huevas de Islandia”, que sĂłn de Capelan i de Lumpus, dos peixos gens comuns a les nostres latituds, perĂČ ben coneguts a les aigĂŒes fredes d’IslĂ ndia.

 

amics, aquest Ă©s el lumpus

 

i aquest Ă©s el capelan

 

DSC09831.JPG

Doncs aquest Ă©s el tema, que a casa tenia les llaunetes, pasta fresca, una mica de salmĂł i una llauna d’escopinyes. TambĂ© tenia arrĂČs, pollastre, ous, lluç i moltes altres histĂČries, que haurien lluit a taula, perĂČ jo no tenia ganes d’encendre forns, fer picades i, encara menys, baixar la paella del prestatge d’allĂ  dalt. O sigui que vaig bullir la pasta, la vaig refrescar i la vaig barrejar amb bona part de les dues llaunetes de ous d’IslĂ ndia, una llauna d’escopinyes, uns daus de tomĂ quet, uns daus de formatge fresc i uns daus de salmĂł.

DSC09190.JPG

El secret, com sempre, estĂ  en la vinagreta. SĂ­, la vinagreta, o salsa d’amanir, Ă©s molt important, perĂČ en aquest cas no tĂ© cap secret. Oli, una mica de suc de taronja i un rajolĂ­ de mel; tambĂ© una mica de sal, poca, i ja estĂ .

DSC09186.JPG

AixĂ­, si Ă©s una cosa tan senzilla i l’he fet sense mandra, perquĂš l’he penjat al bloc? Si ens posem aixĂ­, el proper dia penjarĂ© un entrepĂ  de pernil….Doncs, deixeu que em justifiqui. L’he penjat al bloc perquĂš m’ha semblat una amanida de pasta original. Potser a la fotografia no es percep, perĂČ era un plat preciĂłs, amb tots els puntets vermells i negres.

I, eureka!, a mĂ©s era bonĂ­ssima. De debĂČ! Per tant, es mereix una entrada al bloc. I tant!

Olives. Benvinguts a l’hort

diumenge, 24/02/2013


DSC04968.JPG

l'equip de rodatge

Ingredients per 4 persones

Per la vinagreta de mel i espĂ­gol:

  • 50 ml d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de mel
  • 1 raig de vinagre
  • EspĂ­gol
  • Sal

Per la vinagreta de mostassa:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de mostassa en gra
  • 1 cullerada de vinagre
  • 2 ous dur
  • 1 cullerada de julivert
  • Sal

Per la salsa de figues seques:

  • 200 ml d’oli d’oliva
  • 4 figues seques
  • 100 ml de vinagre balsĂ mic de MĂČdena
  • 1 llimona
  • Âœ gra d’all
  • 1 ceba xalota picada
  • Sal
  • Pebre

Vinagreta d’alfĂ brega:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 8-10 fulles d’alfĂ brega fresca
  • 1 llimona
  • Âœ gra d’all
  • Sal

Vinagreta d’olives negres:

  • 100 ml d‘oli d’oliva
  • 50 g d’olives negres sense pinyol
  • 1 ceba xalota

Recepta:

Vinagreta de mel:

DiluĂŻm la mel amb una mica de vinagre. Salem. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem l’espĂ­gol i deixem que maceri.

Per la vinagreta de mostassa:

Pelem l’ou dur i en traiem el rovell. Barregem el rovell amb la mostassa. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem el julivert i la clara de l’ou tallats.

Per la salsa de figues seques:

Fiquem en un got les figues seques prĂšviament cuites amb vinagre de MĂČdena. Hi afegim l’all, el suc de la llimona, la xalota crua, sal i pebre. Ho triturem tot. Hi afegim l’oli i emulsionem.

Vinagreta d’alfĂ brega:

Ratllem la pell de la llimona i n’exprimim el suc. Ratllem tambĂ© l’all. Hi afegim l’oli i emulsionem. Piquem l’alfĂ brega i l’afegim a la vinagreta.

Vinagreta d’olives negres:

Triturem les olives negres, la xalota picada i l’oli fins aconseguir una salsa.


DSC04972.JPG

can Soler. la casa on vam rodar el programa

DSC04987.JPG

mmmmm. que bo! i quina gana!

Dimecres InĂšdits amb Ada Castells. Sopar amb Eduard MĂĄrquez

dissabte, 23/02/2013

La veritat Ă©s que el sopar amb l’Eduard MĂĄrquez a Semproniana ja fa molts dies que el varem fer. PerĂČ com que la talla personal i professional de l’escriptor MĂĄrquez no tĂ© caducitat, ni tampoc els plats que varem servir, penso que no passa res que el sopar el fĂ©ssim fa un parell de mesos i tot just ara en pengi la crĂČnica que l’Ada Castells va escriure per al Time Out, i les receptes que vam cuinar.

DSC08655.JPG

AixĂ­, doncs, aquĂ­ teniu el resum del sopar tertĂșlia:

 

Els Dimecres InĂšdits al Semproniana es continuen celebrant a bon ritme. Aquest novembre li ha tocat entaular-se a l’escriptor Eduard MĂĄrquez, autor de L’Ășltim dia abans de demĂ . Com no podia ser d’altra manera, la conversa ha girat entorn l’ofici d’escriure. Pel que fa als llibres que s’han posat metafĂČricament damunt la taula, hem començat per un plat tan suavet com Els ponts de Madison County i hem acabat amb droga dura: la poesia d’Emily Dickinson. Ha estat com si escrivĂ­ssim un conte sobre la qualitat i el summum ha aparegut en forma d’albergĂ­nia farcida de xai amb canyella, que ens ha remĂšs al Sarajevo d’El silenci dels arbres, o no al de la novel·la sinĂł mĂ©s aviat una Ăšpoca mĂ©s prĂČspera de la ciutat.

Com es fa? Escalivem l’albergĂ­nia al forn. Infusionem cinc minuts la canyella en un brou de verdures bullint. En calent, hi introduĂŻm la fulla de gelatina remullada. Immediatament, ho estenem en una safata mĂ©s o menys fonda, folrada amb plĂ stic film i ho deixem al frigorĂ­fic. Quan la gelatina hagi quallat, la tallem a daus molt petits. Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomĂ quet, a foc lent, uns vint minuts. Hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comĂ­ i unes fulles de coriandre picades. Traiem la polpa de les albergĂ­nies i la barregem amb la carn i les verdures. Folrem uns motlles amb la pell de l’albergĂ­nia i els farcim amb la barreja. Ho premem bĂ© i ho enfornem cinc minuts. Servim l’albergĂ­nia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

 DSC08660.JPG

El menĂș inspirat en els seus freqĂŒents viatges per la MediterrĂ nia va ser el segĂŒent:

 

FALAFEL, VERSIÓ LLIURE

CARBASSONS FARCITS DE LLAGOSTINS

ALBERGÍNIA EMBOLICANT UN XAI

MENTA, XOCOLATA I TÉ VERMELL

DSC08667.JPG

Falafel a la nostra manera

DSC08669.JPG

carbassons farcits de llagostins

 

DSC08673.JPG

Xai embolicat amb albergĂ­nia

La recepta més ben explicada. Xai embolicat amb albergínia

  • 2 albergĂ­nies
  • 200 g de carn picada de xai
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 2 tomĂ quets ratllats
  • 1 gra d’all
  • Unes llavors de comĂ­
  • 2 fulles de coriandre fresc
  • 2 branques de canyella
  • 250 ml de brou de verdures
  • 1 fulla de gelatina

 

Escalivem l’albergĂ­nia durant mitja al forn, a 180ÂșC.

Mentre, infusionem cinc minuts la canyella al el brou de verdures bullint. En calent, introduïm la fulla de gelatina remullada al brou de verdures infusionat. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem refredar al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, ho desemmotllem i ho tallem a daus molt petits. Reservem.

Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Ben sofregit hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades.

Traiem la polpa de les albergínies amb cura de no trencar la pell i barregem l’albergínia amb la carn i les verdures.

Folrem uns motlles amb la pell de l’albergĂ­nia i farcim l’interior amb la barreja de polpa d’albergĂ­nia, xai i sofregit. Premem bĂ© i introduĂŻm al forn durant cinc minuts per recuperar la calor.

Desemmotllem i servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

DSC08675.JPG

menta, xocolata i gelat de té vermell

 

DSC08661.JPG

Els participants al sopar. Atents, molt atents, a les paraules de l'Eduard MĂĄrquez

DSC08664.JPG

la instigadora de les trobades. l'Ada Castells

 

Sopar de les Festes d’Hivern a l’Escola Sunion o com cuinar per 1.200 persones i no fracassar

diumenge, 3/02/2013

Aquest any l’escola SĂșnion em demana de fer el sopar de les Festes d’Hivern. Durant set dies consecutius, hem de servir una mitjana de 150 persones. En total varem servir uns 1.200 sopars.

El menĂș havia de ser festiu, perĂČ s’havia de poder fer a l’escola, Ă­ntegrament i els alumnes havien de col·laborar-hi. És a dir, havia de ser un sopar per quedar bĂ© perĂČ realista. FĂ cil, bo i vistĂłs, en aquest ordre.

Donant-hi un parell de voltes, o potser moltes mĂ©s que un parell….vaig proposar el segĂŒent menĂș que, sortosament, va ser tot un Ăšxit.

APERITIUS:

- Xips de verdures

- Formatge manxec amb piga de MĂČdena

- Tartaleta de sobrassada amb mel

JustificaciĂł dels aperitius: Les xips de verdures les comprem fetes, com les patates fregides. PerĂČ a diferĂšncia de les patates, les xips sorprenen tant de colors com de gust.

El formatge manxec agrada a tothom i Ă©s molt habitual com aperitiu, perĂČ el toc de reducciĂł de MĂČdena el fa diferent i, a mĂ©s, augmenta el gust.

La barreja de sobrassada i mel es pot fer amb antelaciĂł. Les tartaletes les comprem fetes i les podem farcir una estona abans del sopar, perquĂš la tartaleta no es remulla tan fĂ cilment.

 

AMANIDA DE CUSCÚS, MANGO I LLAGOSTINS

Per raciĂł

30 gr. de cuscĂșs precuit

2 llagostins

Un tomĂ quet sec

Sis pinyons

Oli d’alfàbrega

Sal

20 gr. de germinats d’alfals.

 

Escaldem l’alfĂ brega, nomĂ©s uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bĂ©.

Batem les fulles amb oli i sal.

Bullim els llagostins, un minut. Els refresquem i els pelem

Hidratem el cuscĂșs precuit aigua bullint i una mica d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Torrem els pinyons.

Tallem els tomĂ quets secs. Barregem el cuscĂșs amb els tomĂ quets secs i els pinyons. Amanim amb l’oli d’alfĂ brega

Afegim la barreja d’enciams. Omplim un bol amb l’amanida de cuscĂșs i acabem amb uns germinats d’alfals

 

JustificaciĂł:

- Podem tenir el cuscĂșs hidratat i barrejat amb els tomĂ quets secs i els pinyons amb antelaciĂł. TambĂ© el podem amanir abans, fins i tot Ă©s recomanable, perquĂš absorbeix millor els gustos.

- Els llagostins els podem bullir amb força antelació.

- La barreja d’enciams la comprem en bossa, neta i tallada. La posem al final.

 

 

DSC08843.JPG

CONFIT D’ÀNEC, salsa de mango i pastís de patata

Per raciĂł

 

1 confit d’ànec

1 pastĂ­s de patata

Una cullerada sopera de salsa de mango i mĂČdena

 

Per la salsa:

1 litre de reducciĂł de mĂČdena

1 litre de puré de mango

 

Per fer la salsa, simplement barregem les dues preparacions.

Torrem el confit al forn. Escalfem el pastĂ­s de patata. Servim el confit amb la salsa de mango i mĂČdena calenta. Acompanyem del pastĂ­s de patata.

 

Per al pastĂ­s de patata:

4 patates grans

300 gr. de nata lĂ­quida

3 ous

100 gr. de formatge ratllat cremĂłs

Sal i pebre blanc

nou moscada

 

Pelem les patates i les tallem molt fines, amb l’ajut d’una mandolina. Engreixem un motlle (o en fem servir un de silicona). Posem una capa de patata, salpebrem, posem una capa de formatge, una capa de patata, formatge, patata….fins acabar. Hem de procurar omplir tot el motlle. Premem bĂ©. Batem els ous amb la nata, afegim nou moscada. Aboquem en el pastĂ­s de patata. Tapem amb paper d’alumini i coem a 160ÂșC durant dues hores ben bones (depenent del gruix del motlle pot arribar a tres). Quan sigui fred, el tallem. Quan el vulguem fer servir l’escalfem al forn.

JustificaciĂł: El confit d’Ă nec es pot comprar fet. És una conserva, o sigui que aguanta molt de temps. La Ășnica dificultat Ă©s que s’ha de torrar bĂ© la pell perquĂš sinĂł queda flĂ ccida. Per a grups Ă©s ideal perquĂš va ben cuit i s’evita el problema del punt de la carn (poc o molt fet). Per altra banda, permet controlar molt els costos, perquĂš es compra per unitats, i tants caps tants barrets.

La salsa de mango i mĂČdena agrada a tothom. Com que es tracta d’una reducciĂł permet fer-la amb molta antelaciĂł, sense problemes de fermentacions, que es talli ni es torni agre.

El pastís de patata agrada a tothom i també el podem fer amb força antelació. Si tenim una mandolina, és molt ràpid de fer.

 

 

DSC08845.JPG

per acabar la festa, els alumnes canten Santa Nit, acompanyats del director de SĂșnion, Joan Puig

La carbassa. Benvinguts a l’hort

dimarts , 29/01/2013


DSC04944.JPG


Ingredients per 4 persones:

  • 1 cua de rap sense espines, tallada a quadrats
  • 100 g de carbassa
  • Les fulles verdes d’un enciam
  • 1 ceba grossa
  • 1 patata grossa
  • 2 grans d’all
  • 500 ml de brou de verdures
  • Oli d’oliva
  • Flor de sal

Sofregim la ceba i l’all tallats, amb una mica d’oli, en una olla, a foc lent.

Pelem la patata, l’escapcem i la fiquem a l’olla, donem un parell de voltes i hi afegim el brou de verdures per bullir la patata.

Finalment hi fiquem l’enciam i mantenim el foc nomĂ©s durant uns instants. Batem el bullit per fer-ne la crema.

Coem els talls de rap a la planxa.

Tallem la carbassa a la juliana i la coem a la planxa durant un minut.

Servim el rap acompanyat de la crema d’enciam i coronem amb els espaguetis de carbassa.

Posem una mica de flor de sal sobre el rap i un rajolĂ­ d’oli.

Bledes farcides de coses normals

dilluns, 28/01/2013

Crec que les darreres bledes que vaig farcir, aquĂ­ al bloc, em refereixo, eren de cervell de porc. Ja estĂ  bĂ©, sĂ­, perĂČ convindrem que no tothom li engresca la idea, ni sempre hi ha cervell de porc fresc a l’abast. O sigui que ha arribat l’hora de farcir-les de coses normals. Partint de la base que a unes fulles de bleda tot hi queda bĂ©, us confessarĂ© que les he farcit d’allĂČ que he trobat a la nevera. I mira, m’han quedat prou bĂ©.

DSC09610.JPG

Un manat de bledes de fulla grossa

300 gr. de xampinyons

2 grans d’all

100 gr. de cansalada

200 gr. de patĂ© de fetge d’Ă nec

3 patates petites cuites

Una poma

Un manat d’espĂ rrecs

 

Per la salsa

200 gr. de bolets variats

400 ml de nata lĂ­quida

Un gra d’all

Sal i pebre

 

Escaldem les bledes. Tres minuts per les penques i 30 segons per les fulles. Refresquem immediatament (sobretot les fulles) i reservem.

Escaldem els espĂ rrecs verds pelats. Dos minuts i els refresquem. Els reservem.

Pelem la poma i la saltem en una paella, a foc mig, amb una nou de mantega i una cullerada de sucre, fins que agafa un to daurat, uns cinc minuts.

En una paella gran, posem els grans d’all picat, la cansalada tallada i un bon raig d’oli. Fem coure uns minuts, a foc mig, afegim els xampinyons nets i tallats. A foc mig, saltem els xampinyons fins que perdin l’aigua. Hi posem les penques, tallades menudes.

Afegim les patates cuites, pelades i tallades. Els donem un cop de paella, i també hi posem la poma i els espàrrecs. Saltem el conjunt. Rectifiquem de sal i pebre.

Estirem les fulles de bleda, posem una cullerada del farcit al centre de la fulla de bleda i emboliquem sobre si mateixa. Reservem.

En una cassola fem la salsa. Seguirem el mateix procediment anterior. Courem l’all, a foc molt lent, amb un raig d’oli. Afegim els bolets, nets i tallats, apugem el foc i saltem fins que perdin l’aigua. Cobrim amb nata lĂ­quida i fem reduir fins la meitat del seu volum. Triturem bĂ©, fins que quedi una salsa ben fina.

Podem escalfar els farcells de bleda al forn, amb un ditet d’aigua i tapades amb paper d’alumini, o al microones, tapades, perquĂš no es ressequin.

Servim amb la salsa de bolets.

DSC09611.JPG

 

Ametlles. Benvinguts a l’hort

diumenge, 20/01/2013


Ingredients per 4 persones:

  • 100 g d’ametlla marcona crua
  • 100 g d’ametlla marcona torrada i triturada
  • 125 g de xocolata blanca
  • 50 g de cacau en pols
  • 250 g de formatge mascarpone
  • 2 ous
  • 1 sobre de cafĂš en pols
  • 25 g de mantega
  • 160 g de sucre

Fiquem tres cullerades de sucre a la paella i esperem que es faci caramel. Hi aboquem les ametlles crues i les arrebossem amb el caramel. Les estenem sobre un paper “sulfuritzat” (paper de forn)

Fonem la xocolata blanca al bany maria i la barregem amb la mantega i l’ametlla torrada i triturada.

Submergim les ametlles caramelitades en la crema de xocolata blanca. Sobre un paper “sulfurat” // de forn, situem les ametlles amb crema per separat i els fiquem a la nevera a refredar.

Quan siguin freds, els arrebossem amb cacau en pols.

Batem els rovells dels ous amb la resta de sucre fins que quedin blancs i augmentin de volum. Hi afegim el mascarpone i tornem a batre. Finalment hi aboquem el cafĂš en pols.

Servim els bombons acompanyats de la crema de cafĂš

 

Del dia de les ametlles, no trobo ni una fotografia, per aixĂČ us penjo les vistes de can Soler, la casa situada a la carretera de Vallvidrera, on es troba l’Escola d’Art Floral, i que ens va servir de platĂł durant tota la gravaciĂł de la cuina.

DSC04864.JPG

DSC04867.JPG

Taula per a 7.000 milions

divendres, 11/01/2013

Fa com vertigen pensar en la possibilitat de parar taula per a 7.000 milions de persones. PerĂČ encara fa mĂ©s vertigen pensar que hi ha milions de persones al mĂłn que no seuen a taula per dinar perquĂš, de fet, no dinen. 

Per Nadal, ara i adĂ©s, cada cultura tĂ© establerts els seus codis solidaris. Als paĂŻsos anglosaxons se celebra el Boxing Day. DesprĂ©s de les festes es donava a les persones sense recursos una caixa amb les restes comestibles de les festes de Nadal. A les cultures llatines, el dia de Nadal es convidava a un pobre a compartir taula amb la famĂ­lia. Ho dĂšiem aixĂ­, “pobre”, sense eufemismes. Aquest costum tambĂ© s’ha anat perdent o, potser, ha anat canviant de format.
Deia aquell amic, quan estĂ vem entre amics de tota la vida, i ningĂș no el podia malinterpretar, que aquest costum de seure pobres a la taula de festa s’havia perdut perquĂš les grans urbs havien fet desaparĂšixer els “pobres de capçalera”, tambĂ© denominats per el meu amic “pobres de confiança”. Segons l’amic, als pobles i als barris sempre hi havia un pobre antolĂČgic, un pobre que havia heretat l’ofici de pares a fills. En definitiva, un pobre amb llinatge i pedigrĂ­. Ara, vĂ©s a saber a qui t’entaules, diu l’amic. I continua: “PerquĂš mira, saber que el pobre Ă©s un delinqĂŒent, pot generar cert neguit; perĂČ descobrir que el pobre no ho Ă©s tant, o sigui que t’enganya i, per tant, t’utilitza emparant-se en la teva solidaritat, aixĂČ sĂ­ que no se suporta, fa una rĂ bia incommensurable”. Ja s’entĂ©n, doncs, que davant el dubte el mĂ©s assenyat Ă©s confiar en els professionals del sector, considera l’amic. I Ă©s per aixĂČ que les ONG llancen campanyes solidĂ ries als voltants de les festes de Nadal.
Una de les propostes solidĂ ries mĂ©s boniques d’aquestes festes Ă©s la d’IntermĂłn Oxfam http://www.intermonoxfam.org/es/mesapara7000millones
El seu eslĂČgan diu “Te invito a colaborar con 2 € y a sentarte a la Mesa para 7.000 millones, una mesa en la que el Ășnico hambre que exista sea el hambre de justicia. AdemĂĄs, por cada donativo adicional de 2 €, harĂĄs que una persona que hoy no tiene acceso a alimentos suficientes pueda sentarse a la mesa y ocupar el lugar que le corresponde. Tambien puedes enviar un SMS con la palabra AYUDA al 28018 y hacer tu donativo”.
La qĂŒestiĂł Ă©s que per Nadal se’ns desperta la vena sensible, perĂČ el mĂłn menja cada dia i la fam Ă©s a totes hores. Hem de continuar contribuint a millorar el mĂłn i a equilibrar-lo perquĂš tots tinguem les eines per poder seure a taula cada dia.

CROQUETES DE RISOTTO

12_croquetes arrĂČs_bloc.jpg
Aquestes sĂłn les restes d’un senzillĂ­ssim rissoto de pernil que vaig fer per solucionar un Ă pat, amb els quatre ingredients que corrien per casa.
El rissoto el vaig fer de la segĂŒent manera:

300 gr. d’arrĂČs Carnaroli o Arborio

200 gr. de pernil dolç tallat a daus

100 ml de vi blanc sec

oli d’oliva extra

50 gr. de formatge Parmigiano Reggiano

75 gr. de formatge cremĂłs, del tipus Tou dels Til.lers

100 gr. de cebes

25 gr. de mantega

1 l de brou vegetal

 

En una cassola amb un raig d’oli calent, coem, a foc lent, la ceba tallada ben petita fins que sigui transparent, que serĂ  el moment d’incorporar-hi l’arrĂČs, apujar el foc, donar un parell de voltes per rostir-lo i amalgamar-lo bĂ©, i ruixar-lo amb el vi blanc. Deixar coure uns dos minuts.

Mentrestant, fem bullir el brou vegetal i l’anem afegint a cullerots, esperant que l’arrĂČs hagi begut el brou abans d’afegir-ne un altre. Hem d’operar d’aquesta manera, sense deixar de remenar, fins que l’arrĂČs sigui cuit, uns quinze minuts.

Posem els daus de pernil dolç, el  formatge tallat a daus, el parmesà i la mantega. Sacsegem i servim.

Amb el rissoto que ens ha quedat, les restes, fredes, en fem unes croquetes. Simplement hem de fer boletes, les arrebossem amb farina, ou i pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent.