Arxiu de la categoria ‘Receptes’

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Ă€ngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la PrevenciĂł de Residus. Enguany Ă©s l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretĂ©n alertar i sensibilitzar a la poblaciĂł sobre la quantitat d’aliments Ăştils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estĂ ndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la FundaciĂł Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuĂŻtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments Ăştils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnĂ­fica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, aixĂ­ com casos prĂ ctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, matĂł i avellanes, i una copeta de galeta, plĂ tan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATĂ“ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del matĂł perquè de tots els formatges Ă©s el de caducitat mĂ©s curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com Ă©s el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dĂłna nutrients, sabor i textura, absolutament necessĂ ria en un plat tan tou com les creps amb espinacs i matĂł.

Les creps sĂłn un gran recurs per aprofitar restes d’altres Ă pats. SĂłn fĂ cils i rĂ pides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinĂ ries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de matĂł

100 gr. de parmesĂ  ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Dia Mundial de la Diabetis

dimecres, 19/11/2014

El dia 14 de novembre va ser el Dia Mundial de la Diabetis. L’Associació de diabètics de Catalunya http://www.adc.cat/ va organitzar tota una colla d’activitats, al llarg d’una setmana.

Una d’aquestes activitats era una conferència, que vaig tenir el privilegi de donar, en la que proposava plats saborosos i aptes per a les persones que pateixen aquesta malaltia crònica. A la xerrada no vaig detallar les receptes per evitar que es fes pesat. I els vaig prometre que penjaria les receptes al bloc.

Els que seguiu el bloc veureu que vaig parlar d’algunes receptes que ja he penjat anteriorment en aquesta pĂ gina digital, però ara estan mesurades per plat, o sigui, cada recepta estĂ  mesurada per a una persona, i una dietista experta en diabetis m’ha fet la valoraciĂł nutricional, que veureu sota cada tĂ­tol de la recepta.

En tot cas, aquí teniu moltes idees per les festes que arriben i també per cada dia.

 

SalmĂł farcit de formatge, cogombrets, tĂ peres i porradell amb germinats

Un aperitiu amb aliments que no aporten Hidrats de Carboni, HC. No cal substituir per res

2012-11-18 13.56.40.jpg

 

20 g de salmĂł fumat

15 g de formatge d’untar

Un cogombret

Dues tĂ peres

Un trosset de ceba tendra

Una mica de porradell

Pebre negre

Germinats de ceba

Una fulla d’espinac tendre

 

Barregem el formatge d’untar amb la ceba tendra, el cogombret, les tàperes i el porradell, tot picat. Amanim amb una mica de pebre negre. Estirem el salmó i al centre hi posem la barreja de formatge i encurtits. Emboliquem com un ravioli. Acabem amb els germinats i posem sobre una fulla d’espinac tendre.

Ravioli de carbassĂł i hummus

 

2014-11-09 19.50.59.jpg

 

Mig carbassĂł

100 g de cigrons cuits. Equivalent a 2 racions de CH. Equivalent a uns 100 g de patates*

Un raig d’oli d’oliva

Sal

Sèsam torrat

 

Amb una mandolina fem tires de carbassó, ben primes. Les coem a una paella, amb un fil d’oli, poca estona. Les anem reservant.

Fem l’hummus, triturem els cigrons cuits amb una mica de suc de llimona, un raig d’oli d’oliva i una mica de sal. No és ben bé un hummus, però farà el fet.

Fem una creu amb les tires de carbassó i al centre posem una culleradeta d’hummus. Tanquem. Es pot menjar a temperatura ambient, però si ho volem cuit, ho podem posar un moment al forn o passar per la planxa. Acabem amb sèsam torrat.

 

Remenat d’ous amb bolets i ceba tendra

Un primer o segon sense HC. 

 

 

2014-10-08 15.10.07.jpg

2 ous

50 g de barreja de bolets

Una ceba tendra petita

10 ml de nata

Farigola fresca

Sal i pebre

Oli d’oliva

 

Primer sofregim la ceba tendra, en oli d’oliva, lentament. Per altra banda, saltem els bolets en una paella amb un raig d’oli, una mica de julivert trinxat i el gra d’all picat, fins que perdin tota l’aigua, salpebrem. En una paella, posem la ceba, els bolets i hi aboquem els dos ous batuts. Afegim una mica de nata, salpebrem i anem donant voltes fins que els ous són cuits. Procurem que no es quallin en excés perquè no quedin secs. Finalment, hi afegim una mica de farigola fresca i pebre vermell dolç.

 

Amanida de mongeta tendra, mango i formatge fresc

Aquesta amanida equival al plat de verdura de l’àpat, encara que tingui fruita(mango), ja que en te molt poquet

2014-07-07 14.06.49-003.jpg

 

  • 30 g de mongeta tendra
  • 30 g de formatge fresc
  • 30 g de mango
  • 50 g de barreja d’enciams
  • Unes fulles de menta
  • Oli d’oliva 0,4Âş
  • Sal

Escaldem les fulles de menta uns segons i les refresquem immediatament amb aigua i gel. Les assequem molt bé, amb paper absorbent i les triturem amb oli d’oliva i sal. Reservem

Tallem les mongetes a juliana i les escaldem  un parell de minuts en aigua bullint i sal. Les refresquem immediatament amb aigua i gel. Reservem.

Tallem el mango a dauets.

 

Obrim el bitxo, en retirem els fils interiors i les llavors, el tallem i l’afegim al bol, juntament amb l’all i la menta tallats, la pell de la llima i el gingebre ratllats.

Exprimim la llimona sobre el bol i hi afegim vinagre de Mòdena. Remenem i reservem durant dues hores perquè marini.

Tallem les mongetes a la juliana, les escaldem en aigua bullint durant un minut, les refresquem immediatament i les reservem.

Preparem l’amanida: barregem les mongetes tendres amb el formatge fresc a dauets, el mango i la barreja d’enciams. Amanim amb l’oli de menta.

 

 

Amanida d’anxoves, xampinyons i salsa d’avellanes

La mel es per fer salsa per a moltes persones, per tant la quantitat que tocarĂ  per plat Ă©s invalorable

2014-04-22 12.11.34.jpg

40 g de barreja d’enciams

20 g d’espinacs tendres

Un xampinyĂł laminat (20 g)

Tres tomĂ quets xerri (40 g)

Una anxova (10 g)

Oli d’oliva, vinagre

 

Per a la vinagreta (per a 6 racions)

1 cullerada de mel (20g)

2 cullerades de mostassa a l’antiga (40g)

Un grapat d’avellanes (30 g)

4 u d’anxoves (40 g)

Un raig de vinagre de Xerès

150 ml d’oli d’oliva

Trencar les avellanes de qualsevol manera, tallar les anxoves menudes. Barrejar la mel i la mostassa. Integrar l’oli i el vinagre. Barrejar amb les avellanes i les anxoves.

Posar els xampinyons en una safata plana i cobrir-los amb oli d’herbes, sal i un raig de vinagre. Poden aguantar fins a una setmana.

Amanir els verds amb l’oli d’herbes. Afegir els xampinyons marinats, els tomàquets xerri tallats per la meitat, una cullerada sopera de vinagreta agredolça i una anxova per coronar el plat.

 

 

 

Trinxat de patata i col amb pinyons i porradell

Aquest plat serà l’equivalent dels 100 g de patata i verdura que mengen habitualment. Amb 100 g aportàra unes 2 racions de CH. 

 

2014-02-21 14.05.10-1.jpg

 

100 g de patata bullida

80 g de col bullida

Sal i pebre

Un grapat de pinyons

ReducciĂł de pero Ximenes

Porradell

 

Aixafem la patata. En una paella, anem aixafant la col i la patata, fins aconseguir que s’amalgami. Salpebrem. Posem en un motlle metàl·lic i torrem per els dos costats. Servim amb uns pinyons torrats, un fil de reducció de pero Ximenes i una mica de porradell picat.

 

 Crema de carxofes amb carxofes confitades i xips de carxofa

Aquesta crema pot substituir al plat de verdura de l’àpat

2014-03-15 14.03.46.jpg

 

Per la crema de carxofes

5 cors de carxofa

Una ceba petita

Un gra d’all

250 ml d’aigua o de brou de verdures

Sal i pebre

Oli d’oliva

 

Una carxofa per confitar

100 ml d’oli de gira-sol o d’oliva suau

 

Una carxofa per fregir

Germinats de remolatxa

 

Per fer la crema, piquem la ceba menuda i la poxem amb oli d’oliva, a poc a poc i sense enrossir. Afegim els cors de carxofa, donem un parell de voltes i els cobrim amb aigua o brou. Fem coure una mitja hora o fins que els cors siguin ben tous. Els triturem bé i salpebrem.

 

Per confitar el cor de carxofa, el cobrim amb oli de gira-sol o d’oliva i el coem tan lentament com es pugui fins que sigui cuit. Ho sabrem quan al punxar-lo cedeix amb facilitat.

 

Tallem els cors de carxofa (ara amb una mica més de fulla) amb l’ajut d’una mandolina o un ganivet esmolat. Els fregim en abundant oli. Els salem.

 

Servim la crema amb el cor de carxofa confitat i els xips de carxofa. Acabem amb uns germinats.

 

Altres propostes d’acompanyament:

–        Encenalls de pernil torrat

–        Ou escalfat

 

Coca d’anxoves i tàrtar de tomàquet

Cada llesca de pa de motlle pesa uns 30 g. Equivalent al pa normal. Aproximadament 1 raciĂł de HC

 

2014-03-13 12.28.43-1.jpg

2 tomĂ quets de pera

1 anxova bona

Mig pa de motlle

1 culleradeta de cafè de mostassa en gra

Una mica de porradell

Oli d’oliva

 

Pelem els tomàquets. Un sistema per pelar-los bé és escaldar-los, dibuixant una creu a la base, en aigua bullint durant mig minut. Els refresquem i els pelem. Els traiem les llavors i els piquem. Els deixem en un escorredor fins que perdin tota l’aigua.

Barregem els dauets amb la mostassa i el porradell. Ho barregem tot i ho amanim amb un raig d’oli d’oliva i una mica de sal i pebre.

Disposem el tàrtar sobre una torrada fent la forma d’una quenelle. Acabem amb l’anxova oberta.

 Albergínia escalivada amb formatge de cabra

Aquesta albergínia escalivada pot substituir al plat de verdura de l’àpat

2014-03-14 13.46.36-2.jpg

 

 

Una albergĂ­nia gran

30 g de formatge de cabra

Sal i pebre

Porradell

Per el fil de formatge: 20 g de formatge parmesĂ  i 10 g de nata.

 

Fem la salsa de formatge. Simplement fem bullir la nata i hi posem el formatge parmesĂ , coem a foc lent fins que queda ben diluĂŻt. Triturem fins emulsionar.

Escalivem  l’albergínia al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini i la coem a 180ºC durant 30 minuts o fins que sigui tova al tacte.  La desemboliquem quan sigui freda perquè ens sigui més fàcil de pelar i l’esfilagarsem amb les mans. La salpebrem i la posem dins un motlle rodó. A sobre hi posem una mica de formatge de cabra i ho gratinem al forn. Acabem amb una mica de porradell picat, la salsa de formatge i la reducció de vinagre de mòdena. També hi queda molt bé el pebre vermell dolç o picant.

 

 Canelons de bolets amb crema de carbassa

En total aquest plat aporta un parell de racions d’HC, aproximadament ,procedents de les dues pastes de caneló i les castanyes. Equivalent a uns 100 g de patata, o be a uns 40 gr de pa.

2014-04-18 13.54.29.jpg

 

 

2 lĂ mines de canelons

100 gr. de bolets

Un parell de castanyes

1 gra d’all

Mitja ceba

Una mica de julivert

 

Per a la crema de carbassa

100 g de carbassa

50 ml de brou de verdures

1 ceba petita

Sal pebre

Una mica de mantega

 

Comencem amb la crema de carbassa. Sofregim la ceba amb la mantega, lentament, sense que agafi color. Afegim l’all picat i la carbassa tallada a daus. Apugem el foc i enrossim. Aboquem el brou de verdures, salpebrem i fem coure, lentament, fins que el la carbassa s’estova. Triturem bé. Reservem.

 

Sofregim l’altra ceba. Saltem els bolets, a foc mig, amb un gra d’all i una mica de julivert. Piquem les castanyes i barregem amb els bolets i la ceba. Afegim una cullerada de crema de carbassa, per enganxar i amorosir

Bullim els canelons, seguint les indicacions del fabricant. Els estirem sobre un drap net i humit, cavalcats. Farcim amb la barreja de bolets i castanyes. Enrotllem sobre si mateixos. En una cassola que pugui anar al forn, posem una base de crema de carbassa, els canelons i acabem amb una altra capa de crema de carbassa. Per acabar de donar el toc, hi posem una mica de formatge de cabra (en aquest cas tenia unes herbes que hi quedaven molt bé) i escalfem al forn, acabant amb un lleuger gratinat.

 

 

TĂ rtar de tonyina amb cireres

 Aquesta recepta, no contĂ© prĂ cticament HC, a l’excepciĂł de les cireres. Si les substituĂŻm per tomĂ quets de jardĂ­, que sĂłn mĂ©s adients a la temporada que estem, no caldrĂ  que comptem cap raciĂł d’hidrat

 

2014-05-29 13.58.26-2.jpg

100 g de tonyina

Unes quatre cireres

20 ml d’oli d’oliva

Un raig de salsa de soja (10 ml)

Una mica de gingebre fresc

Un dauet de wasabi

Una quart de ceba tendra

 

Tallem la tonyina a daus petits. Espinyolem i tallem les cireres. Piquem la ceba tendra. Dilueix el dauet de wasabi en pasta amb la soja. Amanim la tonyina amb la soja, l’oli d’oliva i el gingebre fresc. Barregem la ceba tendra i deixem reposar el tàrtar a la nevera, una mitja hora.

Ara hi barregem les cireres i muntem el plat.

L’acompanyem amb uns dauets de tomàquet, uns microvegetals, una mica de germinats i una lluna de rave.

 

LA FRUITA

La fruita pot ser unes postres molt abellidores si procurem presentar-les acuradament. Ben bĂ© com si fossin unes postres d’aniversari

2014-05-25 14.32.43.jpg

 

2014-02-25 15.31.04-1.jpg

 

 

  Copa de poma i iogurt

Aquestes postres tambĂ© equival a unes postres habituals…1’5 racions de HC (procedent de la peca de fruita i del iogurt natural.

2014-02-26 14.47.56-1.jpg

 

Una poma menuda

100 g de iogurt

30 g de nata per muntar.

Edulcorant

 

Tallem la poma a dauets i la coem al microones, uns cinc minuts o fins que estigui tova, tapada amb una tapa apta per a microones.

La posem en un got i esperem que es refredi.

Batem una mica de nata i la barregem amb cura amb un iogurt natural edulcorat.

Omplim el got amb la mousse de iogurt. Acabem amb una mica de canyella

 

PastĂ­s de mascarpone i pistatxos

En total també equival a un postres habitual, 1’5 racions de CH

14_benvinguts_maduixots.JPG

20 g de pistatxos

2 galetes maria (equivalent a 20 g de pa,  1 llesca, és a dir a una ració d’HC)

20 g de mantega

 

4 maduixots

 

50 g de mascarpone

30 g de iogurt

1 fulla de gelatina

Edulcorant

Coco ratllat

 

Esmicolem les galetes. Piquem els pistatxos. Barregem els pistatxos amb la galeta i la mantega, folrem la base d’un motlle rodó.

A sobre hi posem una paret de maduixots tallats a lĂ mines

Batem el mascarpone amb l’edulcorant, afegim el iogurt, l’edulcorant i el coco ratllat.

Fonem un full de gelatina prèviament remullat i l’integrem a la barreja anterior.

Farcim els motlles amb aquesta barreja. Deixem quallar un parell d’hores a la nevera.

Mentrestant triturem els maduixots més tous i els edulcorem, si cal. Acabem les postres amb una salsa de maduixots.

 

En total també equival a un postres habitual, 1’5 racions de CH

 

 

 

 

 

Canelons de bolets, castanyes i moniatos

dissabte, 8/11/2014

Aquests dies, desprĂ©s de la castanyada, segur que per casa hi ha castanyes i moniatos a dojo. Restes de les que vam coure, però de ben segur que tambĂ© n’hi ha de crues.

Aquesta tardor que ha trigat a esclatar, va venir desprĂ©s d’un estiu plujĂłs, el resultat el veiem a les parades dels mercats, plenes a vessar de bolets de tota mena.

Ens hi trobem tant bĂ© entre bolets, castanyes i moniatos, que no en faltaran aquest diumenge. No seria recomanable, però no ens n’estarem de repartir-ne uns quants si cal.

I si no en voleu repartir, però n’esteu farcits, sempre podreu fer aquesta magnĂ­fica recepta, que sembla molt laboriosa però no us ho penseu, es fa molt mĂ©s rĂ pidament que no pas tot el procĂ©s que estem vivint.

 

CANELONS DE BOLETS I CASTANYES

2014-04-18 13.54.29.jpg

20 lĂ mines de canelons

500 gr. de bolets

3 grans d’all

1 ceba

Una mica de julivert

 

Per a la crema de moniato

2 moniatos grans

500 ml de brou de pollastre

1 ceba gran

Sal pebre

Una mica de mantega

 

Comencem amb la crema de moniato. Sofregim la ceba amb la mantega, lentament, fins enrossir. Afegim els alls picats i els moniatos, pelats i tallats, apugem el foc i enrossim. Aboquem el brou de pollastre, salpebrem i fem coure, lentament, fins que el moniato s’estova. Triturem bé. Reservem.

 

Sofregim l’altra ceba. Saltem els bolets, a foc mig, amb un gra d’all i una mica de julivert. Piquem les castanyes i barregem amb els bolets i la ceba. Afegim una cullerada de crema de moniato, per enganxar i amorosir

Bullim els canelons, seguint les indicacions del fabricant. Els estirem sobre un drap net i humit, cavalcats. Farcim amb la barreja de bolets i castanyes. Enrotllem sobre si mateixos. En una cassola que pugui anar al forn, posem una base de crema de moniato, els canelons i acabem amb una altra capa de crema de moniato. Per acabar de donar el toc, hi posem una mica de formatge de cabra (en aquest cas tenia unes herbes que hi quedaven molt bé) i escalfem al forn, acabant amb un lleuger gratinat.

Aquest formatge, un formatge ecològic de cabra a les fines herbes,  me’l va portar l’Alexandra Valluguera de www.delicia.cat, una botiga on-line i distribuĂŻdora de productes artesans catalans. Aquests dies trobareu que la web estĂ  en procĂ©s de reforma perquè estan preparant tots els productes de Nadal, però ben aviat podreu comprar formatges, embotits, vins, licors, fideus, arròs i fruita i verdura 100% catalans. Us mantindran informats al seu blog www.totdaqui.cat. Us ho porten a casa i ja no tindreu excusa per dir que no Ă©s fĂ cil menjar productes de proximitat. Cal que alimentem Catalunya!

 

2014-04-18 13.54.18.jpg

Unes mongetes de diari, altrament dit Un saltat de mongetes tendres amb arròs de dos colors i fuet

diumenge, 2/11/2014

Ahir, tal qual, plis plas, en un tres i no res.  O, potser seria mĂ©s acurat dir que grĂ cies al meu fons de nevera, allò que sempre predico….que s’ha de tenir tot una mica avançat si volem menjar bĂ©, variat i equilibrat. Doncs grĂ cies al meu fons de nevera, en un tres i no res vaig fer aquest plat que us presento: Un saltat de mongetes tendres amb arròs, arròs salvatge i fuet 2014-02-20 20.10.23.jpg

DEL FONS DE NEVERA

– Ceba sofregida

– Arròs blanc bullit

– Arròs salvatge bullit

– Mongetes tendres escaldades

– Fuet

De manera que va ser arribar a casa, posar-me les sabatilles, posar una paella al foc, tallar el fuet, posar una bona cullerada de ceba sofregida a la paella, les mongetes tendres, el fuet tallat, un grapat de pinyons, un pessic de sal i, finalment, els dos arrosos. Una sacsejada, un raig d’oli i a taula. Vaig trigar, comptant el temps de posar-me les sabatilles, deu minuts fins portar-ho a taula. El que  em va donar mĂ©s feina va ser tallar el fuet (en vaig haver de tallar molt perquè tenia gana i me’n menjava un tall de cada tres)

SI FESSIM EL PLAT DES DEL PRINCIPI AL FINAL

Una ceba

300 g de mongetes tendres

100 g d’arròs blanc

50 g d’arròs salvatge

Un tros generĂłs de fuet

Un grapat de pinyons

Piquem i sofregim la ceba lentament, amb un bon raig d’oli, un mĂ­nim de deu minuts.

A part, bullim les mongetes tendres, uns vuit minuts (millor si queden una mica al dente), tambĂ© les podem coure al microones – cobertes amb una tapa apta per a microones – durant un parell de minuts.

Bullim l’arròs, uns deu/dotze minuts, refresquem immediatament.

Bullim l’arròs salvatge, uns 25 minuts o seguint les indicacions del paquet

Tallem el fuet menut.

A la paella de la ceba, hi posem les mongetes cuites, els arrosos, els pinyons i el fuet. Sacsegem, salpebrem i servim.

De fet, d’una manera o d’una altra, Ă©s un plat molt senzill. Definitivament.

Una coca de bolets

diumenge, 26/10/2014

Aquest any no admet queixes. Als que els agrada anar a caçar bolets han tornat amb els cistells a vessar. I als que mĂ©s que collir-los els agrada cuinar bolets, les parades de mercat han presentat uns bodegons que fan pena de menjar-los. Un tou de bolets frescos, de prop, amb aromes de bosc, que si sabessin parlar tindrien accent del BerguedĂ , o de l’Anoia, o dels Vallesos, o de qualsevol racĂł de la nostra estimada i, algun dia, lliure Catalunya.

I als qui els agrada menjar-los, sense caçar-los ni cuinar-los. Doncs, a aquests, els restaurants estem plens d’idees per sadollar-los. Com la que aquĂ­ us presento. Una coca, una tartaleta, un pastĂ­s, o com vulgueu anomenar-ho, de bolets amb allioli suau i pinyons

14_tartaleta_bolets_Allioli_2.JPG

 

PER A LA BASE

200 g de farina

100 g de mantega

20 g de sucre

3 rovells d’ou

Mitja culleradeta de cafè de llevat químic

un pessic generĂłs de sal

 

Per al farcit

400 g de barreja de bolets

1 gra d’all

un pessic de sal

Per fer l’allioli: un ou, un gra d’all, 200 ml d’oli d’oliva suau i sal

Complements: pinyons torrats, pols de pernil, porradell fresc, puré de poma i unes fulles de mesclum.

 

Per la salsa de bolets

400 g de barreja de bolets

una ceba

un parell de grans d’all

un raig de brandi

400 ml de brou de pollastre

30 g de mantega

sal i pebre

 

Comencem fent la base de la coca. Batem els rovells amb el sucre. Afegim la mantega pomada fins integrar. Afegim la farina, la sal i el llevat. Barregem amb una espàtula. No cal treballar-la gaire. La guardem a la nevera una mitja hora. Per estirar-la, la posem entre dos papers de forn i la fem coure dins un motlle metàl·lic rodó, uns quinze minuts, a 180ºC al forn.

Mentrestant preparem la salsa de bolets. Sofregim lentament la ceba i l’all picat, amb mantega, fins que quedi ben tova i blanca. Afegim els bolets nets i trossejats. Els donem un parell de voltes. Aboquem el brandi i esperem que evapori, un parell de minuts. Afegim el brou de pollastre i fem coure el conjunt, uns quinze minuts, a foc lent. Salpebrem i triturem bĂ©. Al final, si la salsa ha quedat molt lĂ­quida, l’espesseĂŻm amb una mica de midĂł de blat de moro (Maizena) diluĂŻt en un gotet d’aigua freda.

Ara fem els bolets del farcit. Els rentem bĂ© i els saltem a una paella amb un gra d’all picat, un fil d’oli i una mica de sal. El foc ha d’estar alegre, perquè els bolets perdin tota l’aigua. Quan hagin perdut l’aigua, els reservem.

Per fer aquest allioli, com que el voldria molt suau, sĂłc partidĂ ria d’escaldar el gra d’all, o d’escalivar una cabeça d’alls sencera al forn i fer servir un parell de grans d’all escalivats per fer l’allioli. El que voldria Ă©s fer un allioli amb un lleuger gust a all, sense que sigui molt potent. Llavors, posem l’all escaldat o escalivats, l’ou, una mica de vinagre o unes gotes de suc de llimona, un pessic de sal i l’oli. IntroduĂŻm el braç de la batedora i batem sense moure fins que agafi textura d’allioli, fins que emulsioni.

Sobre el tema dels complements. Per fer la pols de pernil, posem uns talls de pernil a una safata de forn i fe assecar durant uns vint minuts,a  80ºC, o fins que el veiem que està totalment sec. En aquest cas, recomanem el pernil poc greixós. Un cop fred, el matxuquem al morter.

Per fer el purĂ© de poma, posem uns daus de poma al foc, amb una mica de sucre i un parell de cullerades d’aigua. Tapem la cassola i fem coure lentament uns deu minuts. Quan veiem que la poma Ă©s tova, ja el podem triturar.

A la base posem salsa de bolets calenta, a sobre posem la base de la coca. Cobrim amb els bolets calents, una cullerada d’all i oli, porradell fresc, els pinyons torrats i la pols de pernil. Acompanyem amb una mica de purĂ© de poma i unes fulles petites de mesclum.

 

14_Tartaleta_bolets_allioli.JPG

 

14_tartaleta_bolets_allioli_3.JPG

14_tartaleta_bolets_Allioli_4.JPG

PastĂ­s frangipane amb peres al vi

diumenge, 19/10/2014

A casa comprem peres, perquè m’agraden molt. Però sembla ser que nomĂ©s m’agraden a mi i, sovint, les haig de “processar”, que vol dir que o les accelero, o sigui les cuino o s’acaben fent malbĂ©. I quan un aliment comença a fer-se malbĂ© has d’anar rĂ pid a coure’l. Tenia una mica de vi negre obert, i per això el primer que em va venir al cap Ă©s fer unes peres al vi. A veure, hi ha mil receptes de peres al vi, però com totes les receptes populars Ă©s molt senzill. Simplement es tracta de bullir unes peres cobertes en vi negre, sucre, canyella o anĂ­s. I ja estĂ . No tĂ© mĂ©s història. Ara bĂ©, si voleu quatre indicacions de mesures per a les peres al vi, aquĂ­ les teniu:

– 4 peres pelades i tallades en quatre trossos (o com vulgueu)

– 500 ml de vi negre

– 100 g de sucre

– una branca de canyella, un anĂ­s estrellat o una pela de llimona o taronja (sense part blanca). TambĂ© podeu combinar branca de canyella i pela de llimona…

I el procediment pot variar, també. Per exemple: poseu les peres pelades a macerar amb el vi, el sucre i les espècies durant un mínim de dues hores. Llavors, coeu lentament fins que les siguin toves, uns vint minuts.

O poseu a bullir el vi, les espècies i les peles dels cítrics, uns minuts, i després introduïu les peres i feu coure uns vint minuts.

En qualsevol cas, desprĂ©s de fer bullir les peres, s’han de retirar de la cassola i el vi s’ha de continuar coent, fins aconseguir una bona reducciĂł, ben caramel·litzada.

Un cop vaig tenir les peres a punt, us haig de confessar que a casa no van tenir gens d’èxit. De manera que desprĂ©s de romancejar uns dies per la nevera, vaig decidir fer aquest pastĂ­s que, ara sĂ­, va volar!

 

PASTĂŤS D’AMETLLA (FRANGIPANE) DE PERES AL VI

 

 

2014-09-09 15.01.02-1.jpg

2/3 peres al vi tallades

 

per a la pasta brisa (la podeu comprar feta):

300 g de farina

150 g de mantega freda

1 ou

1 pessic de sal

 

per al farcit:

100 g de mantega pomada

100 g d’ametlla en pols

100 g de sucre (preferiblement glass)

20 g de farina

1 raig de rom

1 ou

 

Comencem amb la pasta brisa. Freguem la farina amb la mantega, fins aconseguir que la mantega desaparegui i la massa tingui un aspecte sorrenc. Afegim el sucre i la sal, barregem amb les mans i ara hi posem l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogènia. L’estirem amb un corrĂł i farcim un motlle que sigui desmotllable. Podeu protegir el motlle amb paper de forn, o encamisar-lo: engreixar-lo i enfarinar-lo.

Batre la mantega amb el sucre. Si teniu un robot, heu de fer servir el triangle. Si no teniu robot, feu-ho amb unes barnilles fins que tingui consistència cremosa. Procureu que l’ou estigui a temperatura ambient. Si el feu servir fred, la massa adquirirĂ  un aspecte tallat, però no passa res. Afegir l’ametlla en pols i la farina.

Farcim la pasta brisa amb aquesta barreja d’ametlla i mantega i disposem les peres a sobre. Ja aniran caient durant la cocciĂł, però Ă©s millor que no toquin a la base del pastĂ­s perquè no mullin excessivament.

Coem 25-30 minuts a 180ÂşC.

Si voleu que el pastís tingui una presència més lluïda, cobriu amb sucre glass, fent servir un colador o un tamís.

 

 

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts, 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Això significa que obrim tots els migdies de la setmana i nomĂ©s tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 Ă©s una classe de cuina gratuĂŻta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el tĂ­tol, la fem a les 12h,

Sense que ningĂş s’ofengui, i encara menys els meus veĂŻns del davant – l’esglĂ©sia -, la cuina de 12 Ă©s la contraprogramaciĂł de la missa de 12. El funcionament Ă©s molt similar: jo faig un sermĂł en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i tambĂ© oferim l’hòstia que Ă©s un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomĂ quets pera
  • uns 8 tomĂ quets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassĂł
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomĂ quets secs ja hidratats i macerats en oli, sĂłn molt mĂ©s còmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en què estan conservats.

Retirem les llavors del tomĂ quet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per això nomĂ©s li caldrĂ  un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquè quedi al punt just de cocciĂł.

Barregem els cigrons amb el tomĂ quet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomĂ quets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassĂł. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquè aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquè Ă©s un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat Ăşnic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo Ă©s ideal, i tambĂ© si sou vegetarians, perquè contĂ© proteĂŻna de bona qualitat.

AquĂ­ teniu la justificaciĂł de l’amanida:

– Cigrons: proteĂŻna vegetal

– Blat tendre: complementa la proteĂŻna dels llegums, aconseguint una proteĂŻna d’alta qualitat. TAmbĂ© Ă©s interessant perquè Ă©s un ingredient nou, i això sempre sorprèn

– Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportaciĂł de proteĂŻnes, gust i textura

– orellanes: Ă©s el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

– TomĂ quets secs: un amaniment diferent

– TomĂ quet fresc: Sabor, color i vitamines

– pastanaga i carbassĂł: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

– Germinats: no Ă©s nomĂ©s una “decoraciĂł”, sinĂł que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Això i mĂ©s a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

Els regals llaminers. Un brioix de taronja i xocolata

dimarts, 2/09/2014

No és la primera vegada que la Montse Illa apareix a Semproniana amb un regal exquisit, sempre elaborat per ella, ben embolicat i amb una nota que diu “fes-ne el què vulguis”. Sempre trigo uns dies a “fer-ne el que vulgui”, perquè mai no trobo el moment ideal, de tan valuós com el considero.

És per això que unes taronges en almívar han tardat vora quatre mesos a ser obert. Al final, durant les vacances d’estiu, amb el temps de tot un matí ennuvolat per endavant, he tingut el temps i les ganes de posar les taronges en solfa.

2014-04-25 13.43.45.jpg

He fet una proposta dolça, però no embafadora, que es pogués menjar un bocí per postres, però que fos la protagonista de l’esmorzar i el berenar. El què he fet és un brioix de xocolata i taronges en almívar.

Aquesta recepta de brioix l’he feta moltes altres vegades, la trobareu en aquest post http://blogs.cuina.cat/semproniana/2012/08/22/que-regalar/ i de fet és la mateixa recepta que el tortell de reis. Però com que és tan bona i és relativament fàcil, no me’n canso d’elaborar-la i de “promocionar-la”.
Confesso que hi ha una trampeta. El brioix que jo vaig fer no hi vaig posar xocolata, sinó unes trufes de xocolata que corrien feia massa dies per la nevera. Ara bé, si ho feu amb gotes de xocolata també queda magnific

 

 

BRIOIX DE XOCOLATA I TARONJA EN ALMĂŤVAR

2014-08-25 11.12.19.jpg

 

500 gr. de farina de força

200 gr. de llet

120 gr. de mantgea

100 gr. de sucre

60 gr. de llevat premsat

1 ou

1 rajolĂ­ de rom (o de conyac)

200 g de xocolata a trossos o gotes

Taronja en almĂ­var

Barregem la farina, la sal i el sucre. Afegim l’ou i pastem. Entibiem la llet i hi dissolem el llevat. A poc a poc, anem afegint la llet amb el llevat. Pastem amb la cua de porc (si ho fem a màquina) o pacientment, a mà, fins aconseguir una bona elasticitat, uns 15 minuts. Finalment, posem la mantega a dauets i continuar pastant fins que absorbeixi tota la mantega. Tapem amb plàstic film i deixem reposar 15 minuts. Ara hi afegim la taronja tallada a bocinets i la xocolata.

Folrem un motlle quadrat amb paper de forn (o el tipus de motlle que més et convingui) i hi disposem  la massa de brioix. Deixem fermentar una hora, tapat.

Pintem amb ou batut i un pessic de sal (la sal ajuda a liquar l’ou i és més còmode per pintar). I coem a 180ºC uns quinze minuts.

 

 

Amanides al Via Lliure d’estiu de RAC1

dissabte, 23/08/2014

L’equip de Jordi Armenteras, en Ferran Grau i en David Serra, m’han convidat a parlar d’amanides al Via Lliure de RAC1. Ens ho hem passat molt bĂ©, però de tot el material que portava, mĂ©s de la meitat ha quedat a la llibreta. AixĂ­, doncs, aprofito el bloc per acabar-ho d’aclarir!

amanides al Via Lliure

Què és una amanida?

Que cadascú contesti el que li plagui, perquè una amanida és sobretot LLIBERTAT. Però per a mi, una amanida és: COLOR +ENCIAM + VARIETAT + VINAGRETA

És a dir, que perquè jo consideri que una amanida Ă©s una amanida ha de tenir molt de color, ha de tenir enciam (del tipus que sigui), ha de tenir varietat d’ingredients i ha de tenir el que jo considero imprescindible, el que dona realment entitat a l’amanida: la vinagreta.

 

Què és una vinagreta?

Al meu parer, una vinagreta Ă©s una salsa, que no cal que porti vinagre, de fet. Els anglesos l’anomenen “dressing” i a mi em sembla molt mĂ©s acurat, perquè un dressing Ă©s el que vesteix una amanida, i això Ă©s el que jo considero que ha de ser una vinagreta: el vestit que dĂłna estil i grĂ cia a l’amanida, que no la deixa despullada.

Una vinagreta ha de portar sempre 5 elements:

1. Un greix, que tant pot ser oli, nata o iogurt

2. Un Ă cid (tot i que Ă©s l’element mĂ©s prescindible)

3. Un aroma: Ă©s imprescindible, la vinagreta ha de ser “d’alguna cosa”, i aquesta cosa Ă©s l’aroma. Digues-li llimona, mel, orenga, gerds o taronja

4. Cos. El cos dĂłna consistència a l’amanida. A mi m’agrada trobar-hi xixa, però tambĂ© Ă©s prescindible. En aquest “cos” hi encabeixo els fruits secs, la molla de pa, el formatge ratllat, ou dur o una fruita cuita triturada (podria ser mitja poma cuita, o una mica de codony….)

5. Sal. Si hi poseu una anxova triturada o picada tindreu el “cos + sal” en un Ăşnic pas

 

De què pot ser una amanides

Aquesta Ă©s una pregunta sense resposta certa. Una amanida pot ser de tot, i precisament perquè hi podem encabir-hi tot, Ă©s un plat ideal per aglutinar-hi les restes. Aquell Arròs de Miques que feien els nostres avis, ara s’ha transformat en una AMANIDA DE MIQUES. totes les miques, amb garanties, clar, que quedin bĂ© menjades fresques (ni se us acudeixi fer una amanida de pasta d’escudella, eh?) sĂłn magnĂ­fiques per combinar amb un bon enciam i una saborosa vinagreta.

Per altra banda, a l’estiu, una amanida Ă©s un bon plat Ăşnic, sempre que porti suficient teca i, a vegades, quan estem desganats Ă©s una bona manera de menjar saludablement i complerta. Per això, sĂłn ideals les amanides de LLEGUMS i les amanides amb FRUITA, perquè moltes vegades, quan s’acaba l’Ă pat no ve de gust menjar fruita i, a mĂ©s, a l’estiu la fruita Ă©s fantĂ stica.

 

COMBINACIONS. El quid de l’amanida

Deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, que una amanida no es pot considerar com a tal si no tĂ© una bona vinagreta. Però no totes les vinagretes funcionen amb tots els ingredients. AixĂ­ que jo m’he fet una llista de les combinacions estel·lars (al meu parer!!!!) que fan que les meves amanides siguin un èxit (a casa meva!!!!)

 

PATATA: vinagreta d’herbes (pesto, barreja d’herbes). Salsa lĂ ctica (iogurt + porradell; nata + llimona)

FORMATGE: Vinagreta de mel i llimona (per exemple, una amanida amb formatge de cabra, queda ideal amanida amb una vinagreta de mel)

FUMATS (salmĂł, pernil….): vinagreta amb tĂ peres, ou dur, cogombrets….tipus tĂ rtara

FRUITES (figues, meló, taronja, poma): vinagreta amb vinagres reduïts, dolcencs

VEGETALS CRUS (amanides tipus carpaccio de carbassó): olivada, vinagreta de tomàquets secs

SALAONS (tipus bacallĂ  esqueixat….): romesco (o un romesco alleugerit amb mĂ©s oli)

PASTA: vinagreta amb iogurt i herbes, oli triturat amb alls escalivats (una mena d’allioli lleuger), vinagreta amb pebre verd, pebre vermell o amb espècies

LLEGUMS: vinagreta d’anxoves triturades, ou dur, olives i tomĂ quet natural tallat a dauets

EMBOTITS: vinagreta de mostassa

 

AMANIDES MIL

– Figues fresques + encenalls de manxec sec + pinyons torrats + anxoves + fulla amarga (rucca)

– Musclos + patata violeta + herba dels canonges + vinagreta de julivert i pinyons

2014-06-26 21.29.53.jpg

manida de llagostins, tomĂ quet, germinat de remolatxa i vinagreta d’avellanes

2014-07-07 14.06.49-2.jpg

Amanida de mango, tomĂ quets secs, nous i vinagreta de porradell

2014-06-10 14.27.55.jpg

Amanida de verdures crues, nous i vinagreta de llimona

2014-06-10 14.56.15.jpg

I recordeu que per fer una amanida es necessiten 4 persones: un generĂłs amb l’oli, un Ă var amb el vinagre, un savi amb la sal i un boig per barrejar-la

 

 

 

 

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA és una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar més enllà i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lúdic. Som a l’estiu! I el campus és per, sobretot, passar-ho bé.

Per això ja fa dos anys que el campus se centra en la ciència. Cada taller descobrim un fenomen físic o químic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen físic li atribuïm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiència són que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciència amagada en allò que veuen cada dia, però que gairebé mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen però no observen ni es pregunten quina és la raó per la que un pastís creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos sĂłn immiscibles. No es barregen mai. La molècula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . TĂ© un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No tĂ© polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per això, no sent ni atracciĂł ni repulsiĂł per les molècules d’aigua. L’efecte Ă©s el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  AixĂ­, solament seran solubles en aigua aquelles substĂ ncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiraciĂł dels essers vius.

La proteïna és un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseïna de la llet són proteïnes, són agents emulsionants. És com si aquestes proteïnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

–      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

–      Farem una lactonesa, una versiĂł de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: EmulsiĂł aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomĂ quets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomĂ quet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.