Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Bledes farcides de coses normals

dilluns, 28/01/2013

Crec que les darreres bledes que vaig farcir, aquí al bloc, em refereixo, eren de cervell de porc. Ja està bé, sí, però convindrem que no tothom li engresca la idea, ni sempre hi ha cervell de porc fresc a l’abast. O sigui que ha arribat l’hora de farcir-les de coses normals. Partint de la base que a unes fulles de bleda tot hi queda bé, us confessaré que les he farcit d’allò que he trobat a la nevera. I mira, m’han quedat prou bé.

DSC09610.JPG

Un manat de bledes de fulla grossa

300 gr. de xampinyons

2 grans d’all

100 gr. de cansalada

200 gr. de paté de fetge d’ànec

3 patates petites cuites

Una poma

Un manat d’espàrrecs

 

Per la salsa

200 gr. de bolets variats

400 ml de nata líquida

Un gra d’all

Sal i pebre

 

Escaldem les bledes. Tres minuts per les penques i 30 segons per les fulles. Refresquem immediatament (sobretot les fulles) i reservem.

Escaldem els espàrrecs verds pelats. Dos minuts i els refresquem. Els reservem.

Pelem la poma i la saltem en una paella, a foc mig, amb una nou de mantega i una cullerada de sucre, fins que agafa un to daurat, uns cinc minuts.

En una paella gran, posem els grans d’all picat, la cansalada tallada i un bon raig d’oli. Fem coure uns minuts, a foc mig, afegim els xampinyons nets i tallats. A foc mig, saltem els xampinyons fins que perdin l’aigua. Hi posem les penques, tallades menudes.

Afegim les patates cuites, pelades i tallades. Els donem un cop de paella, i també hi posem la poma i els espàrrecs. Saltem el conjunt. Rectifiquem de sal i pebre.

Estirem les fulles de bleda, posem una cullerada del farcit al centre de la fulla de bleda i emboliquem sobre si mateixa. Reservem.

En una cassola fem la salsa. Seguirem el mateix procediment anterior. Courem l’all, a foc molt lent, amb un raig d’oli. Afegim els bolets, nets i tallats, apugem el foc i saltem fins que perdin l’aigua. Cobrim amb nata líquida i fem reduir fins la meitat del seu volum. Triturem bé, fins que quedi una salsa ben fina.

Podem escalfar els farcells de bleda al forn, amb un ditet d’aigua i tapades amb paper d’alumini, o al microones, tapades, perquè no es ressequin.

Servim amb la salsa de bolets.

DSC09611.JPG

 

Ametlles. Benvinguts a l’hort

diumenge, 20/01/2013


Ingredients per 4 persones:

  • 100 g d’ametlla marcona crua
  • 100 g d’ametlla marcona torrada i triturada
  • 125 g de xocolata blanca
  • 50 g de cacau en pols
  • 250 g de formatge mascarpone
  • 2 ous
  • 1 sobre de cafè en pols
  • 25 g de mantega
  • 160 g de sucre

Fiquem tres cullerades de sucre a la paella i esperem que es faci caramel. Hi aboquem les ametlles crues i les arrebossem amb el caramel. Les estenem sobre un paper “sulfuritzat” (paper de forn)

Fonem la xocolata blanca al bany maria i la barregem amb la mantega i l’ametlla torrada i triturada.

Submergim les ametlles caramelitades en la crema de xocolata blanca. Sobre un paper “sulfurat” // de forn, situem les ametlles amb crema per separat i els fiquem a la nevera a refredar.

Quan siguin freds, els arrebossem amb cacau en pols.

Batem els rovells dels ous amb la resta de sucre fins que quedin blancs i augmentin de volum. Hi afegim el mascarpone i tornem a batre. Finalment hi aboquem el cafè en pols.

Servim els bombons acompanyats de la crema de cafè

 

Del dia de les ametlles, no trobo ni una fotografia, per això us penjo les vistes de can Soler, la casa situada a la carretera de Vallvidrera, on es troba l’Escola d’Art Floral, i que ens va servir de plató durant tota la gravació de la cuina.

DSC04864.JPG

DSC04867.JPG

Taula per a 7.000 milions

divendres, 11/01/2013

Fa com vertigen pensar en la possibilitat de parar taula per a 7.000 milions de persones. Però encara fa més vertigen pensar que hi ha milions de persones al món que no seuen a taula per dinar perquè, de fet, no dinen. 

Per Nadal, ara i adés, cada cultura té establerts els seus codis solidaris. Als països anglosaxons se celebra el Boxing Day. Després de les festes es donava a les persones sense recursos una caixa amb les restes comestibles de les festes de Nadal. A les cultures llatines, el dia de Nadal es convidava a un pobre a compartir taula amb la família. Ho dèiem així, “pobre”, sense eufemismes. Aquest costum també s’ha anat perdent o, potser, ha anat canviant de format.
Deia aquell amic, quan estàvem entre amics de tota la vida, i ningú no el podia malinterpretar, que aquest costum de seure pobres a la taula de festa s’havia perdut perquè les grans urbs havien fet desaparèixer els “pobres de capçalera”, també denominats per el meu amic “pobres de confiança”. Segons l’amic, als pobles i als barris sempre hi havia un pobre antològic, un pobre que havia heretat l’ofici de pares a fills. En definitiva, un pobre amb llinatge i pedigrí. Ara, vés a saber a qui t’entaules, diu l’amic. I continua: “Perquè mira, saber que el pobre és un delinqüent, pot generar cert neguit; però descobrir que el pobre no ho és tant, o sigui que t’enganya i, per tant, t’utilitza emparant-se en la teva solidaritat, això sí que no se suporta, fa una ràbia incommensurable”. Ja s’entén, doncs, que davant el dubte el més assenyat és confiar en els professionals del sector, considera l’amic. I és per això que les ONG llancen campanyes solidàries als voltants de les festes de Nadal.
Una de les propostes solidàries més boniques d’aquestes festes és la d’Intermón Oxfam http://www.intermonoxfam.org/es/mesapara7000millones
El seu eslògan diu “Te invito a colaborar con 2 € y a sentarte a la Mesa para 7.000 millones, una mesa en la que el único hambre que exista sea el hambre de justicia. Además, por cada donativo adicional de 2 €, harás que una persona que hoy no tiene acceso a alimentos suficientes pueda sentarse a la mesa y ocupar el lugar que le corresponde. Tambien puedes enviar un SMS con la palabra AYUDA al 28018 y hacer tu donativo”.
La qüestió és que per Nadal se’ns desperta la vena sensible, però el món menja cada dia i la fam és a totes hores. Hem de continuar contribuint a millorar el món i a equilibrar-lo perquè tots tinguem les eines per poder seure a taula cada dia.

CROQUETES DE RISOTTO

12_croquetes arròs_bloc.jpg
Aquestes són les restes d’un senzillíssim rissoto de pernil que vaig fer per solucionar un àpat, amb els quatre ingredients que corrien per casa.
El rissoto el vaig fer de la següent manera:

300 gr. d’arròs Carnaroli o Arborio

200 gr. de pernil dolç tallat a daus

100 ml de vi blanc sec

oli d’oliva extra

50 gr. de formatge Parmigiano Reggiano

75 gr. de formatge cremós, del tipus Tou dels Til.lers

100 gr. de cebes

25 gr. de mantega

1 l de brou vegetal

 

En una cassola amb un raig d’oli calent, coem, a foc lent, la ceba tallada ben petita fins que sigui transparent, que serà el moment d’incorporar-hi l’arròs, apujar el foc, donar un parell de voltes per rostir-lo i amalgamar-lo bé, i ruixar-lo amb el vi blanc. Deixar coure uns dos minuts.

Mentrestant, fem bullir el brou vegetal i l’anem afegint a cullerots, esperant que l’arròs hagi begut el brou abans d’afegir-ne un altre. Hem d’operar d’aquesta manera, sense deixar de remenar, fins que l’arròs sigui cuit, uns quinze minuts.

Posem els daus de pernil dolç, el  formatge tallat a daus, el parmesà i la mantega. Sacsegem i servim.

Amb el rissoto que ens ha quedat, les restes, fredes, en fem unes croquetes. Simplement hem de fer boletes, les arrebossem amb farina, ou i pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent.

Mongetes tendres. Benvinguts a l’hort

dijous, 10/01/2013


AMANIDA EXÒTICA DE MONGETES TENDRES I TOFU

Ingredients per 4 persones:

  • 200 g de mongeta tendra
  • 400 g de tofu
  • 100 ml de llet de coco
  • ½ mango
  • 1 cogombre
  • 1 fulles de xicoira
  • 50 g de puntes de bambú
  • 2 cebes tendres
  • 1 llima
  • 1 gra d’all
  • 1 bitxo
  • Vinagre de Mòdena
  • Gingebre
  • Oli d’oliva

Tallem el tofu a daus i el fiquem en un bol amb la ceba tendra laminada.

Obrim el bitxo, en retirem els fils interiors i les llavors, el tallem i l’afegim al bol, juntament amb l’all i la menta tallats, la pell de la llima i el gingebre ratllats.

Exprimim la llimona sobre el bol i hi afegim vinagre de Mòdena. Remenem i reservem durant dues hores perquè marini.

Tallem les mongetes a la juliana, les escaldem en aigua bullint durant un minut, les refresquem immediatament i les reservem.

Pelem el cogombre i mig mango i els tallem a la juliana.

Tallem també a la juliana les puntes de bambú i unes fulles de xicoira.

Barregem la llet de coco bullida i lleugerament reduïda amb oli i un parell de cullerades del suc del marinat.

Preparem l’amanida: barregem les mongetes tendres amb el tofu, el mango, el cogombre i les puntes de bambú. Amanim amb la salsa de llet de coco. Acabem amb les fulles de xicoira tallades a juliana.


DSC04861.JPGDSC04855.JPG

DSC04862.JPG

Arròs integral de Pals amb carbassa

dimecres, 9/01/2013

Després de Nadal, Sant Esteve. I després dels Reis, la feina i les alegries de la feina.

Perquè no em negareu que és una gran alegria rebre dos regals el primer dia de feina. I així ha estat avui, m’han regalat una carbassa monumental.

 DSC09202.JPG

I tres paquets d’arròs de Pals.

 DSC09203.JPG

I és clar, que faig jo amb una carbassa i un paquet d’arròs integral de Pals? Doncs cuinar-ho, afegint-hi algunes cosetes més. I tenir el sopar de casa solucionat!

 

De la carbassa diré que me l’ha regalat el Manuel Arias, un client amic de Semproniana, un boig de la gastronomia, que passa gran part de la seva quotidianitat buscant productes saborosos i l’altra part del seu dia cuidant un hort de dimensions considerables. D’aquest magnífic hort ve aquesta carbassa.

De l’arròs del Molí de Pals diré que val la pena tenir-lo al rebost. A mi m’agrada per la seva qualitat, per descomptat, però també perquè l’arròs de Pals és tradició, és país, és proximitat, és productor local. En definitiva, és molt més que un gra d’arròs. La seva maduració és més llarga que en d’altres indrets i això fa que, un cop cuit, trigui més temps a passar-se.

L’arròs integral hauria de ser un cereal habitual en la nostra dieta, perquè conté més nutrients que el blanc i és molt ric en fibra. Ens passa que no tenim molta tendència a optar pel blanc per una qüestió cultural i perquè la seva cocció és molt més curta. Hauríem d’anar combinant els dos tipus d’arròs perquè, a més, la nostra dieta seria més variada i, per tant, més divertida.

ARRÒS AMB CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

400 gr. d’arròs integral

1 litre de brou vegetal

300 gr. de carbassa

400 gr. de xampinyons

1 botifarra negra

1 ceba

1 gra d’all

2 tomàquets mitjans

un rajolí de brandi

oli, sal i pebre

 DSC09205.JPG

 Piquem la ceba i la sofregim lentament en una paella, amb un raig d’oli, fins que quedi transparent. Tardarà uns deu minuts. Afegim el gra d’all picat i els tomàquets ratllats. Fem coure deu minuts més, o fins que el tomàquet ha deixat anar tot el seu oli. Hi posem una mica de sucre per compensar l’acidesa. Quan ha cuit el sucre, hi vessem un raig de conyac, esperem que l’evapori i hi posem la carbassa i l’arròs. Apugem el foc i fem coure un parell de minuts. Aboquem el brou calent, abaixem el foc i fem coure ben bé una hora, a foc baix, vigilant que no es quedi sense líquid. Deu minuts abans d’acabar la cocció hi posem els xampinyons laminats i la botifarra negra tallada.

Tastem i rectifiquem de sal i pebre.

 DSC09204.JPG

Amb nous

dilluns, 31/12/2012

Segons l’expert en nutrició, el Doctor Emili Ros, si volem tenir el cor fort, hauríem de menjar cada dia un mínim de tres nous.

A mi, les nous em xiflen, i és d’aquelles coses que mai em fa mandra picar. Vull dir que les olives no les veig, les galetes les passo per alt, però les nous em dominen i em fan fer viatges. O sigui que si hi ha nous en un radi de cent metres, em veureu aixecar-me sovint de la cadira o fer viatges estranys que s’allunyen de la màxima “la línia recta és la més curta (i efectiva) entre dos punts”.

En definitiva, que les nous m’atrauen, m’imanten, i aquests dies semblo una baldufa perquè casa meva n’és plena, doncs vaig fer un taller per a Nueces de California, i em van proporcionar un bon tou d’aquestes capsetes de joies sàvies.

A part de menjar-les tal qual, per picar, les nous les introdueixo en tota mena de plats, i no per lligar salses, ni per donar consistència als guisats, sinó com a ingredient primordial, perquè tenen molta entitat i han de tenir el protagonisme que es mereixen.

Aquestes és una de les receptes que hem fet a casa aquests dies. Al rebost de l’ordinador me’n queden algunes més, i al rebost de la cuina encara em queden unes quantes bosses de nous. O sigui que si veieu més fotos i receptes de nous al bloc, els propers dies, ja sabeu d’on surten….

Bona entrada d’any i si la bossa no sona, que soni la de la salut, que té com a banda sonora una bossa de nous!

 

AMANIDA DE CRÉIXENS, SALMÓ, BACALLÀ I NOUS

200 gr. de créixens

100 gr. de daus de salmó fumat

50 gr. de bacallà dessalat

50 gr. de nous

ous de mújol

un manat de germinats d’alfals

per la vinagreta

Una cullerada de mel

mitja llimona

100 ml d’oli d’oliva

sal

simplement esqueixem el bacallà. Barregem tots els ingredients. Fem una vinagreta, batent la mel amb el suc de llimona, una mica de sal i afegint l’oli fins emulsionar. Amanim la barreja. Acabem amb els ous de mújol i les nous.

 

 

DSC09114.JPG

 DSC09133.JPG

 

Benvinguts a l’hort. Carxofes

divendres, 28/12/2012


DSC04889.JPG

 


Carxofes amb cloïsses.

 

 

Ingredients per 4 persones

 

12 carxofes

500 g de cloïsses

300 ml de brou concentrat de peix

50 ml de vi blanc

4 grans d’all

1 bitxo

Julivert

1 cullerada de farina

Oli d’oliva

Sal

 

Off recordatori recepta

Pelem les carxofes, les tallem i les submergim en aigua i julivert per evitar-ne l’oxidació.

Enrossim les carxofes a la paella a foc fort amb un rajolí d’oli i sal.

Pelem i filetegem els grans d’all i els fiquem a la paella.

Quan les carxofes s’hagin enrossit, hi afegim el bitxo tallat.

Hi posem el vi blanc i continuem a foc mig fins que s’evapori.

Hi afegim la farina fins que cogui. Hi aboquem el brou de peix perquè hi cogui la carxofa.

Finalment afegim les cloïsses a la paella durant un minut, i el julivert picat. Sacsegem i mengem immediatament.

DSC04871.JPGDSC04887.JPG

El gall de Nadal

dilluns, 24/12/2012

Ja ho sé que al bloc hi trobareu receptes de pollastre de pagès farcit, però cada any és Nadal, i cada any faig pollastre farcit per celebrar les festes. Aquest any es mereix entrada al bloc per dues raons: Una, perquè em va quedar de meravella i, l’altra, i la més important, és que el pollastre d’enguany és de categoria, tanta que no és un pollastre sinó tot un gall, dels bons, dels de marca. Vaig tenir l’immens honor de ser la pregonera de la Fira del Gall de Vilafranca i com a prebenda em van deixar triar el Gall Negre del Penedès que més m’agradés.

Vaig ser molt feliç de viure de tant a prop la Fira del Gall, de conèixer la comissió i l’Ajuntament en ple, de passejar amb la Xica i la Ballarica, en comitiva, de passejar i comprar amb en Francesc Murgadas, de tastar els deliciosos plats cuinats de l’Olga del Gat Blau i de l’Oriol Llavina, del Cigró d’Or, de viure el mercat de dissabte de Vilafranca i endur-me’n un quilo de magnífics espigalls i de moniato blanc. En definitiva, va ser una jornada plena d’emocions, d’aprenentatges i de sabors.

Enlace permanente de imagen incrustada

Amb l'Oriol Llavina i en Francesc Murgadas

Un Gall Negre ha de tenir una criança d’un mínim de 130 dies. El coneixem per el seu preciós plomatge negre brillant, les potes de pissarra i el clavell de la cresta (una mena de bifurcació al final de la cresta)

Un cop triat, el van escorxar i gall cap a casa i cap a la cassola.

GALL NEGRE DEL PENEDÈS FARCIT DE POMES I PANSES

Temps de cocció: 2 hores i mitja (ho dic perquè no hi valen presses per fer el Gall Negre)

 

1 gall Negre del Penedès

100 gr. de llard de porc

4 pomes Golden

50 gr. de panses

50 ml de vi negre

Una cullerada sopera de sucre

Una cullerada sopera de mantega

Farigola fresca

Quatre cebes de Figueres

Una cabeça d’alls

Mitja llimona

una culleradeta de canyella

Una cullerada de mostassa

Dues patates o dos moniatos blancs

Dues cullerades de salsa de tomàquet

50 gr. de festucs

300 ml de cava

Sal i pebre

 

DSC09122.JPG

300 ml de brou de pollastre (jo el vaig fer aprofitant que bullia les potes, el pedrer i la cresta, amb una fulla de llorer, una branca d’api, un porro, una pastanaga. Vaig fer bullir el conjunt unes dues hores)

POsem les panses en remull en el vi negre.

Netejo el Gall Negre de les vísceres. Repelo les miques de canons de plomes que hi han quedat. Tallo les puntes de les ales, el coll i les potes.

Començo per les pomes. Les pelo i les tallo a quadrats. Les salto en una paella amb el sucre, la mantega, a foc mig uns deu minuts, o fins que veiem que la poma és cuita i daurada. Afegim les panses i el vi negre, deixem que evapori. Afegim els festucs , la canyella i la mostassa. Reservem.

Amb tres grans d’all, una mica de farigola fresca, julivert fresc i unes gotes generoses de llimona, fem una pasta al morter. Untem amb la pasta l’interior de l’animal. Freguem bé. Salpebrem i farcim amb les pomes, panses i festucs.

El lligo (si em ve de gust, jo no ho he fet, perquè no tenia fil de bramante i perquè m’ha fet mandra). El salpebrem per fora i l’untem amb llard de porc, sobre la safata que anirà al forn.

Quinze minuts de forn a 250ºC. El traiem, el mullem amb el cava. Abaixem el forn a 160ºC i el tornem a introduir, 30 minuts. Mentrestant, tallem les cebes de qualsevol manera, separem els grans d’all (però no els pelem), pelem les patates o els moniatos.

Un cop han passat els 30 minuts, posem les patates, les cebes i els alls a la cassola i programem 30 minuts més. Anem mullant el gall amb el seu propi suc, però si es queda sense hi anem abocant brou de pollastre calent. A partir de l’hora de cocció, hem d’anar mullant regularment el Gall amb el seu suc i amb brou calent. Ha de coure una hora i mitja més, a 160ºC.

En total haurà cuit dues hores i mitja.

Així el vaig fer i així va triomfar!

 DSC09121.JPG

I ja que hi sóc, us adjunto el pregó que vaig fer en la solemne sala de l’Ajuntament (imposa, eh?) i un parell de notícies que van sortir als mitjans locals.

http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/cultura/31374-ada-parellada-reivindica-el-gall-negre-del-penedes-com-a-simbol-didentitat-catala.html

http://www.eixdiari.cat/economia/doc/38739/el-gall-negre-del-penedes-simbol-de-lindependentisme-catala.html

PREGÓ DE LA FIRA DEL GALL

 

Agraïments a les autoritats i a l’audiència

Fer un pregó és una feinada, les coses com siguin, has de dir coses políticament correctes, coses més o menys interessants i procurar que no s’adormi l’audiència. Fer un pregó és una feinada però també és un honor immens. És un honor perquè no es tracta de venir a lloar el gall Negre del Penedès, que ja vindrà, ja vindrà….aquesta part la tenim assegurada, sinó que es tracta de venir a donar suport, a recolzar i, sobretot, a reivindicar un patrimoni que ens identifica com a país, i això és el més important. Que avui, hores d’ara, el nostre país ho és en l’ànima, però volem ser-ho també en cos.

I de quin patrimoni parlo? Doncs de la defensa de la idiosincràsia catalana. Nosaltres som un país de pagesos i de botiguers (també d’industrials i de banquers, però avui aquests sectors no em convenen en el discurs), i aquesta fira n’és una mostra fefaent. No en sabem de fer de funcionaris, nosaltres hem de fer això que feu a la fira, fer créixer el producte i vendre’l, siguin galls o vins, coneixent els clients i les seves necessitats, i coneixent el gènero, com deia la meva mare.

I com que ha sortit la mare al pregó, ja no us farà res que també parli de l’avi.

 

Us llegiré un fragment del llibre EL QUÈ HEM MENJAT de Josep Pla.

 

El meu vell amic Paco Parellada dirigeix l’Hotel Europa de Granollers, que presenta un excel·lent restaurant per a cada dia que es converteix en el més gran establiment de restauració pública de tot el Principat els dies de mercat. En un dels darrers mercats (tardor de 1970) hi foren servits 1.700 coberts. És una xifra considerable. El meu amic em parla dels pollastres i em diu:

-          En aquest país hi ha tres classes de pollastres: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, mengen i divaguen, de vegades, molt lluny de la seva masia habitual, que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que és el millor que hi ha: la polarda. Però aquests darrers passen  molt alts i només són menjats per persones assenyades en dies molt assenyalats

 

Això ho explicava el meu avi cap a finals dels anys 60. Crec que és important destacar la data, perquè coincideix amb l’època de menys esplendor del gall Negre. Quan van estar a punt de desaparèixer, per considerar-se poc rendibles.

Potser sí que la polarda és una gallina senyorial, però nosaltres, els catalans, ja he dit que no som ni volem ser “només” senyors, i per això ens identifiquem més amb el gall negre del penedès. Jo gosaria completar al meu avi i afegir una nova categoria de pollastre. Si ell parlava dels anarquistes, els socialistes i els senyorials, jo hi afegiria els independents. El gall negre del penedès és la bandera de l’independentisme. És el nostre gall i, com a tal, fa més feina a Europa que a Espanya, perquè sé del cert que és molt apreciat a Alemanya. Tenint un gall tan apreciat i reconegut, crec que es mereix afegir-lo a la bandera del nostre país, com a signe d’identificació.

 

I és un signe d’identificació en tota la seva dimensió. És a dir, tot el Gall Negre és una metàfora.

Viu, és un lluitador, defensor del seu territori, orgullós de qui és, amo de l’espai i de bona raça. Té carn noble, cuixes fermes i pits treballats i és tan excepcional la seva grandària com la seva petitària (els menuts), és tan bo que no s’hi val desaprofitar-ne ni un bocí. Les vísceres del pollastre són magnífiques, però s’han de saber vendre, s’ha de fer una mica de màrqueting, de la mateixa manera que s’ha de fer una mica de màrqueting del nostre país. Perquè sinó sembla que només tenim pit i cuixa, això és Barcelona, Girona i Tarragona, mentre hi ha multitud de racons i de sorpreses a descobrir.

Recordo quan era petita, a casa meva, es feia màrqueting dels menuts del pollastre, al mimat de la casa es reservava el coll de l’animal, el coll bullit del brou. Encara el recordo amb delit. I entre els germans es generaven baralles per aconseguir menjar les potes, el pedrer, les oueres i la cresta. Clar que parlo d’aquella època en que només hi havia una cresta i dues potes. I és clar, això es feia valdre. Ara,  ni això hi ha a les cases, perquè la resposta a la pregunta de la pollera de si ens posa els escaldums és que ni en broma…..I és clar, davant d’un menyspreu tan categòric, ja no es valoren aquelles delícies. Potser els escaldums m’han tallat el discurs, però no volia desaprofitar la tribuna per retre’ls un homenatge, perquè formen part del meu record de taula d’hule descolorit i crits, raons i riures entre germans i enyoro tant els escaldums com l’hule descolorit i, per descomptat, els riures amb els germans.

 

Tornem al què dèiem, que el Gall Negre podria ser el símbol que acompanyés la bandera del nostre país. Però mentre ens arriba o no la possibilitat de triar com volem que sigui el nostre país, a tocar tenim el dia de Nadal i ara, això és el que més ens ocupa. Un àpat de Nadal no és de categoria si no hi ha aviram: gall dindi, capons, polarda, perdiu, ànec però per sobre de tot, Gall Negre. Aquest producte aglutina la tradició, els plats més nostrats, i és el repte més gran d’un cuiner que es vol preuar de ser-ho. Un cuiner no es pot considerar de ser-ho fins que no aconsegueix fer rendir un d’aquests galls, rebels a les coccions mel·líflues. Li cal una cocció de debò, lenta i determinant, que l’obligui a passar de Gall imponent a carn que es fon al paladar. Per això dic que un cuiner ho és no quan posa una pica a Flandes, sinó quan posa un “bec a la cassola”.

El Gall Negre és el millor test per provar els coneixements culinaris d’un cuiner i també és el millor test per provar la imaginació d’un cuiner. El gall és com un llenç en blanc per als cuiners més avantguardistes. Es transforma en salses, es deixa farcir, estofar, fregir, flamejar, trossejar, marinar…

En definitiva, la nostra cuina, tant la més tradicional com la d’autor necessita el Gall Negre del Penedès. I el nostre país necessita el Gall Negre i, també necessita la Fira del Gall de Vilafranca.

 

ADA PARELLADA

Desembre 2012

 

 

Una acció solidària a Súnion. Com partir el pastís?

divendres, 7/12/2012

http://vimeo.com/55062492

[video

Com partir el pastís? from RG Studio on Vimeo.

]

 

Magnífic vídeo per animar als alumnes de l’escola Súnion a participar en l’acció solidària per aconseguir joguines noves per als nens de famílies pobres.

Els meus fills són alumnes de Súnion, aquesta fantàstica escola on passen més coses que no només el curs acadèmic. I una de les coses que passen és que tenen un equip de professors impressionant. Són monstres en el que fan i en com ho transmeten. L’alumnat de Súnion està implicat en tot el procés i ho vaig poder comprovar jo mateixa quan en Guim Tió http://www.guimtio.blogspot.com/ , un dels professors d’art de Súnion i un il·lustrador de primera fila, em va demanar de col·laborar en el vídeo que us presento.

I ja que hi som, deixo la recepta que vam fer amb els nois, un brownie clàssic. Us diré que de tots els brownies que he provat de fer, aquesta és la millor recepta.

DSC07892.JPG

EL MILLOR BROWNIE

4 ous

200 sucre

Batre fins blanquejar

 

200 gr. xoco

150 gr. mantega

Fondre i afegir a la barreja anterior

 

100 gr. de farina

Canyella

sal

Afegir

 

Fora de la batedora, afegir nous

 

Coure 25 minuts a 180ºC

Aperitius fàcils per Nadal. Tallers a la Roca Village. X-Mas Delight

dijous, 6/12/2012

Aquests dies pre-nadalencs, la Roca Village m’ha convidat a formar part d’uns tallers en els que també hi participa Jorge de la Garza, que ensenya com ens hem de maquillar; i Prats Fatjó, que tracta el menú nadalenc strictu sensu, és a dir, escudella, carn d’olla i torrons.

Cada família, cada contrada i cada país té el seu específic àpat de Nadal, que passa de pares a fills, i que ens fa sentir que som d’aquí (poseu en aquest espai “aquí”, el lloc que us identifiqui).

És un dia important, en el que la casa s’omple de viandes, d’aromes i de memòria. Per això, a l’hora de triar uns plats nadalencs, per a ensenyar, per a fer el taller, he optat per els aperitius, perquè són l’espai de la llibertat, on ningú se sentirà traït, ningú hi trobarà res a faltar i tothom es deixarà sorprendre.

Com que l’àpat de Nadal és llarg d’elaborar, i en aquest punt rau una mica la gràcia de tot plegat, els aperitius han de ser fàcils i ràpids de fer, molt senzills. Això sí, també, molt vistosos. I amb aquestes limitacions i preceptes, he preparat quatre aperitius

 http://www.laflorinata.com/2012/11/events-mmmix-gastronomia-y-belleza-en.html?showComment=1354714527363#c6774507924130771305

 

La majoria de les fotografies les he agafat de la web la florinata, perquè com sempre, jo no tinc temps de fer-ne!

 

  Trufa de foie i carquinyolis amb pols d’or

 

  • 300 gr de foie- gras micuit o paté
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
  • Pols d’or

 

És un aperitiu senzillíssim. Es tracta, només de fer boletes amb el paté o el micuit i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrà del gust de cadascú.

Acabem amb pols d’or

La foto és de www.laflorinata

 

  1. 2.       Gotet de bacallà, oli de nyores i pipes
  • 350 g de retalls de bacallà dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores (opcional)

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4º

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquè sinó hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. És opcional, però hi queda molt bé. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tèbia, durant una bona estona, una hora com a mínim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem  amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

Fotografia de www.laflorinata.com

 

Ravioli de salmó amb brandada i picadillo de dàtil

Amb els mateixos ingredients que he fet servir en els tallers, hem improvisat aquest altre aperitiu.

Es tracta d’un ravioli de salmó fumat, farcit de brandada de bacallà, disposat sobre una fulla d’enciam (que em serveix de suport i, també, per donar un toc fresc al plat) . La brandada de bacallà va barrejada amb picadillo de dàtil, i l’acabo amb uns germinats

L’acompanyo amb una llàgrima de reducció de taronja

 DSC08629.JPG

Bric de brie i dàtil amb salseta de taronja

  • 4 fulles de pasta bric (es compra a botigues gourmet o a grans supermercats)
  • 250 g de formatge brie
  • 4 dàtils
  • 4 làmines de pernil curat
  • Créixens
  • Fulles de roure
  • Oli d’oliva
  • Sal

 

Comencem pel pernil. Simplement el posem a sobre d’un paper de forn, ben estirat i l’assequem al forn a a 150ºC, durant uns vint minuts, o fins que quedi cruixent. Si tenim precaució d’anar-ho canviant de lloc, dins del mateix paper de forn, aconseguirem que sigui més cruixent. Esperem que es refredi

Tallem la pasta bric en quatre, en forma de triangles. Al vèrtex posem un tros de formatge brie d’uns 20 grams i mig dàtil (sense pinyol). Emboliquem sobre ell mateix i ho coem al forn  a  180ºC, durant deu minuts.

Escampem pernil cruixent picat per sobre (simplement l’hem trencat amb un morter) i ho mengem immediatament,  acompanyat d’una barreja de créixens i fulles de roure, amanides amb un raig d’oli d’oliva i sal.

  

Farcellet de salmó amb mango i formatge cremós

200 gr. De formatge d’untar

150 gr. de salmó fumat

Un mango

Nous

Una culleradeta de menta picada

Germinats d’alfals

 

Batem el formatge d’untar amb l’orenga. Afegim el mango tallat a dauets, les nous i la menta picades. Perquè totes les boles ens quedin iguals, l’ideal és fer servir una glaçonera. Untem amb una mica d’oli cada forat de la glaçonera i la folrem amb la làmina de salmó. La farcim amb la barreja de formatge i salmó. I tanquem bé. Les posem a la nevera perquè agafin cos i una horeta abans de menjar-les, les traiem i les servim acabades amb germinats

Mentre faig els bombons de salmó. Fotografia de www.laflorinata.com

 

Milfulles de salmó amb formatge cremós

Amb els ingredients que tinc al taller, preparo aquest altre aperitiu. Un milfulles de salmó fumat i formatge cremós. Acabat amb ceba tendra crua i una salsa de iogurt (simplement iogurt batut)

DSC08626.JPG

Copeta de crema de foie

Com que tinc micuit, l’escaldo amb una mica de brou d’au i l’emulsiono amb nata a temperatura ambient. Ho deixo reposar a la nevera fins que agafa cos. Ho serveixo amb pols de carquinyoli.

DSC08641.JPG