Arxiu de la categoria ‘Receptes’
Cheese and salmon balls. Publicat a l’Ara Kids
dijous, 23/08/2012Què regalar?
dimecres, 22/08/2012La meva filla va convidada a casa d’una amiga. Li explico que és una norma d’educació i urbanitat agrair l’hospitalitat a la família que l’ha convidat, portant un present. Em diu que ja ho sap, però que no sap què portar, perquè no coneix els gustos de la família en qüestió i tampoc no és qüestió de portar una figura de Lladró, perquè només hi va a passar una nit. Així, doncs, segons la lògica de la meva filla, el millor i més adequat és no portar res.
Però jo sóc de mena tossuda i penso que si vas convidat, tot i que sigui només una nit, has de portar alguna cosa. És ben cert que no coneixem els gustos de la família, però segur que esmorzen, o berenen, i segur que un brioix els vindrà de gust.
I això és el què preparo, uns brioixos senzills. Són tan senzills que si fossin comprats potser la família amfitriona ho interpretaria com un “insult”, a l’estil: “Tens por que no donem berenar o esmorzar a la teva nena estimada?” (tinc la vena d’imaginar sempre l’escenari més dramàtic). Són tan senzills que no els podríem donar la categoria de regal, però en aquest cas el regal no és el brioix, no és la farina, el sucre, la mantega, l’ou i el llevat, sinó que el regal és l’estona que hem estat preparant-los perquè els mengin acabats de fer.
Ara, potser, amb la crisi, els regals han tornat a ser valuosos, han tornat a tenir la categoria o el valor material que havien perdut quan tots ho podíem tenir tot. Potser ara hi ha qui quan li demanes què vols que li regalis, potser et contesta que li aniria bé una escombra, o un quilo de taronges i, precisament és ara quan tothom necessita més coses, i quan no hi ha regals sobrers, quan cal regalar temps, amor i menjar. Sigui per això o sigui per allò, jo m’he anat convencent aquest matí, que uns brioixos seran, de ben segur, molt benvinguts.
La meva filla ha marxat de casa amb la bosseta amb una muda i, a l’altra mà, un cistell amb brioixos. Semblava la caputxeta, versió adolescent, amb texans, camiseta desmenjada i xancletes. M’ha mirat amb una cara de “quinavergonyaquinescosesemfasfermare” i jo m’he quedat ben satisfeta, perquè estic convençuda que els receptors ho rebran amb alegria o, si més no, segur que a casa d’això no en tenien. Potser sí que tenen brioixos, que no he anat a mirar què hi ha al calaix de la seva cuina, però de ben segur que no tindran els MEUS brioixos. Per tant, regal no repetit, regal encertat. I, encara diré més, regal que “desapareix”, un cop gaudit, regal encertat!
BRIOIXOS SENZILLS
500 gr. de farina de força
200 gr. de llet
120 gr. de mantgea
100 gr. de sucre
60 gr. de llevat premsat
1 ou
1 rajolí de rom (o de conyac)
la ratlladura de la pell d’una llimona
Barregem la farina, la sal i el sucre. Afegim l’ou i pastem. Entibiem la llet i hi dissolem el llevat. A poc a poc, anem afegint la llet amb el llevat. Pastem amb la cua de porc (si ho fem a màquina) o pacientment, a mà, fins aconseguir una bona elasticitat, uns 15 minuts. Finalment, posem la mantega a dauets i continuar pastant fins que absorbeixi tota la mantega. Tapem amb plàstic film i deixem reposar 15 minuts.
Tallem els brioixos de la mida que ens convingui i els deixem fermentar una hora, tapats. Pintem amb ou batut i un pessic de sal (la sal ajuda a liquar l’ou i és més còmode per pintar). I coem a 180ºC uns deu minuts o fins que veiem que els brioixos han quedat ben daurats.
Només faltarà buscar un paper que faci regal i un cistell, caixa o base, i cap a casa els amfitrions!
Benvinguts a l’hort. Patates
divendres, 10/08/2012
UN SENZILL TRINXAT DE PATATES I BOLETS
2 patates
1 botifarra negra
1 ceba
2 grans d’all
Barreja de bolets
Bullim les patates amb pell, amb una broqueta mirem que estiguin cuites. Les retirem, les deixem refredar i les pelem. Les aixafem. Sofregim la ceba i els alls. Afegim la patata i la botifarra negra i anem aixafant fins aconseguir que amalgami. A foc mig, esperem que faci una crosta per cada costat.
Saltem els bolets a una paella, fins aconseguir que perdin tota l’aigua. Salpebrem.
Servim el trinxat amb els bolets
Joan Margarit a la secció “Històries per pair bé”
dijous, 2/08/2012http://www.catradio.cat/audio/654284/Histories-per-pair-be
Seguint amb la proposta d’aquest estiu a la secció “Històries per pair bé” del programa de l’Anna Ayala, a Catalunya Ràdio, “No em pots dir que no”, pretenc buscar la inspiració culinària en les lectures, atès que a l’estiu ve tant de gust llegir com endinsar-se en els secrets dels fogons. La idea és trobar joies culinàries en els textos, que ens obrin les ganes de llegir.
En aquest cas, conèixer l’autor, Joan Margarit, m’ha permès tenir el privilegi de preguntar-li algunes de les dèries alimentàries
Joan Margarit, malgrat que no cuina, diu que cuina els poemes, que també es llegeixen ràpids però als quals s’hi torna sempre.
Li pregunto quin és el seu aliment fetitxe, i em diu que és un home de sort perquè no en té cap, però que enyora de la seva àvia les sopes de pa, tant la clàssica i densa com la sofisticada, de llesquetes de pa escaldades amb aigua, oli i farigola.
Li demano quin viatge faria per menjar alguna cosa, i em diu categòric que no creu que la cuina sigui el monument en que la volen convertir. I que la cuina ha seguit la mateixa trajectòria absurda del sexe, un senyal de l’època d’opulència que ens ha arruïnat, i no només econòmicament.
En definitiva, si voleu convidar a en Joan Margarit a dinar no li doneu futileses, doneu-li plats que reconegui i que el reconforti. Jo seria molt feliç de compartir taula amb ell, atès que li agraden tant com a mi, els menuts.
Ho descobreixo en un dels seus poemes, un dels colpidors, que arriben a l’ànima. És del llibre “Els motius del llop” (1995). En aquest poema hi ha el record d’un dels plats bons i barats que feien festa grossa a la postguerra “la sang amb ceba”
L’ORACLE
Ets tu d’infant, que dus un pot i esperes
en un escorxador per comprar sang.
Damunt del terra de ciment hi ha uns bancs
amb les cabres esteses en fileres,
el coll ofert, lligades i belant.
Has col·locat el pot sota una d’elles,
negra i suau. Un home, sense presses,
armat amb un punxó, l’ha degollat.
Com succeïa a Delfos, el missatge
del raig vermell caient a dins del pot
amb el mateix soroll que escoltes ara,
va ser obscur i difícil. Has trigat
quaranta anys a poder-lo interpretar.
Ho estàs fent ara, mentre pixes sang.
Colpeix com canvien els costums i la manera de veure la vida. Si ho deixessin fer, ara, a un nen, tancarien l’escorxador!
Per tant, avui els plats que us suggereixo de fer, es basen en la cuina més tradicional, els menuts, ara que sembla que han caigut, que estan en plena decadència, quan els menuts havien estat menja de nobles i plat habitual a les cases. Quan parlo de menuts em refereixo, per si hi ha algun oient que ara no li ve al cap quin producte proposo: cap, cervells, morro, galtes, orella, llengua, pulmó, cor, san, moll de l’os, capipota, tripa, fetge, pedrers, ronyó, lletons, turmes, mamella, peus i cua. Ja ho veieu, un ventall ben ampli.
I encara que no semblin adequats per a l’estiu, us proposo plats frescos amb menuts.
BROQUETA DE LLENGUA A LA VINAGRETA
1 llengua
Julivert
Romaní
Per al picadillo:
1 tomàquet
1 carbassó
1 ceba tendra
Vinagre de poma
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Coem la llengua a l’olla a pressió coberta d’aigua, un pessic de sal, unes fulles de julivert, un bon raig de vinagre i una branca de romaní (o la comprem cuita). El vinagre el posem perquè la llengua quedi més tova. La coem durant 30 minuts. La pelem i deixem que es refredi dins aigua calenta, perquè no ennegreixi. La tallem ben prima
En un bol posem la mateixa quantitat d’oli i de vinagre de poma. Hi afegim el tomàquet, el carbassó i la ceba tendra a daus. Cobrim la llengua amb aquesta barreja.
Quan ho anem a servir (perquè quedi més bonic i fàcil, però no aporta gaire cosa més), traiem la llengua del macerat i la clavem a una broqueta. Servim acompanyat de la barreja d’hortalisses.
L'Anna Ayala menja per primera vegada a la seva vida llengua de vedella. EStic molt orgullosa d'ella!
AMANIDA DE CAP I POTA
Piquem el cap i pota.
Piquem molt finet la pastanaga, pebrot verd i ceba tendra. Barregem les dues preparacions.
Fem un caramel de taronja amb una cullerada de sucre, el suc de dues taronges i un parell de cullerades de vinagre de xerès. Farem coure fins que prengui la textura de xarop.
Amanim el cap i pota amb oli i una mica de sal. Acabem amb el xarop de taronja.
La fotografia és horrorosa, però no vaig fer-ne cap altre!
Benvinguts a l’hort. Col
dilluns, 30/07/2012Durant tota la primavera i l’estiu s’han estat emetent els capítols de BENVINGUTS A L’HORT. No n’he fet post perquè em semblava repetit, ja que es troben fàcilment al web de TV3. Però què s’hi troba a molts mitjans de comunicació, a l’estiu? Moltes repeticions, refregits, enllaunats i recursos diversos. I què és un bloc? Un mitjà de comunicació. Fins aquí estarem d’acord.
Així, doncs, durant unes quantes setmanes aniran sortint en aquest bloc posts recolzats, inspirats i copiats del programa que amb tant d’esforç vam estar gravant, fet i fet, ja farà un any.
I si teniu queixes, us diré que jo, només, emulo els mestres.
I com que és un programa sense data de caducitat… sempre és BENVINGUT!
En aquest capítol vam parlar de la col i la col-i-flor. I tot i que de receptes amb col n’hi ha per parar un tren, vaig optar per una amanida, fàcil i gustosa. Em va bé perquè la tinc escaldada i l’emplato i l’amaneixo al moment, però la col permetria un amanit previ, ja que, un cop escaldada, aguanta millor l’amanit que no l’enciam. Proposo acompanyar l’amanida amb mandarines perquè associo la col a l’hivern i el toc dolç i el color taronja em venen de gust.
Amanida de col, pernil, mostassa i mandarines
Ingredients per 4 persones
1/2 col
2 mandarines
Un grapat de nous
100 g de pernil curat, a tires
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada sopera de mostassa en gra
Retirem les fulles externes de la col. La tallem a làmines fines i l’escaldem, en aigua bullent, durant trenta segons. Només ha de perdre la cruor.
Refresquem la col en aigua i gel, i l’escorrem.
Barregem la mostassa amb l’oli.
Pelem la mandarina i en tallem menuda la pell per afegir-la a l’oli de mostassa.
Amanim la col amb l’oli de mostassa i hi barregem les nous picades.
Tallem la mandarina per traure’n la pell dels grills.
Muntem el plat:
A la base posem la col amanida amb l’oli de mostassa i mandarina. A sobre posem el pernil, les nous i acabem amb uns grills de mandarina.
A Catalunya Ràdio, parlem de llibres….i de cuina!
dijous, 26/07/2012http://www.catradio.cat/seccio/3326/Histories-per-pair-be/programa/1416/No-em-pots-dir-que-no
Aquest estiu passo els dilluns a la tarda a casa l’Anna Ayala, al programa NO EM POTS DIR QUE NO, a Catalunya Ràdio.
La qüestió és que he decidit que ja n’estic tipa de parlar de cuina, i per això, aquest estiu, vull parlar de llibres. Sí. De llibres d’estiu. Les lectures d’estiu han de ser, per sobre de tot, distretes. Però distreure’ns no és una paraula banal, sinó una manera més lleugera de, en definitiva, aprendre.
Jo associo l’estiu tant a les cassoles com a les lectures. O potser més, vull dir que a l’estiu llegeixo més que no pas cuino. Per això, durant aquest estiu dedico la secció que l’Anna m’ha cedit amb amabilitat suprema i un salconduit de “fes el que vulguis”, a les lectures que han marcat els meus dinars i sopars d’estiu.
En la primera secció, que va ser el dia d’estrena del programa, el dilluns 16 de juliol, vaig començar parlant del gran mestre Murakami (Kioto, 1949) i de la seva darrera novel·la, 1Q84.
En japonès, la lletra “q” i el número “9” es pronuncien de la mateixa manera, kyu, de manera que 1Q84 és 1984. L’acció passa al Japó de 1984, en un escenari aparentment normal. Els protagonistes, Amoame (una instructora de gimnàstica) i Tengo (un professor de matemàtiques). Tots dos tenen uns 30 anys, són solitaris i tenen records similars de la seva infància, records coincidents que els vinculen amb un destí inexorable. A més, tots dos, tenen alguna cosa que no volen explicar: L’Amoame és una assassina de maltractadors. L’avorrit Tengo és un aspirant a novel·lista que el seu editor ha encarregat en secret la correcció de La Crisàlida de l’Aire, una enigmàtica obra – en la que apareixen uns minúsculs éssers de misteriós poder – dictada per una captivadora adolescent, perquè guanyi un premi literari de prestigi.
Aquesta és una de les obres que millor defineixen Murakami: imaginació portentosa, delicat sentit de l’humor, personatges solitaris i ferits però impulsats per anhels universals, ambients enrarits carregats de sensualitat i violència. De fons, el soroll del trencament dels somnis i il·lusions dels anys setanta, i entre les runes – sectes religioses, extremistes polítics, grups desmoralitzats o amorals – Murakami hi descriu la bellesa
http://www.catradio.cat/audio/653109/Histories-per-pair-be
A la secció vam llegir el següent fragment de l’obra
L’Aomame parava molta atenció a la seva alimentació diària. El centre dels àpats que es feia cada dia eren els plats amb verdura, als quals afegia peix, especialment, blanc. De tant en tant menjava una mica de pollastre (…) A les amanides no hi posava salses, sinó tan sols oli d’oliva, sal i suc de llimona. (…)
Tanmateix tampoc no era qüestió de seguir sempre aquesta dieta tan estoica, i quan li venien moltes ganes de menjar-ne, corria a algun restaurant i demanava un bistec ben gruixut o unes costelles de xai, perquè pensava que quan no et podies aguantar les ganes de menjar un aliment determinat era perquè per alguna raó el cos el necessitava i enviava un senyal.
L’Aomame creia que el cos era el santuari de la persona i que s’havia de cuidar perquè sempre estigués sa i bonic. Sense gens de pols, immaculat. Què s’hi venerava allí, era una qüestió diferent, que es podia deixar per més tard.
QUÈ ENS TRANSMET EL TEXT?
És una manera de veure la vida, el cos ha de lluir i la dieta és un instrument per aconseguir l’objectiu, tenir un cos perfecte. S’arracona el plaer, l’aliment només és útil no acompleix cap altre funció: ni sensorial ni cultural.
Només ho constato, no ho critico. Però tenint en compte els nutrients, jo proposaré l’Aomame un plat que acompleix amb èxit les dues altres vessants alimentàries (plaer + cultura), al meu parer, imprescindibles.
MOS DE SALMÓ, ALVOCAT I MELÓ
En un motlle rodó hi posem una làmina de salmó.
En l’interior del salmó hi posem un picadillo, o un tàrtar, com preferiu dir-ho de salmó fresc, alvocat, anxoves i els retalls del salmó. Ho acompanyem amb una mica d’amanida, ben amanida i ja ho tenim.
Amanida d’anguila, pinya i fonoll
120 gr. d’anguila fumada
1 rodanxa de pinya
150 gr. de bulb de fonoll
Escarola
Porradell fresc
Anet fresc
Vinagreta de soja i gingebre
200 gr. d’oli d’oliva verge extra
50 gr. de vinagre de Xerès
50 gr. de gingebre fresc
50 gr. de salsa de soja
Comencem per la vinagreta. Tallem el gingebre fresc a daus, el confitem amb l’oli d’oliva durant 30 minuts, a temperatura molt suau. Colar.
Un cop fred, barrejar amb el vinagre de Xerès i la salsa de soja.
Netegem l’anguila d’espines i pell i la tallem en petites porcions
Tallem la pinya a daus i el fonoll a làmines
Piquem el porradell i l’anet molt fi.
Rentem l’escarola en abundant aigua freda, assequem i esfilagarsem.
Amanim amb la vinagreta de soja i gingebre.
- L’anguila fumada és un ingredient característic del Japó. D’ençà la vaig tastar es va transformar en un dels meus ingredients fetitxes. El poso a tot arreu.
LASSANYA D’ALBERGÍNIA I POLLASTRE, SALSA DE PIQUILLOS
10 plaques de lassanya verda
2 albergínies
2 porros
2 pits de pollastre
100 gr. de mozzarella
Orenga
Sal, pebre i oli
Per a la salsa de piquillos
Una llauna de pebrots del piquillo
1 gra d’all
50 ml de vi blanc
200 ml de nata líquida
Bullim les plaques de lassanya, en abundant aigua i sal, uns quinze minuts, les colem i les refresquem immediatament. Les reservem sobre un drap humit.
Fem el pollastre a la planxa. El tallem menut. En un recipient apte per a microones, posem un raig d’oli, la part blanca dels porros picats i tapem amb un plàstic film. Ho coem a potència màxima durant un parell de minuts.
En un altre recipient, posem un raig d’oli i les albergínies tallades a làmines. Coem dos minuts, a potència màxima, tapat amb plàstic film. Retirem l’excés de líquid.
Preparem la crema de piquillos. Els tallem i els saltem en una paella amb un gra d’all picat i una mica de líquid de la llauna. Afegim un raig de vi blanc, deixem que evapori i, finalment, la nata líquida. Coem a foc lent fins que la nata redueixi i concentri els sabors. Triturem bé i salpebrem.
Al plat alternem capes de lassanya, capes d’albergínia, el porro picat, el pollastre talladet i trossos de mozzarella. Afegim una mica d’orenga i acabem amb salsa de piquillos.
Taller de postres amb ossets Haribo per celebrar el 90e Aniversari
dimarts , 24/07/2012El repte va ser important. Fer postres amb la presència dels osets HARIBO, per celebrar els 90 anys del seu naixement.
HARIBO és el compost de HAns RIegel BOnn. És a dir el nom del fundador i la ciutat on va néixer.
El sr. Riegel sempre havia associat els ossets del circ amb una icona entranyable de la infància. Per això va decidir fer una llaminadura amb forma d’osset. La composició dels ossets és glucosa, gelatina i sucs de fruita.
I amb els ossets i una cuina, vaig estar pensant quines postres podia plantejar als blocaires que vindrien a compartir la tarda amb mi. Aquella tarda de juliol va ser més aviat una festa que no pas un taller. De fet vam estar preparant el berenar d’una festa d’aniversari i així ens ho vam prendre, com una festa.
Que vam compartir amb els següents blogaires:
La Quinta de Luculus http://www.lql.cat/
Gulateca http://lagulateca.com/
La cocinera de Bétulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/
Delícies del rebost http://delicies.blogspot.com/
Ma petite boulangerie http://petiteboulangerie.blogspot.com.es/
Com a casa res http://comacasa-res.blogspot.com.es/ Mi Oasis http://mioasis.com/
L’hora del tupper http://cuinescuina.blogspot.com.es/
El món de la cuina http://cat.elmondelacuina.com/
Cotó de sucre http://cotodesucre.blogspot.com.es/
Cook me tender http://cook-me-tender.blogspot.com.es/
Aquí teniu les receptes i unes quantes fotografies (que, per descomptat, va fer un professional)
Mousse amb mirall d’ositos
250 gr. De polpa de mango
50 gr. De sucre
250 gr. De nata montada
5 hojas de gelatina
100 ml de rom
20 gr. de sucre
400 gr. d’ositos HARIBO
Base de bescuit savoya
50 gr de farina
150 gr de sucre
1 cull de sucre vainillat
4 ous
50 gr de fècula de patata
Un pessic de sal
Mantega per untar el motlle
Escalfar el forn a180ºC.
Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes.
Barrejar en un bol el sucre, el sucre vainillat i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la fècula, i después les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà.
Untar amb mantega un motlle de24 cmi abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar de35 a40 min. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou.
El biscuit ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.
Hidratem les fulles de gelatina en aigua freda. Batem la nata amb el sucre, afegim la polpa de mango. Fonem la gelatina coberta amb una mica de nata, al microones. Integrem la gelatina, amb molta cura, a la barreja anterior.
En una cassola, posem a coure el rom amb el sucre, fins dissoldre’l.
Amb un aro marquem la base del pastís. Tallem a mida de l’aro i pintem amb el xarop de rom. Disposem els ositos al voltant. Omplim amb la mousse de mango.
Tallem els ositos HARIBO ben trinxats. Els posem sobre la mousse de mango, quan hagi pres lleugerament.
Bloc de xocolata amb sorpresa d’ositos HARIBO
una pena que no li vam fer cap foto sencer!
100 gr. Xocolata blanca
200 gr. De corn flakes
500 gr. Xocolata negra
200 gr. Fruita seca variada trinxada
80 gr. De llard de porc
Un rajolinet de licor
Fonem la xocolata blanca, al microones, a potència mitja, traient-lo cada 30 segons per vigilar que no es cremi i es fongui homogèniament. Unim amb els corn-flakes. Barregem fins aconseguir embetumar totalment els corn-flakes amb la xocolata blanca.
Fonem la xocolata amb la fruita seca, el llard de porc i el rajolí de licor.
Folrem un motlle amb plàstic film, fem una capa de corn-flakes de xocolata blanca. Posem els ositos HARIBO alineats. El cobrim amb la barreja de xocolata i fruita seca. Deixem quallar.
PA DE LLET AMB OSITOS HARIBO
no tenen foto individual, sinó col·lectiva. Aquí, a primera fila, els veieu, els pans de llet!
500 g farina (força)
200 g llet
100 g sucre
1 ou
30 g llevat premsat
1 ratlladura de llimona
1 ratlladura de taronja
20 g de rom
120 gr. de mantega
1 ou per pintar la superfície
100 gr. d’ositos Haribo
Pastar la farina, la sal, el sucre, el llevat, la polpa de la vainilla i l’ou. Anem posant la llet. Pastar 15 minuts, donant molta elasticitat. Afegir la mantega fosa. Pastar una mica més. Deixar en repòs filmat, uns 15 minuts.
Dividir la massa en dos. Estendre. Fermentar 1 hora aproximadament a 30ºC
Passat el temps, pinzellar amb ou batut i sal. Decorar amb fruita confitada i sucre humitejat amb aigua. Clavar uns ositos i coure a uns 180ºC, 10 minuts.
MADUIXOT AMB COR D’OSITO
Simplement es tracta de buidar l’interior d’un maduixot i posar-hi un osito HARIBO. El clavem en una broqueta
Fonem manitol i hi suquem el maduixot. Queda “escarxat” i dolç.
VIDRE HARIBO
180 gr. farina
10 gr. de llevat de forner
100 ml d’aigua
12 gr. de mantega
Una culleradeta de sucre
Un pessic de sal
Sucre abundant per espargir
Anís
Ositos HARIBO
Dissolem el llevat en l’aigua. Arenem la mantega en la farina, afegim el sucre, la sal i l’aigua amb el llevat. Pastem fins aconseguir una massa fina. Deixem reposar 15 minuts.
Estirem petites porcions i els clavem un pal de broqueta. Pintem amb oli, espargim sucre per sobre i enfornem 15 minuts a 170ºC. Traiem del forn, mullem amb anís i posem ositos per sobre. Tornem a enfornar cinc minuts més.
GALETES
250 gr. de mantega a temperatura ambient
250 gr. de sucre glass
1 ou gros a temperatura ambient
650 gr. de farina tamisada
1 raig de llet
Un polsim de canyella
Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.
L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC
Fem la glassa:
200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.
A mig assecar, hi poso un osito HARIBO al mig.
També vaig fer unes magdalenes amb frosting de formatge i ossets HARIBO esmicolats
I, per acabar, el CÒCTEL DE L’ESTIU: SANGRIA DE CAVA HARIBO! Es tracta de congelar uns ossets i en el moment de servir el cava, els posem dins la copa. Amb aquest sistema aconseguim aguantar la temperatura optima del cava i donar un gust diferent. Com si es tractés d’una sangria de cava!
I com si fos una veritable festa infantil, ens vam asseure per menjar totes les postres elaborades al taller!
Taller de salmó i bacallà Royal, amb blocaires
dilluns, 16/07/2012Jo confesso que no les tenia totes.
Jo confesso que estava molt cansada
Jo confesso que tinc respecte i reverencio als blocaires
Jo confesso que anava tranquil·la perquè el producte era bo
Jo confesso que va ser 100% bon ambient
Jo confesso que torno a tenir ganes de fer un altre taller com aquest.
Els responsables de Copesco Sefrisa http://www.sefrisa.es/ em van convidar a fer un taller per a blogaires. El nivell era alt. Hi havia:
http://www.decuina.net/2012/06/de-bacalao-salmon-ada-royal.html
http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/07/de-salmo-i-bacalla.html,
http://tiritinyam.blogspot.com.es/2012/06/royal-bacalao-salmon-y.html,
http://cocinabetulo.blogspot.com.es/2012/07/bacalao-y-salmon-primer-taller-de.html
http://elmondejuju.blogspot.com.es/
http://caudecuina.blogspot.com.es/
http://cotodesucre.blogspot.com.es/
http://mioasis.com/#evento-royal
http://courecoulants.blogspot.com.es/
http://cosesdellabiro.blogspot.com.es
http://cat.elmondelacuina.com/
Ens vam trobar a MIT espais mitespaidecuina.blogspot.com.es amb ganes, gana, salmó i bacallà.
La cosa va començar formal. Agraïments per tutti quanti, davantals, mans netes i predisposició. A poc a poc van començar a aflorar els somriures, i si haguessin estat altres hores, més entrat el vespre, qui sap com hauríem acabat!
Bé, i sense més preàmbuls, unes quantes fotografies, i les receptes!!!
Ah! i moltes gràcies a tots! A Royal i als blogaires.
tothom concentrat treballant
sembla que estigui oficiant missa
SALmelÓ
1 sobre de daus de salmó Royal
Un pot d’anxoves Royal
Un quart de meló
Oli d’oliva
Vinagre de mòdena
Barreja d’enciams
1 alvocat
Uns quants nachos
Tallem el meló molt prim, amb l’ajuda d’una mandolina. Disposem els talls de meló, intercalats amb les anxoves. Disposem el salmó per sobre el meló i les anxoves
Pelem i tallem l’alvocat a dauets. Piquem els nachos.
Fem una vinagreta, emulsionant tres quartes parts d’oli amb una de vinagre de Mòdena.
Amanim la barreja d’enciams amb una vinagreta de Mòdena. Afegim l’alvocat i acabem amb la pols de nachos i una mica de flor de sal.
UN APERITIU EN UN 3 i no RES. Piruleta de formatge i salmó
1 paquet de palets
2 sobres de cintes de salmó ROYAL
200 gr. de formatge d’untar
Unes branques d’anet fresc
Una poma àcida
Barregem les fulles d’anet amb el formatge d’untar. Pelem la poma i la tallem a daus minúsculs. L’afegim al formatge. Ho estirem sobre una cinta de salmó. Emboliquem els palets amb el salmó i el formatge d’untar.
Els clavem en una torratxa amb sèsam.
complicitats
TAN TRADICIONAL COM ACTUAL. Salmó amagant una esqueixada
450 gr. de bacallà esqueixat dessalat ROYAL
2 sobres de salmó ROYAL
8 tomàquets secs
200 gr. d’olives negres
1 ou dur
1 ceba tendra
Unes fulles de julivert
200 ml d’oli d’oliva
Sal i pebre
Ous de salmó Royal
Seitons Royal
Fem un picadillo amb els tomàquets secs, les olives negres, la ceba tendra i l’ou dur. Ho barregem amb el bacallà esqueixat.Triturem unes fulles de julivert amb oli d’oliva 0,4º.
Folrem un motlle amb salmó fumat. Farcim amb l’esqueixada. Emboliquem bé i premem. Desemmotllem i servim, amb uns ous de salmó i un seitó enrotllat
bloggers en la seva salsa
COM SI FOS D’ESTRELLA. Gaspatxo de bacallà amb bocobulato
Un paquet de bacallà dessalat esqueixat
4tomàquets
1ceba tendra
2 grans d’all
1 pebrot vermell
1 cogombre
100 gr. de maonesa
50 gr. de pinyons
½ copeta de vinagre de Xerès
250 cl. d’oli d’oliva
Sal
4 làmines d’obulato
Pelem i tallem el cogombre. En un bol gran posem els tomàquets tallats a quarts, la ceba tendra tallada, els alls pelats i 250 cl de l’aigua. Triturem tot plegat fins que quedi una sopa fina. Passem pel xino, per extreure’n les pells i llavors dels tomàquets i altres impureses que hagin quedat. Afegim el vinagre de Xerès, la maionesa i una mica de sal. Tornem a triturar. Deixem reposar a la nevera.
Torrem els pinyons pelats en una paella amb una mica d’oli, a foc fort, quan veiem que canvien de color, els enretirem.
En una copa, posem el gaspatxo. Afegim els trossets de bacallà esqueixat. Humitegem la vora de la copa, hi posem una làmina d’obulato. Disposem uns pinyons en el centre de l’obulato i tanquem amb una altra làmina d’obulato.
EL PLAT FORT. Bacallà amb romesco
4 lloms de bacallà dessalat
Per al romesco
20 avellanes
2 tomàquets escalivats
3 grans d’all escalivat
1 branquilló de julivert fregit
1 nyora bullida
1 llesca de pa fregit
300 ml d’oli verge d’arbequina
2 cullerades de postres de vinagre
1 culleradeta de pebre vermell picant
Per a l’ajoblanco
100 g de pa sec
100 gr. d’ametlles crues sense pell
2 grans d’all
100 ml d’oli d’oliva
Un raiget de vinagre
Sal
750 ml d’aigua freda
Triturem tots els ingredients del romesco. L’estirem sobre un paper de forn i assequem, a 100ºC, fins que quedi deshidratat, ben bé una hora.
Triturem tots els ingredients de l’ajoblanco.
Coem el bacallà al forn. L’assequem sobre un paper absorbent. L’arrebossem amb pols de romesco i l’escalfem a 200ºC uns minutets.
El servim acompanyat de l’ajoblanco.
Saltat de verdures amb llagostins i crema de ceba
divendres, 13/07/2012Al matí poso l’ordinador en marxa i faig un repàs pels blogs dels amics, facebook, twitter…Tot allò que fem cada dia, que és la rutina, que ens sembla “tan normal” i “tan necessari”, i que fa no més de cinc anys no ho trobàvem a faltar, perquè no existia.
L’home s’acostuma amb una rapidesa de coet a les coses bones.
En la repassada de blocs llegeixo un post magnífic al bloc La feina o la vida de l’Eva Piquer http://evapiquer.cat/articles/2012/07/40726/ Diu l’Eva que ella prefereix morir d’èxit que saltar de fracàs en fracàs, malgrat els fracassos siguin del tot educatius.
El post m’ha fet somriure, com tots els de l’Eva, i he empatitzat amb ella, com sempre. Sí, Eva, jo també prefereixo els petits triomfs als fracassos alliçonadors.
Continuo amb la repassada de blocs i topo amb la Cuina Violeta http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/2012/06/verdures-saltades-amb-llagostins-i.html, un bloc preciós de receptes amb fotos magnífiques, en el que hi trobo un post dedicat a SAL DE VAINILLA, la meva primera novel·la. És com un petit èxit dels que explica l’Eva Piquer. Un petit èxit, que m’alegra el dia i que m’anima a continuar entomant fracassos. L’èxit és que a la Nuni li hagi agradat SAL DE VAINILLA i que s’hagi animat a fer-ne una de les receptes. A la novel·la s’hi descriuen receptes, perquè són una part molt important de la vida de l’Àlex, el protagonista.
La Nani de la Cuina Violeta, s’ha animat a cuinar les Verdures saltades amb llagostins i crema de ceba. Li ha quedat perfecta, però jo la faig lleugerament diferent. I aquí teniu la meva versió.
Ara, sempre ens quedarà la intriga de com són les que fa l’Àlex Graupera, el cuiner de l’Antic Món, a SAL DE VAINILLA
la fotografia és de Meritxell Arjalaguer (suposo que tots els que entreu al bloc heu notat que aquesta magnífica foto no l'havia fet jo....)
SALTAT DE VERDURES AMB LLAGOSTINS I PURÉ DE CEBA DE FIGUERES
- 250 g de llagostins
- 150 g de mongeta tendra
- 2 carbassons
- 2 espàrrecs verds
- Un manat de tavelles de pèsols (tirabecs)
- 2 cebes tendres
- 2 pastanagues
- Un parell de grans d’all
- Oli d’oliva
- Sal
- Pebre
Per a la crema de ceba de Figueres:
- 4 cebes de Figueres
- 100 g de mantega
- Una mica de brou de verdures
Pelem els llagostins, deixant el cap, però traient l’intestí. Escaldem les mongetes tendres, els tirabecs i els espàrrecs amb aigua bullent i sal durant dos minuts.
Piquem la ceba de Figueres i la coem lentament amb mantega, fins que quedi ben tova. Si cal, afegim una mica d’aigua, salpebrem i triturem.
Tallem a tires la ceba tendra i la saltem a una paella amb oli. Afegim les pastanagues a làmines, les verdures escaldades, el carbassó i els llagostins. Saltem bé. Salpebrem.
Sopar amb Carme Riera, a Semproniana
dilluns, 9/07/2012Carme Riera i la n del fondant
(crònica d’Ada Castells al Time Out)
A finals de juny, el sopar literari del Semproniana, que organitzen les Ades Parellada i Castells, ha comptat amb una escriptora, acadèmica d’n minúscula i catedràtica amb tots els ets i uts, però com sempre passa en els Dimecres inèdits hem acabat sopant amb la persona en el més bon sentit de la paraula. Carme Riera ens ha parlat d’alguns viatges que no ha tingut més remei que fer amb Ryaniar: “No paraven de vendre’ns coses i fer rifes. Al final, per sort, hi van haver turbulències i van haver de callar, per fi em vaig poder posar a escriure!”. Riera té una ironia devastadora. Quan en Jaume, un dels nous comensals, li va confessar amb sinceritat que l’havia llegida però que no recordava ni què ni quan, ella va respondre: “Bé, que no recordis què és conflictiu per mi, però que no recordis quan, ho és per tu”. La majoria dels assistents, però, sí que recordaven els seus llibres i l’escriptora en va poder signar després de degustar un exquisit Fondant de Xocolata i gelat de vainilla que podeu provar de fer a casa.
EL MENÚ QUE VAM SERVIR A SEMPRONIANA
La Carme Riera és la lletra “n” (ene minúscula) a la Real Academia de la Lengua. Per això tots els plats portaven “n” i eren en minúscula
ALBERGÍnIA farcida
són unes mini albergínies farcides de carn picada cuita amb sofregit de ceba i tomàquet. Una mica de pa ratllat barrejat amb pebre vermell i gratinat.
Llibre de SARDInES amb nÚVOL de tomàquet
Una amanida de fulles variades, amb taronja i maduixots.
Marinem els lloms de sardines sense espines i les submergim 2 hores en aigua, vinagre de poma i sal. Comptem una part de vinagre per cada tres d’aigua. Les traiem del vinagre, les assequem bé i les cobrim amb oli d’oliva.
Coem la pasta phyllo, set minuts, a 180ºC, pintada prèviament amb mantega fosa. Amanim les fulles amb una vinagreta de cava: una part de cava, un raig generós de suc de llima, una cullerada de mel d’acàcia i oli d’oliva.
A la base del plat posem la barreja de fulles amb taronja i maduixots, a sobre les sardines marinades i acabem amb unes fulles de phyllo i una mica de tomàquet nube.
El tomàquet nube és un preparat d’algues, de color http://contorni.com/archivos/pdfcatalogorest/Alguesdebretagne.pdf. És molt divertit, tant per la textura com per l’intens gust.
ÀnEC CAnETO amb PRUnES
L’ànec canetó és un ànec nan, petit, i molt tendre. L’hem rostit al forn, enrossint-lo prèviament a potència alta i després deixant coure gentilment. L’acompanyem amb una salsa de prunes seques i un puré lleuger de patates
FOnDANT d’AVELLAnES amb gelat de VAInILLA
Barregem mantega (125 gr) amb sucre (100gr), incorporem dos ous i farina tamisada (250gr) amb cacau (20gr). Emboliquem amb plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual. Bullim nata líquida (400ml) i fonem xocolata(300gr del 70%). Fora del foc, afegim un raig de conyac i un ou. Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i les coem al forn (180ºC, 10 min). Ho presentem calent, amb gelat de vainilla.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
