Arxiu de la categoria ‘Receptes’

MĂ©s calzonne! Aquest, al taller de cuina per a adolescents.

divendres, 10/04/2015

DSC_2077

Els nostres tallers de cuina -mal m’estĂ  dir-ho- sĂłn la pera llimonera: no nomĂ©s aprenem a cuinar i ens en cruspim el resultat, sinĂł que, a mĂ©s a mĂ©s, ens ho passem d’allĂČ mes be! I avui, per acabar-ho d’adobar, ha vingut l’IvĂĄn Moreno a fer-nos aquesta sessiĂł de fotos tan impressionant per deixar-ne constĂ ncia!

DSC_1934

DSC_1970

Els divendres a la tarda, entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8, un grup de nois i noies entre 13 i 19 anys, rejoveneixen la sala de tallers del Semproniana i l’omplen d’energia i modernitat.  Cuinem, xerrem,  olorem, seguim cuinant, fem amics, tastem, expliquem un acudit, ratllem, riem, rentem, cotorregem, tallem, tastem, cantussegem, sofregim, inventem noves receptes, batem,  remenem, fem volar coloms, ens embrutem les mans, assaborim, ens posem al dia en qĂŒestions musicals i d’Ășltimes tendĂšncies, masteguem, fantasiegem,…

DSC_2034

DSC_1947

I Ă©s que, tallers hi ha molts (i amb el bum dels programes de cuina, encara mĂ©s!) perĂČ, la veritat sigui dita: crear caliu, transmetre la mĂ gia de transformar allĂČ que Ă©s cru, brut, amb pell, pel o plomes, en una menja, una festa pels sentits, fer-ho be i, a mĂ©s a mĂ©s, no morir en l’intent, no Ă©s una gesta fĂ cil.

DSC_1984

DSC_2045

I si a tot plegat s’hi afegeix el fet que els adolescents sĂłn el pĂșblic mĂ©s exigent i mĂ©s complicat de seduir que hi ha, aleshores ja Ă©s quan em penjo jo mateixa una medalla (feta amb una rodanxa de carabassĂł penjant d’una cinta de porro, of course!) i em petonejo les galtes fins que sembla que me les hagi fregat amb compota de fruits del bosc… I em felicito de poder oferir aixĂČ a uns preus molt competitius (nomĂ©s 100€ per 4 sessions) que permeten les famĂ­lies gaudir d’aquesta oportunitat: veure com els seus fills ja no s’escarxofen sempre al sofĂ , jugant amb la consola, mentre esperen que els posin el plat a taula, sinĂł que han perdut la por a entrar a la cuina i, fins i tot, s’ofereixen de tant en tant a fer el sopar. I aixĂČ, amics i amigues, soferts mares i pares d’adolescents, no te preu!!!!

DSC_1901

DSC_1917

Per aixĂČ hi estic tan orgullosa, tan, tan, que he decidit explicar-vos-ho i compartir amb vosaltres la recepta quĂš, tot s’ha de dir,  ens va sortir per llepar-se’n els dits!!!!

DSC_1992

CALZONE DE VERDURES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMÀQUET

Ingredients per a 5 racions individuals

PER A LA MASSA

500 gr. de farina

25 gr. de llevat fresc

50 ml d’oli d’oliva

150 ml d’aigua

1 polsim de sal i un altre d’orenga

1 ou (i un pinzell de cuina!)

PEL FARCIMENT

2 cullerades de melmelada de tomĂ quet

150 gr. de formatge tendre de cabra ratllat

200 gr. de verdures prĂšviament escaldades (brĂČquil, carabassĂł, mongeta verda…)

Un altre polsim d’orenga

 

Barrejar la farina amb l’oli, afegir-hi l’aigua amb el llevat dissolt, la sal i l’orenga. Pastar fins aconseguir una bola que deixarem crĂ©ixer un 10% aproximadament mentre, per exemple, tallem les verdures. Un cop ha crescut la massa la estirem amb l’ajut d’un corrĂł(i posant una miquetona de farina, molt poca, a la taula o fusta de treball per tal que no se’ns enganxi!), intentant que quedi rodona, l’airegem i la tornem a desar damunt la superfĂ­cie de treball.

Ha arribat l’hora de posar-hi el farcit perĂČ, abans, estenem la melmelada de tomĂ quet (no gaire quantitat perquĂš sinĂł se’ns mulla excessivament la massa!), hi afegim, a una meitat de la pizza i sense arribar als marges (que desprĂšs s’hauran de doblar), el formatge, les verdures tallades al gust i, opcionalment, la resta de l’orenga. A tot aixĂČ, no ens hem d’oblidar d’encendre el forn a 200Âș per tal que es vagi escalfant!

I ara arriba el moment mĂ©s complicat, que Ă©s el de  plegar la massa per la meitat i cobrir amb ella la part del farciment, com si fos una empanada. Per segellar-la farem una mena de bora o cordĂł amb la prĂČpia massa. Ja nomĂ©s ens queda batre un ou i pintar-hi el calzone amb l’ajut d’un pinzell de cuina.

I ja no cal res mĂ©s que fornejar-la uns 30 minuts a 180Âș  i tenir una bona gana per gaudir-ne!

Que vagi de gust!

Una vedella marinada a Cuina de 12

dimarts, 31/03/2015

Cada diumenge, ja ho sabeu, a Semproniana fem CUINA DE 12, que ve a ser allĂČ que fan a les esglĂ©sies, cada diumenge, la missa de 12 en versiĂł culinĂ ria.

En definitiva, que els diumenges fem una classe de cuina gratuïta per als nostres clients. Si véns a dinar, et regalem una classe de cuina.

Les receptes que mostro les penjo al bloc, perquĂš tothom les pugui tenir a l’abast i no hagin de distreure’s prenent notes.

Aquesta setmana he fet un brioix, la recepta del qual la trobareu aquí i una vedella marinada, que els entesos en diuen TATAKI DE VEDELLA

 

TATAKI DE VEDELLA AMB CARBASSÓ

2015-03-31 14.26.21.jpg

 

Per a quatre persones

600 g de culata de vedella en una peça o de part baixa de l’entrecot (faux-filet)

100 g de tomĂ quets secs

100 ml de salsa de soja

100 ml de mel

un pessic generĂłs de soja

100 ml d’oli d’oliva

Un carbassĂł

2015-03-31 13.15.12.jpg

En una paella ben calenta, amb un raig d’oli, marquem el tall de la vedella per tots els costats. Depenent del gruix del tall, ho deixarem coure mĂ©s o menys estona, perĂČ en cap cas mĂ©s d’un minut per cada cara del tall. Un cop marcat, el submergim en aigua i gel, per trencar la cocciĂł i per premsar el mĂșscul.

Triturem els tomĂ quets secs i ho barregem amb la soja, la mel, l’oli d’oliva i l’orenga. Submergim el tall de vedella en aquesta barreja i deixem macerar durant tota una nit. Traiem la vedella del marinat i la tallem ben fina, l’acompanyem d’un carbassĂł tallat a finĂ­ssimes tires, amanit amb una mica d’oli i sal.

Acabem amb la salsa del marinat.

2015-03-31 13.19.53.jpg

Cuinant en anglĂšs

dissabte, 21/03/2015

Ja em coneixeu: jo m’apunto a un bombardeig! I aquest dimecres -com explicava al meu grup de “davantaleres”  del WhatsApp , mĂ©s que res per fer-les dentetes i que vegin que malgrat no parar de treballar, m’ho passo be i tinc una vida força “excitant”!- vaig quedar per cuinar amb 25 executius anglesos!

Un grup d'executius contempla eufĂČric  la seva "creaciĂł"!

Un grup d’executius contempla eufĂČric la seva “creaciĂł”.

Avui, dia mundial de la felicitat, em ve de gust compartir amb vosaltres una nova forma de relaciĂł que s’estableix al voltant de la gastronomia i que pot aconseguir, per exemple,  que un nodrit grup d’executius d’una empresa internacional, d’estatge a Barcelona, es converteixin en una entremaliada colla de nens petits amb davantal i s’ho passin d’allĂČ mĂ©s be i siguin feliços  fent de cuiners per un dia.

 

IMG_7936

La fĂłrmula? Molt fĂ cil: per contes de portar-los a sopar a un restaurant com cada vespre per ser servits i gaudir-hi de manera passiva, convidar-los a  preparar-se el seu propi sopar d’empresa desprĂšs d’una jornada intensa de reunions i balanços! I aixĂČ Ă©s precisament el que va passar dimecres a Sitges, on vaig comprovar, una vegada mĂ©s, que aquesta mena de tallers sĂłn ma de sant per foragitar l’estrĂšs i reactivar les relacions entre companys de feina. Moltes grĂ cies a l’Escola d’Hosteleria de Sitges http://iessitges.xtec.cat/. Sense la seva inestimable ajuda i complicitat, el taller hauria estat molt mĂ©s difĂ­cil de tirar endavant.

La copeta que no falti!

La copeta que no falti!

I Ă©s que res uneix mĂ©s a aquell executiu sorrut que sempre  amenaça amb informes impossibles a la resta de l’equip que haver de lligar plegats  una salsa o amassar un sablĂ©e de parmesĂ . Un cap de departament sempre Ă©s mĂ©s accessible si se li taquen les mans de farina i se li fan fer mandonguilles com si no hi haguĂ©s un demĂ ! I el gerent de comptes nostĂ lgic i esmaperdut esdevé  el rei de les relacions pĂșbliques quan ha de buscar-se la vida per escaldar les fulles de julivert per fer-ne un oli verd i posar-lo dins un “biberó” amb el que un implacable  i fred agent borsari exercitarĂ  les seves dots artĂ­stiques  decorant el plat de l’aperitiu!

IMG_7933

I per fer possible tot aixĂČ, l ’equip de cuiners i monitors  del Semproniana  (no en tenen mĂ©s remei!) s’embarquen amb mi en tota mena de tallers, xerrades i activitats diverses  fetes  a mida del client, posant a la prĂ ctica dia a dia tot un ventall d’activitats gastronĂČmiques ’“a la carta”. No endebades  tenim un centenar de tallers organitzats a l’espatlla! I no Ă©s per tirar-me floretes (o si, perquĂš avui comença la primavera!), perĂČ hi tenim la mĂ  trencada en  aixĂČ d’organitzar i dinamitzar  trobades d’aquestes caracterĂ­stiques per tal que tothom s’hi senti a gust i recordi l’esdeveniment amb un somriure als llavis.

El quĂš s'ha de fer per a animar a  la parrĂČquia!

El que s’ha de fer per animar  la parrĂČquia!

IMG_7932

Mandonguilles per un “tub”!

I "le voilĂ ", un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya!

I “le voilĂ ”, un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya.

IMG_7930

I com aquest taller s’ha fet en anglùs, he decidit penjar les receptes en aquest idioma per tal que, mentre les cuineu o simplement les llegiu, aprofiteu per practicar l’anglùs, que mai destorba!

IMG_7929

Bon profit, i que acabeu de passar de gust aquest dia tan especial: diada internacional de la felicitat, inici de la primavera i jornada d’eclipsi de sol!

 

SABLÉ WITH BLACK OLIVE’S PURÉE AND TOMATO

 IMG_7921

50 g flour

50 g parmiggiano cheese

40 g butter

Salt and pepper

Provence herbs

 

For black olive’s purĂ©e

200 g black olives

100 ml olive oil

 

For tomatoes topping

20 tomatoes cherry

Olive oil

Thyme

A pinch of sugar

 

Put the tomatoes on a oven tray, spread olive oil, thyme and a pinch of sugar and salt. Let cook one hour at 120ÂșC

Mix all the ingredients of the sable.  Stretch the mass with a roller, cut and oven 10 minutes.

Spray the black olives with oil

Finish putting black olive’s purĂ©e on the sable and a tomato

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d'oli de julivert!

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d’oli de julivert!

 

SALMON TARTAR WITH AVOCADO AND COTTAGE CHEESE SAUCE

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons!

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons.

 

500 g salmon

50 ml soya sauce

1 chili

20 g fresh ginger

Olive oil

Xantan gum

1 avocado

MĂČdena vinegar

Mix lettuces

Nachos

  

Make the marinade: Mix the soya sauce with fresh ginger, fresh chili and olive oil.

Cut the salmon and soak in marinade.

Cut the avocado in small squares.

After a while, strain the salmon and recup the sauce. Give texture with xantan ghum.

Mix salmon with sauce and avocado.

Put in a metallic circle

Make the cottage cheese. Just emulsify cottage cheese with milk and oregano.

On the dish, put a line of cottage cheese crĂšme and over the salmon tartar.

Make a vinaigrette with oil and vinegar. Dress the lettuces and finish with nachos


IMG_7926

 

 MANGO MOUSSE AND YOGHOURT, CAKE AND CRISPY ORANGE BISCUIT

250 g yoghourt

200 g double cream

75 g sugar

2 gelatin leaves

1 mango

40 g Pistachio fruit

30 g almonds

130 g sugar

 

For the cake

1 yoghourt

3 eggs

150 ml sunflower oil

200 g sugar

250 g flour

10 g baking powder

Vanilla powder

 

Mix all the ingredients for the cake, and bake in the oven, at 180ÂșC, during 25 minutes

Mix sugar, almonds and pistachio and cook softly until sugar takes a Brown color. Let it cold on a marble table. Cut in small pieces.

Melt the gelatin leaves with a bit of double cream, in microwave.

Whisk yoghourt with sugar. Add the gelatin leaves.  Mount the double cream. Mix double cream with yoghourt.

Cut mango in small squares.

Cut the cake.

In the vase of a glass, put the cake squares, the mango square and the yoghourt. Finish with the crispy pistachio.

 

 

TachĂĄn!

TatxĂĄaaaaaaaaaan!

Enjoy!

Una llaminadura made in Semproniana  per als donants de sang del dia del pare

divendres, 20/03/2015

IMG_7916

Ja fa uns anys que una sĂšrie de cuiners de casa nostra, com ara Ferran AdriĂ , Carles Gaig, FermĂ­ Puig o una servidora, ens hem implicat de manera desinteressada en les diferents campanyes  que ha endegat el Banc de Sang i Teixits  Vall d’Hebron –ClĂ­nic, en iniciatives com  ‘Tinc sang de sibarita’“Tinc sang de sibarita’ , que ja vaig recollir en aquest bloc quan va arrencar,  i que tenen com a finalitat destacar el valor de l’altruisme de la donaciĂł de sang a Catalunya.

IMG_7898

En aquesta ocasiĂł se’m va encarregar un mini refrigeri dolç per a una petita campanya de donaciĂł de sang prevista per Sant Josep, dia del pare. Havien de ser 100 unitats i vaig pensar que una llaminadura feta amb mimo i que ens recordĂ©s a la infĂ ncia -la etapa de la vida en la que som mĂ©s solidaris amb la gent que pateix- podia ser una bona manera d’agrair als donants aquest acte de generositat  (perquĂš: hi ha alguna cosa mĂ©s despresa que donar la prĂČpia sang pels altres?). I aixĂ­ Ă©s com van sorgir aquestes galetes que vĂšieu a les fotografies.

IMG_7895

I com es tracta justament d’aixĂČ, d’agrair un gest tan esplĂšndid  com necessari (perquĂš, no ens en oblidem, salva vides i millora la qualitat de la de molts malats!), vaig decidir que les galetes havien de mostrar-ho de manera força grĂ fica i evident.

IMG_7911

I com ja sé que als que em seguiu aquí al blog us agrada molt que hi pengi les receptes: aquí la teniu!

 

IMG_7897

LA RECEPTA DE LES GALETES “GRÀCIES”

150 g de mantega

300 g de farina

100 g de sucre

1 ou

1 polsim de sal

1 pessic de vainilla en pols

Amb les mans freguem la mantega i la farina fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre, la sal i la vainilla. Barregem bĂ©. Finalment, posem l’ou batut i pastem fins que sigui una massa homogĂšnia i llisa.

Estirem amb un corrĂł entre dos fulls de paper de forn. Han de quedar amb un gruix de mig centĂ­metre. Tallem amb un tallapastes i enfornem deu minuts, a 200ÂșC.

Un cop fredes, adherim una lĂ mina de fondant.

El fondant l’estirem amb un corrĂł, ben fi. Per enganxar-lo, el mullem lleugerament amb els dits.

En aquest cas, el fondant l’he tallat amb un estri especĂ­fic que venen a les botigues de gadgets de cuina, i que permet escriure-hi missatges. Nosaltres hi hem escrit “grĂ cies” perquĂš estem molt agraĂŻts a les persones que han donat sang en la campanya.

TĂ rtar de fuet a Cuina de 12

dimarts, 10/03/2015

Per refrescar una mica la memĂČria, aclareixo el tĂ­tol. Cuina de 12 Ă©s l’activitat culinĂ ria que fem tots els diumenges, a Semproniana, a les 12. Es tracta, ras i curt, d’una classe de cuina gratuĂŻta per als clients de diumenge, per qui ve a dinar diumenge.

Ahir (diumenge 8 de març) vaig dedicar la Cuina de 12 a la Dona Treballadora i vaig proposar una recepta per a un dia especial i que no ens dugués gens de feina. Que fos fet i menjat. Un tàrtar de fuet amb tuc i mostassa

TĂ rtar de fuet

 

 

TÀRTAR DE FUET

Un fuet tendre i bo (que no porquegi)

Dos tomĂ quets del tipus pera

Mitja  poma

Un grapat de pinyons torrats

orenga

Un parell d’orellanes seques

Galetes Tuc

Per l’oli de mostassa:

100 g de mostassa a l’antiga

oli d’oliva

A aquest tàrtar hi podem posar el quÚ vulguem, per donar sabor, més o menys malícia. Jo vaig triar aquests ingredients perquÚ eren els que tenia a mà.

Ratllem els tomĂ quets i els posem en un colador perquĂš perdin l’aigua i ens quedi nomĂ©s la polpa. Pelem el fuet i el trinxem en un robot, procurant que quedin trossos i no una massa. Barregem la polpa dels tomĂ quets, la poma pelada i tallada a dauets, els pinyons torrats, l’orenga i les orellanes picades.

Fem un oli de mostassa, es tracta simplement de batre la mostassa amb l’oli fins aconseguir la textura desitjada.

Emmotllem el tĂ rtar (aixĂČ, Ă©s clar, Ă©s opcional) i l’acompanyem de l’oli de mostassa i una galeta Tuc (jo l’he tallat perquĂš quedĂ©s mĂ©s bonic).

El tema de posar-hi poma i orellanes Ă©s perquĂš contrarestin amb un sabor dolcenc i fresc, al fuet. La mostassa hi dona un toc avinagrat que combina amb el greix del fuet. I la galeta Tuc, amb el punt salat (atĂšs que no hi he posat gens de sal) Ă©s interessant, a mĂ©s que compleix el tracte: no s’ha d’encendre cap fogĂł i ja ve fet.

En definitiva, un aperitiu o un primer plat divertit, fĂ cil i diferent.

TĂ rtar de fuet amb Tuc

TĂ rtar de fuet

 

TĂ rtar de fuet

 

La ruta del bacallĂ  2015

dimecres, 4/03/2015

Aquell calorĂłs dia d’estiu, la princesa siciliana assaboria un exquisit gelat quan va exclamar: – LlĂ stima que no sigui pecat!

Abans, durant la Quaresma tot era pecat menys menjar bacallĂ , nutritiu i molt econĂČmic. Al llarg d’aquelles inacabables setmanes, el peix del Nord sortia a taula dia sĂ­ i dia tambĂ©. Monotonia, restricciĂł, obligaciĂł i barat sĂłn conceptes que destrempen qualsevol il·lusiĂł. Quan acabava l’ùpoca de prohibicions i cĂ stigs, immediatament s’arraconava aquella penca salada que “perfumava” tota la casa. De les restriccions religioses alimentĂ ries, pocs se’n recorden, i els divendres, fins i tot el Sant, Ă©s dia de fer calaix a les hamburgueseries. El bacallĂ  ha passat dels quatre rals a preus a vegades prohibitius. Alliberats de les cadenes que el posicionaven al pĂČdium de les tortures infantils culinĂ ries, el bacallĂ  Ă©s objecte de desig, de veneraciĂł i d’homenatge. Una colla de restaurants i botigues de Barcelona s’han adherit a la iniciativa del Gremi de Bacallaners d’oferir un menĂș basat en l’excels producte a un preu mĂ©s que assumible. L’han anomenat “RUTA DEL BACALLÀ”, www.rutadelbacalla.com associant-lo inequĂ­vocament a la disbauxa dels caps de setmana dels joves dels 80’s. PerĂČ aneu tranquils, perquĂš aquesta ruta, de plaer incommensurable, aparentment respecta les formes de la Quaresma: el consum del preceptiu peix durant els dies d’abstinĂšncia estĂ  garantit, seguir la ruta Ă©s similar a anar de processĂł i malgrat els plats a tastar poden despertar desigs ocults d’un parell de pecats capitals, no oblidem quĂš celebrem durant aquest perĂ­ode de l’any. NingĂș notarĂ  que esteu pecant.

A Semproniana ens hem adherit a la proposta del Gremi de Bacallaners, i fins el dia 8 de març podeu tastar el segĂŒent menĂș:

CanelĂł de remolatxa i brandada de bacallĂ 

Crema de moniato amb formatge

BacallĂ  amb melmelada d’olives negres

Cruixent de cafĂš i vainilla

Cervesa InĂšdit

Aquest menĂș, amb la seva InĂšdit surt per un simpĂ tic preu de 35€

canelĂł_brandada-retallada

CanelĂł de brandada de bacallĂ 

I ja que hi som, aquĂ­ teniu la recepta del

BACALLÀ AMB MELMELADA D’OLIVES NEGRES

BacallĂ  amb melmelada d'olives negres

Aquesta magnĂ­fica fotografia del plat l’ha fet en Pau Esculies

4 morros de bacallĂ 

500 g d’olives negres

500 g de sucre

El suc d’una llimona

un grapat de tomĂ quets secs

500 g de cebes platillo

200 ml de vi blanc

100 g de sucre

40 g de mantega

un grapat d’espinacs frescos

 

Comencem fent la melmelada d’olives negres. Es tracta simplement de fer coure lentament les olives negres amb la meitat del seu suc i cobertes d’aigua, el sucre i el suc de llimona durant mitja hora, a foc lent. Triturem bĂ© i reservem.

Escaldem les cebes platillo i les pelem. Les posem en una safata de forn, les mullem amb el vi blanc, afegim la mantega i el sucre i coem al forn durant trenta minuts, a 180ÂșC

En una paella, saltem els espinacs amb un raig d’oli, juntament amb els tomĂ quets secs rehidratats.

Posem el bacallĂ  en un recipient apte per a microones, ruixem amb una mica d’0li, el tapem i coem a potĂšncia mĂ xima durant tres minuts.

L’eixuguem bĂ© i el disposem sobre una barreja de cebes caramel·litzades, tomĂ quets i espinacs. Acabem amb la melmelada d’olives negres.

 

En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallĂ 

En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallĂ 

Coca de verdures fĂ cil

dissabte, 21/02/2015

Els dilluns al vespre fem festa, vull dir que tenim Semproniana tancat i realment Ă©s un dia que ens queda poca esma per cuinar, parar taules i recollir, atĂšs que aquesta Ă©s la dinĂ mica diĂ ria, de dilluns a diumenge. De manera que jo seria feliç amb un biquini o ni tan sols aixĂČ, simplement amb un pa amb tomĂ quet. PerĂČ Ă©s clar, com que Ă©s l’Ășnic dia que fem festa Ă©s l’Ășnica oportunitat que tenim de fer una mica de festa i, sobretot, de sopar amb tranquil·litat amb els nostres fills. Per tant, entaular-se Ă©s obligat i Ă©s ben cert que sempre ho gaudim.

AixĂČ sĂ­, busquem cuinar plats senzills, bons, saborosos, saludables i que no ens obliguin a aixecar-nos de taula a cada instant. I si a mĂ©s sĂłn bonics, aquest dia l’hem encertat. Dilluns passat vam fer aquesta coca de verdures, que va tenir molt Ăšxit.

AquĂ­ la teniu

 

2015-02-02 20.09.16-1.jpg

1 lĂ mina gran de pasta de full

100 grams de cansalada viada ben fina

1 pebrot escalivat

Un carbassĂł

mig brĂČquil

un manat d’espĂ rrecs

una albergĂ­nia

Oli i sal

(opcional, perĂČ en el nostre cas imprescindible: camembert)

 

Estirem la pasta de full amb un corrĂł, la punxem i hi posem a sobre unes lĂ mines de cansalada tallada ben fina. TambĂ© tallem el carbassĂł a lĂ mines i ho posem a sobre de la cansalada. Fem coure al forn, a 180ÂșC durant ben bĂ© mitja hora.

Aprofitem que tenim el forn en marxa per posar-hi a escalivar un pebrot. L’albergĂ­nia la coem al forn, tallada a dauets, amb un raig d’oli i sal (Ă©s cert que queda millor si la fem a la paella, perĂČ xucla molt oli. Feta al forn no necessita tan oli i aixĂ­ embrutem una paella menys). Pelem el pebrot i en fem tires (si el deixem refredar els nostres dits ho agrairan).

Pelem els espĂ rrecs, els ruixem amb un raig d’oli i sal i els coem al forn, deu-quinze minuts, procurant girar-los de tant en tant.

Escaldem el brĂČquil, trencat a bocins, tres minuts en aigua bullint.

Muntem la coca, a la base posem el pebrot escalivat i a sobre, el brĂČquil, els espĂ rrecs i l’albergĂ­nia. Donem un cop de forn i a taula.

Jo crec que queda molt millor si la coronem amb una mica d’interior de camembert. Li posem per sobre abans de donar-li un cop de forn, un parell de voltes amb el pebrer i a taula!

2015-02-02 20.24.49.jpg

VersiĂł amb llĂ grimes de cor de camembert

 

 

Un sopar a les Set Portes i un llibre

dimecres, 18/02/2015

En Josep Sucarrats i en Sergi MartĂ­n han escrit un llibre deliciĂłs per recuperar la memĂČria dels restaurants emblemĂ tics de Barcelona.

 

En Josep Ă©s un cientĂ­fic poĂštic, el que significa que tot el que escriu estĂ  fonamentat documentalment, malgrat quan ho llegeixes sembla ben bĂ© una novel·la. Doncs com que en Josep Ă©s un cientĂ­fic, va voler extreure la informaciĂł de la famĂ­lia vivint-la de debĂČ. La cita va ser fa uns mesos a les SET PORTES, i els participants a la trobada vam ser…Per la part Parellada: el meu cosĂ­ Paco SolĂ© Parellada, i la seva dona la Susanna; el meu germĂ  Ramon Parellada Garrell i la InĂ©s, la seva dona; en Santi (el meu home) i jo; i en Josep i en Sergi, per la part no Parellada.

2014-02-12 22.25.56.jpg

En Ramon Parellada Garrell i en Paco Solé Parellada

 

2014-02-12 22.40.08.jpg

La Susana, en Santi i en Paco. Dos sobrevinguts i un de casa

2014-02-12 22.40.24.jpg

En Josep Sucarrats i en Sergi MartĂ­n

El sopar va ser memorable, feia dies que la família no havíem coincidit i en Josep va tenir feina a contenir la rauxa Parellada. I jo em vaig emocionar de tant bé com es menja a les SET PORTES, una meravella. Va ser un àpat impressionant.

 

Recordo entreteniments sublims, com una esqueixada, coca amb tomĂ quet, pernil, una romescada. Plats que hem menjat moltes vegades, perĂČ que potser fa temps que no sĂłn a la nostra taula, tan enlluernats com estem amb la cuina japonesa, la cantonesa, la mexicana, la peruana o la nikkei. Una senzilla esqueixada ens pot semblar massa poca cosa i quan la tornem a menjar, amb franquesa, sense patir per les sorpreses, els sabors reconeguts omplint els sentits i la memĂČria, Ă©s tan emocionant que esdevĂ© memorable.

 

El clĂ­max, la culminaciĂł va ser un sensacional pollastre amb llagostins.  Quan vaig demanar allĂČ de la recepta, amb aquella candidesa prĂČpia dels al·lucinats, el cosĂ­ em va dir allĂČ de “no tĂ© cap secret”. Potser no tĂ© cap secret, perĂČ jo seria capaç de confessar els secrets mĂ©s inconfessables a canvi de tornar a menjar aquella delĂ­cia.

 

BĂ©, desprĂ©s d’indagar aquĂ­ i allĂ , la recepta del

 

SENSACIONAL POLLASTRE AMB LLAGOSTINS DE LES SET PORTES Ă©s

(Segons recepta de Josep Lladonosa)

1 pollastre gros

24 llagostins

300 g de crancs de mar

3 dl d’oli

200 g de farina

2 cebes

3 grans d’all

6 tomĂ quets madurs

1 copa de vi ranci

1 copa d’aiguardent sec

20 g d’ametlles

20 g d’avellanes

1 ramet d’herbes: llorer, orenga, farigola i porro

pebre sal

 

2015-01-02 22.06.56-003.jpg

Tallem el pollastre a quarts, els salpebrem, els enfarinem i els daurem a una cassola. Després els reservem.

Aprofitem la mateixa cassola per fer un sofregit amb els cebes, les herbes i els tomĂ quets. Ho barregem amb una culleradeta de farina i ho mullem amb un got gran d’aigua. Fem coure uns cinc minuts. Trenquem els crancs amb un morter i els afegim al sofregit, juntament amb el pollastre. Fem coure mitja hora, a foc lent. Traiem el pollastre i el posem en una cassola neta, colem la salsa, ben premuda, per sobre el pollastre i hi disposem els llagostins.

Fem una picada amb els alls, les ametlles i les avellanes. La deixatem amb vi ranci i l’aiguardent i l’aboquem a la cassola. Fem coure deu minuts mĂ©s. Comprovem el punt de sal i ho servim.

 

Per postres vam menjar un PIJAMA, aquelles postres mĂ­tiques, que us haig d’explicar que van ser creades per l’avi de tots els presents (germans i cosins, Ă©s clar) de la taula del sopar de les SET PORTES. Explicava el meu pare que l’avi Paco va batejar aquelles postres com a PIJAMA, perquĂš la seva proposta s’assemblava al Peche Melba d’Escoffier. El personal de l’época no sabia dir PĂšche (pronunciat “pixxx”) Melba, i la cosa va anar derivant a Pixxama. BĂ©, sigui com sigui, l’autoria del Pijama no ens la treu ningĂș.

I tant parlar de pollastre, no hem parlat del llibre magnĂ­fic de les HISTÒRIES DE LA BARCELONA GORMANDA, en el que s’expliquen els secrets de restaurants emblemĂ tics de la ciutat. Us animo a comprar-lo i a fer-ne una ullada perquĂš, a part de moltĂ­ssimes histĂČries divertides, n’hi ha una de molt sucosa…..que passa a Semproniana.

 

I per anar fent-vos boca, algunes frases del llibre d’en Josep i en Sergi, referents a les Set Portes

Els Parellada —nissaga de fondistes granollerins en actiu ininterrompudament, com a mĂ­nim, des de 1771— us explicaran que, de fondes, nomĂ©s n’hi ha a Catalunya. Que aquest Ă©s un establiment genuĂŻnament catalĂ  que dĂłna de menjar i ofereix habitacions a la vegada, perĂČ que el quid que el fa singular Ă©s la taula i l’ambient que s’hi viu. Paco Parellada, format al principi del segle xx en un dels millors restaurants barcelonins de l’ùpoca —el Maison DorĂ©e— ho havia aprĂšs bĂ© de la seva mare, Dolores, ideĂČloga de facto de la Fonda Europa, l’establiment que tant triomfava aleshores a Granollers. Calia servir bon menjar, Ă©s cert, perĂČ la clau era ser generĂłs —van ser els primers a oferir el pa de franc en comptes de cobrar-lo per llesques—, ser xarmant amb la clientela i tenir un peu al menjador i l’altre a la cuina: tot sota control.

Les 7 Portes havia estat un establiment rutilant des de la inauguraciĂł, el dia de Nadal de 1838. PerĂČ quan Rafael MoratĂł, que l’havia comprat l’any 1929, va oferir-lo a Parellada era un negoci tan decrĂšpit com la mateixa Barcelona. MoratĂł havia conegut les mels dels temps de l’obertura de l’estaciĂł de França i de l’ExposiciĂł Universal. Durant la RepĂșblica, les taules s’omplien de diputats del Parlament de Catalunya, que li Ă©s veĂ­: LluĂ­s Companys, Ventura Gassol, Josep Tarradellas o Joaquim VentallĂł en van ser clients il·lustres. Intel·lectuals i poetes d’aquells anys daurats —Joan Alavedra, Andreu Avel·lĂ­ ArtĂ­s o Federico GarcĂ­a Lorca— s’hi havien entaulat. Al cor de la guerra civil, MoratĂł hi va acollir brigadistes internacionals.

Acabat el conflicte armat i vista la clientela que havia sovintejat les visites a la casa, les noves autoritats feixistes li van atribuir vel·leĂŻtats republicanes, i el pobre MoratĂł va ser vĂ­ctima de tota mena de traves administratives per poder gestionar el local tal com calia. Fart i cansat, va oferir-lo a l’amo de la Fonda Europa, que, com va poder, va aconseguir els mil duros (avui serien 30 euros!) que van acordar pel traspĂ s del negoci.

Parellada va portar al barri portuari de Barcelona l’entusiasme d’una fonda de comarques. Va fer de la generositat la marca de la casa, conscient que, a Catalunya, la gent anava al restaurant mĂ©s a atipar-se que a menjar. «Aquest Ă©s un fet general de tot el paĂ­s, de les classes altes i de les mĂ©s baixes», va confessar a Josep Pla, que li va dedicar diversos articles. El fondista va ser pioner en accions dignes dels estrategs de mĂ rqueting de McDonald’s: va començar a regalar llibrets dels Cuentos de Calleja per als fills dels clients. Amb aixĂČ, aconseguia que la canalla deixĂ©s tranquils els pares i que, en futures ocasions, insistĂ­s per repetir el restaurant dels cuentos.

2014-07-17 20.54.12.jpg

El meu cosĂ­ Paco ha recuperat la tradiciĂł de donar als nens els famosos Cuentos de Calleja

D’aquesta manera Les 7 Portes va tornar a ser el millor restaurant de la ciutat. Les (poques) celebritats que visitaven la Barcelona de postguerra van passar-hi: Juan Domingo PerĂłn, Alexander Fleming, el torero Manolete, el banquer Juan March, l’almirall Sherman
 De tota manera, Josep Pla va interpretar que la clau d’aquell Ăšxit en temps de misĂšria va ser que s’hi servia «una cuina normal dirigida a persones normals». Una cuina que no queia «en la primarietat de les cavernes ni en la complicaciĂł dels refinaments mĂ©s elaborats».

Paco Parellada vivia al primer pis del local, amb la seva filla Carme i el seu gendre, Joan SolĂ©. El nĂ©t, i actual propietari, Paco SolĂ© Parellada, recorda aquells anys en quĂš negoci i famĂ­lia es barrejaven. Assegut en un reservat, que havia estat l’habitaciĂł on ell va nĂ©ixer, comenta que la influĂšncia culinĂ ria de Les 7 Portes sobrepassa Barcelona: «El meu avi va construir la carta nacional del paĂ­s. Els cuiners de l’ùpoca venien aquĂ­ a veure quĂš hi cuinava. I els arrossos, el pollastre amb llagostins, el fricandĂł, el pijama, sĂłn els plats que es troben a tots els restaurants tradicionals. És important saber fer una carta, perquĂš explica com Ă©s un restaurant».

L’avi Parellada ho tenia ben clar. Fins i tot quan, durant la guerra, sobrevivia exiliat a ParĂ­s, no s’estava d’anar cada dia a Les Halles a passejar entre les parades per imaginar quĂš podria cuinar, «com un il·lĂșs total», segons es va descriure a Pla. «Ah, si jo poguĂ©s tenir un restaurant a ParĂ­s, que en guanyarĂ­em de diners!», deia.

Ell en sabia, de guanyar-ne: tres anys desprĂ©s de tornar a Catalunya, el seu primer dia a Les 7 Portes es va tancar amb 60 clients, el doble dels que conservava l’anterior amo. L’endemĂ  en van ser 200 i, des d’aleshores, cap dia han estat per sota d’aquesta xifra. L’ànima fondista dels Parellada continua tenint un peu a la sala i l’altre a la cuina. Deu ser el secret per mantenir tan viu, en una ciutat tan ingrata amb la tradiciĂł com Barcelona, un restaurant que s’acosta als dos segles de vida.

 

 

 

 

Aprofitar els torrons 3, pastĂ­s de torrĂł dur

dimarts, 10/02/2015

De tots els torrons, el que queda impertĂšrrit, quan totes les festes i les operacions gener han passat, Ă©s el torrĂł dur, el d’ametlla.

Doncs aquest torrĂł no Ă©s nomĂ©s aquell que queda en un calaix, sinĂł que no sabem gaire quĂš fer-ne. La meva proposta Ă©s un pastĂ­s, bonĂ­ssim, de debĂČ.

 

PASTÍS DE TORRÓ DUR

2015-01-27 14.00.50.jpg

250 g de mantega

250 g de sucre

4 ous

50 g de farina (jo he fet servir farina de sĂšgol)

250 g de torrĂł dur

 

Per a la pasta brisa

300 g de farina

150 g de mantega

50 g de sucre

1 ou gros

 

Comencem per la pasta brisa. Simplement es tracta de barrejar tots els ingredients, pastar una mica (no gaire) i estirar amb un corrĂł. Folrem un motlle dels que s’obren amb la pasta brisa (hem de tenir la precauciĂł de protegir-lo amb paper de forn o engreixar-lo i enfarinar-lo) i punxem amb una forquilla.

La qĂŒestiĂł Ă©s que s’ha de triturar el torrĂł dur. Si tenim una mĂ quina dura, de l’estil de la mycook, perfecte. SinĂł, ho haurem de fer amb un morter i mĂ  de morter.

Fem el farcit. Hem de batre molt bĂ© la mantega, que ha d’estar pomada, amb el sucre, fins que quedi una massa clara i esponjosa. Anem afegint els ous un a un, a mida que la barreja de mantega i sucre els vagin acceptant. Ara hi integrem la farina de sĂšgol i el torrĂł dur esmicolat. Barregem bĂ© i farcim la base de pasta brisa.

Enfornem 1 hora a 170ÂșC.

 

 

 

 

2015-01-27 14.03.05.jpg

Posem-hi pebrots al cĂ ncer. Coca d’empedrat de pebrot, maduixot i anxoves

dimecres, 4/02/2015

Avui hem presentat la campanya Posem-hi pebrots al càncer. 

IMG_0419.JPG

 

IMG_0424.JPG

Amb Francesc Viñas, Pilar Condal i Manel Esteller

Als supermercats Condis, per un 1,5€ compres dos pebrots, un de verd i un de vermell. L’import Ă­ntegre va destinat a la FECEC, la FederaciĂł d’Entitats Contra el CĂ ncer. Un 1,5€ Ă©s molt poc o Ă©s molt, depenent de com es miri. Tant si Ă©s molt o si Ă©s poc, el que Ă©s ben segur Ă©s que Ă©s Ăștil.

Avui Ă©s el Dia Mundial Contra el CĂ ncer, i aquesta Ă©s una de les raons per la que la campanya ha començat avui. Avui Ă©s el Dia Mundial contra el  cĂ ncer i tambĂ© ha estat el dia mĂ©s fred de l’any (fins ara, clar). Ens hem llevat enfarinats de neu, per tot Catalunya, i el paĂ­s s’ha trasbalsat. Els mitjans de comunicaciĂł no parlen d’altra cosa.

Aquesta anĂšcdota m’ha fet pensar que era una metĂ fora del que passa quan a casa, o a un amic, o a algĂș de la feina, se li diagnostica un cas de cĂ ncer. És com una tempesta, un xĂ fec, tot queda cobert de neu. A l’entorn tot es col·lapsa i passa a ser el tema central. Els de fora pensen que no n’hi ha per tant, i els de dins queden coberts per la neu de la notĂ­cia, congelats i paralitzats. Es clar que  l’escena, l’escenari, el paisatge de la neu Ă©s bonic, entranyable. Amb el moment del diagnĂČstic tambĂ© hi ha escenes entranyables, boniques: es desperta la solidaritat, la companyonia, l’escalfor dels qui t’envolten, l’amor, es llimen les arestes. PerĂČ com amb la neu, volem que passi rĂ pid, que quedi com una broma, com una anĂšcdota, que el cĂ ncer s’allunyi i nomĂ©s ens quedi el record d’aquell mal trĂ ngol, de la fredor.

Diuen a pagĂšs, en castellĂ : Año de nieves, año de bienes. Aquesta dita nomĂ©s es compleix si la terra ha estat ben preparada, si rep la neu amb condicions ideals, ĂČptimes, ben llaurada i a punt per l’esclat primaveral.  Avui ho passarem malament, perĂČ demĂ  serĂ  magnĂ­fic.  Amb el cĂ ncer no passa pas aixĂ­. Ben poca cosa bona porta. PerĂČ els estudis demostren que  si hem preparat bĂ© la terra, si hem fet una bona prevenciĂł, si ens hem cuidat, la nevada serĂ  molt mĂ©s portadora. Prevenir no cura, perĂČ ajuda a no emmalaltir i ajuda a portar millor la malaltia.

Una de les recomanacions per part de la FECEC i de tots els experts en oncologia Ă©s seguir una alimentaciĂł equilibrada, variada i amb important presĂšncia de fruita i verdures. Aquesta Ă©s la raĂł per la que el lema de la campanya parla de pebrots, una bona hortalissa a tenir en compte. Els pebrots sĂłn saludables, saborosos, substanciosos i sostenibles econĂČmicament (he volgut fer servir un sinĂČnim d’econĂČmic que comencĂ©s amb “s”, ja m’ho perdonareu).

Per a celebrar la campanya POSEM-HI PEBROTS, he fet aquest platet, fĂ cil, vistĂłs i molt fresc (qui sabia que avui ens congelarĂ­em!)

 

COCA D’EMPEDRAT DE PEBROT, MADUIXOTS I ANXOVES

 

 

2015-02-005.jpg

 

2015-02-006.jpg

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

un pebrot verd

Un tomĂ quet tipus pera o no gaire madur

8 anxoves

8 maduixots

Formatge fresc

AlfĂ brega

Oli d’oliva

Sal

Fem la pasta brisa, simplement es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa mĂ©s o menys llisa i homogĂšnia. L’estirem amb un corrĂł i tallem amb un motlle/tallapastes amb forma rodona. Punxem amb una forquilla i coem al forn, a 180ÂșC, durant quinze minuts. Reservem.

Tallem el pebrot verd molt petit. Fem una creu a la base del tomĂ quet i l’escaldem en aigua bullint trenta segons. El pelem i el tallem a dauets, rebutjant les llavors. Tallem el formatge fresc a dauets i l’anxova a bocins. Rentem i tallem els maduixots a dauets petits.

Escaldem l’alfĂ brega, la refresquem immediatament i l’assequem bĂ©. La triturem amb oli d’oliva i sal.

Barregem el pebrot verd, el tomĂ quet, el formatge fresc, els maduixots i les anxoves. Ho amanim amb l’oli d’alfĂ brega i muntem el plat. Posem la barreja de verdures sobre la coca i acabem amb un fil d’oli d’alfĂ brega i flor de sal.