Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Classe al curs de Ciència i Cuina al Campus Torribera

diumenge, 2/08/2015

Vertigen Ă©s el que tenia aquell dia. Què dic aquell dia! El vaig començar a tenir uns quants mesos abans, quan en Pere Castells em va trucar per demanar-me si volia participar al Curs de Ciència i Cuina del Campus de l’AlimentaciĂł de la UB.

Es tractava d’una classe de quatre hores, QUATRE HORES, adreçada a professionals. Els alumnes – professionals dels bons – eren uns vint-i-cinc. I el professorat, una quarantena, uns professionals de categoria estratosfèrica. No es pot destacar cap nom dels cuiners estrellats perquè els hauria d’anomenar a tots, i no Ă©s qĂĽestiĂł d’omplir el post de noms o d’oblidar-ne cap.

El tema que en Pere em va destinar era, aparentment, el mĂ©s senzill: ELS ESTRIS ANCESTRALS A LA CUINA D’AVUI.

No hi havia quĂ­mica (no massa, vaja), ni fĂ­sica (d’això n’hi havia mĂ©s). Però el que sĂ­ que hi havia era memòria. S’havia d’anar amb peus de plom.

La sessiĂł va anar dedicada als estris, en el sentit que cada plat es basava en un estri dels de sempre, dels que no fallen a les cuines: ganivet, cassola de fang, olla,…i alguna empescada com la sal i la cocciĂł al pa.

Penjo en el post la redacciĂł de totes les receptes, però gairebĂ© no vaig fotografiar-ne cap perquè anĂ vem una mica a la idea i no tenĂ­em temps a perdre. Tot i això, la “Menestra de verdures a la moderna” (com la vam titular) va ser fotografiada al dret  i a l’inrevĂ©s per la seva espectacularitat.

 

GANIVET I OLLA. MENESTRA DE VERDURES A LA MODERNA

menestra de verdures a la moderna

15_garguillou_Cenital_torribera

15_garguillou_perfil_torribera

 

15_garguillou_torribera_torribera

 

o   Enoki

o   Shimgi

o   Xampinyons

o   Remolatxa  cuita

o   Puntes d’espàrrecs

o   Carbassa

o   Pastanaga

o   Carbassó

o   Flors de carbassó

o   Mongeta tendra

o   Pell de tomàquet

o   Espinacs tendres

o   Fonoll

o   Flors vermelles

o   Flors blanques

o   Pesto

o   Tomàquet

 

Confitar shimgi: Cobert en oli de gira-sol, a baixa temperatura, uns minuts

Tallar remolatxa en mandolina. Deshidratar al forn dues hores, a 80ÂşC. Un minut a 180ÂşC

Escaldar puntes espĂ rrecs, dos minuts. Refrescar en aigua i gel

Tallar carbassa a daus, buidar-la amb ganivet i escaldar-la amb aigua i gingebre, 3 minuts. Refrescar-la immediatament amb aigua i gel.

Tallar pastanaga a juliana.

Tallar carbassĂł en mandolina.

Tallar mongeta verda a juliana, escaldar-la en aigua i llima, 1 minut. Refrescar-la immediatament

Tallar flors de carbassĂł

Escaldar tomĂ quets. Fregir la pell del tomĂ quet

Amanir la polpa dels tomĂ quets amb herbes i oli, i coure al forn a 180Âş uns deu minuts. Refredar i triturar amb gelcrem. Guardar en biberĂł

Fregir espinacs tendres. Reservar

Tallar fonoll a mandolina. Conservar cobert amb aigua i cĂ­tric

Tallar xampinyons. Cobrir-los amb aigua i llimona

Triturar pesto amb gelcrem.

 

Fer el muntatge del plat:

Pintar la base del plat amb pesto.

Disposar harmònicament totes les verdures cuites, revingudes en un brou de pernil, espesseït amb mantega.

Combinar amb les verdures crues i les flors.

Acabar amb uns punts de pesto i de tomĂ quet

 

 

CASSOLA DE FANG: SORELLA ESCABETXADA EN TARONJA.

 

15_sorella_marinada_torribera

Un parell de sorelles

Dues taronges

Vinagre de Xerès

Oli d’oliva 0,4º

Sal

Farigola fresca

Llorer

 

Fem juliana de la pell de taronja

Fem suc de les taronges.

Confitem la sorella salpebrada amb oli, lentament. La reservem. Traiem part de l’oli, afegim el suc de taronja i el vinagre. Fem reduir el conjunt, juntament amb la farigola i les fulles de llorer. Conservem a la cassola.

La sorella és més apreciada que el mascle. La podem distingir perquè és més plena, més grassa i perquè té un reflex daurat a les escates

 

Olla: TEST DE CUSCĂšS

400 gr. de cuscĂşs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui elbull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

Pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂşs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

Acabem amb les miniverduretes

 

Morter: Rablé de conill farcit

4 conills

Puré de patata

Salsa d’escalònies

 

Per la picada:

Xocolata

Anxoves

Pa torrat

Julivert/porradell

 

 

Desossem el conill i traiem els rablés.

Fem la picada. Farcim el rablé amb la picada, lliguem amb fil de bridar. Enfornem 20 minuts a 180ªC

Fem el puré de celeri. Enrossim celeri amb mantega. Salpebrem. Cobrim amb aigua o brou de verdures fins estovar.

Servim el rablé acompanyat del puré de patata i salsa d’escalònies

 

Embolcalls: Pollastre en crostra

Massa de pa:

500 g de farina

300 ml d’aigua

25 g de llevat fresc

Un pessic de sal

 

2 Contracuixes de pollastre per persona

2 pots de llet de coco

Una cullerada sopera de curri

Una mica de gingebre fresc

 

Un apirave

100 g de mantega

Sal

 

Un manat d’espinacs tendres

 

Posem a macerar el pollastre cobert amb la llet de coco, el gingebre tallat a lĂ mines i una mica de sal. Deixem macerar tota la nit.

Fem la crema d’apirave: en una cassola, enrossim l’apirave tallat a dauets, amb la mantega. El cobrim amb aigua o brou de verdures i el coem, lentament, fins que s’estovi. El triturem i el salpebrem. Reservem.

Saltem els espinacs en una paella amb un fil d’oli. Salpebrem i reservem.

Fem la massa de pa: dissolem el llevat en l’aigua i ho aboquem sobre la farina. Pastem fins aconseguir una massa fina.

Estirem la massa i al centre posem espinacs saltats estirats. A sobre hi posem el pollastre tret del lĂ­quid del macerat i assecat i tornem a posar espinacs a sobre. Tanquem la massa, fent un farcell. Pintem amb ou batut i enfornem durant 25 minuts, a 180ÂşC

ReduĂŻm el lĂ­quid del macerat fins la tercera part del seu volum i acabem amb una cullerada de curri.

A la base del plat posem una llàgrima de puré de celeri, a sobre la salsa de curri i acabem amb el pollastre empanat.

 

 Cassola com a plat: truita oberta de patates i bolets

  • 8 ous
  • 400 g de barreja de bolets
  • Unes branques de farigola fresca
  • 30 g de ceba deshidratada
  • 200 g de foie gras a daus
  • 16 castanyes pelades
  • 2 patates
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • Oli d’oliva
  • Oli de tòfona
  • Flor de sal

 

És una truita cuita al forn en una cassola (podem  canviar els ingredients segons temporada)

Primer coem la patata. La tallem a làmines molt fines i la coem, al forn, a 180ºC, durant deu minuts, coberta amb una làmina d’oli. Ha de quedar torrada. També la podem fregir. La reservem

Saltem els bolets a una paella amb un fil d’oli, a foc fort, amb un gra d’all i julivert picat, fins que perdin l’aigua. Posem una mica de sal. Reservem.

Col·loquem els ingredients a la cassola per aquest ordre: raig d’oli oliva,patata,barreja de bolets,castanyes laminades,ous batuts,foie i posem al forn fins que qualli, uns cinc minuts, a 180ºC. Retirem del forn i acabem amb  una mica de ceba deshidratada,una mica de flor de sal,farigola fresca i un raig d’oli de tòfona.

 

SAL: Molls a la sal amb salsa de iogurt.

4 molls grans

1 kg de sal grossa

 

1 iogurt

TĂ peres

Cogombrets

Ceba tendra

Microvegetals

 

Escatem els molls. En una safata, posem un llit de sal gruixuda, a sobre hi posem els molls i ho cobrim bé amb sal gruixuda. Deixem macerar durant dues hores.

Els espolsem bé la sal i els filetegem.

Fem una salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb les tĂ peres picades, els cogombrets picats, la ceba tendra picada i una mica de pebre negre en gra picat.

Fem un cop de bufador per les dues cares dels molls-

A la base del plat posem la salsa de iogurt, a sobre hi posem els filets de moll. Acabem amb una mica d’oli i els microvegetals

 

Tapa de torrada amb pollastre esfilagarsat per Somgentdeprofit

dissabte, 1/08/2015

Ja sabeu que si per la nevera hi corre mig tomĂ quet, un tros de pernil dolç, mitja llauneta de tonyina o un pessic d’arròs cuit no ho heu de llençar mai! Abans i en tots els casos, heu de consultar el web o l’aplicaciĂł SOM GENT DE PROFIT http://somgentdeprofit.cat/ on hi trobareu magnĂ­fiques receptes per donar sortida a aquests bocins. SĂłn bocins incòmodes que acaben sent d’una gran utilitat.

Aquest mes m’hi he estrenat oferint receptes de tapes per a l’estiu. Aquesta que us presento avui Ă©s per aprofitar una mica de pollastre cuit, d’aquell pollastre a l’ast de diumenge que no s’acaba d’acabar mai.

A més, aquesta vegada a Somgentdeprofit han posat en marxa un concurs de receptes. Jo faré de jurat. Les tres millors receptes de tapes de reaprofitament que es presentin guanyaran un lot de productes de Lékué. Ja podeu córrer!!

 

TORRADA DE POLLASTRE I ESPINACS CRUIXENTS

155_TAPA_TORRADA_POLLO_somgentdeprofit

 

Unes llesques de pa,

200 g pollastre rostit,

200 g espinacs frescos,

20 g sèsam

 

Per l’allioli:

150 ml oli oliva, 100 ml llet, un gra d’all, una culleradeta de cafè de saL

 

Torrem el pa i reservem. Esfilagarsem el pollastre rostit. Fem un allioli suau. Fregim els espinacs. Muntem la torrada: la untem amb l’allioli, posem el pollastre rostit, acabem amb els espinacs fregits i una mica de sèsam

Campus de cuina per adolescents. Postres

dimecres, 29/07/2015

I desprĂ©s de l’arròs, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminaciĂł del campus, i estĂ  clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt bĂ© junts i han estat uns alumnes excel·lents?

En conseqüència: postres al canto. Tot i això els vaig afegir una quiche, perquè em va semblar que una massa salada tambĂ© els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata lĂ­quida

4 ous

100 g de formatge parmesĂ 

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i elĂ stica. Jo tambĂ© hi poso una mica de farigola en pols, perquè tingui una mica mĂ©s de gust i tambĂ© una mica de sal. Estirem la massa amb un corrĂł.

Engreixem i enfarinem un motlle rodĂł individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata lĂ­quida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xoriç. Cobrim amb la barreja de nata líquida, ous i orenga. Coem al forn a 180ºC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a peticiĂł de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180ÂşC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets sĂłn d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora farĂ  fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassĂł amb matĂł i fruita seca

dimarts, 28/07/2015

A aquestes alçades segur que coneixeu SOMGENTDEPROFIT, l’aplicaciĂł i web plena de consells, trucs, idees i receptes per evitar el malbaratament alimentari. http://somgentdeprofit.cat/

Ara a l’estiu, fan propostes de tapes. Receptes divertides, fresques i per compartir amb amics. Poden dur una mica mĂ©s de feina, però sĂłn fĂ cils i, sobretot, es fan amb pocs ingredients.

En aquest cas, nomĂ©s necessiteu un carbassĂł, o tros de carbassĂł, que quedi arraconat per la nevera. A mi em passa tot sovint que obro una llauna de piquillos i no l’acabo sencera. De fet, a casa tinc tot l’exercit de Xin-xans perquè els costa molt el pebrot, qĂĽestiĂł que fa que els costi molt ingerir piquillos. Per contra, a mi m’encanten, aquesta Ă©s la raĂł per la que sempre que n’obro un pot, la meitat del contingut quedi romancejant per la nevera. La soluciĂł: fer-ne una salsa, i a sucar pa!

Malgrat la mateixa recepta, ampliada i il·lustrada, la podeu trobar a la web Som Gent de Profit, i de fet jo us recomano moltíssim que hi aneu  a fer una visita, crec oportú penjar-la també al meu bloc, per anar fent soroll i que arribi a quantes més persones millor.

 

ROTLLETS DE CARBASSĂ“ AMB MATĂ“ I FRUITA SECA

Tapa de carbassĂł per Som Gent de Profit

 

Un carbassĂł

150 g matĂł

50 g nous

50 g festucs

mitja llauna de piquillos

100 ml d’oli d’oliva 0,4Âş

un gra d’all

sal i pebre

 

Tallem el carbassĂł a lĂ mines molt fines. Fem una barreja amb el matĂł, les nous picades i els festucs picats. Estirem cada lĂ mina de carbassĂł i la farcim amb una bona cullerada de matĂł. Ara fem la salsa de piquillos. Piquem l’all i el coem amb els piquillos i un bon raig de vi blanc, lentament, fins evaporar el vi blanc i fins que l’all sigui cuit. Triturem el resultat i emulsionem amb oli. Salpebrem. En el plat posem una base de salsa de piquillos i acabem amb els rotllets a sobre

 

preparant la tapa per ser fotografiada

imatge/prova de com hem fet la foto de la recepta

Campus de cuina per adolescents. Pasta

dissabte, 25/07/2015

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

AixĂ­ que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomĂ quets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, mĂ©s fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomĂ quets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassĂł

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomĂ quets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassĂł i de pastanaga amb l’estri magnĂ­fic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi cĂ piguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomĂ quets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGĂŤNIA

16 plaques de canelĂł

1 albergĂ­nia

100 g de formatge d’untar

100 g de matĂł

50 g de formatge parmesĂ  ratllat

un grapat de nous

Daus de tomĂ quet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfĂ brega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesĂ  ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergĂ­nia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generĂłs i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergĂ­nia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomĂ quet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta Ă©s tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o lĂ mines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

dilluns, 6/07/2015

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran Ă©xit, perquè totes les receptes han sortit bonĂ­ssimes i els participants s’ho han passat molt bĂ©!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. DependrĂ  del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els segĂĽents temes:

– Arrossos

– Sopes fredes

– Carn

– Pasta

– Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocciĂł i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomĂ quets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mĂ­nim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (nomĂ©s coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebĂ© queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebĂ© coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomĂ quets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocciĂł afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts mĂ©s abans de portar-ho a taula.

EstĂ  clar que podem fer el sofregit mĂ©s ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volguĂ©s posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, desprĂ©s, farem el sofregit de ceba i tomĂ quet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serĂ  el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serĂ  el primer que enrossirem (a foc fort) i desprĂ©s ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocciĂł de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

risotto cremĂłs de bolets i espĂ rrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir Ă©s bomba i queda molt bĂ©)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espĂ rrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocciĂł.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bĂ© i servim. Ha de quedar cremĂłs.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del risotto

 

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no nomĂ©s sĂłn family friendly, sinĂł que tenen Ă nim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi Ă©s representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a mĂ©s, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes caracterĂ­stiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’Ă pat d’un nen.

El primer que sorprèn (bĂ©, a mi no tant…) Ă©s la negativa per part del sector (de la restauraciĂł, s’entĂ©n) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures sĂłn un problema. I Ă©s que els nens no ho passen bĂ© quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure sĂłn dos conceptes totalment allunyats del que un nen entĂ©n com a diversiĂł. Quan l’Ă pat se’ls fa llarg i tediĂłs, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència Ă©s que tothom pateix, i el primer que pateix Ă©s el nen. Però tambĂ© pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bĂ©, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’Ă pat serĂ  plaent i exitĂłs.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qĂĽestions gastronòmiques. De fet, aquesta Ă©s una qĂĽestiĂł fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, Ă©s a dir, temor a allò que Ă©s nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’Ă©sser humĂ  per evitar intoxicacions i enverinaments gratuĂŻts. Els nens aprenen que un aliment Ă©s innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors sĂłn els adults que els donen confiança. Per aquesta raĂł Ă©s molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusiĂł, si deixem que l’infant triĂŻ el menĂş, aquest sempre serĂ  molt previsible: molt probablement demanarĂ  els aliments a que estĂ  habituat i rebutjarĂ  tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanaciĂł Ă©s triar nosaltres el menĂş que tots menjarem i, sobretot, farem de l’Ă pat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanaciĂł: quan sabem que el plat contĂ© aliments que poden causar rebuig (majoritĂ riament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versiĂł reduĂŻda del plat, Ă©s a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (sĂłn molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomĂ quet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa especĂ­fica per a cocciĂł a microones, durant cinc minuts, a potència mĂ xima. Les traiem del microones i mirem si sĂłn molt dures, simplement exercint una mĂ­nima pressiĂł amb els dits. Si veiem que sĂłn dures, les tornem a posar al microones tres minuts mĂ©s.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si sĂłn saltades a la paella (primer escaldades i desprĂ©s saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomĂ quet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomĂ quet Ă©s imprescindible, perquè sinĂł el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Bon temps, bones amanides. Una de carxofes i pop, sense feina

dissabte, 20/06/2015

Ja sé que no és temps de carxofes, però resulta que hi ha carxofes en conserva que són molt dignes, diria que són molt bones. I les podem fer lluir a una amanida. Les carxofes en conserva sempre tenen un punt de vinagre, per això queden bé a les amanides, on el vinagre sempre hi té un paper estel·lar.

A l’estiu, hi ha d’haver bones amanides, perquè sĂłn fresques i vĂ©nen molt de gust, però tambĂ© hi ha moltĂ­ssima mandra. AixĂ­ que aquesta amanida tĂ© aquestes dues funcions: oferir un plat fresc, nutritiu perquè contĂ© proteĂŻna i podria ja ser un plat Ăşnic o de carmanyola, i que es pot fer amb tota la mandra del mĂłn!

 

AMANIDA SANTA MANDRA

2015-01-30 21.28.53.jpg

Barreja d’enciams

un tomĂ quet d’estiu d’aquells que menjaries sense res mĂ©s, dolcĂ­ssim

Pop ja cuit

Un pot de carxofes en conserva de bonĂ­ssima qualitat (innegociable)

Un bon grapat d’olives negres sense pinyol

Oli

Sal

Germinats

La Ăşnica feina que tĂ© aquesta amanida Ă©s assecar les olives negres (que tambĂ© podeu prescindir-ne, tot i que hi donen un toc interessant). Es poden assecar de moltes maneres. La mĂ©s ortodoxa Ă©s a 100ÂşC al forn un parell d’hores, lentament. L’altra manera Ă©s a 180ÂşC, deu minuts. Un cop fredes, les esmicolem amb un morter, en fem pols.

Volia inventar una senyora vinagreta, plena de secrets i idees complicades, com podria ser el gingebre, la pell de la taronja o el coriandre. Però no va ser així, el dia que la vaig fer. Només hi vaig posar oli en abundància i un bon pessic de sal.

Ara, quan la torni a fer, hi posaré un polsim generós de pebre vermell (i si pot ser una mica picant, millor)

La resta de l’elaboraciĂł ja es veu a la foto. Simplement amanir amb abundant oli i sal la barreja d’enciams. Afegir-hi el tomĂ quet a daus, el pop, les carxofes i la pols d’oliva negra. Acabem amb uns germinats.

I a partir d’aquĂ­ la imaginaciĂł i el que tinguem a la nevera: avellanes, quicos, espĂ rrecs verds, pebrot verd, blat tendre o trossets de taronja fresca (perquè no!)

 

Un pastĂ­s de xocolata apte per a celĂ­acs

diumenge, 24/05/2015

A els Matins de TV3 em demanen que expliqui com enfoquem servir a persones celĂ­aques al restaurant.

Jo els proposo que mentre ho explico els prepararé un pastís de xocolata. Perquè, precisament, és amb les postres on més dificultats troben els celíacs a triar i a estar segurs que el que mengin serà segur.

Us penjo el bloc del programa on es va tractar el tema. L’elaboraciĂł del pastĂ­s la trobareu mĂ©s aviat cap al final.


El tall Ă©s llarg perquè es tracta ben bĂ© d’un reportatge, però m’ha semblat molt interessant de penjar perquè cada vegada hi ha mĂ©s persones afectades per aquesta intolerĂ ncia i tots hem d’estar atents. O sigui que no ens estarĂ  de mĂ©s de tenir quatre nocions i escoltar els consells que els experts de platĂł expliquen.

Com que a plató ho van explicar molt bé però jo vaig anar una mica apurada de temps per explicar bé la recepta, aquí us la deixo perquè tot quedi clar i fàcil. De fet és un pastís molt i molt fàcil.

PASTĂŤS DE XOCOLATA SENSE GLUTEN

2015-05-22 11.47.06.jpg

200 g de xocolata

150 g de mantega

150 g de sucre

4 ous

50 g de midĂł de blat de moro (Maizena)

50 g d’ametlla en pols

una culleradeta de canyella

un pessic de sal

Simplement batem els ous amb el sucre. Fonem al microones la mantega amb la xocolata. Unim als ous amb sucre. Afegim l’ametlla en pols, el midĂł de blat de moro, la sal i la canyella en pols. Barregem suaument fins integrar. Aboquem a un motlle de silicona o un motlle protegit amb paper de forn i coem a 180ÂşC al forn durant 30 minuts (si ho fem en petits motlles com el de la foto, la cocciĂł es reduirĂ  a 15 minuts)

Jo ho complemento amb una trufa, salsa de xocolata i gerds.

Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons

dissabte, 16/05/2015

És una cançó que sempre m’ha repicat a la memòria. De tant en tant, em descobreixo taralejant-la. La trobo tan innocent, tan tendra i, alhora, tan dramĂ tica….Entenc que els calçons que protagonitzen la cançó formen part de l’escardalenc patrimoni de l’autor i tambĂ© entenc que els macarrons no sĂłn d’aquells excelsos, simplement sĂłn macarrons, menjar.

Malgrat els calçons ja no propis del nostre armari i que per el preu que podem comprar els macarrons potser ja no justificaria quedar-nos sense la única peça de roba que ens tapa les vergonyes, hi ha plats dels que no es pot prescindir, sigui quina sigui la teva edat, nivell econòmic i circumstàncies col·laterals. I aquest plat, en el meu cas, són aquests macarrons amb tomàquets secs i alfàbrega

 

MACARRONS AMB TOMĂ€QUETS SECS I ALFĂ€BREGA

2015-01-23 15.12.39.jpg

400 g de rigatone

200 g de tomĂ quets secs rehidratats amb oli i herbes

una ceba gran

dos grans d’all

un raig de vi blanc

un manat d’alfĂ brega

Formatge parmesĂ  al gust

sal

 

Anem a veure, el tema Ă©s senzill, molt.

Fem un sofregit de ceba i all, tot picat, lentament, fins que la ceba quedi ben cuita. Afegim un bon raig de vi blanc i esperem que evapori. Triturem els tomĂ quets secs i ho barregem amb el sofregit. Afegim una mica de sal. Bullim els rigatone al dente, deu minuts. Immediatament els barregem amb els sofregit de tomĂ quets secs.

Emplatem i acabem amb l’alfĂ brega fresca picada i el parmesĂ  al gust.