Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Fruites i verdures per prevenir el cĂ ncer

dilluns, 14/10/2013

La FederaciĂł Catalana contra el CĂ ncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura Ă©s una bona prevenciĂł contra aquesta malaltia.

Per a sensibilitzar a la poblaciĂł, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar mĂ©s fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostraciĂł d’una senzillĂ­ssima i econòmica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol·licitar via xarxes socials. Això de les xarxes socials, dĂ­game? funciona la mar de bĂ©.

Vam fer la demostraciĂł al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. És com transportar-te a un poble, amb turistes, això sĂ­. Carrers petits, gent saludant-se a plaça, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta Ă©s canviar de ciutat. I el mercat Ă©s una delĂ­cia.

Vam fer allò que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al  cap (amb tomĂ quets secs, alfĂ brega….i altres històries), però com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitjĂł (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Però anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. AixĂ­, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones sĂłn diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perquè tenen unes lĂ­nies circulars al peduncle, o sigui al cul del melĂł. Les melones sĂłn mĂ©s dolces, menys fibroses i, en definitiva, mĂ©s bones.

13_fecec_fruiteria.JPG

els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)

13_fecec_melons.JPG

13_fecec_enciam frances.JPG

busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós

Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Califòrnia per el color. Les catalanes sĂłn blanques i les de Califòrnia sĂłn mĂ©s fosques. TambĂ© m’explica que el pinyĂł xinès, de gran predicament per el bon preu que tĂ© Ă©s bo cru, però cuinat s’enrancia i perd tot l’interĂ©s. Sabrem que tenim un pinyĂł xinès perquè tĂ© una forma mĂ©s arrodonida i un peduncle que sembla un ull.

13_Fecec_nous catalanes.JPG

Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia

13_Fecec_equip directiu.JPG

A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa

Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al pĂşblic

13_fecec_sucs de fruites.JPG

 

I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.

 

Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites

13_taller_fecec_Recepta.jpg

un pebrot groc

un pebrot vermell

un pebrot verd (que no sigui dels de fregir)

200 gr. de formatge d’untar

Un grapat de nous

Un mango

Orenga

Julivert

Un enciam francès

RaĂŻm

Oli i sal

 

És qĂĽestiĂł d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180ÂşC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a lĂ mines mĂ©s o menys regulars. Reservem.

Fem un farcit amb formatge d’untar i tot allò que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert.  Ho barregem tot en un bol. Estirem les lĂ mines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix.

A part, fem una amanida, d’enciam francès amb xampinyons crus i raĂŻm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam.

Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dolç, d’una qualitat sensacional, que no nomĂ©s feia el plat mĂ©s bonic, sinĂł que li donava un toc encara mĂ©s saborĂłs i tenia certa coherència amb el plat (el pebre vermell Ă©s el resultat d’assecar pebrots)

 

13_fecec_pebrots.JPG

Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....

En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar sĂłn els de morro de vaca. I ensenyo perquè en diuen morro de vaca, perquè a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben bĂ© un morro de vaca.

Moltes grĂ cies FECEC per convidar-me a l’acte de presentaciĂł de la Setmana de PrevenciĂł del CĂ ncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenciĂł Ă©s el primer pas. 

Cuina monĂ stica d’en Jaume FĂ brega i…unes postres

dimecres, 2/10/2013

Fa uns dies vaig comprar un llibre que em va atraure per dues raons. La primera Ă©s que Ă©s el darrer llibre de Jaume FĂ brega, i això sempre Ă©s garantia d’Ă©xit i m’atrau perquè sempre descobreixo anecdòtes i històries culinĂ ries i dels aliments que desconec. La segona Ă©s per la temĂ tica: les receptes dels nostres monestirs.  En una Ă©poca en que les cuines domèstiques han quedat plenes de teranyines, solitĂ ries, buides i sense contingut, em temo que els  garants del patrimoni culinari del nostre paĂ­s seran els monestirs, a l’estil mĂ©s autèntic de l’Edat Mitjana, quan els monestirs van ser el reducte cultural, on s’hi conservava celosament i s’intentava transmetre el pòsit cultural de tot un territori.

Per als qui no el conegueu, en Jaume Fàbrega és un historiador, escriptor, periodista, consultor gastronòmic i una eminència en tot allò que té a veure amb la forquilla i la cullera. En sap un niu, i val la pena escoltar-lo i llegir-lo. Ha publicat més de cinquanta llibres i quatre enciclopèdies de referència en el món alimentari i cultural culinari http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega http://jaumefabrega.blogspot.com.es/i també té una colla de blocs. En definitiva, val la pena conèixer a en Jaume Fàbrega.

En aquest darrer llibre “Cuina monĂ stica” l’historiador FĂ brega explica una colla de receptes que encara es troben avui als monestirs, tot i que les receptes presentades s’han cuinat històricament en aquests reductes de silenci.

De totes les receptes consultades, m’ha vagat fer una llet d’ametlles. Us transcric la recepta i tambĂ© el text que l’acompanya

DSC00450.JPG

Llet d’ametlles

SEguint un procediment similar al de l’orxata, podeu fer una orxata d’ametlles.  A Mallorca, en algun poble, com ara Santa Maria del CamĂ­, la llet d’ametla Ă©s tĂ­pic prendre-la la nit de Nadal, a la sortida de missa de matines o missa del Gall. 

La llet d’ametlles pertany a la tradiciĂł medieval i dels monestirs. Fra Sever d’Olot ens n’explica una recepta que anomena “emmetllat”. Era un ingredient bĂ sic per a la cuina – sopes, salses, cremes…-, ja uqe la llet de vaca no s’utilitzava. tambĂ© es feia servir com a refresc, i com a tal tambĂ© apareix al llibre d’Altamiras, “Nuevo arte de cocina”

Ingredients

200 gr. d’ametlles pelades/1 litre d’aigua/ 1 pela de llimona / mig canĂł de canyella / sucre a discreciĂł

Tritureu les ametlles amb aigua aromatitzada amb la llimona i la canyella i feu-les arrencar el bull, sense parar d remenar. Ensucreu-ho al vostre gust i refrigereu-ho

 

A partir de la llet d’ametlles, com que queda bastant densa, en vaig fer unes postres.

 

Postres de llet d’ametlles i codonyat

És prou dolça i potent com per no haver de posar-hi gaire cosa més.

pa de pessic

500 gr. de llet d’ametlles

5 fulls de gelatina

codonyat

nous

iogurt

canyella

 

Primer vaig tallar unes lĂ mines de pa de pessic i el vaig disposar en la base d’un motlle quadrat

Vaig pesar la llet d’ametlla (desprĂ©s de beure’n un bon got) i en quedava 500 gr. Vaig hidratar 5 fulls de gelatina (un per cada 1oo gr. de producte) en aigua freda. Els vaig escĂłrrer i els vaig fondre al microones, uns segundets. Els vaig integrar a la llet d’ametlles.

I ho vaig posar sobre el pa de pessic.

Vaig tallar lĂ mines de codonyat i el vaig posar sobre la llet d’ametlles. Vaig reservar a la nevera durant ben bĂ© dues hores, perquè la gelatina quallĂ©s.

Després vaig tallar el pastís a quadrats i el vaig servir amb unes nous, una cullerada de iogurt grec (lleugerament ensucrat) i canyella per sobre

I ja estĂ . MagnĂ­fic!

 

13_pastĂ­s ametlla_flaminia.jpg

La fotografia Ă©s de Flamminia Pelazzi

DSC03902.JPG

 DSC03903.JPG

1, 2, 3 plat a taula. Tunnejant truites de patates (a casa)

dissabte, 28/09/2013

A casa del herrero, cuchara de palo.

I a casa del cuiner, poques ganes d’encendre fogons. Ja sĂ© que les intimitats no s’escampen i que els draps bruts es renten a casa, però no me’n puc estar d’enorgullir-me d’un plat que no em va costar ni dos minuts de fer. BĂ©, de fet, si que m’hi vaig estar dos minuts….obrint plĂ stics. D’acord, d’acord, accepto que Ă©s poc sostenible, que no Ă©s l’opciĂł gastronòmica que es mereix aquest bloc, però deixem-nos de demagògies i acceptem-ho: a vegades ens hem de deixar estimar i ajudar per la industria alimentĂ ria.

L’altra dia, a casa, hora de sopar, mandra i gana. Tot plegat ens aboca a un abisme, a un escenari dantesc, a un futur massa incert. Busco una soluciĂł, un plisplas, i el trobo en una truita de patata i espinacs que mai confessaria tenir ni haver tingut a la meva nevera si no fos perquè ara n’estic enamorada d’aquest plat.

DSC03926.JPG

La cosa no s’acaba aquĂ­, els pecats es van agreujant quan per acompanyar la truita, simplement saltejo una barreja de bolets amb conserva, amb un rajolĂ­ d’oli, un granet d’all picat i un polsim de sal. El tema va de pecat mortal quan acompanyo el plat amb una bossa de salsa de quatre formatges i una bona cullerada de pesto. Tot el material Ă©s de Bonarea (crec que Ă©s important, en aquest cas, destacar la marca, perquè no Ă©s el mateix una salsa pesto d’aquĂ­ que d’allĂ . Que vagi per endavant la no intenciĂł de fer cap mena de falca publicitĂ ria, perquè crec que ni els cal)

Acabo gratinant amb una mica de formatge brie,  uns pinyons torrats (que ja tenia a casa) i el toc definitiu: un borrissol de germinats de remolatxa.

En definitiva, la recepta (que no n’hi ha, de fet) Ă©s:

1 truita de patates i espinacs

1 bossa de salsa quatre formatges

1 bossa de salsa pesto

100 gr. de formatge brie

un grapat de pinyons torrats

una mica de germinats de remolatxa

oli i sal

 

En una paella, amb un raig d’oli, enrossim un gra d’all picat, llavors hi posem els bolets ben escorreguts i donem un cop fort de paella. Els reservem.

obrim les truites per la meitat, les tallem en quatre, de manera que quedin vuit triangles. Disposem els bolets a sobre. Cobrim amb formatge brie. Introduim al forn, per escalfar i gratinar.

Escalfem la salsa de formatge i la posem al costat de la truita. acabem amb una cullerada de pesto a temperatura ambient. I un grapat de germinats.

 

Els germinats no només fan una funció decorativa, sinó que són molt i molt nutritius, alhora que atorguen un contrapunt fresc al plat.

 

 DSC03929.JPG

Busco l’expiaciĂł mitjançant la utilitat del plat. Si nomĂ©s a un dels usuaris del bloc li fos Ăştil aquesta recepta, els meus pecats quedaran absolutament saldats. GrĂ cies, amics, per ajudar-me a blanquejar el meu esperit i el meu sentiment de culpabilitat etern.

 

Mongetes tendres, publicat a Psychologies

dissabte, 21/09/2013

13_psy_mongetes.jpg

Encara hi ha bones mongetes tendres. Tot i que la mongeta tendra Ă©s de temporada, d’ara, d’estiu, la veritat Ă©s que Ă©s l’hortalissa per excel·lència, i en mengem tot l’any. En aquest article que vaig publicar a la revista Psychologies, teniu un grapat d’idees perquè no sempre surtin a taula bullides i amb patates.

Baklava per començar un àpat

dilluns, 16/09/2013

La baklava són unes postres àrabs molt dolces, amb abundància de mel, festucs i altra fruita seca. Ara ens són més familiars perquè amb la darrera immigració han sorgit, sobretot a les grans ciutats, pastisseries on les venen. Fan goig, als aparadors, tan lluents, regalimant dolçor i proclamant mossegades cruixents.

A partir d’aquestes postres tradicionals se m’acut de fer-ne una proposta salada, de primer plat o d’aperitiu, però tambĂ© com a pica-pica, una idea per als sopars informals, per posar al mig de la taula. Ideal per sopar veient una pel·lĂ­cula, el fĂştbol o mandrejar al sofĂ  de casa, un vespre de cap de setmana (això vosaltres….que jo treballo!)

 

BAKLAVA DE CARBASSĂ“ I TOMĂ€QUETS SECS

DSC00427.JPG

 

Per a 10 pax

Un paquet de pasta phyllo

200 gr. de mantega

400 gr. de formatge brie

3 carbassons grans

2 porros

400 gr. de tomĂ quets secs

200 gr. de panses

 

Piquem el carbassó i el porro. Els saltem a la paella, amb un raig d’oli i sal. Han de quedar cuits i secs

Fonem la mantega. Amb un pinzell pintem la base d’una safata de forn. Estirem una capa de phyllo, pintem amb mantega fosa, una capa de phyllo,…anem fent fins arribar a la meitat del paquet.

DSC00421.JPG

Al mig posem les verdures, sempre fredes, els tomĂ quets secs tallats menuts, les panses i el formatge brie tallat a daus. Tapem amb una capa de phyllo, pintem amb mantega fosa, una capa de phyllo, mantega fosa….fins acabar el phyllo.

DSC00423.JPG

Seccionem a quadres amb l’ajut d’un ganivet esmolat. És molt important, molt, tallar-ho abans, perquè després és gairebé impossible, es trenca tot

DSC00424.JPG

 

Tapem amb paper d’alumini i fem coure 40 minuts a 180ª. Destapem i fem coure 20 minuts més, perquè quedi ben torrat.

 

 

Pa amb tomĂ quet i xocolata

dimarts , 3/09/2013

És un dels berenars tradicionals, de tota la vida, malgrat pot sorprendre a moltes persones, que els sembla una excentricitat i una modernitat el fet de combinar dos gustos aparentment antagònics: xocolata i tomàquet.

El pa amb tomĂ quet Ă©s la nostra menja-recurs i Ă©s el punt de partida. A partir d’aquĂ­, parlem-ne. I aquest pa amb tomĂ quet es farcirĂ  de tot, fins i tot de xocolata, amb total tranquil·litat. Aquest Ă©s un argument, però l’altre Ă©s que la xocolata no Ă©s pas un producte que destaqui per la seva dolçor, sobretot si parlem de xocolates a la pedra i xocolates amb un alt contingut de cacau, perquè precisament el cacau Ă©s amarg. Aquesta Ă©s la raĂł per la que el pa amb tomĂ quet hi combina tant bĂ©. Em costaria una mica mĂ©s de combinar pa amb tomĂ quet i xocolata blanca….

BĂ©, aquĂ­ teniu la recepta. He preparat uns panets seguint la recepta d’Anna Bellsolá, del seu llibre  PAN EN CASA, que m’ha quedat magnĂ­fica. La lectura Ă©s: tenint bons professionals del pa a casa nostra, no cal inventar noves fòrmules. I la grĂ cia Ă©s que com que el pa ja porta la xocolata, em permet de fer un entrepĂ  de pa amb tomĂ quet, xocolata i pernil!

DSC00104.JPG

Ingredients:

  • 1 kg de farina
  • 650 ml de llet
  • 160 g de mantega
  • 70 g de sucre
  • 20 g de llevat de forner
  • 20 g de sal
  • 390 g de xocolata en gotes
  • Ou per pintar

Recepta:

  1. Pastar tots els ingredients menys la xocolata
  2. costa una mica pastar perquè la massa Ă©s enganxosa, per això no s’ha de defallir i continuar pastant fins aconseguir una massa fina i elĂ stica (o fer servir una kitchen Aid, com faig jo….)
  3. Sabrem que la massa està a punt quan puguem estirar-la entre les mans i queda com transparent, com un vel,  sense trencar-se.
  4. Quan  estigui a punt, afegim la xocolata.
  5. Deixem reposar 50 minuts, tapada amb un drap humit.
  6. Dividim la massa en quatre porcions. Deixem reposar 20 minuts més.
  7. FEm les boletes, de 40 gr. cada una.
  8. Deixem que fermentin durant una hora i mitja.
  9. Pintem amb ou batut amb una mica de sal (es fa per diluir millor l’ou). (jo no vaig pintar el panet, per això va quedar mat)
  10. Enfornem 25 minuts a 180ÂşC
DSC00105.JPG
DSC00106.JPG

Tatin de carbassa i botifarra negra

dijous, 15/08/2013

Una de les entrades de més èxit del bloc ha estat http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/07/22/aixi-faig-la-tatin-de-poma/

No m’ho hauria pensat mai, que tinguĂ©s tantes visites. AixĂ­, doncs, m’he animat a fer una altra tatin. En aquest cas no Ă©s de poma, sinĂł de carbassa, botifarra negra i formatge brie. I no la mengem per postres, sinĂł de primer plat. És ideal per fer-la en un sopar per quedar bĂ©, perquè permet fer-la amb antelaciĂł i escalfar-la just en el moment de servir-la, donant-li un cop de forn. Això sĂ­, s’ha de fer en motlle individual, perquè quan la toquem amb la forquilla i el ganivet es trenca tota.

AquĂ­ teniu la recepta:

 

TATIN DE CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

(per a 4 persones)

 DSC00410.JPG

500 gr. de carbassa neta i tallada a daus

250 gr. de botifarra negra

100 gr. de formatge brie

una branca de farigola fresca

100 ml de vi blanc

50 gr. de sucre

 

Pasta brisa

150 gr. de farina

75 gr. de mantega

1 ou petit (o un rovell d’ou XL)

una culleradeta de sal

1/2 culleradeta de llevat en pols

una culleradeta de sucre

Comencem per la pasta brisa (tambĂ© la podeu comprar feta). Arenem la mantega amb la farina, fins que canviĂŻ de color i la mantega hagi desaparegut totalment. És millor treballar la mantega freda, tallada a dauets, perquè si estĂ  a temperatura ambient engreixa molt. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Barregem bĂ©. Afegim l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogènia. L’emboliquem amb plĂ stic film i la refredem a la nevera, durant ben bĂ© una hora.

Mentrestant, en una paella, a foc mig, saltem la carbassa fins que perdi la cruor, uns deu minuts. Afegim una mica de sal i la farigola. Hi aboquem el vi blanc,i a foc lent, esperem que la carbassa l’embegui.

En una paella fem un caramel amb els 50 gr. de sucre i un parell de cullerades de sucre. Quan sigui daurat, el posem en la base del motlle, que pot ser metàl·lic, pírex o silicona. Col·loquem la carbassa ben premuda sobre el motlle, procurant que no quedin forats. Després hi posem la botifarra negra i el formatge brie. Estirem la massa brisa, la tallem de la mida del motlle i la posem tapant el formatge brie. Coem al forn durant vint minuts a 180ºC o fins que veiem que la massa és torrada.

Tot just sortint del forn, desemmotllem i servim immediatament.

 

 DSC00409.JPG

 

EstĂ  escrit als annals dels plats

dimecres, 7/08/2013

SĂ­, fa il·lusiĂł, molta, tota. Recollir els plats acabats, bruts, d’una taula d’uns clients i trobar-te escrit un missatge al plat. Concretament, aquest:

DSC00126.JPG

 DSC00127.JPG

Malgrat tots els llibres escrits, ara i adĂ©s, sobre urbanitat i bones maneres, dictaminen que sobre el plat escurat de xocolata mai s’emprarĂ  el dit per escriure-hi missatges, m’he passat les prescripcions educatives i, clar, m’he desfet en manifestacions de joia i alegria vers el nano que ho ha escrit. Perquè sĂ­, l’autor del quadre fet amb pintura de xocolata del 70% Ă©s un nen de 12 anys, a qui li agrada molt menjar, i que va demanar com a regal/premi de final de curs, venir a dinar a Semproniana.

El nano va gaudir de tots els plats, però l’apoteosi va arribar amb les postres, amb el DelĂ­rium Tremens de xocolata, unes postres que fa tants anys que fem com anys tĂ© Semproniana. Moltes vegades he volgut canviar la recepta o la presentaciĂł del DelĂ­rium Tremens, però els clients no m’ho permeten. Volem canviar la presentaciĂł perquè les postres de restaurant han canviat molt i crec que el nostre DelĂ­rium Ă©s massa auster, massa lineal. Però quan penso en possibles presentacions, sempre em fa angĂşnia emmascarar-lo. I, a mĂ©s, que Ă©s això d’estar tot el dia creant volums i escultures? Si el delĂ­rium Ă©s aixĂ­, Ă©s aixĂ­, i punt.

DSC00170.JPG

I si Lucio Fontana, artista conceptual, considera que les seves incisions als quadres sĂłn la sublimaciĂł de l’art, perquè no considerar que l’austeritat del meu DelĂ­rium no Ă©s maca?

De manera que buscant analogismes, decideixo que aixĂ­ ha estat, Ă©s i serĂ  el meu DelĂ­rium Tremens. I desitjo que la seva pervivència es vagi consolidant fins el punt que s’escrigui no en els annals de la història (que em sembla molt presumptuĂłs, per part meva) sinĂł en els ANNALS DELS PLATS (com el que il·lustra aquesta entrada)

LA RECEPTA DEL DELĂŤRIUM TREMENS

  • 250 gr. de cobertura de xocolata negra
  • 125 gr. de mantega
  • 4 ous
  • 100 gr. de sucre
  • 15 gr. de midĂł de blat de moro (Maizena)

 

Fonem la mantega i la cobertura al bany maria.

Batem amb energia els ous, el sucre i el midĂł de blat de moro, fins emblanquir. Afegim la barreja de mantega i xocolata i integrem.

Posem en motlles rectangulars, i coem al bany maria, a 180ºC, tapat amb paper d’alumini, durant mitja hora.

Servim tebi acompanyat de salsa de xocolata. Simplement fonem 200 gr. de xocolata amb 100 ml d’aigua.

Amanides d’estiu I

dilluns, 5/08/2013

Es veu a venir que aquestes vacances aniran farcides d’amanides. Per dues raons: perquè fa calor, i aquesta és una dada objectiva, i l’altra raó, la primordial, i que no hauria de confessar, com a mínim en el bloc, és que aquest estiu em fa mandra cuinar.

Ha estat un curs dur, amb moltes vicissituds, molts canvis, moltes hores de feina i cansament acumulat. El cos se n’ha ressentit, i ara necessito un descans, fins i tot dels fogons.

O sigui nois, que aquest estiu toca amanir vegetals.

La primera de les amanides d’estiu, és aquesta que us presento, que és, com totes , molt senzilla de fer, i es basa, simplement en barrejar elements, principalment vegetals, i això sí, amanir-ho amb una bona vinagreta, o salsa d’amanir.

DSC00165.JPG

 

INGREDIENTS

-          Un cogombre

-          Una poma

-          200 gr. de salmó fumat

-          Sis anxoves

-          Deu tomàquets secs

-          Un potet d’ous negres de peix Royal

-          Un grapat d’avellanes.

 

L’amanit és una mica especial, però per descomptat, es pot fer com es vulgui. Jo tinc unes melmelades del POT PETIT, que ja n’he parlat en algun altre post. Les faig servir per acompanyar el formatges, la carn, peixos grassos i, en aquest cas, com a base d’una salsa per amanir:

  • Una culleradeta de postres de gelea d’anĂ­s estrellat
  • 150 ml d’oli d’oliva extra verge
  • Un pessic generĂłs de sal

 DSC00166.JPG

Doncs res, es tracta de tallar el cogombre, la poma (sense pelar, però tot ben net), i la resta d’ingredients. Barrejar-ho tot.

Fer una salsa, emulsionant l’oli d’oliva amb la gelea d’anís estrellat i la sal. Amanir-ho bé i deixar-ho a la nevera, fins el moment de servir.

Terra de cuscĂşs

divendres, 2/08/2013

Això del whatsapp Ă©s una hotline en tota regla. Una hotline de cuina…en el meu cas. Amics i amigues, si tenen un dubte culinari o han menjat algun plat a casa que els ha agradat i el volen reproduir, m’envien un whatsapp, demanant-me la soluciĂł a l’enigma (si Ă©s que n’hi ha, clar).

En aquest cas, l’amiga em preguntava com es fa un plat que, a la carta de Semproniana, hem denominat Terra de cuscĂşs.  De fet Ă©s una amanida de cuscĂşs amb mini hortalisses. Juguem amb el suport, un test i amb la textura granulosa del cuscĂşs i el color marronĂłs integral. A la meva amiga li va agradar la presentaciĂł, però tambĂ© el gust del cuscĂşs, que va amanit amb un oli de menta, i porta uns quicos barrejats amb el cuscĂşs, que com que sĂłn del mateix color del gra no es veuen. Quan menges l’amanida et sorprenen els quicos, com si del sobat petazeta es tractĂ©s, però en versiĂł menys sofisticada. La funciĂł dels dauets de tomĂ quet Ă©s donar-hi una mica de frescor al cuscĂşs.

I ja estĂ !

 

 

DSC00176.JPG

DSC00178.JPG

 

TERRA DE CUSCĂšS

Per a quatre persones

400 gr. de cuscĂşs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal 

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscĂşs. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscĂşs en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bĂ© i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂşs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

DSC00181.JPG

tot a punt per fer passar als testos

Pelem les pastanagues, tallem els raves, tallem els tomĂ quets de jardĂ­, rentem els carbassonets.

Protegim el test amb una fulla de col, farcim amb el cuscĂşs i acabem amb les mini hortalisses clavades al cuscĂşs, com si estiguessin creixent de la terra

 

 

DSC00159.JPG

cuscĂşs integral

PROCÉS PER FER L’OLI DE MENTA

DSC00161.JPG

escaldant les fulles de menta

DSC00162.JPG

refresco fulles de menta

 

DSC00164.JPG

eixugo fulles de menta amb un paper. Han de quedar ben seques