Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Dia Mundial de la Diabetis

dimecres, 19/11/2014

El dia 14 de novembre va ser el Dia Mundial de la Diabetis. L’Associació de diabĂštics de Catalunya http://www.adc.cat/ va organitzar tota una colla d’activitats, al llarg d’una setmana.

Una d’aquestes activitats era una conferĂšncia, que vaig tenir el privilegi de donar, en la que proposava plats saborosos i aptes per a les persones que pateixen aquesta malaltia crĂČnica. A la xerrada no vaig detallar les receptes per evitar que es fes pesat. I els vaig prometre que penjaria les receptes al bloc.

Els que seguiu el bloc veureu que vaig parlar d’algunes receptes que ja he penjat anteriorment en aquesta pĂ gina digital, perĂČ ara estan mesurades per plat, o sigui, cada recepta estĂ  mesurada per a una persona, i una dietista experta en diabetis m’ha fet la valoraciĂł nutricional, que veureu sota cada tĂ­tol de la recepta.

En tot cas, aquí teniu moltes idees per les festes que arriben i també per cada dia.

 

SalmĂł farcit de formatge, cogombrets, tĂ peres i porradell amb germinats

Un aperitiu amb aliments que no aporten Hidrats de Carboni, HC. No cal substituir per res

2012-11-18 13.56.40.jpg

 

20 g de salmĂł fumat

15 g de formatge d’untar

Un cogombret

Dues tĂ peres

Un trosset de ceba tendra

Una mica de porradell

Pebre negre

Germinats de ceba

Una fulla d’espinac tendre

 

Barregem el formatge d’untar amb la ceba tendra, el cogombret, les tàperes i el porradell, tot picat. Amanim amb una mica de pebre negre. Estirem el salmó i al centre hi posem la barreja de formatge i encurtits. Emboliquem com un ravioli. Acabem amb els germinats i posem sobre una fulla d’espinac tendre.

Ravioli de carbassĂł i hummus

 

2014-11-09 19.50.59.jpg

 

Mig carbassĂł

100 g de cigrons cuits. Equivalent a 2 racions de CH. Equivalent a uns 100 g de patates*

Un raig d’oli d’oliva

Sal

SĂšsam torrat

 

Amb una mandolina fem tires de carbassó, ben primes. Les coem a una paella, amb un fil d’oli, poca estona. Les anem reservant.

Fem l’hummus, triturem els cigrons cuits amb una mica de suc de llimona, un raig d’oli d’oliva i una mica de sal. No Ă©s ben bĂ© un hummus, perĂČ farĂ  el fet.

Fem una creu amb les tires de carbassĂł i al centre posem una culleradeta d’hummus. Tanquem. Es pot menjar a temperatura ambient, perĂČ si ho volem cuit, ho podem posar un moment al forn o passar per la planxa. Acabem amb sĂšsam torrat.

 

Remenat d’ous amb bolets i ceba tendra

Un primer o segon sense HC. 

 

 

2014-10-08 15.10.07.jpg

2 ous

50 g de barreja de bolets

Una ceba tendra petita

10 ml de nata

Farigola fresca

Sal i pebre

Oli d’oliva

 

Primer sofregim la ceba tendra, en oli d’oliva, lentament. Per altra banda, saltem els bolets en una paella amb un raig d’oli, una mica de julivert trinxat i el gra d’all picat, fins que perdin tota l’aigua, salpebrem. En una paella, posem la ceba, els bolets i hi aboquem els dos ous batuts. Afegim una mica de nata, salpebrem i anem donant voltes fins que els ous sĂłn cuits. Procurem que no es quallin en excĂ©s perquĂš no quedin secs. Finalment, hi afegim una mica de farigola fresca i pebre vermell dolç.

 

Amanida de mongeta tendra, mango i formatge fresc

Aquesta amanida equival al plat de verdura de l’àpat, encara que tingui fruita(mango), ja que en te molt poquet

2014-07-07 14.06.49-003.jpg

 

  • 30 g de mongeta tendra
  • 30 g de formatge fresc
  • 30 g de mango
  • 50 g de barreja d’enciams
  • Unes fulles de menta
  • Oli d’oliva 0,4Âș
  • Sal

Escaldem les fulles de menta uns segons i les refresquem immediatament amb aigua i gel. Les assequem molt bĂ©, amb paper absorbent i les triturem amb oli d’oliva i sal. Reservem

Tallem les mongetes a juliana i les escaldem  un parell de minuts en aigua bullint i sal. Les refresquem immediatament amb aigua i gel. Reservem.

Tallem el mango a dauets.

 

Obrim el bitxo, en retirem els fils interiors i les llavors, el tallem i l’afegim al bol, juntament amb l’all i la menta tallats, la pell de la llima i el gingebre ratllats.

Exprimim la llimona sobre el bol i hi afegim vinagre de MĂČdena. Remenem i reservem durant dues hores perquĂš marini.

Tallem les mongetes a la juliana, les escaldem en aigua bullint durant un minut, les refresquem immediatament i les reservem.

Preparem l’amanida: barregem les mongetes tendres amb el formatge fresc a dauets, el mango i la barreja d’enciams. Amanim amb l’oli de menta.

 

 

Amanida d’anxoves, xampinyons i salsa d’avellanes

La mel es per fer salsa per a moltes persones, per tant la quantitat que tocarĂ  per plat Ă©s invalorable

2014-04-22 12.11.34.jpg

40 g de barreja d’enciams

20 g d’espinacs tendres

Un xampinyĂł laminat (20 g)

Tres tomĂ quets xerri (40 g)

Una anxova (10 g)

Oli d’oliva, vinagre

 

Per a la vinagreta (per a 6 racions)

1 cullerada de mel (20g)

2 cullerades de mostassa a l’antiga (40g)

Un grapat d’avellanes (30 g)

4 u d’anxoves (40 g)

Un raig de vinagre de XerĂšs

150 ml d’oli d’oliva

Trencar les avellanes de qualsevol manera, tallar les anxoves menudes. Barrejar la mel i la mostassa. Integrar l’oli i el vinagre. Barrejar amb les avellanes i les anxoves.

Posar els xampinyons en una safata plana i cobrir-los amb oli d’herbes, sal i un raig de vinagre. Poden aguantar fins a una setmana.

Amanir els verds amb l’oli d’herbes. Afegir els xampinyons marinats, els tomàquets xerri tallats per la meitat, una cullerada sopera de vinagreta agredolça i una anxova per coronar el plat.

 

 

 

Trinxat de patata i col amb pinyons i porradell

Aquest plat serà l’equivalent dels 100 g de patata i verdura que mengen habitualment. Amb 100 g aportàra unes 2 racions de CH. 

 

2014-02-21 14.05.10-1.jpg

 

100 g de patata bullida

80 g de col bullida

Sal i pebre

Un grapat de pinyons

ReducciĂł de pero Ximenes

Porradell

 

Aixafem la patata. En una paella, anem aixafant la col i la patata, fins aconseguir que s’amalgami. Salpebrem. Posem en un motlle metĂ l·lic i torrem per els dos costats. Servim amb uns pinyons torrats, un fil de reducciĂł de pero Ximenes i una mica de porradell picat.

 

 Crema de carxofes amb carxofes confitades i xips de carxofa

Aquesta crema pot substituir al plat de verdura de l’àpat

2014-03-15 14.03.46.jpg

 

Per la crema de carxofes

5 cors de carxofa

Una ceba petita

Un gra d’all

250 ml d’aigua o de brou de verdures

Sal i pebre

Oli d’oliva

 

Una carxofa per confitar

100 ml d’oli de gira-sol o d’oliva suau

 

Una carxofa per fregir

Germinats de remolatxa

 

Per fer la crema, piquem la ceba menuda i la poxem amb oli d’oliva, a poc a poc i sense enrossir. Afegim els cors de carxofa, donem un parell de voltes i els cobrim amb aigua o brou. Fem coure una mitja hora o fins que els cors siguin ben tous. Els triturem bĂ© i salpebrem.

 

Per confitar el cor de carxofa, el cobrim amb oli de gira-sol o d’oliva i el coem tan lentament com es pugui fins que sigui cuit. Ho sabrem quan al punxar-lo cedeix amb facilitat.

 

Tallem els cors de carxofa (ara amb una mica mĂ©s de fulla) amb l’ajut d’una mandolina o un ganivet esmolat. Els fregim en abundant oli. Els salem.

 

Servim la crema amb el cor de carxofa confitat i els xips de carxofa. Acabem amb uns germinats.

 

Altres propostes d’acompanyament:

-        Encenalls de pernil torrat

-        Ou escalfat

 

Coca d’anxoves i tàrtar de tomàquet

Cada llesca de pa de motlle pesa uns 30 g. Equivalent al pa normal. Aproximadament 1 raciĂł de HC

 

2014-03-13 12.28.43-1.jpg

2 tomĂ quets de pera

1 anxova bona

Mig pa de motlle

1 culleradeta de cafĂš de mostassa en gra

Una mica de porradell

Oli d’oliva

 

Pelem els tomĂ quets. Un sistema per pelar-los bĂ© Ă©s escaldar-los, dibuixant una creu a la base, en aigua bullint durant mig minut. Els refresquem i els pelem. Els traiem les llavors i els piquem. Els deixem en un escorredor fins que perdin tota l’aigua.

Barregem els dauets amb la mostassa i el porradell. Ho barregem tot i ho amanim amb un raig d’oli d’oliva i una mica de sal i pebre.

Disposem el tàrtar sobre una torrada fent la forma d’una quenelle. Acabem amb l’anxova oberta.

 Albergínia escalivada amb formatge de cabra

Aquesta albergínia escalivada pot substituir al plat de verdura de l’àpat

2014-03-14 13.46.36-2.jpg

 

 

Una albergĂ­nia gran

30 g de formatge de cabra

Sal i pebre

Porradell

Per el fil de formatge: 20 g de formatge parmesĂ  i 10 g de nata.

 

Fem la salsa de formatge. Simplement fem bullir la nata i hi posem el formatge parmesĂ , coem a foc lent fins que queda ben diluĂŻt. Triturem fins emulsionar.

Escalivem  l’albergĂ­nia al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini i la coem a 180ÂșC durant 30 minuts o fins que sigui tova al tacte.  La desemboliquem quan sigui freda perquĂš ens sigui mĂ©s fĂ cil de pelar i l’esfilagarsem amb les mans. La salpebrem i la posem dins un motlle rodĂł. A sobre hi posem una mica de formatge de cabra i ho gratinem al forn. Acabem amb una mica de porradell picat, la salsa de formatge i la reducciĂł de vinagre de mĂČdena. TambĂ© hi queda molt bĂ© el pebre vermell dolç o picant.

 

 Canelons de bolets amb crema de carbassa

En total aquest plat aporta un parell de racions d’HC, aproximadament ,procedents de les dues pastes de caneló i les castanyes. Equivalent a uns 100 g de patata, o be a uns 40 gr de pa.

2014-04-18 13.54.29.jpg

 

 

2 lĂ mines de canelons

100 gr. de bolets

Un parell de castanyes

1 gra d’all

Mitja ceba

Una mica de julivert

 

Per a la crema de carbassa

100 g de carbassa

50 ml de brou de verdures

1 ceba petita

Sal pebre

Una mica de mantega

 

Comencem amb la crema de carbassa. Sofregim la ceba amb la mantega, lentament, sense que agafi color. Afegim l’all picat i la carbassa tallada a daus. Apugem el foc i enrossim. Aboquem el brou de verdures, salpebrem i fem coure, lentament, fins que el la carbassa s’estova. Triturem bĂ©. Reservem.

 

Sofregim l’altra ceba. Saltem els bolets, a foc mig, amb un gra d’all i una mica de julivert. Piquem les castanyes i barregem amb els bolets i la ceba. Afegim una cullerada de crema de carbassa, per enganxar i amorosir

Bullim els canelons, seguint les indicacions del fabricant. Els estirem sobre un drap net i humit, cavalcats. Farcim amb la barreja de bolets i castanyes. Enrotllem sobre si mateixos. En una cassola que pugui anar al forn, posem una base de crema de carbassa, els canelons i acabem amb una altra capa de crema de carbassa. Per acabar de donar el toc, hi posem una mica de formatge de cabra (en aquest cas tenia unes herbes que hi quedaven molt bé) i escalfem al forn, acabant amb un lleuger gratinat.

 

 

TĂ rtar de tonyina amb cireres

 Aquesta recepta, no contĂ© prĂ cticament HC, a l’excepciĂł de les cireres. Si les substituĂŻm per tomĂ quets de jardĂ­, que sĂłn mĂ©s adients a la temporada que estem, no caldrĂ  que comptem cap raciĂł d’hidrat

 

2014-05-29 13.58.26-2.jpg

100 g de tonyina

Unes quatre cireres

20 ml d’oli d’oliva

Un raig de salsa de soja (10 ml)

Una mica de gingebre fresc

Un dauet de wasabi

Una quart de ceba tendra

 

Tallem la tonyina a daus petits. Espinyolem i tallem les cireres. Piquem la ceba tendra. Dilueix el dauet de wasabi en pasta amb la soja. Amanim la tonyina amb la soja, l’oli d’oliva i el gingebre fresc. Barregem la ceba tendra i deixem reposar el tàrtar a la nevera, una mitja hora.

Ara hi barregem les cireres i muntem el plat.

L’acompanyem amb uns dauets de tomàquet, uns microvegetals, una mica de germinats i una lluna de rave.

 

LA FRUITA

La fruita pot ser unes postres molt abellidores si procurem presentar-les acuradament. Ben bĂ© com si fossin unes postres d’aniversari

2014-05-25 14.32.43.jpg

 

2014-02-25 15.31.04-1.jpg

 

 

  Copa de poma i iogurt

Aquestes postres tambĂ© equival a unes postres habituals…1’5 racions de HC (procedent de la peca de fruita i del iogurt natural.

2014-02-26 14.47.56-1.jpg

 

Una poma menuda

100 g de iogurt

30 g de nata per muntar.

Edulcorant

 

Tallem la poma a dauets i la coem al microones, uns cinc minuts o fins que estigui tova, tapada amb una tapa apta per a microones.

La posem en un got i esperem que es refredi.

Batem una mica de nata i la barregem amb cura amb un iogurt natural edulcorat.

Omplim el got amb la mousse de iogurt. Acabem amb una mica de canyella

 

PastĂ­s de mascarpone i pistatxos

En total tambĂ© equival a un postres habitual, 1’5 racions de CH

14_benvinguts_maduixots.JPG

20 g de pistatxos

2 galetes maria (equivalent a 20 g de pa,  1 llesca, Ă©s a dir a una raciĂł d’HC)

20 g de mantega

 

4 maduixots

 

50 g de mascarpone

30 g de iogurt

1 fulla de gelatina

Edulcorant

Coco ratllat

 

Esmicolem les galetes. Piquem els pistatxos. Barregem els pistatxos amb la galeta i la mantega, folrem la base d’un motlle rodó.

A sobre hi posem una paret de maduixots tallats a lĂ mines

Batem el mascarpone amb l’edulcorant, afegim el iogurt, l’edulcorant i el coco ratllat.

Fonem un full de gelatina prùviament remullat i l’integrem a la barreja anterior.

Farcim els motlles amb aquesta barreja. Deixem quallar un parell d’hores a la nevera.

Mentrestant triturem els maduixots més tous i els edulcorem, si cal. Acabem les postres amb una salsa de maduixots.

 

En total tambĂ© equival a un postres habitual, 1’5 racions de CH

 

 

 

 

 

Canelons de bolets, castanyes i moniatos

dissabte, 8/11/2014

Aquests dies, desprĂ©s de la castanyada, segur que per casa hi ha castanyes i moniatos a dojo. Restes de les que vam coure, perĂČ de ben segur que tambĂ© n’hi ha de crues.

Aquesta tardor que ha trigat a esclatar, va venir desprĂ©s d’un estiu plujĂłs, el resultat el veiem a les parades dels mercats, plenes a vessar de bolets de tota mena.

Ens hi trobem tant bĂ© entre bolets, castanyes i moniatos, que no en faltaran aquest diumenge. No seria recomanable, perĂČ no ens n’estarem de repartir-ne uns quants si cal.

I si no en voleu repartir, perĂČ n’esteu farcits, sempre podreu fer aquesta magnĂ­fica recepta, que sembla molt laboriosa perĂČ no us ho penseu, es fa molt mĂ©s rĂ pidament que no pas tot el procĂ©s que estem vivint.

 

CANELONS DE BOLETS I CASTANYES

2014-04-18 13.54.29.jpg

20 lĂ mines de canelons

500 gr. de bolets

3 grans d’all

1 ceba

Una mica de julivert

 

Per a la crema de moniato

2 moniatos grans

500 ml de brou de pollastre

1 ceba gran

Sal pebre

Una mica de mantega

 

Comencem amb la crema de moniato. Sofregim la ceba amb la mantega, lentament, fins enrossir. Afegim els alls picats i els moniatos, pelats i tallats, apugem el foc i enrossim. Aboquem el brou de pollastre, salpebrem i fem coure, lentament, fins que el moniato s’estova. Triturem bĂ©. Reservem.

 

Sofregim l’altra ceba. Saltem els bolets, a foc mig, amb un gra d’all i una mica de julivert. Piquem les castanyes i barregem amb els bolets i la ceba. Afegim una cullerada de crema de moniato, per enganxar i amorosir

Bullim els canelons, seguint les indicacions del fabricant. Els estirem sobre un drap net i humit, cavalcats. Farcim amb la barreja de bolets i castanyes. Enrotllem sobre si mateixos. En una cassola que pugui anar al forn, posem una base de crema de moniato, els canelons i acabem amb una altra capa de crema de moniato. Per acabar de donar el toc, hi posem una mica de formatge de cabra (en aquest cas tenia unes herbes que hi quedaven molt bé) i escalfem al forn, acabant amb un lleuger gratinat.

Aquest formatge, un formatge ecolĂČgic de cabra a les fines herbes,  me’l va portar l’Alexandra Valluguera de www.delicia.cat, una botiga on-line i distribuĂŻdora de productes artesans catalans. Aquests dies trobareu que la web estĂ  en procĂ©s de reforma perquĂš estan preparant tots els productes de Nadal, perĂČ ben aviat podreu comprar formatges, embotits, vins, licors, fideus, arrĂČs i fruita i verdura 100% catalans. Us mantindran informats al seu blog www.totdaqui.cat. Us ho porten a casa i ja no tindreu excusa per dir que no Ă©s fĂ cil menjar productes de proximitat. Cal que alimentem Catalunya!

 

2014-04-18 13.54.18.jpg

Unes mongetes de diari, altrament dit Un saltat de mongetes tendres amb arrĂČs de dos colors i fuet

diumenge, 2/11/2014

Ahir, tal qual, plis plas, en un tres i no res.  O, potser seria mĂ©s acurat dir que grĂ cies al meu fons de nevera, allĂČ que sempre predico….que s’ha de tenir tot una mica avançat si volem menjar bĂ©, variat i equilibrat. Doncs grĂ cies al meu fons de nevera, en un tres i no res vaig fer aquest plat que us presento: Un saltat de mongetes tendres amb arrĂČs, arrĂČs salvatge i fuet 2014-02-20 20.10.23.jpg

DEL FONS DE NEVERA

- Ceba sofregida

- ArrĂČs blanc bullit

- ArrĂČs salvatge bullit

- Mongetes tendres escaldades

- Fuet

De manera que va ser arribar a casa, posar-me les sabatilles, posar una paella al foc, tallar el fuet, posar una bona cullerada de ceba sofregida a la paella, les mongetes tendres, el fuet tallat, un grapat de pinyons, un pessic de sal i, finalment, els dos arrosos. Una sacsejada, un raig d’oli i a taula. Vaig trigar, comptant el temps de posar-me les sabatilles, deu minuts fins portar-ho a taula. El que  em va donar mĂ©s feina va ser tallar el fuet (en vaig haver de tallar molt perquĂš tenia gana i me’n menjava un tall de cada tres)

SI FESSIM EL PLAT DES DEL PRINCIPI AL FINAL

Una ceba

300 g de mongetes tendres

100 g d’arrĂČs blanc

50 g d’arrĂČs salvatge

Un tros generĂłs de fuet

Un grapat de pinyons

Piquem i sofregim la ceba lentament, amb un bon raig d’oli, un mĂ­nim de deu minuts.

A part, bullim les mongetes tendres, uns vuit minuts (millor si queden una mica al dente), tambĂ© les podem coure al microones – cobertes amb una tapa apta per a microones – durant un parell de minuts.

Bullim l’arrĂČs, uns deu/dotze minuts, refresquem immediatament.

Bullim l’arrĂČs salvatge, uns 25 minuts o seguint les indicacions del paquet

Tallem el fuet menut.

A la paella de la ceba, hi posem les mongetes cuites, els arrosos, els pinyons i el fuet. Sacsegem, salpebrem i servim.

De fet, d’una manera o d’una altra, Ă©s un plat molt senzill. Definitivament.

Una coca de bolets

diumenge, 26/10/2014

Aquest any no admet queixes. Als que els agrada anar a caçar bolets han tornat amb els cistells a vessar. I als que mĂ©s que collir-los els agrada cuinar bolets, les parades de mercat han presentat uns bodegons que fan pena de menjar-los. Un tou de bolets frescos, de prop, amb aromes de bosc, que si sabessin parlar tindrien accent del BerguedĂ , o de l’Anoia, o dels Vallesos, o de qualsevol racĂł de la nostra estimada i, algun dia, lliure Catalunya.

I als qui els agrada menjar-los, sense caçar-los ni cuinar-los. Doncs, a aquests, els restaurants estem plens d’idees per sadollar-los. Com la que aquĂ­ us presento. Una coca, una tartaleta, un pastĂ­s, o com vulgueu anomenar-ho, de bolets amb allioli suau i pinyons

14_tartaleta_bolets_Allioli_2.JPG

 

PER A LA BASE

200 g de farina

100 g de mantega

20 g de sucre

3 rovells d’ou

Mitja culleradeta de cafĂš de llevat quĂ­mic

un pessic generĂłs de sal

 

Per al farcit

400 g de barreja de bolets

1 gra d’all

un pessic de sal

Per fer l’allioli: un ou, un gra d’all, 200 ml d’oli d’oliva suau i sal

Complements: pinyons torrats, pols de pernil, porradell fresc, puré de poma i unes fulles de mesclum.

 

Per la salsa de bolets

400 g de barreja de bolets

una ceba

un parell de grans d’all

un raig de brandi

400 ml de brou de pollastre

30 g de mantega

sal i pebre

 

Comencem fent la base de la coca. Batem els rovells amb el sucre. Afegim la mantega pomada fins integrar. Afegim la farina, la sal i el llevat. Barregem amb una espĂ tula. No cal treballar-la gaire. La guardem a la nevera una mitja hora. Per estirar-la, la posem entre dos papers de forn i la fem coure dins un motlle metĂ l·lic rodĂł, uns quinze minuts, a 180ÂșC al forn.

Mentrestant preparem la salsa de bolets. Sofregim lentament la ceba i l’all picat, amb mantega, fins que quedi ben tova i blanca. Afegim els bolets nets i trossejats. Els donem un parell de voltes. Aboquem el brandi i esperem que evapori, un parell de minuts. Afegim el brou de pollastre i fem coure el conjunt, uns quinze minuts, a foc lent. Salpebrem i triturem bĂ©. Al final, si la salsa ha quedat molt lĂ­quida, l’espesseĂŻm amb una mica de midĂł de blat de moro (Maizena) diluĂŻt en un gotet d’aigua freda.

Ara fem els bolets del farcit. Els rentem bĂ© i els saltem a una paella amb un gra d’all picat, un fil d’oli i una mica de sal. El foc ha d’estar alegre, perquĂš els bolets perdin tota l’aigua. Quan hagin perdut l’aigua, els reservem.

Per fer aquest allioli, com que el voldria molt suau, sĂłc partidĂ ria d’escaldar el gra d’all, o d’escalivar una cabeça d’alls sencera al forn i fer servir un parell de grans d’all escalivats per fer l’allioli. El que voldria Ă©s fer un allioli amb un lleuger gust a all, sense que sigui molt potent. Llavors, posem l’all escaldat o escalivats, l’ou, una mica de vinagre o unes gotes de suc de llimona, un pessic de sal i l’oli. IntroduĂŻm el braç de la batedora i batem sense moure fins que agafi textura d’allioli, fins que emulsioni.

Sobre el tema dels complements. Per fer la pols de pernil, posem uns talls de pernil a una safata de forn i fe assecar durant uns vint minuts,a  80ÂșC, o fins que el veiem que estĂ  totalment sec. En aquest cas, recomanem el pernil poc greixĂłs. Un cop fred, el matxuquem al morter.

Per fer el purĂ© de poma, posem uns daus de poma al foc, amb una mica de sucre i un parell de cullerades d’aigua. Tapem la cassola i fem coure lentament uns deu minuts. Quan veiem que la poma Ă©s tova, ja el podem triturar.

A la base posem salsa de bolets calenta, a sobre posem la base de la coca. Cobrim amb els bolets calents, una cullerada d’all i oli, porradell fresc, els pinyons torrats i la pols de pernil. Acompanyem amb una mica de purĂ© de poma i unes fulles petites de mesclum.

 

14_Tartaleta_bolets_allioli.JPG

 

14_tartaleta_bolets_allioli_3.JPG

14_tartaleta_bolets_Allioli_4.JPG

PastĂ­s frangipane amb peres al vi

diumenge, 19/10/2014

A casa comprem peres, perquĂš m’agraden molt. PerĂČ sembla ser que nomĂ©s m’agraden a mi i, sovint, les haig de “processar”, que vol dir que o les accelero, o sigui les cuino o s’acaben fent malbĂ©. I quan un aliment comença a fer-se malbĂ© has d’anar rĂ pid a coure’l. Tenia una mica de vi negre obert, i per aixĂČ el primer que em va venir al cap Ă©s fer unes peres al vi. A veure, hi ha mil receptes de peres al vi, perĂČ com totes les receptes populars Ă©s molt senzill. Simplement es tracta de bullir unes peres cobertes en vi negre, sucre, canyella o anĂ­s. I ja estĂ . No tĂ© mĂ©s histĂČria. Ara bĂ©, si voleu quatre indicacions de mesures per a les peres al vi, aquĂ­ les teniu:

- 4 peres pelades i tallades en quatre trossos (o com vulgueu)

- 500 ml de vi negre

- 100 g de sucre

- una branca de canyella, un anĂ­s estrellat o una pela de llimona o taronja (sense part blanca). TambĂ© podeu combinar branca de canyella i pela de llimona…

I el procediment pot variar, també. Per exemple: poseu les peres pelades a macerar amb el vi, el sucre i les espÚcies durant un mínim de dues hores. Llavors, coeu lentament fins que les siguin toves, uns vint minuts.

O poseu a bullir el vi, les espÚcies i les peles dels cítrics, uns minuts, i després introduïu les peres i feu coure uns vint minuts.

En qualsevol cas, desprĂ©s de fer bullir les peres, s’han de retirar de la cassola i el vi s’ha de continuar coent, fins aconseguir una bona reducciĂł, ben caramel·litzada.

Un cop vaig tenir les peres a punt, us haig de confessar que a casa no van tenir gens d’Ăšxit. De manera que desprĂ©s de romancejar uns dies per la nevera, vaig decidir fer aquest pastĂ­s que, ara sĂ­, va volar!

 

PASTÍS D’AMETLLA (FRANGIPANE) DE PERES AL VI

 

 

2014-09-09 15.01.02-1.jpg

2/3 peres al vi tallades

 

per a la pasta brisa (la podeu comprar feta):

300 g de farina

150 g de mantega freda

1 ou

1 pessic de sal

 

per al farcit:

100 g de mantega pomada

100 g d’ametlla en pols

100 g de sucre (preferiblement glass)

20 g de farina

1 raig de rom

1 ou

 

Comencem amb la pasta brisa. Freguem la farina amb la mantega, fins aconseguir que la mantega desaparegui i la massa tingui un aspecte sorrenc. Afegim el sucre i la sal, barregem amb les mans i ara hi posem l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogĂšnia. L’estirem amb un corrĂł i farcim un motlle que sigui desmotllable. Podeu protegir el motlle amb paper de forn, o encamisar-lo: engreixar-lo i enfarinar-lo.

Batre la mantega amb el sucre. Si teniu un robot, heu de fer servir el triangle. Si no teniu robot, feu-ho amb unes barnilles fins que tingui consistĂšncia cremosa. Procureu que l’ou estigui a temperatura ambient. Si el feu servir fred, la massa adquirirĂ  un aspecte tallat, perĂČ no passa res. Afegir l’ametlla en pols i la farina.

Farcim la pasta brisa amb aquesta barreja d’ametlla i mantega i disposem les peres a sobre. Ja aniran caient durant la cocciĂł, perĂČ Ă©s millor que no toquin a la base del pastĂ­s perquĂš no mullin excessivament.

Coem 25-30 minuts a 180ÂșC.

Si voleu que el pastís tingui una presÚncia més lluïda, cobriu amb sucre glass, fent servir un colador o un tamís.

 

 

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. AixĂČ significa que obrim tots els migdies de la setmana i nomĂ©s tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, aixĂČ vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 Ă©s una classe de cuina gratuĂŻta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el tĂ­tol, la fem a les 12h,

Sense que ningĂș s’ofengui, i encara menys els meus veĂŻns del davant – l’esglĂ©sia -, la cuina de 12 Ă©s la contraprogramaciĂł de la missa de 12. El funcionament Ă©s molt similar: jo faig un sermĂł en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i tambĂ© oferim l’hĂČstia que Ă©s un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomĂ quets pera
  • uns 8 tomĂ quets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassĂł
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomĂ quets secs ja hidratats i macerats en oli, sĂłn molt mĂ©s cĂČmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en quĂš estan conservats.

Retirem les llavors del tomĂ quet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per aixĂČ nomĂ©s li caldrĂ  un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquĂš quedi al punt just de cocciĂł.

Barregem els cigrons amb el tomĂ quet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomĂ quets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassĂł. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquĂš aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, perĂČ que tots els ingredients han de tenir un perquĂš.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquĂš Ă©s un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat Ășnic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo Ă©s ideal, i tambĂ© si sou vegetarians, perquĂš contĂ© proteĂŻna de bona qualitat.

AquĂ­ teniu la justificaciĂł de l’amanida:

- Cigrons: proteĂŻna vegetal

- Blat tendre: complementa la proteĂŻna dels llegums, aconseguint una proteĂŻna d’alta qualitat. TAmbĂ© Ă©s interessant perquĂš Ă©s un ingredient nou, i aixĂČ sempre sorprĂšn

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportaciĂł de proteĂŻnes, gust i textura

- orellanes: Ă©s el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

- TomĂ quets secs: un amaniment diferent

- TomĂ quet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassĂł: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no Ă©s nomĂ©s una “decoraciĂł”, sinĂł que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

AixĂČ i mĂ©s a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

Els regals llaminers. Un brioix de taronja i xocolata

dimarts , 2/09/2014

No Ă©s la primera vegada que la Montse Illa apareix a Semproniana amb un regal exquisit, sempre elaborat per ella, ben embolicat i amb una nota que diu “fes-ne el quĂš vulguis”. Sempre trigo uns dies a “fer-ne el que vulgui”, perquĂš mai no trobo el moment ideal, de tan valuĂłs com el considero.

És per aixĂČ que unes taronges en almĂ­var han tardat vora quatre mesos a ser obert. Al final, durant les vacances d’estiu, amb el temps de tot un matĂ­ ennuvolat per endavant, he tingut el temps i les ganes de posar les taronges en solfa.

2014-04-25 13.43.45.jpg

He fet una proposta dolça, perĂČ no embafadora, que es poguĂ©s menjar un bocĂ­ per postres, perĂČ que fos la protagonista de l’esmorzar i el berenar. El quĂš he fet Ă©s un brioix de xocolata i taronges en almĂ­var.

Aquesta recepta de brioix l’he feta moltes altres vegades, la trobareu en aquest post http://blogs.cuina.cat/semproniana/2012/08/22/que-regalar/ i de fet Ă©s la mateixa recepta que el tortell de reis. PerĂČ com que Ă©s tan bona i Ă©s relativament fĂ cil, no me’n canso d’elaborar-la i de “promocionar-la”.
Confesso que hi ha una trampeta. El brioix que jo vaig fer no hi vaig posar xocolata, sinó unes trufes de xocolata que corrien feia massa dies per la nevera. Ara bé, si ho feu amb gotes de xocolata també queda magnific

 

 

BRIOIX DE XOCOLATA I TARONJA EN ALMÍVAR

2014-08-25 11.12.19.jpg

 

500 gr. de farina de força

200 gr. de llet

120 gr. de mantgea

100 gr. de sucre

60 gr. de llevat premsat

1 ou

1 rajolĂ­ de rom (o de conyac)

200 g de xocolata a trossos o gotes

Taronja en almĂ­var

Barregem la farina, la sal i el sucre. Afegim l’ou i pastem. Entibiem la llet i hi dissolem el llevat. A poc a poc, anem afegint la llet amb el llevat. Pastem amb la cua de porc (si ho fem a màquina) o pacientment, a mà, fins aconseguir una bona elasticitat, uns 15 minuts. Finalment, posem la mantega a dauets i continuar pastant fins que absorbeixi tota la mantega. Tapem amb plàstic film i deixem reposar 15 minuts. Ara hi afegim la taronja tallada a bocinets i la xocolata.

Folrem un motlle quadrat amb paper de forn (o el tipus de motlle que més et convingui) i hi disposem  la massa de brioix. Deixem fermentar una hora, tapat.

Pintem amb ou batut i un pessic de sal (la sal ajuda a liquar l’ou i Ă©s mĂ©s cĂČmode per pintar). I coem a 180ÂșC uns quinze minuts.

 

 

Amanides al Via Lliure d’estiu de RAC1

dissabte, 23/08/2014

L’equip de Jordi Armenteras, en Ferran Grau i en David Serra, m’han convidat a parlar d’amanides al Via Lliure de RAC1. Ens ho hem passat molt bĂ©, perĂČ de tot el material que portava, mĂ©s de la meitat ha quedat a la llibreta. AixĂ­, doncs, aprofito el bloc per acabar-ho d’aclarir!

amanides al Via Lliure

QuĂš Ă©s una amanida?

Que cadascĂș contesti el que li plagui, perquĂš una amanida Ă©s sobretot LLIBERTAT. PerĂČ per a mi, una amanida Ă©s: COLOR +ENCIAM + VARIETAT + VINAGRETA

És a dir, que perquĂš jo consideri que una amanida Ă©s una amanida ha de tenir molt de color, ha de tenir enciam (del tipus que sigui), ha de tenir varietat d’ingredients i ha de tenir el que jo considero imprescindible, el que dona realment entitat a l’amanida: la vinagreta.

 

QuĂš Ă©s una vinagreta?

Al meu parer, una vinagreta Ă©s una salsa, que no cal que porti vinagre, de fet. Els anglesos l’anomenen “dressing” i a mi em sembla molt mĂ©s acurat, perquĂš un dressing Ă©s el que vesteix una amanida, i aixĂČ Ă©s el que jo considero que ha de ser una vinagreta: el vestit que dĂłna estil i grĂ cia a l’amanida, que no la deixa despullada.

Una vinagreta ha de portar sempre 5 elements:

1. Un greix, que tant pot ser oli, nata o iogurt

2. Un Ă cid (tot i que Ă©s l’element mĂ©s prescindible)

3. Un aroma: Ă©s imprescindible, la vinagreta ha de ser “d’alguna cosa”, i aquesta cosa Ă©s l’aroma. Digues-li llimona, mel, orenga, gerds o taronja

4. Cos. El cos dĂłna consistĂšncia a l’amanida. A mi m’agrada trobar-hi xixa, perĂČ tambĂ© Ă©s prescindible. En aquest “cos” hi encabeixo els fruits secs, la molla de pa, el formatge ratllat, ou dur o una fruita cuita triturada (podria ser mitja poma cuita, o una mica de codony….)

5. Sal. Si hi poseu una anxova triturada o picada tindreu el “cos + sal” en un Ășnic pas

 

De quĂš pot ser una amanides

Aquesta Ă©s una pregunta sense resposta certa. Una amanida pot ser de tot, i precisament perquĂš hi podem encabir-hi tot, Ă©s un plat ideal per aglutinar-hi les restes. Aquell ArrĂČs de Miques que feien els nostres avis, ara s’ha transformat en una AMANIDA DE MIQUES. totes les miques, amb garanties, clar, que quedin bĂ© menjades fresques (ni se us acudeixi fer una amanida de pasta d’escudella, eh?) sĂłn magnĂ­fiques per combinar amb un bon enciam i una saborosa vinagreta.

Per altra banda, a l’estiu, una amanida Ă©s un bon plat Ășnic, sempre que porti suficient teca i, a vegades, quan estem desganats Ă©s una bona manera de menjar saludablement i complerta. Per aixĂČ, sĂłn ideals les amanides de LLEGUMS i les amanides amb FRUITA, perquĂš moltes vegades, quan s’acaba l’Ă pat no ve de gust menjar fruita i, a mĂ©s, a l’estiu la fruita Ă©s fantĂ stica.

 

COMBINACIONS. El quid de l’amanida

Deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, que una amanida no es pot considerar com a tal si no tĂ© una bona vinagreta. PerĂČ no totes les vinagretes funcionen amb tots els ingredients. AixĂ­ que jo m’he fet una llista de les combinacions estel·lars (al meu parer!!!!) que fan que les meves amanides siguin un Ăšxit (a casa meva!!!!)

 

PATATA: vinagreta d’herbes (pesto, barreja d’herbes). Salsa lĂ ctica (iogurt + porradell; nata + llimona)

FORMATGE: Vinagreta de mel i llimona (per exemple, una amanida amb formatge de cabra, queda ideal amanida amb una vinagreta de mel)

FUMATS (salmĂł, pernil….): vinagreta amb tĂ peres, ou dur, cogombrets….tipus tĂ rtara

FRUITES (figues, meló, taronja, poma): vinagreta amb vinagres reduïts, dolcencs

VEGETALS CRUS (amanides tipus carpaccio de carbassó): olivada, vinagreta de tomàquets secs

SALAONS (tipus bacallĂ  esqueixat….): romesco (o un romesco alleugerit amb mĂ©s oli)

PASTA: vinagreta amb iogurt i herbes, oli triturat amb alls escalivats (una mena d’allioli lleuger), vinagreta amb pebre verd, pebre vermell o amb espĂšcies

LLEGUMS: vinagreta d’anxoves triturades, ou dur, olives i tomĂ quet natural tallat a dauets

EMBOTITS: vinagreta de mostassa

 

AMANIDES MIL

- Figues fresques + encenalls de manxec sec + pinyons torrats + anxoves + fulla amarga (rucca)

- Musclos + patata violeta + herba dels canonges + vinagreta de julivert i pinyons

2014-06-26 21.29.53.jpg

manida de llagostins, tomĂ quet, germinat de remolatxa i vinagreta d’avellanes

2014-07-07 14.06.49-2.jpg

Amanida de mango, tomĂ quets secs, nous i vinagreta de porradell

2014-06-10 14.27.55.jpg

Amanida de verdures crues, nous i vinagreta de llimona

2014-06-10 14.56.15.jpg

I recordeu que per fer una amanida es necessiten 4 persones: un generĂłs amb l’oli, un Ă var amb el vinagre, un savi amb la sal i un boig per barrejar-la

 

 

 

 

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquù any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA Ă©s una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar mĂ©s enllĂ  i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lĂșdic. Som a l’estiu! I el campus Ă©s per, sobretot, passar-ho bĂ©.

Per aixĂČ ja fa dos anys que el campus se centra en la ciĂšncia. Cada taller descobrim un fenomen fĂ­sic o quĂ­mic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen fĂ­sic li atribuĂŻm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiĂšncia sĂłn que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciĂšncia amagada en allĂČ que veuen cada dia, perĂČ que gairebĂ© mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen perĂČ no observen ni es pregunten quina Ă©s la raĂł per la que un pastĂ­s creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, mĂ©s aviat nomĂ©s un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que sĂłn rĂ pids i vistosos a aquells que tenen un procĂ©s llarg, bĂ sicament per no perdre l’interĂ©s dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que anirĂ© penjant tots els tallers, per si us sĂłn d’interĂ©s i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos sĂłn immiscibles. No es barregen mai. La molĂšcula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . TĂ© un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No tĂ© polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per aixĂČ, no sent ni atracciĂł ni repulsiĂł per les molĂšcules d’aigua. L’efecte Ă©s el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  AixĂ­, solament seran solubles en aigua aquelles substĂ ncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiraciĂł dels essers vius.

La proteĂŻna Ă©s un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseĂŻna de la llet sĂłn proteĂŻnes, sĂłn agents emulsionants. És com si aquestes proteĂŻnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprùs oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprùs aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquù no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: EmulsiĂł aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomĂ quets tipus canari

150 gr. d’arrĂČs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arrĂČs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bĂ©.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomĂ quet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arrĂČs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomĂ quet amb l’amanida d’arrĂČs.

 

 

 

Assessorament a Scolarest i un bacallĂ  amb corn-flakes.

dissabte, 9/08/2014

Durant el proper curs, 2014-2015 farĂ© un assessorament gastronĂČmic i culinari a Scolarest. Aquesta gran empresa estĂ  present a 350 escoles de Catalunya, per tant, no cal fer grans cĂ lculs per pensar quants nens mengen diĂ riament de les seves cuines. La seva ideologia Ă©s cuinar tot el que serveixen a la mateixa escola, Ă©s a dir, s’allunyen del catĂšring, de l’elaboraciĂł en una cuina central i distribuciĂł posterior a les escoles.

Aquest fet Ă©s un avantatge per la qualitat del que es cuina a les escoles, perĂČ alhora la diversitat de persones fa que el resultat sigui lleugerament diferent en una escola o en una altra, tot i seguir el mateix receptari.

La meva funciĂł com assessora es basa en idear noves receptes viables a la realitat del menjador escolar i posar-les a la prĂ ctica, amb la formaciĂł pertinent al personal de cuina. TambĂ© tinc la responsabilitat de revisar els menĂșs i mirar de millorar algunes receptes clĂ ssiques.

Idear receptes per a 350 menjadors escolars no és una tasca gens fàcil i, segons he viscut el procés, a vegades una mica desesperant.

Tot i que les cuines estan ben equipades, el personal Ă©s limitat i no podem demanar que facin filigranes quan han de cuinar per a 1000 alumnes. A mĂ©s tot ho cuinen al mateix dia, el que garanteix la frescor del plat perĂČ fa mĂ©s complex les receptes molt elaborades.

Per altra banda, la diversitat de l’alumnat tant per les preferĂšncies prĂČpies com per el pĂČsit cultural de cada un d’ells limita les “aventures” culinĂ ries i gastronĂČmiques. Tot plegat afegit a la neofĂČbia natural dels infants, que en principi rebutgen tot allĂČ que desconeixen o que no estan avesats, tambĂ© fa que hĂ gim de valorar amb molt deteniment quins aliments nous introduĂŻm al menĂș infantil.

Si a tot plegat, hi afegim alguna particularitat tĂšcnica com la que els plats elaborats sĂłn traslladats al self-service, sobre uns banys d’aigua calenta que mantenen l’escalfor perĂČ fan que les coccions continuĂŻn el seu procĂ©s, podem concloure que el que cuinen els cuiners de menjadors escolars tĂ© un punt de miraculĂłs.

I jo estic aquĂ­, per donar noves idees. I en cap cas Ă©s qĂŒestiĂł de canviar els ingredients de la pizza o donar un toc diferent als macarrons, sinĂł d’endinsar-me en el tortuĂłs mĂłn dels llegums, les verdures i el peix, els monstres que amenacen la tranquil·litat al menjador.

Una de les receptes que introduirem al menjador escolar durant aquest curs Ă©s aquest bacallĂ  amb corn-flakes. Us passo la recepta, la justificaciĂł i la foto del plat. Tot i aixĂČ trobareu una explicaciĂł molt ben detallada al web d’Scolarest, amb un vĂ­deo explicatiu. http://www.scolarest.es/

M’ha abellit, perĂČ, avançar-vos aquesta recepta perquĂš la vaig fer a Semproniana i va agradar tant als clients que estic convençuda que tambĂ© serĂ  un Ăšxit a casa vostra.

Raons per les que he triat aquesta recepta:

  • El peix Ă©s el que mĂ©s costa de “solucionar” en un menjador escolar. Per aixĂČ les meves propostes van encaminades a buscar idees noves amb peix
  • El bacallĂ  tĂ© molt poques espines, per tant Ă©s ideal per als menjadors escolars
  • El fet de combinar-lo amb cornflakes tĂ© dues justificacions. Per una banda introdueixes un aliment “proper i estimat” per l’infant, i que li’n dĂłna un toc lĂșdic. Per altra banda, el punt dolç del cornflakes equilibra la possible salabror del bacallĂ 
  • Que ho hagi tallat a dauets petits no Ă©s una qĂŒestiĂł estĂštica ni un caprici. He comprovat que als infants Ă©s millor posar-los el menjar en petites porcions, que no en un Ășnic tros. AixĂ­, a mida que van menjant porcions, van assolint petits objectius. Tinc un record horrorĂłs de quan jo era menuda, d’aquells bistecs enormes, que semblaven un llençol, i que jo em veia incapaç de menjar
  • Les patates fan la funciĂł de “recollir” l’aigua que el bacallĂ  acostuma a perdre, un cop fet. Hem de tenir en compte que aquesta recepta va dirigida als menjadors escolars, i que el peix s’estarĂ  una bona estona al self-service, en un bany maria, i que anirĂ  traient aigĂŒes. Les patates em serveixen perquĂš el peix estigui tota l’estona sec i a punt.

BACALLÀ AMB CORNFLAKES

2014-07-18 15.57.01.jpg

800 g de filet de bacallĂ  dessalat

100 g de blat de moro inflat (cornflakes)

4 patates mitjanes

2 tomĂ quets

1 ou

Oli d’oliva

Sal

 

Començarem per les patates. Les pelem i les filetegem, tipus panadera. Les disposem sobre una safata de forn, les ruixem amb un raig generĂłs d’oli i un raig generĂłs d’aigua. Les coem a 180ÂșC durant 10 minuts. Hi posem, ara, els tomĂ quets filetejats i una mica de sal. Ho tornem a introduir al forn, uns deu minuts mĂ©s. La qĂŒestiĂł Ă©s que les patates han d’estar cuites, i ho sabrem punxant-les, si no ofereixen resistĂšncia, si sĂłn toves, ja sĂłn al punt.

Tallem el bacallĂ  a daus petits, els pintem amb ou batut i hi enganxem uns quants cornflakes.

El posem sobre les patates i tomĂ quets i el coem cinc minuts al forn, a 180ÂșC. El servim immediatament.

A la foto veureu que l’he acabat amb una mica de farigola fresca. La taca vermella Ă©s una melmelada de tomĂ quet que tenia a l’abast i que m’ha semblat que hi podia quedar bĂ©.