Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Donar color a l’aperitiu

dijous, 15/05/2014

Ai aquests aperitius de patates xips, olives i anxoves….! No sĂłn pas menyspreables, no, perquè si les patates xips sĂłn de xurrero (dels bons), si les olives sĂłn d’aquelles amb sabor, entitat i intensitat, i les anxoves tenen pedigree, el diumenge pren dimensions celestials. Ara bĂ©, si topem amb unes xips sense Ă nima, unes olives foradades i unes anxoves acartronades, la tristesa es multiplica al neperiĂ . En aquests casos, cal depurar responsabilitats, fer dimitir xips, olives i anxoves i anar a buscar color a l’hora de l’angelus.

L’aperitiu que avui us proposo no tĂ© cap mena de dificultat, mĂ©s enllĂ  de la dificultat de tenir els ingredients que ens calen, perquè si o sĂ­ necessitem patata violeta, i jo ja sĂłc conscient que a les cases “normals” no n’acostuma a haver. Però….si teniu ocasiĂł de comprar-ne (l’altra dia en vaig veure en un supermercat de Barcelona, un supermercat normal, tot i que era bastant gran), no ho dubteu! SĂłn magnĂ­fiques per acompanyar tota mena de plats, i de ben segur que no us decebran, si mĂ©s no, donaran color!

 

 CREMA DE PATATA VIOLETA AMB MUSCLOS EN ESCABETX

2014-03-17 14.15.58.jpg

 

Quatre patates violeta

200 ml de brou de verdures

Una llauna de musclos en escabetx

Germinats

Quicos

 

Bullim les patates amb la seva pell, uns 25 minuts o fins que notem que cedeixen al punxar-les. Les pelem i les triturem amb el brou de verdures. Rectifiquem de sal i pebre.

Posem el puré en un vas de licor. Col·loquem un musclo a cada vaset i acabem amb uns germinats i uns quicos matxucats.

 

Crema d’espĂ rrecs amb ou poxat a la Mycook

dijous, 24/04/2014

Fa uns dies que he estrenat la Mycook, una mĂ quina la mar d’Ăştil.

En aquest vĂ­deo explico com fer una crema d’espĂ rrecs amb ou poxat, tot alhora. Les cremes queden delicioses en aquestes mĂ quines, sĂłn senzillissimes de fer i no s’embruta gairebĂ© res.


 

CREMA D’ESPĂ€RRECS I OU POXAT

2014-04-19 18.06.28.jpg

400 gr. d’espĂ rrecs verds

una ceba

400 gr. de brou de pollastre

una cullerada sopera de formatge d’untar

4 ous

una mica d’oli de tòfona

sal

sumac (una espècia que em va portar l’Astrid Van Ginkel de TĂşrquia)

Posem la ceba tallada a la Mycook i programem 6 minuts a 120ÂşC a velocitat 1

Tallem les tiges dels espĂ rrecs, reservem les gemmes. Pelem les tiges i les posem a la mycook. Coem 6 minuts, a 120 ÂşC velocitat 1. AFegim el brou de pollastre.

A la safata de vapor posem les gemmes d’espĂ rrec, tallades per la meitat i a la safata superior, els ous embolicats amb plĂ stic film. i ho col·loquem a la Mycook.

Coem tot plegat 8 minuts, a 120ÂşC a velocitat 2.

Afegim una cullerada de formatge d’untar i triturem amb el Turbo

i només quedarà emplatar i acabar amb un pessic de sumac.

Un plat de gran restaurant, fet amb un moment

Rissoto PRO

dissabte, 19/04/2014


El que us presento en aquest vídeo és el sistema que em va ensenyar l’Oliver, el cuiner de l’empresa CBG de productes italians, per això m’ho va ensenyar en format risoto, però aquest sistema també funciona per a fer arrossos tradicionals de casa nostra.

2014-04-16 18.11.29.jpg

El sistema Ă©s fonamental en un restaurant, on el client demana un arròs de primer plat i on, durant el servei, no podem tenir un foc envaĂŻt per un arròs durant vint minuts. És per això que l’he denominat RISSOTO PRO, perquè Ă©s com l’hem de fer els professionals. Em sembla un post molt interessant per als que teniu restaurant, però tambĂ© a nivell domèstic, per aquelles persones (que som la gran majoria) que anem de bòlit però ens agrada menjar bĂ©, si mĂ©s no, un cop al dia, i en famĂ­lia. Si seguiu aquestes pautes de cocciĂł, i teniu el vostre propi arròs precuit, quan arribeu a casa en cinc minuts tindreu un magnĂ­fic rissoto a taula. A mĂ©s, aquest arròs es pot congelar. De manera que un dia en fas una quantitat considerable i el congeles en petites porcions. Al matĂ­ treus el paquet del congelador, el guardes a la nevera, i al vespre ja tens a punt el teu arròs per acabar-lo en tres minuts i presentar-lo a taula. Segons l’Oliver, els arrossos òptims per aquesta preparaciĂł sĂłn l’Arborio i el Carnaroli. AixĂ­ doncs, com que vaig tenir l’oportunitat de disposar d’un magnĂ­fic Carnaroli d’Illa de Riu, l’empresa arrossaire del Delta de l’Ebre, no hi havia excusa per elaborar aquest post. Espero que us sigui Ăştil

2014-04-16 18.11.33.jpg

LA RECEPTA CONCRETA DEL RISOTTO EN DUES COCCIONS

Per a un quilo d’arròs i, per tant, unes quinze o divuit racions 1 quilo d’arròs carnaroli o Arborio 1600 ml de brou (preferiblement de pollastre) 3 cebes grosses 75 gr. de mantega 200 ml de vi blanc sal i pebre   Comencem sofregint la ceba amb la mantega, quan sigui ben poxada, hi aboquem l’arròs. A foc fort, l’enrossim un parell de minuts. aboquem el vi blanc, i a foc mig, esperem que evapori. Ara, anem afegint brou calent, a cullerots, i anem sacsejant o remenant fins que l’absorbeixi. Ho anirem fent fins arribar als 12 minuts exactes. Cal tenir un cronòmetre o un rellotge a prop per tenir-ho ben controlat. Quan arribem als dotze minuts, aboquem l’arròs a una safata prou ampla perquè hi cĂ piga bĂ© i l’estirem fins refredar-lo rĂ pidament. Un cop fred el podem guardar (podem passar-lo a un pot normal) a la nevera durant tres o quatre dies, o congelar-lo en porcions individuals. Ara comença la segona fase.Quan decidim que el volem menjar, prenem una petita cassola o paella, programem el rellotge tres minuts i, a foc fort, hi posem l’arròs, immediatament hi aboquem un parell de cullerots de brou calent, sal i pebre, i anem sacsejant l’arròs, tal com fèiem en la primera fase. serĂ  el moment de posar-hi els entrebancs que ens convingui (bolets cuits, gambes, verdures escaldades, …..). Quan han passat els tres minuts, apaguem el foc i hi posem un dau de mantega, l’integrem i, finalment, acabem amb tant formatge com ens vingui de gust.

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’esglĂ©sia del Sagrado CorazĂłn. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il·luminada, amb gent, de nit, amb nĂşvies, roses, arròs i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I desprĂ©s de tant de temps convivint amb l’esglĂ©sia, se m’ha empeltat cert aire litĂşrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi tambĂ© m’agrada tenir feligresos he decidit fer la  contraprogramaciĂł laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sĂłc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermĂł: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, Ă©s gratuĂŻta. El raspall el passem desprĂ©s, quan els portem el compte del dinar. Perquè l’activitat Ă©s gratuĂŻta per els que es queden a dinar.

La única diferència és que a la CUINA DE 12 hi ha números clausos, perquè només hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessiĂł de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922 i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “vĂ­ctimes”

Aquest diumenge he mostrat les segĂĽents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enllaç http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/ La Ăşnica diferència Ă©s que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serrĂ  talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’aurĂł (si no en teniu, ho substituĂŻu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cuscĂşs precuit

300 ml d’aigua

un raig generĂłs d’oli d’oliva

 

IntroduĂŻm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180ÂşC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnĂ­fic to daurat.

TambĂ© aprofitem per hidratar el cuscĂşs. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cuscĂşs. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cuscĂşs i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cuscĂşs, barrejar-lo amb uns quicos i un raig generĂłs d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. TambĂ© posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat tambĂ© una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el lĂ­quid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

All you need is l’ou

dijous, 3/04/2014

No hi ha com tenir amics amants de la gastronomia. Les maneres de soprendre’m sĂłn inesgotables. En aquest cas us parlo d’en Kike i la Txell, que durant molts anys van tenir un reconegut bloc “La cuina vermella”. El nom del bloc Ă©s descriptiu, doncs a casa seva, on es couen les receptes que han il·lustrat les entrades del bloc era ben vermella. Ara, degut a que estan esperant l’arribada de bessonada, es veuen obligats a reformar. La cuina deixarĂ  de ser vermella i això encara farĂ  mĂ©s palès que el bloc no tĂ© sentit.

BĂ©, nostĂ lgies apart, la qĂĽestiĂł Ă©s la que us dic, que els blocaires i els amants de la gastronomia tenen una sensibilitat especial que va mĂ©s enllĂ  dels fogons. Quan es parla de “bon gust” no nomĂ©s ens referim al dolç, el salat, l’Ă cid i l’amarg, sinĂł a aquell sentit que no es troba enlloc però que Ă©s present a tot el que envolta a la persona que l’ostenta. I la Txell i en Kike tenen molt bon gust, en tots els aspectes del concepte.

 

 

 

El cigronet eixerit

diumenge, 2/03/2014

IMG_0023.JPG

Perquè sĂłn els pèsols els que tenen l’hegemonia de l’eixerimenta? Si tinc algun lector del bloc que sigui investigador d’aquestes coses que m’ho faci saber. La meva ignorĂ ncia em fa qĂĽestionar totes les dites. “Eixerit com un pèsol”. D’acord, els pèsols poden tenir l’atribut de ser eixerits, però no descarto que els cigrons tambĂ© ho siguin. Crec que fins i tot mĂ©s. Avui, us explicarĂ© la història d’un cigrĂł eixerit, del Cigronet Eixerit de l’Alta Segarra.

IMG_0024.JPG

Aquell dia del mes de febrer, en Pep va entrar per la porta de Semproniana, amb la seva famĂ­lia. Jo feinejava, com sempre, entre cassoles, mel i fogons. Era diumenge, i en Pep va portar als seus menuts a dinar a un restaurant de Barcelona. Ells, tots quatre, viuen a l’Alta Segarra, a pagès. Vam saludar-nos cordialment, atès que no ens coneixĂ­em. I de cop, com si fos un conill dins un barret, va treure d’una bossa un pot de cigrons: Tasta’ls, va dir en Pep, i em dius què en penses. Em va explicar que Ă©s una varietat de cigrĂł recuperada, a la zona de l’Alta Segarra (que pels aneu peixos en geografia, com la lerenda, us dirĂ© que Ă©s la zona de Calaf i que molts coneixĂ­em com Alta Anoia, però que sembla ser que no Ă©s el nom correcte). Aquest cigrĂł Ă©s menut i gens pellut i en Pep en cultiva des de fa molts anys i els comercialitza crus o cuits amb la marca Casa MartĂ­. Aquesta varietat va estar a punt de desaparèixer del mapa, però la tenacitat d’alguns productors i el seu sabor i textura incomparable el van fer sobreviure.

Aquella perla de potet de cigrons em va anar de perles, perquè aquell vespre havia de fer el sopar de la famĂ­lia i no tenia res de res a casa! Era diumenge i no havia anat a comprar, per tant la nevera era buida (podria haver agafat coses del restaurant, sĂ­, però un dia ja us explicarĂ© perquè no ho faig mai). Vaig arribar a casa amb el pot, contenta perquè tenia alguna per posar a taula, però noi, no nomĂ©s de cigrons viu l’home! Al cigrĂł se li ha de posar xixa, i tampoc no en tenia.

Enfin, que quan les coses van justes la imaginació es desferma i tot acostuma a acabar millor que pitjor. I així va anar. Us presento els cigrons més magres que he fet mai, però que hem gaudit més de la història de la meva família (exagerant una mica, aixó sí). La veritat és que van quedar fenomenals. I crec que la qualitat del cigró va tenir un paper fonamental. Són perles taronges.

Aquí teniu la recepta, tot i que no sé si es pot qualificar de recepta, perquè es va basar en fer anar uns pots que tenia a casa.  Però què carai! Oi que eren molt i molt bons? Doncs endavant!

 

Els ingredients: 

 IMG_0056.JPG

Un pot de cigronet de l’Alta Segarra cuits

Una cullerada sopera de salsa romesco

una culleradeta d’oliva negra (una mica dolça)

Ceba sofregida (que també tenia en un pot, però era feta per mi, eh?)

En una paella gran, posem una cullerada molt important de ceba sofregida. Hi aboquem els cigrons amb la seva aigua (important). Immediatament la cullerada de romesco i la mica d’oliva negra dolça. El tema Ă©s que el romesco ajudarĂ  a lligar l’aigua del cigrĂł i tot plegat farĂ  una salseta. Immediatament a taula.

IMG_0057.JPG

el plat no és gaire lluït, per a la foto, però podreu percebre la mida del cigró, com queda rodó i la salsa lligadeta.

 

 

Coca de llardons, matĂł i melmelada de figues

dimecres, 19/02/2014

IMG_0250.JPG

S’acosta Dijous Gras i aquest any m’empeny una gran decisiĂł a celebrar-lo. No tant per les connotacions religioses i tradicionals que comporta la festa, que tambĂ©, sinĂł perquè serĂ  la meva petita reivindicaciĂł de la importĂ ncia de preservar la nostra cultura culinĂ ria, la nostra manera de menjar. I cal dir que preservar la nostra cultura culinĂ ria implica, necessĂ riament, donar-li una importĂ ncia cabdal al porc. Ens agradi o no, nosaltres estem fets de llard, som fills de la botifarra i el nucli de les nostres cèl·lules podria ser un llardĂł. Que el nostre greix patrimonial Ă©s l’oli Ă©s un invent americĂ , dir que la nostra dieta tradicional es basa en les hortalisses Ă©s no saber-ne ni un borrall de climatologia mediterrĂ nia. Mengem hortalisses, clar que sĂ­, tambĂ© cereals, per descomptat, una mica de peix, un pessic de carn i el porc de dalt a baix.

Per això, m’emmalalteix l’Ă nima i el meu arrelat sentiment nacional constatar les dessercions contĂ­nues dels compatriotes. Cada dia hi ha mĂ©s adeptes a la dieta vegetariana, vegana, crudĂ­vora i una nova tendència que encara no tĂ© nom i que considero la mar de divertida i coherent que Ă©s “vegetariĂ  amb pernil”. Sembla ser que hi ha certs vegetarians que no poden prescindir del pernil de gla. Llavors, han tirat pel dret i l’inclouen a la dieta com a “complement proteĂŻc”. Un aplaudiment!

Doncs això, que aquest Dijous Gras menjarĂ© amb intenciĂł nacional, com si em mengĂ©s un tros d’estel·lada: botifarra d’ou i coca de llardons.

Aquí teniu la recepta de coca de llardons per si voleu fer-la a casa i menjar-la en totes les manifestacions, reivindicacions i festes diverses per tirar endavant el procés de ser catalans de ple dret. Gairebé la menjaré com una píndola independentista, per insuflar força, pit i collons.

 

COCA DE LLARDONS

IMG_0252.JPG

De maneres de fer aquesta coca n’hi ha tantes com fleques i cases que en fan. Jo l’havia fet sempre a partir d’una pasta de full, però l’altra dia no en tenia a mĂ  i vaig optar per una massa de coca de recapte, i va quedar magnĂ­fica….Em va semblar molt mĂ©s fĂ cil, accessible i realista aquest tipus de massa (a mĂ©s que molt menys greixosa) que la pasta de full.

300 gr. de farina

150 ml d’aigua

25 ml d’0li d’oliva

10 gr. de llevat fresc

un pessic de sal

150 gr. de llardons

200 gr. de sucre en gra

IMG_0246.JPG

acabades de sortir del fornt

Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i aboquem en la farina amb la mica de sal. Afegim l’oli i pastem amb les mans fins aconseguir una pasta homogènia i fina. Ara aboquem la pasta sobre una taula una  mica enfarinada, l’estirem una mica i hi aboquem el sucre i els llardons esmicolats. Estirem amb el corrĂł per tal d’incloure el sucre i els llardons a la massa.

podem fer-ne plecs, com si fos una pasta de full, posant els llardons entre els plecs o fer-ne làmines fines. 

Llavors la tallem al gust i hi afegim una mica de sucre per sobre. Si hem fet plecs, per tant serĂ  mĂ©s gruixuda, l’haurem de coure vint minuts al forn, a 180ÂşC.

Si l’hem fet fina, amb deu minuts (vigilant sempre) en tindrem prou.

Fa uns mesos vaig tenir la sort que una clienta amiga, la Montse Illa em regalés un parell de pots de la seva magnífica melmelada de figues.

M’ha semblat un acompanyament ideal per a la coca de llardons, complementada amb una mica de formatge fresc. Una combinaciĂł reeixida, la veritat.

Però un cop acabada la melmelada de figues, l’altra opciĂł ha estat acompanyar-la d’una poma caramel·litzada (amb sucre i un xic de suc de llimona), un purĂ© de poma i uns punts de iogurt.

 WIN_20140109_144308.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I mĂ©s tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….bĂ©, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquĂ­ uns anys vĂ©s a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serĂ  als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bĂ©, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bĂ©. El vam fer en un escenari, com uns autèntics mĂ sterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo Ă©rem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentaciĂł, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menĂş triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble raciĂł del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessiĂł….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bĂ© i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastĂ­s de formatge, perquè tĂ© dues preparacions que requereixen molta manipulaciĂł: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corrĂł i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això tambĂ© Ă©s interessant d’aprendre. La pasta brisa Ă©s un bĂ sic que serveix per mĂşltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta Ă©s una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raĂŻm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a mĂ©s, Ă©s cert! la combinaciĂł del formatge i el raĂŻm Ă©s brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè Ă©rem a Alacant, a la zona de VinapolĂł, famosa per el seu raĂŻm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

BĂ©, aquĂ­ teniu documentaciĂł grĂ fica i la recepta

_MG_2136.jpg

PASTĂŤS DE MASCARPONE I RAĂŹM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De raĂŻm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corrĂł i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ÂşC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raĂŻm i el disposem per sobre del pastĂ­s. Coem a 180ÂşC

 

 

 

_MG_2124.jpg 

Unes postres de matĂł i poma

dissabte, 1/02/2014

Quan tens un bon matĂł a casa sempre penses que mĂ©s val no malmetre’l, el servirem amb un bon raig de mel i aixĂ­ el matĂł lluirĂ  com cal.

Però malgrat el matĂł sigui bo i la mel excel·lent, al matĂł li costa de sortir a taula. Vull dir que mai passa per davant de propostes de xocolata, crema i altres dolceries. Poques persones tenen “forat” per la nostrada i cantada “mel i matĂł”.

AixĂ­, doncs, penso que si el transformo en unes postres llamineres, serĂ  mĂ©s abellidor. La recepta que proposo Ă©s senzilla, però vistosa. No Ă©s gaire dolça, perquè he volgut que els elements s’expressessin tal com sĂłn, amb la seva dolçor natural

WIN_20140128_153810.JPG

 

QUADRAT DE POMA, MEL I MATĂ“

Per a la base

40 gr de farina

40 gr. De maizena

150 gr de sucre

4 ous

Un pessic de sal

Mantega per untar el motlle

 

Per al farcit

Dues pomes golden

Sucre, canyella

400 gr. de matĂł

100 gr. de mel

6 fulls de gelatina

una mica de nata lĂ­quida

Una poma i sucre (per acabar les postres)

 

Comencem fent la base. Si teniu un pa de pessic, ja va bé (jo en tenia un marbrat, per això a la fotografia es percep una mica tacat, de xocolata)

Escalfar el forn a 180ºC. Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes. Barrejar en un bol el sucre i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la maizena, i després les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà. Untar amb mantega un motlle de 24 cm i abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar deu minuts. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou. Ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.

Buidem les pomes i les farcim amb sucre i canyella. Les coem al microones 8 minuts. Les deixem refredar i les pelem. Triturem la polpa. Fonem  3 fulls de gelatina amb una mica de nata líquida. Integrem la gelatina a la polpa de la poma. Disposem una capa sobre el pa de pessic. Deixem refredar.

Triturem el mató amb la mel i hi integrem les 3 fulles restants de gelatina (prèviament hidratades i foses al microones protegides amb una mica de nata). Cobrim les pomes amb el mató.

Quan ha quallat. Tallem a rectangles.

Potser trobeu que el matĂł ha perdut la seva agradable textura granulosa. En aquest cas, si us agrada conservar la textura, no ho triturarem, sinĂł que integrarem la gelatina barrejant amb una cullera.

Per fer la decoraciĂł final (que no Ă©s nomĂ©s decoraciĂł, sinĂł que li dona textura), tallem molt fina una poma pelada i tallada per la meitat longitudinalment i la posem sobre un silpad o paper de forn. L’ensucrem totalment i la gratinem al forn, uns deu minuts (a potència mitjana). Quan sigui freda s’hauran enganxat les lĂ mines de poma i faran formes sorprenents,

 

 

Podem acabar les postres, cremant-les, com si fos una crema catalana. 

 

WIN_20140128_153717.JPGWIN_20140128_153835.JPG

El pollastre amb les llimones de la Najat

dissabte, 25/01/2014

Quan em passen aquestes coses, em sento una privilegiada. Tenir un restaurant, amb la porta oberta per a tothom, Ă©s una sorpresa diĂ ria i, sovint, una sorpresa plena de bonhomia, com el que em va passar amb la Najat.

Ella, desimbolta com Ă©s, i generosa, va contactar amb mi via Facebook per comunicar-me que anava al Marroc, per si necessitava res. Val a dir que jo, a la Najat, no la coneixia, però li vaig contestar que m’agraden molt les llimones confitades amb sal.

Uns dies mĂ©s tard, la Najat va arribar a Semproniana amb un munt de llimones confitades i alguns regals mĂ©s, com si es tractĂ©s dels Reis d’Orient: oli d’Argan, cĂşrcuma  i una aquarel·la comprada al Mercat d’Agadir, la seva ciutat.

WIN_20140102_153159.JPGAquĂ­ teniu a la Najat amb el seu preciĂłs fill.

El primer que he fet Ă©s posar en solfa les llimones. N’he fet un pollastre que, mal m’estĂ  dir-ho, però ha quedat magnĂ­fic.

WIN_20140121_152851.JPG

 

POLLASTRE AMB LLIMONES DE LA NAJAT

1 pollastre tallat a quarts

1 llimona confitada en sal

dues cebes grosses

4 grans d’all

2 patates grosses

150 ml de vi blanc

oli d’oliva

dues cullerades soperes de mel

una culleradeta ben plena de canyella en pols

Una culleradeta de romanĂ­ en pols (o sec)

Una culleradeta de farigola en pols (o seca)

Una culleradeta de pebre vermell dolç

Una culleradeta d’anĂ­s

sal i pebre

 

Salpebrem el pollastre i el posem en una safata de forn. Fem una barreja amb la mel, un bon raig d’oli d’oliva i les especies, i posem per sobre el pollastre. Entre els quarts de pollastre hi posem els alls sencers i amb pell, les llimones tallades a grills. I cobrim amb la ceba tallada a juliana.

Ruixem amb el vi blanc i coem a 180ÂşC durant una hora.

A meitat de la cocciĂł, girem el pollastre i hi posem les patates tallades a lĂ mines gruixudes.

WIN_20140120_113347.JPG