Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Brioix de bolets, pipes i foiegras

dijous, 16/01/2014

WIN_20140115_123148.JPG

 

Aquest √©s un plat ideal com a recurs, per al t√†per, per al men√ļ del migdia del restaurant, per portar de p√≠cnic o com un primer plat per a convidats. Triomfa segur!

Per fer-lo, es necessita:

200 gr. de brioix (ideal per donar una segona oportunitat als brioixos secs)

200 gr. de barreja de bolets

200 gr. de foie fresc

200 gr. de bacon fumat a llesques fines

50 gr. de pipes pelades

5 ous

400 gr. de nata líquida

sal, pebre i orenga

oli d’oliva

un gra d’all

50 gr. de sucre

 

Comencem amb els bolets. Els rentem i els saltem a la paella amb un gra d’all picat, un raig d’oli i un pessic de sal. S’han¬† de coure a foc mig, perqu√® perdin l’aigua i quedin cuits. Els reservem.

En una cassola fem fondre el sucre amb un parell de cullerades d’aigua, a foc mig, fins que prengui un to marron√≥s, caramel¬∑litzat. Quan √©s calent, l’aboquem a un p√≠rex rectangular, dels de fer plum-cake.

WIN_20140114_214537.JPG

Posem el bacon en el p√≠rex, “encamisant-lo”, cavalcat, folrant tot el p√≠rex.

WIN_20140114_220347.JPG(vaig fer servir pernil dolç, en comptes de bacon. També queda bé!)

Posem una base de brioix,

WIN_20140114_222845.JPG

després una capa de foiegras

WIN_20140114_223607.JPG

una altra base de brioix, un parell de cullerades de bolets cuits

WIN_20140114_223806.JPG(ni idea de perqu√® la fotografia ha quedat de color vermell….)

Posem les pipes, una altra capa de brioix, més bolets, més brioix i més foiegras i pipes. Així fins arribar dalt de tot del pírex.

Batem els ous amb la nata, una mica de sal, pebre i orenga. Aboquem sobre el brioix.

WIN_20140114_225039.JPG

Ha d’empapar totes les capes de brioix.

WIN_20140114_225143.JPG

WIN_20140114_225341.JPG

Tapem amb paper d’alumini i coem al bany maria, a forn moderat, a 165¬ļC, durant una hora.

Quan es refreda el desemmotllem.

WIN_20140115_122018.JPG

El tallem i recuperem la temperatura al forn, en una safata tapada amb paper d’alumini. Acompanyem amb una amanida i una mica de reducci√≥ de Pedro Ximenes

WIN_20140115_123116.JPG

 

 

 

 

 

 

Llom amb ceba i ra√Įm, ideal per despr√©s de Cap d’Any

dilluns, 30/12/2013

O per fer per Cap d’Any, clar.

El tema √©s que el dia 2 de gener, totes les fruiteries i supermercats tenen el preu del ra√Įm rebentat. Si al preu de saldo del ra√Įm hi afegim el preu irrisori de les cebes, tenim una magn√≠fica i barat√≠ssima proposta per encarar l’any.

 

LLOM AMB CEBA I RA√ŹM

Una canya de llom sencera

Quatre cebes grosses

300 gr. de ra√Įm

100 gr. de llard de porc

una branca de farigola fresca

100 ml de conyac

Sal i pebre

Sucre

 

Piquem la ceba a juliana.

Marquem el llom en una cassola, amb un raig d’oli, a foc fort.

El posem en una cassola, cobert amb la ceba i el ra√Įm partit per la meitat. Posem el llard de porc distribu√Įt. Ruixem amb el conyac, i acabem amb unes branques de farigola. Coem 30 minuts.

Traiem el llom del forn i continuem coent la ceba afegint-hi una mica de sucre, fins que quedi caramel·litzada.

Tallem el llom i el servim amb la ceba per sobre.

Com que el llom √©s millor tallar-lo quan √©s fred, despr√©s l’haurem d’escalfar.

Hem dr procurar que el llom no es cogui m√©s. Per tant el m√©s adequat √©s escalfar la ceba, posar-ne una mica a la base d’una safata, disposar el llom tallat a l√†mines i acabar amb m√©s ceba. Tapem amb amb paper d’alumini i introdu√Įm al forn, preescalfat a 200¬ļC,. durant uns cinc minuts.

De totes maneres, si procurem que el llom estigui a temperatura ambient, només escalfant molt bé la ceba, ja prendrà la temperatura adequada i així no ha de passar per el forn. Ens estalviarem un pas.

 

El llom enrossit

cobert de ceba, ra√Įm, llard de porc i farigolaUn cop cuit el llom

El llom ja està cuit

 

He tret el llom i coem mitja hora més. Ara la ceba ja està cuita

 

Llom tallat i a punt d'escalfar-lo al forn

La història de la col de galàpeg i en Pau Santamaria

divendres, 20/12/2013

Estava jo bregant entre cassoles i tel√®fons, que √©s la √ļnica cosa que s√© fer alhora, malgrat la fama que tenim les dones de saber fer dues coses al mateix temps, quan per la porta entra en Pau Santamaria (aclareixo la dada: √©s el fill del gran Santi Santamaria) portant un cistell sota el bra√ß, el contingut del qual es basava en una col de pell de gal√†peg i una coliflor.

 

M’explica en Pau que el seu pare havia fet una tasca de cerca dels millors productors pagesos de l’entorn, que eren els seus prove√Įdors, i que era una pena perdre aquest patrimoni. Per aix√≤, ara, en Pau els havia recuperat i oferia als restauradors portar-nos aquesta saviesa a ciutat.

Per començar, em deixava la col i la coliflor perquè la tastés. Val a dir que les dues hortalisses eren prou bones. No vaig trobar grans matisos a la coliflor, en canvi la col de galàpeg em va entusiasmar.

Les fulles més verdes, tan turgents, van ser ideals per embolcallar un moniato escalivat, barrejat amb bolets, botifarra negra i pinyons. I fer-ne aquest plat que va tenir un èxit considerable entre els clients de Semproniana

 

COL DE PELL DE GALÀPEG FARCIDA DE MONIATO I BOTIFARRA NEGRA

Quatre fulles externes de col de pell de galàpeg

un moniato gros

400 gr. de bolets variats

una botifarra negra

250 ml de brou de pollastre

una ceba grossa

2 grans d’all

una nou generosa de mantega

una mica de farina

 

Comencem per la salsa. Sofregim la ceba ¬†i els grans d’all picats, lentament, amb la mantega. Quan sigui ben tova, afegim els bolets. Apugem una mica el foc, perqu√® els bolets es coguin i perdin l’aigua. Ara retirem la MEITAT DELS BOLETS, i els reservem. Hi posem la farina, donem un parell de voltes perqu√® es cogui i ho cobrim amb el brou de pollastre i deixem que el conjunt cogui durant uns quinze minuts, a foc lent, perqu√® tots els sabors s’intercanvi√Įn. Triturem b√©. Reservem.

Escalivem el moniato al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini el coem a 200¬ļC durant mitja hora. Esperem que es refredi per pelar-lo.

Traiem la pell de la botifarra i l’esmicolem. La barregem amb l’altra MEITAT DE BOLETS. Tamb√© afegim el moniato escalivat i aixafat. Hem de fer com una massa homog√®nia de moniato, botifarra negra i bolets.

Farcim la fulla de col amb la barreja de moniato, botifarra i bolets. Emboliquem sobre si mateix. Per escalfar-ho, ho posem al forn tapat amb un paper d’alumini. TAmb√© ho podem escalfar al microones, tapat.

Acompanyem la col amb la salsa de bolets, ben calenta.

Acabem amb uns pinyons torrats.

Mongetes de desgranar, un plaer que dura poc.

dilluns, 25/11/2013

A mitjans d’octubre les mongetes tenen l’estat de maduraci√≥ √≤ptim per collir, per√≤ encara no s√≥n seques del tot. S’anomenen, tamb√©, mongeta de tavella. I al nord d’Espanya les coneixen com a “pochas”. S√≥n fetes per√≤ no s√≥n seques. √Čs just al moment que la tavella comen√ßa a assecar-se i l’interior √©s ben format. El que es fa normalment √©s deixar-les assecar, per√≤ una part es cull per menjar-la, aix√≤ s√≠, immediatament, perqu√® sin√≥ es fan malb√© de seguida.

Al Vall√®s Oriental, s’ha creat un nou segell de qualitat “PRODUCTES DE PALOU”. Per a qui no es situ√Į de quin indret em refereixo, Palou era un municipi independent fins el 1928, quan va ser absorbit per a Granollers. Sempre ha estat l’horta i la granja de Granollers. I ara han decidit d’atorgar un segell de qualitat per revalorar els magn√≠fics productes. Productes de Palou acull comer√ßos, restaurants i productors. Els productes que engloba la marca s√≥n d’ous, pollastres, vi, llet, tom√†quet, patata, ceba, carbassa, cal√ßots, enciam, cigrons, mel i la sensacional mongeta del ganxet.

Dissabte dia 16 de novembre, a la Porxada de Granollers, es va fer un acte on els productors de la marca hi eren presents. Em vaig firar: mel, cigrons i un “experiment”. L’experiment va ser unes mongetes del ganxet de desgranar envasades al buit per allargar-ne la caducitat. Hem de tenir en compte que aquestes mongetes duren, a tot estirar, un parell de setmanes. Van ser collides fa m√©s d’un mes i les vaig poder gaudir com si fossin acabades de desgranar.

Aquesta mena de mongeta t√© la particularitat que no s’han de remullar, perqu√® s√≥n tendres. I que nom√©s necessiten 20 minuts de cocci√≥. S√≥n molt tendres i molt saboroses.

Jo en vaig fer aquest plat.

 

MONGETES DE DESGRANAR AMB NOUS, PERNIL I BOLETS

400 gr. de mongetes de desgranar bullides

100 gr. de dauets de pernil

una ceba grossa

dos grans d’all

un tomàquet

un grapat de nous

2oo gr. de barreja de bolets

oli i sal

DSC04084.JPG

¬†Piquem la ceba i l’all i ho sofregim juntament amb els daus de pernil, lentament, en una paella grossa, amb un raig d’oli. Afegim els tom√†quets ratllats i deixem confitar fins que agafa un to marron√≥s. Ser√† el moment de posar-hi els bolets nets i tallats. Apujar el foc i sacsejar fins que treguin l’aigua. Hi aboquem les mongetes bullides, les nous i un cullerot d’aigua de bullir i deixem coure, a foc baix, fins que s’ha embegut l’aigua. Tastem, i si veiem que li falta una mica de sal, l’afegim al final. Jo tamb√© hi poso un pessic de pebre, perqu√® m’agraden els plats de mongetes amb una mica de mal√≠cia.

DSC04086.JPG

Per tercer any consecutiu, els membres de Cuina Vall√®s oferiran la ‚Äúmongeta de desgranar‚ÄĚ als seus restaurants.
Des de el proper dissabte 10 fins al diumenge 18 d’octubre, als establiments de Cuina Vallès trobareu plats cuinats amb la mongeta de desgranar com a protagonista.
Les ‚Äúmongetes de desgranar‚ÄĚ, tamb√© anomenades de tavella, o ‚Äúpochas‚ÄĚ al nord d‚Äô Espanya, s√≥n un dels tresors gastron√≤mics que amaga la comarca del Vall√®s.
A la comarca del Vall√®s, es posen les llavors a la terra ‚Äďargilosa i calc√†ria- durant el mes de juliol i √©s ara, a primers d‚Äôoctubre, quan els pagesos de COAGSA (Cooperativa Agr√†ria de Sabadell) les cullen. La temporada √©s molt curta, nom√©s la podreu comprar i tastar durant unes setmanes a principis de la tardor. Aquesta temporalitat tan extrema la converteix en un dels productes agroalimentaris m√©s preuats i ef√≠mers del nostre pa√≠s.

Castanyes a Directe 4.0

dimarts , 19/11/2013

 

 

DSC04063.JPG

No √©s que vagi tard ni que no s√†piga en quin dia visc….Avui parlo de castanyes, perqu√® √©s plena temporada i perqu√® segur que a moltes cases encara en queden, fins i tot de cuites.

 

  • Tot i que la majoria de castanyes ens venen de fora, a Catalunya tamb√© en tenim forces al Montseny, a la Selva i a la Garrotxa.

 

  • Es mengen torrades i bullides.

 

  • Quan les comprem no han de tenir forats, han de ser senceres, sense ferides. I no han de ser toves ni molles.

 

  • Les m√©s famoses s√≥n les gallegues. De fet, van ser la base de l‚Äôalimentaci√≥ popular gallega durant molt de temps, fins que al s.XVIII una malaltia que va atacar als castanyers, i els gallecs es van passar a la patata.

Els francesos distingeixen entre ‚Äúchataigne‚ÄĚ i ‚Äúmarron‚ÄĚ. √Čs castanya quan l‚Äôeri√ß√≥ t√© m√©s d‚Äôun fruit i marron quan cada recipient nom√©s t√© un fruit.

 

  • Pilongues: s√≥n les castanyes seques (s‚Äôassequen amb fum). S‚Äôhan de posar en remull si les volem guisar.

 

  • Congelades: les venen congelades o es poden congelar a casa. Si ho fem a casa, primer les hem d‚Äôescaldar pr√®viament i despr√©s pelar.

 

  • Castanyes torrades:
    • A veure, per torrar castanyes el que s‚Äôha de fer √©s posar-les en remull durant unes hores i despr√©s coure-les en una paella de forats. Despr√©s embolicar-les en paper de diari i posar-les sota uns coixins (aix√≠ vaig veure que ho feia el meu amic Ramon). Si no tenim paella de forats, ho podem fer en una cassola. Sempre fent un tall, eh! I hi ha qui les fa a la cassola i les tapa amb paper d‚Äôalumini, perqu√® faci com un vapor
    • Ara b√© si vols anar per feina, pots coure-les al microones! Has de fer un tall a la pell perqu√® no explotin i es posen en un plat (en petites quantitats), i a m√†xima pot√®ncia, en tres minuts, les tindrem a punt. Es pelen molt f√†cilment.
    • Tamb√© les podem fer al forn. 15 minuts a 180¬ļC

 

I un cop tenim les castanyes a punt, ja podem fer el pastís que us proposo

 

 Pastís de formatge i castanyes

250 gr. de formatge fresc

400 ml de nata líquida

3 ous

250 gr. de llet condensada

100 gr. de castanyes cuites

Un paquet de galetes

100 gr. de mantega

Un raig de conyac

 

Triturem les galetes amb la mantega i el conyac. Disposem a la base d’un motlle desmotllable.

Batem el formatge fresc amb la nata, els ous i la llet condensada. Triturem bé i posem sobre la base de galeta. Afegim les castanyes cuites i picades.

Coem a 180¬ļC durant 45 minuts

 

Nou projecte educatiu-alimentari a S√ļnion

diumenge, 17/11/2013

D’en√ß√† vaig dur a terme un projecte interessant√≠ssim a √ćtaca, l’escola de prim√†ria dels meus fills, no m’havia engrescat a endegar-ne cap altre.

Ara, els meus fills s√≥n a secund√†ria, i ja fa uns anys que estudien a l’Escola S√ļnion, una escola oberta a tota mena d’idees i projectes que afegeixin valor a l’educaci√≥ dels joves.

Des de direcci√≥ de l’escola em van demanar que intervingu√©s a la cuina de l’escola, per donar un tomb als men√ļs. Tot el curs passat hi vam estar treballant. Hem canviat una s√®rie de plats i n’hem revisat d’altres. Encara queden serrells per arrodonir el projecte.

Aquest curs vaig pensar d’afegir una s√®rie de plats m√©s, per√≤ jo mateixa estava encallada tant en idees com en la confian√ßa de que una colla de plats nous capgiressin el gust d’un menjador. Aix√≠, doncs, vaig plantejar involucrar a l’alumnat en la presa de decisions dels plats, i fer, del tast, un projecte educatiu.

 

Objectius del projete

-          Implicar l’alumnat en la tria del receptari, per tal que comprenguin les característiques específiques d’una cuina de col·lectivitat

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Aprofitar la seva ingenu√Įtat i desconeixement del medi per valorar noves receptes que puguin sorgir durant el proc√©s

-          Transmetre la importància de tenir cura del que mengem: Equilibri nutricional, gust, sostenibilitat medioambiental, sostenibilitat econòmica

-          Ampliar l’acceptació de gustos dels adolescents.

 

Dinàmica:

Creem un grup intercursos. Dos alumnes de cada curs, entre primer i quart d’ESO.

Ens trobem un cop al mes, al menjador, al primer torn de dinar, en un espai reservat del menjador.

El treball consisteix en un tast de tres plats cada sessió. Els plats són diferents als que es cuinen a l’escola, però factibles a l’entorn escolar.

Els alumnes tenen un dossier de treball que comprèn:

-          Full de tast sensorial de les propostes

-          Argumentari  (equilibri nutricional, limitacions tècniques, estacionalitat dels aliments) dels plats presentats

-          Full de propostes/plats/receptes per incloure al menjador

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Valoraci√≥ dels nous plats introdu√Įts al receptari escolar

 

Les receptes acceptades per la majoria de la comissi√≥ de tast s‚Äôincorporaran al receptari escolar. Les batejarem i buscarem una estrat√®gia de ‚Äúvenda‚ÄĚ: La venda consistir√† en realitzar uns¬† r√®tols que informin quines novetats hi ha al menjador.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

El primer TDT (Taller De Tast) , que √©s el nom amb que hem batejat el projecte el vam fer a mitjans d’octubre, un cop el curs ja estava en marxa. En el projecte tamb√© s’hi ha involucrat la meva amiga, i mare d’un alumne de l’escola, Agn√®s Villamor.

Els alumnes que formen part del TDT són: Tarik, Maria, Pau, Nil.

I aquí teniu el full de tast per els tres plats triats per aquell dia, amb les receptes

 

 

Full de tast ‚Äď SUNION TDT ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬†11/10/2013

 

PLATS:

 

Sopa de musclos

Llom amb ametlles

Hamburguesa d’albergínia

 

TAST ORGANOL√ąPTIC Sopa de musclos¬† Llom amb ametlles¬† Hamburguesa d‚Äôalberg√≠nia¬†
Aspecte:-   Color

-   Textura

-   Volum

 

Olor 

 

Gust 

 

Coneixementdels aliments:

 

-   Grup d’aliments/nutrients

-   Temporada

-   Cultura (orígens/tradició)

 

 

 

Perquè hem triat aquestes receptes:

 

-          Per els aliments: perquè treballem amb verdures, peix i fruita seca que són aliments molt interessants a nivell nutritiu i, en canvi, poc apreciats per els adolescents. Per altra banda, els musclos i les albergínies són molt poc habituals a les cuines dels menjadors escolars. Els donem una nova dimensió, amb l’objectiu d’evitar el rebuig per part dels usuaris.

-          Per la viabilitat de les receptes: són receptes viables per a la cuina del menjador escolar. Tant per les coccions com per el self-service. També per la viabilitat econòmica dels productes emprats. Els musclos tenen un preu assumible, i és una altra manera de menjar peix, molt saborós, sense espines. La dificultat dels musclos rau en la closca, però aquest aspecte queda superat al presentar els musclos en versió sopa.

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Noves coccions i noves combinacions: El llom de porc √©s un aliment molt habitual a la cuina de col¬∑lectivitats, perqu√® √©s econ√≤mic i t√© un gust neutre. Proposem una cocci√≥ diferent, i un complement, la fruita seca, que es troba poc als men√ļs escolars.¬† La cocci√≥ en llet amoroseix la pe√ßa de llom, fent-la m√©s f√†cil de menjar.

 

 

Receptes:

 

Sopa de musclos

1 kg de musclos amb closca

1 litre de brou de peix

Dos porros

50 gr. de mantega

Un raig de vi blanc

Oli d’oliva

1 litre i mig de brou de peix

 

Coure els musclos al vapor, amb una fulla de llorer i un raig d’oli d’oliva durant 4 minuts.

Treure els musclos de la closca i separar-los del brou.

Separar uns musclos per acabar la sopa.

En una cassola, sofregir els porros amb la mantega i una mica d’oli. Mullar amb el vi  blanc i deixar evaporar. Afegir els musclos i el brou de la seva cocció. Completar amb brou de peix i fer bullir uns minuts. Triturar i servir amb els musclos sencers.

 

 

Llom amb ametlles

Un cap de llom

1 litre de llet

150 gr. d’ametlles crues

Oli d’oliva

Sal

Pebre blanc

 

Salpebrem el llom i l’enrossim en una cassola on hi càpiga bé. Afegim les ametlles i donem un parell de voltes perquè es torrin lleugerament. Cobrim amb llet i fem coure durant una hora. Triturem la salsa, afegim una mica més de llet si ha quedat excessivament espessa, tallem el llom a làmines i el servim acompanyat de la salsa.

 

Hamburguesa d’albergínia

4 albergínies

2 pomes

20 gr. de sucre

20 gr. de mantega

Una mica de sal

Uns brins de farigola fresca

100 gr. de formatge cheddar

Anacards

Sal

30 gr. de gelburguer

150 ml d’aigua

 

Tallem les albergínies a daus i les saltem en una paella amb un fil d’oli i una mica de sal, uns cinc minuts. Les reservem. En una altra paella, coem les pomes, a foc mig, amb una nou de mantega i una mica de sucre, fins que s’estovin i caramel·litzin. Les barregem amb les albergínies. Tallem el formatge a dauets i també el barregem. Piquem els anacards i els afegim a la barreja. Escampem el gelburguer i  l’aigua. Barregem molt bé i fem quallar en un motlle quadrat. Tallem a la mida que vulguem i ho escalfem al forn.

Ho servim immediatament.

Deures:

Fins a la propera sessió fixeu-vos en plats (que us agradin!) que penseu que podrien introduir-se al menjador de l’escola.

A casa, amb la fam√≠lia extensa, al restaurant observeu quins plats us agraden i parlarem de com es podrien fer a S√ļnion. Us explicarem de manera pr√†ctica quines s√≥n les limitacions de la cuina per col¬∑lectivitats i com treballen.

 

 El resultat del tast:

La sopa de musclos va agradar molt. La van trobar una mica forta, i hi vam afegir arr√≤s bullit. Llavors, va agradar molt m√©s. Tot i aix√≤ van haver-hi retic√®ncies i comentaris que no la “vendr√≠em” b√© a la resta d’alumnat, per el color que tenia i la pres√®ncia. Vam decidir que intentar√≠em millorar el color amb una mica de pebre vermell.

El llom amb ametlles va triomfar.

I l’hamburguesa amb alberg√≠nies em va agradar, sobretot, a mi. Per√≤ clar, jo no s√≥c usu√†ria del menjador escolar.

Ara, va ser un tast molt enriquidor, molt. En cap cas van rebutjar tastar els plats, malgrat fessin “mala pinta”. I totes les cr√≠tiques van ser constructives. I el m√©s constructiu √©s trencar barreres, en quant als aliments “demenjadorescolar” i els aliments vetats a aquest entorn. Per exemple, els musclos: s√≥n nutritius, econ√≤mics i molt saborosos. Perqu√® no s’introdueixen al menjador? La resposta √©s que s√≥n pesats de netejar, per√≤ ara els venen congelats! Fora excuses!

Aqu√≠ teniu el document gr√†fic d’aquest primer tast.

DSC03973-001.JPG

 

DSC03977.JPG

DSC03978.JPG

Sí, el color i la textura de la sopa no tenen gaire futur al menjador escolar.

DSC03979.JPG

Esmorzar per a celíacs

dijous, 14/11/2013

Fa uns dies a Semproniana vam tenir l’honor de ser l’espai triat per l’Associaci√≥ Cel√≠acs de Catalunya http://www.celiacscatalunya.org/¬†per presentar un informe en el que s’alerta que nom√©s un 3% dels restaurants de Catalunya estan preparats per oferir plats per a intolerants al gluten.


Vam preparar un esmorzar complet, per descomptat, sense gluten. ¬†L’esmorzar √©s un √†pat en el que la farina hi √©s present en totes les seves formes. Tot i que al principi ens va semblar un repte complex, ho vam superar sense grans esfor√ßos. De fet, els supermercats estan farcits de farina i pa sense gluten.

Per si mai heu de fer un esmorzar apte per a celíacs, aquí teniu les propostes que jo vaig preparar:

-          Iogurt amb melmelada de tomàquet

DSC04005.JPG

iogurt amb melmelada

-          Fruita talladeta menuda

DSC04012.JPG

-          Taula de formatges amb torrades

DSC04010.JPG

Per descomptatl, els cràquers són sense gluten

-          Magrana amb mousse de xocolata blanca

DSC04009.JPG

 

-          Entrepà de roastbeef amb maionesa de mostassa i enciamsDSC04007.JPG

 

-          Pa de pessic amb nous caramelitzades

DSC04014.JPG

  • 100 gr. de mantega
  • 100 gr. de sucre
  • 2 ous
  • 125 gr. de iogurt
  • 125 gr. de farina sense gluten
  • Mig sobre de llevat

Nous caramel·litzades: Coure les nous amb mel, a foc lent fins que queden ben impregnades

Primer batre molt el sucre i la mantega, ha d’augmentar de volum, ha de quedar com una crema. Es bat amb el triangle de la batedora, tipus Kitchen Aid. ¬†Afegir els ous (a temperatura ambient) d‚Äôun en un. Afegir el iogurt. Afegir la farina barrejada amb el llevat.¬† Integrar sense batre. Afegir les nous caramel¬∑litzades

Disposar en un motlle de silicona i coure a 180¬ļC durant 30 minuts.

 

-          Brownie

DSC04016.JPG

  • 4 ous
  • 200 gr. de sucre
  • 200 gr. de xocolata
  • 150 gr. de mantega
  • 100 gr. de farina sense gluten

Batre els ous amb el sucre fins blanquejar. Afegir la xocolata fosa amb la mantega. Finalment la farina i un pessic generós de canyella.

Acabar amb ametlla granillo per sobre.

 

Què és el gluten?

√Čs la prote√Įna que es troba en alguns cereals com BLAT, ESPELTA, CIVADA, ORDI, S√ąGOL, KAMUT. NO hi ha gluten a: blat de moro, fajol, mill, arr√≤s, quinoa.

 

Què fa el gluten?

Els intestins tenen unes vellositats internes que tenen la funci√≥ d‚Äôabsorbir els nutrients dels aliments. Per a les persones cel√≠aques el gluten √©s com una gilette que talla les vellositats. En conseq√ľ√®ncia, els cel√≠acs es desnodreixen

 

Quina és la medicació?

No n‚Äôhi ha. L‚Äô√ļnic tractament √©s evitar els aliments que contenen gluten, que en s√≥n molts, perqu√® s√≥n tant els que estan fets amb cereals, com alguns que no haurien de tenir-ne per√≤ en contenen, com alguns embotits, xocolates, melmelades o precuinats. Per aix√≤ ens hem de fixar molt en els productes que hi ha destacat el s√≠mbol de ‚Äúsense gluten‚ÄĚ.

 

Quants celíacs hi ha a Catalunya?

Es calcula que hi ha un 1% de cel√≠acs. De manera que en n√ļmeros absoluts s√≥n 7.500 cel√≠acs. Una barbaritat.

 

√Čs important que els restaurants s‚Äôimpliquin?
doncs per descomptat que s√≠, perqu√® els cel√≠acs ho s√≥n de per vida, i aix√≤ vol dir que han d‚Äôintentar fer el m√†xim possible de vida normal. √Čs important que els restaurants ofereixin garanties als cel√≠acs, perqu√® estem parlant de salut. Al 2013 nom√©s hi ha 360 restaurants que ofereixen productes per a cel√≠acs a tot Catalunya.

 

Quines pr√†ctiques han de seguir els restaurants que volen oferir men√ļs per a cel√≠acs?

  • Vigilar que tots els processats siguin sense gluten (xocolata, caramels, embotits….)
  • Tenir una capsa amb estris separats per als cel√≠acs, per evitar la contaminaci√≥
  • Si es pot destinar una zona de cocci√≥ per a sense gluten, molt millor.
  • Organitzar magatzem, nevera i congelador de manera que no hi hagi contaminacions
  • Rentar-nos les mans abans de manipular un plat destinat a cel√≠acs
  • Abans de servir, hem de tenir el plat separat i tapat.

 

Beneficis pels restauradors que ofereixen plats per a celíacs:

  1.   Eliminar barreres
  2.  Fidelitat
  3.  Ampliar la xarxa

 

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/14-salut/687851-nomes-un-3-dels-restaurants-ofereixen-plats-per-a-celiacs.html

 

 

 

A Directe 4.0, amb la Xantal Llavina, vaig parlar de nous

divendres, 25/10/2013

Els dijous a la tarda, faig presència a casa de la Xantal, per parlar de cuina, aliments i remenar cassoles.

L’altre dia vaig parlar de nous. Penjo el gui√≥ i tamb√© la recepta, perqu√® s’ha de menjar tres nous cada dia!

 

http://www.rtve.es/alacarta/audios/directe-40/directe-40-4-fogons-amb-lada-parellada-mon-daplicacions-amb-roger-franco/2073372/

 

NUTRIENTS

A què s’assembla una nou?

No cal ser gaire perspicaç per associar una nou amb la forma del cervell. Per això els celtes, molt intel·ligents ells, van dir que eren l’aliment de la saviesa.

Si ens posem aix√≠….podem anar buscant atributs i m√†gics poders als cogombres, els naps i….millor que no continu√Į.

Els científics han determinat que les nous ajuden al bon funcionament del cervell, de fet, com tots els aliments, perquè sense nutrients el cervell mor. Però per el que realment són bones les nous són per el cor. Diuen que s’han de menjar tres nous cada dia (per els seus greixos omega 6 i omega 3, que netegen les artèries)

 

Això sí, mai no podem menjar nous verdes perquè tindríem una descomposició important, són tòxiques. En canvi, la ratafia, que és el licor fet a partir de nous verdes és un digestiu. El tema és que l’alcohol contraresta amb els elements tòxics de la nou (els mata!)

 

DE LA NATURA AL PLAT

Les nous es mengen crues, però això no significa que no hagin patit un procés. Es recullen de terra, un cop han caigut de l’arbre, el que vol dir que han madurat totalment a l’arbre. Si les mengem en aquest moment les trobarem molt amargues. Es deixen assecar durant unes setmanes, en un lloc airejat, i durant l’assecatge perden l’amargor. Si tot i això encara són amargues, les haurem de posar en remull unes hores.

Tot i que tenim costum a menjar-ne durant tot l’any, si no han estat tractades, com que tenen una quantitat important de greix, tenen tendència a tornar-se ràncies.

 

TIPUS DE NOUS

Les nous creixen en la franja central del món, des de Califòrnia a Xina, passant per casa nostra. Necessiten un clima temperat i una mica fresc, per això a Catalunya funcionen bé al Pre-pirineu, a recer de les gelades de l’hivern (també a Reus i a Girona)

Als mercats trobem nous de Califòrnia i nous catalanes. Sabrem que són catalanes perquè són més blanques.

 

RECEPTES

√Čs curi√≥s que sent una fruita seca com√ļ, no hi hagi gaire receptari, sobretot comparant-ho amb la quantitat enorme de receptes d‚Äôametlla, avellana i pinyons.

 

Les combinacions estrella de les nous són:

  • Poma
  • Amanides
  • Formatge manxec
  • Caramel
  • Xocolata (arran de la consolidaci√≥ de les postres americanes, com el brownie)

 

Una pasta amb peres, nous i formatge blau

DSC03989.JPG

400 gr. de tallarines

2 peres una mica dures

Una nou de mantega

200 gr. de gorgonzola

100 ml de crema de llet

Un grapat generós de nous

 

Tallem les peres a daus. Les coem amb la mantega, lentament. Afegim el formatge blau esmicolat i la nata. Deixem que es faci una salsa. Afegim les nous i la pasta bullida. I ja est√†….

 

Cóc de carbassa

divendres, 18/10/2013

√Čs temps de carbasses. Ens ho recorden els pagesos, els comer√ßos i la proximitat de la festa m√©s popular americana, que s’ha implementat amb for√ßa a casa nostra, amb tots els seus detractors i defensors. M√©s enll√† de com incideix en la nostra cultura, la festa de Halloween ha ajudat a popularitzar aquesta hortalissa gegant. Em sorpr√®n que sigui sin√≤nim de foscor quan √©s, precisament, el producte que m√©s color d√≥na als plats i m√©s alegries ens regala, perqu√® √©s molt dif√≠cil fallar amb la carbassa, sempre queda b√©.

Doncs b√©, com que √©s el mes de la carbassa, he tingut el privilegi d’intervenir en diferents mitjans de comunicaci√≥ per parlar-ne. A la revista CUINA d’aquest mes hi ha un magn√≠fic reportatge de Pepa Ma√Ī√© on se’m demana consell, juntament amb els grans Mirko Carturan i Ignasi Camps. No us el perdeu.

Portada Cuina 151

 

Dissabte vaig anar de convidada al Via LLiure de la Marta Cail√†, a RAC1. Vaig compartir estona amb Pere Puigbert, un expert pag√®s. I ho vam passar molt i molt b√©. Vam intentar explicar unes quantes receptes, per√≤ no s√© qu√® √©s el que va passar….que nom√©s en vaig poder explicar un parell. Jo us les penjo totes perqu√® tingueu idees per cuinar-la. Els vaig portar. a la r√†dio, el c√≥c de carbassa i va ser tot un √®xit, perqu√® la carbassa juntament amb la pastanaga atorga humitat al c√≥c i el fa realment agradable.


Crema de carbassa

 

1 kg. de carbassa

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1 litre i mig de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Unes llavors de comí

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns daus petits de pernil bo

Uns daus de pa

 

Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem, afegim el comí i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Saltem un moment els tacs de pernil per una paella sense gens d’oli, a foc mig. En la mateixa paella de saltar el pernil afegim un bon raig d’oli, esperem que s’escalfi i hi fregim els daus de pa fins que siguin ben rossos. Eixuguem l’oli sobrer disposant els daus sobre paper absorbent.

Servim la crema amb els daus de pernil i els daus de pa fregit.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi només 500 ml.

 

  • Totes les cremes es fan de la mateixa manera:

ceba/porro ‚Äď sofregit – + carbassa a dauets ‚Äď saltejada – + brou/aigua ‚Äď bullir fins estovar la hortalissa – + aroma (esp√®cia, herba, fruita seca, etc.)

A partir d’aquesta formula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats són infinites.

Els daus de pernil i els daus de pa fregit acompleixen la funci√≥ de complement, trencant el color mon√≤ton de la crema i aportant textures i accents gustatius diferents. Qualsevol altre idea √©s benvinguda: bolets saltats, fruita seca, l√†ctics ‚Äď iogurt, formatge ‚Äď, olis d‚Äôherbes, mandonguilles….

- El temps de cocci√≥ de la crema dependr√† de la mida dels trossos de carbassa i de la carbassa que h√†gim triat. Quant m√©s petita tallem la carbassa menys temps tardar√† en coure‚Äôs, quant m√©s tendra sigui la carbassa m√©s r√†pidament ser√† cuita. La q√ľesti√≥ √©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar c√≤modament. Ens ha de quedar una crema fina.

Arròs integral amb poma i carbassa

400 gr. d’arròs integral

1 ceba

200 gr. de carbassa

Un grapat de panses

Un grapat d’ametlles

2 grans d’all

1 litred’aigua

Tàperes

4 llavors de cardamom

Oli i sal

 

En una cassola amb un raig d’oli fem coure lentament una ceba picada, lentament durant uns cinc minuts. Afegim la carbassa polida, tallada a dauets, el grapat d’ametlles i els dos grans d’all talladets. Donem un parell de voltes i deixem coure uns cinc minuts més.

Obrim la clofolla del cardamom, doncs el què ens interessen són les llavoretes que s’hi amaguen.

Hi posem l’arròs i apugem el foc, fem coure a foc fort uns dos minuts, remenant perquè no es cremi, vessem l’aigua, abaixem el foc, afegim les llavors de cardamom, les panses i les tàperes, i fem coure molt lentament durant trenta minuts o el temps que el fabricant recomani en el paquet d’arròs integral. Ens ha de quedar un arròs eixugat.

Rectifiquem de sal i pebre i mengem immediatament.

  • Per suposat si no tenim cardamom o no ens agrada, el podem substituir per alguna altra esp√®cia. La gr√†cia del cardamom √©s el seu toc ex√≤tic que tamb√© podem aconseguir amb un polsim de curri, un parell de claus d‚Äôolor aixafats o unes llavors de com√≠
  • L‚Äôarr√≤s integral requereix una cocci√≥ m√©s llarga, perqu√® conserva la pell que embolcalla el gra d‚Äôarr√≤s i, per tant, necessita m√©s temps de cocci√≥ per aconseguir estovar l‚Äôinterior del gra. Triem arr√≤s integral perqu√® cont√© m√©s vitamines, per un costat, i perqu√® atorga al plat d‚Äôun gust m√©s apujat. Per√≤ la recepta, reduint, aix√≤ s√≠, el temps de cocci√≥ es pot fer amb arr√≤s normal.
  • Si teniu brou vegetal o brou de pollastre, substitu√Įu l‚Äôaigua per brou, quedar√† m√©s sabor√≥s.
  • Podeu amanir l‚Äôarr√≤s amb unes gotes de salsa de soja, hi queda molt b√©.

Calzone senzill de carbassa

Per la massa

200 gr. de farina

100 ml d’aigua

Dues cullerades d’oli

Un pessic generós de sal

Una nou de llevat premsat

 

Per al farcit

200 gr. de carbassa

200 gr. de mongeta tendra

50 gr. de formatge blau

50 ml de nata líquida

Orenga

Unes fulles de julivert

Sal

 

Escalfem l’aigua, ha de ser tèbia. La barregem amb l’oli i la sal i hi desfem el llevat. En un bol, posem la farina i anem tirant el líquid, amassem fins aconseguir una massa llisa i que no s’enganxi a les mans. Si cal, posem una mica més de farina. En fem una bola i la deixem en una safata, tapant-la amb un drap.

 

Preparem el farcit. Pelem i tallem la carbassa a daus menuts. Traiem els fils laterals de les mongetes tendres i en fem tires, tipus juliana. En una paella, amb un raig d’oli,  saltegem la carbassa i les mongetes tendres, a foc mig, sacsejant de tant en tant perquè totes es coguin simultàniament. A mitja cocció, afegim l’orenga i les fulles de julivert picades i abaixem el foc, deixant coure el conjunt lentament. Salem. Com que tant la carbassa com la mongeta tendra estan tallades molt fines es couran bastant ràpid, amb deu minuts n’hi haurà suficient.

Desfem el formatge blau en la crema de llet, en  un cassó, a foc lent. Barregem les verdures amb la crema de formatge. Reservem.

Amb l’ajut d’un corró i enfarinant lleugerament la base on treballarem, estirem la massa. I la posem sobre una safata de forn engreixada. En un cantó de la massa hi posem la barreja de carbassa, mongeta tendra i formatge. Tapem amb l’altra part de la massa i premem les vores fins tancar bé el calzone.

Introdu√Įm al forn preescalfat a200¬ļCi deixem coure uns quinze minuts, o fins que veiem que la massa agafa un to lleugerament daurat.

Servim immediatament

 

  • Les combinacions de farcits s√≥n innumerables. Podem substituir la mongeta tendra per br√≤quil, brots de coliflor, carbass√≥ o espinacs. Podem afegir dauets de cansalada, fruita seca o anxoves. Si no tenim julivert, no cal que n‚Äôhi posem. Per√≤ en cap cas podem substituir o treure la carbassa! Perqu√® sin√≥ no podrem titular aquest plat com a calzone senzill de carbassa!
  • El formatge blau dona un toc interessant al farcit. Es pot fer amb una bona mozzarella, que es desfar√† i unir√† el farcit, per√≤ si opteu per aquest formatge suau no caldr√† que hi poseu nata l√≠quida.
  • Si us¬† sembla que el farcit del calzone queda poc amorosit podeu sofregir una mica de ceba, pr√®viament de coure la carbassa. Un gra d‚Äôall afegit a mitja cocci√≥ de la carbassa √©s un bon accent al plat.
  • Si us fa mandra fer la massa del calzone, podeu utilitzar una pasta brisa de les que venen preparades.

 

 

Entre salat i dolç: cruixent de sobrassada i cabell d’àngel

 

Per el cabell d’àngel

1 carbassa de cabell d’àngel (cucurbita moschata)

500 gr. de sucre per cada quilo de carbassa

Una llimona

Aigua que cobreixi

 

Per el cruixent

Unes làmines de pasta phyllo

100 gr. de sobrassada

Uns pinyons

Una cullerada de mantega fosa

Sucre en pols

 

Per la salsa de poma

2 pomes

1 iogurt grec

50 gr. de sucre

1 bastonet de canyella

 

Comencem preparant el cabell d‚Äô√†ngel. La carbassa de cabell d‚Äô√†ngel t√© una pell molt dura, molt forta, per tant costa molt de pelar. El que farem ser√† trencar-la, tirant-la a terra ‚Äď sempre que el terra sigui impecablement net ‚Äď o a esberlant-la en una cantonada del marbre de la cuina. Per suposat, tamb√© es pot tallar per la meitat, per√≤ s‚Äôha de ser molt fort.

En una cassola posem els trossos de carbassa, el sucre, la llimona oberta, les mitges carbasses un dit d’aigua. Deixem que cogui durant ben bé dues hores, depenent de la quantitat de carbassa i, llavors, ja podrem treure la pell. La primera hora s’ha de coure tapat i la segona hora, destapat, però vigilant que no es cremi!

Si no hem pogut treure totes les llavors, les anirem traient a mesura que es vagi coent el cabell d’àngel. Hem d’aconseguir que perdi la major part de tota l’aigua, ha de quedar sec, però hem de tenir en compte que quan es refreda la confitura queda més presa. Traiem la llimona i reservem. No ho triturem, perquè ens interessa la textura esfilagarsada de la carbassa.

 

Estirem una fulla de pasta phyllo i la tallem a làmines, l’emboliquem sobre si mateixa, de manera que ens quedin unes tres capes. Entre capa i capa pintem amb una mica de mantega fosa, per segellar la pasta phyllo i perquè agafi un to daurat bonic.

Al mig del quadrat de phyllo, hi posem una capa de sobrassada i, a sobre, una mica de cabell d‚Äô√†ngel i uns pinyons. Tanquem b√© i enfornem a180¬ļCdurant uns cinc minuts, o fins que veiem que agafa un to daurat.

 

Acompanyem amb una salsa de poma i iogurt. Pelem, tallem i coem, a foc lent i tapat, una poma amb el sucre i la canyella, uns deu minuts. La poma s’ha d’estovar totalment. Quan sigui freda, la triturem amb el iogurt.

 

 

  • Per suposat, podem comprar el cabell d‚Äô√†ngel fet i, en conseq√ľ√®ncia, reduir considerablement el temps de preparaci√≥ d‚Äôaquesta preparaci√≥ que balla entre un aperitiu i unes postres. Per√≤ m‚Äôha semblat interessant explicar com s‚Äôelabora el cabell d‚Äô√†ngel i engrescar a provar de fer-lo a casa.
  • Si no trobem pasta phyllo, que √©s una pasta de farina grega molt fina, tamb√© ho podem fer amb pasta bric o amb pasta de full.
  • La salsa d‚Äôacompanyament es pot aromatitzar amb esp√®cies, per fer-la m√©s ex√≤tica, per exemple, un polsim de curri.

 

Cóc de carbassa

 

200 gr. de carbassa picada

100 gr. de pastanaga ratllada

200 gr. de mantega

150 gr. de sucre morè

50 gr de sucre

250 gr. de farina

4 ous

La pell d’una taronja

Un pessic de sal

Canyella en pols

Un sobret de llevat químic

 

Batem les clares a punt de neu amb el sucre blanc

Batem els rovells amb el sucre morè, afegim la mantega fosa, la carbassa, la pastanaga, la pell de taronja, la sal i la canyella. Afegim la farina i el llevat. Integrem les clares a punt de neu, en dues vegades.

Coem a 170¬ļC durant 50 minuts, en un motlle engreixat i enfarinat

Deixem refredar i tallem a quadrats.

 

  • Aquest √©s un c√≥c que ens pot servir de base de tota mena de pastissos, per√≤ principalment √©s un esmorzar i un berenar delici√≥s, molt suau i mel√≥s, ideal per acompanyar el caf√®.

 

  • Si el volem fer m√©s festiu nom√©s ens caldr√† desfer una rajola de xocolata i vessar-la per sobre el c√≥c, deixar-la refredar i tindrem un past√≠s de carbassa i xocolata fant√†stic i molt f√†cil!!!

 

DSC03993.JPG

El cóc de carbassa, pastanaga i taronja

 

I si voleu m√©s receptes, encara, podeu comprar el llibre que vaig escriure fa uns quants anys, per√≤ que √©s totalment vigent. √Čs un llibre que forma part d’una col¬∑lecci√≥ d’una cinquantena de t√≠tols, cada un dels quals ha estat escrit per un cuiner diferent. Us els recomano tots, perqu√® s√≥n molt i molt did√†ctics, estan molt ben editats i no s√≥n gens cars.

 

La carbassa

Fruites i verdures per prevenir el càncer

dilluns, 14/10/2013

La Federació Catalana contra el Càncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura és una bona prevenció contra aquesta malaltia.

Per a sensibilitzar a la poblaci√≥, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar m√©s fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostraci√≥ d’una senzill√≠ssima i econ√≤mica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol¬∑licitar via xarxes socials. Aix√≤ de les xarxes socials, d√≠game? funciona la mar de b√©.

Vam fer la demostraci√≥ al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. √Čs com transportar-te a un poble, amb turistes, aix√≤ s√≠. Carrers petits, gent saludant-se a pla√ßa, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta √©s canviar de ciutat. I el mercat √©s una del√≠cia.

Vam fer all√≤ que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al ¬†cap (amb tom√†quets secs, alf√†brega….i altres hist√≤ries), per√≤ com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitj√≥ (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Per√≤ anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. Aix√≠, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones s√≥n diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perqu√® tenen unes l√≠nies circulars al peduncle, o sigui al cul del mel√≥. Les melones s√≥n m√©s dolces, menys fibroses i, en definitiva, m√©s bones.

13_fecec_fruiteria.JPG

els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)

13_fecec_melons.JPG

13_fecec_enciam frances.JPG

busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós

Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Calif√≤rnia per el color. Les catalanes s√≥n blanques i les de Calif√≤rnia s√≥n m√©s fosques. Tamb√© m’explica que el piny√≥ xin√®s, de gran predicament per el bon preu que t√© √©s bo cru, per√≤ cuinat s’enrancia i perd tot l’inter√©s. Sabrem que tenim un piny√≥ xin√®s perqu√® t√© una forma m√©s arrodonida i un peduncle que sembla un ull.

13_Fecec_nous catalanes.JPG

Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia

13_Fecec_equip directiu.JPG

A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa

Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al p√ļblic

13_fecec_sucs de fruites.JPG

 

I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.

 

Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites

13_taller_fecec_Recepta.jpg

un pebrot groc

un pebrot vermell

un pebrot verd (que no sigui dels de fregir)

200 gr. de formatge d’untar

Un grapat de nous

Un mango

Orenga

Julivert

Un enciam francès

Ra√Įm

Oli i sal

 

√Čs q√ľesti√≥ d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180¬ļC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a l√†mines m√©s o menys regulars. Reservem.

Fem un farcit amb formatge d’untar i tot all√≤ que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert. ¬†Ho barregem tot en un bol. Estirem les l√†mines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix.

A part, fem una amanida, d’enciam franc√®s amb xampinyons crus i ra√Įm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam.

Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dol√ß, d’una qualitat sensacional, que no nom√©s feia el plat m√©s bonic, sin√≥ que li donava un toc encara m√©s sabor√≥s i tenia certa coher√®ncia amb el plat (el pebre vermell √©s el resultat d’assecar pebrots)

 

13_fecec_pebrots.JPG

Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....

En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar s√≥n els de morro de vaca. I ensenyo perqu√® en diuen morro de vaca, perqu√® a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben b√© un morro de vaca.

Moltes gr√†cies FECEC per convidar-me a l’acte de presentaci√≥ de la Setmana de Prevenci√≥ del C√†ncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenci√≥ √©s el primer pas.¬†