Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Tatin de carbassa i botifarra negra

dijous, 15/08/2013

Una de les entrades de més èxit del bloc ha estat http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/07/22/aixi-faig-la-tatin-de-poma/

No m’ho hauria pensat mai, que tinguĂ©s tantes visites. AixĂ­, doncs, m’he animat a fer una altra tatin. En aquest cas no Ă©s de poma, sinĂł de carbassa, botifarra negra i formatge brie. I no la mengem per postres, sinĂł de primer plat. És ideal per fer-la en un sopar per quedar bĂ©, perquè permet fer-la amb antelaciĂł i escalfar-la just en el moment de servir-la, donant-li un cop de forn. Això sĂ­, s’ha de fer en motlle individual, perquè quan la toquem amb la forquilla i el ganivet es trenca tota.

AquĂ­ teniu la recepta:

 

TATIN DE CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

(per a 4 persones)

 DSC00410.JPG

500 gr. de carbassa neta i tallada a daus

250 gr. de botifarra negra

100 gr. de formatge brie

una branca de farigola fresca

100 ml de vi blanc

50 gr. de sucre

 

Pasta brisa

150 gr. de farina

75 gr. de mantega

1 ou petit (o un rovell d’ou XL)

una culleradeta de sal

1/2 culleradeta de llevat en pols

una culleradeta de sucre

Comencem per la pasta brisa (tambĂ© la podeu comprar feta). Arenem la mantega amb la farina, fins que canviĂŻ de color i la mantega hagi desaparegut totalment. És millor treballar la mantega freda, tallada a dauets, perquè si estĂ  a temperatura ambient engreixa molt. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Barregem bĂ©. Afegim l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogènia. L’emboliquem amb plĂ stic film i la refredem a la nevera, durant ben bĂ© una hora.

Mentrestant, en una paella, a foc mig, saltem la carbassa fins que perdi la cruor, uns deu minuts. Afegim una mica de sal i la farigola. Hi aboquem el vi blanc,i a foc lent, esperem que la carbassa l’embegui.

En una paella fem un caramel amb els 50 gr. de sucre i un parell de cullerades de sucre. Quan sigui daurat, el posem en la base del motlle, que pot ser metàl·lic, pírex o silicona. Col·loquem la carbassa ben premuda sobre el motlle, procurant que no quedin forats. Després hi posem la botifarra negra i el formatge brie. Estirem la massa brisa, la tallem de la mida del motlle i la posem tapant el formatge brie. Coem al forn durant vint minuts a 180ºC o fins que veiem que la massa és torrada.

Tot just sortint del forn, desemmotllem i servim immediatament.

 

 DSC00409.JPG

 

EstĂ  escrit als annals dels plats

dimecres, 7/08/2013

SĂ­, fa il·lusiĂł, molta, tota. Recollir els plats acabats, bruts, d’una taula d’uns clients i trobar-te escrit un missatge al plat. Concretament, aquest:

DSC00126.JPG

 DSC00127.JPG

Malgrat tots els llibres escrits, ara i adĂ©s, sobre urbanitat i bones maneres, dictaminen que sobre el plat escurat de xocolata mai s’emprarĂ  el dit per escriure-hi missatges, m’he passat les prescripcions educatives i, clar, m’he desfet en manifestacions de joia i alegria vers el nano que ho ha escrit. Perquè sĂ­, l’autor del quadre fet amb pintura de xocolata del 70% Ă©s un nen de 12 anys, a qui li agrada molt menjar, i que va demanar com a regal/premi de final de curs, venir a dinar a Semproniana.

El nano va gaudir de tots els plats, però l’apoteosi va arribar amb les postres, amb el DelĂ­rium Tremens de xocolata, unes postres que fa tants anys que fem com anys tĂ© Semproniana. Moltes vegades he volgut canviar la recepta o la presentaciĂł del DelĂ­rium Tremens, però els clients no m’ho permeten. Volem canviar la presentaciĂł perquè les postres de restaurant han canviat molt i crec que el nostre DelĂ­rium Ă©s massa auster, massa lineal. Però quan penso en possibles presentacions, sempre em fa angĂşnia emmascarar-lo. I, a mĂ©s, que Ă©s això d’estar tot el dia creant volums i escultures? Si el delĂ­rium Ă©s aixĂ­, Ă©s aixĂ­, i punt.

DSC00170.JPG

I si Lucio Fontana, artista conceptual, considera que les seves incisions als quadres sĂłn la sublimaciĂł de l’art, perquè no considerar que l’austeritat del meu DelĂ­rium no Ă©s maca?

De manera que buscant analogismes, decideixo que aixĂ­ ha estat, Ă©s i serĂ  el meu DelĂ­rium Tremens. I desitjo que la seva pervivència es vagi consolidant fins el punt que s’escrigui no en els annals de la història (que em sembla molt presumptuĂłs, per part meva) sinĂł en els ANNALS DELS PLATS (com el que il·lustra aquesta entrada)

LA RECEPTA DEL DELĂŤRIUM TREMENS

  • 250 gr. de cobertura de xocolata negra
  • 125 gr. de mantega
  • 4 ous
  • 100 gr. de sucre
  • 15 gr. de midĂł de blat de moro (Maizena)

 

Fonem la mantega i la cobertura al bany maria.

Batem amb energia els ous, el sucre i el midĂł de blat de moro, fins emblanquir. Afegim la barreja de mantega i xocolata i integrem.

Posem en motlles rectangulars, i coem al bany maria, a 180ºC, tapat amb paper d’alumini, durant mitja hora.

Servim tebi acompanyat de salsa de xocolata. Simplement fonem 200 gr. de xocolata amb 100 ml d’aigua.

Amanides d’estiu I

dilluns, 5/08/2013

Es veu a venir que aquestes vacances aniran farcides d’amanides. Per dues raons: perquè fa calor, i aquesta és una dada objectiva, i l’altra raó, la primordial, i que no hauria de confessar, com a mínim en el bloc, és que aquest estiu em fa mandra cuinar.

Ha estat un curs dur, amb moltes vicissituds, molts canvis, moltes hores de feina i cansament acumulat. El cos se n’ha ressentit, i ara necessito un descans, fins i tot dels fogons.

O sigui nois, que aquest estiu toca amanir vegetals.

La primera de les amanides d’estiu, és aquesta que us presento, que és, com totes , molt senzilla de fer, i es basa, simplement en barrejar elements, principalment vegetals, i això sí, amanir-ho amb una bona vinagreta, o salsa d’amanir.

DSC00165.JPG

 

INGREDIENTS

-          Un cogombre

-          Una poma

-          200 gr. de salmó fumat

-          Sis anxoves

-          Deu tomàquets secs

-          Un potet d’ous negres de peix Royal

-          Un grapat d’avellanes.

 

L’amanit és una mica especial, però per descomptat, es pot fer com es vulgui. Jo tinc unes melmelades del POT PETIT, que ja n’he parlat en algun altre post. Les faig servir per acompanyar el formatges, la carn, peixos grassos i, en aquest cas, com a base d’una salsa per amanir:

  • Una culleradeta de postres de gelea d’anĂ­s estrellat
  • 150 ml d’oli d’oliva extra verge
  • Un pessic generĂłs de sal

 DSC00166.JPG

Doncs res, es tracta de tallar el cogombre, la poma (sense pelar, però tot ben net), i la resta d’ingredients. Barrejar-ho tot.

Fer una salsa, emulsionant l’oli d’oliva amb la gelea d’anís estrellat i la sal. Amanir-ho bé i deixar-ho a la nevera, fins el moment de servir.

Terra de cuscĂşs

divendres, 2/08/2013

Això del whatsapp Ă©s una hotline en tota regla. Una hotline de cuina…en el meu cas. Amics i amigues, si tenen un dubte culinari o han menjat algun plat a casa que els ha agradat i el volen reproduir, m’envien un whatsapp, demanant-me la soluciĂł a l’enigma (si Ă©s que n’hi ha, clar).

En aquest cas, l’amiga em preguntava com es fa un plat que, a la carta de Semproniana, hem denominat Terra de cuscĂşs.  De fet Ă©s una amanida de cuscĂşs amb mini hortalisses. Juguem amb el suport, un test i amb la textura granulosa del cuscĂşs i el color marronĂłs integral. A la meva amiga li va agradar la presentaciĂł, però tambĂ© el gust del cuscĂşs, que va amanit amb un oli de menta, i porta uns quicos barrejats amb el cuscĂşs, que com que sĂłn del mateix color del gra no es veuen. Quan menges l’amanida et sorprenen els quicos, com si del sobat petazeta es tractĂ©s, però en versiĂł menys sofisticada. La funciĂł dels dauets de tomĂ quet Ă©s donar-hi una mica de frescor al cuscĂşs.

I ja estĂ !

 

 

DSC00176.JPG

DSC00178.JPG

 

TERRA DE CUSCĂšS

Per a quatre persones

400 gr. de cuscĂşs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal 

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscĂşs. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscĂşs en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bĂ© i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂşs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

DSC00181.JPG

tot a punt per fer passar als testos

Pelem les pastanagues, tallem els raves, tallem els tomĂ quets de jardĂ­, rentem els carbassonets.

Protegim el test amb una fulla de col, farcim amb el cuscĂşs i acabem amb les mini hortalisses clavades al cuscĂşs, com si estiguessin creixent de la terra

 

 

DSC00159.JPG

cuscĂşs integral

PROCÉS PER FER L’OLI DE MENTA

DSC00161.JPG

escaldant les fulles de menta

DSC00162.JPG

refresco fulles de menta

 

DSC00164.JPG

eixugo fulles de menta amb un paper. Han de quedar ben seques

 

 

 

Trufa de foie gras. Aperitiu senzill, però molt vistós

dimecres, 31/07/2013

Ahir al vespre vam tenir una taula gran, a Semproniana.

Buscàvem fer-los un aperitiu senzillet, però vistós, i sobretot que no ens donés gaire feina, ni fos un daltabaix a la butxaca. Bé, resumint, tot allò que fa que un aperitiu sigui triomfador: fàcil, bonic, bo, que es pugui fer amb antelació i que sigui barat.

AquĂ­ el teniu. Espero que us sigui Ăştil i que el feu aquest estiu, tot i que Ă©s un aperitiu magnĂ­fic per la tardor i (encara que sembli que falta molt), per Nadal!

 

TRUFA FOIE GRAS

  • 300 gr de foie- gras micuit o patĂ©
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
Per la salsa que acompanya
300 ml de suc de taronja
50 gr. de sucre

Es tracta, nomĂ©s de fer boletes amb el patĂ© o el micuit (sobretot ha d’estar fred!!!) i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrĂ  del gust de cadascĂş.

 

fem la salsa: simplement es tracta de reduir el suc de taronja amb el sucre fins que agafi la consistència desitjada, de xarop (hem de tenir en compte que quan es refreda, queda més consistent)

RecomanaciĂł molt important: feu les boletes amb guants!!!

  DSC09216.JPG

Cal Joan del Batlle. Una jornada gastronòmica diferent al Solsonès

dijous, 25/07/2013

A la Vall de Lord, enmig d’un paratge impressionant, al final d’una carretera deliciosa, trobes una mena de paradĂ­s, Cal Joan del Batlle. http://www.caljoandelbatlle.cat/ És una casa rural, o un hotelet amb encant. Digueu-li com vulgueu. El que jo sĂ­ que sĂ© Ă©s que Ă©s un lloc magnĂ­fic on anar a petar quan estĂ s realment rebentat de la vida de ciutat (aquest era el meu cas) o quan vols trobar la pau que el brogit del barri no et deixa aconseguir, o quan vols llegir la darrera novel·la que has comprat sense sentir els crits dels fills dels veĂŻns, o quan vols un espai lliure d’interferències per reconnectar amb la parella…hi ha tantes i moltes situacions en les que necessites un #caljoandelbatlle per afrontar la vida.

AixĂ­, doncs, a Cal Joan del Batlle impera la tranquil·litat, Ă©s un dels seus grans actius. Però un cop l’any, la casa que han posat en marxa en Ricard i la Montse des de fa no mĂ©s de cinc anys, es xarbota com una gasosa i una muniĂł de gent entra per la porta, a gaudir de les jornades gastronòmiques que s’hi organitzen. Fan jornades gastronòmiques perquè la Montse Ă©s una cuinera de pel·lĂ­cula, i al seu hotel s’hi menja de cine. Si no esteu allotjats a una de les sis habitacions que tenen habilitades, podeu anar-hi a dinar a sopar. L’excursiĂł s’ho val.

 

 

13_caljoanbatlle_equip.jpg

L'equip que ha fet possible la Jornada Gastronòmica de Can Joan del Batlle

Aquest any he tingut la sort de viure una de les jornades gastronòmiques. A les 12h van arribar els convocats i tot va començar amb un tast de vins maridats amb formatges la Valette. El maridatge va anar guiat per Jordi SolĂ© d’Alsivins.

13_caljoanbatlle.jpg

La Clara és l'elaboradora dels formatges La Valette, formatges d'ovella fets a Sant Llorenç de Morunys

13_caljoanbatlle_2.jpg

En Jordi Solé en plena explicació

13_caljoanbatlle_3.jpg

Tots els participants a la jornada concentrats en els vins i els formatges

Acabat el tast, vam passar a una carpa on la Montse va explicar fil per randa com elaborava els plats que serviria a l’Ă pat. Jo vaig fer una mica de mestre de cerimònies. El problema Ă©s que jo no en sĂłc gens, de cerimoniosa, mĂ©s aviat tot el contrari, i no vam poder parar de riure en tota l’explicaciĂł.

13_caljoanbatlle_montse i jo.jpg

Vaig fer una minĂşscula xerrada introductòria, que defensava, per sobre de tot, crear una memòria patrimonial culinĂ ria en les futures generacions. És un dels meus discursos recurrents, ja ho sĂ©, però Ă©s que em fa patir la pèrdua de referents. Què enyoraran els nostres fills quan viatgin a l’estranger? El sushi de la botiga del costat de casa? Ja sĂ© que ho he dit moltes vegades i aquells que m’heu escoltat aquĂ­ o allĂ , n’esteu fins el capdamunt del discurset, però jo no me’n canso de predicar. De fet, a missa sempre es diu mĂ©s o menys el mateix, i molts feligresos encara no ho entenen.

per tant, jo tiro endavant amb el missatge: Hem de menjar els nostres plats, integrar-los en la nostra quotidianitat i en la nostra excepcionalitat. I desprĂ©s, descobrirem els nous gustos d’altres cultures, que ens sorprendran i ens costarĂ  una mica d’acceptar-los, però la lĂ­nia ha de ser ben definida, clara i contundent.

La Montse va fer un “pensa global, actua local”. M’explico, el que va proposar sĂłn uns plats que es mengen arreu del mĂłn, però passats pel sedĂ s, i amb productes, de casa nostra. VA fer un hummus, que Ă©s un plat que es troba a tota la conca mediterrĂ nia, però sobretot als paĂŻsos del nord d’Ă€frica. Va fer una tatin (de poma i botifarra negra), unes postres tĂ­piques franceses. TambĂ© va proposar un crumble, un clĂ ssic de la cuina anglesa. I, finalment, un xai arrebossat amb Kellog’s; no cal aclarir a ningĂş d’on provĂ© el blat inflat, comercialitzat amb la marca Kellog’s….

Aquestes sĂłn les receptes que vam tastar.

COMPOTA DE CEBA AMB CAP I POTA I HUMMUS EN ESCUMA

500 GR. DE CEBA

OLI D’OLIVA

REDUCCIĂ“ DE VINAGRE DE MĂ’DENA

SAL I SUCRE

500 GR. DE CAP I POTA

250 GR. DE CIGRONS CUITS

EL SUC D’UNA LLIMONA

UN FULL DE GELATINA

GALETES SALADES

PER LA COMPOTA:

TALLAR LA CEBA EN JULIANA

SOFREGIR-LA AMB OLI D’OLIVA A FOC LENT

QUAN HAGI EVAPORAT L’AIGUA, AFEGIR-HI EL SUCRE,LA SAL I LA REDUCCIÓ DE VINAGRE

DEIXAR-LA COURE UNA HORA

BULLIM LA CAP I POTA EN UNA OLLA AMB LA CEBA TALLADA A DAUS,ELS ALLS,UNA PUNTA DE PERNIL,SAL, PEBRE I LLORER.

HA DE COURE A FOC SUAU 1h. 30m.

DEIXAR-HO REPOSAR

PER L’HUMMUS

REMULLAR LA GELATINA AMB AIGUA FREDA

ESCALFAR EL SUC DE LLIMONA I FONDRE-HI LA GELATINA

TRITURAR ELS CIGRONS AMB UN GRA D’ALL  I AFEGIR-HI EL SUC DE LLIMONA

SERVIR EN UNA COPA: al fons la compota de ceba, les galetes salades trossejades, una cullerada de cap i pota tallada a dauets, l’hummus a sobre i acabem amb pols de pebre vermell

TATIN DE POMA AMB BOTIFARRA NEGRE I NUVOL DE FORMATGE GELAT

DSC00154.JPG

PASTA DE FULL

500 GR DE POMA REINETA EN MACEDONIA

50 GR. DE MANTEGA

1 CULLERADA DE ROMANI PICAT

250 GR. DE BOTIFARRA NEGRE

250 GR. DE FORMATGE LES ROQUES CURAT

200 GR. D’AIGUA

3 GR. DE LECITINA DE SOJA

PREPARACIĂ“

PEL FORMATGE GELAT:

BARREJAR EL FORMATGE AMB L’AIGUA I ESCALFAR A 80º

DEIXAR INFUSIONAR 30 MINUTS I COLAR

INCORPORAR LA LECITINA DE SOJA I ACCIONAR EL TURMIX A LA SUPERFICIE DEL LĂŤQUID

DEIXAR 1 MINUT I RECOLLIR L’AIRE  DE SOBRE

POSAR-LO DINS D’UN RECIPIENT I CONGELAR-LO

PER LA TATIN:

POSAR LES POMES I LA MANTEGA DINS D’UN RECIPIENT PER ANAR AL FORN

COURE-LES 30 MINUTS A 200Âş

TREURE LA SAFATA DEL FORN I COBRIR-LA AMB LA LAMINA DE PASTA DE FULL

POSAR AL FORN MITJA HORA MES

A SOBRE POSAR-HI LA BOTIFARRA NEGRE I EL ROMANI PICAT

JUST AL MOMENT DE SERVIR, POSAR-HI UNA CULLERADA DEL FORMATGE GELAT

COSTELLETES DE XAI AMB CROCANT DE CEREALS,FORMATGE VALETTE I CREMA DE LLIMONES ESCALIVADES

250 GR. DE CEREALS KELLOGS

150 GR. DE FORMATGE VALETTE

8 COSTELLES DE XAI

500 GR. DE LLIMONES

50 GR. DE SUCRE

OLI D’OLIVA

SAL I PEBRE

CLARA D’OU

PREPARACIĂ“

PICAR ELS CEREALS DE FORMA IRREGULAR

PICAR EL FORMATGE I FER UNS CRUIXENTS EN UNA PAELLA

QUAN ESTIGUI FRED PICAR-LO I BARREJAR-HO AMB ELS CEREALS

EMBOLICAR LES LLIMONES AMB PAPER D’ALUMINI

COURE AL FORN A 220Âş DURANT 30 MINUTS

UNIR AMB EL SUCRE I COURE TOT JUNT 5 MINUTS

TRITURAR I EMULSIONAR AMB L’OLI D’OLIVA

SALPEBRAR EL XAI I ARREBOSSAR PRIMER AMB LA FARINA, CLARA D’OU I LA BARREJA DE CEREALS I FORMATGE

FREGIR EL XAI I POSAR-LO AL FORN DURANT 2 MINUTS A 220Âş

ACOMPANYAR AMB LA CREMA DE LLIMONA

ALBERGINIA,CRUMBLE DE FORMATGE,PORROS I VINAGRETA DE SAĂśC

INGREDIENTS

4 ALBERGINIES

100 GR. DE FARINA

80GR. DE MANTEGA

4 PORROS ( LA PART BLANCA)

75 GR. DE FORMATGE PUIT RUSTIC

1 CLARA D’OU

100 GR. DE NATA LIQUIDA

ENCIAMS VARIATS: LOLLO, ESCAROLA, ROURE,ETC…..

100 GR.D’AIGUA MINERAL

2 POMS DE FLOR DE SAĂśC

40 GR. DE SUCRE DE CANYA

PREPARACIO

PER FER LA VINAGRETA DE SAĂśC:

FER UNA INFUSIÓ SOLAR (DIRECTE AL SOL) DE 5 HORES AMB ELS POMS DE FLORS DE SAÜC,L’AIGUA MINERAL I EL SUCRE DE CANYA

COLEU I AFEGIU DUES CULLERADES DE VINAGRE BLANC

ESCALIVAR LES ALBERGÍNIES. PELAR-LES

TALLAR-LES PER LA MEITAT I MARCAR-LES EN UNA PAELLA ANTI- ADHERENT

PICAR ELS PORROS

SOFREGIR-LOS AMB OLI D’OLIVA

SALPEBRAR

MESCLEU EL FORMATGE AMB LA NATA LIQUIDA , LA CLARA D’OU I ELS PORROS

COBRIR LES ALBERGĂŤNIES AMB AQUESTA PREPARACIĂ“

PER FER EL CRUMBLE:

PASTEU LA FARINA I LA MANTEGA AMB ELS DITS FINS ACONSEGUIR UN GRANULAT

COBRIR LES ALBERGĂŤNIES AMB EL CRUMBLE

POSEU 10 MINUTS AL FORN A 220º  FINS DAURAR

DECOREU AMB ELS ENCIAMS VARIATS I LA VINAGRETA

AixĂ­ faig la tatin de poma

dilluns, 22/07/2013

Una amiga m’envia, via whastapp, una foto d’una tatin o, mĂ©s aviat, una mena de tatin, amb un text que diu “he fet tatin. Fatal”.

Em demana si li puc enviar una recepta i quatre indicacions. I jo decideixo que més que una recepta i quatre indicacions, faré un post. I és clar, un post no es pot fer sense fotografies, i encara menys una tatin, de la que tothom en té una recepta.

O sigui que vaig a comprar pomes, dos quilos de Golden, que ja em perdonaran els puristes, però per a mi, la golden Ă©s la millor. I em disposo a fer la tatin i anar-li enviant el procĂ©s via foto i whatsapp. Les fotos sĂłn fetes amb el mòbil i, Ă©s clar, sĂłn tan fatals com la tatin de l’amiga.

 

PROPORCIONS

2 quilos de poma Golden

400 gr. de sucre

100 gr. de mantega

Per el caramel

100 gr. de sucre

40 gr. d’aigua (dues cullerades soperes)

Per la massa brisa

300 gr. de farina

150 gr. de mantega

1 ou XL (o un ou mitjĂ  i un rovell)

1 cullerada sopera de sucre

un pessic de sal

una cullerada de cafè de llevat químic

Barcelona-20130718-00393.jpg

Pelo les pomes i els trec el cor. Les tallo a grills, bastant gruixuts i les poso en una paella gran, amb el sucre i la mantega, tot de qualsevol manera.

Barcelona-20130718-00396.jpg

 

Ha de coure, a foc lent, durant ben bé 45 minuts. El senyal és la poma transparent i lleugerament daurada.

Barcelona-20130718-00400.jpg

Mentrestant, aprofitem per fer la pasta brisa, simplement barrejant els ingredients.Per fer la massa brisa Ă©s millor treballar amb la mantega freda, tallada a daus.

Quan hem aconseguit una massa homogènia, l’emboliquem i la posem a la nevera, perquè agafi cos.

Ara fem un caramel, coent el sucre i l’aigua fins que agafi un color bru.El posem en el motlle on anirĂ  la poma.

Barcelona-20130718-00394.jpg

Barcelona-20130718-00395.jpg

Sobre el caramel, disposem els grills cuits de la poma, ben arrenglerats.

Barcelona-20130718-00402.jpg

A la paella ens haurĂ  quedat una mica del suc de les pomes, amb sucre i mantega. El fem reduir, fins aconseguir un caramel ben bru.

Barcelona-20130718-00406.jpg

 I el posem per sobre les pomes del motlle

Barcelona-20130718-00408.jpg

És molt important omplir fins al capdamunt del motlle, prement una mica. Una bona tatin és una tatin ben farcida.

Ara estirarem la pasta brisa, i quan la poma sigui freda (punt molt important, perquè sinĂł se’ns fon la massa), l’enfornem a 180ÂşC, durant 30 minuts.

El resultat:

 

 DSC00132.JPGDSC00133.JPG

 Important: menjar-la calenta, acompanyada de gelat de vainilla, o d’una mica de crema de llet o de crema anglesa.

A partir d’aquĂ­, les possibilitats d’innovaciĂł i creativitat sĂłn infinites. Això sĂ­, els temps de cocciĂł de cada fruita s’han de trobar, perquè si la fruita tĂ© molta aigua o Ă©s molt madura, ens pot quedar purĂ©. La fruita s’ha de notar, no es pot desfer, però en cap cas ha de quedar crua

I per Ăşltim, per als quatre que encara els pot sonar a nou, la història de l’origen de la tarte tatin.

Diuen que el pastĂ­s es va crear al 1889 a França, a l’hotel Tatin, regentat per dues germanes: Caroline i StĂ©phanie Tatin. Era un restaurant amb bastant d’Ă©xit. Sembla ser que enmig del brogit del servei del migdia, el pastĂ­s de poma va caure a terra. Les germanes el van tornar a posar dins una paella, van posar-hi una massa a sobre i el van tornar a coure. El resultat, el que van denominar Tarte a l’enverse, va tenir molt Ă©xit, tant, que es va convertir en les postres de la casa, en la tarte Tatin

Cuina sense incògnites. La secciĂł al programa 35dies d’Albert Miralles, a Catalunya RĂ dio

dissabte, 20/07/2013

 

http://www.catradio.cat/seccio/4196/Cuina-sense-incognites/programa/1552/35-dies

FĂ cil, rĂ pid i vistĂłs….l’equaciĂł de tres incògnites, molt mĂ©s difĂ­cil de solucionar a la cuina que a cinquè curs de carrera de matemĂ tiques aplicades

Però, vĂ©s, el Miralles m’ho ha proposat, i qui li diu que no…

Li he dit que sí, que ho faré, que cada setmana li proposaré plats que responguin a les coordenades del tres en ratlla: fàcil, ràpid i vistós. I ja que hi som: saborós i barat.

Això és el que he dit que faré. Ara, queda per demostrar si ho aconseguiré.

Avui, per exemple, és el primer dia, i haig de començar fort, per enganxar a l’audiència.

 

Per tant, avui, farem….SARDINES.

Perquè les sardines i l’estiu van junts.

Malgrat que a l’estiu no es troben les millors sardines, perquè ja sabeu que el peix blau quan estĂ  al seu millor moment Ă©s a la primavera, quan el mar Ă©s abundant de plĂ ncton, i les sardines comencen a alimentar-se. A l’estiu estan massa greixoses, massa tipes. Però…qui ha dit que farem sardines fresques? Jo em referia a les sardines de llauna, a les conservades, en escabetx i en oli.

Unes sardines en escabetx. Delicioses. De les que has de menjar també l’espina, perquè és bona i perquè conté dosis molt importants de calci. Els intolerants a la lactosa troben la font de calci en les espines de peix i en la fruita seca. O sigui, que tot cap dins.

 

ENROTLLAT DE CARBASSĂ“, VERDURES I SARDINES

DSC00134.JPG 

Un carbassĂł

Una pastanaga

una llauna de sardines en escabetx

Sal

 

Tallem el carbassĂł longitudinalment, a lĂ mines molt fines. L’enrotllem sobre si mateix, deixant un forat al centre. El mètode ideal Ă©s posar-ho dins un motlle de la mida triada, però sinĂł, tambĂ© s’aguanta.

Tallem la pastanaga molt menuda i, tambĂ©, el centre del carbassĂł. Escaldem la pastanaga, en aigua bullint, nomĂ©s un minut. La refresquem immediatament. Tallem el carbassĂł molt menut i el barregem amb la pastanaga. Barregem el carbassĂł i la pastanaga, omplim el cilindre de carbassĂł. Acompanyem amb una sardina en escabetx i acabem posant-hi una mica d’oli de la llauna i un pessic de sal.

 

 

CUSCĂšS AMB SARDINES EN ESCABETX

Ideal per portar a la platja perquè si cau una mica de sorra, ningĂş se n’adonarĂ ….

 El cuscús és ideal per els plats d’estiu, perquè es fa en un tres i no res, combina amb tot i es pot menjar fred. A més són hidrats, atipa i és molt barat.

400 gr. de cuscĂşs precuit

Un cogombre

Un grapat de quicos

1 mango

dĂ tils

Unes fulles de julivert

Oli d’oliva

Sal

 

Hidratem el cuscús, que és molt fàcil. Només has de posar a bullir una mica d’aigua amb sal, estirar el cuscús en una safata amb un bon raig d’oli, cobrir-ho amb aigua bullint i esperar que el cuscús absorbeixi tota l’aigua. Amb una forquilla separem els grans de cuscús.

Quan sigui fred, el barregem amb el julivert picat, el mango pelat i tallat a dauets, els dàtils picats, els quicos trencats de qualsevol manera i el cogombre mig pelat i tallat a dauets. Amanim amb oli d’oliva i sal.

Premsem el cuscĂşs en un motlle i acabem amb unes sardines en escabetx.

 

VERDURES A LA PLANXA (o encara millor, a la brasa) AMB SARDINES EN OLI

MagnĂ­fic si tens a un pringat que es faci cĂ rrec de les brases.

 Les verdures que tingueu, tot i que s’ha de tenir en compte el tall i les coccions. La brasa aconsegueix que siguin torrades per fora i cruixents i sucoses per dins. Una meravella. Si voleu un toc diferent, es poden empolsegar amb una mica de sucre morè abans de coure-les.

-          Espàrrecs verds: sempre han de ser frescos (mai en conserva ni congelats). Quan estiguin ben torrats, ja estaran al punt

-          Albergínia: s’han de deixar reposar amb una mica de sal, perquè treguin l’amargor, un mínim de mitja hora. les rentem i ja les podrem coure

-          Col: tallar una rodella gruixuda, ruixar-la amb oli i coure-la. Si us molesta molt l’olor de les bràsiques (col, coliflor i bròquil) heu de saber que a la brasa no desenvolupen els sulfurosos (només bullint-les) o sigui que esteu salvats!

-          Carbassó: es fa en un moment

-          Ceba: a rodelles gruixudes,queden magnífiques

-          Pastanagues: recomano escaldar-les prèviament, perquè sinó queden massa dures.

-          Alls tendres: queden perfectes, es fan en un moment i no us repetiran.

 

Quan tinguem les verdures a punt, les acompanyem amb sardines en oli i acabar d’amanir les verdures amb un picadillo d’ou dur, tĂ peres i cogombrets en vinagre

 

EMPANADA DE SARDINES, AVELLANES, PEBROT VERD

Imprescindible als sopars informals i als pĂ­cnics

DSC00148.JPG

 

L’empanada de sardines Ă©s un clĂ ssic gallec. No inventem res, però volia destacar-ho perquè aquest Ă©s un plat ideal per a pĂ­cnics, perquè no necessita coberts per menjar. Ara, n’estic segura que els gallecs em mataran si els dic que per fer via jo faig l’empanada amb pasta de full. Sacrilegi!!!

1 ceba

½ pebrot vermell

½ pebrot verd

Tres cullerades de tomĂ quet fregit

Oli

Sal

Una lĂ mina de pasta de full

2 llaunes de sardines

1 ou

 

Sofregir la ceba i els pebrots tallats molt petits, amb un raig d’oli durant uns deu minuts. Afegir el tomàquet fregit i deixar que continuï coent, a foc lent, fins que quedi ben poxat.

Estirar la massa i dividir-la en dues parts. Una part de la massa la posem en una safata de forn protegida amb paper de forn. A sobre posem el sofregit (importantíssim que estigui fred). Escorrem bé l’oli de les sardines i traiem l’espina.

Cobrim amb la resta de la massa i tanquem bé, solapant les vores i segellant amb una forquilla. Obrim un forat al centre perquè respiri i surtin els vapors.

Pintem amb ou batut.

Enfornem a 180ÂşC durant vint minuts.

 

 

AMANIDA DE CIGRONS I SARDINES

Ideal per deixar el dinar fet a la famĂ­lia

 

Aquesta amanida Ă©s la meva preferida, fresca, super nutritiva i molt saborosa.

Per a 4 pax

800 gr. de cigrons cuits

Una llauna de sardines

100 gr. d’espinacs frescos

2 tomĂ quets grans

50 gr. de nous

 

Oli i sal

 

Tallem els tomĂ quets

Barregem els tomĂ quets amb les nous, els cigrons i les sardines. Afegim els espinacs just al darrer moment. Amanim amb oli i una mica de sal.

 

 

Taller de cuina per a nens

dilluns, 15/07/2013

L’estiu Ă©s temps de criatures. Si mĂ©s no, jo l’associo a la infĂ ncia. Era l’alliberament total, temps de lleure, lluny de les obligacions, rellotge fora, horaris laxos. No haver de fer res, però alhora voler omplir les hores amb tota mena d’activitats.

L’estiu a casa es culminava amb una tarda de cuina. M’encantava. M’ho passava magnĂ­ficament bĂ©, però fixa’t, gairebĂ© nomĂ©s recordo les postres, que fèiem cada any: els platanitos. Simplement, uns plĂ tans coberts de xocolata, refredats a la nevera. Uhmmmm, tenien l’èxit assegurat.

Recordava tot això quan l’altra dia feia aquest taller a Cookiteca de SarriĂ , amb poques criatures. Ho vam passar tan bĂ© que va haver un moment que vaig retornar a la infantesa, tan feliç, tan tranquil·la, lluny de les preocupacions, el temps passant lentament…

Vaig recuperar l’edat a l’adonar-me’n que no hi havia platanitos per postres….

 

Aquests sĂłn els plats que vam cuinar:

 

MINI TOMĂ€QUETS PUNKIE

8 tomĂ quets de jardĂ­

150 gr. De tonyina en oli

100 ml de maionesa

Orenga

1 pastanaga

Unes branques d’api

Un carbassĂł

Mig enciam

Oli

Sal

 

Buidem els tomàquets amb una cullera o un ganivet que no talli excessivament. Tallem la base del tomàquet per aconseguir que s’aguanti dempeus.

Posem els tomàquets de cap per avall, sobre un paper absorbent, perquè vagin perdent l’aigua.

Barregem la tonyina amb la maionesa i l’orenga, en un plat fons, amb l’ajuda d’una forquilla.

Farcim els tomàquets amb la barreja. Col·loquem els tomàquets sobre una base d’enciam tallat petit, que amanirem amb oli i sal.

En la part superior dels tomàquets hi clavem uns bastons de pastanaga, d’api i de carbassó per tal que ens quedi amb forma de punkie.

 

LLENGUADO AMB FRUITA SECA I PESTO

Dos llenguados filetejats

un grapat de fruita seca

Una mica de mel

Per al pesto:

  • Un manat de fulles d’alfĂ brega
  • Un grapat de pinyons
  • 20 g de parmesĂ  ratllat
  • Un gra d’all
  • Oli d’oliva
comencem fent el pesto, simplement triturant tots els ingredients.
Piquem la fruita seca. Untem l’interior dels filets de llenguado amb mel. Enganxem fruita seca. Enrotllem sobre si mateixos. Ho coem al microones, un minut, a potència mĂ xima.
Acompanyem amb el pesto

QUICK CHEESECAKE AMB CIRERES

100 gr de formatge d’untar (tipus Philadelphia)

250 gr de formatge fresc (tipus Quark)

1 llimona

80 gr. De sucre

Cireres

 

En un recipient, barregem els formatges, afegim el sucre, el suc de llimona i la pell. Treballem bé fins obtenir una crema fina. posem en un gotet i acabem amb unes cireres fresques.

 

 

13_cookiteca_nenes.JPG

 13_cookiteca_plat.JPG

13_cookiteca_grup.JPG

La solidaritat no se’n va de vacances

dissabte, 13/07/2013

Si durant el curs el ritme Ă©s frenètic i no tenim ni un moment per aturar a pensar, l’estiu Ă©s ideal per evadir-nos de tot. Entre el brogit i l’evasiĂł, la solidaritat no hi tĂ© cabuda. Per això, molts mesos desprĂ©s que s’emetĂ©s l’anunci, l’he recuperat per animar a tothom a enviar un SMS amb la paraula TAULA al 28018 i nomĂ©s amb l’SMS donareu 1,20 € a IntermĂłn Oxfam, un SMS que es convertirĂ  en 5 dies d’alimentaciĂł bĂ sica per a una persona. 

Aquesta iniciativa forma part de la campanya TAULA PER A 7.000 MILIONS,  a travĂ©s de la qual INTERMON OXFAM reivindica el dret a l’alimentaciĂł de tots i totes. 


Em van demanar de protagonitzar aquest anunci, i per descomptat no vaig trigar ni un segon a acceptar, al contrari, em vaig sentir molt agraĂŻda i molt honorada que m’ho haguessin demanat.

La gravaciĂł va ser antològica. Haver de dir tot el missatge en 20 segons va ser una quimera. No ho vam aconseguir, al final l’spot dura 21 segons, però la tele ens ho va perdonar. MirĂ vem d’escurçar-lo, però ho fèiem parlant amb abreviacions (pq, tb), a l’estil SMS, o buscĂ vem alguna altra alternativa com reduir el meu nom: SĂłc Ada Parell (com que ada ja surt al nom, podĂ­em estalviar-nos la repeticiĂł) o treure tots els articles (el, els, la….tot fora). TambĂ© vam pensar en la possibilitat que jo parlĂ©s sense respirar, total nomĂ©s eren 20 segons, o passar-me a marxa rĂ pida. Per sort, la tele va fer la vista gorda, va fer com si no se n’haguĂ©s adonat, i va colar el segon extra.

13_makingoff_pollastre_intermon.jpg

making off. Gravant....

13_makingoff_pollastre_intermon_2.jpg

tele dins la tele

I el pollastre. La veritat Ă©s que em va quedar excepcional, i malgrat era primera hora del matĂ­, tots hi volĂ­em clavar la forquilla. No deixa de ser un pollastre normal, de cocciĂł sense sorpreses, però penjo la recepta perquè no quedin secrets a desvetllar de com es va gravar l’anunci d’Intermon Oxfam.

 

POLLASTRE A LA CATALANA AMB MANDARINA

13_pollastre_intermon oxfam.jpg

la veritat: no Ă©s una cuina, Ă©s un platĂł

1 pollastre de dos quilos i mig tallat a quarts

4 mandarines (per les mandarines: 200 gr. de sucre i una culleradeta de sal)

100 gr. d’orellanes

50 gr. de prunes seques sense pinyol

50 gr. de panses de Corint

300 ml de vi ranci

oli d’oliva

sal, pebre negre, canyella en branca

 

Comencem coent les mandarines. Les tallem a grills i les fem reposar amb una culleradeta de sal, durant un parell d’hores. Les rentem bĂ© i les posem a coure lentament, amb 200 gr. de sucre, durant 45 minuts. Les reservem. 

Posem les panses, les prunes i la fruita seca en remull en el vi ranci.

Netegem la pell del pollastre. Cremem les restes de plomes que hagin pogut quedar. 

Salpebrem el pollastre i el col·loquem en una safata on hi cĂ piga bĂ©. El reguem amb oli d’oliva i el vi ranci (colem les prunes, panses i tot plegat). El coem al forn a 200ÂşC, regant-lo de tant en tant amb el suc que deixa anar, durant 30 minuts. Ara hi posem les orellanes, panses, prunes, la canyella i les mandarines. Fem coure 30 minuts mĂ©s, regant-lo de tant en tant amb el seu propi suc i procurant que les mandarines, les prunes i les panses no es recremin.