Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Josep Pla a No em pots dir que no, el programa de tarda de Catalunya RĂ dio

dilluns, 10/09/2012

Pla a la Fonda

 

http://www.catradio.cat/audio/658977/Histories-per-pair-be

 

Josep Pla. Paraules majors, tant en literatura com en gastronomia.

Pla era un gastrònom, malgrat a ell aquesta paraula no li feia cap mena de gràcia. Era de poc menjar i jo crec que, tot i que ell deia que per dormir bé cal estar cansat i per menjar cal tenir gana, aquest poc interès en omplir la panxa li era de gran ajut a l’hora de determinar si un plat era digne de lletra o no.

http://www.catradio.cat/seccio/3326/Histories-per-pair-be/programa/1416/No-em-pots-dir-que-no

 

EL QUE HEM MENJAT

Tot i que es troben pinzellades de cuina en tota la seva obra, els seus llibres de viatges, les seves cròniques quotidianes i els assajos dedicats a les persones importants del país, hi ha un llibre en el que hi va escriure tot el què pensava en relació als aliments i als plats. És “El que hem menjat”, l’obra que jo gosaria dir que és la BIBLIA de tots els que ens dediquem a la cuina. És magnífic, absolutament imprescindible i l’hauríem de llegir cada vespre abans d’anar a dormir i aprendre’ns fragments com si fossin versicles, i com passa en la Bíblia els textos són rabiosament actuals.

 

Fins i tot el facsímil que tinc a casa sembla ben bé una Bíblia, tant en la mida, com en el gruix de les pàgines, la lletra petita i el color de la coberta.

És pràcticament impossible decidir un fragment perquè tot té “miga” com diuen els castellans. Escrit al 1972, quan Pla tenia 74 anys, el seu posicionament és àcid i un pèl decebut.

Però  jo havia de triar un fragment, i tot i el sentiment de traïdoria a la resta de fragments n’he triat un de sublim i, que a més, crec que havia de destacar perquè m’hi va el pedigrí

 

El meu vell amic Paco Parellada dirigeix l’Hotel Europa de Granollers, que presenta un excel·lent restaurant per a cada dia que es converteix en el més gran establiment de restauració pública de tot el Principat els dies de mercat. En un dels darrers mercats (tardor de 1970) hi foren servits 1.700 coberts. És una xifra considerable. El meu amic em parla dels pollastres i em diu:

-          En aquest país hi ha tres classes de pollastres: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, mengen i divaguen, de vegades, molt lluny de la seva masia habitual, que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que és el millor que hi ha: la polarda. Però aquests darrers passen  molt alts i només són menjats per persones assenyades en dies molt assenyalats

 

Foto: L'Ada Parellada ens parla de Josep Pla i el seu llibre "El que hem menjat", tot un referent per aquells que es dediquen a la cuina.

 

AMANIDA DE CIGRONS, BLAT, POLLASTRE I ESPINACS

300 gr de cigrons cuits

200 gr de blat tendre

2 pits de pollastre

100 gr d’espinacs tendres

Un grapat de nous

 

Per la vinagreta:

100 gr de tomĂ quests secs en oli

Oli d’oliva

Sal

 

Bullim el blat, deu minuts, en abundant aigua amb sal. Escorrem i refresquem immediatament. Barregem amb els cigrons. Fem els pits de pollastre a la planxa, ben rostits. Piquem les nous. Barregem els cigrons i el blat amb els pits tallats a lĂ mines i les nous.

Triturem els tomàquets secs i diluïm la pasta amb l’oli d’oliva. Afegim una mica de sal. Amanim els cigrons amb l’oli de tomàquets secs. Acabem amb espinacs tendres.

 

DSC08370.JPG

la fotografia no correspon a la recepta, però em va bé per explicar que en aquesta amanida hi podem posar de tot. En aquest cas he posat préssec, cogombre, formatge blau i menta

 

 

RODÓ DE POLLASTRE I PATÉ

Dos pits de pollastre tallats fins

50 gr de paté de porc o d’ànec

8 dĂ tils

Sal

 

Per la salsa de mel i soja

Quatre cullerades de mel

Quatre cullerades de soja

 

Comencem amb la salsa. Escalfem la soja i hi afegim la mel. Deixem que cogui el conjunt una estoneta.

Salpebrem els pits de pollastre.

Tallem un tros de plàstic film i l’estirem. Posem una làmina de pollastre a sobre, una capa de paté i uns trossos de dàtils. Emboliquem amb el plàstic film, com si fossin caramels i els coem al vapor, durant uns deu minuts. Esperem que es refredin, els tallem i els escalfem al microones, acompanyem amb la salsa de mel i soja

Una amanida per tornar a casa

diumenge, 9/09/2012

Correu a comprar-ne. Les figues sĂłn de les poques fruites que sĂłn de rigorosa temporada. A mercat, duren ben poc, potser no arriba ni a un mes. I si en trobem abans o desprĂ©s d’aquesta curta temporada, malament, perquè no valen res. Les figues sĂłn bones ara, just ara, quan les trobem madures, rendides, a mercat. O si tenim una figuera, quan veiem que comencen a caure, pel pes de la dolçor.

Correu a comprar-ne, i mengeu-les  per berenar, per esmorzar, per postres, o de primer plat, com en aquesta amanida senzilla, que hem preparat aquesta setmana a Semproniana.

No hi ha pas excuses per no fer-la. Els productes sĂłn de temporada, no sĂłn gens cars i la dificultat Ă©s mĂ­nima. Va, animeu-vos-hi!

 

Amanida de figues i formatge de cabra

 DSC08408.JPG

Barreja d’enciams

Dues figues per persona

30 gr. de formatge de cabra per persona.

Podem amanir amb qualsevol vinagreta, però jo en faig una de nous que queda magnífica.

Simplement trituro un grapat de nous, oli d’oliva, una mica de menta i un pessic de sal.

Amaneixo l’enciam amb la vinagreta, afegeixo les figues i el formatge de cabra i acabo amb una mica de reducciĂł de vinagre de Mòdena, que en aquest cas hi queda molt bĂ© perquè les figues i el vinagre de Mòdena fan una combinaciĂł molt i molt interessant (tot i que a la fotografia encara no l’hi havia posat….ai, ai, ai…)

Pomes i peres. Benvinguts a l’hort

dijous, 6/09/2012


DSC04813.JPG

Magret amb peres i salsa de vi negre.

3       magret d’ànec

1  quilo de peres

2 cullerades de sucre

1 cullerada d’aigua

1 got de vi negre

 

 

Per la salsa de vi negre

500 ml de vi negre

500   de brou de carn

3 escalunyes

1 pastanaga

20 gr. De sucre

Un dau de mantega

 

Picar l’escalunya i la pastanaga i sofregir-la amb la mantega. Afegir el sucre i deixar-lo fondre. Posar-hi el vi i esperar que redueixi fins una tercera part. Afegir el brou i deixar-lo reduir fins que agafi textura de salsa.

En un cassó posem l’aigua i el sucre i fem un caramel. Afegim les peres i les anem girant procurant que agafin color. A continuació, afegim el got de vi negre i una mica d’aigua. Coem a foc mig-alt, fins que estiguin toves.

 

Coem el magret al a la paella, per la part de la pell, fins que quedi prĂ cticament sense greix. Donem la volta i tallem.

Servim el magret amb les peres i la salsa de vi negre.


Un sopar a peu dret

dimecres, 5/09/2012

Els meus amics del Departament de Salut em van demanar de preparar un Ă pat de comiat al seu estimat Director General, l’Antoni Plasència. Un Ă pat multitudinari, que havia de ser informal, distès i que tothom poguĂ©s parlar amb tothom. Per això em van demanar un sopar a peu dret.

Si haig de ser sincera, prefereixo servir sopars amb els comensals ben asseguts perquè, encara que pugui semblar el contrari, sĂłn molt mĂ©s fĂ cils. MĂ©s endreçats, saps què menja cadascĂş i el cambrer sap on ha de portar el què hem preparat. Però en aquest cas, era innegociable. TambĂ© era innegociable que l’Ă pat no fos exagerat, ni ostentĂłs i que no fos excessivament onerĂłs per als assistents. Cap problema.

Aquesta va ser la proposta. Espero que en pugueu treure idees per als vostres Ă pats a peu dret i si necessiteu alguna recepta concreta, nomĂ©s m’ho heu de fer saber!

 Fred

Llauna mixta pop i salmĂł.

Xips de verdures

Ou de guatlla amb romanĂ­

Quiche lorraine de porros i espĂ rrecs verds

Mini entrepà de foie i dolç de vinagre

Tartaleta de bolets amb pernil.

Broqueta de mandarina i seitons.

Financers d’olives negres i tomàquet sec

Brioxos de sobrassada i panses

 

Calents.

Brick de brie i dĂ tils

Lletons amb pedro Ximenes

Yakitori amb mostassa i soja

Croquetes de carn d’olla

Cuixetes de guatlla lacades

Brou d’hivern amb mandonguilla

Garota clĂ ssica gratinada

Arròs del Venere amb formatge maó

 

POSTRES

Crema de mascarpone i cafè, amb taronja fresca

DSC05210.JPG

ou de guatlla amb romanĂ­

DSC05213.JPG

seitons amb mandarina

DSC05215.JPG

brownie d'olives negres amb tomĂ quets secs

DSC05220.JPG

Tartaleta de bolets i pernil

DSC05223.JPG

entrepĂ  de roast-beef i rĂşcula

DSC05226.JPG

mini entrepà de foie i dolç de vinagre

DSC05232.JPG

brou d'hivern amb mandonguilla i pastanaga

DSC05235.JPG

llauna mixta de salmĂł i pop

DSC05238.JPG

bric de brie amb dĂ tils i pernil

DSC05242.JPG

croquetes de carn d'olla

DSC05236.JPG

cuixetes de guatlla

DSC05243.JPG

garota clĂ ssica gratinada

DSC05245.JPG

lletons de xai al Pedro Ximenes

DSC05247.JPG

broquetes de pollastre amb salsa teriyaki

DSC05212.JPG

quiche de porros i espĂ rrecs verds

DSC05211.JPG

brioixos de sobrassada i panses

 

Manuel Vázquez Montalbán i el seu Reflexiones de Robinsón ante un bacalao a Catalunya Ràdio

dilluns, 3/09/2012

http://www.catradio.cat/audio/658007/Histories-per-pair-be

No cal explicar qui és MVM, però mai és sobrer recordar que va ser un dels escriptors més prolífics de casa nostra. Una de les seves passions, la gastronomia, era present en tots els seus llibres, sobretot en els de la sèrie Carvalho, el detectiu que resolia tots els assumptes criminals després d’haver menjat en un bon restaurant i havent begut un Caol Illa.

 

REFLEXIONES DE ROBINSĂ“N ANTE UN BACALAO

En aquest llibre un pèl surrealista, Vázquez Montalbán, ens presenta un gourmet – un bisbe en excedència – que passa a ser un nĂ ufrag, en una illa remota, nomĂ©s amb la roba que porta posada, l’agenda i un parell de retoladors.

Davant la nuesa, fa balanç de la seva vida, magnificant els records dels plaers mundans, com la taula i el llit. No li queda altre remei que trobar-se amb sĂ­ mateix, i reflexionar sobre la seva manera de viure la vida. Quan decideix dedicar-se a l’ascetisme, la providència el posa a prova, posant-lo davant una capsa immensa de bacallans. No podrĂ  suportar la temptaciĂł i, finalment,…

 

FRAGMENT 

No tenía ante mí un bacalao recién pescado, con ese aspecto de pez de hocico belfo, como si se tratara de un príncipe de dinastía degenerada. Tampoco su próximo pariente el abadejo, enfurruñado por su complejo de tamaño y de valoración culinaria con respecto al gran bacalao, condenado últimamente a ser falsa carne de cangrejo y aun falsa angula a través de las manipulaciones de industrias conserveras, jamás denunciadas por el papa dentro de una lógica cruzada contra la falsificación de la obra de Dios. Ni hablar ya de la bacaladilla, aprendiz de bacalao de autosuficiencia grotesca, que se pasea por los mares presumiendo de las hechuras de sus parientes mayores. Lo que mis manos sostenían a contrasol, era una hermosa momia de bacalao adulto, una más entre ciento veinte momias de bacalaos que me devolvían la cultura, cuando ya me veía yo reducido a la condición de primate depredador.

Gracias a aquel milagroso pecio podía recuperar la condición humana cocreadora, pues las momias debían volver a la vida rehidratándolas, y lo que había sido pez vivo y ahora se veía convertido en reserva espiritual de sí mismo recuperaría una tercera vida, la de carne remojada, de sabor y textura definitivamente modificados por el hombre, enmendando la plana a los dioses capaces de crear un animal tan feo como el bacalao.

 Foto

COMENTARI DEL TEXT

Destaco del text:

  • Que distingeix el bacallĂ  de l’abadeixo i de la bacaladilla. SĂłn peixos diferents, malgrat sovint els confonem.
  • El rebuig dels productes fabricats a partir de pasta de peix: els palets de cranc i tota aquesta història
  • La supremacia del bacallĂ  assecat, com a bandera de la cultura que ens fa homes. El que denomina “momia”. Genial quan comenta que el bacallĂ  remullat Ă©s de gran predicament i que Ă©s la manera que tĂ© l’home de renyar als DĂ©us, per haver creat un animal tan lleig com el bacallĂ .

 

I, ara, unes receptes per acompanyar el text

Esqueixada de bacallĂ  amb poma i olives negres

DSC07972.JPG

 

450 gr. de bacallĂ  dessalat

4 tomĂ quets

200 gr. d’olives negres

1poma

Porradell

Oli

Sal i pebre

 

Escaldem els tomàquets, en aigua bullint, durant trenta segons, per poder pelar-los còmodament. Els tallem a daus petits. Esqueixem el bacallà, retirem la pell i el posem en un recipient. Afegim el porradell, pebre negre, els tomàquets a dauets, la poma i acabem amb un oli d’olives negres.  Simplement espinyolem les olives i les triturem amb oli.

 

 

GOTET DE BRANDADA DE BACALLĂ€ AMB PIPES CARAMELITZADES

 DSC07979.JPG

  • 350 g de retalls de bacallĂ  dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4Âş

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquè sinó hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tèbia, durant una bona estona, una hora com a mínim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i barregem la polpa amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

 

Benvinguts a l’hort. Espinacs i bledes

dissabte, 1/09/2012


BLEDES FARCIDES DE BOLETS I LLAGOSTINS

Un manat de bledes de fulles grosses

16 gambes

1 ceba tendra

Sal i pebre

 

Salsa de gambes

Els caps i les pells de les gambes

Una ceba

4 grans d’all

2 tomĂ quets

1 fulla de llorer

1 branca de romanĂ­

Un  raig de conyac

Una nyora

Brou de peix

Una cullerada de farina

 

 

Separem les penques de les fulles. Escaldem primer les fulles i després les penques en aigua bullint, les refresquem immediatament.

Tallem les penques menudes.

En una cassola, sofregim la ceba picada. Afegim les penques. Saltem i, finalment les gambes picades. Farcim les fulles de bleda amb aquesta barreja i ho reservem.

Començarem pelant les gambes, separant els caps i les pells dels cossos.

En una cassola, posem els caps i les pells de les gambes, un raig generós d’oli, i els alls tallats de qualsevol manera. A foc fort, fem que sofregeixi. Afegim la ceba i el tomàquet, tallat gruixut i fem que cogui, a foc lent, fins que quedi ben sofregit. Hi posem,  també una mica de sucre i les herbes. Ara, ruixem amb conyac i esperem que evapori. Posem la cullerada de farina i deixem coure. Cobrim amb brou de peix i la carn de la nyora remullada, i deixem coure lentament durant quinze minuts, fins aconseguir que la gamba extregui tota la seva substància. Triturem i passem pel colador xinès.

Ens ha de quedar una salsa pujada de to, saborosa i ben lligada.

Passem els farcellets pel teppanyaki i acompanyem amb la salsa de gambes

DSC04807.JPG


DSC04802.JPG

MĂ rius Serra a No em Pots dir que No. Catalunya RĂ dio

dimecres, 29/08/2012

http://www.catradio.cat/audio/656957/Histories-per-pair-be

 

Aquest estiu, a Catalunya RĂ dio, al programa de tarda de l’Anna Ayala, hi he fet una secciĂł que hem titulat “Històries per pair bĂ©”. La proposta era buscar què mengen en els llibres, novel·les i lectures que ens acompanyen durant l’estiu.

Avui toca MĂ rius Serra.

DSC06458.JPG

És un dels escriptors més estimats de casa nostra, malgrat la seva obra es coneix poc. La raó és que la seva tasca professional és multidisciplinar i és molt present als mitjans.

Per començar, cada dia el trobem a la Vanguardia amb els mots encreuats (una de les meves aficions preferides de l’estiu). També cada dia al Matí de Catalunya Ràdio amb l’Enigmàrius. Secció de crítica de llibres al mateix programa. Articles d’opinió a diferents diaris i publicacions. Secció a Divendres, descobrint paraules per tot el territori català. Xerrades, conferències, intervencions i una intensa activitat a Apalabrados, l’aplicació d’Iphone rèplica de l’Scrable. Un home incansable que intenta no deixar de banda els assajos i, sobretot, les novel·les.

N’ha escrit una bona pila. La darrera, inspirada en les “aventures” viscudes des del naixement de Llullu, el seu segon fill, amb una paràl·lisi cerebral que el va postrar en una cadira de rodes i, en conseqüència, va capgirar totes les rutines familiars. Malgrat tot, en Màrius i la seva dona, van procurar no deixar de viatjar i de fer el més semblant al que entenem com a “vida normal”. Us recomano fermament la lectura de Quiet, perquè és, fins i tot, divertida sense deixar de banda els moments de tendresa, desconcert i desolació propis de veure el teu fill absolutament incapacitat.

 

Però avui ens endinsarem a una de les seves primeres novel·les MON ONCLE (1995)

 

Argument

És una obra adreçada a públic jove. El protagonista, en Canut, un nen d’onze anys, té dos oncles: l’un és amic d’un peix; l’altre és un monjo cartoixà.

Una història secundària és protagonitzada per una vella gitana que vol descobrir el secret de la llengua anterior a Babel, un secret que podia ser trobat si se sap interpretar el manuscrit que permet elaborar el licor de Chartreuse. La vella gitana creu que l’oncle cartoixà de’n Canut és qui té el do de parlar la llengua primigènia.

En Canut també cerca l’origen de totes les llengües, a través d’uns lloros esdevenen la pedra de Rosetta fonètica.

A partir de l’anècdota dels intents de desxifrar el manuscrit que permet als cartoixans elaborar el licor de Chartreuse, cada personatge va a la recerca de la veritat, tot buscant el seu propi destí.

El Canut és un nen d’onze anys que no havia parlat fins el sis. Quan ho fa, però, és com una persona adulta. És l’alter ego de l’escriptor, fins el punt que s’hi poden trobar forces coincidències.

Destaco que m’ha costat trobar referències alimentàries a l’obra de Màrius Serra, el que el faria un autor poc adequat per ocupar la secció “Històries per païr bé”, però m’estimo tant a Màrius Serra i m’agrada tant com escriu i, perquè no dir-ho!, associo tant l’estiu als seus mots encreuats i em donen tanta pau, que he volgut retre-li un homenatge.

 

De Mon Oncle, trio aquest fragment.

 

 Mon oncle (Proa, 1995)

 

Mon oncle em va dir que dormien a baix, sota de les pedres. Ja sĂ© que sĂłn peixos, però no entenc com Ă©s que no s’ofeguen. Arriba mon oncle i la mare i l’Ă via s’aixequen per fer-li petons en una creu que li penja del pit. (…). Jo sempre li salto al damunt per demanar-li que faci menjar al peix i llavors l’Ă via em renya perquè el veiem tan poques vegades que diu que hem d’enraonar amb ell i mon oncle somriu perquè no tĂ© mai pressa i diu que ho podem fer tot i s’asseu una estona amb la mare i l’Ă via i el pare que ha tornat del cotxe i un amic seu ens porta una safata plena de galetes. L’Ă via sempre diu que en aquesta casa mengen molt poc, però jo no m’ho acabo de creure perquè quan hi anem ens porten galetes i cireres i codonyat i peres i coses aixĂ­ i al pare tambĂ© li porten una cosa groga que jo no puc beure en una copeta molt petita. (…) Mengem mĂ©s galetes i tots es posen a enraonar de coses que ells han viscut i que jo no sĂ© perquè no hi era. Si mon oncle ha deixat la capsa oberta tinc la temptaciĂł d’agafar el porronet i provar de fer-lo beure com ell. Però no em fa gens de cas. Es veu que l’espanten els nens, com els coloms de la plaça Virrei. Quan sigui gran serĂ© com mon oncle. ViurĂ© en una casa tan gran com ell amb els meus amics i tindrĂ© el meu peix. Potser hi haurĂ  unes quantes coses mĂ©s, a la meva habitaciĂł, però tampoc no gaires. Quan l’Ă via i la mare em vinguin a veure els donarĂ© galetes i enraonarem. El pare podrĂ  venir sempre que vulgui, perquè Ă©s un home, i tots els homes que vulguin veure el meu peix tambĂ© podran venir. La porta no serĂ  mai tancada.

CHARTREUSE

És un licor d’herbes tradicional francès. El licor es denomina així en honor al monastir cartoixà de Grande Chartreuse, d’on prové, en els Alps francesos.

S’elabora amb 130 herbes macerades en alcohol de raïm i destil·lades, que es barreja amb mel destil·lada i xarop abans d’envellir en bótes de roure. La recepta és un secret. No està patentada i només la coneixen dos monjos que la transmeten de generació en generació. La barreja de les herbes es prepara en la “sala de les plantes” del monestir.

Cal destacar de la història del Chartreuse que quan van expulsar els monjos cartoixans de França, al 1903, es van refugiar a Tarragona. AllĂ  van seguir elaborant el licor, canviant-li el nom, que va passar a dir-se “Tarragona”. Per això, a tota aquella zona tenen molta tirada a beure’n. És la beguda tradicional per Santa Tecla, la Festa Major, el 23 de setembre.

Foto: L'Ada Parellada ens fa un maridatge del licor d'herbes Chartreuse, les galetes de mantega i la novel·la "Mon Oncle" de Màrius Serra.

 

GALETES

Fer galetes és una activitat plaent a l’estiu, sobretot si tenim criatures a prop. Són fàcils de fer, no s’ha d’esperar una eternitat per veure-les acabades i duren temps si les guardem ben tapades. A més, són ideals per a convidar si tenim visites inesperades i són un berenar excepcional.

 

 

Galetes de mantega

250 gr. de mantega a temperatura ambient

250 gr. de sucre glass

1 ou gros a temperatura ambient

650 gr. de farina tamisada

1 raig de llet

Un polsim de canyella

 

Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.

L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC

Fem la glassa:

200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.

 Foto: LES COOKIES DE XOCOLATA DE l'ADA PARELLADA<br />
115g de mantega pomada<br />
100g de sucre<br />
115g de sucre morè<br />
2 ous<br />
vainilla en pols<br />
115g d’ametlles mòltes<br />
210g de farina<br />
20g de llevat quĂ­mic<br />
175 de perles de xocolata<br />
85g de nous pelades i picades<br />
Un pessic de sal

COOKIES DE XOCOLATA

115g de mantega pomada
100g de sucre
115g de sucre morè
2 ous
Vainilla en pols
115g d’ametlles mòltes
210g de farina
20g de llevat quĂ­mic
175 de perles de xocolata
85g de nous pelades i picades
Un pessic de sal

Barrejar la mantega amb els dos sucres. Afegir els ous i la vainilla.
A part, barrejar la farina, l’ametlla, el llevat i la sal.
Mesclar les dues barreges fins que quedi ben homogeni. Afegir les perles de xocolata i les nous.
Disposar cullerades de massa sobre un paper de forn i aixafar-les per donar-los forma de galetes.
Coure-les a 180Âş durant 10 minuts fins que es vegin daurades. El temps dependrĂ  de la mida de les galetes.

 

Benvinguts a l’hort. Avellanes

dilluns, 27/08/2012


DSC04783.JPG

CORBALL A LA PLANXA AMB ROMESCO

4 supremes de corball de 250 gr. Cada una

Un manat d’espàrrecs verds

 

Per al romesco

2 tomĂ quets escalivats

30 avellanes torrades

3 grans d’all escalivat

2 culleradetes de cafè de pebre vermell dolç

1 culleradeta de cafè de pebre vermell picant

1 branquillĂł de julivert

300 ml d’oli verge d’arbequina

1 nyora bullida i rascada la polpa

1 llesca de pa fregit

2 cullerades de postres de vinagre bo

1 culleradeta de cafè de sal

 

Triturem el romesco fins aconseguir una salsa homogènia.

Pelem els espĂ rrecs verds i els escaldem en aigua bullint, tallem la cocciĂł amb aigua i gel.

Coem el corball al teppanyaki. Torrem els espĂ rrecs verds al teppanyaki.

Servim el corball acompanyat dels espĂ rrecs verds i el romesco.


DSC04781.JPG

Alguna cosa devia passar, amb la batedora. O vés a saber, jo, com sempre, a la meva...

DSC04782.JPG

Cheese and salmon balls. Publicat a l’Ara Kids

dijous, 23/08/2012

12_ara kids_pilotetes salmĂł.jpg

Què regalar?

dimecres, 22/08/2012

La meva filla va convidada a casa d’una amiga. Li explico que Ă©s una norma d’educaciĂł i urbanitat agrair l’hospitalitat a la famĂ­lia que l’ha convidat, portant un present. Em diu que ja ho sap, però que no sap què portar, perquè no coneix els gustos de la famĂ­lia en qĂĽestiĂł i tampoc no Ă©s qĂĽestiĂł de portar una figura de LladrĂł, perquè nomĂ©s hi va a passar una nit. AixĂ­, doncs, segons la lògica de la meva filla, el millor i mĂ©s adequat Ă©s no portar res.

Però jo sóc de mena tossuda i penso que si vas convidat, tot i que sigui només una nit, has de portar alguna cosa. És ben cert que no coneixem els gustos de la família, però segur que esmorzen, o berenen, i segur que un brioix els vindrà de gust.

I això Ă©s el què preparo, uns brioixos senzills. SĂłn tan senzills que si fossin comprats potser la famĂ­lia amfitriona ho interpretaria com un “insult”, a l’estil: “Tens por que no donem berenar o esmorzar a la teva nena estimada?” (tinc la vena d’imaginar sempre l’escenari mĂ©s dramĂ tic). SĂłn tan senzills que no els podrĂ­em donar la categoria de regal, però en aquest cas el regal no Ă©s el brioix, no Ă©s la farina, el sucre, la mantega, l’ou i el llevat, sinĂł que el regal Ă©s l’estona que hem estat preparant-los perquè els mengin acabats de fer.

Ara, potser, amb la crisi, els regals han tornat a ser valuosos, han tornat a tenir la categoria o el valor material que havien perdut quan tots ho podĂ­em tenir tot. Potser ara hi ha qui quan li demanes què vols que li regalis, potser et contesta que li aniria bĂ© una escombra, o un quilo de taronges i, precisament Ă©s ara quan tothom necessita mĂ©s coses, i quan no hi ha regals sobrers, quan cal regalar temps, amor i menjar. Sigui per això o sigui per allò, jo m’he anat convencent aquest matĂ­, que uns brioixos seran, de ben segur, molt benvinguts.

La meva filla ha marxat de casa amb la bosseta amb una muda i, a l’altra mĂ , un cistell amb brioixos. Semblava la caputxeta, versiĂł adolescent, amb texans, camiseta desmenjada i xancletes. M’ha mirat amb una cara de “quinavergonyaquinescosesemfasfermare” i jo m’he quedat ben satisfeta, perquè estic convençuda que els receptors ho rebran amb alegria o, si mĂ©s no, segur que a casa d’això no en tenien. Potser sĂ­ que tenen brioixos, que no he anat a mirar què hi ha al calaix de la seva cuina, però de ben segur que no tindran els MEUS brioixos. Per tant, regal no repetit, regal encertat.  I, encara dirĂ© mĂ©s, regal que “desapareix”, un cop gaudit, regal encertat!

DSC07923.JPG

BRIOIXOS SENZILLS

500 gr. de farina de força

200 gr. de llet

120 gr. de mantgea

100 gr. de sucre

60 gr. de llevat premsat

1 ou

1 rajolĂ­ de rom (o de conyac)

la ratlladura de la pell d’una llimona

Barregem la farina, la sal i el sucre. Afegim l’ou i pastem. Entibiem la llet i hi dissolem el llevat. A poc a poc, anem afegint la llet amb el llevat. Pastem amb la cua de porc (si ho fem a mĂ quina) o pacientment, a mĂ , fins aconseguir una bona elasticitat, uns 15 minuts. Finalment, posem la mantega a dauets i continuar pastant fins que absorbeixi tota la mantega. Tapem amb plĂ stic film i deixem reposar 15 minuts.

Tallem els brioixos de la mida que ens convingui i els deixem fermentar una hora, tapats. Pintem amb ou batut i un pessic de sal (la sal ajuda a liquar l’ou i Ă©s mĂ©s còmode per pintar). I coem a 180ÂşC uns deu minuts o fins que veiem que els brioixos han quedat ben daurats.

Només faltarà buscar un paper que faci regal i un cistell, caixa o base, i cap a casa els amfitrions!

DSC07927.JPG