Arxiu de la categoria ‘Receptes’

No hi ha proves fefaents, però porta careta

diumenge, 31/03/2013

I perquè no se’m va ocórrer tallar el farcell i mostrar l’interior a la foto?

Uhm….crec recordar que era perquè aquest plat anava a la taula d’un client, i no li podia arribar el farcellet esbudellat. No, això mai.

Per tant, no hi ha proves fefaents, no hi ha proves definitives ni clares. Només us queda confiar en mi, però us prometo, ho juro, que dins del farcell hi havia careta de porc.

La cosa és que vas a cal tocinaire, o a cal carnisser, o al súper i veus una careta de porc. I penses….uhmmm, ja va sent hora d’animar al personal a tornar a menjar aquestes parts excelses dels animals, tan arraconades per talls nobles. I t’endus la careta a casa, i dius: molt valenta, tu. I ara com faràs que ho tastin?

Doncs així, amb aquesta recepta magnífica que van tastar els de casa i també alguns clients de Semproniana (concretament el que es va menjar el de la foto). A veure, és una col farcida de careta, botifarra negra, ceba, ametlles i taronja confitada. Us ho garanteixo, èxit. Tampoc tinc proves fefaents, però el mateix farcit va anar a petar dins una fulla de pasta bric, i el grup habitual dels sopars literaris de Semproniana, ho van celebrar.

I ja que hi sóc, també explico (i aquí hi ha proves fefaents, tot i que són de mala qualitat….la foto) que el farcit també va ser embolcallat per uns minis calamars. Una delícia.

 

COL FARCIDA DE CARETA DE PORC I ALTRES HISTÒRIES

una col verda

dues caretes de porc

una botifarra negra

dues cebes grosses

mandarines confitades (són mandarines que faig servir per a tot. Simplement les tallo a grills, amb pell i tot, les escaldo i les faig coure lentament en aquesta proporció: 1 kg de mandarines, 1 litre d’aigua, 1 kg. de sucre, durant una hora). Les guardo en el seu propi almívar i les vaig fent servir per tot allò que em convé)

Un grapat d’ametlla crua granulada

 

Per la salsa:

una llauna de blat de moro de 400 gr.

100 ml de nata líquida

 

Bullim la careta de porc sencera, ben coberta d’aigua, durant tres hores, a foc lent, o una hora a l’olla exprés, amb sal.

Abans que es refredi, retirem, amb l’ajut d’un ganivet, tots els pèls que puguin haver quedat. La tallem a daus menuts.

Sofregim bé la ceba, fins que quedi daurada, afegim la careta i la botifarra negra, sense pell i tallada a daus. Fora del foc, hi posem la mandarina tallada menuda i l’ametlla.

Fem la salsa de blat de moro. Escorrem el blat de moro, el cobrim amb la nata líquida i coem fins que la nata redueixi a la meitat. Triturem bé i passem per un colador si ho creiem necessari.

Escaldem les fulles de col, les més verdes i fermes, només han de passar per l’aigua bullint. Les refresquem immediatament perquè no perdin el color verd.

Al mig de la fulla de col, hi posem una cullerada del farcit. emboliquem sobre sí mateixa, per fer-ne un farcellet. Escalfem al microones, tapada amb plàstic film, perquè no s’assequi. Acompanyem amb salsa de blat de moro.

 

 DSC09851.JPG

I aquesta és la prova (malgrat no es veu l’interior), que també ho vaig fer amb calamars. En aquest cas, vam farcir els calamars nets, i els vam coure al vapor. Com que eren molt petits, de seguida van ser cuits. Els vam servir, també, amb salsa de blat de moro.

DSC09788.JPG

la foto és fatal, però les presses....

Què tindrà la patata que es ven sola?

divendres, 29/03/2013

Quan faig un plat amb patates sé que no caldrà que li faci gaire propaganda per vendre’l. Si al plat on la patata és la protagonista, hi afegeixo el nom de milfulles, el plat va sol: Taula en la que dic que tinc aquest plat, taula que el venc. I si encara queda algun reticent a milfulles + patata, li afegeixo un “paté” i ja no es pot resistir.

Aquest és un plat, com dic, fet i venut, per això no cal que l’acompanyi amb un excés de paraules, no les necessita. Això sí, si la foto fos bona, no hi cabria ningú més al bloc. Però nois, tot i que jo m’hi esforço, no hi ha manera d’aconseguir fer fotos com Déu mana….

DSC09180.JPG

MILFULLES DE PATATA

Els estris imprescindibles per a fer aquest milfulles de patata són:

- Motlle allargat de pírex (de plum-cake)

- Mandolina per  tallar la patata

Els ingredients per un motlle de pírex

- dues patates grosses

- Una ceba grossa

- 25 0 gr. de paté d’ànec

- 400 ml de nata líquida

- 4 ous

- Sal, pebre, nou moscada

 

Jo hi vaig posar una mica de cansalada passada per la paella

És una elaboració molt senzilla, però que té els seus intríngulis.

Hem de tallar la patata i la ceba molt fina, en mandolina.

untem el motlle amb oli i l’arrebossem amb pa ratllat. Fem una capa de patata, una de ceba, una de patata, una de paté, una de patata, una de ceba, una de paté….Successivament fins arribar dalt del motlle.

Procurem que hi hagi més patata i ceba que no pas paté.

Batem els ous amb la nata, salpebrem i hi afegim nou moscada ratllada. Cobrim la patata amb la barreja de nata i ous. Deixem que vagi baixant fins el fons, ocupant tots els forats. Tapem amb paper d’alumini i ho posem en un bany maria. O sigui, en una safata amb tres dits d’aigua. Ho tapem amb paper d’alumini i ho coem al forn a 170ºC durant dues hores.

quan es refredi ho tallarem magníficament bé. HO escalfem tapat amb paper d’alumini, al forn.

Llavors, jo ho vaig acompanyar amb una salsa lleugera de formatge, uns quants microvegetals i una grapadet de llavors de rosella.

Per descomptat es poden fer multitud de combinacions:
amb botifarra negra, amb sobrassada, amb pernil i formatge, amb tòfona, amb fruita seca i amb tot allò que tingueu a casa.

El resum és: patata + ceba + algun aliment molt saborós i amb una quantitat de greix considerable.

 

 

 

 

 

Pasta amb punts de mar

dilluns, 4/03/2013

Els plats que m’agrada més destacar són aquells que no m’han donat cap feina i moltes  satisfaccions, com aquest que avui us porto.

Diumenges al vespre arribem cansats a casa, després de treballar al migdia a Semproniana. Tot fa mandra, però sobretot fa mandra cuinar. Malgrat tot, com passa en totes les famílies amb fills adolescents, el sopar no es perdona, i cal ficar-se a la cuina sí o sí. Encara més en el nostre cas, que el diumenge és dels pocs dies que sopem tots plegats.

Fa uns mesos vaig fer un taller per a Royal, la marca de bacallà i salmó, i em va quedar a casa un parell de llaunetes del que ells anomenen “huevas de Islandia”, que són de Capelan i de Lumpus, dos peixos gens comuns a les nostres latituds, però ben coneguts a les aigües fredes d’Islàndia.

 

amics, aquest és el lumpus

 

i aquest és el capelan

 

DSC09831.JPG

Doncs aquest és el tema, que a casa tenia les llaunetes, pasta fresca, una mica de salmó i una llauna d’escopinyes. També tenia arròs, pollastre, ous, lluç i moltes altres històries, que haurien lluit a taula, però jo no tenia ganes d’encendre forns, fer picades i, encara menys, baixar la paella del prestatge d’allà dalt. O sigui que vaig bullir la pasta, la vaig refrescar i la vaig barrejar amb bona part de les dues llaunetes de ous d’Islàndia, una llauna d’escopinyes, uns daus de tomàquet, uns daus de formatge fresc i uns daus de salmó.

DSC09190.JPG

El secret, com sempre, està en la vinagreta. Sí, la vinagreta, o salsa d’amanir, és molt important, però en aquest cas no té cap secret. Oli, una mica de suc de taronja i un rajolí de mel; també una mica de sal, poca, i ja està.

DSC09186.JPG

Així, si és una cosa tan senzilla i l’he fet sense mandra, perquè l’he penjat al bloc? Si ens posem així, el proper dia penjaré un entrepà de pernil….Doncs, deixeu que em justifiqui. L’he penjat al bloc perquè m’ha semblat una amanida de pasta original. Potser a la fotografia no es percep, però era un plat preciós, amb tots els puntets vermells i negres.

I, eureka!, a més era boníssima. De debò! Per tant, es mereix una entrada al bloc. I tant!

Olives. Benvinguts a l’hort

diumenge, 24/02/2013


DSC04968.JPG

l'equip de rodatge

Ingredients per 4 persones

Per la vinagreta de mel i espígol:

  • 50 ml d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de mel
  • 1 raig de vinagre
  • Espígol
  • Sal

Per la vinagreta de mostassa:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de mostassa en gra
  • 1 cullerada de vinagre
  • 2 ous dur
  • 1 cullerada de julivert
  • Sal

Per la salsa de figues seques:

  • 200 ml d’oli d’oliva
  • 4 figues seques
  • 100 ml de vinagre balsàmic de Mòdena
  • 1 llimona
  • ½ gra d’all
  • 1 ceba xalota picada
  • Sal
  • Pebre

Vinagreta d’alfàbrega:

  • 100 ml d’oli d’oliva
  • 8-10 fulles d’alfàbrega fresca
  • 1 llimona
  • ½ gra d’all
  • Sal

Vinagreta d’olives negres:

  • 100 ml d‘oli d’oliva
  • 50 g d’olives negres sense pinyol
  • 1 ceba xalota

Recepta:

Vinagreta de mel:

Diluïm la mel amb una mica de vinagre. Salem. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem l’espígol i deixem que maceri.

Per la vinagreta de mostassa:

Pelem l’ou dur i en traiem el rovell. Barregem el rovell amb la mostassa. Hi afegim l’oli i emulsionem. Hi fiquem el julivert i la clara de l’ou tallats.

Per la salsa de figues seques:

Fiquem en un got les figues seques prèviament cuites amb vinagre de Mòdena. Hi afegim l’all, el suc de la llimona, la xalota crua, sal i pebre. Ho triturem tot. Hi afegim l’oli i emulsionem.

Vinagreta d’alfàbrega:

Ratllem la pell de la llimona i n’exprimim el suc. Ratllem també l’all. Hi afegim l’oli i emulsionem. Piquem l’alfàbrega i l’afegim a la vinagreta.

Vinagreta d’olives negres:

Triturem les olives negres, la xalota picada i l’oli fins aconseguir una salsa.


DSC04972.JPG

can Soler. la casa on vam rodar el programa

DSC04987.JPG

mmmmm. que bo! i quina gana!

Dimecres Inèdits amb Ada Castells. Sopar amb Eduard Márquez

dissabte, 23/02/2013

La veritat és que el sopar amb l’Eduard Márquez a Semproniana ja fa molts dies que el varem fer. Però com que la talla personal i professional de l’escriptor Márquez no té caducitat, ni tampoc els plats que varem servir, penso que no passa res que el sopar el féssim fa un parell de mesos i tot just ara en pengi la crònica que l’Ada Castells va escriure per al Time Out, i les receptes que vam cuinar.

DSC08655.JPG

Així, doncs, aquí teniu el resum del sopar tertúlia:

 

Els Dimecres Inèdits al Semproniana es continuen celebrant a bon ritme. Aquest novembre li ha tocat entaular-se a l’escriptor Eduard Márquez, autor de L’últim dia abans de demà. Com no podia ser d’altra manera, la conversa ha girat entorn l’ofici d’escriure. Pel que fa als llibres que s’han posat metafòricament damunt la taula, hem començat per un plat tan suavet com Els ponts de Madison County i hem acabat amb droga dura: la poesia d’Emily Dickinson. Ha estat com si escrivíssim un conte sobre la qualitat i el summum ha aparegut en forma d’albergínia farcida de xai amb canyella, que ens ha remès al Sarajevo d’El silenci dels arbres, o no al de la novel·la sinó més aviat una època més pròspera de la ciutat.

Com es fa? Escalivem l’albergínia al forn. Infusionem cinc minuts la canyella en un brou de verdures bullint. En calent, hi introduïm la fulla de gelatina remullada. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, la tallem a daus molt petits. Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades. Traiem la polpa de les albergínies i la barregem amb la carn i les verdures. Folrem uns motlles amb la pell de l’albergínia i els farcim amb la barreja. Ho premem bé i ho enfornem cinc minuts. Servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

 DSC08660.JPG

El menú inspirat en els seus freqüents viatges per la Mediterrània va ser el següent:

 

FALAFEL, VERSIÓ LLIURE

CARBASSONS FARCITS DE LLAGOSTINS

ALBERGÍNIA EMBOLICANT UN XAI

MENTA, XOCOLATA I TÉ VERMELL

DSC08667.JPG

Falafel a la nostra manera

DSC08669.JPG

carbassons farcits de llagostins

 

DSC08673.JPG

Xai embolicat amb albergínia

La recepta més ben explicada. Xai embolicat amb albergínia

  • 2 albergínies
  • 200 g de carn picada de xai
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 2 tomàquets ratllats
  • 1 gra d’all
  • Unes llavors de comí
  • 2 fulles de coriandre fresc
  • 2 branques de canyella
  • 250 ml de brou de verdures
  • 1 fulla de gelatina

 

Escalivem l’albergínia durant mitja al forn, a 180ºC.

Mentre, infusionem cinc minuts la canyella al el brou de verdures bullint. En calent, introduïm la fulla de gelatina remullada al brou de verdures infusionat. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem refredar al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, ho desemmotllem i ho tallem a daus molt petits. Reservem.

Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Ben sofregit hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades.

Traiem la polpa de les albergínies amb cura de no trencar la pell i barregem l’albergínia amb la carn i les verdures.

Folrem uns motlles amb la pell de l’albergínia i farcim l’interior amb la barreja de polpa d’albergínia, xai i sofregit. Premem bé i introduïm al forn durant cinc minuts per recuperar la calor.

Desemmotllem i servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

DSC08675.JPG

menta, xocolata i gelat de té vermell

 

DSC08661.JPG

Els participants al sopar. Atents, molt atents, a les paraules de l'Eduard Márquez

DSC08664.JPG

la instigadora de les trobades. l'Ada Castells

 

Sopar de les Festes d’Hivern a l’Escola Sunion o com cuinar per 1.200 persones i no fracassar

diumenge, 3/02/2013

Aquest any l’escola Súnion em demana de fer el sopar de les Festes d’Hivern. Durant set dies consecutius, hem de servir una mitjana de 150 persones. En total varem servir uns 1.200 sopars.

El menú havia de ser festiu, però s’havia de poder fer a l’escola, íntegrament i els alumnes havien de col·laborar-hi. És a dir, havia de ser un sopar per quedar bé però realista. Fàcil, bo i vistós, en aquest ordre.

Donant-hi un parell de voltes, o potser moltes més que un parell….vaig proposar el següent menú que, sortosament, va ser tot un èxit.

APERITIUS:

- Xips de verdures

- Formatge manxec amb piga de Mòdena

- Tartaleta de sobrassada amb mel

Justificació dels aperitius: Les xips de verdures les comprem fetes, com les patates fregides. Però a diferència de les patates, les xips sorprenen tant de colors com de gust.

El formatge manxec agrada a tothom i és molt habitual com aperitiu, però el toc de reducció de Mòdena el fa diferent i, a més, augmenta el gust.

La barreja de sobrassada i mel es pot fer amb antelació. Les tartaletes les comprem fetes i les podem farcir una estona abans del sopar, perquè la tartaleta no es remulla tan fàcilment.

 

AMANIDA DE CUSCÚS, MANGO I LLAGOSTINS

Per ració

30 gr. de cuscús precuit

2 llagostins

Un tomàquet sec

Sis pinyons

Oli d’alfàbrega

Sal

20 gr. de germinats d’alfals.

 

Escaldem l’alfàbrega, només uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bé.

Batem les fulles amb oli i sal.

Bullim els llagostins, un minut. Els refresquem i els pelem

Hidratem el cuscús precuit aigua bullint i una mica d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Torrem els pinyons.

Tallem els tomàquets secs. Barregem el cuscús amb els tomàquets secs i els pinyons. Amanim amb l’oli d’alfàbrega

Afegim la barreja d’enciams. Omplim un bol amb l’amanida de cuscús i acabem amb uns germinats d’alfals

 

Justificació:

- Podem tenir el cuscús hidratat i barrejat amb els tomàquets secs i els pinyons amb antelació. També el podem amanir abans, fins i tot és recomanable, perquè absorbeix millor els gustos.

- Els llagostins els podem bullir amb força antelació.

- La barreja d’enciams la comprem en bossa, neta i tallada. La posem al final.

 

 

DSC08843.JPG

CONFIT D’ÀNEC, salsa de mango i pastís de patata

Per ració

 

1 confit d’ànec

1 pastís de patata

Una cullerada sopera de salsa de mango i mòdena

 

Per la salsa:

1 litre de reducció de mòdena

1 litre de puré de mango

 

Per fer la salsa, simplement barregem les dues preparacions.

Torrem el confit al forn. Escalfem el pastís de patata. Servim el confit amb la salsa de mango i mòdena calenta. Acompanyem del pastís de patata.

 

Per al pastís de patata:

4 patates grans

300 gr. de nata líquida

3 ous

100 gr. de formatge ratllat cremós

Sal i pebre blanc

nou moscada

 

Pelem les patates i les tallem molt fines, amb l’ajut d’una mandolina. Engreixem un motlle (o en fem servir un de silicona). Posem una capa de patata, salpebrem, posem una capa de formatge, una capa de patata, formatge, patata….fins acabar. Hem de procurar omplir tot el motlle. Premem bé. Batem els ous amb la nata, afegim nou moscada. Aboquem en el pastís de patata. Tapem amb paper d’alumini i coem a 160ºC durant dues hores ben bones (depenent del gruix del motlle pot arribar a tres). Quan sigui fred, el tallem. Quan el vulguem fer servir l’escalfem al forn.

Justificació: El confit d’ànec es pot comprar fet. És una conserva, o sigui que aguanta molt de temps. La única dificultat és que s’ha de torrar bé la pell perquè sinó queda flàccida. Per a grups és ideal perquè va ben cuit i s’evita el problema del punt de la carn (poc o molt fet). Per altra banda, permet controlar molt els costos, perquè es compra per unitats, i tants caps tants barrets.

La salsa de mango i mòdena agrada a tothom. Com que es tracta d’una reducció permet fer-la amb molta antelació, sense problemes de fermentacions, que es talli ni es torni agre.

El pastís de patata agrada a tothom i també el podem fer amb força antelació. Si tenim una mandolina, és molt ràpid de fer.

 

 

DSC08845.JPG

per acabar la festa, els alumnes canten Santa Nit, acompanyats del director de Súnion, Joan Puig

La carbassa. Benvinguts a l’hort

dimarts , 29/01/2013


DSC04944.JPG


Ingredients per 4 persones:

  • 1 cua de rap sense espines, tallada a quadrats
  • 100 g de carbassa
  • Les fulles verdes d’un enciam
  • 1 ceba grossa
  • 1 patata grossa
  • 2 grans d’all
  • 500 ml de brou de verdures
  • Oli d’oliva
  • Flor de sal

Sofregim la ceba i l’all tallats, amb una mica d’oli, en una olla, a foc lent.

Pelem la patata, l’escapcem i la fiquem a l’olla, donem un parell de voltes i hi afegim el brou de verdures per bullir la patata.

Finalment hi fiquem l’enciam i mantenim el foc només durant uns instants. Batem el bullit per fer-ne la crema.

Coem els talls de rap a la planxa.

Tallem la carbassa a la juliana i la coem a la planxa durant un minut.

Servim el rap acompanyat de la crema d’enciam i coronem amb els espaguetis de carbassa.

Posem una mica de flor de sal sobre el rap i un rajolí d’oli.

Bledes farcides de coses normals

dilluns, 28/01/2013

Crec que les darreres bledes que vaig farcir, aquí al bloc, em refereixo, eren de cervell de porc. Ja està bé, sí, però convindrem que no tothom li engresca la idea, ni sempre hi ha cervell de porc fresc a l’abast. O sigui que ha arribat l’hora de farcir-les de coses normals. Partint de la base que a unes fulles de bleda tot hi queda bé, us confessaré que les he farcit d’allò que he trobat a la nevera. I mira, m’han quedat prou bé.

DSC09610.JPG

Un manat de bledes de fulla grossa

300 gr. de xampinyons

2 grans d’all

100 gr. de cansalada

200 gr. de paté de fetge d’ànec

3 patates petites cuites

Una poma

Un manat d’espàrrecs

 

Per la salsa

200 gr. de bolets variats

400 ml de nata líquida

Un gra d’all

Sal i pebre

 

Escaldem les bledes. Tres minuts per les penques i 30 segons per les fulles. Refresquem immediatament (sobretot les fulles) i reservem.

Escaldem els espàrrecs verds pelats. Dos minuts i els refresquem. Els reservem.

Pelem la poma i la saltem en una paella, a foc mig, amb una nou de mantega i una cullerada de sucre, fins que agafa un to daurat, uns cinc minuts.

En una paella gran, posem els grans d’all picat, la cansalada tallada i un bon raig d’oli. Fem coure uns minuts, a foc mig, afegim els xampinyons nets i tallats. A foc mig, saltem els xampinyons fins que perdin l’aigua. Hi posem les penques, tallades menudes.

Afegim les patates cuites, pelades i tallades. Els donem un cop de paella, i també hi posem la poma i els espàrrecs. Saltem el conjunt. Rectifiquem de sal i pebre.

Estirem les fulles de bleda, posem una cullerada del farcit al centre de la fulla de bleda i emboliquem sobre si mateixa. Reservem.

En una cassola fem la salsa. Seguirem el mateix procediment anterior. Courem l’all, a foc molt lent, amb un raig d’oli. Afegim els bolets, nets i tallats, apugem el foc i saltem fins que perdin l’aigua. Cobrim amb nata líquida i fem reduir fins la meitat del seu volum. Triturem bé, fins que quedi una salsa ben fina.

Podem escalfar els farcells de bleda al forn, amb un ditet d’aigua i tapades amb paper d’alumini, o al microones, tapades, perquè no es ressequin.

Servim amb la salsa de bolets.

DSC09611.JPG

 

Ametlles. Benvinguts a l’hort

diumenge, 20/01/2013


Ingredients per 4 persones:

  • 100 g d’ametlla marcona crua
  • 100 g d’ametlla marcona torrada i triturada
  • 125 g de xocolata blanca
  • 50 g de cacau en pols
  • 250 g de formatge mascarpone
  • 2 ous
  • 1 sobre de cafè en pols
  • 25 g de mantega
  • 160 g de sucre

Fiquem tres cullerades de sucre a la paella i esperem que es faci caramel. Hi aboquem les ametlles crues i les arrebossem amb el caramel. Les estenem sobre un paper “sulfuritzat” (paper de forn)

Fonem la xocolata blanca al bany maria i la barregem amb la mantega i l’ametlla torrada i triturada.

Submergim les ametlles caramelitades en la crema de xocolata blanca. Sobre un paper “sulfurat” // de forn, situem les ametlles amb crema per separat i els fiquem a la nevera a refredar.

Quan siguin freds, els arrebossem amb cacau en pols.

Batem els rovells dels ous amb la resta de sucre fins que quedin blancs i augmentin de volum. Hi afegim el mascarpone i tornem a batre. Finalment hi aboquem el cafè en pols.

Servim els bombons acompanyats de la crema de cafè

 

Del dia de les ametlles, no trobo ni una fotografia, per això us penjo les vistes de can Soler, la casa situada a la carretera de Vallvidrera, on es troba l’Escola d’Art Floral, i que ens va servir de plató durant tota la gravació de la cuina.

DSC04864.JPG

DSC04867.JPG

Taula per a 7.000 milions

divendres, 11/01/2013

Fa com vertigen pensar en la possibilitat de parar taula per a 7.000 milions de persones. Però encara fa més vertigen pensar que hi ha milions de persones al món que no seuen a taula per dinar perquè, de fet, no dinen. 

Per Nadal, ara i adés, cada cultura té establerts els seus codis solidaris. Als països anglosaxons se celebra el Boxing Day. Després de les festes es donava a les persones sense recursos una caixa amb les restes comestibles de les festes de Nadal. A les cultures llatines, el dia de Nadal es convidava a un pobre a compartir taula amb la família. Ho dèiem així, “pobre”, sense eufemismes. Aquest costum també s’ha anat perdent o, potser, ha anat canviant de format.
Deia aquell amic, quan estàvem entre amics de tota la vida, i ningú no el podia malinterpretar, que aquest costum de seure pobres a la taula de festa s’havia perdut perquè les grans urbs havien fet desaparèixer els “pobres de capçalera”, també denominats per el meu amic “pobres de confiança”. Segons l’amic, als pobles i als barris sempre hi havia un pobre antològic, un pobre que havia heretat l’ofici de pares a fills. En definitiva, un pobre amb llinatge i pedigrí. Ara, vés a saber a qui t’entaules, diu l’amic. I continua: “Perquè mira, saber que el pobre és un delinqüent, pot generar cert neguit; però descobrir que el pobre no ho és tant, o sigui que t’enganya i, per tant, t’utilitza emparant-se en la teva solidaritat, això sí que no se suporta, fa una ràbia incommensurable”. Ja s’entén, doncs, que davant el dubte el més assenyat és confiar en els professionals del sector, considera l’amic. I és per això que les ONG llancen campanyes solidàries als voltants de les festes de Nadal.
Una de les propostes solidàries més boniques d’aquestes festes és la d’Intermón Oxfam http://www.intermonoxfam.org/es/mesapara7000millones
El seu eslògan diu “Te invito a colaborar con 2 € y a sentarte a la Mesa para 7.000 millones, una mesa en la que el único hambre que exista sea el hambre de justicia. Además, por cada donativo adicional de 2 €, harás que una persona que hoy no tiene acceso a alimentos suficientes pueda sentarse a la mesa y ocupar el lugar que le corresponde. Tambien puedes enviar un SMS con la palabra AYUDA al 28018 y hacer tu donativo”.
La qüestió és que per Nadal se’ns desperta la vena sensible, però el món menja cada dia i la fam és a totes hores. Hem de continuar contribuint a millorar el món i a equilibrar-lo perquè tots tinguem les eines per poder seure a taula cada dia.

CROQUETES DE RISOTTO

12_croquetes arròs_bloc.jpg
Aquestes són les restes d’un senzillíssim rissoto de pernil que vaig fer per solucionar un àpat, amb els quatre ingredients que corrien per casa.
El rissoto el vaig fer de la següent manera:

300 gr. d’arròs Carnaroli o Arborio

200 gr. de pernil dolç tallat a daus

100 ml de vi blanc sec

oli d’oliva extra

50 gr. de formatge Parmigiano Reggiano

75 gr. de formatge cremós, del tipus Tou dels Til.lers

100 gr. de cebes

25 gr. de mantega

1 l de brou vegetal

 

En una cassola amb un raig d’oli calent, coem, a foc lent, la ceba tallada ben petita fins que sigui transparent, que serà el moment d’incorporar-hi l’arròs, apujar el foc, donar un parell de voltes per rostir-lo i amalgamar-lo bé, i ruixar-lo amb el vi blanc. Deixar coure uns dos minuts.

Mentrestant, fem bullir el brou vegetal i l’anem afegint a cullerots, esperant que l’arròs hagi begut el brou abans d’afegir-ne un altre. Hem d’operar d’aquesta manera, sense deixar de remenar, fins que l’arròs sigui cuit, uns quinze minuts.

Posem els daus de pernil dolç, el  formatge tallat a daus, el parmesà i la mantega. Sacsegem i servim.

Amb el rissoto que ens ha quedat, les restes, fredes, en fem unes croquetes. Simplement hem de fer boletes, les arrebossem amb farina, ou i pa ratllat. Les fregim en abundant oli calent.