Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Pollastre farcit, diumenge sí i diumenge també

dilluns, 1/10/2012

Mira, a mi m’agrada menjar pollastre els diumenges. Què vols que hi faci. Digue’m avorrida, tradicional o antiquada. No hi ha res que em pugui fer mĂ©s il·lusiĂł que portar un senyor pollastre a taula, i haver-lo de trinxar en directe (amb les pertinents dificultats).

DSC05506.JPG

el pollastre i jo establim una bona relaciĂł

Els pollastres i jo hem generat una relaciĂł, podrĂ­em dir, amical. Jo els tracto amb el respecte que es mereixen, malgrat fa temps que el seu preu Ă©s indigne i que ningĂş no s’emociona quan li’n posem al plat. Tot i el respecte amb què els tracto, no me n’estic d’entaforar-li tota mena d’ingredients pel cul, perquè si m’agrada menjar pollastre rostit els diumenges, no vol pas dir que no varii els farcit. Que què hi va a dins? Doncs mira, noi, el què trobo a la nevera, o que em convĂ© posar-hi. Procuro que no hi falti un toc dolç, digues-li pera, poma, pruna seca, panses o, perquè no, prĂ©ssec. TambĂ© una mica de carn greixosa: botifarra, salsitxes, cansalada viada o pernil amb un bon tou de greix. Però tambĂ© hi poso anxoves, que contraresten la salabror amb el dolç de la poma. I si un dia no hi ha res, tambĂ© l’he farcit amb formatge, que li dona un toc untuĂłs. I tambĂ© amb verdures, amb pebrot, espinacs, amb albergĂ­nia….i ja ni m’en recordo….

En definitiva, en aquest cas no és que valgui més el farcit que el gall, però sí que el farcit és el més divertit que el tall, perquè per fora sempre té la mateixa pinta, però per dins qui lo sá!

El meu fill, quan era menut, em va dir que el pollastre de diumenge era com el tió de Nadal. Ben bé això: quan el destapes sempre hi ha sorpreses bones!

 DSC05508.JPG

La recepta d’aquest dia

Un bon pollastre sencer, net i polit

dues pomes

un grapat de panses

unes llesques de pernil salat

llard de porc

Per la pasta d’untar: Tres grans d’all, unes fulles de julivert, una branca de farigola fresca, sal i pebre

Comencem triturant els grans d’all amb les herbes, sal i pebre.

Untem l’interior del pollastre amb aquesta pasta. Farcim el pollastre amb les pomes, les panses i el pernil. Salpebrem el pollastre per fora i el lliguem amb fil de cuina. L’untem generosament amb llard de porc.

DSC05511.JPG

El coem a 250ÂşC deu minuts. El traiem del forn i el ruixem amb conyac. El tornem al forn, ara a 180ÂŞC, durant una hora (de fet, sĂłn 25 minuts per quilo de pollastre). Cada quinze minuts el mullem amb el seu suc o amb una mica de brou calent.

DSC05516.JPG

En aquest cas només vaig fer el pollastre.

Però normalment, afegeixo unes verdures al costat: un parell de cebes tallades, una cabeça d’alls partida per la meitat, un parell de tomĂ quets, un pebrot verd. Llavors, amb el greixet que deixa anar el pollastre i el temps de forn, les verdures es couen perfectament. Ho trituro tot i acompanyo el pollastre amb la salsa (sobretot per ajudar a amorosir els pits que sempre queden una mica secs)

Jo el cuino al forn en comptes de cassola, malgrat queda mĂ©s sec, però m’encanta la pell cruixent.

 

Receptes per cuidar el cor

diumenge, 30/09/2012
12_menus corazon.jpg
Si ho podem fer, s’ha de fer, si tenim a les nostres mans la possibilitat de tenir cura dels nostres cors, hem de fer-ho. Si tenim la paella pel mĂ nec, hem d’oferir plats i menĂşs que previnguin les malalties cardiovasculars.
Perquè les xifres sĂłn dantesques i ens situen en un escenari poc optimista. Les malalties cardiovasculars provoquen 17.000 defuncions l’any, a  Catalunya. SĂłn la primera causa de mort entre les dones, superant  les morts masculines pel mateix motiu. MĂ©s d’un 50% de la poblaciĂł catalana Ă©s obesa o pateix sobrepès. I els infants no en sĂłn immunes. Espanya Ă©s el paĂ­s amb mĂ©s obesitat infantil d’Europa, amb un 45,2€ dels nens d’entre 6 i 9 anys amb problemes de sobrepès. A Catalunya el percentatge se situa en un 30%.
Tot i les xifres, que evidencien una realitat fefaent, ens costa prevenir. La prevenciĂł d’aquestes malalties es centra en l’abandonament del tabac, l’activitat fĂ­sica i seguir una alimentaciĂł equilibrada. Aprofitant la celebraciĂł del Dia Mundial del Cor, que Ă©s el 29 de setembre, hem presentat uns plats elaborats amb ingredients, coccions i combinacions cardiosaludables. A tots els plats hi ha presència de nous, perquè sĂłn riques en Omega3, o el què Ă©s el mateix sĂłn un aliment que neteja les artèries i ajuda a que tot flueixi!
Aquestes sĂłn les fotos dels plats i del dia que hem presentat la campanya
nueces4247.jpg
nueces4311.jpg

LES RECEPTES:

Llenties beluga amb nous i llagostins

600 gr. De llenties beluga cuites

100 gr. De nous

1 ceba gran

2 tomĂ quets

2 grans d’all

1 fulla de llorer

1 branca de farigola

Un raiget de conyac

Oli d’oliva

Sal

Una culleradeta de sucre

Un litre de brou de peix

12 llagostins

 

 

Pelem els llagostins. Reservem els cossos. Daurem els caps i les pells, juntament amb els alls tallats de qualsevol manera i un raig generĂłs d’oli. Comencem a foc fort. Quan ha canviat de color, afegim la ceba tallada, els tomĂ quets tallats, la fulla de llorer i la farigola, una mica de sal i sucre. Abaixem el foc i deixem sofregir durant uns quinze minuts. Ruixem amb el conyac, esperem que l’absorbeixi. Finalment mullem amb el brou de peix i trenquem el bull. Passem el conjunt per un colador xinès. En el brou resultant posem les llenties, les nous i els cossos dels llagostins. Deixem coure uns cinc minuts, rectifiquem de sal i pebre, servim.

semproniana 2012-1351.jpg

CORBALL AMB PESTO DE NOUS I ALBERGĂŤNIA ESCALIVADA

4 supremes de corball

2 albergĂ­nies

Oli d’oliva

Flor de sal

 

Per el pesto

80 gr. De nous

60 gr. De parmesĂ 

40 gr. D’alfĂ brega fresca

120 ml d’oli d’oliva

 

Triturem els ingredients del pesto fins aconseguir la textura desitjada. Posem les albergĂ­nies en una safata, les salpebrem i les untem amb oli. les rostim al forn, a 180ÂşC, mitja hora. Les deixem refredar, les pelem i les tallem.

En una paella antiadherent, posem un raig d’oli i rostim les supremes de corball, per el costat de la pel, a foc mig, fins que es faci crosta. Donem la volta i coem per l’altra costat. Afegim flor de sal.

Saltem l’albergĂ­nia en una paella, a foc mig, amb un raig d’oli i un pessic de sal.

Servim el corball amb l’albergĂ­nia rostida i el pesto de nous.

 semproniana 2012-1411.jpg

RAVIOLI DE MANGO I MELĂ“ AMB IOGURT I NOUS

Un mango

Mig melĂł

100 gr. De nous

200 gr. De iogurt grec

2 fulles de gelatina

 

Posem les fulles de gelatina en remull, en aigua freda

Tallem el mango i el melĂł en mandolina, fent lĂ mines fines i regulars. Amb un motlle, tallem rodones de mango i melĂł. Reservem. Batem el iogurt amb la mel. Al centre d’una rodona de melĂł posem una mica de iogurt i tapem amb la rodona de mango. Reservem.

Triturem la resta del mango. fonem les fulles de gelatina i les integrem a la meitat del purĂ© de mango. L’estirem en una safata protegida amb plĂ stic film i refredem a la nevera fins que prengui. La tallem a dauets.

La resta del mango el posem en un biberĂł, per salsar.

Muntem el plat: a la base posem unes lĂ­nies de mango i unes gotes de iogurt amb mel. A sobre posem els raviolis i acabem amb els dauets de mango i les nous picades.

 

 semproniana 2012-1450.jpg

 

Benvinguts a l’hort. SĂ­ndries i melons

dimarts , 25/09/2012


DSC04894.JPG


  ESCUMA DE SÍNDRIA I MACEDÒNIA

400 gr. de sĂ­ndria

4 fulles de gelatina

2 cullerades de sucre

Macedònia: prunes, meló, cireres, préssec.

Gelat de vainilla

 

Triturem bé la síndria, la passem per un colador xinès i coem la meitat amb el sucre. Hi afegim la gelatina hidratada. La introduïm al sifó. Posem dues càrregues de sifó i reservem a la nevera durant un mínim de tres hores.

Fem una mini macedònia, amb totes les fruites. Ho posem a la base d’un got transparent. A sobre una bola de gelat de vainilla i acabem amb l’escuma de síndria.

DSC04755.JPG

En Joan Pluvinet, sempre traient les castanyes abans no es cremin....

Finger food, menjar amb els dits. Publicat a l’ES de la Vanguardia

divendres, 21/09/2012

El vaig publicar fa temps, tant, que ja fa tres anys, però a ningú li semblarà passat de moda.

No comprenc perquè surt nomĂ©s un tros de l’article (sĂłn misteris informĂ tics, irresolubles per a mi….), però si cliqueu sobre la imatge, podreu veure el PDF sencer.

09_lvg_comer_dedos.jpg

Figues. Publicat al Criatures

dimarts , 18/09/2012

12_criatures_set_Figues.jpg

Alls, alls tendres i api a Benvinguts a l’hort

dilluns, 17/09/2012

DSC04815.JPG


Yakitori de navalles i pollastre, amb alls tendres

1 pit de pollastre filetejat molt prim

1 manat de navalles

1 manat d’alls tendres

Una cullerada de mostassa

Una cullerada de soja

Una cullerada de mel

Aigua

Sal grossa

 

Posem les navalles amb aigua i sal, durant ben bé una hora, perquè treguin la sorra. Les obrim. Clavem la part més recta de la navalla en una broqueta, i emboliquem amb una làmina de pollastre.

Pelem i tallem els alls tendres. Els saltem en una paella, amb una mica d’oli, a foc mig. Afegim les navalles talladetes. Salpebrem. Reservem.

En una paella posem la mostassa, la soja, la mel i una mica d’aigua. Coem fins aconseguir una salsa homogènia.

Coem les broquetes al teppanyaki, primer a foc fort i després més suau.

Aprofitem les closques de les navalles per servir el yakitori. A la base, posem els alls tendres i les navalles. I a sobre el yakitori. Salsem amb la salsa de mostassa i mel.

 


DSC04816.JPG

DSC04814.JPG

Afirma Pereira d’Antonio Tabucchi a Catalunya RĂ dio

dissabte, 15/09/2012

http://www.catradio.cat/seccio/3326/Histories-per-pair-be/programa/1416/No-em-pots-dir-que-no

 

Aquest va ser l’Ăşltima secciĂł que vaig fer amb l’Anna Ayala, al seu programa de les tardes d’estiu a Catalunya RĂ dio, No em pots dir que no. Va ser difĂ­cil triar l’autor amb que acabar la temporada.  Hi ha tants llibres, autors i fragments a destacar, que em va fer l’efecte que el tastet havia estat massa escadusser. Com si m’haguĂ©s quedat amb gana i amb ganes de tastar molts plats de la carta d’un restaurant.

Per altra banda, aixĂ­ com no Ă©s bo quedar-se amb gana, si que tĂ© el seu interès quedar-se “amb ganes”, conservar la il·lusiĂł i el desig de continuar buscant que mengen i quins aliments “obsessionen” els autors.

Vaig triar Tabuchi, potser perquè el tenia a mĂ , potser perquè havia parlat d’escriptors de moda, autors de rabiosa actualitat, escriptors catalans, molts, escriptors catalans que escrivien en castellĂ , i em quedava alguna cosa diferent. Antonio Tabuchi m’ho proporcionava: clĂ ssic però no antic, proper però no excessivament, prosa  i poesia alhora….i una gran nostĂ lgia.

 

Vaig tenir durant uns anys un restaurant a Lisboa. Va ser una aventura curiosa, i més enllà dels records crematístics (les peles, vaja), vaig aprendre alguns platillos i l’experiència em va generar una passió pels fados i per la literatura portuguesa.

Tabucchi és un guiri a Portugal, una mica com jo ho era, i per això sempre li he tingut simpatia. A la seva obra primordial, Afirma Pereira, el lector viu la ciutat, la pateja, perquè Pereira camina per els principals carrers, seu a les places, fa algunes excursions pels pobles més emblemàtics del voltant i pren moltes llimonades als cafès de la ciutat.

La història reviu un dels moments polítics més convulsos tant de Portugal com d’Espanya. Ens trobem al 1938, en l’opressiva  dictadura de Salazar i amb del furor de la guerra civil espanyola trucant a la porta, al fons el fascisme italià. En aquesta Europa recorreguda per el fantasma virulent dels totalitarismes, Pereira, un periodista dedicat durant tota la seva vida a la secció de successos, rep l’encàrrec de dirigir la pàgina cultural d’un diari mediocre, el Lisboa. Pereira té un sentit una mica fúnebre de la cultura: prefereix la literatura del passat i li agraden les necrològiques. Per una casualitat contacta amb qui serà el seu col·laborador, en Monteiro Rossi que, malgrat havia escrit una tesi sobre la mort, està inequívocament compromès amb la vida. La intensa relació que s’estableix entre el vell periodista, Monteiro i la seva novia, Marta, cristal·litzarà en una crisi personal, una maduració interior i una dolorosa presa de consciència que transformarà profundament la vida de Pereira.

El personatge és molt peculiar, crea vincles afectius amb el lector, i el llenguatge emprat a la novel·la és complex malgrat Tabucchi el fa proper.

 

FRAGMENT de la novel·la

(Pereira va a una clínica de Talassoteràpia a passar-hi una setmana, per consell del seu metge. Allà l’atén el doctor Cardoso)

Aquests dies vostè estĂ  al meu cĂ rrec, va dir el metge, cal que parlem perquè haig de conèixer els seus costums, amb mi no ha de tenir secrets. (…) Comencem pels seus costums alimentaris (…) Què sol menjar? Truites, hauria volgut respondre Pereira, prĂ cticament nomĂ©s menjo truites, perquè la meva potera em prepara pa amb truita i perquè al Cafè OrquĂ­dea nomĂ©s serveixen truites a les fines herbes. Però va sentir vergonya i va donar una resposta diferent. (…) I aquesta obesitat quan va començar a manifestar-se? Menja molts dolços? Mai, va respondre Pereira, no m’agraden, nomĂ©s bec llimonades. Llimonades com? Va preguntar el doctor Cardoso. Sucs de llimona naturals. Quantes cada dia? Ara, a l’estiu, per exemple, unes deu. Trobo que Ă©s una bogeria, va exclamar el doctor Cardoso, doctor Pereira, trobo que Ă©s una bogeria, i digui’m, s’hi posa sucre? Les omplo de sucre, va dir Pereira, meitat llimona i meitat sucre.

 

ALGUN COMENTARI SOBRE L’OBRA

-          És molt curiós com Tabucchi planteja els diàlegs. No hi posa guions, ni punts apart. Tot va seguit, amb alguna coma. I tot i això es distingeix perfectament qui parla.

-          El recurs literari de la “coletilla” “afirma, Pereira” a gairebé cada frase que el protagonista pensa o diu a sí mateix, atorga a l’obra, segons el meu parer, una musicalitat també molt curiosa, de manera que essent una prosa ortodoxa, passa a tenir tics de poesia, com si fos l’estrofa o la rima del text. També em recorda a la musicalitat de les oracions litúrgiques. Quan diem a cada frase “us ho demanem, senyor”, atorguem de rima a les frases, que ens ajuda a corejar a l’uníson.

-          Aquesta repetició constant de la frase “afirma Pereira” es reforça amb el consum constant de llimonades, que l’autor reflecteix en el text. Podria prendre-les, però no relatar-les, i l’autor les explica i les detalla. Les llimonades ajuden a construir el personatge, així com les repetides truites. Al meu parer, Pereira està “deixant passar la vida”, amb l’objectiu de retrobar-se tan aviat com sigui amb el seu amor, la seva dona. Però conèixer Monteiro, el jove compromès amb la política, fa que el seu món es tombi i, sense desitjar-ho, torni a trobar sentit per la vida.

 

CREMA DE LLIMONA AMB FRUITES VERMELLES

DSC08381.JPG

Per a il·lustrar l’obra, he triat una crema de llimona amb fruites vermelles. És molt senzilla, i vindria a ser la meva versiĂł de la llimonada, perquè Ă©s molt Ă cida i generosament ensucrada.

 

400 gr. De llet condensada

Tres llimones

300 gr. De nata montada

200 gr. De maduixots

 

Fem suc de llimona. Barregem bé la llet condensada amb el suc de llimona

Integrem la nata muntada amb llengua pastissera, fins aconseguir una barreja homogènia.

Posem en una mĂ nega pastissera i distribuĂŻm en gotets, acabem amb uns maduixots tallats.

 

Josep Pla a No em pots dir que no, el programa de tarda de Catalunya RĂ dio

dilluns, 10/09/2012

Pla a la Fonda

 

http://www.catradio.cat/audio/658977/Histories-per-pair-be

 

Josep Pla. Paraules majors, tant en literatura com en gastronomia.

Pla era un gastrònom, malgrat a ell aquesta paraula no li feia cap mena de gràcia. Era de poc menjar i jo crec que, tot i que ell deia que per dormir bé cal estar cansat i per menjar cal tenir gana, aquest poc interès en omplir la panxa li era de gran ajut a l’hora de determinar si un plat era digne de lletra o no.

http://www.catradio.cat/seccio/3326/Histories-per-pair-be/programa/1416/No-em-pots-dir-que-no

 

EL QUE HEM MENJAT

Tot i que es troben pinzellades de cuina en tota la seva obra, els seus llibres de viatges, les seves cròniques quotidianes i els assajos dedicats a les persones importants del país, hi ha un llibre en el que hi va escriure tot el què pensava en relació als aliments i als plats. És “El que hem menjat”, l’obra que jo gosaria dir que és la BIBLIA de tots els que ens dediquem a la cuina. És magnífic, absolutament imprescindible i l’hauríem de llegir cada vespre abans d’anar a dormir i aprendre’ns fragments com si fossin versicles, i com passa en la Bíblia els textos són rabiosament actuals.

 

Fins i tot el facsímil que tinc a casa sembla ben bé una Bíblia, tant en la mida, com en el gruix de les pàgines, la lletra petita i el color de la coberta.

És pràcticament impossible decidir un fragment perquè tot té “miga” com diuen els castellans. Escrit al 1972, quan Pla tenia 74 anys, el seu posicionament és àcid i un pèl decebut.

Però  jo havia de triar un fragment, i tot i el sentiment de traïdoria a la resta de fragments n’he triat un de sublim i, que a més, crec que havia de destacar perquè m’hi va el pedigrí

 

El meu vell amic Paco Parellada dirigeix l’Hotel Europa de Granollers, que presenta un excel·lent restaurant per a cada dia que es converteix en el més gran establiment de restauració pública de tot el Principat els dies de mercat. En un dels darrers mercats (tardor de 1970) hi foren servits 1.700 coberts. És una xifra considerable. El meu amic em parla dels pollastres i em diu:

-          En aquest país hi ha tres classes de pollastres: els anarquistes, o sigui els que fan la vida lliure, mengen i divaguen, de vegades, molt lluny de la seva masia habitual, que són anomenats gratapallers; els socialistes, que són els de granja, viuen estabulats i immobilitzats; i el pollastre senyorial, que és el millor que hi ha: la polarda. Però aquests darrers passen  molt alts i només són menjats per persones assenyades en dies molt assenyalats

 

Foto: L'Ada Parellada ens parla de Josep Pla i el seu llibre "El que hem menjat", tot un referent per aquells que es dediquen a la cuina.

 

AMANIDA DE CIGRONS, BLAT, POLLASTRE I ESPINACS

300 gr de cigrons cuits

200 gr de blat tendre

2 pits de pollastre

100 gr d’espinacs tendres

Un grapat de nous

 

Per la vinagreta:

100 gr de tomĂ quests secs en oli

Oli d’oliva

Sal

 

Bullim el blat, deu minuts, en abundant aigua amb sal. Escorrem i refresquem immediatament. Barregem amb els cigrons. Fem els pits de pollastre a la planxa, ben rostits. Piquem les nous. Barregem els cigrons i el blat amb els pits tallats a lĂ mines i les nous.

Triturem els tomàquets secs i diluïm la pasta amb l’oli d’oliva. Afegim una mica de sal. Amanim els cigrons amb l’oli de tomàquets secs. Acabem amb espinacs tendres.

 

DSC08370.JPG

la fotografia no correspon a la recepta, però em va bé per explicar que en aquesta amanida hi podem posar de tot. En aquest cas he posat préssec, cogombre, formatge blau i menta

 

 

RODÓ DE POLLASTRE I PATÉ

Dos pits de pollastre tallats fins

50 gr de paté de porc o d’ànec

8 dĂ tils

Sal

 

Per la salsa de mel i soja

Quatre cullerades de mel

Quatre cullerades de soja

 

Comencem amb la salsa. Escalfem la soja i hi afegim la mel. Deixem que cogui el conjunt una estoneta.

Salpebrem els pits de pollastre.

Tallem un tros de plàstic film i l’estirem. Posem una làmina de pollastre a sobre, una capa de paté i uns trossos de dàtils. Emboliquem amb el plàstic film, com si fossin caramels i els coem al vapor, durant uns deu minuts. Esperem que es refredin, els tallem i els escalfem al microones, acompanyem amb la salsa de mel i soja

Una amanida per tornar a casa

diumenge, 9/09/2012

Correu a comprar-ne. Les figues sĂłn de les poques fruites que sĂłn de rigorosa temporada. A mercat, duren ben poc, potser no arriba ni a un mes. I si en trobem abans o desprĂ©s d’aquesta curta temporada, malament, perquè no valen res. Les figues sĂłn bones ara, just ara, quan les trobem madures, rendides, a mercat. O si tenim una figuera, quan veiem que comencen a caure, pel pes de la dolçor.

Correu a comprar-ne, i mengeu-les  per berenar, per esmorzar, per postres, o de primer plat, com en aquesta amanida senzilla, que hem preparat aquesta setmana a Semproniana.

No hi ha pas excuses per no fer-la. Els productes sĂłn de temporada, no sĂłn gens cars i la dificultat Ă©s mĂ­nima. Va, animeu-vos-hi!

 

Amanida de figues i formatge de cabra

 DSC08408.JPG

Barreja d’enciams

Dues figues per persona

30 gr. de formatge de cabra per persona.

Podem amanir amb qualsevol vinagreta, però jo en faig una de nous que queda magnífica.

Simplement trituro un grapat de nous, oli d’oliva, una mica de menta i un pessic de sal.

Amaneixo l’enciam amb la vinagreta, afegeixo les figues i el formatge de cabra i acabo amb una mica de reducciĂł de vinagre de Mòdena, que en aquest cas hi queda molt bĂ© perquè les figues i el vinagre de Mòdena fan una combinaciĂł molt i molt interessant (tot i que a la fotografia encara no l’hi havia posat….ai, ai, ai…)

Pomes i peres. Benvinguts a l’hort

dijous, 6/09/2012


DSC04813.JPG

Magret amb peres i salsa de vi negre.

3       magret d’ànec

1  quilo de peres

2 cullerades de sucre

1 cullerada d’aigua

1 got de vi negre

 

 

Per la salsa de vi negre

500 ml de vi negre

500   de brou de carn

3 escalunyes

1 pastanaga

20 gr. De sucre

Un dau de mantega

 

Picar l’escalunya i la pastanaga i sofregir-la amb la mantega. Afegir el sucre i deixar-lo fondre. Posar-hi el vi i esperar que redueixi fins una tercera part. Afegir el brou i deixar-lo reduir fins que agafi textura de salsa.

En un cassó posem l’aigua i el sucre i fem un caramel. Afegim les peres i les anem girant procurant que agafin color. A continuació, afegim el got de vi negre i una mica d’aigua. Coem a foc mig-alt, fins que estiguin toves.

 

Coem el magret al a la paella, per la part de la pell, fins que quedi prĂ cticament sense greix. Donem la volta i tallem.

Servim el magret amb les peres i la salsa de vi negre.