Arxiu de la categoria ‘Receptes’

Una acció solidària a Súnion. Com partir el pastís?

divendres, 7/12/2012

http://vimeo.com/55062492

http://player.vimeo.com/video/55062492?badge=0

 

Magnífic vídeo per animar als alumnes de l’escola Súnion a participar en l’acció solidària per aconseguir joguines noves per als nens de famílies pobres.

Els meus fills són alumnes de Súnion, aquesta fantàstica escola on passen més coses que no només el curs acadèmic. I una de les coses que passen és que tenen un equip de professors impressionant. Són monstres en el que fan i en com ho transmeten. L’alumnat de Súnion està implicat en tot el procés i ho vaig poder comprovar jo mateixa quan en Guim Tió http://www.guimtio.blogspot.com/ , un dels professors d’art de Súnion i un il·lustrador de primera fila, em va demanar de col·laborar en el vídeo que us presento.

I ja que hi som, deixo la recepta que vam fer amb els nois, un brownie clàssic. Us diré que de tots els brownies que he provat de fer, aquesta és la millor recepta.

DSC07892.JPG

EL MILLOR BROWNIE

4 ous

200 sucre

Batre fins blanquejar

 

200 gr. xoco

150 gr. mantega

Fondre i afegir a la barreja anterior

 

100 gr. de farina

Canyella

sal

Afegir

 

Fora de la batedora, afegir nous

 

Coure 25 minuts a 180ºC

Aperitius fàcils per Nadal. Tallers a la Roca Village. X-Mas Delight

dijous, 6/12/2012

Aquests dies pre-nadalencs, la Roca Village m’ha convidat a formar part d’uns tallers en els que també hi participa Jorge de la Garza, que ensenya com ens hem de maquillar; i Prats Fatjó, que tracta el menú nadalenc strictu sensu, és a dir, escudella, carn d’olla i torrons.

Cada família, cada contrada i cada país té el seu específic àpat de Nadal, que passa de pares a fills, i que ens fa sentir que som d’aquí (poseu en aquest espai “aquí”, el lloc que us identifiqui).

És un dia important, en el que la casa s’omple de viandes, d’aromes i de memòria. Per això, a l’hora de triar uns plats nadalencs, per a ensenyar, per a fer el taller, he optat per els aperitius, perquè són l’espai de la llibertat, on ningú se sentirà traït, ningú hi trobarà res a faltar i tothom es deixarà sorprendre.

Com que l’àpat de Nadal és llarg d’elaborar, i en aquest punt rau una mica la gràcia de tot plegat, els aperitius han de ser fàcils i ràpids de fer, molt senzills. Això sí, també, molt vistosos. I amb aquestes limitacions i preceptes, he preparat quatre aperitius

 http://www.laflorinata.com/2012/11/events-mmmix-gastronomia-y-belleza-en.html?showComment=1354714527363#c6774507924130771305

 

La majoria de les fotografies les he agafat de la web la florinata, perquè com sempre, jo no tinc temps de fer-ne!

 

  Trufa de foie i carquinyolis amb pols d’or

 

  • 300 gr de foie- gras micuit o paté
  • 100 g de carquinyoli esmicolat
  • Pols d’or

 

És un aperitiu senzillíssim. Es tracta, només de fer boletes amb el paté o el micuit i arrebossar-lo, com si fos una croqueta, de carquinyolis esmicolats al morter. El gruix dels trossets de carquinyoli dependrà del gust de cadascú.

Acabem amb pols d’or

La foto és de www.laflorinata

 

  1. 2.       Gotet de bacallà, oli de nyores i pipes
  • 350 g de retalls de bacallà dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores (opcional)

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4º

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassó i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquè sinó hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. És opcional, però hi queda molt bé. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tèbia, durant una bona estona, una hora com a mínim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem  amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

Fotografia de www.laflorinata.com

 

Ravioli de salmó amb brandada i picadillo de dàtil

Amb els mateixos ingredients que he fet servir en els tallers, hem improvisat aquest altre aperitiu.

Es tracta d’un ravioli de salmó fumat, farcit de brandada de bacallà, disposat sobre una fulla d’enciam (que em serveix de suport i, també, per donar un toc fresc al plat) . La brandada de bacallà va barrejada amb picadillo de dàtil, i l’acabo amb uns germinats

L’acompanyo amb una llàgrima de reducció de taronja

 DSC08629.JPG

Bric de brie i dàtil amb salseta de taronja

  • 4 fulles de pasta bric (es compra a botigues gourmet o a grans supermercats)
  • 250 g de formatge brie
  • 4 dàtils
  • 4 làmines de pernil curat
  • Créixens
  • Fulles de roure
  • Oli d’oliva
  • Sal

 

Comencem pel pernil. Simplement el posem a sobre d’un paper de forn, ben estirat i l’assequem al forn a a 150ºC, durant uns vint minuts, o fins que quedi cruixent. Si tenim precaució d’anar-ho canviant de lloc, dins del mateix paper de forn, aconseguirem que sigui més cruixent. Esperem que es refredi

Tallem la pasta bric en quatre, en forma de triangles. Al vèrtex posem un tros de formatge brie d’uns 20 grams i mig dàtil (sense pinyol). Emboliquem sobre ell mateix i ho coem al forn  a  180ºC, durant deu minuts.

Escampem pernil cruixent picat per sobre (simplement l’hem trencat amb un morter) i ho mengem immediatament,  acompanyat d’una barreja de créixens i fulles de roure, amanides amb un raig d’oli d’oliva i sal.

  

Farcellet de salmó amb mango i formatge cremós

200 gr. De formatge d’untar

150 gr. de salmó fumat

Un mango

Nous

Una culleradeta de menta picada

Germinats d’alfals

 

Batem el formatge d’untar amb l’orenga. Afegim el mango tallat a dauets, les nous i la menta picades. Perquè totes les boles ens quedin iguals, l’ideal és fer servir una glaçonera. Untem amb una mica d’oli cada forat de la glaçonera i la folrem amb la làmina de salmó. La farcim amb la barreja de formatge i salmó. I tanquem bé. Les posem a la nevera perquè agafin cos i una horeta abans de menjar-les, les traiem i les servim acabades amb germinats

Mentre faig els bombons de salmó. Fotografia de www.laflorinata.com

 

Milfulles de salmó amb formatge cremós

Amb els ingredients que tinc al taller, preparo aquest altre aperitiu. Un milfulles de salmó fumat i formatge cremós. Acabat amb ceba tendra crua i una salsa de iogurt (simplement iogurt batut)

DSC08626.JPG

Copeta de crema de foie

Com que tinc micuit, l’escaldo amb una mica de brou d’au i l’emulsiono amb nata a temperatura ambient. Ho deixo reposar a la nevera fins que agafa cos. Ho serveixo amb pols de carquinyoli.

DSC08641.JPG

 

 

Herbes aromàtiques. Benvinguts a l’hort

diumenge, 2/12/2012


DSC04844.JPG


Filet macerat amb herbes aromàtiques i salsa tàrtara

 

Ingredients per 4 persones

1 filet de vedella

Herbes aromàtiques (farigola, julivert, romaní)

6 grans d’all

1 llimona

1 ou

1 ceba tendra

1 cullerada sopera de mostassa

4 cogombrets

1 grapat de tàperes

50 gr. D’herba dels canonges

Oli d’oliva

Sal

Pebre

 

Filetegem l’all pelat i la llimona.

Salpebrem el filet i el cobrim per ambdues bandes amb oli, l’all, les herbes aromàtiques, i la llimona. L’embolcallem amb un drap i el reservem a la nevera durant quatre dies. Cada dia en canviem el drap.

 

Per fer la maionesa batem l’ou amb sal, unes gotes de llimona i oli. Hi afegim mostassa.

Piquem els cogombrets, la ceba tendra i les tàperes. Ho afegim a la maionesa per fer la salsa tàrtara.

Retirem la llimona, l’all i les herbes del filet, i el tallem molt prim. Servim el filet amb la tàrtara i herba dels canonges amanida amb oli i sal.

 

DSC04845.JPG

DSC04846.JPG

ostres, quin fred que vaig passar....

 

Llenties amb brandada de bacallà, per el Gran Recapte del Banc dels Aliments

dissabte, 1/12/2012

DSC07393.JPG

M’apunto a la iniciativa de BLOGS CONTRA LA FAM, promoguda per la Sara Maria Aixàs, amb aquesta gustosíssima recepta de llenties amb brandada de bacallà que servim a Semproniana, als migdies, com a primer plat de menú.

Moltes gràcies per la magnífica iniciativa, i a seguir lluitant perquè no hi hagi fam al món ni al nostre veïnat.

500 gr. de llenties pardines

125 gr. de brandada de bacallà

125 ml de nata líquida

1 culleradeta de pebre vermell

 

Per fer la brandada

350 gr. de retalls de bacallà dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

unim la nata i la brandada en una cassola, l’escalfem fins que espessi. Afegim les llenties, donem un bull i servim, empolsinat de pebre vermell

S’asseu el client a la taula 3 i….

dijous, 22/11/2012

….li hem de servir un aperitiu. Està acostumat a rebre aquesta deferència.

Val a dir que el nostre client dels aperitius fa exactament vint anys que un cop a la setmana, dina a Semproniana. Un dia li vaig fer un aperitiu especial i li va encantar. A mi em va afalagar que li agradés, per això, cada setmana li hem anat preparant nous aperitius. Però fixa’ t que aquesta setmana, va ser com totes. El nostre client estimat va fer la reserva, com sempre i, com sempre, va seure a la taula 3. Però aquesta vegada….no vam pensar en pensar en el súper aperitiu i…..un cop assegut a taula, nervis…i què fem? què fem? què fem collons?

Doncs vam fer una coca amb mango, micuit i magrana. I, escolta, al client li va agradar moltíssim!!!!!!!!!!

I com que estem prou contents del resultat, aquí teniu l’aperitiu que vam preparar a correcuita, però que a partir d’ara serà un aperitiu recurrent i espero que us sigui ben profitós per aquestes festes.

 

COCA LLEUGERA DE FOIE I MANGO

12_bric_foie_2.JPG

Dues fulles de massa bric

100 gr. de micuit d’ànec

uns grans de magrana

Un quart de mango fresc

unes fulletes d’enciam

sal

(i una mica de sucre)

Dobleguem la fulla de bric en dos, procurant que quedi en forma rectangular. La coem a forn, sense aire, sobre un silpad o paper de forn, a 180ºC, entre 8 i 10 minuts. Ha de quedar torrat.

Un cop fredes, les guardem en una capsa que tanqui hermèticament.

Tallem el mango a dauets. Tallem el micuit a dauets.

disposem sobre el bric, el mango, unes fulles d’enciam, el micuit, uns grans de magrana i un pessic de flor de sal.

HO pots acompanyar d’una mica de reducció de Mòdena, o cremar-ho amb una mica de sucre i un bufador

Benvinguts a l’hort. Pastanagues

dilluns, 19/11/2012


DSC04762.JPG

coses que passaven durant la gravació: La Laura sempre estava pendent dels meus cabells, el coloret, els llavis....Gràcies reina!

CREMA DE PASTANAGA

Ingredients per 4 persones

  • 1 kg de pastanagues
  • 1 llimona
  • 1 ceba
  • Julivert
  • 100 g de mantega
  • 200 ml de nata líquida
  • 100 g de barreja de fruites seques de l’Índia
  • Sal

Recepta

Pelem i tallem la ceba, i la sofregim a foc lent amb la mantega.

Pelem les pastanagues. Fem uns talls fins i els tallem a juliana, els posem en aigua freda perquè s’enrinxolin.

Tallem les pastanagues a daus i les afegim a la cassola de la ceba. Coem a foc fort i quan s’hagin enrossit, les cobrim amb aigua i les fem coure, durant una mitja hora o fins que siguin toves.

Triturem bé fins aconseguir una crema fina.

Quan sigui fred, afegim el suc de la llimona i la nata. Barregem i salpebrem.

Tallem petit el julivert i l’amarem d’oli. Acabem la crema de pastanaga amb oli de julivert.


DSC04892.JPG

al programa, els productes eren magnífics!

DSC04842.JPG

Les Receptes de Semproniana

dissabte, 17/11/2012

Bé, ja el tenim aquí.

Ha nascut un altre llibre, el meu petit. Mira, ara m’ha vingut al cap allò que la meva mare sempre explicava. La meva mare va tenir vuit fills. El primer porta el nom de l’avi patern, la segona el nom de l’àvia paterna, la tercera el de l’àvia materna, el quart el del besavi, la cinquena es deia Montserrat en record al santuari on els meus pares es van casar, la sisena es diu com l’estimada tieta Margarita (la de Mataró, li dèiem) i la setena….per fi, va ser batejada amb el nom de la meva mare, Maria Antònia.

La mare explicava que el meu pare no li deixava posar el seu nom perquè sempre hi havia un compromís (de nom s’entén) que acabava pesant més que el desig dels progenitors. Però quan va arribar la setena, i preveient que seria l’última (jo vaig ser un deslísss) es va plantar i va dir: S’ha acabat, aquesta menuda es dirà com jo.

Doncs aquesta història m’ha vingut al cap, just ara quan us volia explicar, que després d’escriure una vintena de llibres, quan Cossetània em va venir a demanar un nou títol, em vaig plantar i vaig dir: S’ha acabat, ara toca escriure les receptes de casa  meva. Una mica perquè queia pel seu propi pes, una mica perquè m’hi vaig veure impel·lida per petició dels clients i amics, i una mica perquè ara fa vint anys que vaig obrir el meu estimat restaurant i calia celebrar-ho. I aquest llibre és una part important de la celebració.

Ja sé que és un recurs fàcil a l’hora d’explicar la sensació de fer el llibre i veure’l culminat, però ha estat com tenir un fill. Després d’una gestació, molt agradable, i una espera que sempre es fa llarga, un dia el reps. La majoria de mares reben les criatures amb tendresa, emoció i alegria. Però hi ha mares que quan s’encaren amb les criatures tenen una sensació de desgrat, ni les troben boniques, ni saben què fer-ne. No és que els manqui l’instint maternal, no és que iniciïn una relació torturada que durarà tota un vida, simplement és que tenen un ensurt categòric i, com tots els ensurts, se n’han de refer amb temps. Quan he rebut les Receptes de Semproniana, m’he espantat, perquè no m’acabava de fer el pes la coberta, perquè alguna foto l’hauria canviat, perquè hi he trobat a faltar alguna recepta i perquè me’n sobra alguna d’altra i perquè hi he detectat un parell d’errors. En definitiva, quan el vaig rebre hi vaig trobar més defectes que virtuts. Però a mida que passen els dies, em vaig refent de l’ensurt, i m’hi vaig reconciliant, fins el punt que avui la balança s’ha decantat, i ara ja li trobo totes les virtuts.

És un llibre de receptes franques, sense secrets i sense racons. És el que som. Hi trobareu això: receptes i històries. Una part del que hem fet al llarg de vint anys.

Per explicar que el llibre ha sortit, l’he enviat a una colla d’amics i amigues. Enviar el llibre estava bé, però la meva feina sempre acompanya les lletres d’aromes i de gust, per això l’he enviat amb una recepta en format real, amb el pessic de xocolata i plàtan.

Ara, només queda veure com creix aquesta criatura….

DSC08591.JPG

Tots els pastissos embolcallats i ben disposats sobre el llibre

 

PASTÍS D’AMETLLA, PLÀTAN  I CACAU

150 gr. D’ametlla en pols

250 gr. De sucre llustre

75 gr. De farina

8 clares d’ou

175 gr. De mantega fosa

40 gr. De cacau en pols

Per els plàtans

2 plàtans

Una nou de mantega

20 gr. de sucre

 

Pelem, tallem i saltem els plàtans a la paella, amb el sucre i la mantega, vigilant que no es desfacin. Han de caramel·litzar.

Fem el pastís. Muntem les clares amb el sucre. Afegim els la mantega fosa, suaument. Ara, posem l’ametlla en pols, la farina i el cacau, vigilant que no s’abaixin les clares. Quan tinguem la barreja homogènia, integrem els plàtans i vessem la mescla en un motlle engreixat i enfarinat i coem deu minuts al forn, a 180ºC. Deixem refredar.

 

DSC08588.JPG

a punt per sortir cap a casa els amics i les amigues

Foto: L'Ada Parellada acaba de publicar les receptes del Restaurant Semproninana en aquest llibre de Cossetània Edicions i ens l'ha enviat amb aquest pastís de xocolata que ha triomfat a la redacció. Aquí teniu la Montse Barcon, la Laura Duran, la Mai Revilla i la Mònica Roca atacant-lo!

Les amigues han rebut el pastís!

Benvinguts a l’hort. Raïm i panses

dilluns, 5/11/2012


DSC04841.JPG

 Ingredients per 4 persones

  • 100 g de cuscús precuit
  • 50 g de raïm negre
  • 20 g de panses
  • 1 llauna d’anxoves en oli
  • 1 taronja
  • 1 manat petit de menta fresca
  • Oli d’oliva
  • Sal

Recepta

Escaldem la menta, només uns pocs segons, en aigua bullint. Les refresquem immediatament i les assequem bé.

Batem les fulles amb oli i sal.

Hidratem el cuscús precuit amb l’aigua on hem escaldat la menta i un raig d’oli. Quan sigui hidratat, separem els grans amb l’ajut d’una forquilla.

Al cuscús afegim les anxoves tallades petites, el raïm pelat i tallat, les panses i la taronja pelada i tallada a sang.

Amanim amb l’oli de menta i barregem bé.

Servim en un recipient bonic.


El dia que vam anar d’excursió a les vinyes, teníem ganes de fer fotografies!

DSC04458.JPG

DSC04461.JPG

director i guionista, treballant o gaudint del paisatge?

DSC04464.JPG

sempre l'equip és darrera, o davant...càmera, realització, so....

DSC04472.JPG

anem a sembrar

DSC04477.JPG

el bon humor no pot faltar mai

DSC04478.JPGDSC04488.JPG

El detonant de l’arròs

diumenge, 4/11/2012

 

És dia de Tots Sants, faig festa, i estic mandrosa. És aquella mandra feliç, tranquil·la, que saps que te la pots permetre perquè et mereixes descansar, encara que no sigui més de 24 hores. Tinc tanta mandra que, com que els fills són fora, i només som dos a casa, no penso ni fer dinar. Avui “menjatojarem” qualsevol cosa, perquè a més la nevera fa una mica de pena. Fa dies que no visito el mercat. Sóc feliç amb la perspectiva de la indolent jornada.

De sobte, rebo un missatge al mòbil, és un whatsapp. Una amiga m’envia una fotografia on llueix un magnífic rissoto de múrgules.

Miro el rellotge, en menys d’una hora hauríem de seure a taula. Obro la nevera de bat a bat i hi trobo uns rossinyols negres i uns fredolics (com a ingredients destacables), em poso el davantal, que lligo bé amb un llaç al davant. Em penjo un drap de la cinta del davantal, disposo i asseguro (amb un paper moll a sota) la taula de tallar, prenc el ganivet i em disposo a fer un arròs. Un  arròs- repte que em permeti guanyar una competició no establerta, una competició unilateral que m’he empescat tota sola, que culminarà quan enviï una fotografia del meu “arròs de Tots Sants” a l’amiga en qüestió

La fotografia del rissoto ha estat el detonant que ha transformat la taula paupèrrima d’aquest dia en un festival arrossaire. Pico una ceba dolça de Figueres i un parell de grans d’all. Els sofregeixo en una paella per a quatre persones, a foc lent, amb un bon raig d’oli i una fulla de llorer. Espero, que la ceba quedi ben cuita – uns deu minuts – i hi poso uns daus de bacon (el tenia a la nevera) afegeixo una cullerada de carn de pebrot xoricero (es ven a les botigues, en pot de vidre), un tomàquet madur ratllat, un manat de fulles de julivert picades, pebre acabat de moldre i sal (no massa sal perquè el brou té molt gust). Espero que el tomàquet tregui l’oli i, en aquest moment, hi vesso un raiget de conyac. Quan el sofregit s’ha embegut el conyac, hi poso l’arròs, un grapat generós per persona. Apujo el foc i enrosseixo l’arròs, un parell de minuts. Serà el moment de posar-hi els bolets ben nets, de donar un parell de voltes i cobrir l’arròs (en proporció de 250 ml per persona) amb brou. Hi ha un truc perquè aquest arròs de bolets quedi magnífic, i aquest truc és el brou. Jo el vaig fer amb un brou de pernil, un d’aquells brous que es poden menjar amb forquilla i ganivet, perquè un cop freds, són com gelatina, i del que en vaig haver d’extreure un tou de greix que surava sobre el brou gelatinós com si fos Moisés caminant sobre les aigües. En definitiva, un brou amb entitat i gairebé personalitat pròpia, i molt de gust.

Mantinc el bull fort fins que el brou fa bombolles, després abaixo a foc lent i deixo que cogui, sense que s’aturi el moviment durant exactament 18 minuts. Deixo reposar dos minuts, tapat i ja està.

El què és important és que l’arròs tingui foc en tota la seva superfície, que s’empri un brou amb sabor i respectar els temps.

El tipus d’arròs? Doncs aquest dia vaig fer servir un arròs “normal”, de marca blanca.

 DSC08569.JPG

Quantitats:

200 gr. d’arròs

800 ml de brou de pernil

Una ceba gran de Figueres

Un tomàquet  madur

Dos grans d’all

Un rajolí de conyac

Sal, pebre, llorer, julivert

Una culleradeta de carn de pebrot xoricero

200 gr. de fredolics

200 gr. de rossinyols negres (també s’anomenen trompetes de la mort)

DSC08567.JPG

Aquests dies vaig ràpid. Trinxat a la inversa

dijous, 1/11/2012

Tot el dia vaig amb la càmera. Veig un plat, una situació o un amic, i clic, ja li he fet una fotografia. El clic va acompanyat d’una mena de cantarella, que té com a tonada “és per el bloc”.
Les ganes hi són, ganes de venir, d’escriure, d’explicar, de compartir, però el temps és implacable i quan he esgotat el temps, el cansament m’atordeix. I aquelles ganes, aquell voler fer un post, per el què he fet la foto, queden atrapades sota l’edredó.  No és que no vulgui és que no hi arribo, diria  si m’agradés tirar pel dret i no fer tot un tirabuixó amb les frases nuant paraules.

I un cop excusada per la manca de notícies en aquestes darreres setmanes, m’excuso per la manca de qualitat de la foto del plat que us presento.

I sense més tirabuixons, sense més giragonses, sense més nus, vaig directa al desenllaç:

UN TRINXAT A L’INREVÈS

D’aquesta manera l’anomenaria un bon jan cuiner que volgués donar categoria al nom del plat. Però jo el denominaré farcell de col amb trinxat.

La qüestió és que es tracta de patata, carbassa, moniato, cansalada…Vaaaaaaa…..escric la recepta (que em volia estalviar….)

DSC08536.JPG

4 fulles grans de col escaldades (bullides un minut i refrescades immediatament)

Un parell de patates bullides

400 gr. de carbassa cuita al forn (jo la rosteixo, a 180ºC, amb un bon raig d’oli, sal i pebre, uns vint minuts)

1 gra d’all

100 gr. de cansalada viada

1 moniato escalivat (cuit al forn)

un grapat de nous

Per la salsa de formatge:

  • 100 g de formatge parmesà ratllat
  • 70 ml de nata líquida

Tant la patata, com el moniato poden aprofitar-se de restes (o dels moniatos de la castanyada).

Fem la salsa de formatge. Coem a foc molt baix la crema de llet i afegim el parmesà ratllat. Quan s’hagi homogeneïtzat la salsa, reservem.

en una paella, fem una mena de trinxat. Amb un bon raig d’oli, primer fregim una cansalada, a foc mig, perquè suï. quan ha perdut el greix i queda una mica torradeta, afegim la patata, el moniato i la carbassa i anem homogeneïtzant amb una forquilla de fusta. HO fem a foc mig, perquè torri una mica. Barregem amb les nous trencades. Farcim cada fulla de col amb el trinxat i tanquem bé.

per escalfar-ho, ho podem fer al microones, tapat amb una tapa apta per a microones, o al forn, en una safata amb una mica d’aigua perquè la col no perdi l’humitat.

I això és tot, amics!