Arxiu de la categoria ‘Receptes’

|1|2|3|4|5|6|7|8|

Saltat d’ampalaya, malungay, pakchoy i gambes

dissabte, 4/02/2012

 

 

 

 

I aquí tenim la primera de les receptes amb les hortalisses nouvingudes

Necessitem:

2 pakchoy

8 malungay

2 ampalaya

 

Per la salsa de gambes

16 gambes vermelles

1 ceba pelada i picada

1 tomàquet madur

2 grans d’all

1 fulla de llorer

1 branca de romaní

Un  raig d’anís sec

Una cullerada de farina

250 ml de fumet vermell (brou de peix fet amb alguna gambeta)

Oli, sal, pebre i sucre

 

Pelarem les gambes, separant els caps i les pells.

En una paella posem un raig d’oli. Pelem una ceba i la piquem. La sofregim lentament durant uns deu minuts, serà el moment d’afegir un tomàquet ratllat, un polsimde sucre, sal i pebre. Afegim l’all picat i les  herbes: una fulla de llorer i una branca de romaní. Deixem que cogui una bona estona més fins que quedi ben amalgamat i cuit.

Ara, posem els caps i les pells de les gambes, apugem el foc i fem coure un minut. Ruixem amb un raig d’anís, deixem que evapori una mica el líquid i hi posem una cullerada de farina. Donem un parell de voltes perquè la farina cogui una mica i hi posem el fumet. Deixem coure durant uns deu minuts, fins aconseguir que la gamba extregui tota la seva substància. Passem pel colador xinès, prement bé perquè surti tot el suc.

Ens ha de quedar una salsa pujada de to, saborosa i ben lligada.

Pelem els malungays i els bullim, en aigua i sal, durant cinc minuts. Rentem i tallem els pakchoy: per un costat la part blanca i per l’altra, les fulles.

Bullim les parts blanques en la mateixa aigua de bullir els malungays, durant cinc minuts.

Tallem l’ampalaya a rodanxes

En una paella o un wok, amb un raig d’oli, hi posem totes les verdures alhora, també les fulles del pakchoy i els cossos de les gambes. A foc fort, donem unes quantes sacsejades fins que les fulles del pakchoy, les gambes i l’ampalaya sigui cuit. Salpebrem i servim immediatament acompanyat de la salsa de gambes calenta.

per compensar l’amargor de l’ampalaya li he posat uns daus de pinya i papaia confitada.

pakchoy

 

 

Ampalaya, meló amarg o carela, l'hortalissa més amarga del planeta

 

 

ampalaya oberta. Quan és tendre, les llavors són blanques. Si les llavors són vermelles, és que és vella

 

 

malungay

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a General, Receptes | Deixa-hi un comentari »

Però què pebrots és una aranja?

diumenge, 29/01/2012

A Semproniana hi treballa la Jana, una noia de la República Dominicana.
Al Kurram, d’origen pakistanès, li parlo en castellà, perquè sinó – i sabent que em cauran crítiques a tort i a dret- no avançaríem la feina. Però a la Jana li parlo en català,  perquè el castellà ja el sap i el català l’aprèn ràpid.

L’altre dia, al mig del servei, ens vam quedar sense taronges, i un client volia un suc de taronja per postres.

- Jana! Vés a comprar un parell de quilos de taronja a la botiga del costat! – vaig cridar esverada

La Yana, com la Margarideta de la cançó popular, va sortir corrents, va comprar, va pagar, va tornar corrents i….

oooohhhh, no va portar taronges.

Què va portar? Doncs aranges. Anava ràpida, va veure unes immenses “taronges”, que feien goig, va llegir un rètol que posava “ARANJA”, li va semblar que deia taronja o que era una varietat de taronja, com la clementina i la mandarina, i patapam, en va comprar un parell de quilos.

Quan va arribar amb les aranges, enmig del brogit de Semproniana, a la Jana li va caure una mena de salutació que no era gens amable.

Ella, enmig de la cuina, amb la bossa de les aranges, intentava excusar-se dient que no comprenia gairebé el català. I al final, va exclatar:

- Però, què pebrots és una aranja?

Em va fer esclafir de riure. Ben bé que la Jana aprèn el millor de la nostra llengua, com la interposició de la paraula “pebrots” enmig de la frase. Potser no sabrà que és una aranja, però els pebrots surten a cada frase!

En definitiva, que de cop i volta, tinc dos quilos d’aranges a Semproniana, sense saber ben bé què fer-ne.

I n’he fet una amanida que, la veritat, ha quedat fantàsticament.

 

Amanida d’aranja i mostassa

Una aranja

200 gr. de cap de llom rostit (o de pernil)

Un grapadet d’olives arbequines

Uns dauets de pinya i de papaia confitada

100 ml d’oli d’oliva

20 gr. de mostassa a l’antiga

una cullerada de mel

Tallem les aranges, sense pell, a sang. Després a dauets. Tallem el cap de llom a làmines.

Fem la vinagreta: barregem la mostassa amb la mel i hi afegim l’oli.

Amanim l’aranja i el llom. Afegim els dauets de pinya i papaia.

 

Etiquetes: , , , ,
Publicat a General, Receptes, Semproniana | 8 comentaris »

No oblidem el berenar!

dimecres, 25/01/2012

Adults i nens estem destinats a no comprendre’ns. Podríem parlar de mil exemples, però un dels més flagrants, des del punt de vista alimentari, és el berenar.

Quan som petits, el berenar és l’àpat més desitjat, el què més ens agrada. Si cridem “a berenar!” els nens venen volant. Si diem “a sopar!”, costa horrors que aparegui algú.

Si ara jo us pregunto què recordeu de la vostra infància, és molt probable que molts de vosaltres evoqueu moments deliciosos, càlids i enyorats: sucoses síndries sota un pi a l’estiu, galetes sucades en llet a la tornada de l’escola, pa i xocolata xutant una pilota al pati de l’escola, pa amb vi i sucre quan visitàvem als avis al poble, suissos i brioix amb els padrins el dia del nostre aniversari i grans “merendoles” a les festes dels nostres amics.

Però a mida que ens fem grans el berenar va perdent importància, fins el punt que desapareix de la nostra dieta. Deixem de berenar, perdem l`hàbit del berenar.

Hem de recuperar el berenar, perquè som una cultura que sopem molt tard. Malgrat dinem fort, la distància entre el dinar i el sopar és excessiva. Arribem a sopar defallits, mengem massa i anem a dormir tips.

Per altra banda, si només fem dos àpats al dia, destarotem el metabolisme, que procura reservar les calories perquè sap que ha d’estar moltes hores en dejú

Alerta!!!

El berenar hauria de cobrir un 15% de la ingesta general de tot el dia

I si fem esport (sobretot els infants) hem de fer un berenar adequat a les necessitats energètiques.

 

ERRORS:

  • Repetir cada dia el mateix berenar (el berenar/solució): entrepà de pa de motlle amb formatge d’untar i pernil dolç
  • Menjar (sobretot els nens) un sol aliment per a berenar, un paquet de galetes. Cal preparar el berenar amb la mateixa cura que la resta dels àpats.
  • Retardar l’hora del berenar, perquè hi ha el risc que no tinguem gana a l’hora de sopar. berenar molt, perquè llavors ja perd la funció de berenar i passa a substituir el dinar o el sopar.
  • Omplir els armaris d’snacks, galetes, cacauets, xocolata, dolços….
  • Berenar sempre amb begudes gasoses o sucs de fruita industrials
  • Fer el contrari que diem (de cara als nens). Els missatges han de ser coherents amb les nostres accions. Si no ens veuen berenar, difícilment berenaran ells!

 

Aliments adequats per a berenar:

  • Cereals: pa integral, galetes maria,  barreta de cereals, pa de pessic casolà, magdalenes
  • Làctics: iogurt desnatat, formatge per a l’entrepà
  • fruita: peça o suc (natural), fruita seca (crua, millor)
  • hortalissa: tomàquet, pastanaga
  • proteïnes: pernil (dolç o serrà), embotits

http://www.tv3.cat/videos/3915070/Empar-Moliner-berenars-xupa-xups-i-entrevista-a-Carmen-Thyssen

Berenars per recuperar

Quan pensem en berenars creatius ens creiem que aquest és l’univers dels contemporanis, però serà per una qüestió de limitacions alimentàries, serà perquè abans eren més desacomplexats. Serà pel què sigui, però el què berenàvem abans era tant o més agosarat que tot el què avui ens podem posar a taula. Alguns exemples:

  • Pa amb tomàquet, oli, sal i xocolata ratllada
  • Pa amb plàtan
  • Pa amb vi i sucre
  • Pa amb oli i sucre
  • Pa amb tomàquet i lluç (fred) arrebossat.
  • I….jo…menjava galetes amb quesito!
  • I vosaltres? Què berenàveu

Berenars diferents, i molt saludables!

Pessic de pastanaga

4 pastanagues

200 gr. de farina

150 gr. de sucre glas

150 ml d’oli de girasol

50 ml de llet

50 gr. d’ametlla en pols

3 ous

15 gr. de llevat químic

Un grapat de nous

Un pessic de canyella

Per la glassa

125 gr. de mantega

250 gr. de formatge d’untar (Philadelphia)

60 gr. de sucre glass

Pelem i ratllem les pastanagues.

Separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucre fins que dobli el seu volum i prenguin un color tirant a blanc.

Afegim l’oli, la llet, l’ametlla en pols, les nous picolades, la canyella i la farina barrejada amb el llevat. Barregem el conjunt.

Batem les clares a punt de neu i les integrem, amb cura que no s’abaixin. Posem en una màniga pastissera i omplim motlles de magdalena. Enfornem a 180ºC durant uns quinze minuts.

Fem la glassa. Batem la mantega pomada amb el sucre i, finalment, afegim el formatge d’untar. Posem en una màniga pastissera i disposem sobre el pessic

Batimos las claras a punto de nieve y las integramos con mucho cuidado que no se bajen. Engrasamos y enharinamos un molde. Horneamos a180ºCdurante unos 40 minutos.

 

magdalenes de pastanaga amb crema de formatge

Enrotllat de xocolata, oli i sal

Fonem xocolata al microones (amb molta cura que no es cremi. Depenent de la quantitat serà més o menys temps, però cada 30 segons hem de treure la xocolata, remenar i mirar com va el procés). Untem una llesca de pa de motlle sense crosta. Amanim amb una mica d’oli i sal. Enrotllem sobre si mateix. Pintem amb una mica de clara d’ou i hi enganxem fruita seca picada (nous, avellanes, ametlles, el què tinguem). Li donem un cop de forn i mengem.

Fred també queda boníssim!

Jo faig servir pa d’avió, és un pa especial per enrotllar. Són llesques més llargues de les habituals, una mica més primes i menys toves.

 

enrotllats de xocolata, oli, sal i fruita seca.

 

Creps de pernil salat, formatge i orenga

Un vas de farina

Dos vasos de llet

Un ou

Un pessic de sal

Mantega

 

Per al farcit

Virutes de pernil salat

Una terrina de formatge d’untar

Un pessic d’orenga

 

Barregem els ingredients de la crep: farina, llet, ou i sal. Fonem una mica de mantega. En una paella antiadherent, posem una mica de mantega fosa, hi posem un cullerot petit de massa de crep, de manera que ens quedi una fina làmina de crep. Esperem que qualli i quan veiem que comença a fer bombolles, serà el moment de donar-hi la volta i deixar que qualli per l’altre costat.

Anem reservant les creps una sobre l’altre, en un plat.

Les untem amb el formatge barrejat amb un pessic d’orenga. A sobre hi posem unes virutes de pernil i les emboliquem sobre si mateixes, com si fossin un paquet.

Si les volem dolces, les podem fer de plàtan i xocolata (fins i tot podem fer servir crema de cacau)

 

Iogurt amb melmelada de maduixa, maduixes naturals i galeta

Uns quatre maduixots

4 cookies

2 iogurts grecs

melmelada de maduixa

 

Rentem i tallem els maduixots, els posem a la base d’un gotet, a sobre hi posem una cullerada de melmelada de maduixa. A sobre el iogurt (podem endolcir-lo amb mel, si ho creiem necessari, tot i que la melmelada ja li dona prou dolçor). Acabem amb les cookies trinxades.

iogurt amb maduixots i cookie

 

Crestes de poma i mascarpone

Dues pomes Golden

50 gr. de sucre

Unes gotes de suc de llimona

50 gr. de mantega

Una terrina de mascarpone

Quatre empanadilles

Un ou batut

Pelem i tallem les pomes a daus. Les posem en una cassola, amb el sucre, unes gotes de suc de llimona i una nou de mantega. Les coem a foc lent, fins que evaporin pràcticament tot el seu suc.

Al centre de l’empanadilla posem una cullerada de poma cuita i, a sobre, una cullerada de Mascarpone. Posem una altra empanadilla a sobre i segellem bé, amb una forquilla. Pintem amb ou batut.

Enfornem a 200ºC durant quinze minuts. Servim tebi.

 

 


Etiquetes: , , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, nens, Pa, postres i pastisseria, Receptes | 5 comentaris »

Botifarra amb gambes. Recepta optimista D’Aleph

dimecres, 18/01/2012

D’Aleph és una consultoria de serveis per a les administracions públiques.

Es caracteritza per la seva constant innovació i creativitat.  Cada any fa una felicitació de Nadal molt especial. Aquest any m’hi han implicat. No cal dir que he estat molt feliç de poder-hi participar.

Com que saben el què ens espera aquest 2012, han pensat que una bona manera de començar l’any és cuinant amb els seus clients “Una recepta optimista”.

I aquí em teniu, cuinant unes botifarres amb gambes (o amb llagostins, en aquest cas), una recepta que he considerat optimista, en el sentit d’una recepta còmoda de menjar i molt festiva, que combina la senzillesa i la gustositat de les botifarres amb les gambes, luxoses i luxurioses. Una recepta que dona gust en stereo.

Aquí us deixo la felicitació que D’Aleph ha enviat als seus amics i clients.

 

Una recepta optimista

 

Una receta optimista

http://devel.daleph.com/nadal2011/ca/33917514

Com que sóc bastant patata amb això de la informàtica, l’he penjada en tants formats com he tingut accés. Ja em perdonareu…si se us repeteix…

Etiquetes: , , , ,
Publicat a ada parellada, Cuina tradicional, General, Mitjans, Receptes | 5 comentaris »

Plats i consells per aconseguir tornar a cordar el botó dels pantalons

dimarts , 10/01/2012

http://www.tv3.cat/videos/3892190/Plats-per-desengreixar-nos-i-viure-sense-latur

Tornem a la normalitat: horaris, activitat, rutina i el gran cavall de batalla: seguir una dieta equilibrada.

Tenim la tendència a pensar que menjar poc i saludable = poc gust, poc sabor, poc plaer, en definitiva.

I això és el què no podem permetre’ns de cap de les maneres, perquè si no ens agrada el què mengem, ho arraconarem a la primera de canvi. S’ha de procurar menjar bé, amb gust, sempre. Aquest és el primer consell:

MAGRITUD NO ÉS SINÒNIM D’AUSTERITAT: Plats poc calòrics amb molt de gust

No es tracta de fer dieta restrictiva, sinó de reeducar-nos alimentàriament. El nostre objectiu: menjar bé cada dia i deixar l’excepcionalitat per als dies excepcionals.

No sóc nutricionista. Els consells i les receptes que plantejo són fruit de l’experiència i dels aprenentatges d’escoltar als grans mestres. Per tant, passeu-los pel sedàs de la vostra experiència i els vostres aprenentatges.

Una dieta “desengreixant” o magre, o una dieta equilibrada, en definitiva, es basa en tres pilars:

ALIMENTS, TÈCNIQUES, HÀBITS

ALIMENTS

A la nostra dieta no pot faltar (en aquest ordre):

  • hortalisses i fruita fresca.
  • Pa i cereals integrals
  • Làctics semidesnatats o desnatats.
  • Llegums
  • Carn magra, ous, peix
  • Beure líquids: aigua, brous vegetals o sucs naturals de fruita

TÈCNIQUES

Les tècniques de cocció poden ajudar-nos, ens poden fer més fàcil seguir una dieta desengreixant. Hem de procurar cuinar:

  •  Vapor
  • Planxa
  • Brasa
  • Forn

 HÀBITS

  • Repartir els aliments al llarg del dia
  • Colors al menú (per assegurar tots els nutrients)
  • No saltar-se cap àpat: Saltar-nos àpats és una nefasta pràctica per dues raons: perquè l’organisme s’acostuma a reservar més, temerós de no obtenir aliment. I per altra banda perquè al proper àpat tindrem sensació de fam i menjarem més.
    • Esmorzar complet: cereals, làctics i fruita
    • Mig matí lleuger amb fruita
    • Dinar i sopar baix en greixos i rics en aliments d’origen vegetal, amb petites porcions de peix, ous o carn. Dieta mediterrània vs. Atlàntica.
  • Evitar les dietes miracle (basades en un únic aliment – carxofa, pinya, etc. – o en la combinació d’aliments)
  • Menjar a poc a poc. Mastegar molt. Deixar la forquilla entre menjada i menjada
  • Potenciar l’activitat física
  • Menjar en família o en companyia
  • No associar dieta equilibrada amb “solitud”, en el sentit que ens allunyem de la vida social per no caure en el “pecat” de menjar aliments que considerem prohibits. No té cap sentit, perquè hem de saber conviure amb la dieta. No hem d’anar explicant que fem una mena de desintoxicació, sinó que si anem convidats menjarem una “miqueta” i si anem a restaurants amb amics, demanarem els plats que ens semblin convenients. Sense necessitat de fer-ne propaganda. De fet, aquests dies observareu que la majoria dels companys de taula també demanen plats “suaus”

 

UNS QUANTS PLATS PER ANIMAR LA TAULA

 Amanida d’escarola, remolatxa, meló i seitons

Una escarola

dues remolatxes cuites

200 gr. de meló

12 seitons en vinagre

oli d’0liva suau

sal

Simplement netegem l’escarola, l’assequem bé i la trenquem amb les mans.

Tallem una de les remolatxes cuites i la posem al pot de la batedora. La cobrim amb oli, afegim una culleradeta de sal. Triturem bé, fins aconseguir un puré fi i ho posem en un biberó.

Tallem el meló i tallem l’altra remolatxa a làmines.

Combinem la remolatxa amb el meló i l’escarola. Coronem amb tres seitons en vinagre i acabem amb unes línies de “salsa de remolatxa”

Hem de procurar que les amanides siguin divertides, que hi hagi quantitat de verdures de fulla verda (escarola, enciam…), perquè ens ajuden a la sensació de sacietat, porten moltes vitamines i fibra. El peix blau ha d’estar present a la nostra dieta, sobretot aquests dies, per compensar el “xute” de colesterol rebut durant les vacances.

 

Carxofes farcides de carbassó, bolets i pernil

12 carxofes

un carbassó

200 gr. de xampinyons (o algun altre bolet gustós i carnós que tingueu a l’abast)

150 gr. de pernil

una cullerada sopera de mostassa a l’antiga

100 ml d’oli d’oliva suau

sal

Rebutgem les fulles dures de les carxofes i les escapcem. A mida que les anem tallant les submergim en aigua amb suc de llimona i una cullerada de farina. Les coem al vapor, durant quinze minuts. Les reservem.

En una paella saltem els bolets tallats, juntament amb el carbassó, també tallat, fins que els bolets hagin perdut l’aigua. Opcionalment, podem afegir un gra d’all picat. Al final, afegim el pernil tallat a trossets menuts. Salpebrem (poca sal!!!)

Farcim les carxofes amb la barreja. Ja ho podem menjar (escalfat un moment al microones), o podem  donar-hi un cop de forn, perquè sigui més torrat.

Fem una salseta simplement barrejant la mostassa amb l’oli.

Servim les carxofes acompanyades amb la salsa de mostassa.

Aliments 10:

  • Les carxofes, tenen molta fibra, molt gust. són diurètiques. I netegen el fetge!
  • El carbassó: molt poques calories. Un gran aliment a tenir en compte
  • Els bolets: ens encanten. Són molt gustosos. Poc calòrics. Fibra. Un 10!
  • El pernil: una miqueta, suficient proteïna. Dona el punt de sal (pot substituir la sal afegida). Té molt gust.
  • La mostassa: poques calories i molt gust.

 

Arròs integral amb poma, pollastre i carbassa

300 gr. d’arròs integral

1 poma golden

1 pit de pollastre

200 gr. de carbassa

barreja d’espècies (jo faig servir una marca, Toques, que fan barreja d’espècies. En aquest cas vaig fer servir la barreja “Índia”, que porta comí, cardamom, pebre, sal i bitxo)

Oli d’oliva

Sal

Bullim l’arròs en abundant aigua, uns trenta minuts. El colem i el refresquem.

En una paella grossa, amb un fil d’oli enrossim el pollastre tallat a dauets. El reservem. Sense rentar la paella, posem la carbassa a daus, la saltem a foc mig-alt, sense deixar de sacsejar la paella. En tres o quatre minuts la tindrem a punt. Afegim la poma i coem de la mateixa manera. Finalment, afegim el pollastre i l’arròs, amanim amb una mica més d’oli i acabem amb un polsim de barreja d’espècies i un pessic de sal.

Aliments amb valor afegit

  • Integrals: Hem de procurar prioritzar els cereals integrals, perquè ens aporten més vitamines i més fibra. I sacien.
  • Pollastre: carn blanca. Prioritzem les carns blanques, com el pollastre i el conill. I sempre que sigui possible procurem prioritzar la dieta mediterrània: molts cereals, abundants hortalisses i poca proteïna
  • Carbassa i poma: color i gust
  • Espècies: ajuden a donar gust als plats i són un bon substitut de la sal.

Amanida de pinya, papaia i magrana sobre crema de cítrics

Un quart de pinya
Un quart de papaia
Una magrana
Per la crema de cítrics
1 llimona
1 taronja
2 ous
150 gr. de sucre
25 gr. de maicena
200 ml d’aigua
Comencem per la crema: Amb un ratllador, rascar tota la pell dels cítrics i reservar. Escórrer el suc de la llimona i la taronja i reservar

Posar l’aigua al foc fins arrencar el bull.

En un pot gran barrejar molt bé el sucre, els ous i la Maizena.

Afegir-hi les ratlladures, el suc dels cítrics i l’aigua calenta. posar-ho al foc i remenar fins que bulli.

Colar i guardar-ho a la nevera fins al moment de servir-ho.

Tallar les fruites i servir amb la crema de cítrics.

Per què?

hem de menjar fruita cada dia. També els dies de festa! I quan volem celebrar, de seguida arraconem les fruites. Hem de buscar propostes de postres que incloguin les fruites, sempre que sigui possible.

He triat papaia, pinya i magrana perquè són fruites que no s’oxiden, però per descomptat, totes les fruites són benvingudes.

 

ALTRES ALIMENTS A TENIR MOLT I MOLT EN COMPTE

  • Tomàquets (són antioxidants!)
  • cítrics (en fresc!, moltes vitamines, són de temporada…)
  • kiwi: ideal per als qui els fa mandra menjar fruita!
  • Iogurt: Més enllà de menjar com a postres, és perfecte per fer salses i dips (allò per sucar els palets de les verdures crues).
  • suc de llimona per animar les vinagretes i també per marinar peixos (i és antioxidant!)
  • fruita seca: és molt calòrica, però per contra, s’ha de mastegar bé i redueix la quantitat d’ingesta.És molt saludable, amb  greixos insaturats, interessants per equilibrar el colesterol. Si podeu triar, millor menjar-la crua que torrada.

ÀPATS

  • DINAR: a l’hora de dinar és millor dedicar-nos als cereals integrals, llegums, làctics i carn
  • SOPAR: Per sopar, donem presència al brou, fruita, verdura, amanida, peix (és de més fàcil digestió i menys greix que la carn)

 

 

Etiquetes: , , , , , , , ,
Publicat a Amanides, General, Mitjans, Receptes | 14 comentaris »

Del raïm de Cap d’Any….a una crema curiosa

dilluns, 2/01/2012

Vam comprar raïm per celebrar les dotze campanades. I com que aquest any no érem a casa,  sinó en un apartament llogat a Chicago, vam haver de comprar-ne un quilo.

El dia 2 de gener ja tornàvem a Barcelona, per tant tot el què quedava per menjar a l’apartament eren quatre rampoines, entre elles, el raïm sobrer de Cap d’Any. Calia aplicar imaginació als paupèrrims ingredients que lluïen orfes i inconnexes en la fredor de la nevera. I vam decidir fer un primer suau i agradablement fàcil de menjar: una crema.

No hi havia porros, no hi havia ceba, no hi havia all, ni brou, ni res, en definitiva. Hi havia dos  carbassons, el raïm i una mica de mantega. I d’aquí en va sortir aquesta crema que, per descomptat, passarà a ser un dels hits de la família.

Ens cal, per a quatre persones:

4 carbassons

200 gr. de raïm sense llavors

50 gr. de mantega

70 ml de nata líquida

Sal i pebre

 

Per acompanyar:

100 gr. de formatge parmesà

Unes xips de poma (que vaig comprar a Chicago i que m’han encantat. En aquest cas són amb gust de gingerbread man. Tenen un toc de canyella, de gingebre i de sucre morè que queda de meravella amb aquesta crema)

Tallem els carbassons a rodanxes, amb la pell. Els posem en una cassola, juntament amb el raïm, un pessic de sal, i tapem bé la cassola. Coem a foc lent, amb l’objectiu de fer suar el carbassó. Ha de coure vint minuts o fins que el carbassó sigui ben tou. El què és important és no posar-hi gens d’aigua. El triturem ben fi i hi afegim la nata. Servim calent acompanyat del formatge parmesà i les xips de poma.

 

És curiós el gust dolcenc del raïm. Molt interessant. Molt fàcil, econòmica i sense gairebé ingredients!

Etiquetes: , , ,
Publicat a General, Receptes, viatges | 10 comentaris »

Menú tradicional de Nadal sense recepta

dimarts , 20/12/2011

S’acosten les festes. Avui parlarem dels plats tradicionals, perquè no es perdin les nostres arrels. Aquest va ser el tema de la secció que vaig fer als Matins de TV3. Us adjunto el link, per si us fa gràcia veure-ho.

http://www.tv3.cat/videos/3851330/Fem-bullir-lolla-de-Nadal

El què ens passa és que sovint aquests plats només els preparem durant les festes assenyalades i, ésclar, llavors no recordem gaire bé com es fan.

Cada casa té les seves receptes i, si més no, hi ha mils de llibres, blocs o veïnes que us les explicaran amb detall. Jo no vull afegir més lletra a l’assumpte. En canvi, hi ha molts trucs que poden ajudar a aconseguir que qualsevol recepta sigui un éxit

 

Per fer una bona ESCUDELLA I CARN D’OLLA

 

Quines són les millors carns:

  • Os de l’espinada de la vedella
  • Os de genoll
  • Os de pernil
  • Jarret
  • Conill de vedella
  • Costella de porc
  • Galta de vedella
  • Morro de vedella
  • Cua de porc
  • Gallina (si vols un caldo sense greix, treure la pell): potes, coll, pedrer.
  • Peu de porc
  • Botifarra i botifarra negra
  • Pilota: carn de vedella i carn de porc, un ou, pa ratllat, julivert, un gra d’all, sal.
  • Altres possibilitats: sagí, cansalada fresca

 

Quins són els llegums:

  • Cigrons

 

Quins són les verdures:

  • Xirivia
  • Patata
  • Nap
  • Col
  • Carbassa
  • Porro
  • Pastanaga

 

 

CONSELLS

  • Per aconseguir una escudella menys greixosa: Deixar refredar i desgreixar.
  • Per aconseguir una escudella més neta:  Clara d’ou batuda (per clarificar) i anar escumant a mida que vagi bullint
  • Per aconseguir un brou més dens: Bullir les patates juntament amb el brou (o triturar-hi una patata)
  • Per aconseguir un brou blanc: L’os del genoll
  • Perquè no es fermenti: posar-la sobre un lloc elevat, perquè passi aire per sota el brou i es refredi més ràpidament.
  • Per extreure tot el gust dels aliments: introduir-los en fred.
  • Perquè no se’ns desfacin els aliments: bullir-los en ordre, de més durs a més suaus. O a l’inrevés, posar-los tots junts i anar-los traient a mida que estan cuits(no ho recomano, perquè costarà de “pescar”). L’ordre és: carns, llegums, patates i verdures.
  • Quan bullir la botifarra negra: No es bull, només s’escalfa. La posarem al final de la cocció. O l’escalfarem a part, en una mica de brou. Així també ho farem amb els cigrons, si els comprem ja cuits.
  • Els galets xuclen tot el brou: els bullim a part, amb aigua. O amb una mica de brou. D’aquesta manera podrem congelar el brou.
  • La sal quan? Al final. Hem de vigilar molt la sal, perquè els aliments ja en porten i, amb la reducció, ens pot quedar salat. Si ens quedés salat, hi bullim unes patates que xuclaran la sal sobrera.
  • Quanta estona necessita la sopa? Quantes hores? Doncs no es pot dir, perquè dependrà de la grandària de l’olla i de la quantitat d’aigua i tot plegat. Però la sopa està quan li hem tret tota la substància a les carns i les verdures. Quan les carns estiguin toves, ja estarà a punt. Si les deixem molta més estona, acabaran eixarreïdes.
  • No m’hi cap a l’olla. És normal, a  les cases no hi ha olles prou grosses per encabir-hi tot el material de l’escudella. Llavors, la solució és tan senzilla com fer tres olles, de coccions diferents (carn, verdures i llegums) i unir-ho, a l’acabar.

 

 

Per fer un bon CAPÓ (o pollastre de pota blava) AMB PRUNES I PINYONS

 

Untar l’interior amb una pasta d’all i herbes (julivert, farigola). Afegir les fruites assecades i els pinyons i botifarres, cansalada

Per fora, sal i pebre, i greix de porc. Punxar quatre claus a sobre, (per tema aroma)

250ºC, deu minuts. Treus, ruixada de conyac. 180ºC durant dues hores (25 minuts per quilo). Cada quinze minuts ho mullem amb el seu suc o amb una mica d’aigua o brou calent.

 

  • M’ha quedat poc saborós (soso): S’ha de salar dues vegades. Al principi i a mitja cocció, perquè  com que és molt gros no penetra fàcilment la sal

 

  • M’ha quedat sec:
    • No has mullat prou durant la cocció
    • És inevitable que els pits quedin secs. No s’hi pot fer més. Llavors, l’ideal seria fer una salsa per acompanyar. Quan fem el rostit, hi posarem un parell de cebes, una cabeça d’alls, un parell de tomàquets i altres verdures que ens convinguin. Llavors, amb el greixet que ha deixat anar el capó i les verdures, ho triturem i passem pel xino.

 

  • Queda millor rostir amb cassola o al forn? És l’etern debat. Tot té avantatges i desavantatges:
    • Cassola: més sucós, més tendre (i si ho tapem, creem vapor i queda més tendre), però més bullit. A les cases no hi ha cassoles prou grans per encabir-hi el capó, per això s’acaba optant pel forn.
    • Forn: la pell més cruixent, més daurat, però més sec.

 

  • Què ens aporta el capó, a diferència del pollastre? El capó és un pollastre de corral castrat als quatre mesos, just quan comença el procés d’engreix i sobrealimentat fins assolir els tres quilos. S’aconsegueix amb el castrat una carn més fina i d’un pes més elevat. La carn té greix entreverat

 

 

CANELONS DE SANT ESTEVE

Es fan amb carn de rostit o amb la carn de la carn d’olla.

La pasta s’ha de bullir en força aigua i quan trenca el bull s’ha de tirar les plaques una en una. Just després es fa un remolí perquè no s’enganxin les plaques. S’aboquen amb cura sobre un colador i es refresquen. Vigilar que no es trenquin, posant una pala sota el raig de l’aixeta.

Immediatament es posen sobre un drap de cotó net humit.

La beixamel es fa amb una proporció de 50 gr. De mantega, 50 gr. De farina i 500 ml de llet. Un cop fosa la mantega (sense cremar-la), es tira la farina i es cou. S’afegeix la llet calenta, a poc a poc. Es va remenant sense parar fins aconseguir una salsa fina. S’acaba amb nou moscada ratllada.

 

  • El farcit queda filós o massa pasta
    • S’ha de passar per una màquina de triturar carn, no amb un túrmix que queda massa fina.

 

  • El farcit queda sec
    • Hi ha qui hi afegeix la ceba i, fins i tot, el tomàquet de rostir les carns
    • Un cervell de xai bullit és una bona manera d’amorosir (s’ha de dessagnar la nit abans amb aigua i gel. Llavors es bull, en aigua freda fins que tregui escuma)
    • També s’hi afegeix una cullerada de paté, que pot ser de porc o d’ànec.
    • El farcit el posem amb màniga pastissera per fer-ho més fàcilment.

 

  • Els canelons es trenquen
    • Hi ha qui ho fa amb creps, perquè no es trenquen tant.
    • El truc és el refrescat i posar-los sobre un drap humit
    • Si volem conservar les plaques (perquè les hem bullit amb anterioritat), les mullarem amb oli.
    • S’emboliquen sobre si mateixos, deixant l’obertura a la part de sota.
    • A la base de la safata posem una capa de beixamel per protegir. A sobre, arrenglerem els canelons i acabem amb més beixamel.
    • Escalfem al forn i, si es desitja, es gratinen amb formatge. Perquè el formatge no es gratini excessivament i es cremi, farem servir un formatge cremós o hi afegirem una mica de mantega.

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Cuina tradicional, General, Mitjans, Receptes | 8 comentaris »

Adolescents a la cuina

diumenge, 18/12/2011

Article publicat al suplement “Criatures” del Diari Ara.

Tenim a tocar unes llargues vacances de Nadal, en les que és palesa la descoordinació laboral dels pares amb les festes dels escolars. Els pares considerem prou autònoms als adolescents: tenen les claus de casa, un telèfon mòbil i uns quants euros a la butxaca. Entren i surten a pler, i sovint a casa no hi ha ningú a les hores dels àpats. Per ser autònoms totalment, encara que sigui només unes hores, cal transmetre’ls nocions de cuina. D’altra manera  cauran en el més fàcil: obrir la nevera i endrapar un iogurt acompanyat d’un tros de xoriç o, en el pitjor dels casos, obrir l’armari dels entreteniments i combinar unes galetes de xocolata amb una bossa de xips amb gust a pernil. La mandra a cuinar i a netejar és el seu argument per evitar encendre fogons, en detriment d’una alimentació mínimament equilibrada. Per superar els obstacles els ho hem de posar fàcil. No tots els plats són adequats per aquesta franja d’edat.

Quatre pautes per “enganxar” als adolescents a la cuina:

Han de ser plats “triomfadors”: saborosos, senzills, ràpids i amb els que no s’embrutin gaires estris.

Han de ser receptes amb ingredients comuns a casa. No tinc res en contra que sàpiguen bullir llagostes, però poc els servirà si no en tenen a l’abast. Així que ens dedicarem a la pasta, l’arròs, les patates, els ous, el pollastre, les verdures i els peixos habituals.

Els plats únics són molt més resolutius que dos plats i a més s’embruta menys. Així procurarem buscar receptes que tinguin tots els nutrients en un sol plat: hidrats de carboni, proteïna, vitamines i fibra. Un arròs saltat amb verdures i una mica de pollastre és una bona opció.

Els donarem quatre normes de seguretat a la cuina. Els agafadors han d’estar sempre a prop, bullirem la pasta dins un colador, així no es cremaran al buidar l’olla plena d’aigua bullint i els fregits els deixarem per quan hi ha adults a la vista.

Els deixarem preparacions avançades que els ajudarà a arrencar amb les olles, com les rodetes quan aprenen a anar en bicicleta: salsa de tomàquet, arròs bullit, verdures escaldades,enciam net i tallat.

I un bol ple de  fruita abellidora per acabar l’àpat

A la secció que faig cada dilluns, als MATINS DE TV3, també vaig tocar aquest tema. Adjunto el link per si us ve de gust veure com cuinen la Berta i la Inés, de tretze anys; i en Pau i en Sergi, de quinze.

http://www.tv3.cat/videos/3842590/Cursa-de-karts-de-coixinets-i-apunts-de-cuina-i-solidaritat

 

 

Per acabar, si us interessa la temàtica, he escrit un llibre adreçat a aquesta franja d’edat, editat per Graó. Deixeu-me dir que és un dels llibres dels que n’estic més orgullosa per com ha estat editat, per les receptes triades i per com he enfocat la temàtica. Així doncs, us el recomano.

portada del llibre que vaig escriure adreçat a adolescents

I també afegeixo les receptes que van cuinar cada un d’ells, per si us animeu!

 

pasta al pesto amb salmó, dauets de tomàquet i parmesà

400 gr. De pasta

Un filet de salmó fresc

Un manat d’alfàbrega

Un grapat de pinyons

Una culleradeta de sal

Dues cullerades de formatge parmesà

2 tomàquets

Oli d’oliva

Sal

 

Bullim la pasta durant 14 minuts. La refresquem. Saltem el salmó sense espines ni pell, tallat a dauets, a una paella, amb una mica d’oli. Pelem els tomàquets, traiem les llavors i en fem dauets.

Fem el pesto triturant tots els ingredients (oli, alfàbrega, pinyons, formatge, sal). Unim la pasta amb el salmó, el tomàquet i amanim amb el pesto. Acabem amb el formatge parmesà.

 

  Arròs saltat amb verdures i trossets de cansalada, salsa de soja i mel

300 gr. D’arròs basmati

100 gr. De cansalada

Una pastanaga ratllada

Quatre blat de moro mini en conserva

Tres cullerades de soja

100 gr. De mel

 

Comencem bullint 12 minuts l’arròs basmati, el colem i el refresquem immediatament.

Torrem la cansalada, tallada a dauets. Afegim la soja i la mel, quan agafi textura de salsa, afegim les verdures. Fem unes voltetes i, finalment, hi posem l’arròs. Sacsegem i servim immediatament

 

 

  Lluç al forn amb patata, tomàquet i ceba

4 patates petites

2 tomàquets de pera

4 supremes de lluç

Un rajolí de vi blanc

Sal

Oli d’oliva

 

Comencem per les patates i el tomàquet, ho posem en un bol apte per a microones i ho coem amb un rajolí d’oli, sal i una mica de vi blanc. Ha de coure durant cinc minuts, a potència màxima.

Amb cura de no cremar-nos, traiem el plàstic film i hi posem a sobre el lluç. Ho tornem a coure tres minuts, a potència màxima. Ho acabem amb un rajolí d’oli i ja ho tindrem a punt per menjar.

 

pits de pollastre amb crosta

2 pits de pollastre

Unes làmines de pernil

Una cullerada de pa ratllat

Una cullerada de formatge ratllat

Fruita seca variada: quicos, nous, avellanes

Unes fulles de julivert

Un dauet de mantega

Sal

Un tronc d’api

Un tros de formatge blau

Oli d’oliva

 

Piquem la fruita seca amb el formatge ratllat, el pa, el julivert i la mantega.

Farcim el pollastre amb el pernil i napem amb la barreja de fruita seca.

Coem cinc minuts al microones.

Servim acompanyat d’una amanida d’api i formatge blau

 

 

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, Receptes, Tallers | 4 comentaris »

Blogs contra la fam: publiquem recepta

dijous, 24/11/2011

http://www.youtube.com/watch?v=nnmuGiboWks

Fins el capdamunt de feina, tot el dia corrent, les bosses dels ulls delaten el cansament, no arribo enlloc i arribo tard a tot arreu. Quedo malament amb la germana perquè m’oblido del seu aniversari, deixo a les amigues amb la boca plena, oberta i en plena conversa de confidencialitats per marxar corrents que tinc hora al metge. No tinc temps de llegir el sensacional llibre que em van regalar pel meu sant, ni d’anar al concert del meu amic, el músic; ni d’anar a l’obra de teatre que em van convidar, esgarrapo titulars del diari i em dutxo escoltant la ràdio per assabentar-me de quin món visc i de si haig d’agafar el paraigua. Esmorzo dempeus, dino de biaix i sopo qualsevol cosa. I quan passo prop el sofà el ulls el miren enyorats.

Els que encara sou aquí, em contestareu: exactament el mateix que em passa a mi. La pressa, el neguit i el cansament són presents a la nostra quotidionitat, i no és privilegi ni lacra d’uns quants, tots correm, i encara més d’ençà va esclatar la gran crisi en la que estem immersos.

Però quan rebo la crida “Blogs contra la fam”, les prioritats es capgiren. I tot allò importantíssim, queda arraconat. M’aturo immediatament. Què hi ha de més important que lluitar contra la fam al nostre entorn? una fam que ha existit sempre, però ara agreujada per la crisi galopant? No és qüestió de fer demagogia, però no cal anar a l’Àfrica Subsahariana a buscar fam, ara la tenim a tocar. I no podem tancar els ulls, ni les mans, ni els fogons. és hora de treballar.

Agraeixo moltíssim a tot el grup de blogaires que han tirat endavant aquesta iniciativa. aquí va la recepta i el link del Banc dels Aliments. http://www.bancdelsaliments.org/

 

RIGATONE clàssics, amb tomàquet i bolets

400 gr. rigatone

300 ml de salsa de tomàquet (feta amb 1 kg. de tomàquets, un bon raig d’oli, una ceba sofregida, tres grans d’all i un pessic generós de sucre)

1 ceba grossa sofregida

2 grans d’all

1 bitxo

300 gr. de barreja de bolets

sal

Aquesta és la recepta per on tot comença. Una recepta que no surt mai als blocs, ni a les revistes, perquè no es considera destacable, tot i que és present a les taules ben sovint. No és destacable quan es fa sense intenció, de qualsevol manera. I quan l’encertes, quan hi poses tot el què saps i tot el què tens, el resultat és màgic: desapareix en menys d’un minut.

El més important és la salsa de tomàquet, ha de ser confitada i un pèl dolça. No s’ha de percebre cap matís àcid. Saltarem els bolets, nets, a la paella, a foc fort, amb un raig d’oli i un gra d’all picat. Els bolets han de perdre tota l’aigua. per això posarem la sal al principi, perquè exudin l’aigua que contenen.

Farem una ceba picada, ben sofregida, lentament, amb oli suficient, perquè agafi un to daurat, tirant a ceba fregida. afegirem el bitxo i una mica de sal. Barregem la ceba, el tomàquet fregit i els bolets.

Bullirem els rigatone, deu minuts, i amb una escumadera els retirem i els posem directament, amb la mica d’aigua que arrossega del bullit. Els posem a la salsa de tomàquet. Barregem bé i servim immediatament.

Per descomptat, una bona cullerada de formatge parmesà acabat de ratllar seria un immillorable complement.

 

 

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Cuina tradicional, General, Mitjans, Receptes | 15 comentaris »

El magreb, la Yasmina i el pollastre

divendres, 18/11/2011

Arran un comentari que vaig rebre al bloc, fa dies que em ronda pel cap escriure aquest post. Que vagi per endavant que no és un post-justificació, sinó un post-aclariment.

El lector em comentava que li semblava vergonyós que a la secció “EL TALLER DE L’ADA” que faig cada dijous al programa Caçadors de Bolets de TV3, tractés com una “estrangera” a la Yasmina, una noia nascuda a Catalunya de pares magribins.

http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=tallerada

Està clar que la Yasmina és catalana, de naixement, de drets i de DNI (bé, és espanyola) però no d’arrels. A casa seva, sobretot la seva mare, intenten preservar el màxim de costums del seu país d’origen, per dues raons: la primera és perquè els agrada, és a dir, els agrada menjar d’aquesta manera, resar d’aquella i parlar de la de més enllà. La segona perquè és una reivindicació dels progenitors de no perdre els lligams amb els seus parents i de traslladar, als fills, el patrimoni cultural que van portar a la maleta.

D’aquesta manera, a casa la Yasmina, mengen les receptes ancestrals apreses per la seva mare,  de la seva àvia. I l’àvia les va aprendre de la besàvia. La besàvia de la rebesàvia fins a perdre el record de l’origen de la recepta. Acompanyen els àpats amb te, mengen tots del mateix tagine i no empren coberts. La manera com ho mengen és agafant un bocí de pa – que la mare pasta cada dia – i un tros de pollastre, o del plat que hagin cuinat.

amb la Yasmina i la seva mare

Cada setmana, a la secció, tractem un aliment o plat que nosaltres hem cregut prou significatiu i determinant en l’educació en alimentació dels infants.

Fins avui hem tractat els següents aliments:

  • Ous, per parlar de la proteïna essencial. Per engrescar a les famílies a menjar-ne, perquè són molt nutritius, molt accessibles, molt versàtils, molt bons i molt econòmics. Són un bon recurs per tenir a casa
  • Fruita. Per animar als nens a tenir-la present. Hem fet “filigranes” de fruita, perquè l’objectiu és que en mengin, encara que sigui fent dibuixos.
  • Pa. Perquè és l’aliment essencial. En mengem cada dia i, sovint, no sabem com es fa. I si no en mengem cada dia, n’hauriem de menjar!
  • Coca de recapte. Va ser l’excusa per anar a mercat i aprendre a comprar. També els vam explicar que era la nostra pizza, la pizza catalana, per fer-los comprendre, als infants i a les famílies, que la pizza és prou saludable (sempre menjada amb mesura) i que no transgredeixen els límits culturals.
  • I el polèmic pollastre català i magrebí.

En el capítol de les cultures, preteníem traslladar  a les famílies un missatge: que totes les cultures tenim trets en comú i algunes diferències. La manera de comprendre les diferències i acceptar-les amb naturalitat és conèixer-les. En el cas de la cuina, encara que ens sembli que els gustos i els productes són absolutament contraris, antagònics i diferents, resulta que no és així. De fet, els productes que mengem són molt semblants. Si més no, la gran massa de població: tots mengem blat, arròs, llegums, peix i pollastre. El què canvia no és el producte sinó la combinació, l’estructura del menú, les quantitats i, sobretot, LA CONDIMENTACIÓ.

El què ens distingeix són els aromes: les espècies. És com les paraules. Tots fem servir les mateixes lletres (amb excepcions, clar) però és com les posem i com les accentuem que fa que no les entenguem.

Doncs, tot el món menja pollastre, tot el món! Però depenent de les ESPÈCIES que hi posen, de l’aroma, sabrem que som a Mèxic o a Cambodja.

També és molt diferent com ho mengem.

En definitiva, un missatge senzill i inofensiu que només pretenia obrir els ulls dels infants del nostre país, intentant que comprenguin que som tots iguals i que un vestit no fa una persona. Intentant que tolerin, acceptin i gaudeixin de les petites diferències. I intentant encuriosir-los sobre la manera de menjar de cultures llunyanes que viuen ben a prop.

 

POLLASTRE DE LA YASMINA

Un pollastre tallat a quarts

Una cullerada de smen (la mantega que fan servir)

Una cullerada de cúrcuma

Una culleradeta de Ras-el-Hanout (una barreja d’espècies específicament magrebina)

Una culleradeta de comí en gra

Uns brins de safrà

Una culleradeta de gingebre fresc ratllat

Quatre grans d’all

Una ceba grossa

Un ram de coriandre fresc

Una branca de canyella

Una culleradeta de sal

Un got d’aigua o brou de verdures

una llimona encurtida (són unes llimones conservades amb sal, excepcionals)

 

Posem la tagine a foc lent i hi posem les espècies, la sal i l’smen. Quan s’hagi fos l’smen, afegim el pollastre i les cebes a juliana. Immediatament després hi posem coriandre fresc, l’all talladet i una branca de canyella. Acabem amb l’aigua.

Tapem la tagine i deixem coure, lentament, durant 40 minuts.

Al final de la cocció, afegim uns trossos de llimona encurtida

Mengem acompanyat de pa, elaborat amb farina de sèmola.

 

 

 

 

 

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a ada parellada, Cuina tradicional, General, Mitjans, nens, Receptes, viatges | 6 comentaris »

|1|2|3|4|5|6|7|8|