http://www.catradio.cat/audio/656957/Histories-per-pair-be

Aquest estiu, a Catalunya Ràdio, al programa de tarda de l’Anna Ayala, hi he fet una secció que hem titulat “Històries per pair bé”. La proposta era buscar què mengen en els llibres, novel·les i lectures que ens acompanyen durant l’estiu.

Avui toca Màrius Serra.

És un dels escriptors més estimats de casa nostra, malgrat la seva obra es coneix poc. La raó és que la seva tasca professional és multidisciplinar i és molt present als mitjans.

Per començar, cada dia el trobem a la Vanguardia amb els mots encreuats (una de les meves aficions preferides de l’estiu). També cada dia al Matí de Catalunya Ràdio amb l’Enigmàrius. Secció de crítica de llibres al mateix programa. Articles d’opinió a diferents diaris i publicacions. Secció a Divendres, descobrint paraules per tot el territori català. Xerrades, conferències, intervencions i una intensa activitat a Apalabrados, l’aplicació d’Iphone rèplica de l’Scrable. Un home incansable que intenta no deixar de banda els assajos i, sobretot, les novel·les.

N’ha escrit una bona pila. La darrera, inspirada en les “aventures” viscudes des del naixement de Llullu, el seu segon fill, amb una paràl·lisi cerebral que el va postrar en una cadira de rodes i, en conseqüència, va capgirar totes les rutines familiars. Malgrat tot, en Màrius i la seva dona, van procurar no deixar de viatjar i de fer el més semblant al que entenem com a “vida normal”. Us recomano fermament la lectura de Quiet, perquè és, fins i tot, divertida sense deixar de banda els moments de tendresa, desconcert i desolació propis de veure el teu fill absolutament incapacitat.

Però avui ens endinsarem a una de les seves primeres novel·les MON ONCLE (1995)

Argument

És una obra adreçada a públic jove. El protagonista, en Canut, un nen d’onze anys, té dos oncles: l’un és amic d’un peix; l’altre és un monjo cartoixà.

Una història secundària és protagonitzada per una vella gitana que vol descobrir el secret de la llengua anterior a Babel, un secret que podia ser trobat si se sap interpretar el manuscrit que permet elaborar el licor de Chartreuse. La vella gitana creu que l’oncle cartoixà de’n Canut és qui té el do de parlar la llengua primigènia.

En Canut també cerca l’origen de totes les llengües, a través d’uns lloros esdevenen la pedra de Rosetta fonètica.

A partir de l’anècdota dels intents de desxifrar el manuscrit que permet als cartoixans elaborar el licor de Chartreuse, cada personatge va a la recerca de la veritat, tot buscant el seu propi destí.

El Canut és un nen d’onze anys que no havia parlat fins el sis. Quan ho fa, però, és com una persona adulta. És l’alter ego de l’escriptor, fins el punt que s’hi poden trobar forces coincidències.

Destaco que m’ha costat trobar referències alimentàries a l’obra de Màrius Serra, el que el faria un autor poc adequat per ocupar la secció “Històries per païr bé”, però m’estimo tant a Màrius Serra i m’agrada tant com escriu i, perquè no dir-ho!, associo tant l’estiu als seus mots encreuats i em donen tanta pau, que he volgut retre-li un homenatge.

De Mon Oncle, trio aquest fragment.

 Mon oncle (Proa, 1995)

Mon oncle em va dir que dormien a baix, sota de les pedres. Ja sé que són peixos, però no entenc com és que no s’ofeguen. Arriba mon oncle i la mare i l’àvia s’aixequen per fer-li petons en una creu que li penja del pit. (…). Jo sempre li salto al damunt per demanar-li que faci menjar al peix i llavors l’àvia em renya perquè el veiem tan poques vegades que diu que hem d’enraonar amb ell i mon oncle somriu perquè no té mai pressa i diu que ho podem fer tot i s’asseu una estona amb la mare i l’àvia i el pare que ha tornat del cotxe i un amic seu ens porta una safata plena de galetes. L’àvia sempre diu que en aquesta casa mengen molt poc, però jo no m’ho acabo de creure perquè quan hi anem ens porten galetes i cireres i codonyat i peres i coses així i al pare també li porten una cosa groga que jo no puc beure en una copeta molt petita. (…) Mengem més galetes i tots es posen a enraonar de coses que ells han viscut i que jo no sé perquè no hi era. Si mon oncle ha deixat la capsa oberta tinc la temptació d’agafar el porronet i provar de fer-lo beure com ell. Però no em fa gens de cas. Es veu que l’espanten els nens, com els coloms de la plaça Virrei. Quan sigui gran seré com mon oncle. Viuré en una casa tan gran com ell amb els meus amics i tindré el meu peix. Potser hi haurà unes quantes coses més, a la meva habitació, però tampoc no gaires. Quan l’àvia i la mare em vinguin a veure els donaré galetes i enraonarem. El pare podrà venir sempre que vulgui, perquè és un home, i tots els homes que vulguin veure el meu peix també podran venir. La porta no serà mai tancada.

CHARTREUSE

És un licor d’herbes tradicional francès. El licor es denomina així en honor al monastir cartoixà de Grande Chartreuse, d’on prové, en els Alps francesos.

S’elabora amb 130 herbes macerades en alcohol de raïm i destil·lades, que es barreja amb mel destil·lada i xarop abans d’envellir en bótes de roure. La recepta és un secret. No està patentada i només la coneixen dos monjos que la transmeten de generació en generació. La barreja de les herbes es prepara en la “sala de les plantes” del monestir.

Cal destacar de la història del Chartreuse que quan van expulsar els monjos cartoixans de França, al 1903, es van refugiar a Tarragona. Allà van seguir elaborant el licor, canviant-li el nom, que va passar a dir-se “Tarragona”. Per això, a tota aquella zona tenen molta tirada a beure’n. És la beguda tradicional per Santa Tecla, la Festa Major, el 23 de setembre.

GALETES

Fer galetes és una activitat plaent a l’estiu, sobretot si tenim criatures a prop. Són fàcils de fer, no s’ha d’esperar una eternitat per veure-les acabades i duren temps si les guardem ben tapades. A més, són ideals per a convidar si tenim visites inesperades i són un berenar excepcional.

Galetes de mantega

250 gr. de mantega a temperatura ambient

250 gr. de sucre glass

1 ou gros a temperatura ambient

650 gr. de farina tamisada

1 raig de llet

Un polsim de canyella

Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.

L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC

Fem la glassa:

200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.

COOKIES DE XOCOLATA

115g de mantega pomada
100g de sucre
115g de sucre morè
2 ous
Vainilla en pols
115g d’ametlles mòltes
210g de farina
20g de llevat químic
175 de perles de xocolata
85g de nous pelades i picades
Un pessic de sal

Barrejar la mantega amb els dos sucres. Afegir els ous i la vainilla.
A part, barrejar la farina, l’ametlla, el llevat i la sal.
Mesclar les dues barreges fins que quedi ben homogeni. Afegir les perles de xocolata i les nous.
Disposar cullerades de massa sobre un paper de forn i aixafar-les per donar-los forma de galetes.
Coure-les a 180º durant 10 minuts fins que es vegin daurades. El temps dependrà de la mida de les galetes.