Arxiu de la categoria ‘postres i pastisseria’

Aprofitar els torrons 3, pastís de torró dur

dimarts , 10/02/2015

De tots els torrons, el que queda impertèrrit, quan totes les festes i les operacions gener han passat, és el torró dur, el d’ametlla.

Doncs aquest torró no és només aquell que queda en un calaix, sinó que no sabem gaire què fer-ne. La meva proposta és un pastís, boníssim, de debò.

 

PASTÍS DE TORRÓ DUR

2015-01-27 14.00.50.jpg

250 g de mantega

250 g de sucre

4 ous

50 g de farina (jo he fet servir farina de sègol)

250 g de torró dur

 

Per a la pasta brisa

300 g de farina

150 g de mantega

50 g de sucre

1 ou gros

 

Comencem per la pasta brisa. Simplement es tracta de barrejar tots els ingredients, pastar una mica (no gaire) i estirar amb un corró. Folrem un motlle dels que s’obren amb la pasta brisa (hem de tenir la precaució de protegir-lo amb paper de forn o engreixar-lo i enfarinar-lo) i punxem amb una forquilla.

La qüestió és que s’ha de triturar el torró dur. Si tenim una màquina dura, de l’estil de la mycook, perfecte. Sinó, ho haurem de fer amb un morter i mà de morter.

Fem el farcit. Hem de batre molt bé la mantega, que ha d’estar pomada, amb el sucre, fins que quedi una massa clara i esponjosa. Anem afegint els ous un a un, a mida que la barreja de mantega i sucre els vagin acceptant. Ara hi integrem la farina de sègol i el torró dur esmicolat. Barregem bé i farcim la base de pasta brisa.

Enfornem 1 hora a 170ºC.

 

 

 

 

2015-01-27 14.03.05.jpg

Aprofitar els torrons 2: Pastís suau de massapà i raïm

dissabte, 17/01/2015

Quants torrons m’han quedat de massapà i fruita confitada?

Un fotimè! He arribat a la conclusió que els torrons de massapà no agraden gaire. A mi sí, perquè a mi m’agrada tot, però són els que queden més arraconats. En definitiva, que de massapà me n’han quedat molts.

Una bona part dels torrons de massapà els vaig fer servir per el tortell de reis. La fruita per una banda, tallada menuda, per acabar el tortell. I el massapà per fer el farcit.

I l’altra part dels torrons, n’he fet un pastís que, per cert, vaig farcir amb el raïm de Cap d’Any! En definitiva, un pastís d’aprofitament total.

 

PASTÍS DE MASSAPÀ I RAÏM

2015-01-09 14.15.42-002.jpg

24 grans de raïm

25 g de sucre

20 galetes tipus Digestive

100 g de mantega

250 g de torró de massapà

El suc d’una llimona

200 ml de nata

4 ous

20 g de maizena

Tallem els grans de raïm per la meitat i els espinyolem (ideal pelar-los, però jo no ho vaig fer, que anava molt enfeinada….) Els posem en una cassola amb el sucre i coem lentament fins que caramel·litzen lleugerament, uns deu minuts.

Comencem fent la base del pastís, es tracta simplement d’esmicolar les galetes i barrejar-les amb la mantega. Folrem la base d’un motlle de pastís desemmotllable.

Triturem el massapà amb la nata, els ous, el suc de llimona, el sucre i la maizena. Omplim el motlle amb aquesta barreja, afegim els grans de raïm confitats i coem al forn, a 140ºC durant una hora i mitja. Deixem refredar dins el propi forn.

El tractament és com d’un pastís de formatge. S’ha de coure amb el forn a baixa temperatura i molta estona, perquè els ous han d’anar quallant.

 

 

 

Aprofitar els torrons 1: Cruixent de neula i torró tou

divendres, 9/01/2015

Sí, quan s’acaben les festes de Nadal s’acaben els torrons. Clar que no sempre és així, més aviat, mai s’acaben els torrons. Si més no, als restaurants. Torrons tous, de massapà i durs. I també queden neules.

De manera que aquests dies faré postres de tota mena i alguns platillos salats, amb aquests torrons sobrers.

Aquí teniu el primer.

 

CRUIXENT DE NEULA,  TORRÓ TOU I TORRÓ DUR.

2015-01-08 23.30.33.jpg

 

Base cruixent

120 g de corn flakes

60 g de neules trencades

200 g de pistatxos picats

300 g de xocolata blanca (cobertura de xocolata blanca)

 

Mousse de torró

300 g d’aigua

6 clares

Un pessic de cremor tàrtar

200 g de sucre

200 g de torró

250 g de nata

14 fulls de gelatina

Restes de torró dur

 

Barregem els pistatxos,  els corn flakes i les neules. Fonem la xocolata blanca i cobrim la barreja anterior.

Estirem sobre un motlle rectangular desmotllable i deixem refredar.

A la batedora posem les clares d’ou i la mica de cremor tàrtar. Coem el sucre i l’aigua fins als 120ºC i anem vessant a fil sobre les clares, al mateix temps que batem. Continuem batent fins que es refreda la barreja. Tindrem una merenga ferma.

Triturem el torró juntament amb la nata. Integrem la crema de torró amb la merenga.

Fonem la gelatina prèviament rehidratada amb una mica de nata, i amb molta cura, la integrem a la barreja anterior.

Estirem sobre la base cruixent i deixem quallar a la nevera fins el moment de menjar.

Just al moment de servir-lo, ratllem torró dur per sobre.

2015-01-08 23.31.21.jpg

Plàtan i xocolata, el deliri amorós

dissabte, 6/12/2014

Fa uns mesos vaig preparar unes receptes per al diari ARA, per a un reportatge sobre cuina per enamorar.

http://www.ara.cat/premium/enamorar-nos-lestomac-Que-passa-enamorem_0_1132086820.html

 

2014-04-28 11.48.55.jpg

Fent les fotos per el reportatge del diari ARA

Al reportatge es presentaven unes quantes fotografies de plats, una de les quals eren unes postres de xocolata amb plàtan. Diuen que la xocolata és afrodisíaca, degut als seus nutrients. I el plàtan, uf, el plàtan! Té aquelles connotacions tan eròtiques, sensuals i una mica barroeres, això sí, pròpies de les imatges porno menys delicades.

Per a aquells que penseu que podem seduir amb un àpat, i per als que no ho creieu però us encanten les postres de xocolata, aquí us deixo la recepta

 

CRUIXENT DE XOCOLATA I PLÀTAN

2014-04-28 11.49.04.jpg

4 làmines de pasta phyllo

mantega

200 g de xocolata de cobertura, negra o per fondre

100 ml de nata líquida

un rajolí de rom

dos plàtans

 

Per fer la base

250 g de xocolata

125 g de mantega

4 ous

100 g de sucre

15 g de midó de blat de moro

 

per la salsa de xocolata

100 g de xocolata

50 ml d’aigua.

2014-04-28 11.53.17.jpg

 

Comencem fent la base, fonem la mantega i la xocolata al microones, procurant que no es cremi. Batem amb energia els ous, el scure i el midó de blat de moro fins emblanquir. afegim la barreja de mantega i xocolata, la integrem bé. Posem en motlles rectangulars i coem al bany maria, a 160ºC, tapat amb paper d’alumini, durant una hora. Un cop fred, el desemmotllem i tallem a làmines rectangulars.

Fem servir un d’aquells tubs per fer canyes fregides. Són uns tubs molt senzills, que es venen a grans superfícies o a botigues especialitzades en eines de postres i cuina. Estirem la pasta phyllo. Untem la làmina de pasta phyllo amb mantega fosa, posem una altra làmina de pasta phyllo, mantega fosa, phyllo, etc. fins acabar les quatre capes. La darrera làmina s’ha de pintar amb mantega fosa. La tallem amb un tallapastes, a la mida del tub. Enrotllem sobre el tub i coem al forn, a 180ºC, durant uns deu minuts aproximadament, o fins que veiem que la pasta ha quedat ben enrossida.

Fonem la xocolata amb la nata, al microones, amb un rajolí de rom. Introduïm a una mànega pastissera i quan perdi una mica de temperatura farcim el cilindre de pasta phyllo. Reservem.

Fem la salsa, fonem la xocolata amb l’aigua, al microones.

A la base del plat posem unes làmines de plàtan. Ruixem amb una mica de suc de llimona, per intentar evitar l’oxidació. A sobre posem una làmina del pastís de xocolata, de la mida del plàtan, napem amb salsa de xocolata. Acabem amb el tub de xocolata i una mica de cacau en pols.

Pastís frangipane amb peres al vi

diumenge, 19/10/2014

A casa comprem peres, perquè m’agraden molt. Però sembla ser que només m’agraden a mi i, sovint, les haig de “processar”, que vol dir que o les accelero, o sigui les cuino o s’acaben fent malbé. I quan un aliment comença a fer-se malbé has d’anar ràpid a coure’l. Tenia una mica de vi negre obert, i per això el primer que em va venir al cap és fer unes peres al vi. A veure, hi ha mil receptes de peres al vi, però com totes les receptes populars és molt senzill. Simplement es tracta de bullir unes peres cobertes en vi negre, sucre, canyella o anís. I ja està. No té més història. Ara bé, si voleu quatre indicacions de mesures per a les peres al vi, aquí les teniu:

- 4 peres pelades i tallades en quatre trossos (o com vulgueu)

- 500 ml de vi negre

- 100 g de sucre

- una branca de canyella, un anís estrellat o una pela de llimona o taronja (sense part blanca). També podeu combinar branca de canyella i pela de llimona…

I el procediment pot variar, també. Per exemple: poseu les peres pelades a macerar amb el vi, el sucre i les espècies durant un mínim de dues hores. Llavors, coeu lentament fins que les siguin toves, uns vint minuts.

O poseu a bullir el vi, les espècies i les peles dels cítrics, uns minuts, i després introduïu les peres i feu coure uns vint minuts.

En qualsevol cas, després de fer bullir les peres, s’han de retirar de la cassola i el vi s’ha de continuar coent, fins aconseguir una bona reducció, ben caramel·litzada.

Un cop vaig tenir les peres a punt, us haig de confessar que a casa no van tenir gens d’èxit. De manera que després de romancejar uns dies per la nevera, vaig decidir fer aquest pastís que, ara sí, va volar!

 

PASTÍS D’AMETLLA (FRANGIPANE) DE PERES AL VI

 

 

2014-09-09 15.01.02-1.jpg

2/3 peres al vi tallades

 

per a la pasta brisa (la podeu comprar feta):

300 g de farina

150 g de mantega freda

1 ou

1 pessic de sal

 

per al farcit:

100 g de mantega pomada

100 g d’ametlla en pols

100 g de sucre (preferiblement glass)

20 g de farina

1 raig de rom

1 ou

 

Comencem amb la pasta brisa. Freguem la farina amb la mantega, fins aconseguir que la mantega desaparegui i la massa tingui un aspecte sorrenc. Afegim el sucre i la sal, barregem amb les mans i ara hi posem l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogènia. L’estirem amb un corró i farcim un motlle que sigui desmotllable. Podeu protegir el motlle amb paper de forn, o encamisar-lo: engreixar-lo i enfarinar-lo.

Batre la mantega amb el sucre. Si teniu un robot, heu de fer servir el triangle. Si no teniu robot, feu-ho amb unes barnilles fins que tingui consistència cremosa. Procureu que l’ou estigui a temperatura ambient. Si el feu servir fred, la massa adquirirà un aspecte tallat, però no passa res. Afegir l’ametlla en pols i la farina.

Farcim la pasta brisa amb aquesta barreja d’ametlla i mantega i disposem les peres a sobre. Ja aniran caient durant la cocció, però és millor que no toquin a la base del pastís perquè no mullin excessivament.

Coem 25-30 minuts a 180ºC.

Si voleu que el pastís tingui una presència més lluïda, cobriu amb sucre glass, fent servir un colador o un tamís.

 

 

Els regals llaminers. Un brioix de taronja i xocolata

dimarts , 2/09/2014

No és la primera vegada que la Montse Illa apareix a Semproniana amb un regal exquisit, sempre elaborat per ella, ben embolicat i amb una nota que diu “fes-ne el què vulguis”. Sempre trigo uns dies a “fer-ne el que vulgui”, perquè mai no trobo el moment ideal, de tan valuós com el considero.

És per això que unes taronges en almívar han tardat vora quatre mesos a ser obert. Al final, durant les vacances d’estiu, amb el temps de tot un matí ennuvolat per endavant, he tingut el temps i les ganes de posar les taronges en solfa.

2014-04-25 13.43.45.jpg

He fet una proposta dolça, però no embafadora, que es pogués menjar un bocí per postres, però que fos la protagonista de l’esmorzar i el berenar. El què he fet és un brioix de xocolata i taronges en almívar.

Aquesta recepta de brioix l’he feta moltes altres vegades, la trobareu en aquest post http://blogs.cuina.cat/semproniana/2012/08/22/que-regalar/ i de fet és la mateixa recepta que el tortell de reis. Però com que és tan bona i és relativament fàcil, no me’n canso d’elaborar-la i de “promocionar-la”.
Confesso que hi ha una trampeta. El brioix que jo vaig fer no hi vaig posar xocolata, sinó unes trufes de xocolata que corrien feia massa dies per la nevera. Ara bé, si ho feu amb gotes de xocolata també queda magnific

 

 

BRIOIX DE XOCOLATA I TARONJA EN ALMÍVAR

2014-08-25 11.12.19.jpg

 

500 gr. de farina de força

200 gr. de llet

120 gr. de mantgea

100 gr. de sucre

60 gr. de llevat premsat

1 ou

1 rajolí de rom (o de conyac)

200 g de xocolata a trossos o gotes

Taronja en almívar

Barregem la farina, la sal i el sucre. Afegim l’ou i pastem. Entibiem la llet i hi dissolem el llevat. A poc a poc, anem afegint la llet amb el llevat. Pastem amb la cua de porc (si ho fem a màquina) o pacientment, a mà, fins aconseguir una bona elasticitat, uns 15 minuts. Finalment, posem la mantega a dauets i continuar pastant fins que absorbeixi tota la mantega. Tapem amb plàstic film i deixem reposar 15 minuts. Ara hi afegim la taronja tallada a bocinets i la xocolata.

Folrem un motlle quadrat amb paper de forn (o el tipus de motlle que més et convingui) i hi disposem  la massa de brioix. Deixem fermentar una hora, tapat.

Pintem amb ou batut i un pessic de sal (la sal ajuda a liquar l’ou i és més còmode per pintar). I coem a 180ºC uns quinze minuts.

 

 

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014

La veritat és que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perquè els nens van vestits d’hivern, hivern. Però amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica més tranquil·la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria bé tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perquè sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de mà.

En definitiva, el penjo al bloc perquè us pot ser d’utilitat, perquè és feina feta i, què carai, perquè les fotos són precioses!!!

Aprofito per donar les gràcies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fotògraf i “proveïdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

Cireres a Paüls

diumenge, 8/06/2014

A Paüls (Terres de l’Ebre) fa onze anys que celebren la Fira de la Cirera.

Enguany, m’hi han convidat a fer una xerrada. I com que ja sabeu que sóc facilona de mena, en un tres i no res era dalt el cotxe enfilant cap a Paüls.

El tema és que el dia que em van trucar per convidar-m’hi a anar, em van suggerir que parlés de la cirera. Em va semblar lògic i els vaig prometre que els faria una xerrada sobre la cirera que quedarien bocabadats. Els descobriria tot allò que mai no hauríen imaginat, sobre la cirera, està clar.

En un moment d’abraonament vaig determinar que la xerrada es diria “SABERS I SABORS. TOT UN MÓN DINS UNA CIRERA”

El títol és molt bonic. El problema era: què carai explico!

El diumenge de la xerrada s’anava acostant i jo no havia descobert res de nou, ni un detallet, ni una petita historieta sobre la cirera. Una mica desesperada, vaig estar donant-hi voltes i vaig decidir que el que millor els podria explicar serien receptes de cuina…amb cirera, per descomptat! I en aquest escenari ja em vaig sentir més còmoda i tranquil·la. Si no en tenia ni idea de “sabers”, enfocaria la xerrada cap als “SABORS”, tot sobre el gust, la combinació i la cocció d’aquesta meravella de fruita que arriba de cop, omple totes les fruiteres i abans no en quedem tips, ja ens ha abandonat fins l’any que ve. La cirera té la virtut i l’inconvenient de la brevetat. Massa poc temps per assaborir-les, massa temps per enyorar-les.

La proposta que vaig fer al públic de Paüls va ser crear un receptari amb cireres, atès que hi ha molt poques receptes amb aquesta fruita. És cert que a Miravet n’han fet un i, fins i tot, l’han publicat en un llibre. Quan dic que hi ha poc receptari de cireres em refereixo que hi ha poques receptes tradicionals, més enllà dels cócs i les coques. És per això que vaig gosar de proposar-ho.

La dificultar radica en començar un receptari. Com es fa? Com s’inventen les receptes?

COM ES FA UN RECEPTARI

Per començar es fa un compendi de tot el que tens a l’abast:

-  La memòria: que t’evoca la cirera? Quines associacions de gustos, de textures, de combinacions?

- Informació: S’ha de cercar què hi ha publicat, què hi ha a Internet, quines receptes semblen reeixides

- Inspiració: Alguna associació d’idees una mica boja. Deixar-te portar per la imaginació

- Una gran dosi de realitat: Què realment pots fer amb els aliments que tens a l’abast, la tecnologia i les tècniques que domines?

Buscant informació he trobat al llibre del Harold McGee, aquest magnífic consell o tècnica per coure les cireres sense que s’estovin (per fi entenc perquè els préssecs en almívar comprats s’han de tallar amb ganivet, mentre que els que faig jo es poden tallar amb una forquilla!)

Si volem fer confitura de cireres, però que no ens quedin flàccides, podem fer una primera cocció, a baixa temperatura. Si es preescalfen a 60ºC durant 30 minuts, desenvolupen una fermesa persistent que sobreviu a la cocció prolongada posterior. El perquè: tenen un enzim en les parets cel·lulars que s’activa aproximadament a 50ºC, i que altera les pectines de la paret cel·lular, de manera que s’entrellacen més fàcilment amb ponts de ions de calci. Al mateix temps s’alliberen ions de calci quan el contingut de la cèl·lula es vessa a través de les membranes trencades, i aquests ions entrellacen la pectina, que queda molt més resistent a l’eliminació o descomposició a temperatura d’ebullició. (HAROLD Mc Gee)

Segons la ENCICLOPEDIA DE LOS SABORES (que és un llibre molt bonic, però que potser no cal creure’s tot el que diu), he llegit que les cireres combinen amb els següents aliments:

  • Vainilla
  • Canyella
  • Ametlla: (perquè el pinyol de la cirera té gust a ametlla)
  • Cafè (sona curiós, però l’autora defensa que el pastís de cirera i el cafè és una combinació ideal)
  • Xocolata
  • coco: El coco, igual que la cirera i l’ametlla és una drupa o fruita amb pinyol, i entre les seves notes dominants, cremoses i de nou es poden detectar algunes notes de fruita. La cirera és frutal  té notes de nou, és una bona parella (això ho defensa l’autora)
  • xai: Orient Mitjà, Europa de l’Est i Rúsia, són habituals els plats que combinen xai amb cireres (nota del autor)
  • peix fumat:  Truita fumada en calent i compota de cireres. Espinyolades i cuites a foc lent, amb una mica de sucre morè. Se serveix calent amb una amanida de créixens i llesques de pa de nous. aquesta és la proposta culinària de l’autora gastronòmica
  • formatge de cabra

Encara que pugui semblar arbitrari, aquest llibre de l’Enciclopedia de los Sabores té interés perquè ajuda a desencallar els temes. És una manera de començar, de trencar el gel. A partir d’aquí et deixes anar.

 SOPA DE CIRERES AMB REMOLATXA I ESCOPINYES

 

2014-05-29 12.26.18.jpg

- 400 g de cireres sense pinyol

- 300 g de tomàquet madur

- una remolatxa

- 200 g de cogombre sense pell

- 150 ml d’0li d’oliva

- un raig de vinagre de Xerès

-sal, pebre blanc

 -Escopinyes de llauna

- unes fulles d’enciam

Tallem la remolatxa a rectangles. P0sem els retalls sobrers en un recipient juntament amb el tomàquet sense pell ni llavors, les cireres, el cogombre, la sal, el pebre i el vinagre. Triturem i anem afegint l’oli. Passem per un colador, si cal. A l’hora de servir, posem els rectangles de remolatxa en un plat, a sobre les escopinyes, ben arrenglerades, combinades amb trossets de cirera fresca, aboquem la sopa de cireres i acabem amb unes fulles d’enciam.

COCA D’HERBES AMB CIRERES I SARDINES

2014-05-31 19.36.32.jpg

8 fulls de pasta phyllo

8 sardines sense escata ni espines

200 g de sardines sense pinyol

per la pasta d’herbes: julivert i alfàbrega. oli

sal Maldon

mantega

Comencem amb les coques. Fonem la mantega. embatumem una a una les fulles de phyllo, les col·loquem superposades i tallem a la mida que ens convingui per fer les coques. Les disposem sobre una làmina de silicona i les coem al forn a 180ºC durant deu minuts. Si no volem que se’ns bufin, les coem els primers cinc minuts, cobertes d’una altra làmina de silicona o d’un paper de forn, amb un pes a sobre. Quan ja han agafat la forma, retirem la làmina de silicona i deixem que s’enrosseixin durant cinc minuts més.

Escaldem les herbes, en aigua bullint, i les refresquem immediatament. Les assequem bé i les triturem amb una mica d’oli i sal.

En una cassola, escalfem oli d’oliva a 60 graus i hi submergim les sardines. En pocs minuts seran cuites. Embatumem les coques de phyllo amb la pasta d’herbes, col·loquem les sardines  a sobre i acabem amb unes cireres fresques i unes fulles d’enciam.

 

TÀRTAR DE TONYINA I CIRERES

 

2014-05-29 13.58.26-2.jpg

500 g de tonyina

Unes deu cireres

40 ml d’oli d’oliva

Un raig de salsa de soja (20 ml)

Un raig de marrasquí (20 ml)

Una mica de gingebre fresc

Una dauet de wasabi

Una ceba tendra

 

Tallem la tonyina a daus petits. Espinyolem i tallem les cireres. Piquem la ceba tendra. Dilueix el dauet de wasabi en pasta amb la soja. Amanim la tonyina amb la soja, l’oli d’oliva, el marrasquí, el gingebre fresc. Barregem la ceba tendra i deixem reposar el tàrtar a la nevera, una mitja hora.

Ara hi barregem les cireres i muntem el plat.

L’acompanyem amb uns dauets de tomàquet, uns microvegetals, una mica de germinats i una lluna de rave.

 

FILET DE VEDELLA AMB SALSA DE CIRERES

2014-05-29 15.51.57.jpg

4 filets de vedella

400 g de cireres sense pinyol

100 ml de vi blanc

200 g d’escalònies

100 ml de brou de carn

20 g de sucre

una nou de mantega

oli d’oliva

sal i pebre

sofregim les escalònies en una cassola, a foc lent, amb un fil d’oli. Afegim la major part de les cireres, el vi blanc i el brou de carn. Deixem que tot plegat cogui fins que redueixi lleugerament i les cireres siguin ben toves. Triturem, afegim el sucre perquè caramel·litzi i agafi textura de xarop i, finalment, la nou de mantega, sal i pebre. A la salsa, coem una mica les cireres que hem reservat.

Fem els filets a la planxa, deixant-los al punt desitjat. Salsem amb la salsa de cireres. Acompanyem d’espàrrecs verds passats per la planxa i unes cebetes glassejades. Servim amb una branqueta de farigola fresca.

SECRET IBÈRIC AMB CIRERES I MENTA

2014-05-29 16.00.16.jpg

4 secrets ibèrics

300 g de cireres sense pinyol

un manat de menta fresca

una culleradeta de xantana

carbassa saltada

mantega

sal

una mica de sucre

 

Escaldem la menta i la refresquem immediatament. L’eixuguem bé i la triturem amb una mica d’aigua i una culleradeta de xantana. Ha de quedar amb textura de salsa.

En una paella, amb una mica de mantega, saltem les cireres.

Salpebrem el secreto i el coem en una paella, a foc mig, o al forn.

Servim el secreto amb la carbassa saltada, les cireres i la salsa de menta

 

CLAFOUTIS DE CIRERES AMB GELAT DE VAINILLA

2014-05-032.jpg

 

per el clafoutis

400 g de cireres sense pinyol

250 g de nata líquida

5 ous grans

150 g de sucre

80 g d’ametlles torrades

20 g de farina

una beina de vainilla

gelat de vainilla

Triturem les ametlles torrades fins que tinguin textura de farina. Barregem amb la nata, els ous, el sucre, la farina, la nata líquida i les llavors de la beina de la vainilla. Triturem el conjunt.

En un motlle de silicona, posem la massa i les cireres. Coem 30 minuts a 170ºC.

acompanyem amb salsa de cireres (en la foto, és salsa de maduixa, sorry!), un gelat de vainilla i unes cireres fresques.

per fer la salsa de cireres, podem diluir melmelada de cireres amb una mica d’aigua fins aconseguir textura de salsa. Si trobeu massa barruera aquesta opció, coeu unes cireres (300 g sense pinyol) amb una mica de sucre (100 g) i aigua (100 ml), durant uns quinze minuts. tritureu i ja tindreu la salsa.

 

Coca de llardons, mató i melmelada de figues

dimecres, 19/02/2014

IMG_0250.JPG

S’acosta Dijous Gras i aquest any m’empeny una gran decisió a celebrar-lo. No tant per les connotacions religioses i tradicionals que comporta la festa, que també, sinó perquè serà la meva petita reivindicació de la importància de preservar la nostra cultura culinària, la nostra manera de menjar. I cal dir que preservar la nostra cultura culinària implica, necessàriament, donar-li una importància cabdal al porc. Ens agradi o no, nosaltres estem fets de llard, som fills de la botifarra i el nucli de les nostres cèl·lules podria ser un llardó. Que el nostre greix patrimonial és l’oli és un invent americà, dir que la nostra dieta tradicional es basa en les hortalisses és no saber-ne ni un borrall de climatologia mediterrània. Mengem hortalisses, clar que sí, també cereals, per descomptat, una mica de peix, un pessic de carn i el porc de dalt a baix.

Per això, m’emmalalteix l’ànima i el meu arrelat sentiment nacional constatar les dessercions contínues dels compatriotes. Cada dia hi ha més adeptes a la dieta vegetariana, vegana, crudívora i una nova tendència que encara no té nom i que considero la mar de divertida i coherent que és “vegetarià amb pernil”. Sembla ser que hi ha certs vegetarians que no poden prescindir del pernil de gla. Llavors, han tirat pel dret i l’inclouen a la dieta com a “complement proteïc”. Un aplaudiment!

Doncs això, que aquest Dijous Gras menjaré amb intenció nacional, com si em mengés un tros d’estel·lada: botifarra d’ou i coca de llardons.

Aquí teniu la recepta de coca de llardons per si voleu fer-la a casa i menjar-la en totes les manifestacions, reivindicacions i festes diverses per tirar endavant el procés de ser catalans de ple dret. Gairebé la menjaré com una píndola independentista, per insuflar força, pit i collons.

 

COCA DE LLARDONS

IMG_0252.JPG

De maneres de fer aquesta coca n’hi ha tantes com fleques i cases que en fan. Jo l’havia fet sempre a partir d’una pasta de full, però l’altra dia no en tenia a mà i vaig optar per una massa de coca de recapte, i va quedar magnífica….Em va semblar molt més fàcil, accessible i realista aquest tipus de massa (a més que molt menys greixosa) que la pasta de full.

300 gr. de farina

150 ml d’aigua

25 ml d’0li d’oliva

10 gr. de llevat fresc

un pessic de sal

150 gr. de llardons

200 gr. de sucre en gra

IMG_0246.JPG

acabades de sortir del fornt

Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i aboquem en la farina amb la mica de sal. Afegim l’oli i pastem amb les mans fins aconseguir una pasta homogènia i fina. Ara aboquem la pasta sobre una taula una  mica enfarinada, l’estirem una mica i hi aboquem el sucre i els llardons esmicolats. Estirem amb el corró per tal d’incloure el sucre i els llardons a la massa.

podem fer-ne plecs, com si fos una pasta de full, posant els llardons entre els plecs o fer-ne làmines fines. 

Llavors la tallem al gust i hi afegim una mica de sucre per sobre. Si hem fet plecs, per tant serà més gruixuda, l’haurem de coure vint minuts al forn, a 180ºC.

Si l’hem fet fina, amb deu minuts (vigilant sempre) en tindrem prou.

Fa uns mesos vaig tenir la sort que una clienta amiga, la Montse Illa em regalés un parell de pots de la seva magnífica melmelada de figues.

M’ha semblat un acompanyament ideal per a la coca de llardons, complementada amb una mica de formatge fresc. Una combinació reeixida, la veritat.

Però un cop acabada la melmelada de figues, l’altra opció ha estat acompanyar-la d’una poma caramel·litzada (amb sucre i un xic de suc de llimona), un puré de poma i uns punts de iogurt.

 WIN_20140109_144308.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Unes postres de mató i poma

dissabte, 1/02/2014

Quan tens un bon mató a casa sempre penses que més val no malmetre’l, el servirem amb un bon raig de mel i així el mató lluirà com cal.

Però malgrat el mató sigui bo i la mel excel·lent, al mató li costa de sortir a taula. Vull dir que mai passa per davant de propostes de xocolata, crema i altres dolceries. Poques persones tenen “forat” per la nostrada i cantada “mel i mató”.

Així, doncs, penso que si el transformo en unes postres llamineres, serà més abellidor. La recepta que proposo és senzilla, però vistosa. No és gaire dolça, perquè he volgut que els elements s’expressessin tal com són, amb la seva dolçor natural

WIN_20140128_153810.JPG

 

QUADRAT DE POMA, MEL I MATÓ

Per a la base

40 gr de farina

40 gr. De maizena

150 gr de sucre

4 ous

Un pessic de sal

Mantega per untar el motlle

 

Per al farcit

Dues pomes golden

Sucre, canyella

400 gr. de mató

100 gr. de mel

6 fulls de gelatina

una mica de nata líquida

Una poma i sucre (per acabar les postres)

 

Comencem fent la base. Si teniu un pa de pessic, ja va bé (jo en tenia un marbrat, per això a la fotografia es percep una mica tacat, de xocolata)

Escalfar el forn a 180ºC. Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes. Barrejar en un bol el sucre i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la maizena, i després les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà. Untar amb mantega un motlle de 24 cm i abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar deu minuts. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou. Ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.

Buidem les pomes i les farcim amb sucre i canyella. Les coem al microones 8 minuts. Les deixem refredar i les pelem. Triturem la polpa. Fonem  3 fulls de gelatina amb una mica de nata líquida. Integrem la gelatina a la polpa de la poma. Disposem una capa sobre el pa de pessic. Deixem refredar.

Triturem el mató amb la mel i hi integrem les 3 fulles restants de gelatina (prèviament hidratades i foses al microones protegides amb una mica de nata). Cobrim les pomes amb el mató.

Quan ha quallat. Tallem a rectangles.

Potser trobeu que el mató ha perdut la seva agradable textura granulosa. En aquest cas, si us agrada conservar la textura, no ho triturarem, sinó que integrarem la gelatina barrejant amb una cullera.

Per fer la decoració final (que no és només decoració, sinó que li dona textura), tallem molt fina una poma pelada i tallada per la meitat longitudinalment i la posem sobre un silpad o paper de forn. L’ensucrem totalment i la gratinem al forn, uns deu minuts (a potència mitjana). Quan sigui freda s’hauran enganxat les làmines de poma i faran formes sorprenents,

 

 

Podem acabar les postres, cremant-les, com si fos una crema catalana. 

 

WIN_20140128_153717.JPGWIN_20140128_153835.JPG