Arxiu de la categoria ‘postres i pastisseria’

|1|2|

No oblidem el berenar!

dimecres, 25/01/2012

Adults i nens estem destinats a no comprendre’ns. Podríem parlar de mil exemples, però un dels més flagrants, des del punt de vista alimentari, és el berenar.

Quan som petits, el berenar és l’àpat més desitjat, el què més ens agrada. Si cridem “a berenar!” els nens venen volant. Si diem “a sopar!”, costa horrors que aparegui algú.

Si ara jo us pregunto què recordeu de la vostra infància, és molt probable que molts de vosaltres evoqueu moments deliciosos, càlids i enyorats: sucoses síndries sota un pi a l’estiu, galetes sucades en llet a la tornada de l’escola, pa i xocolata xutant una pilota al pati de l’escola, pa amb vi i sucre quan visitàvem als avis al poble, suissos i brioix amb els padrins el dia del nostre aniversari i grans “merendoles” a les festes dels nostres amics.

Però a mida que ens fem grans el berenar va perdent importància, fins el punt que desapareix de la nostra dieta. Deixem de berenar, perdem l`hàbit del berenar.

Hem de recuperar el berenar, perquè som una cultura que sopem molt tard. Malgrat dinem fort, la distància entre el dinar i el sopar és excessiva. Arribem a sopar defallits, mengem massa i anem a dormir tips.

Per altra banda, si només fem dos àpats al dia, destarotem el metabolisme, que procura reservar les calories perquè sap que ha d’estar moltes hores en dejú

Alerta!!!

El berenar hauria de cobrir un 15% de la ingesta general de tot el dia

I si fem esport (sobretot els infants) hem de fer un berenar adequat a les necessitats energètiques.

 

ERRORS:

  • Repetir cada dia el mateix berenar (el berenar/soluciĂł): entrepĂ  de pa de motlle amb formatge d’untar i pernil dolç
  • Menjar (sobretot els nens) un sol aliment per a berenar, un paquet de galetes. Cal preparar el berenar amb la mateixa cura que la resta dels Ă pats.
  • Retardar l’hora del berenar, perquè hi ha el risc que no tinguem gana a l’hora de sopar. berenar molt, perquè llavors ja perd la funciĂł de berenar i passa a substituir el dinar o el sopar.
  • Omplir els armaris d’snacks, galetes, cacauets, xocolata, dolços….
  • Berenar sempre amb begudes gasoses o sucs de fruita industrials
  • Fer el contrari que diem (de cara als nens). Els missatges han de ser coherents amb les nostres accions. Si no ens veuen berenar, difĂ­cilment berenaran ells!

 

Aliments adequats per a berenar:

  • Cereals: pa integral, galetes maria,  barreta de cereals, pa de pessic casolĂ , magdalenes
  • LĂ ctics: iogurt desnatat, formatge per a l’entrepĂ 
  • fruita: peça o suc (natural), fruita seca (crua, millor)
  • hortalissa: tomĂ quet, pastanaga
  • proteĂŻnes: pernil (dolç o serrĂ ), embotits

http://www.tv3.cat/videos/3915070/Empar-Moliner-berenars-xupa-xups-i-entrevista-a-Carmen-Thyssen

Berenars per recuperar

Quan pensem en berenars creatius ens creiem que aquest Ă©s l’univers dels contemporanis, però serĂ  per una qĂĽestiĂł de limitacions alimentĂ ries, serĂ  perquè abans eren mĂ©s desacomplexats. SerĂ  pel què sigui, però el què berenĂ vem abans era tant o mĂ©s agosarat que tot el què avui ens podem posar a taula. Alguns exemples:

  • Pa amb tomĂ quet, oli, sal i xocolata ratllada
  • Pa amb plĂ tan
  • Pa amb vi i sucre
  • Pa amb oli i sucre
  • Pa amb tomĂ quet i lluç (fred) arrebossat.
  • I….jo…menjava galetes amb quesito!
  • I vosaltres? Què berenĂ veu

Berenars diferents, i molt saludables!

Pessic de pastanaga

4 pastanagues

200 gr. de farina

150 gr. de sucre glas

150 ml d’oli de girasol

50 ml de llet

50 gr. d’ametlla en pols

3 ous

15 gr. de llevat quĂ­mic

Un grapat de nous

Un pessic de canyella

Per la glassa

125 gr. de mantega

250 gr. de formatge d’untar (Philadelphia)

60 gr. de sucre glass

Pelem i ratllem les pastanagues.

Separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucre fins que dobli el seu volum i prenguin un color tirant a blanc.

Afegim l’oli, la llet, l’ametlla en pols, les nous picolades, la canyella i la farina barrejada amb el llevat. Barregem el conjunt.

Batem les clares a punt de neu i les integrem, amb cura que no s’abaixin. Posem en una mĂ niga pastissera i omplim motlles de magdalena. Enfornem a 180ÂşC durant uns quinze minuts.

Fem la glassa. Batem la mantega pomada amb el sucre i, finalment, afegim el formatge d’untar. Posem en una mĂ niga pastissera i disposem sobre el pessic

Batimos las claras a punto de nieve y las integramos con mucho cuidado que no se bajen. Engrasamos y enharinamos un molde. Horneamos a180ÂşCdurante unos 40 minutos.

 

magdalenes de pastanaga amb crema de formatge

Enrotllat de xocolata, oli i sal

Fonem xocolata al microones (amb molta cura que no es cremi. Depenent de la quantitat serĂ  mĂ©s o menys temps, però cada 30 segons hem de treure la xocolata, remenar i mirar com va el procĂ©s). Untem una llesca de pa de motlle sense crosta. Amanim amb una mica d’oli i sal. Enrotllem sobre si mateix. Pintem amb una mica de clara d’ou i hi enganxem fruita seca picada (nous, avellanes, ametlles, el què tinguem). Li donem un cop de forn i mengem.

Fred també queda boníssim!

Jo faig servir pa d’aviĂł, Ă©s un pa especial per enrotllar. SĂłn llesques mĂ©s llargues de les habituals, una mica mĂ©s primes i menys toves.

 

enrotllats de xocolata, oli, sal i fruita seca.

 

Creps de pernil salat, formatge i orenga

Un vas de farina

Dos vasos de llet

Un ou

Un pessic de sal

Mantega

 

Per al farcit

Virutes de pernil salat

Una terrina de formatge d’untar

Un pessic d’orenga

 

Barregem els ingredients de la crep: farina, llet, ou i sal. Fonem una mica de mantega. En una paella antiadherent, posem una mica de mantega fosa, hi posem un cullerot petit de massa de crep, de manera que ens quedi una fina lĂ mina de crep. Esperem que qualli i quan veiem que comença a fer bombolles, serĂ  el moment de donar-hi la volta i deixar que qualli per l’altre costat.

Anem reservant les creps una sobre l’altre, en un plat.

Les untem amb el formatge barrejat amb un pessic d’orenga. A sobre hi posem unes virutes de pernil i les emboliquem sobre si mateixes, com si fossin un paquet.

Si les volem dolces, les podem fer de plĂ tan i xocolata (fins i tot podem fer servir crema de cacau)

 

Iogurt amb melmelada de maduixa, maduixes naturals i galeta

Uns quatre maduixots

4 cookies

2 iogurts grecs

melmelada de maduixa

 

Rentem i tallem els maduixots, els posem a la base d’un gotet, a sobre hi posem una cullerada de melmelada de maduixa. A sobre el iogurt (podem endolcir-lo amb mel, si ho creiem necessari, tot i que la melmelada ja li dona prou dolçor). Acabem amb les cookies trinxades.

iogurt amb maduixots i cookie

 

Crestes de poma i mascarpone

Dues pomes Golden

50 gr. de sucre

Unes gotes de suc de llimona

50 gr. de mantega

Una terrina de mascarpone

Quatre empanadilles

Un ou batut

Pelem i tallem les pomes a daus. Les posem en una cassola, amb el sucre, unes gotes de suc de llimona i una nou de mantega. Les coem a foc lent, fins que evaporin prĂ cticament tot el seu suc.

Al centre de l’empanadilla posem una cullerada de poma cuita i, a sobre, una cullerada de Mascarpone. Posem una altra empanadilla a sobre i segellem bĂ©, amb una forquilla. Pintem amb ou batut.

Enfornem a 200ÂşC durant quinze minuts. Servim tebi.

 

 


Etiquetes: , , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, nens, Pa, postres i pastisseria, Receptes | 5 comentaris »

Un intrĂşs estrany a la cuina….el primer thriller culinari

dimecres, 16/11/2011

El meu amic Joan MarcĂ© ha escrit una novel·la, la seva primera novel·la UN INTRĂšS A L’ESTANY. És un autèntic thriller, escrit en catalĂ , amb tots els components que ha de tenir: trama, acciĂł, intriga, amor i molts ensurts!

Em va demanar de presentar-li la novel·la. I em vaig quedar de pasta de moniato.  Perquè, siguem sincers, què faig jo, que em dedico a la cuina, presentant una novel·la? Un autèntic thriller?

El món s’ha capgirat? Costa de trobar una resposta que convenci i encara costa més trobar una justificació.

En descĂ rrega meva dirĂ©, i patint per si desvetllo cap secret que l’autor vulgui amagar, que al llarg de la novel·la, els personatges dormen ben poc, prĂ cticament no dormen, de fet. Però, en canvi, en Joan MarcĂ©, no oblida alimentar-los. La paraula GANA surt 42 vegades. Sopar, 29. Menjar, 63. EstĂłmac, 9. bacallĂ , 1. Vist des d’aquesta perspectiva, podem arribar a la conclusiĂł que es tracta d’un llibre molt gastronòmic.

Vist d’aquesta manera, puc intuir la importància que l’alimentació té per en Joan. Per tant, una mica de justificació tinc presentant aquest llibre, ates que jo m’hi dedico en cos (sobretot) i ànima.

Un cop acabat el llibre, penso i raono que potser sĂ­ que Ă©s un llibre de cuina. I tant! D’aquest llibre a la meva cuina n’han sorgit receptes tan curioses i sorprenents com les que us enumero:

-          Maduixes rostides

-          Batut de pollastre

-          Sofregit dolç amb xocolata

-          Galetes de pebre negre

-          Arròs tres delícies: truita d’arròs i balins

-          També he provat de gratinar un jersei.

Són receptes agosarades, irrepetibles, perquè senzillament no sé com les vaig fer, ja que estava enfrascada en la lectura, i la cuina, en aquells moments, siguem sincers, em va importunar.

Per això proposo al Joan de canviar el títol del llibre i afegir-hi la paraula cuina, perquè la gent com jo sàpiga a què hi està exposada:

UN INTRĂšS ESTRANY A LA CUINA. És exactament el què em va passar: alguna cosa aliena, estranya se’m va colar a la cuina: un veritable intrĂşs que em va fer fer coses sense control, plats de difĂ­cil execuciĂł i impossible combinaciĂł, pel fet d’estar immersa en la lectura d’aquest fenomenal thriller que enganxa mĂ©s que el xiclet, Ă©s mĂ©s addictiu que les patates fregides i satisfĂ  mĂ©s que una mariscada.

Sigui com sigui, no penso justificar-me perhaver presentat el llibre, tot i no ser del ram de l’escriptura, perquè a mĂ©s de dedicar-me a la cuina,  m’agrada llegir, com els advocats, els ballarins, els cambrers, els economistes, i els fĂ­sics quĂ ntics. I com a lectora, independentment del què siguis, m’ha fet molta il·lusiĂł poder dir aquestes paraules i defensar sense embuts aquesta meravellosa història, tan seductora, tan saborosa i tan rodona….com el bombĂł que vaig oferir el dia de la presentaciĂł.

El bombĂł Ă©s una barreja explosiva entre panellet i catĂ nia. Tenia una massa de panellet que va anar a petar dins d’una xocolata blanca fosa i que vaig acabar amb cacau en pols. No tĂ© mĂ©s misteri.

 

BOMBONS UN INTRĂšS ESTRANY A LA CUINA

Per la massa de panellet

500 gr. d’ametlla en pols

350 gr. de sucre

150 ml d’aigua

una clara d’ou

Al foc es fon el sucre amb l’aigua. Quan agafa textura de xarop afegim l’ametlla en pols i remenem fins que es desenganxa la massa de les parets de la cassola. Deixem refredar i hi afegim la clara d’ou. Un cop fred, en fem boletes.

Les suquem en una barreja de xocolata blanca fosa amb mantega.  La proporciĂł Ă©s de 350 gr. de xocolata blanca amb 50 gr. de mantega. Fondrem al bany maria o al microones, però no barrejarem gaire, perquè sinĂł la xocolata blanca es “trenca” i es fa una massa impossible de treballar.

Les deixarem refredar i acabarem el bombĂł amb cacau en pols

a meitat del procés

a punt per menjar

Etiquetes: , , , ,
Publicat a biografia, General, llibres, postres i pastisseria, Receptes | 2 comentaris »

Carbasses per Halloween? No!! Per cada dia!

diumenge, 30/10/2011

Als Matins de TV3, dedico la secció a les carbasses, perquè serà pel fenomen de Halloween o serà que senzillament ens n’hem adonat que les carbasses són molt  bones. Serà pel què sigui, però hem aconseguit que la carbassa sigui present a totes les cases.

http://www.tv3.cat/videos/3743930/Receptes-amb-carbassa

 

Les carbasses eren les hortalisses dels pobres, dels miserables, perquè per poc preu atipaven famílies senceres. Potser perquè les menjaven els pobres, que et donessin carbasses era el pitjor que et podia passar. Te’n donaven quan trèiem males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.

 

Abans les donàvem als porcs o en queia un bocí a l’escudella, però ara ha entrat a casa per la porta gran, surt per la porta de la nevera, passant de puntetes pels fogons i aterrant a les tovalles de la taula ben parada. Per fi en hem adonat que la carbassa és un bon negoci perquè atorga un preciós color als plats, és molt saludable, no engreixa i per reblar el clau és molt i molt econòmica!

Agafeu el cistell, doncs, i anem a mercat a comprar carbasses. Per triar hi trobem Rabequet, violí, Cabell d’àngel i les que en diem decoratives.

La rabequet Ă©s aquella que ara anomenen de Halloween, tot i que la taronja tan taronja (o potser seria mĂ©s adequat dir “la carbassa, tan carbassa”….) Ă©s de fora. La nostra rabequet Ă©s mĂ©s verdosa i mĂ©s rugosa. És gustosa, però tĂ© algunes incomoditats: una pell extremadament dura, molt rugosa i Ă©s molt buida per dins. TambĂ© tĂ© moltes llavors. TambĂ© tĂ© la particularitat de la grandĂ ria, Ă©s immensa, qĂĽestiĂł que tambĂ© la fa una mica incòmoda. Ara bĂ©, observo que en els comerços la venen a trossos, ben tallada. Un gran encert!

La violí és fàcil de distingir, precisament, per la seva forma de violí! És la que es deixava assecar i servia per fer surar els maldestres nedadors. També servia per fer-ne cantimplores. Eren èpoques en que tot tenia una utilitat, no es desestimava res que la natura proveís. La violí ha triomfat a les llars i, sobretot, als restaurants. Avantatges? Gairebé tots: és fàcil de pelar, té una part molt homogènia, té un forat molt definit on guarda les llavors i és de mida assumible, no és gaire gran.

La de cabell d’àngel Ă©s una murga per treballar, però fer el dolç Ă©s una delĂ­cia i menjar-lo, no cal ni que ho diguem! El mĂ©s problemĂ tic Ă©s trencar-la, perquè tĂ© una pell molt dura. El sistema tradicional Ă©s llançar-la contra el terra o contra una superfĂ­cie suficientment dura. Jo recomano de fer-ho dins una bossa de plĂ stic, suficientment forta perquè aguanti el cop. Podeu veure el sistema rudimentari en el vĂ­deo que he penjat (haig de confessar que Ă©s un plaer immens trencar-la d’aquesta manera…ho vaig gaudir enormement). Un cop trencada, la pelem o, si Ă©s molt difĂ­cil, la coem amb la pell (no ho recomano perquè llavors Ă©s molt pesat de treure-la, caramelitzada i enganxosa com acaba). El mètode per fer cabell d’àngel Ă©s el de totes les melmelades: el mateix pes de sucre que de producte + el suc d’una llimona. A partir d’aquĂ­, a foc lent, anar remenant fins aconseguir una textura caramelitzada, de cabell d’àngel, en definitiva (Ă©s obvi, ja ho sĂ©, però no sĂ© com explicar-ho….casum l’olla!)

Les decoratives són carbasses de totes mides i colors, que no tenen valor gastronòmic, però que ens quedaran de meravella a qualsevol racó de casa. La gràcia és que aguanten molt de temps, perquè es van assecant i són tan vistoses que no els cal res més.

Quan tenim la carbassa a casa, doncs l’hem de cuinar.

Els plats que vaig suggerir als matins van anar des del sofisticat ravioli de carbassa farcit de formatge cremós, a la crema de carbassa de diari, passant per una quiche. També vaig preparar una coca de carbassa, que va tenir molt d’èxit, fins el punt que els de l’equip em van demanar la recepta!

I no hi ha cosa que em faci mĂ©s feliç….

AquĂ­ la teniu!

Coca de carbassa

Per a 8 persones

4 ous

225 gr. de sucre glass

30 cl d’oli de gira-sol

500 gr. De carbassa

300 gr. de farina tamisada

1 cull cafè de canyella en pols

1 bona cullerada de cafè de llevat químic

½ cull. De cafè de bicarbonat de soda

½ cull de cafè de sal

150 gr. de nous finament picades

 

Per la glassa:

120 gr. de mantega pomada

250 gr. de formatge fresc (tipus Philadelphia)

½ cullerada de vainilla (sabor)

60 gr. de sucre en pols

 

Comencem coent la carbassa. En una cassola amb una mica d’aigua, molt poca, la coem a foc lent, fins que quedi ben tova.

Batem els ous i el sucre en pols fins obtenir una consistència de mousse i lleugera; la preparació no ha d’emblanquir excessivament ni ha d’agafar un aspecte de merenga.

Incorporem l’oli i batem la preparació uns minuts més.

Afegim la carbassa cuita, la farina, la canyella, el llevat, el bicarbonat, la sal i les nous.

Vessem la preparació en un motlle i l’enformem 45 minuts.

Preparem la glassa: batem la mantega i el formatge fresc  uns minuts, fins que la barreja sigui cremosa. Unim l’extracte de vainilla i el sucre glas. Quan el pastís es refredi posem la glassa a sobre.

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, postres i pastisseria, Receptes | 7 comentaris »

Les receptes “a la silicona”

diumenge, 27/03/2011

La Txell Costa em demana que, a propòsit del post sobre la silicona, expliqui algunes de les receptes que cito. He tingut la mateixa sensaciĂł que quan estic un diumenge a la tarda estarrufada al sofĂ , mirant un DVD d’una pel·lĂ­cula que em ve molt de gust i s’acosta el meu fill, amb aquell “saber fer de fill” i em pregunta tot salamero quan prepararĂ© aquella focaccia tan requetebona que faig de tant en tant. Rebla la frase dient que aquest vespre de diumenge seria una bona ocasiĂł per sopar aquella focaccia tan deliciosa. Tinc ganes de veure la pel·lĂ­cula, sĂ­, tinc ganes de descansar una estona, sĂ­, em fa una mandra monumental posar-me a pastar massa, sĂ­; fer una focaccia Ă©s una murga, sĂ­; però quina mare es resistira a la demanda carinyosa d’un fill adolescent que fa tres dies que a casa no diu una frase mĂ©s llarga que ”em passes l’aigua?”. Ehhhhh? M’aixeco d’una revolada del sofĂ  i sense pensar ni en el cansament ni en la mandra, començo a remenar farines, llevats i aigua fins aconseguir una massa elĂ stica. Ratllo tomĂ quet, formatge, afegeixo orenga, oli i vinga si som-hi, a fermentar i coure, i tot el què calgui.

I cofoia i molt orgullosa de que el meu fill sigui tan generĂłs amb les paraules, gaudeixo enormement d’aquest moment de comunicaciĂł infinita.

Doncs, aixĂ­ m’he sentit, al blog, quan la Txell m’ha demanat algunes receptes de les fotografies que vaig penjar en el darrer post. Que fa mandra escriure? si. Que avui estic cansada? Si. Que prefereixo veure Pa Negre? si. Però fa tanta il·lusiĂł que et demanin una recepta, sobretot en aquest mĂłn de blogs que hi ha tantes i tan bones receptes, que he oblidat tot el què voldria, podria i gaudiria fent per seure davant l’ordinador i contenta com unes castanyueles, escric les receptes.

GrĂ cies Txell per seguir el blog!

PATATES + CARXOFES + FOIE

Coc unes patates al caliu, al forn o al microones. Si les faig  al forn, les cuino amb pell, ben netes, amb un raig d’oli generĂłs i sal. Les rosteixo senceres a 200ÂşC durant 30 minuts. Les punxo i si observo que em fan resistència, les deixo 15 minuts mĂ©s. A meitat de cocciĂł, aniria bĂ© girar-les.

Si les faig al microones, simplement, les embolico amb plàstic film i les cuino a potència màxima entre set i dotze minuts, depenent de la grandària de la patata i de la quantitat de patates que hi poso alhora.

Tallo les carxofes molt primes, crues. Les ruixo amb unes gotes de suc de llimona. I munto el papillote. A la base, hi poso les patates, a sobre les carxofes (ben primetes, eh?) i acabo amb unes escalopes gruixudes de fetge d’Ă nec natural. Salpebro, tanco i cuino al forn 10 minuts, a 200ÂşC.

Les carxofes les podries posar confitades en oli (i ben escorregudes) o saltades a la paella. Però crues hi queden bé, perquè no es couen del tot i queden una mica resistents, al dente, per tant fan de contrapès a la textura suau del foie i a les patates toves.

DSCN0062.JPG

patates, carxofes, foie

TEULES

Les teules són les galetes més fàcils (i laborioses, també!) que es poden fer.

Necessites clares d’ou. Peses les clares d’ou i hi afegeixes el mateix pes en sucre i farina, i la meitat de mantega fosa. Barreges bĂ© i aromatitzes amb el què et vingui de gust, per exemple, amb canyella. És molt i molt important, per fer les teules, treballar amb un Silpad, amb una estora de silicona. Poses una cullerada de massa sobre el silpad, l’aixafes una mica amb el revers de la cullera i aixĂ­ una darrera l’altre. Han de quedar molt fines, gairebĂ© transparents. Les enfornes, a 150ÂşC, fins que quedin daurades, mĂ©s o menys, tres minuts (no ho he mesurat mai!), les treus immediatament del silpad i en fas les formes que vulguis (com que jo vaig per feina, les deixo tal qual). NomĂ©s es poden manipular en calent perquè un cop fredes, es trenquen amb molta facilitat.

DSCN0061.JPG

teules de canyella

PASTĂŤS DE XOCOLATA

Aquest pastĂ­s el faig amb Nutella. La base Ă©s de galetes maria trinxades amb mantega (20 galetes maria, 75 gr. mantega). TambĂ© es pot fer amb una base de pasta brisa, tingues en compte punxar-la abans d’enfornar, o coure-la amb pes a sobre, prèviament a la cocciĂł del pastĂ­s

Bato 5 ous amb 100 gr. de sucre, fins emblanquir. Poso a bullir 400 ml de nata, i hi desfaig 100 gr. de xocolata, amb 200 gr. de Nutella i 50 gr. d’ametlla en pols. Barrejo la trufa (nata+ xocolata + Nutella) amb els ous. Vesso sobre la base de galeta i enforno a 180ÂşC durant 45 minuts.

DSCN0052.JPG

pastĂ­s de xocolata fet en el motlle de quiche

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a General, postres i pastisseria, Receptes | 6 comentaris »

LlĂ grimes de galeta

diumenge, 13/03/2011

Un dia o un altre, acaba passant, toca l’aniversari. Cada any igual. I cada vegada fa més mandra, perquè gairebé acabo de fer anys, que ja torna a tocar.

Si quan era menuda,fer anys era el més important que et podia passar, ara fer anys em fa mandra, i prefereixo que ningú no se n’assabenti, cosa que ara – amb el facebook – és totalment impossible. No és que no m’agradi rebre felicitacions, a tothom li agrada que se’n recordin, suposo, però no m’ofenc gens ni mica si algú s’oblida de felicitar-me. Sóc una mica sosa en aquest tema, no faig  grans escarafalls pels aniversaris, ni festes sorpreses ni pastissos especials. Els fills em feliciten, em dutxo, em vesteixo i vaig a treballar. Més o menys així passo el dia de l’aniversari.

Els meus fills, ara, tenen 14 i 12 anys, i deu ser una qüestió d’edat que els fa una il·lusió immensa el dia dels nostres aniversaris. I ens volen obsequiar amb regals, detalls i sorpreses. Em fan patir, ells tan il·lusionats i jo tan poc expressiva – en aquest tema -. Em fa patir que em comprin coses, que es gastin diners en objectes, que no em calen i que, fins i tot, hauré d’anar a canviar. Em fa patir doldre’ls. Per això sempre els dic que no em comprin res i, sobretot, que no em comprin res que “hagi de treure-hi la pols”. O sigui que res d’objectes i, encara menys, res que costi diners (que, per altra banda, tampoc no tenen!)

Va arribar el dia de l’aniversari i jo vaig sortir a sopar amb dues de les meves millors amigues – la Conxita i la Roser -, un sopar tranquil que fem de tant en tant i, aquest divendres, va coincidir amb el meu aniversari. Vaig tornar tard a casa, i em vaig trobar amb un súper regal, el millor regal que mai no em podien haver fet, un regal que em va fer plorar com una magdalena, o com una galeta de canyella, un regal que no li haig de treure la pols, però que em va fer veure que no tinc el cor oxidat ni ple de pols, perquè vaig plorar a cor que vols. Els meus fills em van regalar un rètol que posava “felicitats mama” (ho podeu trobar poc original, però aquest “mama” em va desmuntar) fet de galeta.

11_aniversari_44_4.jpg

quina emociĂł!

11_aniversari_44_11.jpg

felicitats mama, 44

 

11_aniversari_44_3.jpg

un detall de les galetes

Reconstruïm els fets mentre jo no era a casa. Quan vaig marxar de casa, els nens van encendre el forn, van buscar una recepta en un llibre, van fer les barreges pertinents, van fer les formes, van pintar les galetes amb rovell d’ou, van enfornar les galetes, van esperar l’estona de rigor, les van treure del forn sense cremar-se! i van fer el rètol. Perquè tot tingués més emoció, van escriure una nota, que van embolicar com si fos un regal valuós i van deixar el paquet amb la nota sobre el meu llit, enfocat amb un llum, perquè no hi hagués cap possibilitat de no veure’l.

11_aniversari_44_10.jpg

el paquetet amb la nota....."tens el regal a la taula del menjador. NO passis per la cuina"

 

En la nota posava que anĂ©s a la taula del menjador, on hi havia el regal, i tambĂ© posava que no m’enfadĂ©s per com havia quedat la cuina…..i Ă©s que el regal va ser emocionant, però al matĂ­ segĂĽent vaig estar una bona estona netejant…..amb una alegria immensa.

11_aniversari_44_6.jpg

detall d'una mica de rovell d'ou sec enganxat. la imatge de la resta de la cuina, us l'estalvio

LA RECEPTA DE LES GALETES

500 gr. de farina

250 gr. de mantega

150 gr. de sucre en pols

2 ous

Un polsim de llevat en pols

Canyella

Fruita seca

ELABORACIĂ“

Posem la farina sobre la taula, afegim la mantega a dauets petits i anem barrejant amb les mans, com si ens les freguéssim, fent engrunes. Posem el sucre en pols i la canyella i barregem.

Ara fem un volcà i, a dins, hi posem l’ou i una mica d’aigua. Amassem fins aconseguir una pasta compacta, que no se’ns enganxi i sigui fàcil de treballar.

Estirem la massa amb el corrĂł i tallem les galetes amb les formes que vulguem.

Acabem pintant amb rovell d’ou i les anem posant en una safata protegida amb paper de forn.

Enfornem deu minuts a 180ÂşC. Un cop fredes, ja les podrem menjar.

Etiquetes: , ,
Publicat a ada parellada, biografia, General, nens, postres i pastisseria | 14 comentaris »

A mi que no em vinguin ni amb sermons ni amb pastilles

dilluns, 28/02/2011

Només pensar que em podia haver dedicat a la medecina, com li hauria agradat al meu pare, em venen tremolors. No perquè no m’agradin els metges, al contrari, els tinc moltíssim respecte; de fet, quan jo era petita el què deia el metge començava a tenir molt més prestigi que el que deia el mossèn. I això és molta, però molta, credibilitat. A casa, el meu pare, que li agradava tenir-ho tot ben lligat, tenia com a millors amics un mossèn – un petó des de la terra, Pare Maymó – un metge – un petó Pius! – i un dentista – un petó allà on siguis Oriol Muntanya-.

Doncs tornant al tema, que dono més voltes que un sucre d’aquells de núvol rosa, de fira, els metges són un col·lectiu al que tinc gran simpatia, no només pel seu prestigi, sinó perquè Semproniana està al costat de l’Hospital Clínic, i això es tradueix en gran afluència de metges al restaurant. I són tots molt simpàtics. També venen moltes infermeres, i també personal administratiu del Clínic. I, què voleu que us digui? Són tots molt simpàtics, sí.

I ara que he dit això…..torno a dir que estic contenta de no haver estudiat medecina i, en canvi, estic molt contenta d’haver acabat dedicant-me a la cuina. Perquè els pobres metges no acaben mai la feina, mai. A mĂ©s d’haver d’estar prĂ cticament sempre connectats, quan van a festes socials, excursions per la muntanya, sopars amb amics Ă­ntims o al casament de la cunyada, a tot arreu on van els fan sempre treballar. Estan a punt de mossegar el canapè de salmĂł fumat i anet quan s’acosta el sogre de la mare de la tieta Emilia, i patapam, consulta al canto: – Escolta, tu que ets metge, tinc enceilofabremo supino, què haig de prendre? –

I Ă©s clar, llavors, costa que el canapè de salmĂł fumat amb anet t’entri bĂ©. Encara podria ser pitjor, sĂ­. Podria passar que el sogre de la tia de la germana d’en LluĂ­s, vinguĂ©s corrents a ensenyar-li al metge que estĂ  a punt d’endrapar un canapè de salmĂł fumat amb anet, l’evoluciĂł d’aquell gra de pus que tenia a la cama que gairebĂ© es va transformar en una gangrena mĂşltiple. Llavors, ni el canapè de salmĂł fumat amb anet ni el llagostĂ­ de Vinaròs. No entra res….o potser sĂ­, perquè sinĂł els metges estarien desnodrits o fets una somaia, i en canvi els veig prou bĂ©, deu ser que al final t’avens a tot. Però jo, davant la possibilitat de no poder menjar mai mĂ©s canapès de salmĂł fumat amb anet o llagostins de Vinaròs, amb tranquil·litat, vaig optar per no fer la carrera de medecina.

En canvi, ai las!, amb la meva feina, les converses són la mar d’entretingudes. Tot comença amb les malalties – grips, celiaquies i mals de caps -. Però de seguida, la conversa es distreu i s’encamina sense guia a la cuina. Fins que tothom parla dels restaurants, els menús, els àpats i les receptes. A tot arreu on vaig, m’expliquen una recepta o una altra. M’encanta.

Fins i tot, l’altre dia em van explicar una recepta al vestuari del club. La MªAngeles, que se’n cuida de que el vestuari funcioni a la perfecció, em va explicar una recepta de xocolata, que ella la fa per Nadal i jo la vaig fer l’altre dia, en ple mes de febrer, un pèl modificada, i tothom va quedar més que content.

Es tracta d’una mena de torró de xocolata. Necessitem uns 200 gr. De fruita seca variada (avellanes, nous, ametlles i panses), 80 gr. de llard de porc de boníssima qualitat i 500 gr. de xocolata negra.

Fas fondre la xocolata i el llard de porc, al bany maria, afegeixes la fruita seca trinxada i emmotlles fins que prengui.

Jo vaig acabar el “pastisset de xocolata” amb una capa cruixent de xocolata. Simplement fonent 50 gr. de xocolata i banyar-hi 100 gr. de cereals d’esmorzar (tipus Corn Flakes). Jo ho faig a ull, però la qüestió és que no hi hagi molta xocolata, perquè es tracta d’un bany fi de xocolata. Un cop ben arrebossat, poso sobre la capa de xocolata amb fruita seca, que encara és calenta. I ho deixo refredar fins que qualla bé.

Ho acompanyo amb crema anglesa i uns grills de taronja

DSC01522.JPG

la recepta que em va donar la Mari Angeles al vestuari del club

Etiquetes: , ,
Publicat a Cuina tradicional, postres i pastisseria | 4 comentaris »

Els Ă pats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. SĂłn els senyals de les dues setmanes prèvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitència autoimposada, sinĂł, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equaciĂł matemĂ tica impossible, però quan fem recompte, ens preguntem: – però com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bé, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjó la decoració humana del local.  I cada grup és un món, que ens manté amb la imaginació ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. Però els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquè al triar es senten molt responsables i, és clar, volen el millor per aquell àpat que només fan un cop l’any i tothom està molt il·lusionat.  Per això, quan ens venen a veure per triar el menú, mai acaben escollint els menús que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i això és molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquè fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: Què els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És això el què volien?

I com que la memòria és selectiva, gairebé sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comès i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un èxit per a el grup i per a nosaltres. El què sí que és cert és que en cada àpat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoració del restaurant.

Doncs, gràcies a un àpat d’empresa, som uns autèntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment és una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquè no vinguin amb talons de vint centímetres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i també un cuiner de suport (perquè en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup té, aproximadament, una hora per fer el plat que té assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquè el presenti. No cal dir que les presentacions són hilarants i que la creativitat dels participants és insuperable (gairebé sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domèstica, tot i ser plats festius, perquè els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dĂ tils

P8230020.JPG

concentraciĂł mĂ xima en un llagostĂ­

P8230023.JPG

aixĂ­ s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artĂ­stica de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomĂ quet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romanĂ­

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bé.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinès. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocció i immediatament després, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquè perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el puré en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dĂ tils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscĂşs

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dĂ tils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a màxima potència. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ºC.

Rehidratem el cuscús. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscús amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablé sobre el cuscús i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata lĂ­quida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 200ÂşC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a pla dels Ă ngels, postres i pastisseria, Receptes, Semproniana, Tallers | 5 comentaris »

Nadal 2.0…..10

dimecres, 8/12/2010

Nadal és sinònim a família i ens agrada fer el mateix de sempre, volem ser fidels a la tradició. Si unim família amb tradició i ho traslladem al tema que sempre ens ocupa, això és, la cuina, el resultat és explosiu: molta gent a casa menjant plats “tradicionals”, de cocció eterna.

Moltes famílies actuals han optat per la compra dels plats de sempre en botigues especialitzades o anar a passar les festes assenyalades al restaurant. En una opció o en una altra, s’exigeix que el menú sigui el de sempre.

Ahir vaig gravar un programa especial per a VOTV (Vallès Oriental Televisió) oferint idees pels àpats de Nadal. He volgut fer un cop de Nadal i capgirar la tradició. No pretenc menjar gaspatxo per Nadal en comptes de sopa de galets, però si que proposo donar un tomb als plats de sempre, un nou aire, que els faci més moderns, més adequats als temps actuals: coccions més curtes, lleugeres, fàcils, divertides i originals.

P7270020.JPG

l'Albert, gravant els plats i, de fet, tot el programa especial de Nadal per a VOTV

En el meu menĂş de Nadal no hi falta de res:

  • Un aperitiu que doni “el pego”, sense haver de treballar gaire: terrina de foiegras amb escarola i vinagreta de mel i soja
  • Un plat tradicional actualitzat:  canelons de bolets i castanyes, beixamel de ceps i oli de tòfona.
  • Un producte de sempre, versiĂł lleugera: guatlles amb poma
  • Unes postres de restes: crema de torrĂł dins d’una neula, salsa de xocolata i taronja

 

P.D. Perdoneu-me les fotografies que sĂłn…..com sempre, un desastre.

TERRINA DE FETGE AMB ESCAROLA

Ens cal un fetge d’ànec de 500 gr. Aproximadament

Sal, pebre, sucre

Brandi

Desnervem el fetge d’ànec i el deixem en aigua freda durant una hora. L’assequem i l’assaonem amb una culleradeta de sal, un pessic generós de pebre, un pessic de sucre i 4 cullerades soperes de brandi. El reconstruïm i l’emboliquem amb plàstic film, com si fos un caramel. Lliguem   els extrems amb un nus sense aire en l’interior. Coem al microones, al 100%, 40 segons + 1 minut de repòs + 40 segons més. Deixem refredar i refrigerem un dia abans de menjar.

Netegem l’escarola i la tallem menuda, fem una vinagreta barrejant la mateixa proporció de mel i de soja. Amanim l’escarola. Tallem la terrina i posem una mica d’escarola amanida a sobre.

CRUIXENT DE GAMBES AMB FAVES I CARXOFES

Dues llesques de pa de motlle

6 gambes

2 carxofes

Un pot de faves tendres en conserva

Quatre grans d’all

Oli d’oliva

Pelem les gambes, els traiem l’intestí. Estirem un quadrat de plàstic film i a sobre capicuem dues gambes. Posem un altre quadrat de plàstic film a sobre i aixafem amb una fusta, fins aconseguir un carpaccio. Congelem.

Posem els caps i les pells de les gambes en una cassola, cobertes d’oli d’oliva, amb tres grans d’all pelats i tallats de qualsevol manera. Comencem a foc una mica potent i quan veiem que comença a coure, abaixem el foc al mínim, mínim i deixem que confiti. Comencem potent perquè els caps deixin anar el seu ju, però després volem que treguin tot el seu perfum.

Estirem un pa de motlle amb un corrĂł i el torrem al forn. Ha de quedar cruixent.

Traiem les fulles verdes de la carxofa i la tallem molt fina. La ruixem amb unes gotes de suc de llimona.

Posem la carxofa sobre el pa cruixent. A sobre, hi posem la làmina de gambes congelada, unes favetes en oli i un dàtil tallat primet. Finalment amanim amb l’oli de gambes i ho salem lleugerament.

CANELONS DE BOLETS I CASTANYES, BEIXAMEL DE CEPS I OLI DE TĂ’FONA

20 plaques de canelĂł

2 porros

50 gr. de pinyons

400 gr. de bolets carnosos

50 gr. de mantega

10 castanyes

50 ml d’Oporto

Sal i pebre

oli

Per la beixamel

4 ceps secs

50 gr. de mantega

50 gr. de farina

500 ml de llet

60 gr de formatge emmental

Sal

Nou moscada

Posem els ceps a hidratar en aigua tèbia.

Pelem i piquem la part blanca dels porros i els ofeguem, a foc lent, en una cassola amb una barreja de mantega i oli. Quan siguin tendres, afegim els bolets nets i tallats a trossos, sal i pebre.

Apugem el foc i saltem perquè els bolets perdin l’aigua. Afegim l’Oporto i les castanyes, pelades i picades. Deixem reduir. Salpebrem.

Preparem la beixamel. Saltem els ceps en una paella amb la mantega. Quan siguin cuits, afegim la farina. La torrem i hi vessem la llet, a poc a poc, a mesura que anem batent, per evitar que es formin grumolls fins que prengui la consistència desitjada – es millor que quedi lleugerament líquida –. Salem.

Bullim les plaques de canelĂł en abundant aigua amb sal, durant uns quinze minuts. Colem, refresquem i estirem les plaques de canelĂł sobre un drap net.

Les farcim amb els bolets i els emboliquem amb cura.

Quan els vulguem menjar, escalfem els canelons, tapats amb plàstic film, al microones, durant un minut. I escalfem la beixamel, també al microones. Servim el plat

En una safata que pugui anar al forn, posem una base de beixamel, els canelons ben arrenglerats i acabem amb més beixamel  i amb un rajolí d’oli de tòfona.

GUATLLES FARCIDES DE POMA. Un plat d’au que no atipa.

4 guatlles netes

2 pomes

1 porro

1 ceba

1 pastanaga

1 tomĂ quet

Dues fulles de llorer

3 grans d’all

1 rajolí d’Armagnac

Un raig de vi blanc

Una nou de mantega

Una culleradeta de cafè de farigola en pols

El suc d’una llimona

Sal i pebre

Oli d’oliva

En un recipient barregem una fulla de llorer, un all pelat i tallat, el suc d’una llimona, sal i pebre. Piquem fins que es faci una pasta. Introduïm aquesta barreja dins les guatlles, fregant l’interior perquè quedi ben embetumat.

Introduïm a l’interior de les guatlles, les pomes pelades i tallades a dauets, un rajolí d’Armagnac, una mica de farigola en pols i salpebrem.

Pelem i tallem la ceba, el tomàquet, els grans d’all pelats, una fulla de llorer, la pastanaga i el porro i ho posem en una safata de forn amb un raig d’oli. A sobre posem les guatlles farcides i les coem al forn preescalfat a 170ºC durant una hora. Hem de tenir la precaució d’anar mullant-les amb el seu propi ju.

Retirem les guatlles, posem una mica de farina sobre les verdures, mullem amb una mica de vi blanc i deixem coure uns cinc minuts més. Passem totes les verdures pel colador xinès, rectifiquem de sal, i afegim una nou de mantega amb la que emulsionarem la salsa.

Presentem les guatlles senceres amb la salsa.

CREMA DE TORRĂ“, NEULES, XOCOLATA I TARONJA

Un torrĂł de Xixona

Dos natilles o cremes catalanes

Una taronja

100 gr. De cobertura de xocolata

25 gr. De sucre

Un paquet de neules gruixudes, de forat gros

Ratllem la pell de la taronja i la coem amb sucre i aigua fins que quedi una salseta de taronja.

Pelem bé les taronges.

Triturem les natilles amb el torró de Xixona i ho posem dins d’una mànega pastissera.

Farcim les neules.

Fonem la xocolata, amb una mica d’aigua, fent una salsa de xocolata.

Servim les neules, amb la xocolata, acompanyada de la salsa de xocolata, uns grills de taronja i una mica de salsa de pell de taronja.

 

P7270015.JPG
això representa que és la coca de gambes, carxofes, faves i dàtils

                     P7270018.JPG

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a ada parellada, Amanides, Cuina tradicional, General, postres i pastisseria, Receptes | 7 comentaris »

Cuinar sense cuina

divendres, 3/12/2010

Doncs com us explicava en el darrer post, he fet una gira per diversos centres del Corte Inglés, per presentar el llibre “Com fet a casa”, i cuinar algunes de les receptes, que es fan sense cuina ni res de res.

Val a dir que l’afluència de pĂşblic va ser espectacular, impressionant, fins a 130 persones es van aplegar al Corte InglĂ©s de Sabadell. Cal dir, tambĂ©, que em vaig posar molt nerviosa davant tantes persones, i que alguna pĂ­fia vaig fer. Però, quan ja havia rodat pels sis centres restants, el taller va quedar rodonet. O sigui, que ja ho sabeu, si us cal un taller de cuina sense cuina ni aixeta, allĂ  vaig jo amb els meus aperos…..

DSCF0008 (2).JPG    DSCF0002 (2).JPG    DSCF0004.JPG DSCF0003.JPG

El millor de la gira ha estat que a cada Corte Inglés m’he nodrit de noves receptes, d’idees sensacionals. A Sabadell, m’explicaven un pollastre amb prunes i pomes. Es tracta d’un pollastre a l’ast, dels que vénen envasats al buit. Al líquid que queda a la bossa, hi hidraten unes prunes seques, hi afegeixen una mica de ceba confitada i, finalment, unes pomes. Tot plegat ho fan coure fins que queda amalgamat. Trossegem el pollastre, l’escalfem i el servim amb les prunes i la poma.

A Cornellà m’explicaven una recepta de llobarro amb olivada. El llobarro, obert i untat amb olivada, com si fos el farcit d’un entrepà i cuit al forn, quinze minuts, a 180ºC. L’acompanyem d’un llit de patata i ceba, tallada molt fina.

A Can DragĂł em deien que el torrĂł tou sobrer de les festes de Nadal era ideal per fer el romesco. En comptes de triturar-hi ametlla, hi posen un tros de torrĂł.

Sensacionals idees que van rivalitzar i, fins i tot, guanyar a les meves propostes.

 

Torrada de figues i pernil.

4 llesques de pa de motlle sense crosta

100 gr. de formatge d’untar, tipus Philadelphia

50 gr. de pernil serrĂ 

8 figues

Orenga

Pebre vermell picant

Estirem el pa de motlle amb un corrĂł. Ha de quedar ben fi. El torrem al forn, a 180ÂşC, uns cinc minuts.

Mentrestant, barregem el formatge d’untar amb una cullerada d’orenga i una culleradeta de pebre vermell picant.

Tallem les figues a lĂ mines, no molt gruixudes.

Untem la torrada amb el formatge d’untar, cobrim amb làmines de figues i acabem amb unes làmines de pernil. Servim immediatament, ja que de un altre forma, el pa s’estovaria excessivament.

En el cas de que no tinguem ganes, temps ni paciència per fer la torrada de pa de motlle, podem substituir-la per una torrada comprada. I com de figues no n’hi ha tot l’any, també podem substituir-les per un altre fruita, per exemple, amb unes làmines de raïm negre, meló, o unes làmines de papaia. La qüestió és trobar-hi un toc fresc.

 

Amanida de mango amb chatka i vinagreta de fruits vermells

1 mango no massa madur

Un pot de chatka o una bossa de surimi ratllat

Una bossa d’herba de canonges

Flor de sal

50 gr. de melmelada de gerds

Un raig de vinagre

100 ml d’oli d’oliva

Pelem el mango i el tallem a làmines fines, rectangulars, de manera que ens quedi en forma de caneló quan l’enrotllem sobre sí mateix.

Posem una cullerada de chatka en el centre de la lĂ mina de mango i enrotllem sobre sĂ­ mateix.

Preparem la vinagreta de gerds, simplement dissolent la melmelada de gerds amb un raig de vinagre. Emulsionem amb un raig d’oli.

En el cas que no tinguem màquina de tallar embotit o el mango estigui molt madur, trinxem el mango i el posem en la base d’un motlle d’aquells metàl·lics foradats per tots dos cantons. Amanim amb una mica de vinagreta de fruits vermells i acabem amb el surimi ratllat.

També podem fer quadradets de mango, fem un forat amb un estri d’aquells de fer boles de meló, on hi posarem una gota de vinagreta de fruits vermells. A sobre, hi posem el surimi ratllat.

Acompanyem amb canonges, amanits amb la vinagreta de fruits vermells i una mica de flor de sal.

Coca de carxofes i tomĂ quet

1 paquet de tarteletes de pasta brisa 

1 pot de paté de carxofa

1 tomĂ quet gran i carnĂłs

Una llauna de 48 gr. d’anxoves en oli

Una cullerada sopera de sèsam torrat

Una cullerada d’olivada

 

És tan senzill com pelar el tomàquet, buidar les llavors i tallar-lo a daus.

Farcir les tartaletes amb una cullerada generosa de paté de carxofa, uns daus de tomàquet, una anxova en cada tartalete i una petita cullerada d’olivada. Amanim amb una mica d’oli de les anxoves. Espolsem sèsam torrat per sobre i ja estarà a punt per menjar.

No li afegirem sal, perquè l’anxova i l’olivada són suficientment salades. Tot i això, es pot afegir una mica de sal a sobre el tomàquet.

Postres rĂ pides de taronja

4 natilles

2 taronges grans

Un tros de xocolata

Tallem la taronja de manera que no quedi res de la part blanca. La distribuïm tapant la base del plat que anirà a la taula. A sobre col·loquem un parell de cullerades de natilles, ben disposades i ratllem xocolata per sobre.

Podem substituir la taronja per qualsevol un altre fruita: poma, plàtan, nespres o pinya. Totes les fruites queden bé amb les natilles, però la taronja és un bon contrapunt per les natilles, tant pel seu color com pel gust, ja que la seva natural acidesa ajuda a equilibrar la dolçor de les natilles.

Aquestes són unes postres tremendament senzilles, per tant és molt important com les presentem al plat, com les col·loquem perquè quedin vistoses i atractives. Una pura qüestió d’estilisme.

Si ens ha quedat una barra de torrĂł tou al rebost, la triturem amb dues natilles i posem la crema en una mĂ niga pastissera. Farcim unes neules de broc gros i les disposem sobre una salsa de xocolata. Acabem amb uns grills de taronja.

Com sempre, ni una fotografia…..

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a ada parellada, llibres, postres i pastisseria, Receptes, Tallers | 2 comentaris »

Halloween, huesos de santo & panellets

dilluns, 1/11/2010

Mig país està entusiasmat de passar la nit del 31 cridant “truco o trato”, disfressat de nòvia cadàver i ballant com un esquelet amb una carbassa amb dents monstruoses, i la resta del país està horroritzat de veure com les nostres moribundes tradicions moren lànguidament en la nit dels morts vivents.

Abans de continuar amb dissertacions diverses, em posiciono: a mi no m’importa que Halloween s’hagi instal·lat en les nostres vides amb total naturalitat. Tot el què sigui festa i faci frissar el món sense fer mal a ningú, ha de ser benvingut sense embuts ni prevencions. Al meu parer, Halloween pot conviure feliçment amb la castanyera, i augmentar la festa, de la mateixa manera que l’arbre de Nadal conviu amb el Jesuset, el Pare Noel, els mitjons, els torrons i el patge Sulyman.

Aquest nostre país és un país fort i potent, en quant a les tradicions, som un país que sap que Halloween és una festa estrangera que hem deixat entrar perquè ens diverteix, i per això l’anomenem amb el seu nom autòcton i no li diem Xalogüin (pronunciïs amb “xeix”, siusplau). És una festa que suma, que fa ballar a la castanyera, tot menjant panellets i moniatos. En resum la festa es basa en el següent: disfressar-se de mort vivent, pintar-se la cara amb sang i cicatrius, anar de casa en casa demanant duros tot dient “truc o tracte”, amb una castanya en una mà i un panellet a l’altre. Per tant, la diversió juntament amb la teca del país que, de fet, és en l’únic que es basava la castanyada, en menjar dos panellets i tres castanyes.

He passat la castanyada a Vigo (coses de ser mare de navegant d’Optimist) i, en una pastisseria de la ciutat de les Ries Gallegues, a l’aparador hi havia exposat una enorme safata de panellets de pinyons. Al preguntar a la mestressa si el panellet era un dolç tĂ­pic de Vigo, la cara d’estupefacciĂł va ser brutal: – ¡Ainda non! – i aquĂ­ va acabar el diĂ leg (la dona era eixuta en paraules). – ÂżY como les llaman aquĂ­? – vaig preguntar.

P1010007.JPG

panellets de Vigo, amb aroma de les Rias

-          Bueno. Pues con su nombre, “panellet”. A los croissants les llamamos croissants, no les vamos a traducir, ¿Verdad?; pues a los panellets, les llamamos panellets.

Ha quedat clar, oi?

huesos de santo, el dolç típic d'aquestes festes a Galicia

Doncs això, que als gallecs els agrada els panellets i els fan i punt. Però no deixen de fer els “huesos de santo”, un massapà farcit, típic d’aquestes dates, i bunyols de crema, Halloween i festes de meigas. Tot hi cap, això sí conservant el nom, perquè quedi clar que els panellets no són d’allà.

El pa amb tomàquet també els agrada, tant que en un restaurant li han dedicat un lloc destacat en la pissarra de l’entrada, amb el nom autòcton de “pa tumaka”. Toma ya! Visca Jaluin!

P1010014.JPG

Tapas típicas galleguiñas

Publicat a biografia, Cuina tradicional, General, postres i pastisseria, viatges | 20 comentaris »

|1|2|