Somriu, riu, parla. Vital i molt predisposada a passar-ho bé. El seu lema és “estar contenta”. Això sí que és una bona manera d’afrontar la vida.

Amb la carta a la mà….

No sé què triar, m’ho menjaria tot. Mai m’ha passat de dir que no m’hi cap. Sóc una persona que tinc gana. A més no hi ha res que no m’agradi, res…potser arrufo el nas amb els menuts, però també els menjaria

Quin aliment no faltaria mai a casa teva?

La pasta. És tan versàtil que en podria menjar cada dia sense cansar-me’n. I l’arròs, que em transporta a casa de les àvies.

Quan es parla de menjar sempre surten les àvies!

I les meves dues iaies coincideixen amb l’arròs! Divideixo els menjars en bons i en entranyables. L’arròs amb galeres i crancs és bo, boníssim; el cuina l’àvia Pepita, una excel·lent cuinera. L’arròs bullit fins l’extenuació, gairebé desfet, és entranyable, i és territori de l’àvia Isabel.

Com és l’arròs de l’àvia Pepita?

Només de peix, res de costella ni de conill. Gràcies a l’àvia Pepita sé menjar com cal galeres i crancs, i les espines no em fan cap angúnia. És molt important! Perquè hi ha molts peixos saborosos que no es mengen per les espines. Jo he ensenyat a menjar-ne als meus fills i per a ells les espines no són cap pega, ni els fa mandra.

I la mare no és protagonista dels teus records alimentaris?

Mira, recordo quan tenia uns deu anys, a Mallorca, un estiu, uns fideus gruixuts, amb caldet de peix. Va ser un clic a la meva vida. A partir d’aquell moment vaig gaudir del “menjar de grans”.

Què vols dir?

Que a partir d’aquell moment el meu pare sempre deia una frase que a la meva germana i a mi ens feia molta gràcia “què barates em sortíeu quan no havíeu descobert els escamarlans i encara gaudíeu del pollastre arrebossat!”

Dinaves a l’escola?

Com que a Badalona tot està a tocar, l’escola pública estava molt a la vora de casa l’àvia Pepita i dinàvem a casa seva. Com ens peixava!! Ens ho feia menjar tot! No faltava mai dos plats i un bol d’amanida al mig de la taula! Però no em suposava cap trauma, eh? Sempre he estat bona menjadora

T’agrada menjar?

Sí, gaudeixo molt. I tinc gana. Si haig de fer alguna cosa important, sempre procuro fer-ho després de menjar, perquè sinó no estic d’humor. Primer mengem i, després, si cal, discutim.

I cuinar?

Ep! Estàs al davant d’una gran pinxe de cuina! El meu marit, en Martí, és un apassionat de la cuina. Gairebé és un professional! Té títol i tot. Va fer un curs d’un any a l’escola Hoffmann. La veritat és que a casa mengem de meravella. Em cuiden molt. La meva especialitat són les postres

Fas servir llibres de cuina?

No gaire. Ara bé, el llibre de la Montse Seguí, Cuinar és Senzill és infalible! D’aquest llibre en faig un soufflé de formatge que surt fins i tot en circumstàncies extremes! Una vegada se’ns va acabar l’ampolla de butà a mitja cocció del soufflé i va sortir bé!

Soufflé, títols de cuina…la vostra nevera deu fer molt goig!

Sí. Cada dissabte anem a comprar a plaça: el peix i els llegums…Mmmm! Cada vegada m’agraden més els llegums, al congelador de casa no hi falta mai, mai, uns cigrons cuits. És un sopar deliciós: cigrons amb un raig d’oli. Valorem molt la qualitat. Ja sé que hi ha congelats excepcionals, però jo mai he comprat un peix congelat.

Ni les gambes?

Les gambes, sempre fresques. Per això no en mengem sovint, però quan en comprem fem una gran festa. El millor, el cap xuclat!

I les verdures?

Estic abonada al servei a domicili d’una cistella d’un pagès que fa verdures ecològiques. M’agrada molt, perquè sé d’on ve i valoro molt el producte de proximitat, i també m’agrada la “sorpresa” de no saber què vindrà a la cistella, et fa ser molt més creatiu a l’hora de cuinar.

I la carn? No me n’has parlat?

Som poc carnívors. En comprem, clar que sí, però a mi cada vegada em ve menys de gust. M’agrada molt, però en menjo poc. I el meu marit considera que als vespres, com a mínim, un cop la setmana hem de sopar sense tall. Llavors, cuina unes llenties amb arròs, que ja són prou proteïna. Ara bé, hi ha dies que el meu cos demana carn. Llavors truco al Toni Puntí i li dic, necessito menjar un entrecot! S’ha d’escoltar el cos, el meu avi era metge i sempre ho deia.

Prioritzes la salut en els teus àpats?

A veure…jo sempre he prioritzar menjar el què em ve de gust. Un dia menjaré un foie a la sal, i jo sé que no es pot menjar cada dia. La salut està en la mesura i una dieta saludable és molt plaent.

A aquest turbot li falta una mica de sal….

Per a mi no! No sóc de menjars forts. Si a l’amanida hi poso un bon oli i un vinagre potent, m’estalvio la sal!

Com comença el dia la Lídia Heredia?

L’esmorzar és important: salat i dolç. Un entrepà, suc de taronja i, si és dia de festa, també una ensaïmada! Si estem amb amics, l’esmorzar es pot allargar moltíssim. Els dies de cada dia, torrades amb mantega i melmelada. Em sembla un esmorzar molt ben trobat.

Ets de berenar?

Quan tens fills, el berenar torna a la teva vida. A Badalona fan el minisuís, tot el plaer de la xocolata amb nata, en la versió adaptada a les necessitats actuals.

Curiosa amb el menjar? T’agrada la cuina étnica?

A res dic que no. Tot ho tasto. Els picants em costen una mica. Però quan viatgem, la part gastronòmica ens atrau molt. Als viatges no hi falta mai, mai, una visita al mercat. Tant en els països exòtics com aquí al costat. A França, per exemple, és una delícia visitar, no només els mercats, sinó també els supermercats!

Aprofitaries la taula per convèncer a algú?

Ui, la paraula convèncer no m’agrada gens. I no, crec que la taula és un espai per passar-ho bé i no per negociar. Primer s’ha de dinar…i a l’hora dels cafès, si és el cas, és el moment de treballar…

I amb qui no seuries mai a taula?

Amb un pesat. Com que m’aprecio tant el menjar, evito les situacions que no em fan estar bé.

Fas alguna dieta? Què fas per estar tan estupenda?

Estar sempre contenta. I el menjar m’ho fa estar! No segueixo dietes ni tinc cap mètode secret, si és això el què preguntaves.

Si estigués a les teves mans, què canviaries en aquest món (des del punt de vista alimentari)

Doncs està clar que procuraria que els aliments arribessin a tothom. Em sembla horrible que es facin incursions per anar a la lluna, mentre hi ha gent que passa gana. Jo sóc partidària del producte de proximitat i ecològic, però comprenc la cria intensiva i el conreu extensiu per tal que tothom tingui aliments a l’abast.

El teu refrany alimentari de capçalera?

Recordo molt al meu avi que sempre deia “No comer por haber comido, no hay nada perdido”

Té o cafè?

Un cafè!! M’encantaria que m’agradés el té…però no ho aconsegueixo. En canvi, sóc molt cafetera!

Per cert, Ada, el dinar, molt bo…S’ha de dir! Si jo no li dic a la meva àvia Pepita si és bo o no, s’enfada, i amb raó! S’ha de valorar la feina a la cuina!

Menú degustació:

• Zapping: una mica de tot
• Turbot a la planxa amb olivada i carxofes
• Magret d’ànec amb poma
• Pastís clàssic de formatge