Arxiu de la categoria ‘nens’

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però Ă©s una magnĂ­fica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

AquĂ­ teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomĂ quet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elĂ stica. Estirem amb un corrĂł, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter Ă©s fonamental, Ă©s un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! AquĂ­ teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- Ă©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. MĂ©s avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, Ă©s Ăşnic al mĂłn i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anĂ vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia Ă©s què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemĂ  (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no Ă©s que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests Ăşltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitĂłs en la seva ediciĂł junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat Ă©s que no hi tinc res en contra, mĂ©s aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un mĂłn, el de la gastronomia i l’alimentaciĂł, que em fascina. Però el Patacutxi Ă©s fruit, com us deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en famĂ­lia al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veĂŻns de taula;  demanĂ vem capcots el compte i marxĂ vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejĂ vem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en famĂ­lia…. Com ja vaig explicar en una ocasiĂł a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sĂ­ que els agrada, però allargar-ho durant mĂ©s d’una hora els Ă©s una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lĂşdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultĂ nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, desprĂ©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procĂ©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el mĂ©s important, s’ho passin bĂ© en un restaurant. SĂłn 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la famĂ­lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, Ă©s l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bĂ©, he de dir que des d’aleshores, -15 Ăł 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creaciĂł de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia Ă©s diferent perquè, tot i que la quitxalla tĂ© uns trets similars a tota arreu, estĂ  composada d’individus Ăşnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Ă€ngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la PrevenciĂł de Residus. Enguany Ă©s l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretĂ©n alertar i sensibilitzar a la poblaciĂł sobre la quantitat d’aliments Ăştils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estĂ ndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la FundaciĂł Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuĂŻtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments Ăştils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnĂ­fica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, aixĂ­ com casos prĂ ctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, matĂł i avellanes, i una copeta de galeta, plĂ tan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATĂ“ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del matĂł perquè de tots els formatges Ă©s el de caducitat mĂ©s curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com Ă©s el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dĂłna nutrients, sabor i textura, absolutament necessĂ ria en un plat tan tou com les creps amb espinacs i matĂł.

Les creps sĂłn un gran recurs per aprofitar restes d’altres Ă pats. SĂłn fĂ cils i rĂ pides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinĂ ries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de matĂł

100 gr. de parmesĂ  ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Brasil, despierta, un profesor vale más que Neymar

dissabte, 13/09/2014

Des del dia 14 de juny, quan es va celebrar la manifestaciĂł convocada per la plataforma SOMESCOLA contra els Ă tacs del catalĂ  a l’escola, que vull publicar aquest article. Hi vaig anar perquè crec fermament en el model educatiu del nostre paĂ­s, i perquè quan a casa es mobilitzen, jo m’hi afegeixo. Jo jugo amb els de casa. Avui, quan estem a punt d’estrenar el nou curs escolar, vull recuperar els arguments que em neguitejaven aquells dies.

A la manifestaciĂł vaig conèixer l’Enric, pianista i pedagog, implicat polĂ­ticament amb el paĂ­s i, tambĂ©, amb la formaciĂł polĂ­tica amb qui combrega. Amb l’Enric vam parlar d’escola i, Ă©sclar, vam acabar parlant d’una part fonamental de l’escola: els mestres i els professors.

A casa em pregunten: I a tu? Qui t’ha manat escriure aquest post? El teu no Ă©s un bloc de cuina? No t’emmerdis!

Però com que aquesta entrada tĂ© molta lletra estic convençuda que molt poca gent la llegirĂ , de manera que dirĂ© tot el que em vingui de gust i llavors ja em barallarĂ© amb els quatre que no hi estiguin d’acord.

I aquĂ­ estic, escrivint sobre allò que ningĂş m’ha manat fer. Emmerdant-me fins el capdamunt, desobeint, insubmisa, a les directrius del meu bloc, que ha de versar sobre cuina i sobre gastronomia. Escric sobre escola i sobre mestres i professors perquè em preocupa. Sobretot em preocupen els mestres. Que vagi per endavant que crec que aquest Ă©s un col·lectiu que hauria de tenir un estatus definitori, un prestigi insuperable, no debades sĂłn els fonaments de la nostra cultura, del nostre paĂ­s, de la nostra societat. Em preocupa haver escoltat, alguna d’altra vegada, que una de les raons de la tria de la professiĂł Ă©s la comoditat horĂ ria i les vacances dilatades. Em preocupa que alguns mestres no destinin el temps que no sĂłn a l’escola per continuar formant-se. Em preocupa que alguns pares vegin al mestre com l’enemic a batre, i no com a la persona que Ă©s complement imprescindible en l’educaciĂł completa de l’infant. TambĂ© em preocupa, i molt, els pares que deleguen totes les vessants de l’educaciĂł dels seus infants als mestres

Em preocupa que la professiĂł de mestre no tingui el prestigi que hauria de tenir. Parlo de prestigi social. Ser mestre no et fa lligar a la discoteca. Ser mestre no et fa ser convidat a les festes glamuroses. Direu que això no tĂ© cap importĂ ncia, que parlo de banalitats, i de vanitats, que el prestigi no es mesura a la discoteca ni a les festes glamuroses. Ja teniu raĂł, sĂ­. El prestigi no es mesura a les discoteques ni a les festes glamouroses, clar que no. Potser es mesura a les aules magnes, o a les contraportades dels diaris, o a les portades de les revistes del cor. No ho sĂ© on Ă©s que es mesura el prestigi. Però en molts pocs llocs he vist idolatrar els mestres. I en canvi sĂ­ que hi he vist admirar als metges, escriptors, actors, cantants, filòsofs, pintors, banquers, economistes de jaquetes virolades, advocats, jutges, arquitectes, dissenyadors de moda, dissenyadors grĂ fics i de tota mena, empresaris variats i, per descomptat, cuiners…sense voler tirar pedres sobre el meu propi terrat i feliç que els cuiners tinguem aquesta edat d’or. SĂ­ que Ă©s cert que ara els cuiners tenen un prestigi superlatiu i això es reflecteix en, com deia, tota mena d’entrevistes, portades i fotografies a revistes de tot tipus, i un lloc destacat a les festes glamuroses.   I tot i que no sigui un termòmetre seriĂłs del prestigi, sĂ­ que Ă©s cert que una dècada ençà el mĂ©s efectiu per lligar a una discoteca Ă©s dir que et dediques a la cuina.

En el llistat exhaustiu que he fet sobre els oficis guays, heu notat que no he parlat de futbolistes. És el summum dels oficis amb glamour, prestigi i peles. Adorats per la resta d’humans i millor pagats, qui no voldria ser futbolista! AquĂ­ rau el tema, voler ser, per tots els mitjans, mestre.

He deixat l’ofici dels futbolistes per el final de la patuleiada perquè he pensat en aquella magnĂ­fica frase que els mestres del Brasil clamaven fa uns mesos per reclamar millores laborals.

Brasil, despierta, vale más un profesor que Neymar

No pot haver una frase més encertada, més punyent, més clara i més clarivident. Brasil, DESPERTA, un professor és el que més val.

El poble va adaptar la frase de Mao Tse Dong “la religiĂł Ă©s l’opi dels pobres” per “el fĂştbol Ă©s l’opi dels pobles”. L’opi que narcotitza, adorm i exalta, segons el moment, a les masses. O com deien els romans “per a distreure al poble dels problemes que genera l’emperador, els hem de donar pa i circ”. Doncs això mateix, pa i fĂştbol.

El fĂştbol Ă©s l’OPI dels pobles i jo afegeixo: L’educaciĂł Ă©s l’OPINIĂ“ dels pobles.

Catalunya, desperta, un professor Ă©s un tresor

Fem-ho.

Ara que tindrem un paĂ­s per fer, per fer crĂ©ixer, tinguem cura dels nanos. Donem-los potència, donem-los el tresor de l’educaciĂł, donem-los opiniĂł, fem-los forts. Potenciem el professorat, acompanyem-lo en la tasca, admirem-lo i exigim-lo. Exigim-li que estigui despert, amatent i pendent de les tendències mundials educatives, que es formi, que es recicli, que faci recerca i que no adopti els tics del funcionariat.

El tresor que ens farĂ  rics sĂłn els professors. Rics en valors, rics en coneixement i en reconeixement. Un paĂ­s ric Ă©s un paĂ­s potent.

Ep, que no m’oblido que jo em dedico a les cassoles! Però ho havia de dir i ho volia dir.

Demà parlaré de sofregits. Prometo

Unes recomanacions per començar el curs

dimarts , 9/09/2014

14_ara_criatures_tornada a l'escola.jpg

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA és una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar més enllà i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lúdic. Som a l’estiu! I el campus és per, sobretot, passar-ho bé.

Per això ja fa dos anys que el campus se centra en la ciència. Cada taller descobrim un fenomen físic o químic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen físic li atribuïm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiència són que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciència amagada en allò que veuen cada dia, però que gairebé mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen però no observen ni es pregunten quina és la raó per la que un pastís creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos sĂłn immiscibles. No es barregen mai. La molècula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . TĂ© un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No tĂ© polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per això, no sent ni atracciĂł ni repulsiĂł per les molècules d’aigua. L’efecte Ă©s el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  AixĂ­, solament seran solubles en aigua aquelles substĂ ncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiraciĂł dels essers vius.

La proteïna és un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseïna de la llet són proteïnes, són agents emulsionants. És com si aquestes proteïnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: EmulsiĂł aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomĂ quets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomĂ quet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.

 

 

 

Assessorament a Scolarest i un bacallĂ  amb corn-flakes.

dissabte, 9/08/2014

Durant el proper curs, 2014-2015 farĂ© un assessorament gastronòmic i culinari a Scolarest. Aquesta gran empresa estĂ  present a 350 escoles de Catalunya, per tant, no cal fer grans cĂ lculs per pensar quants nens mengen diĂ riament de les seves cuines. La seva ideologia Ă©s cuinar tot el que serveixen a la mateixa escola, Ă©s a dir, s’allunyen del catèring, de l’elaboraciĂł en una cuina central i distribuciĂł posterior a les escoles.

Aquest fet és un avantatge per la qualitat del que es cuina a les escoles, però alhora la diversitat de persones fa que el resultat sigui lleugerament diferent en una escola o en una altra, tot i seguir el mateix receptari.

La meva funció com assessora es basa en idear noves receptes viables a la realitat del menjador escolar i posar-les a la pràctica, amb la formació pertinent al personal de cuina. També tinc la responsabilitat de revisar els menús i mirar de millorar algunes receptes clàssiques.

Idear receptes per a 350 menjadors escolars no és una tasca gens fàcil i, segons he viscut el procés, a vegades una mica desesperant.

Tot i que les cuines estan ben equipades, el personal és limitat i no podem demanar que facin filigranes quan han de cuinar per a 1000 alumnes. A més tot ho cuinen al mateix dia, el que garanteix la frescor del plat però fa més complex les receptes molt elaborades.

Per altra banda, la diversitat de l’alumnat tant per les preferències pròpies com per el pòsit cultural de cada un d’ells limita les “aventures” culinĂ ries i gastronòmiques. Tot plegat afegit a la neofòbia natural dels infants, que en principi rebutgen tot allò que desconeixen o que no estan avesats, tambĂ© fa que hĂ gim de valorar amb molt deteniment quins aliments nous introduĂŻm al menĂş infantil.

Si a tot plegat, hi afegim alguna particularitat tècnica com la que els plats elaborats sĂłn traslladats al self-service, sobre uns banys d’aigua calenta que mantenen l’escalfor però fan que les coccions continuĂŻn el seu procĂ©s, podem concloure que el que cuinen els cuiners de menjadors escolars tĂ© un punt de miraculĂłs.

I jo estic aquĂ­, per donar noves idees. I en cap cas Ă©s qĂĽestiĂł de canviar els ingredients de la pizza o donar un toc diferent als macarrons, sinĂł d’endinsar-me en el tortuĂłs mĂłn dels llegums, les verdures i el peix, els monstres que amenacen la tranquil·litat al menjador.

Una de les receptes que introduirem al menjador escolar durant aquest curs Ă©s aquest bacallĂ  amb corn-flakes. Us passo la recepta, la justificaciĂł i la foto del plat. Tot i això trobareu una explicaciĂł molt ben detallada al web d’Scolarest, amb un vĂ­deo explicatiu. http://www.scolarest.es/

M’ha abellit, però, avançar-vos aquesta recepta perquè la vaig fer a Semproniana i va agradar tant als clients que estic convençuda que tambĂ© serĂ  un èxit a casa vostra.

Raons per les que he triat aquesta recepta:

  • El peix Ă©s el que mĂ©s costa de “solucionar” en un menjador escolar. Per això les meves propostes van encaminades a buscar idees noves amb peix
  • El bacallĂ  tĂ© molt poques espines, per tant Ă©s ideal per als menjadors escolars
  • El fet de combinar-lo amb cornflakes tĂ© dues justificacions. Per una banda introdueixes un aliment “proper i estimat” per l’infant, i que li’n dĂłna un toc lĂşdic. Per altra banda, el punt dolç del cornflakes equilibra la possible salabror del bacallĂ 
  • Que ho hagi tallat a dauets petits no Ă©s una qĂĽestiĂł estètica ni un caprici. He comprovat que als infants Ă©s millor posar-los el menjar en petites porcions, que no en un Ăşnic tros. AixĂ­, a mida que van menjant porcions, van assolint petits objectius. Tinc un record horrorĂłs de quan jo era menuda, d’aquells bistecs enormes, que semblaven un llençol, i que jo em veia incapaç de menjar
  • Les patates fan la funciĂł de “recollir” l’aigua que el bacallĂ  acostuma a perdre, un cop fet. Hem de tenir en compte que aquesta recepta va dirigida als menjadors escolars, i que el peix s’estarĂ  una bona estona al self-service, en un bany maria, i que anirĂ  traient aigĂĽes. Les patates em serveixen perquè el peix estigui tota l’estona sec i a punt.

BACALLĂ€ AMB CORNFLAKES

2014-07-18 15.57.01.jpg

800 g de filet de bacallĂ  dessalat

100 g de blat de moro inflat (cornflakes)

4 patates mitjanes

2 tomĂ quets

1 ou

Oli d’oliva

Sal

 

Començarem per les patates. Les pelem i les filetegem, tipus panadera. Les disposem sobre una safata de forn, les ruixem amb un raig generós d’oli i un raig generós d’aigua. Les coem a 180ºC durant 10 minuts. Hi posem, ara, els tomàquets filetejats i una mica de sal. Ho tornem a introduir al forn, uns deu minuts més. La qüestió és que les patates han d’estar cuites, i ho sabrem punxant-les, si no ofereixen resistència, si són toves, ja són al punt.

Tallem el bacallĂ  a daus petits, els pintem amb ou batut i hi enganxem uns quants cornflakes.

El posem sobre les patates i tomĂ quets i el coem cinc minuts al forn, a 180ÂşC. El servim immediatament.

A la foto veureu que l’he acabat amb una mica de farigola fresca. La taca vermella Ă©s una melmelada de tomĂ quet que tenia a l’abast i que m’ha semblat que hi podia quedar bĂ©.

 

 

 

 

 

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014

La veritat Ă©s que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perquè els nens van vestits d’hivern, hivern. Però amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica mĂ©s tranquil·la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria bĂ© tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perquè sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de mĂ .

En definitiva, el penjo al bloc perquè us pot ser d’utilitat, perquè Ă©s feina feta i, què carai, perquè les fotos sĂłn precioses!!!

Aprofito per donar les grĂ cies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fotògraf i “proveĂŻdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

I mĂ©s tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….bĂ©, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquĂ­ uns anys vĂ©s a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serĂ  als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bĂ©, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bĂ©. El vam fer en un escenari, com uns autèntics mĂ sterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo Ă©rem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentaciĂł, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menĂş triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble raciĂł del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessiĂł….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bĂ© i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastĂ­s de formatge, perquè tĂ© dues preparacions que requereixen molta manipulaciĂł: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corrĂł i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això tambĂ© Ă©s interessant d’aprendre. La pasta brisa Ă©s un bĂ sic que serveix per mĂşltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta Ă©s una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raĂŻm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a mĂ©s, Ă©s cert! la combinaciĂł del formatge i el raĂŻm Ă©s brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè Ă©rem a Alacant, a la zona de VinapolĂł, famosa per el seu raĂŻm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

BĂ©, aquĂ­ teniu documentaciĂł grĂ fica i la recepta

_MG_2136.jpg

PASTĂŤS DE MASCARPONE I RAĂŹM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De raĂŻm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corrĂł i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ÂşC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raĂŻm i el disposem per sobre del pastĂ­s. Coem a 180ÂşC

 

 

 

_MG_2124.jpg 

Masterchef Junior. Un 9

dissabte, 4/01/2014

No sĂłc ningĂş per qualificar el programa  Masterchef Junior que TV1 estĂ  emeten aquests dies de festes nadalenques (per si algĂş interessat en la gastronomia no ho sabĂ©s….). Però com que tot producte que s’exposa a un mitjĂ  pĂşblic Ă©s immediatament objecte opinable, he gosat parlar-ne, lloar-lo i criticar-lo. Vagi per endavant que la puntuaciĂł que li he donat Ă©s d’un 9 sobre 10, o sigui que queda clar que Ă©s un programa que m’ha agradat molt.

http://www.rtve.es/television/masterchef-junior/? 

He decidit escriure aquest post perquè:

- Vull lloar el programa

- Vull criticar algun aspecte del programa (malgrat a ningĂş li importarĂ  el que jo digui)

- Vull criticar a alguns que critiquen el programa, amb arguments puerils i absolutament qĂĽestionables.

Comencem per l’Ăşltim punt. Aquest que diu que vull criticar als que critiquen.

 

Criticar els que critiquen

En aquest cas Ă©s http://blogs.20minutos.es/reality-blog-show/2013/12/31/sadismo-animal-en-masterchef-junior-o-como-traumar-a-un-nino/ Per començar, tal i com diu una usuĂ ria del bloc, en castellĂ  no es diu traumar, sinĂł “traumatizar”. Però mĂ©s enllĂ  d’aquest aspecte formal, que un periodista hauria de saber, sobretot si ho vol posar com a titular, l’article Ă©s menyspreable. Ep, sempre segons el meu parer. Fa molt temps em van fer una entrevista a la Vanguardia. Alguns lectors “em volien matar” perquè vaig manifestar que als nanos els va molt bĂ© assistir a les matances del porc (que ja no se’n fan) perquè entenguin tot el procĂ©s i, de pas, entenguin que mengem morts. Mengem cadĂ vers, siguin de porc, de llobarro o d’enciam. Per viure, els humans, i tots els animals, hem de matar. Hi ha algun Ă©sser humĂ  que ha intentat viure de la fotosĂ­ntesi, però sembla ser que al final molts moren. Si mireu el vĂ­deo veureu l’activitat que duen a terme els prĂ nics (que sĂłn els que viuen sense menjar). La seva ocupaciĂł primordial Ă©s meditar. És molt lloable. La resta fem les carreteres perquè ells puguin arribar al lloc de meditaciĂł, teixim la roba de cotĂł que porten, fabriquem el maquillatge de la noia que medita, etc….


Me n’estic anant per les branques, però em sembla que cal que tinguem clar, tots els que no som prĂ nics i que necessitem menjar per tirar endavant la vida, la feina i la famĂ­lia, que el 99% del què mengem (tret dels iogurts i el kefir) Ă©s mort.

El meu sogre tĂ© casa de pagès i sempre ha organitzat la matança del porc. Per a la famĂ­lia Ă©s una festa important. Ens reunim tots i fem la feina d’embotir plegats. Els meus fills hi han anat des que tenen Ăşs de raĂł i sempre l’han gaudit moltĂ­ssim. Diria que no estan traumats ni sĂłn vegans. Han entès que això Ă©s la vida. I jo hi combrego totalment.

Quan jo era molt petita viva en una casa de pagès. El meu pare va comprar 15 xais i un de molt remenut. Em va dir “aquest xaiet Ă©s teu”. El vaig alimentar amb biberĂł (jo tenia uns vuit anys), li posava llaços i passava moltes hores amb el xaiet. Un dia, a l’hora de dinar, jo escurava unes costelles de xai i el meu pare em va dir “T’agraden? SĂłn les costelles del teu xaiet” Vaig continuar menjant. Em sorprenc ara, de gran, que no haguĂ©s fet cap escarafall, ni cap retret al meu pare. Ho vaig comprendre. El xaiet no estava a la granja per fer-me companyia, sinĂł per menjar-nos-el. I punt.

Deixa’m opinar, de la mateixa manera que ells ho fan, amb total lleugeresa, que el periodista que ha escrit aquest article cal que faci un recompte del que menja cada dia. Suposo que immediatament anirĂ  a demanar hora al psicòleg perquè li alleugereixi els traumes que ha creat en menys d’un minut.

 

Lloar el programa

Quan vaig seure al sofĂ , davant la televisiĂł, no donava ni un duro per el programa. Quan es va acabar el primer capĂ­tol, em vaig aixecar del sofĂ  i vaig aplaudir, com si tinguĂ©s als nens al davant. Vaig quedar entusiasmada, i sobretot….totalment enganxada, perquè aquests nanos ja formen part de la meva vida. Vull saber com evolucionaran, he generat vincles emocionals amb alguns d’ells i tot just nomĂ©s fa una hora que els conec.

- Per tant, UN PUNT perquè el programa enganxa tant a grans com a petits (els meus fills adolescents també hi estan enganxats). No és fàcil que això passi

- UN PUNT per aconseguir que molts, moltĂ­ssims nens s’interessin per la cuina. Aquest Nadal les ferreteries i les botigues d’electrodomèstics i parament de la llar han venut estris de cuina a cor que vols, com a regals de Nadal i Reis. Els destinataris d’aquests regals sĂłn els nens. Ho han demanat ells mateixos. És la “masterchefmania”. Ho celebro molt (aprofito per dir que el taller de cuina per a nens de Semproniana tambĂ© se n’ha beneficiat)

- UN PUNT per al realitzador, la directora del programa o qui sigui que ha triat els comentaris dels infants. SĂłn divertĂ­dissims, molt encertats. I humanitzen el concurs

- UN PUNT per al jurat, que sempre busca la frase positiva per transmetre a la canalla i intenten ser el mĂ xim objectius a l’hora de desqualificar un plat. 

- UN PUNT per la prova per equips. La cuina no Ă©s gairebĂ© mai una tasca individual sinĂł el resultat de la coordinaciĂł d’un equip. És molt important transmetre-ho

- UN PUNTĂ€S perquè els plats que els nens cuinen no sĂłn per a nens amb problemes freudians. SĂłn per a nens intel·ligents que els agrada la cuina i, per tant, busquen l’excel·lència. Un nen que li agrada la mĂşsica pretĂ©n tocar com un adult; un nen virtuĂłs toca com el millor intèrpret adult. Un nen al qui li agrada la pintura, pretĂ©n pintar com un adult. Un nen que li agrada la cuina, vol ser Ferran AdriĂ . Cuina per a nens no Ă©s fer un la forma de trenet amb purĂ© de patata ni fer un ou ferrat que sembli la cara del Micky Mouse. Celebro molt i moltĂ­ssim que Masterchef ho hagi enfocat d’aquesta manera 

 

Critico que….

- UN PUNT NEGATIU (segons el meu parer) que un nen de vuit anys i un de dotze estiguin al mateix nivell de competiciĂł. El meu petit Aimar (observeu el possessiu. Me l’estimo com si fos meu!) no tĂ© ni la maduresa, ni la capacitat de concentraciĂł, ni els coneixements i bagatge gastronòmic que un nano de dotze anys. Aquests quatre anys que separen un de l’altre no es poden mesurar amb la cinta mètrica temporal dels adults. No tĂ© res a veure quatre anys per a un nen que per un adult. La diferència d’edat entre els concursants Ă©s abismal.

- UN PUNT NEGATIU (i ho dic amb la boqueta petita, però sinĂł rebento). No m’agraden gaire els missatges nutricionals que llancen al programa. Considero que sĂłn poc didĂ ctics. I hasta aquĂ­ puedo escribir.

 

CONCLOENT….felicito molt i molt als qui han dissenyat, guionat, dirigit i realitzat el programa. I celebro una aposta agosarada com aquesta.

….I em moro de ganes que arribi el dia 5 de gener per veure la FINAL!!!

Acabo explicant que hi vaig anar….Però no penseu, de cap manera, que he escrit tot això perquè em sento que formi part del programa. La meva actuaciĂł Ă©s molt discreteta i passarĂ  molt desapercebuda.

Vaig intervenir en  el darrer programa. Us desvetllarĂ© que fa bastant mesos que el programa es va gravar, o sigui que jo no havia vist cap episodi. Em van portar en cotxe a la localitzaciĂł on es gravava. Vaig compartir cotxe amb l’Ana Luna i l’Esther. Aquell dia, per a mi, aquestes nenes eren nomĂ©s dues nenes i no els vaig gairebĂ© dir ni hola…..Com pot ser que no me n’adonĂ©s que eren unes autèntiques estrelles!! Ho heu llegit bĂ©??? Vaig compartir cotxe ni mĂ©s ni menys que amb l’Ana Luna i l’Esther. OH MY GOD!