Arxiu de la categoria ‘nens’

Campus de cuina per adolescents. Postres

dimecres, 29/07/2015

I despr√©s de l’arr√≤s, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminaci√≥ del campus, i est√† clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt b√© junts i han estat uns alumnes excel¬∑lents?

En conseq√ľ√®ncia: postres al canto. Tot i aix√≤ els vaig afegir una quiche, perqu√® em va semblar que una massa salada tamb√© els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata líquida

4 ous

100 g de formatge parmesà

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i el√†stica. Jo tamb√© hi poso una mica de farigola en pols, perqu√® tingui una mica m√©s de gust i tamb√© una mica de sal. Estirem la massa amb un corr√≥.

Engreixem i enfarinem un motlle rodó individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata l√≠quida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xori√ß. Cobrim amb la barreja de nata l√≠quida, ous i orenga. Coem al forn a 180¬ļC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a petició de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180¬ļC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets s√≥n d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora far√† fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Campus de cuina per adolescents. Pasta

dissabte, 25/07/2015

Ja fa tres dies que cuinem junts, i aix√≤ uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta √©s una magn√≠fica opci√≥ i es pot fer de molt√≠ssimes maneres, la q√ľesti√≥ √©s que no es quedin en nom√©s amb la pasta a la bolonyesa

Aix√≠ que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tom√†quets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, m√©s fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomàquets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassó

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tom√†quets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbass√≥ i de pastanaga amb l’estri magn√≠fic de fer espaguetis de verdures que al¬∑lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. √Čs ideal fer les dues preparacions ¬†alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi c√†piguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tom√†quets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERG√ćNIA

16 plaques de caneló

1 albergínia

100 g de formatge d’untar

100 g de mató

50 g de formatge parmesà ratllat

un grapat de nous

Daus de tomàquet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alf√†brega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesà ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’alberg√≠nia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli gener√≥s i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’alberg√≠nia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomàquet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta √©s tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homog√®nia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o l√†mines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Campus de cuina. Sopes fredes

dijous, 9/07/2015

La segona sessi√≥ del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. S√≥n f√†cils de fer, saludables i s√≥n de plena temporada (sobretot despr√©s d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocció i dues sense cocció.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Aquí teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MEL√ď

Un meló molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem b√©, amb la salsa de soja, ¬†l’oli ¬†i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

√Čs important√≠ssim el complement a la sopa de mel√≥, √©s a dir, qu√® m√©s hi posem. La veritat √©s que hi queden molt b√©: els l√†ctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, s√®sam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de r√ļccula. Repeteixo, per√≤, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, √©s clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment √©s tallar els tom√†quets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endem√†, afegim l’aigua i l’oli i triturem b√© fins emulsionar.

Per√≤ si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. Tamb√© funciona: barregem tots els ingredients i triturem, aix√≤ s√≠, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tom√†quets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associació infalible del pa amb tomàquet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomàquet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violí

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. Conv√© que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem b√© fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb mat√≥ i un tall prim de carbass√≥. El punt important √©s el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIR√ćEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata líquida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem b√© fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata l√≠quida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassó i de pastanaga. Boníssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquí us deixo una de les pràctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.


Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

dilluns, 6/07/2015

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, per√≤ ha estat un gran √©xit, perqu√® totes les receptes han sortit bon√≠ssimes i els participants s’ho han passat molt b√©!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experi√®ncia la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependr√† del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu √©s de 100‚ā¨ tota la setmana o 25‚ā¨ si veniu un dia o m√©s

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els seg√ľents temes:

- Arrossos

- Sopes fredes

- Carn

- Pasta

- Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perqu√® el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocci√≥ i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un m√≠nim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (nom√©s coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gaireb√© queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gaireb√© coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desapar√®ixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tom√†quets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arr√≤s i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocci√≥ afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts m√©s abans de portar-ho a taula.

Est√† clar que podem fer el sofregit m√©s ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgu√©s posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, despr√©s, farem el sofregit de ceba i tom√†quet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella ser√† el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, ser√† el primer que enrossirem (a foc fort) i despr√©s ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocci√≥ de l’arr√≤s.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

risotto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arr√≤s (ideal Arborio o Carnaroli, per√≤ el que hem fet servir √©s bomba i queda molt b√©)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’esp√†rrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem b√© i servim. Ha de quedar crem√≥s.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del risotto

 

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no nom√©s s√≥n family friendly, sin√≥ que tenen √†nim gastron√≤mic infantil. No cal dir que Semproniana hi √©s representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a m√©s, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pr√≤leg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes caracter√≠stiques, en la necessitat que els pares facin un esfor√ß per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10‚ā¨, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’√†pat d’un nen.

El primer que sorpr√®n (b√©, a mi no tant…) √©s la negativa per part del sector (de la restauraci√≥, s’ent√©n) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures s√≥n un problema. I √©s que els nens no ho passen b√© quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure s√≥n dos conceptes totalment allunyats del que un nen ent√©n com a diversi√≥. Quan l’√†pat se’ls fa llarg i tedi√≥s, es queixen. I aix√≤ es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseq√ľ√®ncia √©s que tothom pateix, i el primer que pateix √©s el nen. Per√≤ tamb√© pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara b√©, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’√†pat ser√† plaent i exit√≥s.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en q√ľestions gastron√≤miques. De fet, aquesta √©s una q√ľesti√≥ fisiol√≤gica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neof√≤bia, √©s a dir, temor a all√≤ que √©s nou. √Čs una estrat√®gia desenvolupada per l’organisme de l’√©sser hum√† per evitar intoxicacions i enverinaments gratu√Įts. Els nens aprenen que un aliment √©s innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors s√≥n els adults que els donen confian√ßa. Per aquesta ra√≥ √©s molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusi√≥, si deixem que l’infant tri√Į el men√ļ, aquest sempre ser√† molt previsible: molt probablement demanar√† els aliments a que est√† habituat i rebutjar√† tot all√≤ que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanaci√≥ √©s triar nosaltres el men√ļ que tots menjarem i, sobretot, farem de l’√†pat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanaci√≥: quan sabem que el plat cont√© aliments que poden causar rebuig (majorit√†riament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versi√≥ redu√Įda del plat, √©s a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa espec√≠fica per a cocci√≥ a microones, durant cinc minuts, a pot√®ncia m√†xima. Les traiem del microones i mirem si s√≥n molt dures, simplement exercint una m√≠nima pressi√≥ amb els dits. Si veiem que s√≥n dures, les tornem a posar al microones tres minuts m√©s. ¬†Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perqu√® no perdin el seu color original, per√≤ poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si s√≥n saltades a la paella (primer escaldades i despr√©s saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tom√†quet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tom√†quet √©s imprescindible, perqu√® sin√≥ el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, per√≤ √©s una magn√≠fica idea, perqu√® tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil¬∑lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i el√†stica. Estirem amb un corr√≥, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar b√© la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180¬ļC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. √Čs tard i tenim gana! Aqu√≠ teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- √©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar incl√≤s, ¬†per a infants d’entre¬†4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. M√©s avall os explico de qu√® va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, √©s √ļnic al m√≥n i que va sorgir de la meva experi√®ncia com¬†a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i an√†vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Per√≤ la noticia √©s qu√®, aquest dissabte, els de l‚Äôinformatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endem√† (diumenge 15 de mar√ß) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant despr√®s….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no √©s que se m‚Äôhagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d‚Äôaquests √ļltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos¬†gastron√≤mics com ara Masterchef (especialment exit√≥s en la seva edici√≥ junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat √©s que no hi tinc res en contra, m√©s aviat al contrari, perqu√® han ajudat a posar de moda un m√≥n, el de la gastronomia i l‚Äôalimentaci√≥, que em fascina. Per√≤ el Patacutxi √©s fruit, com us deia unes l√≠nies m√©s amunt, de la experi√®ncia personal, en veure que els dinars en fam√≠lia al restaurant no eren, precisament, una¬†bassa d’oli. De fet, la experi√®ncia acabava quan ‚Äúun cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els ve√Įns de taula; ¬†deman√†vem capcots el compte i marx√†vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers‚ÄĚ i ens plantej√†vem si havia estat una bona¬†idea sortir a dinar fora en fam√≠lia…. Com ja vaig explicar en una ocasi√≥ a les planes del diari “Ara”¬†¬†‚Äú… la manera d’entendre l’oci difereix entre¬†les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser s√≠ que els agrada, per√≤ allargar-ho durant m√©s d’una hora els √©s una tortura. Per aix√≤ vaig pensar que seria una¬†idea fer una activitat l√ļdica i familiar al Semproniana. Una activitat simult√†nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil‚ÄĘlament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, despr√©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. √Čs tracta d’una bona oportunitat perqu√® descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el proc√©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el m√©s important, s’ho passin b√© en un restaurant. S√≥n 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la fam√≠lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, √©s l’√®xit del taller. ‚ÄĚ

PATACUTXI 2 BIS

Doncs b√©, he de dir que des d‚Äôaleshores, -15 √≥ 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s‚Äôha convertit en una de les senyes d‚Äôidentitat de la casa. √Čs per aix√≤ que sempre s’agraeix¬†que vinguin els mitjans per fer de notaris d‚Äôuna creaci√≥ de la que n‚Äôestic molt satisfeta i que cada dia √©s diferent perqu√®, tot i que la quitxalla t√© uns trets similars a tota arreu, est√† composada d‚Äôindividus √ļnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cab√≤ries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Pla√ßa dels √Ängels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). √Čs una de les activitats importants de la Setmana¬†Europea de la Prevenci√≥ de Residus. Enguany √©s l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pret√©n alertar i sensibilitzar a la poblaci√≥ sobre la quantitat d’aliments √ļtils que es llencen, rebutjats perqu√® tenen un petit cop o no compleixen els est√†ndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llen√ßa. √Čs una aut√®ntica barbaritat. I la major part del volum es llen√ßa a casa.

Els cuiners de la Fundaci√≥ Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratu√Įtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llen√ßat inevitablement. Es tracta d’aliments √ļtils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magn√≠fica, molt saborosa.

A la pla√ßa s’hi ha instal¬∑lat una Fira d’Experi√®ncies, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i confer√®ncies, aix√≠ com casos pr√†ctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, mat√≥ i avellanes, i una copeta de galeta, pl√†tan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MAT√ď AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del mat√≥ perqu√® de tots els formatges √©s el de caducitat m√©s curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com √©s el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dóna nutrients, sabor i textura, absolutament necessària en un plat tan tou com les creps amb espinacs i mató.

Les creps s√≥n un gran recurs per aprofitar restes d’altres √†pats. S√≥n f√†cils i r√†pides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culin√†ries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dol√ßos!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de mató

100 gr. de parmesà ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Brasil, despierta, un profesor vale m√°s que Neymar

dissabte, 13/09/2014

Des del dia 14 de juny, quan es va celebrar la manifestaci√≥ convocada per la plataforma SOMESCOLA contra els √†tacs del catal√† a l’escola, que vull publicar aquest article. Hi vaig anar perqu√® crec fermament en el model educatiu del nostre pa√≠s, i perqu√® quan a casa es mobilitzen, jo m’hi afegeixo. Jo jugo amb els de casa. Avui, quan estem a punt d’estrenar el nou curs escolar, vull recuperar els arguments que em neguitejaven aquells dies.

A la manifestaci√≥ vaig con√®ixer l’Enric, pianista i pedagog, implicat pol√≠ticament amb el pa√≠s i, tamb√©, amb la formaci√≥ pol√≠tica amb qui combrega. Amb l’Enric vam parlar d’escola i, √©sclar, vam acabar parlant d’una part fonamental de l’escola: els mestres i els professors.

A casa em pregunten: I a tu? Qui t’ha manat escriure aquest post? El teu no √©s un bloc de cuina? No t’emmerdis!

Per√≤ com que aquesta entrada t√© molta lletra estic conven√ßuda que molt poca gent la llegir√†, de manera que dir√© tot el que em vingui de gust i llavors ja em barallar√© amb els quatre que no hi estiguin d’acord.

I aqu√≠ estic, escrivint sobre all√≤ que ning√ļ m’ha manat fer. Emmerdant-me fins el capdamunt, desobeint, insubmisa, a les directrius del meu bloc, que ha de versar sobre cuina i sobre gastronomia. Escric sobre escola i sobre mestres i professors perqu√® em preocupa. Sobretot em preocupen els mestres. Que vagi per endavant que crec que aquest √©s un col¬∑lectiu que hauria de tenir un estatus definitori, un prestigi insuperable, no debades s√≥n els fonaments de la nostra cultura, del nostre pa√≠s, de la nostra societat. Em preocupa haver escoltat, alguna d’altra vegada, que una de les raons de la tria de la professi√≥ √©s la comoditat hor√†ria i les vacances dilatades. Em preocupa que alguns mestres no destinin el temps que no s√≥n a l’escola per continuar formant-se. Em preocupa que alguns pares vegin al mestre com l’enemic a batre, i no com a la persona que √©s complement imprescindible en l’educaci√≥ completa de l’infant. Tamb√© em preocupa, i molt, els pares que deleguen totes les vessants de l’educaci√≥ dels seus infants als mestres

Em preocupa que la professi√≥ de mestre no tingui el prestigi que hauria de tenir. Parlo de prestigi social. Ser mestre no et fa lligar a la discoteca. Ser mestre no et fa ser convidat a les festes glamuroses. Direu que aix√≤ no t√© cap import√†ncia, que parlo de banalitats, i de vanitats, que el prestigi no es mesura a la discoteca ni a les festes glamuroses. Ja teniu ra√≥, s√≠. El prestigi no es mesura a les discoteques ni a les festes glamouroses, clar que no. Potser es mesura a les aules magnes, o a les contraportades dels diaris, o a les portades de les revistes del cor. No ho s√© on √©s que es mesura el prestigi. Per√≤ en molts pocs llocs he vist idolatrar els mestres. I en canvi s√≠ que hi he vist admirar als metges, escriptors, actors, cantants, fil√≤sofs, pintors, banquers, economistes de jaquetes virolades, advocats, jutges, arquitectes, dissenyadors de moda, dissenyadors gr√†fics i de tota mena, empresaris variats i, per descomptat, cuiners…sense voler tirar pedres sobre el meu propi terrat i feli√ß que els cuiners tinguem aquesta edat d’or. S√≠ que √©s cert que ara els cuiners tenen un prestigi superlatiu i aix√≤ es reflecteix en, com deia, tota mena d’entrevistes, portades i fotografies a revistes de tot tipus, i un lloc destacat a les festes glamuroses. ¬† I tot i que no sigui un term√≤metre seri√≥s del prestigi, s√≠ que √©s cert que una d√®cada en√ß√† el m√©s efectiu per lligar a una discoteca √©s dir que et dediques a la cuina.

En el llistat exhaustiu que he fet sobre els oficis guays, heu notat que no he parlat de futbolistes. √Čs el summum dels oficis amb glamour, prestigi i peles. Adorats per la resta d’humans i millor pagats, qui no voldria ser futbolista! Aqu√≠ rau el tema, voler ser, per tots els mitjans, mestre.

He deixat l’ofici dels futbolistes per el final de la patuleiada perqu√® he pensat en aquella magn√≠fica frase que els mestres del Brasil clamaven fa uns mesos per reclamar millores laborals.

Brasil, despierta, vale m√°s un profesor que Neymar

No pot haver una frase més encertada, més punyent, més clara i més clarivident. Brasil, DESPERTA, un professor és el que més val.

El poble va adaptar la frase de Mao Tse Dong “la religi√≥ √©s l’opi dels pobres” per “el f√ļtbol √©s l’opi dels pobles”. L’opi que narcotitza, adorm i exalta, segons el moment, a les masses. O com deien els romans “per a distreure al poble dels problemes que genera l’emperador, els hem de donar pa i circ”. Doncs aix√≤ mateix, pa i f√ļtbol.

El f√ļtbol √©s l’OPI dels pobles i jo afegeixo: L’educaci√≥ √©s l’OPINI√ď dels pobles.

Catalunya, desperta, un professor és un tresor

Fem-ho.

Ara que tindrem un pa√≠s per fer, per fer cr√©ixer, tinguem cura dels nanos. Donem-los pot√®ncia, donem-los el tresor de l’educaci√≥, donem-los opini√≥, fem-los forts. Potenciem el professorat, acompanyem-lo en la tasca, admirem-lo i exigim-lo. Exigim-li que estigui despert, amatent i pendent de les tend√®ncies mundials educatives, que es formi, que es recicli, que faci recerca i que no adopti els tics del funcionariat.

El tresor que ens farà rics són els professors. Rics en valors, rics en coneixement i en reconeixement. Un país ric és un país potent.

Ep, que no m’oblido que jo em dedico a les cassoles! Per√≤ ho havia de dir i ho volia dir.

Demà parlaré de sofregits. Prometo

Unes recomanacions per començar el curs

dimarts , 9/09/2014

14_ara_criatures_tornada a l'escola.jpg