Arxiu de la categoria ‘nens’

Taller de cuina per a nens amb mongetes del ganxet

dimecres, 7/12/2016

És molt fàcil quan et demanen que facis un taller de cuina infantil i el producte a treballar és la farina o el sucre: galetes, pans de pessic, tortells o pa. Però i si un dia et demanen que facis un taller de cuina infantil amb mongetes del ganxet? Eh, macos? Com ho resoleu?

Talment això és el que va passar a la Festa de la Mongeta del Ganxet de Llerona. Una festa entranyable on participen productors, cuiners i menjadors!!!! I, està clar, moltíssima quitxalla.

Què Ă©s imprescindible per a l’èxit d’un taller de cuina amb nens? En cap cas cal que la recepta sigui fĂ cil ni Ăştil. Vull dir que potser no cal que aprenguin a fer una sopa, perquè elaborar-la Ă©s d’un avorriment mortĂ­fer. Ells prefereixen gaudir del procĂ©s encara que un cop a casa no puguin reproduir el què han après. Totalment al revĂ©s de tot el que ens interessa als adults quan ens apuntem a un curs de cuina.

Per tant, les bases de l’èxit de la cuina amb infants sĂłn:

– Que manipulin molt
– Que no hi hagi gaire focs ni ganivets
– Que el que cuinin sigui bonic
– Si pot ser, que els agradi el resultat

Si, a més, el grup del taller de cuina és força nombrós i no tenim ni focs ni aigua, la cosa es complica una mica més.

Donant-hi un parell de voltes, el resultat Ă©s el que us presento. Els nens que van venir ho van passar molt i molt bĂ© i, a mĂ©s, els va encantar el que van elaborar, s’ho van menjar tot!

CARBASSĂ“ FARCIT D’HUMMUS DE MONGETA


Ingredients per a 2 farcellets de carbassĂł:

50 g de mongetes del Ganxet cuita
1,5 nous = 8 g de nous (aprox)
½ carbassó
½ ou dur
20 g de formatge cremĂłs
15 g pernil dolç
15 g d’olives negres sense pinyol
30 g d’amanida variada
1 cullerada de postres de farigola
Oli d’oliva


PreparaciĂł:
Comencem preparant l’hummus de mongeta. Amb un morter, aixafem les mongetes a un bol i reservem. Tallem a trossos petits el pernil dolç, les olives i l’ou dur i ho barregem tot bĂ© amb la pasta de mongeta i el formatge cremĂłs.

D’altra banda, agafem mig carbassĂł i amb un pelador fem lĂ mines verticals i uniformes. Col·loquem 3 lĂ mines juntes de tal manera que quan les farcim amb l’hummus ens sigui fĂ cil fer un farcellet. Agafarem una cullera sopera farcida de l’hummus, què col·locarem amb molta cura a sobre de les lĂ mines. A continuaciĂł les enrotllarem sobre si mateixes.

Acabem decorant el farcellet al nostre gust i l’acompanyem amb unes fulles d’amanides variades. Empolvorem el conjunt amb farigola i unes gotes d’oli. TambĂ© podem acabar amb una salsa pesto.

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

El Tortell de Reis

divendres, 1/01/2016

El tortell de Reis és un brioix, ras i curt. Això vol dir que si aprenem a fer aquesta massa, tindrem solucionat la coca de Sant Joan i tota mena de coques, així com molts esmorzars de diumenge.

Però el tema que ens ocupa, avui, és el tortell de Reis. I el que volem fer avui és un tortell ràpid, que no precisi hores i hores de fermentació i que sigui bo, bo. La recepta base és la que estic fent servir des de fa anys, i ja l’he penjat al blog en altres ocasions. Perquè no l’hagueu de buscar, us la torno a facilitar.

500 g de farina de força

200 g de llet

100 g de sucre

1 ou

60 g de llevat premsat

120 g de mantega

10 g de sal

Barregem la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Barregem amb les mans durant 10 minuts, amb força. Incorporem la mantega freda, a daus. Continuem pastant fins obtenir una massa llisa. No ens desesperem si la massa s’enganxa molt a les mans, perquè després d’una bona estona de pastar, es va fent més dòcil. Aquesta, és la manera perquè ens quedi un tortell molt tendre i suau.

Deixem reposar uns 15 minuts.

Emboliquem la figura de Rei i la fava amb plĂ stic film.

Ara hem d’embolicar una tassa ampla o un motlle rodó amb paper de forn, i untar el paper de forn amb oli d’oliva.

Estirem la massa en una mena de rul·lo. Posem les figures i la fava en la part del rul·lo que nosaltres vulguem i emboliquem sobre sí mateixa, que quedi tot ben tancat. Sobre una safata de forn, protegida amb paper sulfuritzat, posem el rul·lo en forma de tortell, envoltant la tassa o motlle rodó protegit.

Deixem fermentar 1 hora, a 30ºC. És ideal fer fermentar tapat amb un drap, però hem de procurar que el drap no toqui la massa perquè s’hi enganxaria.

Acabada la fermentaciĂł, amb molta cura, pintem amb ou batut i acabarem el tortell amb pinyons crus (que haurem posat en remull durant una hora).

Finalment, el posem al forn i coem a 200ÂşC durant quinze minuts.

nBgjfUSlyxyIuKOuNk8PhcfLBi_hghZaGlO1Z2HYTC4

_PsYs6HDb_szriW-j-bwm9ri-M6FquSO0MEfaNqaGd4

o3SIOEYwYc2i3oljjPUnm-195TSoHZYl85DxvZ2s-Y0

Campus de cuina per adolescents. Postres

dimecres, 29/07/2015

I desprĂ©s de l’arròs, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminaciĂł del campus, i estĂ  clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt bĂ© junts i han estat uns alumnes excel·lents?

En conseqüència: postres al canto. Tot i això els vaig afegir una quiche, perquè em va semblar que una massa salada tambĂ© els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata lĂ­quida

4 ous

100 g de formatge parmesĂ 

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i elĂ stica. Jo tambĂ© hi poso una mica de farigola en pols, perquè tingui una mica mĂ©s de gust i tambĂ© una mica de sal. Estirem la massa amb un corrĂł.

Engreixem i enfarinem un motlle rodĂł individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata lĂ­quida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xoriç. Cobrim amb la barreja de nata líquida, ous i orenga. Coem al forn a 180ºC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a peticiĂł de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180ÂşC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets sĂłn d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora farĂ  fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Campus de cuina per adolescents. Pasta

dissabte, 25/07/2015

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

AixĂ­ que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomĂ quets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, mĂ©s fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomĂ quets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassĂł

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomĂ quets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassĂł i de pastanaga amb l’estri magnĂ­fic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi cĂ piguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomĂ quets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGĂŤNIA

16 plaques de canelĂł

1 albergĂ­nia

100 g de formatge d’untar

100 g de matĂł

50 g de formatge parmesĂ  ratllat

un grapat de nous

Daus de tomĂ quet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfĂ brega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesĂ  ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergĂ­nia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generĂłs i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergĂ­nia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomĂ quet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta Ă©s tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o lĂ mines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Campus de cuina. Sopes fredes

dijous, 9/07/2015

La segona sessiĂł del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. SĂłn fĂ cils de fer, saludables i sĂłn de plena temporada (sobretot desprĂ©s d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocciĂł i dues sense cocciĂł.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

AquĂ­ teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELĂ“

Un melĂł molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bĂ©, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rĂşccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, Ă©s clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment Ă©s tallar els tomĂ quets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemĂ , afegim l’aigua i l’oli i triturem bĂ© fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. TambĂ© funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sĂ­, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomĂ quets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associaciĂł infalible del pa amb tomĂ quet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomĂ quet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violĂ­

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. ConvĂ© que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bĂ© fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb matĂł i un tall prim de carbassĂł. El punt important Ă©s el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRĂŤEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata lĂ­quida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bĂ© fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata lĂ­quida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassĂł i de pastanaga. BonĂ­ssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquĂ­ us deixo una de les prĂ ctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.


Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

dilluns, 6/07/2015

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran Ă©xit, perquè totes les receptes han sortit bonĂ­ssimes i els participants s’ho han passat molt bĂ©!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. DependrĂ  del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els segĂĽents temes:

– Arrossos

– Sopes fredes

– Carn

– Pasta

– Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocciĂł i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomĂ quets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mĂ­nim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (nomĂ©s coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebĂ© queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebĂ© coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomĂ quets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocciĂł afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts mĂ©s abans de portar-ho a taula.

EstĂ  clar que podem fer el sofregit mĂ©s ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volguĂ©s posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, desprĂ©s, farem el sofregit de ceba i tomĂ quet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serĂ  el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serĂ  el primer que enrossirem (a foc fort) i desprĂ©s ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocciĂł de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

risotto cremĂłs de bolets i espĂ rrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir Ă©s bomba i queda molt bĂ©)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espĂ rrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocciĂł.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bĂ© i servim. Ha de quedar cremĂłs.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del risotto

 

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no nomĂ©s sĂłn family friendly, sinĂł que tenen Ă nim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi Ă©s representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a mĂ©s, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes caracterĂ­stiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’Ă pat d’un nen.

El primer que sorprèn (bĂ©, a mi no tant…) Ă©s la negativa per part del sector (de la restauraciĂł, s’entĂ©n) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures sĂłn un problema. I Ă©s que els nens no ho passen bĂ© quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure sĂłn dos conceptes totalment allunyats del que un nen entĂ©n com a diversiĂł. Quan l’Ă pat se’ls fa llarg i tediĂłs, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència Ă©s que tothom pateix, i el primer que pateix Ă©s el nen. Però tambĂ© pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bĂ©, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’Ă pat serĂ  plaent i exitĂłs.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qĂĽestions gastronòmiques. De fet, aquesta Ă©s una qĂĽestiĂł fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, Ă©s a dir, temor a allò que Ă©s nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’Ă©sser humĂ  per evitar intoxicacions i enverinaments gratuĂŻts. Els nens aprenen que un aliment Ă©s innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors sĂłn els adults que els donen confiança. Per aquesta raĂł Ă©s molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusiĂł, si deixem que l’infant triĂŻ el menĂş, aquest sempre serĂ  molt previsible: molt probablement demanarĂ  els aliments a que estĂ  habituat i rebutjarĂ  tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanaciĂł Ă©s triar nosaltres el menĂş que tots menjarem i, sobretot, farem de l’Ă pat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanaciĂł: quan sabem que el plat contĂ© aliments que poden causar rebuig (majoritĂ riament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versiĂł reduĂŻda del plat, Ă©s a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (sĂłn molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomĂ quet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa especĂ­fica per a cocciĂł a microones, durant cinc minuts, a potència mĂ xima. Les traiem del microones i mirem si sĂłn molt dures, simplement exercint una mĂ­nima pressiĂł amb els dits. Si veiem que sĂłn dures, les tornem a posar al microones tres minuts mĂ©s.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si sĂłn saltades a la paella (primer escaldades i desprĂ©s saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomĂ quet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomĂ quet Ă©s imprescindible, perquè sinĂł el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però Ă©s una magnĂ­fica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

AquĂ­ teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomĂ quet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elĂ stica. Estirem amb un corrĂł, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter Ă©s fonamental, Ă©s un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! AquĂ­ teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- Ă©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. MĂ©s avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, Ă©s Ăşnic al mĂłn i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anĂ vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia Ă©s què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemĂ  (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no Ă©s que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests Ăşltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitĂłs en la seva ediciĂł junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat Ă©s que no hi tinc res en contra, mĂ©s aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un mĂłn, el de la gastronomia i l’alimentaciĂł, que em fascina. Però el Patacutxi Ă©s fruit, com us deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en famĂ­lia al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veĂŻns de taula;  demanĂ vem capcots el compte i marxĂ vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejĂ vem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en famĂ­lia…. Com ja vaig explicar en una ocasiĂł a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sĂ­ que els agrada, però allargar-ho durant mĂ©s d’una hora els Ă©s una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lĂşdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultĂ nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, desprĂ©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procĂ©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el mĂ©s important, s’ho passin bĂ© en un restaurant. SĂłn 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la famĂ­lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, Ă©s l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bĂ©, he de dir que des d’aleshores, -15 Ăł 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creaciĂł de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia Ă©s diferent perquè, tot i que la quitxalla tĂ© uns trets similars a tota arreu, estĂ  composada d’individus Ăşnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Ă€ngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la PrevenciĂł de Residus. Enguany Ă©s l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretĂ©n alertar i sensibilitzar a la poblaciĂł sobre la quantitat d’aliments Ăştils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estĂ ndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la FundaciĂł Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuĂŻtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments Ăştils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnĂ­fica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, aixĂ­ com casos prĂ ctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, matĂł i avellanes, i una copeta de galeta, plĂ tan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATĂ“ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del matĂł perquè de tots els formatges Ă©s el de caducitat mĂ©s curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com Ă©s el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dĂłna nutrients, sabor i textura, absolutament necessĂ ria en un plat tan tou com les creps amb espinacs i matĂł.

Les creps sĂłn un gran recurs per aprofitar restes d’altres Ă pats. SĂłn fĂ cils i rĂ pides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinĂ ries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de matĂł

100 gr. de parmesĂ  ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg