Arxiu de la categoria ‘nens’

Brasil, despierta, un profesor vale m√°s que Neymar

dissabte, 13/09/2014

Des del dia 14 de juny, quan es va celebrar la manifestaci√≥ convocada per la plataforma SOMESCOLA contra els √†tacs del catal√† a l’escola, que vull publicar aquest article. Hi vaig anar perqu√® crec fermament en el model educatiu del nostre pa√≠s, i perqu√® quan a casa es mobilitzen, jo m’hi afegeixo. Jo jugo amb els de casa. Avui, quan estem a punt d’estrenar el nou curs escolar, vull recuperar els arguments que em neguitejaven aquells dies.

A la manifestaci√≥ vaig con√®ixer l’Enric, pianista i pedagog, implicat pol√≠ticament amb el pa√≠s i, tamb√©, amb la formaci√≥ pol√≠tica amb qui combrega. Amb l’Enric vam parlar d’escola i, √©sclar, vam acabar parlant d’una part fonamental de l’escola: els mestres i els professors.

A casa em pregunten: I a tu? Qui t’ha manat escriure aquest post? El teu no √©s un bloc de cuina? No t’emmerdis!

Per√≤ com que aquesta entrada t√© molta lletra estic conven√ßuda que molt poca gent la llegir√†, de manera que dir√© tot el que em vingui de gust i llavors ja em barallar√© amb els quatre que no hi estiguin d’acord.

I aqu√≠ estic, escrivint sobre all√≤ que ning√ļ m’ha manat fer. Emmerdant-me fins el capdamunt, desobeint, insubmisa, a les directrius del meu bloc, que ha de versar sobre cuina i sobre gastronomia. Escric sobre escola i sobre mestres i professors perqu√® em preocupa. Sobretot em preocupen els mestres. Que vagi per endavant que crec que aquest √©s un col¬∑lectiu que hauria de tenir un estatus definitori, un prestigi insuperable, no debades s√≥n els fonaments de la nostra cultura, del nostre pa√≠s, de la nostra societat. Em preocupa haver escoltat, alguna d’altra vegada, que una de les raons de la tria de la professi√≥ √©s la comoditat hor√†ria i les vacances dilatades. Em preocupa que alguns mestres no destinin el temps que no s√≥n a l’escola per continuar formant-se. Em preocupa que alguns pares vegin al mestre com l’enemic a batre, i no com a la persona que √©s complement imprescindible en l’educaci√≥ completa de l’infant. Tamb√© em preocupa, i molt, els pares que deleguen totes les vessants de l’educaci√≥ dels seus infants als mestres

Em preocupa que la professi√≥ de mestre no tingui el prestigi que hauria de tenir. Parlo de prestigi social. Ser mestre no et fa lligar a la discoteca. Ser mestre no et fa ser convidat a les festes glamuroses. Direu que aix√≤ no t√© cap import√†ncia, que parlo de banalitats, i de vanitats, que el prestigi no es mesura a la discoteca ni a les festes glamuroses. Ja teniu ra√≥, s√≠. El prestigi no es mesura a les discoteques ni a les festes glamouroses, clar que no. Potser es mesura a les aules magnes, o a les contraportades dels diaris, o a les portades de les revistes del cor. No ho s√© on √©s que es mesura el prestigi. Per√≤ en molts pocs llocs he vist idolatrar els mestres. I en canvi s√≠ que hi he vist admirar als metges, escriptors, actors, cantants, fil√≤sofs, pintors, banquers, economistes de jaquetes virolades, advocats, jutges, arquitectes, dissenyadors de moda, dissenyadors gr√†fics i de tota mena, empresaris variats i, per descomptat, cuiners…sense voler tirar pedres sobre el meu propi terrat i feli√ß que els cuiners tinguem aquesta edat d’or. S√≠ que √©s cert que ara els cuiners tenen un prestigi superlatiu i aix√≤ es reflecteix en, com deia, tota mena d’entrevistes, portades i fotografies a revistes de tot tipus, i un lloc destacat a les festes glamuroses. ¬† I tot i que no sigui un term√≤metre seri√≥s del prestigi, s√≠ que √©s cert que una d√®cada en√ß√† el m√©s efectiu per lligar a una discoteca √©s dir que et dediques a la cuina.

En el llistat exhaustiu que he fet sobre els oficis guays, heu notat que no he parlat de futbolistes. √Čs el summum dels oficis amb glamour, prestigi i peles. Adorats per la resta d’humans i millor pagats, qui no voldria ser futbolista! Aqu√≠ rau el tema, voler ser, per tots els mitjans, mestre.

He deixat l’ofici dels futbolistes per el final de la patuleiada perqu√® he pensat en aquella magn√≠fica frase que els mestres del Brasil clamaven fa uns mesos per reclamar millores laborals.

Brasil, despierta, vale m√°s un profesor que Neymar

No pot haver una frase més encertada, més punyent, més clara i més clarivident. Brasil, DESPERTA, un professor és el que més val.

El poble va adaptar la frase de Mao Tse Dong “la religi√≥ √©s l’opi dels pobres” per “el f√ļtbol √©s l’opi dels pobles”. L’opi que narcotitza, adorm i exalta, segons el moment, a les masses. O com deien els romans “per a distreure al poble dels problemes que genera l’emperador, els hem de donar pa i circ”. Doncs aix√≤ mateix, pa i f√ļtbol.

El f√ļtbol √©s l’OPI dels pobles i jo afegeixo: L’educaci√≥ √©s l’OPINI√ď dels pobles.

Catalunya, desperta, un professor és un tresor

Fem-ho.

Ara que tindrem un pa√≠s per fer, per fer cr√©ixer, tinguem cura dels nanos. Donem-los pot√®ncia, donem-los el tresor de l’educaci√≥, donem-los opini√≥, fem-los forts. Potenciem el professorat, acompanyem-lo en la tasca, admirem-lo i exigim-lo. Exigim-li que estigui despert, amatent i pendent de les tend√®ncies mundials educatives, que es formi, que es recicli, que faci recerca i que no adopti els tics del funcionariat.

El tresor que ens farà rics són els professors. Rics en valors, rics en coneixement i en reconeixement. Un país ric és un país potent.

Ep, que no m’oblido que jo em dedico a les cassoles! Per√≤ ho havia de dir i ho volia dir.

Demà parlaré de sofregits. Prometo

Unes recomanacions per començar el curs

dimarts , 9/09/2014

14_ara_criatures_tornada a l'escola.jpg

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA √©s una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d‚Äôanar m√©s enll√† i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d‚Äôun punt de vista l√ļdic. Som a l‚Äôestiu! I el campus √©s per, sobretot, passar-ho b√©.

Per aix√≤ ja fa dos anys que el campus se centra en la ci√®ncia. Cada taller descobrim un fenomen f√≠sic o qu√≠mic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen f√≠sic li atribu√Įm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l‚Äôexperi√®ncia s√≥n que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ci√®ncia amagada en all√≤ que veuen cada dia, per√≤ que gaireb√© mai no observen. √Čs a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen per√≤ no observen ni es pregunten quina √©s la ra√≥ per la que un past√≠s creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L‚Äôaigua i els greixos s√≥n immiscibles. No es barregen mai. La mol√®cula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . T√© un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. √Čs un compost neutre. No t√© polaritat. √Čs a dir, no es comporta com un imant. Per aix√≤, no sent ni atracci√≥ ni repulsi√≥ per les mol√®cules d’aigua. L’efecte √©s el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple. ¬†Aix√≠, solament seran solubles en aigua aquelles subst√†ncies que es comportin com un imant. √Čs per aquest motiu pel que no hem de llen√ßar oli per l‚Äôaixeta ja que fa una capa superficial a l‚Äôaigua que dificulta la respiraci√≥ dels essers vius.

La prote√Įna √©s un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d‚Äôaigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d‚Äôou i la case√Įna de la llet s√≥n prote√Įnes, s√≥n agents emulsionants. √Čs com si aquestes prote√Įnes abracessin l‚Äôoli i l‚Äôaigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: Emulsió aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomàquets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomàquet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.

 

 

 

Assessorament a Scolarest i un bacallà amb corn-flakes.

dissabte, 9/08/2014

Durant el proper curs, 2014-2015 far√© un assessorament gastron√≤mic i culinari a Scolarest. Aquesta gran empresa est√† present a 350 escoles de Catalunya, per tant, no cal fer grans c√†lculs per pensar quants nens mengen di√†riament de les seves cuines. La seva ideologia √©s cuinar tot el que serveixen a la mateixa escola, √©s a dir, s’allunyen del cat√®ring, de l’elaboraci√≥ en una cuina central i distribuci√≥ posterior a les escoles.

Aquest fet és un avantatge per la qualitat del que es cuina a les escoles, però alhora la diversitat de persones fa que el resultat sigui lleugerament diferent en una escola o en una altra, tot i seguir el mateix receptari.

La meva funci√≥ com assessora es basa en idear noves receptes viables a la realitat del menjador escolar i posar-les a la pr√†ctica, amb la formaci√≥ pertinent al personal de cuina. Tamb√© tinc la responsabilitat de revisar els men√ļs i mirar de millorar algunes receptes cl√†ssiques.

Idear receptes per a 350 menjadors escolars no és una tasca gens fàcil i, segons he viscut el procés, a vegades una mica desesperant.

Tot i que les cuines estan ben equipades, el personal és limitat i no podem demanar que facin filigranes quan han de cuinar per a 1000 alumnes. A més tot ho cuinen al mateix dia, el que garanteix la frescor del plat però fa més complex les receptes molt elaborades.

Per altra banda, la diversitat de l’alumnat tant per les prefer√®ncies pr√≤pies com per el p√≤sit cultural de cada un d’ells limita les “aventures” culin√†ries i gastron√≤miques. Tot plegat afegit a la neof√≤bia natural dels infants, que en principi rebutgen tot all√≤ que desconeixen o que no estan avesats, tamb√© fa que h√†gim de valorar amb molt deteniment quins aliments nous introdu√Įm al men√ļ infantil.

Si a tot plegat, hi afegim alguna particularitat t√®cnica com la que els plats elaborats s√≥n traslladats al self-service, sobre uns banys d’aigua calenta que mantenen l’escalfor per√≤ fan que les coccions continu√Įn el seu proc√©s, podem concloure que el que cuinen els cuiners de menjadors escolars t√© un punt de miracul√≥s.

I jo estic aqu√≠, per donar noves idees. I en cap cas √©s q√ľesti√≥ de canviar els ingredients de la pizza o donar un toc diferent als macarrons, sin√≥ d’endinsar-me en el tortu√≥s m√≥n dels llegums, les verdures i el peix, els monstres que amenacen la tranquil¬∑litat al menjador.

Una de les receptes que introduirem al menjador escolar durant aquest curs √©s aquest bacall√† amb corn-flakes. Us passo la recepta, la justificaci√≥ i la foto del plat. Tot i aix√≤ trobareu una explicaci√≥ molt ben detallada al web d’Scolarest, amb un v√≠deo explicatiu.¬†http://www.scolarest.es/

M’ha abellit, per√≤, avan√ßar-vos aquesta recepta perqu√® la vaig fer a Semproniana i va agradar tant als clients que estic conven√ßuda que tamb√© ser√† un √®xit a casa vostra.

Raons per les que he triat aquesta recepta:

  • El peix √©s el que m√©s costa de “solucionar” en un menjador escolar. Per aix√≤ les meves propostes van encaminades a buscar idees noves amb peix
  • El bacall√† t√© molt poques espines, per tant √©s ideal per als menjadors escolars
  • El fet de combinar-lo amb cornflakes t√© dues justificacions. Per una banda introdueixes un aliment “proper i estimat” per l’infant, i que li’n d√≥na un toc l√ļdic. Per altra banda, el punt dol√ß del cornflakes equilibra la possible salabror del bacall√†
  • Que ho hagi tallat a dauets petits no √©s una q√ľesti√≥ est√®tica ni un caprici. He comprovat que als infants √©s millor posar-los el menjar en petites porcions, que no en un √ļnic tros. Aix√≠, a mida que van menjant porcions, van assolint petits objectius. Tinc un record horror√≥s de quan jo era menuda, d’aquells bistecs enormes, que semblaven un llen√ßol, i que jo em veia incapa√ß de menjar
  • Les patates fan la funci√≥ de “recollir” l’aigua que el bacall√† acostuma a perdre, un cop fet. Hem de tenir en compte que aquesta recepta va dirigida als menjadors escolars, i que el peix s’estar√† una bona estona al self-service, en un bany maria, i que anir√† traient aig√ľes. Les patates em serveixen perqu√® el peix estigui tota l’estona sec i a punt.

BACALLÀ AMB CORNFLAKES

2014-07-18 15.57.01.jpg

800 g de filet de bacallà dessalat

100 g de blat de moro inflat (cornflakes)

4 patates mitjanes

2 tomàquets

1 ou

Oli d’oliva

Sal

 

Comen√ßarem per les patates. Les pelem i les filetegem, tipus panadera. Les disposem sobre una safata de forn, les ruixem amb un raig gener√≥s d‚Äôoli i un raig gener√≥s d‚Äôaigua. Les coem a 180¬ļC durant 10 minuts. Hi posem, ara, els tom√†quets filetejats i una mica de sal. Ho tornem a introduir al forn, uns deu minuts m√©s. La q√ľesti√≥ √©s que les patates han d‚Äôestar cuites, i ho sabrem punxant-les, si no ofereixen resist√®ncia, si s√≥n toves, ja s√≥n al punt.

Tallem el bacallà a daus petits, els pintem amb ou batut i hi enganxem uns quants cornflakes.

El posem sobre les patates i tom√†quets i el coem cinc minuts al forn, a 180¬ļC. El servim immediatament.

A la foto veureu que l’he acabat amb una mica de farigola fresca. La taca vermella √©s una melmelada de tom√†quet que tenia a l’abast i que m’ha semblat que hi podia quedar b√©.

 

 

 

 

 

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014

La veritat √©s que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perqu√® els nens van vestits d’hivern, hivern. Per√≤ amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica m√©s tranquil¬∑la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria b√© tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perqu√® sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de m√†.

En definitiva, el penjo al bloc perqu√® us pot ser d’utilitat, perqu√® √©s feina feta i, qu√® carai, perqu√® les fotos s√≥n precioses!!!

Aprofito per donar les gr√†cies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fot√≤graf i “prove√Įdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

I m√©s tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….b√©, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “f√®iem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aqu√≠ uns anys v√©s a saber a qu√® traurem la pols…de ben segur que no ser√† als llibres.¬† Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Aix√≤ passa sempre quan s’endre√ßa, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs b√©, endre√ßava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt b√©. El vam fer en un escenari, com uns aut√®ntics m√†sterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo √©rem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en¬† alimentaci√≥, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del men√ļ triat, per√≤ no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble raci√≥ del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… per√≤ van aplaudir molt al final de la sessi√≥….

Ah! I la recepta va ser un √®xit, va funcionar molt b√© i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un past√≠s de formatge, perqu√® t√© dues preparacions que requereixen molta manipulaci√≥: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corr√≥ i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar pr√®viament, i aix√≤ tamb√© √©s interessant d’aprendre. La pasta brisa √©s un b√†sic que serveix per m√ļltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la t√®cnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta √©s una t√®cnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perqu√® em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb ra√Įm per dues raons, perqu√® diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a m√©s, √©s cert! la combinaci√≥ del formatge i el ra√Įm √©s brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perqu√® √©rem a Alacant, a la zona de Vinapol√≥, famosa per el seu ra√Įm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments aut√≤ctons.

El ra√Įm √©s un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens comen√ßo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

Bé, aquí teniu documentació gràfica i la recepta

_MG_2136.jpg

PAST√ćS DE MASCARPONE I RA√ŹM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De ra√Įm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corr√≥ i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180¬ļC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de ra√Įm i el disposem per sobre del past√≠s. Coem a 180¬ļC

 

 

 

_MG_2124.jpg 

Masterchef Junior. Un 9

dissabte, 4/01/2014

No s√≥c ning√ļ per qualificar el programa ¬†Masterchef Junior que TV1 est√† emeten aquests dies de festes nadalenques (per si alg√ļ interessat en la gastronomia no ho sab√©s….). Per√≤ com que tot producte que s’exposa a un mitj√† p√ļblic √©s immediatament objecte opinable, he gosat parlar-ne, lloar-lo i criticar-lo. Vagi per endavant que la puntuaci√≥ que li he donat √©s d’un 9 sobre 10, o sigui que queda clar que √©s un programa que m’ha agradat molt.

http://www.rtve.es/television/masterchef-junior/? 

He decidit escriure aquest post perquè:

- Vull lloar el programa

- Vull criticar algun aspecte del programa (malgrat a ning√ļ li importar√† el que jo digui)

- Vull criticar a alguns que critiquen el programa, amb arguments puerils i absolutament q√ľestionables.

Comencem per l’√ļltim punt. Aquest que diu que vull criticar als que critiquen.

 

Criticar els que critiquen

En aquest cas √©s¬†http://blogs.20minutos.es/reality-blog-show/2013/12/31/sadismo-animal-en-masterchef-junior-o-como-traumar-a-un-nino/¬†Per comen√ßar, tal i com diu una usu√†ria del bloc, en castell√† no es diu traumar, sin√≥ “traumatizar”. Per√≤ m√©s enll√† d’aquest aspecte formal, que un periodista hauria de saber, sobretot si ho vol posar com a titular, l’article √©s menyspreable. Ep, sempre segons el meu parer. Fa molt temps em van fer una entrevista a la Vanguardia. Alguns lectors “em volien matar” perqu√® vaig manifestar que als nanos els va molt b√© assistir a les matances del porc (que ja no se’n fan) perqu√® entenguin tot el proc√©s i, de pas, entenguin que mengem morts. Mengem cad√†vers, siguin de porc, de llobarro o d’enciam. Per viure, els humans, i tots els animals, hem de matar. Hi ha algun √©sser hum√† que ha intentat viure de la fotos√≠ntesi, per√≤ sembla ser que al final molts moren. Si mireu el v√≠deo veureu l’activitat que duen a terme els pr√†nics (que s√≥n els que viuen sense menjar). La seva ocupaci√≥ primordial √©s meditar. √Čs molt lloable. La resta fem les carreteres perqu√® ells puguin arribar al lloc de meditaci√≥, teixim la roba de cot√≥ que porten, fabriquem el maquillatge de la noia que medita, etc….


Me n’estic anant per les branques, per√≤ em sembla que cal que tinguem clar, tots els que no som pr√†nics i que necessitem menjar per tirar endavant la vida, la feina i la fam√≠lia, que el 99% del qu√® mengem (tret dels iogurts i el kefir) √©s mort.

El meu sogre t√© casa de pag√®s i sempre ha organitzat la matan√ßa del porc. Per a la fam√≠lia √©s una festa important. Ens reunim tots i fem la feina d’embotir plegats. Els meus fills hi han anat des que tenen √ļs de ra√≥ i sempre l’han gaudit molt√≠ssim. Diria que no estan traumats ni s√≥n vegans. Han ent√®s que aix√≤ √©s la vida. I jo hi combrego totalment.

Quan jo era molt petita viva en una casa de pag√®s. El meu pare va comprar 15 xais i un de molt remenut. Em va dir “aquest xaiet √©s teu”. El vaig alimentar amb biber√≥ (jo tenia uns vuit anys), li posava lla√ßos i passava moltes hores amb el xaiet. Un dia, a l’hora de dinar, jo escurava unes costelles de xai i el meu pare em va dir “T’agraden? S√≥n les costelles del teu xaiet” Vaig continuar menjant. Em sorprenc ara, de gran, que no hagu√©s fet cap escarafall, ni cap retret al meu pare. Ho vaig comprendre. El xaiet no estava a la granja per fer-me companyia, sin√≥ per menjar-nos-el. I punt.

Deixa’m opinar, de la mateixa manera que ells ho fan, amb total lleugeresa, que el periodista que ha escrit aquest article cal que faci un recompte del que menja cada dia. Suposo que immediatament anir√† a demanar hora al psic√≤leg perqu√® li alleugereixi els traumes que ha creat en menys d’un minut.

 

Lloar el programa

Quan vaig seure al sof√†, davant la televisi√≥, no donava ni un duro per el programa. Quan es va acabar el primer cap√≠tol, em vaig aixecar del sof√† i vaig aplaudir, com si tingu√©s als nens al davant. Vaig quedar entusiasmada, i sobretot….totalment enganxada, perqu√® aquests nanos ja formen part de la meva vida. Vull saber com evolucionaran, he generat vincles emocionals amb alguns d’ells i tot just nom√©s fa una hora que els conec.

- Per tant, UN PUNT perquè el programa enganxa tant a grans com a petits (els meus fills adolescents també hi estan enganxats). No és fàcil que això passi

- UN PUNT per aconseguir que molts, molt√≠ssims nens s’interessin per la cuina. Aquest Nadal les ferreteries i les botigues d’electrodom√®stics i parament de la llar han venut estris de cuina a cor que vols, com a regals de Nadal i Reis. Els destinataris d’aquests regals s√≥n els nens. Ho han demanat ells mateixos. √Čs la “masterchefmania”. Ho celebro molt (aprofito per dir que el taller de cuina per a nens de Semproniana tamb√© se n’ha beneficiat)

- UN PUNT per al realitzador, la directora del programa o qui sigui que ha triat els comentaris dels infants. Són divertídissims, molt encertats. I humanitzen el concurs

- UN PUNT per al jurat, que sempre busca la frase positiva per transmetre a la canalla i intenten ser el m√†xim objectius a l’hora de desqualificar un plat.¬†

- UN PUNT per la prova per equips. La cuina no √©s gaireb√© mai una tasca individual sin√≥ el resultat de la coordinaci√≥ d’un equip. √Čs molt important transmetre-ho

- UN PUNT√ÄS perqu√® els plats que els nens cuinen no s√≥n per a nens amb problemes freudians. S√≥n per a nens intel¬∑ligents que els agrada la cuina i, per tant, busquen l’excel¬∑l√®ncia. Un nen que li agrada la m√ļsica pret√©n tocar com un adult; un nen virtu√≥s toca com el millor int√®rpret adult. Un nen al qui li agrada la pintura, pret√©n pintar com un adult. Un nen que li agrada la cuina, vol ser Ferran Adri√†. Cuina per a nens no √©s fer un la forma de trenet amb pur√© de patata ni fer un ou ferrat que sembli la cara del Micky Mouse. Celebro molt i molt√≠ssim que Masterchef ho hagi enfocat d’aquesta manera¬†

 

Critico que….

- UN PUNT NEGATIU (segons el meu parer) que un nen de vuit anys i un de dotze estiguin al mateix nivell de competici√≥. El meu petit Aimar (observeu el possessiu. Me l’estimo com si fos meu!) no t√© ni la maduresa, ni la capacitat de concentraci√≥, ni els coneixements i bagatge gastron√≤mic que un nano de dotze anys. Aquests quatre anys que separen un de l’altre no es poden mesurar amb la cinta m√®trica temporal dels adults. No t√© res a veure quatre anys per a un nen que per un adult. La difer√®ncia d’edat entre els concursants √©s abismal.

- UN PUNT NEGATIU (i ho dic amb la boqueta petita, per√≤ sin√≥ rebento). No m’agraden gaire els missatges nutricionals que llancen al programa. Considero que s√≥n poc did√†ctics. I hasta aqu√≠ puedo escribir.

 

CONCLOENT….felicito molt i molt als qui han dissenyat, guionat, dirigit i realitzat el programa. I celebro una aposta agosarada com aquesta.

….I em moro de ganes que arribi el dia 5 de gener per veure la FINAL!!!

Acabo explicant que hi vaig anar….Per√≤ no penseu, de cap manera, que he escrit tot aix√≤ perqu√® em sento que formi part del programa. La meva actuaci√≥ √©s molt discreteta i passar√† molt desapercebuda.

Vaig intervenir en ¬†el darrer programa. Us desvetllar√© que fa bastant mesos que el programa es va gravar, o sigui que jo no havia vist cap episodi. Em van portar en cotxe a la localitzaci√≥ on es gravava. Vaig compartir cotxe amb l’Ana Luna i l’Esther. Aquell dia, per a mi, aquestes nenes eren nom√©s dues nenes i no els vaig gaireb√© dir ni hola…..Com pot ser que no me n’adon√©s que eren unes aut√®ntiques estrelles!! Ho heu llegit b√©??? Vaig compartir cotxe ni m√©s ni menys que amb l’Ana Luna i l’Esther. OH MY GOD!

 

 

Nou projecte educatiu-alimentari a S√ļnion

diumenge, 17/11/2013

D’en√ß√† vaig dur a terme un projecte interessant√≠ssim a √ćtaca, l’escola de prim√†ria dels meus fills, no m’havia engrescat a endegar-ne cap altre.

Ara, els meus fills s√≥n a secund√†ria, i ja fa uns anys que estudien a l’Escola S√ļnion, una escola oberta a tota mena d’idees i projectes que afegeixin valor a l’educaci√≥ dels joves.

Des de direcci√≥ de l’escola em van demanar que intervingu√©s a la cuina de l’escola, per donar un tomb als men√ļs. Tot el curs passat hi vam estar treballant. Hem canviat una s√®rie de plats i n’hem revisat d’altres. Encara queden serrells per arrodonir el projecte.

Aquest curs vaig pensar d’afegir una s√®rie de plats m√©s, per√≤ jo mateixa estava encallada tant en idees com en la confian√ßa de que una colla de plats nous capgiressin el gust d’un menjador. Aix√≠, doncs, vaig plantejar involucrar a l’alumnat en la presa de decisions dels plats, i fer, del tast, un projecte educatiu.

 

Objectius del projete

-          Implicar l’alumnat en la tria del receptari, per tal que comprenguin les característiques específiques d’una cuina de col·lectivitat

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Aprofitar la seva ingenu√Įtat i desconeixement del medi per valorar noves receptes que puguin sorgir durant el proc√©s

-          Transmetre la importància de tenir cura del que mengem: Equilibri nutricional, gust, sostenibilitat medioambiental, sostenibilitat econòmica

-          Ampliar l’acceptació de gustos dels adolescents.

 

Dinàmica:

Creem un grup intercursos. Dos alumnes de cada curs, entre primer i quart d’ESO.

Ens trobem un cop al mes, al menjador, al primer torn de dinar, en un espai reservat del menjador.

El treball consisteix en un tast de tres plats cada sessió. Els plats són diferents als que es cuinen a l’escola, però factibles a l’entorn escolar.

Els alumnes tenen un dossier de treball que comprèn:

-          Full de tast sensorial de les propostes

-          Argumentari  (equilibri nutricional, limitacions tècniques, estacionalitat dels aliments) dels plats presentats

-          Full de propostes/plats/receptes per incloure al menjador

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Valoraci√≥ dels nous plats introdu√Įts al receptari escolar

 

Les receptes acceptades per la majoria de la comissi√≥ de tast s‚Äôincorporaran al receptari escolar. Les batejarem i buscarem una estrat√®gia de ‚Äúvenda‚ÄĚ: La venda consistir√† en realitzar uns¬† r√®tols que informin quines novetats hi ha al menjador.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

El primer TDT (Taller De Tast) , que √©s el nom amb que hem batejat el projecte el vam fer a mitjans d’octubre, un cop el curs ja estava en marxa. En el projecte tamb√© s’hi ha involucrat la meva amiga, i mare d’un alumne de l’escola, Agn√®s Villamor.

Els alumnes que formen part del TDT són: Tarik, Maria, Pau, Nil.

I aquí teniu el full de tast per els tres plats triats per aquell dia, amb les receptes

 

 

Full de tast ‚Äď SUNION TDT ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬†11/10/2013

 

PLATS:

 

Sopa de musclos

Llom amb ametlles

Hamburguesa d’albergínia

 

TAST ORGANOL√ąPTIC Sopa de musclos¬† Llom amb ametlles¬† Hamburguesa d‚Äôalberg√≠nia¬†
Aspecte:-   Color

-   Textura

-   Volum

 

Olor 

 

Gust 

 

Coneixementdels aliments:

 

-   Grup d’aliments/nutrients

-   Temporada

-   Cultura (orígens/tradició)

 

 

 

Perquè hem triat aquestes receptes:

 

-          Per els aliments: perquè treballem amb verdures, peix i fruita seca que són aliments molt interessants a nivell nutritiu i, en canvi, poc apreciats per els adolescents. Per altra banda, els musclos i les albergínies són molt poc habituals a les cuines dels menjadors escolars. Els donem una nova dimensió, amb l’objectiu d’evitar el rebuig per part dels usuaris.

-          Per la viabilitat de les receptes: són receptes viables per a la cuina del menjador escolar. Tant per les coccions com per el self-service. També per la viabilitat econòmica dels productes emprats. Els musclos tenen un preu assumible, i és una altra manera de menjar peix, molt saborós, sense espines. La dificultat dels musclos rau en la closca, però aquest aspecte queda superat al presentar els musclos en versió sopa.

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Noves coccions i noves combinacions: El llom de porc √©s un aliment molt habitual a la cuina de col¬∑lectivitats, perqu√® √©s econ√≤mic i t√© un gust neutre. Proposem una cocci√≥ diferent, i un complement, la fruita seca, que es troba poc als men√ļs escolars.¬† La cocci√≥ en llet amoroseix la pe√ßa de llom, fent-la m√©s f√†cil de menjar.

 

 

Receptes:

 

Sopa de musclos

1 kg de musclos amb closca

1 litre de brou de peix

Dos porros

50 gr. de mantega

Un raig de vi blanc

Oli d’oliva

1 litre i mig de brou de peix

 

Coure els musclos al vapor, amb una fulla de llorer i un raig d’oli d’oliva durant 4 minuts.

Treure els musclos de la closca i separar-los del brou.

Separar uns musclos per acabar la sopa.

En una cassola, sofregir els porros amb la mantega i una mica d’oli. Mullar amb el vi  blanc i deixar evaporar. Afegir els musclos i el brou de la seva cocció. Completar amb brou de peix i fer bullir uns minuts. Triturar i servir amb els musclos sencers.

 

 

Llom amb ametlles

Un cap de llom

1 litre de llet

150 gr. d’ametlles crues

Oli d’oliva

Sal

Pebre blanc

 

Salpebrem el llom i l’enrossim en una cassola on hi càpiga bé. Afegim les ametlles i donem un parell de voltes perquè es torrin lleugerament. Cobrim amb llet i fem coure durant una hora. Triturem la salsa, afegim una mica més de llet si ha quedat excessivament espessa, tallem el llom a làmines i el servim acompanyat de la salsa.

 

Hamburguesa d’albergínia

4 albergínies

2 pomes

20 gr. de sucre

20 gr. de mantega

Una mica de sal

Uns brins de farigola fresca

100 gr. de formatge cheddar

Anacards

Sal

30 gr. de gelburguer

150 ml d’aigua

 

Tallem les albergínies a daus i les saltem en una paella amb un fil d’oli i una mica de sal, uns cinc minuts. Les reservem. En una altra paella, coem les pomes, a foc mig, amb una nou de mantega i una mica de sucre, fins que s’estovin i caramel·litzin. Les barregem amb les albergínies. Tallem el formatge a dauets i també el barregem. Piquem els anacards i els afegim a la barreja. Escampem el gelburguer i  l’aigua. Barregem molt bé i fem quallar en un motlle quadrat. Tallem a la mida que vulguem i ho escalfem al forn.

Ho servim immediatament.

Deures:

Fins a la propera sessió fixeu-vos en plats (que us agradin!) que penseu que podrien introduir-se al menjador de l’escola.

A casa, amb la fam√≠lia extensa, al restaurant observeu quins plats us agraden i parlarem de com es podrien fer a S√ļnion. Us explicarem de manera pr√†ctica quines s√≥n les limitacions de la cuina per col¬∑lectivitats i com treballen.

 

 El resultat del tast:

La sopa de musclos va agradar molt. La van trobar una mica forta, i hi vam afegir arr√≤s bullit. Llavors, va agradar molt m√©s. Tot i aix√≤ van haver-hi retic√®ncies i comentaris que no la “vendr√≠em” b√© a la resta d’alumnat, per el color que tenia i la pres√®ncia. Vam decidir que intentar√≠em millorar el color amb una mica de pebre vermell.

El llom amb ametlles va triomfar.

I l’hamburguesa amb alberg√≠nies em va agradar, sobretot, a mi. Per√≤ clar, jo no s√≥c usu√†ria del menjador escolar.

Ara, va ser un tast molt enriquidor, molt. En cap cas van rebutjar tastar els plats, malgrat fessin “mala pinta”. I totes les cr√≠tiques van ser constructives. I el m√©s constructiu √©s trencar barreres, en quant als aliments “demenjadorescolar” i els aliments vetats a aquest entorn. Per exemple, els musclos: s√≥n nutritius, econ√≤mics i molt saborosos. Perqu√® no s’introdueixen al menjador? La resposta √©s que s√≥n pesats de netejar, per√≤ ara els venen congelats! Fora excuses!

Aqu√≠ teniu el document gr√†fic d’aquest primer tast.

DSC03973-001.JPG

 

DSC03977.JPG

DSC03978.JPG

Sí, el color i la textura de la sopa no tenen gaire futur al menjador escolar.

DSC03979.JPG

Taller de cuina per a nens a l’espai de cuina Su 23.11

dimecres, 17/07/2013

La Su i en Txep ja fa anys que, despr√©s d’una s√≤lida traject√≤ria entre cassoles, van obrir un petit espai de cuina, m√©s que bonic, en una zona c√®ntrica de Terrassa, per√≤ que sembla ben b√© que ets ben lluny del brogit de la ciutat.

All√†, a l’Espai de Cuina, el fum del brou bullint entela el rellotge i es perd la noci√≥ del temps. Els horaris els marquen la fermentaci√≥ de les masses, el marinat dels peixos o el xup-xup del guisat. I prou.

La Su estima la cuina i sap la import√†ncia d’haver tastat i menjat de tot des de ben petits, per saber apreciar qu√® hi ha al plat. I com que ella no t√© ni un gram de mandra, va comen√ßar a organitzar tota mena de tallers, cursos i casals de cuina per a nens.

Els meus fills van tenir la gran oportunitat de participar en un d’aquests magn√≠fics tallers de cuina per a nens que fa la Su al seu Espai de Cuina Su 23.11,¬†http://www.espaidecuina.com/escoladecuina/inici.html

Penjo les fotografies que certifiquen com de bé ho van passar els nanos, com de debò van cuinar i com van berenar!

Si teniu menuts a casa, encara que sigui només un dia, feu cap a casa la Su!

09_2_su_santiago_cuinant.jpg

La Su explica com s'ha de fer l'aperitiu

Aperitius salats

INGREDIENTS: (6 PAX)

250 gr Pasta de full congelada

1 rovell d’ou

Farcits: formatge ratllat, salsitxes franfurt, tonyina

 

PREPARACI√ď:

deixar descongelar la pasta de full a temperatura ambient. Aplanar-la amb un corró. Tallar les vores amb un ganivet, i donar-li diverses formes, segons es vulgui: normalment o rectangulars o rodones. Punxar la pasta amb una forquilla i omplir-la segons el tipus d’aperitiu.

 

Anxoves: Tallar la pasta fent un rectangle més llarg que ample, i untar una vora llarga amb ou batut, per tal que al doblegar-la per la meitat longitudinal, i tancar-la sobre si mateixa, quedi enganxada. Omplir amb anxoves, posades una darrera l’altra, la meitat longitudinal de la banda, la mateixa que ja hem pintat amb ou . Tancar la pasta doblant la meitat sobre l’altre. Posar-hi llavors de sèsam pel damunt. I quan es posa a la safata cal marcar els talls per poder-la tallar després al refredar-se.

Salsitxes de Frankfurt: Igual que les anteriors o bé fent uns quadrats de pasta de full i posant la salsitxa en diagonal i ajuntant 2 extrems. També es poden fer com si fossin crestes.

Palmeres de formatge: tallar  la pasta i posar-hi formatge pel damunt, plegar la pasta en 3 trossos, fer-ho 3 vegades.

Tallar uns quadrats més aviat grans i enrotllar de dins cap a fora els dos extrems. Deixar solidificar una estona a la nevera i tallar les palmeres

Rodanxes amb ametlles: Prèviament posar les ametlles en un got o recipient, amb ou batut i sal.

Tallar un quadrat, pintar-lo amb ou batut  i enrotllarlo sobre si mateix. Deixar solidificar i tallar . Posar una ametlla damunt de cada pasteta.

09_2_truita_francesca_taller_su.jpg

concentrats girant la truita

09_francesca_su_truita.jpg

Aquesta foto la poso perquè m'agrada la cara serena que fan, malgrat la truita és al foc....

 

Truites enrotllades

INGREDIENTS: (6 PAX)

4 ous

oli

1 paquet de formatge cremos 

sal

200 gr de pernil dolç

brotxetes

 

PREPARACI√ď:

Batre un ou en un cassó amb un pessic de sal. Posar a escalfar una paella amb un raig d’oli I abocar-hi l’ou batut, amb ajut d’una cullera fer una truita plana (com una crepe) donar-li la volta amb una espàtula I reservar. Repetir l’operació amb cada ou.

Un cop totes les truites fetes, al damunt de cada truita posar-hi una mica de formatge cremos I a sobre un tall de pernil dolç. Enrotllar I tallar de canto (al biaix).

Enganxar cada tros amb una brotxeta.

 

09_santiago_tallant_su.jpg

concentració màxima en el tall

 

Mouse de xocolata

INGREDIENTS: (6 PAX)

180 gr de xocolata cobertura

4 ous

60 gr de sucre 

1 pessic de sal

 

PREPARACI√ď:

Separar clares de rovells.

Desfer la xocolata al bany maria o microones (descongelar), deixar refredar una mica. Afegir els rovells i remenar fins integrar-los.

Muntar les clares a punt de neu i a mig muntar afegir el sucre. Continuar muntant fins que quedi ben ferma. Barrejar amb l’anterior i posar en gotets (no omplir massa !).

Reservar a la nevera 2h.

 

 09_su_santiago_tallant.jpg

 09_su_francesca_cuinant_truita.jpg

 

 09_su_santiago_cuinant.jpg

09_su_pasta full_taller cuina.jpg

Taller de cuina per a nens

dilluns, 15/07/2013

L’estiu √©s temps de criatures. Si m√©s no, jo l’associo a la inf√†ncia. Era l’alliberament total, temps de lleure, lluny de les obligacions, rellotge fora, horaris laxos. No haver de fer res, per√≤ alhora voler omplir les hores amb tota mena d’activitats.

L’estiu a casa es culminava amb una tarda de cuina. M’encantava. M’ho passava magn√≠ficament b√©, per√≤ fixa’t, gaireb√© nom√©s recordo les postres, que f√®iem cada any: els platanitos. Simplement, uns pl√†tans coberts de xocolata, refredats a la nevera. Uhmmmm, tenien l’√®xit assegurat.

Recordava tot aix√≤ quan l’altra dia feia aquest taller a Cookiteca de Sarri√†, amb poques criatures. Ho vam passar tan b√© que va haver un moment que vaig retornar a la infantesa, tan feli√ß, tan tranquil¬∑la, lluny de les preocupacions, el temps passant lentament…

Vaig recuperar l’edat a l’adonar-me’n que no hi havia platanitos per postres….

 

Aquests són els plats que vam cuinar:

 

MINI TOMÀQUETS PUNKIE

8 tomàquets de jardí

150 gr. De tonyina en oli

100 ml de maionesa

Orenga

1 pastanaga

Unes branques d’api

Un carbassó

Mig enciam

Oli

Sal

 

Buidem els tomàquets amb una cullera o un ganivet que no talli excessivament. Tallem la base del tomàquet per aconseguir que s’aguanti dempeus.

Posem els tomàquets de cap per avall, sobre un paper absorbent, perquè vagin perdent l’aigua.

Barregem la tonyina amb la maionesa i l’orenga, en un plat fons, amb l’ajuda d’una forquilla.

Farcim els tomàquets amb la barreja. Col·loquem els tomàquets sobre una base d’enciam tallat petit, que amanirem amb oli i sal.

En la part superior dels tomàquets hi clavem uns bastons de pastanaga, d’api i de carbassó per tal que ens quedi amb forma de punkie.

 

LLENGUADO AMB FRUITA SECA I PESTO

Dos llenguados filetejats

un grapat de fruita seca

Una mica de mel

Per al pesto:

  • Un manat de fulles d‚Äôalf√†brega
  • Un grapat de pinyons
  • 20 g de parmes√† ratllat
  • Un gra d‚Äôall
  • Oli d‚Äôoliva
comencem fent el pesto, simplement triturant tots els ingredients.
Piquem la fruita seca. Untem l’interior dels filets de llenguado amb mel. Enganxem fruita seca. Enrotllem sobre si mateixos. Ho coem al microones, un minut, a pot√®ncia m√†xima.
Acompanyem amb el pesto

QUICK CHEESECAKE AMB CIRERES

100 gr de formatge d’untar (tipus Philadelphia)

250 gr de formatge fresc (tipus Quark)

1 llimona

80 gr. De sucre

Cireres

 

En un recipient, barregem els formatges, afegim el sucre, el suc de llimona i la pell. Treballem bé fins obtenir una crema fina. posem en un gotet i acabem amb unes cireres fresques.

 

 

13_cookiteca_nenes.JPG

 13_cookiteca_plat.JPG

13_cookiteca_grup.JPG