Arxiu de la categoria ‘nens’

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Àngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Enguany és l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretén alertar i sensibilitzar a la població sobre la quantitat d’aliments útils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estàndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la Fundació Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuïtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments útils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnífica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, així com casos pràctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, mató i avellanes, i una copeta de galeta, plàtan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATÓ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del mató perquè de tots els formatges és el de caducitat més curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com és el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dóna nutrients, sabor i textura, absolutament necessària en un plat tan tou com les creps amb espinacs i mató.

Les creps són un gran recurs per aprofitar restes d’altres àpats. Són fàcils i ràpides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinàries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de mató

100 gr. de parmesà ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Brasil, despierta, un profesor vale más que Neymar

dissabte, 13/09/2014

Des del dia 14 de juny, quan es va celebrar la manifestació convocada per la plataforma SOMESCOLA contra els àtacs del català a l’escola, que vull publicar aquest article. Hi vaig anar perquè crec fermament en el model educatiu del nostre país, i perquè quan a casa es mobilitzen, jo m’hi afegeixo. Jo jugo amb els de casa. Avui, quan estem a punt d’estrenar el nou curs escolar, vull recuperar els arguments que em neguitejaven aquells dies.

A la manifestació vaig conèixer l’Enric, pianista i pedagog, implicat políticament amb el país i, també, amb la formació política amb qui combrega. Amb l’Enric vam parlar d’escola i, ésclar, vam acabar parlant d’una part fonamental de l’escola: els mestres i els professors.

A casa em pregunten: I a tu? Qui t’ha manat escriure aquest post? El teu no és un bloc de cuina? No t’emmerdis!

Però com que aquesta entrada té molta lletra estic convençuda que molt poca gent la llegirà, de manera que diré tot el que em vingui de gust i llavors ja em barallaré amb els quatre que no hi estiguin d’acord.

I aquí estic, escrivint sobre allò que ningú m’ha manat fer. Emmerdant-me fins el capdamunt, desobeint, insubmisa, a les directrius del meu bloc, que ha de versar sobre cuina i sobre gastronomia. Escric sobre escola i sobre mestres i professors perquè em preocupa. Sobretot em preocupen els mestres. Que vagi per endavant que crec que aquest és un col·lectiu que hauria de tenir un estatus definitori, un prestigi insuperable, no debades són els fonaments de la nostra cultura, del nostre país, de la nostra societat. Em preocupa haver escoltat, alguna d’altra vegada, que una de les raons de la tria de la professió és la comoditat horària i les vacances dilatades. Em preocupa que alguns mestres no destinin el temps que no són a l’escola per continuar formant-se. Em preocupa que alguns pares vegin al mestre com l’enemic a batre, i no com a la persona que és complement imprescindible en l’educació completa de l’infant. També em preocupa, i molt, els pares que deleguen totes les vessants de l’educació dels seus infants als mestres

Em preocupa que la professió de mestre no tingui el prestigi que hauria de tenir. Parlo de prestigi social. Ser mestre no et fa lligar a la discoteca. Ser mestre no et fa ser convidat a les festes glamuroses. Direu que això no té cap importància, que parlo de banalitats, i de vanitats, que el prestigi no es mesura a la discoteca ni a les festes glamuroses. Ja teniu raó, sí. El prestigi no es mesura a les discoteques ni a les festes glamouroses, clar que no. Potser es mesura a les aules magnes, o a les contraportades dels diaris, o a les portades de les revistes del cor. No ho sé on és que es mesura el prestigi. Però en molts pocs llocs he vist idolatrar els mestres. I en canvi sí que hi he vist admirar als metges, escriptors, actors, cantants, filòsofs, pintors, banquers, economistes de jaquetes virolades, advocats, jutges, arquitectes, dissenyadors de moda, dissenyadors gràfics i de tota mena, empresaris variats i, per descomptat, cuiners…sense voler tirar pedres sobre el meu propi terrat i feliç que els cuiners tinguem aquesta edat d’or. Sí que és cert que ara els cuiners tenen un prestigi superlatiu i això es reflecteix en, com deia, tota mena d’entrevistes, portades i fotografies a revistes de tot tipus, i un lloc destacat a les festes glamuroses.   I tot i que no sigui un termòmetre seriós del prestigi, sí que és cert que una dècada ençà el més efectiu per lligar a una discoteca és dir que et dediques a la cuina.

En el llistat exhaustiu que he fet sobre els oficis guays, heu notat que no he parlat de futbolistes. És el summum dels oficis amb glamour, prestigi i peles. Adorats per la resta d’humans i millor pagats, qui no voldria ser futbolista! Aquí rau el tema, voler ser, per tots els mitjans, mestre.

He deixat l’ofici dels futbolistes per el final de la patuleiada perquè he pensat en aquella magnífica frase que els mestres del Brasil clamaven fa uns mesos per reclamar millores laborals.

Brasil, despierta, vale más un profesor que Neymar

No pot haver una frase més encertada, més punyent, més clara i més clarivident. Brasil, DESPERTA, un professor és el que més val.

El poble va adaptar la frase de Mao Tse Dong “la religió és l’opi dels pobres” per “el fútbol és l’opi dels pobles”. L’opi que narcotitza, adorm i exalta, segons el moment, a les masses. O com deien els romans “per a distreure al poble dels problemes que genera l’emperador, els hem de donar pa i circ”. Doncs això mateix, pa i fútbol.

El fútbol és l’OPI dels pobles i jo afegeixo: L’educació és l’OPINIÓ dels pobles.

Catalunya, desperta, un professor és un tresor

Fem-ho.

Ara que tindrem un país per fer, per fer créixer, tinguem cura dels nanos. Donem-los potència, donem-los el tresor de l’educació, donem-los opinió, fem-los forts. Potenciem el professorat, acompanyem-lo en la tasca, admirem-lo i exigim-lo. Exigim-li que estigui despert, amatent i pendent de les tendències mundials educatives, que es formi, que es recicli, que faci recerca i que no adopti els tics del funcionariat.

El tresor que ens farà rics són els professors. Rics en valors, rics en coneixement i en reconeixement. Un país ric és un país potent.

Ep, que no m’oblido que jo em dedico a les cassoles! Però ho havia de dir i ho volia dir.

Demà parlaré de sofregits. Prometo

Unes recomanacions per començar el curs

dimarts , 9/09/2014

14_ara_criatures_tornada a l'escola.jpg

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA és una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar més enllà i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lúdic. Som a l’estiu! I el campus és per, sobretot, passar-ho bé.

Per això ja fa dos anys que el campus se centra en la ciència. Cada taller descobrim un fenomen físic o químic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen físic li atribuïm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiència són que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciència amagada en allò que veuen cada dia, però que gairebé mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen però no observen ni es pregunten quina és la raó per la que un pastís creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos són immiscibles. No es barregen mai. La molècula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . Té un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No té polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per això, no sent ni atracció ni repulsió per les molècules d’aigua. L’efecte és el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  Així, solament seran solubles en aigua aquelles substàncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiració dels essers vius.

La proteïna és un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseïna de la llet són proteïnes, són agents emulsionants. És com si aquestes proteïnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: Emulsió aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomàquets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomàquet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.

 

 

 

Assessorament a Scolarest i un bacallà amb corn-flakes.

dissabte, 9/08/2014

Durant el proper curs, 2014-2015 faré un assessorament gastronòmic i culinari a Scolarest. Aquesta gran empresa està present a 350 escoles de Catalunya, per tant, no cal fer grans càlculs per pensar quants nens mengen diàriament de les seves cuines. La seva ideologia és cuinar tot el que serveixen a la mateixa escola, és a dir, s’allunyen del catèring, de l’elaboració en una cuina central i distribució posterior a les escoles.

Aquest fet és un avantatge per la qualitat del que es cuina a les escoles, però alhora la diversitat de persones fa que el resultat sigui lleugerament diferent en una escola o en una altra, tot i seguir el mateix receptari.

La meva funció com assessora es basa en idear noves receptes viables a la realitat del menjador escolar i posar-les a la pràctica, amb la formació pertinent al personal de cuina. També tinc la responsabilitat de revisar els menús i mirar de millorar algunes receptes clàssiques.

Idear receptes per a 350 menjadors escolars no és una tasca gens fàcil i, segons he viscut el procés, a vegades una mica desesperant.

Tot i que les cuines estan ben equipades, el personal és limitat i no podem demanar que facin filigranes quan han de cuinar per a 1000 alumnes. A més tot ho cuinen al mateix dia, el que garanteix la frescor del plat però fa més complex les receptes molt elaborades.

Per altra banda, la diversitat de l’alumnat tant per les preferències pròpies com per el pòsit cultural de cada un d’ells limita les “aventures” culinàries i gastronòmiques. Tot plegat afegit a la neofòbia natural dels infants, que en principi rebutgen tot allò que desconeixen o que no estan avesats, també fa que hàgim de valorar amb molt deteniment quins aliments nous introduïm al menú infantil.

Si a tot plegat, hi afegim alguna particularitat tècnica com la que els plats elaborats són traslladats al self-service, sobre uns banys d’aigua calenta que mantenen l’escalfor però fan que les coccions continuïn el seu procés, podem concloure que el que cuinen els cuiners de menjadors escolars té un punt de miraculós.

I jo estic aquí, per donar noves idees. I en cap cas és qüestió de canviar els ingredients de la pizza o donar un toc diferent als macarrons, sinó d’endinsar-me en el tortuós món dels llegums, les verdures i el peix, els monstres que amenacen la tranquil·litat al menjador.

Una de les receptes que introduirem al menjador escolar durant aquest curs és aquest bacallà amb corn-flakes. Us passo la recepta, la justificació i la foto del plat. Tot i això trobareu una explicació molt ben detallada al web d’Scolarest, amb un vídeo explicatiu. http://www.scolarest.es/

M’ha abellit, però, avançar-vos aquesta recepta perquè la vaig fer a Semproniana i va agradar tant als clients que estic convençuda que també serà un èxit a casa vostra.

Raons per les que he triat aquesta recepta:

  • El peix és el que més costa de “solucionar” en un menjador escolar. Per això les meves propostes van encaminades a buscar idees noves amb peix
  • El bacallà té molt poques espines, per tant és ideal per als menjadors escolars
  • El fet de combinar-lo amb cornflakes té dues justificacions. Per una banda introdueixes un aliment “proper i estimat” per l’infant, i que li’n dóna un toc lúdic. Per altra banda, el punt dolç del cornflakes equilibra la possible salabror del bacallà
  • Que ho hagi tallat a dauets petits no és una qüestió estètica ni un caprici. He comprovat que als infants és millor posar-los el menjar en petites porcions, que no en un únic tros. Així, a mida que van menjant porcions, van assolint petits objectius. Tinc un record horrorós de quan jo era menuda, d’aquells bistecs enormes, que semblaven un llençol, i que jo em veia incapaç de menjar
  • Les patates fan la funció de “recollir” l’aigua que el bacallà acostuma a perdre, un cop fet. Hem de tenir en compte que aquesta recepta va dirigida als menjadors escolars, i que el peix s’estarà una bona estona al self-service, en un bany maria, i que anirà traient aigües. Les patates em serveixen perquè el peix estigui tota l’estona sec i a punt.

BACALLÀ AMB CORNFLAKES

2014-07-18 15.57.01.jpg

800 g de filet de bacallà dessalat

100 g de blat de moro inflat (cornflakes)

4 patates mitjanes

2 tomàquets

1 ou

Oli d’oliva

Sal

 

Començarem per les patates. Les pelem i les filetegem, tipus panadera. Les disposem sobre una safata de forn, les ruixem amb un raig generós d’oli i un raig generós d’aigua. Les coem a 180ºC durant 10 minuts. Hi posem, ara, els tomàquets filetejats i una mica de sal. Ho tornem a introduir al forn, uns deu minuts més. La qüestió és que les patates han d’estar cuites, i ho sabrem punxant-les, si no ofereixen resistència, si són toves, ja són al punt.

Tallem el bacallà a daus petits, els pintem amb ou batut i hi enganxem uns quants cornflakes.

El posem sobre les patates i tomàquets i el coem cinc minuts al forn, a 180ºC. El servim immediatament.

A la foto veureu que l’he acabat amb una mica de farigola fresca. La taca vermella és una melmelada de tomàquet que tenia a l’abast i que m’ha semblat que hi podia quedar bé.

 

 

 

 

 

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014

La veritat és que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perquè els nens van vestits d’hivern, hivern. Però amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica més tranquil·la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria bé tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perquè sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de mà.

En definitiva, el penjo al bloc perquè us pot ser d’utilitat, perquè és feina feta i, què carai, perquè les fotos són precioses!!!

Aprofito per donar les gràcies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fotògraf i “proveïdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

I més tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….bé, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquí uns anys vés a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serà als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bé, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bé. El vam fer en un escenari, com uns autèntics màsterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo érem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentació, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menú triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble ració del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessió….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bé i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastís de formatge, perquè té dues preparacions que requereixen molta manipulació: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corró i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això també és interessant d’aprendre. La pasta brisa és un bàsic que serveix per múltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta és una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raïm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a més, és cert! la combinació del formatge i el raïm és brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè érem a Alacant, a la zona de Vinapoló, famosa per el seu raïm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

Bé, aquí teniu documentació gràfica i la recepta

_MG_2136.jpg

PASTÍS DE MASCARPONE I RAÏM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De raïm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corró i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ºC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raïm i el disposem per sobre del pastís. Coem a 180ºC

 

 

 

_MG_2124.jpg