
Arxiu de la categoria ‘Mitjans’
La mona. Article publicat al Criatures
dilluns, 9/04/2012Entrevista a Toni PuntĂ, al Lecturas
dimecres, 4/04/2012Te temps absolutament per a tot, perquè viu la vida amb intensitat. L’enemic és la rutina. El titular: davant una croqueta, sóc home mort.
- SĂłc un cuiner nefast
Tranquil, que l’entrevista no va de receptes!
- De fet ho tindries magre, la meva nevera és la burla dels amics que venen a casa,  està sempre buida
Vaja, i com t’alimentes?
- Nevera buida, taula plena. Aquest és el meu eslògan. No m’agrada gens, però gens, planificar ni saber on i com acabaré dinant o sopant. Per tant, si em quedo a casa, compro al moment. Porto molt malament les rutines. La meva professió m’obliga a uns horaris molt bojos, i no puc fer gaires plans.
Però bĂ© deus sopar a casa…
- Visc molt de nit. Vaig a molts actes, per la meva feina. No sé mai on soparé. També dino molt a restaurants, per feina.
Jo intento evitar els dinars de feina…
- Doncs jo tinc la teoria que si t’entens a la taula, és un senyal que pots fer negocis o treballar amb aquella persona. És un bon test per copsar la bona entesa. A més m’agrada molt entaular-me amb desconeguts. La durada d’un à pat és un temps suficient perquè hi hagi sorpreses sense arribar a cansar-te’n. I el millor pla que em pots oferir és anar a dinar o a sopar.
Tants Ă pats fora de casa, deus desitjar menjar verdures….
Ai, no! M’encanta menjar. És un dels plaers fonamentals de la vida. Al contrari, em costa menjar verdures. Les associo a la dieta, que n’he fet de tots colors. Sóc un dieta-fracassat.
Quina és la dieta més curiosa que has fet?
- Les he fet totes, les imaginables i les inimaginables, com la d’aquella iridiologa….
Âż?
- És una ciència que et mira l’iris i et diu què et convĂ© menjar….
I va funcionar?
- No, però no per la iridiologa, sinó perquè sóc incapaç de seguir una dieta. Els meus arguments són: “un dia és un dia” i “tenim massa problemes com per preocupar-nos per la dieta”. Sóc dels que cada setmana diuen “dilluns començo” i dimecres ja l’he acabada. La sort és que de dimecres a dilluns hi ha prous dies per menjar com em ve de gust! Les dietes em deprimeixen i només en puc fer si estic feliç
Realment fer dieta amb el teu ritme de vida ha de ser molt difĂcil…
- Davant una croqueta, sĂłc home mort. Saps com en diuen, en broma? MĂster Vernissage. Haig d’anar a tota mena d’actes i no puc evitar tastar el còctel. I, no et pensis, a vegades em salva de fer-me el sopar…i Ă©s que cuino molt malament.
No tens paciència
Ni mica. Estic per casa…i no se m’acut preparar-me el dinar o el sopar fins que tinc molta gana. Llavors, en el temps que, per exemple, es cou l’entrecot – no mĂ©s de deu minuts – ja m’he cansat d’esperar, i vaig menjant tot el què trobo. Des del fuet arrencat a mossegades a un tros de formatge o a una galeta. Les barreges sĂłn insòlites i passo del dolç al salat amb total impunitat.
I et sents bé després del desori?
- Perfectament bé, perquè sóc desordenat i, a vegades, voluntà riament desordenat, molt poc ortodox. Puc anar d’un falafel al restaurant de luxe, sense transició. I menjar m’ajuda a vehicular el mal humor. L’entorn se’n beneficia! De fet, el meus amics quan em veuen de mal humor em diuen: menja’t un entrecot i calla!
Quan ho has passat malament en un Ă pat?
- Recordo a Cuba, unes fulles de falguera farcides de carn de xai, que em van disgustar de tal manera que encara les duc a la memòria.
Què no t’agrada?
- M’agrada tot, però hi ha aliments que no em diuen gran cosa, com la pasta. I el peix, el reservo per quan sĂłc davant el mar. Ara em ve al cap un plat que no m’agrada gens, però gens: els piquillos farcits de bacallĂ . És la Ăşnica cosa que no menjaria encara que estiguĂ©s en un Ă pat de compromĂs majĂşscul.
I què et torna boig?
- Les excepcionals carxofes. El pollastre m’encanta. Les taronges bones. I els musclos. Com diu el meu pare, si el musclo fos carn seria molt més valorat.
Com portes la fruita?
Sóc un menjador de fruita d’hotel. Si me la donen pelada, m’encanta. Però si ho haig de fer, mai trobo el moment. La fruita és com la vida: t’ho donen sencer i t’ho has de fer tu sol.
Faries quilòmetres per menjar?
- Em moc a cop de titular. Si em diuen que a tal lloc es menja de meravella, hi vaig.
Què esmorzes?
- Faig la vida al revés de les indicacions dietètiques. No esmorzo, puc no dinar – si tinc feina – i, en canvi, el sopar és el meu moment. Associo menjar amb el descans, amb estar bé, amb la tranquil·litat.
I quan vas als hotels, tampoc esmorzes?
- Argh! Els esmorzars d’hotel són la meva perdició! La frase, davant el buffet, és: “s’ha de tastar tot”
Parla’m de la cuina de la mare
- Fa una truita de patates horrorosa.
Alça!! S’enfadarà !
- Ja ho sap. Li diem sempre. Fa molt bĂ© el fricandĂł, ella Ă©s del mĂłn xup-xup, i tĂ© alguns hits, com la carn arrebossada. La cuina de la meva mare Ă©s mĂ©s afectiva que espectacular. Ens mima molt, a taula. A la meva germana no li agraden les carxofes fregides, tallades gruixudes. La mare fa dos tipus de tall de carxofes: finĂssimes per la meva germana i mĂ©s gruixudes per la resta. A casa meva Ă©s mĂ©s important l’ambient que es genera a taula que el plat.
Parles més de la taula que de la cuina
- Per descomptat! Una taula de 6-8 persones, rient, Ă©s el millor plaer del mĂłn. I encara mĂ©s, trobo que la taula Ă©s un l’escenari teatral per antonomĂ sia. La part de ritual que tĂ© Ă©s magnĂfic. A les obres “Agost” i “Dissabte, diumenge, dilluns” hi trobarĂ s bons exemples del què t’explico. Per això no suporto el plat Ăşnic, perquè m’escurça massa el ritual.
I del teu pare no en dius res?
- TĂ© una obsessiĂł: que no falti mai de res. Ell Ă©s un home d’esmorzar de mercat i molt lliure. El diverteix fer el què li ve de gust, menjant. En un restaurant, Ă©s capaç de demanar uns ous ferrats desprĂ©s de les postres. Ell m’ha transmès aquesta manera de menjar lliurement, sense cap lĂmit, i tambĂ© sĂłc partidari de la seva mĂ xima “això no ens farĂ mĂ©s pobres”. Si t’asseus a la taula d’un restaurant, relaxat i no t’angoixis pel detall dels preus. A veure…amb mesura, clar, però ja saps en quina mena de restaurant entres. Llavors, gaudeix.
Qui et pot destrossar un dinar?
- En castellĂ en diuen els “aguafiestas”, que sempre posen barreres al desig i critiquen el què tries. Si em ve de gust menjar garrinet rostit al vespre, doncs ho faig. I si vull i puc demanar un vi que em ve de gust, no em recordis constantment el preu o que no em convĂ© per la salut…
I el teu secret dolç?
Tinc el què jo anomeno “moments de sucre” en els que em menjo un donut o em moro. Tot i que els donuts des que no són del dia, ja no són tan bons.
El teu plaer amagat….
- M’escapo a dinar, de tant en tant, tot sol a un bon restaurant. Em reto un homenatge. I em sembla molt saludable, tots haurĂem de retre’ns homenatges alguna vegada.
Â
MenĂş
Canelons de seitan, panses i salsa de bolets
Conill farcit d’espinacs
PastĂs de formatge i pinya
Arriben les maduixes. Publicat al Criatures
dilluns, 2/04/2012NĂşria SolĂ© al Lecturas. L’entrevista a taula
dimecres, 28/03/2012Presentava…el TN fins el dia de l’entrevista. Ara es quedarà uns mesos a casa esperant que arribi la seva primera filla.
La impressiĂł al final de l’à pat? Doncs que no m’ha enganyat gens quan s’ha definit com una persona senzilla.Â
Què demanes quan vas a un restaurant?
Tot allò que no cuino a casa.
I què cuines?
La veritat, la veritat, Ă©s que cuino poc. Ara, amb l’embarĂ s estic agafant-hi el gustet, però sĂłc molt simple a la cuina. Miro de menjar amb poques salses, molt saludable i equilibrat. No sĂłc gaire sibarita, i mĂ©s aviat em preocupa que el menjar em faci profit. La meva parella es cuida molt, sense exagerar. TambĂ© ens permetem un plaer de tant en tant….
A què no et pots resistir?
A unes crispetes quan vaig al cinema. No compro el pot gros, eh? Però ho tinc associat: crispetes = cinema.
Què t’ha fet fà stic?
Recordo un viatge a Costa Rica. Vam arribar a un poblet, mig marejats, després de pujar per una carretera amb moltes corbes. En el bar del poble ens van donar ous crus de tortuga amb salsa picant. Horrorós.
I que et fa angunia?
El malbaratament. És injust. Hi ha famĂlies que passen gana i estem llençant menjar. Això ho vaig aprendre del meu pare, que deia que no es podia deixar res al plat- Compro just i planifico molt. Al plat m’hi poso nomĂ©s el què em puc menjar, poquet.
Fas pinta de molt endreçada.
Molt. A la nevera hi penjo un calendari on apunto tot el què mengem, per complementar els nutrients de l’à pat de casa amb el de la feina.
On compres?
Uf, vaig de bòlit. Visc a Girona, treballo a Barcelona, els meus pares sĂłn a Tarragona…Quan puc compro a mercat, però tambĂ© vaig al supermercat i tinc un parell de botigues petites identificades, on sĂ© que tenen bona fruita i bona carn.
I quina herència t’ha quedat de la cuina de la mare?
Tota. La manera com mengem els adults és un reflex de la cuina de casa els pares. Reproduïm, sense voler, els menús casolans.
Va, digue’m un plat!
La sopa de galets. Cada diumenge, la meva mare en fa. És com un ritual. Si un diumenge no hi ha sopa, tinc una decepció! Jo l’acabo amb formatge fos.
Formatge a la sopa?
SĂ, a tot arreu, tambĂ© a l’arròs.
Quina mena de formatge?
De tota mena. Des del fresc més suau, al blau. Tots em tornen boja.
I què més et torna boja?
M’agrada molt la carn. Un filet de vedella cru…Ara no puc menjar cru perquè estic embarassada. Quan neixi la nena, serĂ el primer que menjarĂ©, tambĂ© uns talls de pernil ibèric i una copa de vi. Mmmm.
A la feina…
Dino de tĂ per, i procuro que sigui equilibrat. Els hidrats de carboni, al migdia, sempre. Al vespre, les vitamines: verdures, amanides i fruita.
Quina és la millor fruita?
Les cireres. Quan arriba el temps, no paro! Fan tanta il·lusió! I per tot l’any, el mango. M’he fet una experta en saber, a mercat, si un mango està al punt, ni massa verd ni fet puré.
Com comença el teu dia
Amb un suc de taronja natural. És indispensable a la meva vida. I un bon esmorzar: torrades, fruita, iogurt, cereals, formatge…Un altre indispensable, que no pot faltar!
I, de petita, eres de bon menjar?
Sempre he estat de miques, de poca quantitat i de fer bola amb la carn. Recordo com si fos ara les hores que em passava a taula, intentant tirar avall aquell tros de carn.
Ets llaminera?
La xocolata no falla. Tota m’agrada, de la blanca a la més amarga. Ara, m’agrada la xocolata i no els bombons.
Ara sĂ que no ho entenc
És una qüestió de dolç. No sóc excessivament llaminera. Sóc de postres refrescants, com els sorbets i, compartir, això sà que m’agrada, compartir unes postres de xocolata, per agafar-ne una culleradeta.
EL MENĂš
Coca tova de tomà quets secs i formatge gruyère
Corball a la planxa amb romesco
Crema de llimona amb gelat de llima
Pa amb tomĂ quet
dimarts , 27/03/2012El pa amb tomĂ quet Ă©s una de les menges mĂ©s estimades del nostre paĂs, que no fa diferències entre classes socials i sempre Ă©s benvingut. No ens fa mai mandra preparar-ne i quan sortim de Catalunya, Ă©s el què mĂ©s enyorem.
Al voltant del pa amb tomĂ quet hi ha dos misteris definits, de difĂcil resoluciĂł:
- quin és el pa amb tomà quet perfecte
- perquè no ens l’ha copiat tota la humanitat i, de retruc, perquè no l’hem sabut exportar.
El segon misteri em tĂ© totalment obsessionada. Com pot ser que un plat sĂmbol d’un paĂs, arrelat en el mĂ©s profund dels sentiments d’una poblaciĂł, practicat prĂ cticament cada dia, defensat a ultrança, estimat com a un fill, i imprescindible en la nostra manera de viure com el pa amb tomĂ quet, no hagi traspassat les fronteres de la llengua catalana?
És molt estrany. Han traspassat les tapes, la paella, la sangria i el Sangre de toro, en canvi el pa amb tomà quet es un descobriment per tot estranger, i aquà incloem als estrangers habitants de la resta d’Espanya.
Com pot ser que no es conegui arreu? Com pot ser que el sushi, la pizza, els rollitos primavera, els falafel i les baguettes estiguin presents en tots els països, inclòs el nostre, dominant el barri de Grà cia i l’Hospitalet. I el pa amb tomà quet, deliciós, no tingui ni un representant en la resta del món?
És absolutament increïble. De les coses més sorprenents dins del món de la culinà ria.
A què és deu?
Som acomplexats, som gasius fins el punt de no voler ni donar la recepta, som vergonyosos o li donem tan poca importà ncia al pa amb tomà quet que no gosem ni explicar-ho. Creiem que es un plat tan bà sic que tothom l’ha de saber fer, i no aportem res nou a la geografia gastronòmica mundial?
No! Constatem constantment que quan demanem un pa amb tomà quet fora del nostre territori, sabem que són incapaços d’interpretar-nos. Expliques al detall com es fa el pa amb tomà quet i quan arriba a taula et trobes una llesca de pa de motlle amb uns tomà quets filetejats a sobre, o tomà quet de llauna escampat per sobre, o tomà quet ratllat pintat amb un pinzell.
No el saben fer!. I quan portem una bona temporada fora de casa, acabem comprant pa en una fleca francesa, tomà quets i ens dediquem a sucar el pa, deixem caure unes gotes generoses d’oli i no cal que hi posem sal, doncs les llà grimes, que són prou salades, cauen abundants sobre aquesta exquisidesa tan enyorada que és el pa amb tomà quet.
Com a curiositat cal comentar que la indĂşstria alimentĂ ria, sempre al servei del consumidor mandrĂłs, ha detectat la fal·lera dels catalans i la incompetència dels forans i ens ha regalat un nou producte, que trobarem als lĂneals de tots els supermercats, amb el nom de tumaca.
Es tracta de tomĂ quet fresc triturat a punt d’untar sobre una llesca de….segur, pa de motlle.
Senyors catalans, o ens posem les piles i fem apologia i didà ctica del què és un bon pa amb tomà quet o el que exportarem serà una mena de proposta indigna i prefabricada que deixarà el nostre adorat pa amb tomà quet en una mena de menja, deixeu-m’ho dir, immenjable.

Quina és la fórmula per elaborar el pa amb tomà quet perfecte?
No hi ha consens, entre els catalans, i això que només es tracta de combinar quatre ingredients: pa, tomà quet, oli i sal!
TomĂ quet: el tomĂ quet ha de ser de “penjar”. La grĂ cia del tomĂ quet de penjar Ă©s que aguanta molt temps desprĂ©s d’haver estat collit, perquè tĂ© una pell molt dura. L’interior va perdent aigua i les parets o la carn s’estoven durant “la maduraciĂł” al celler. Com que no tĂ© gaire aigua, no mulla el pa, sinĂł que l’unta. I com que la carn s’estova molt, queda totalment impregnada en el pa, i un cop hem untat el pa ens quedem nomĂ©s amb la pell.
Per untar s’ha de començar per la crosta, per “castigar” el tomà quet i que tregui més suc.
Â
Pa: ha de ser de pagès, llescat a casa. Un pa gran, de crosta dura i molta molla. Els “grans” diuen que ha de ser pa una mica sec, d’un parell de dies, de molla compacta que, al ser untat amb el suc del tomĂ quet, recupera la seva humitat. Els “joves” prefereixen el pa fresc, del dia, encara que el resultat sigui una llesca gairebĂ© mullada, que perd fins i tot l’estructura de pa. Hi ha qui prefereix el pa torrat i desprĂ©s sucat. (però jo crec que torrat i sucat no Ă©s una bona idea). El pa torrat ha d’anar oliat, i el pa cru, sucat. Si suquem un pa torrat amb tomĂ quet, estovem el torrat i llavors, a mi, no m’agrada.
Els altres tipus de pa interessants sĂłn la coca i el pa de vidre. El pa de vidre no tĂ© molla gairebĂ©, i una crosta cruixent. I ara recordo que a Casa Leopoldo treuen la molla del pa per sucar el tomĂ quet, o sigui que van ser els precursors del pa de vidre.  L’altra caracterĂstica Ă©s que tĂ© uns alveols molt pronunciats, que fan com de piscines de la polpa  del tomĂ quet, de l’oli i de la sal.
La coca és un pa amb poca molla i crosta tova, ideal per a fer pa amb tomà quet, fins i tot en la seva forma.
Oli: l’oli ha de ser d’oliva extra verge, de gran qualitat, quan el que volem menjar Ă©s el pa amb tomĂ quet. En canvi, si el pa amb tomĂ quet fa la funciĂł de suport d’algun producte, llavors hem de “maridar” l’oli amb el producte, en el sentit que si el pa Ă©s el suport d’unes anxoves, amanirem amb oli suau, perquè no entri en competència amb les anxoves en qĂĽestiĂł.
Sal: hi ha partidaris de posar la sal abans de l’oli – argumentant que Ă©s el sistema de que el pa s’impregni del gust de la sal –, hi ha qui considera que s’ha de posar desprĂ©s i hi ha qui creu que no tĂ© cap importĂ ncia. Jo sĂłc de les qui no hi dona cap importĂ ncia….
All. All cru fregat sobre el pa TORRAT abans de sucar el tomà quet. Un all fregat sobre un pa tou és un fracàs total.
Tot i que he estat taxativa amb les indicacions, per descomptat tothom fa el que li dona la gana, i endavant, nomĂ©s faltaria. Si mai em conviden a un pa amb tomĂ quet estarĂ© agraĂŻda encara que sigui de pa de motlle. NomĂ©s hi ha un pa amb tomĂ quet que no s’accepta, en cap dels casos, ni tan sols convidada: l’elaborat hores abans de ser menjat. Em refereixo a aquell pa amb tomĂ quet ranci, sec, agre, fins i tot.
Jo sĂ© que gent del meu entorn, amics i familiars, se’ls escaparĂ el riure per sota el nas si em senten dir això, perquè de fet me n’han vist menjar moltes vegades, de pa amb tomĂ quet ranci. I encara dirĂ© mĂ©s, m’han vist com en gaudia. I Ă©s que en realitat m’agrada, perquè em transporta  a la meva infĂ ncia, quan per berenar treia de la motxilla l’entrepĂ elaborat a primera hora del matĂ i tenia un gust a tomĂ quet Ă cid i ranci, que no m’agradava, però al que m’hi vaig acostumar i que, amb els anys (que traĂŻdora que Ă©s la memòria!) he acabat per enyorar. Per això el pa amb tomĂ quet fet fa un munt d’hores, no em desagrada, ans al contrari, li trobo el gustet, però no ho confessarĂ© MAI DE MAI.
Â
La creativitat vs l’ortodòxia
L’exaltaciĂł de la creativitat en la cuina contemporĂ nia ha generat una nova lĂnia de “pa amb tomĂ quet”, allunyat del què podem considerar strictu sensu l’ortodòxia de l’elaboraciĂł.
- Truita de pa amb tomĂ quet: estĂ triomfant la modalitat evolutiva de la truita a la francesa, clĂ ssic acompanyament del pa amb tomĂ quet. Es tracta de quallar una truita farcida de molla de pa, sense crosta, sucada en tomĂ quet.
- Pa amb tomà quet deconstruit. El pa amb tomà quet d’influència Adrià nica. El sòlid pa amb tomà quet es transforma en una beguda a l’emprar només el suc del tomà quet, afegint unes molles de pa torrat i acabant amb un fil d’oli i flor de sal. Es serveix en copa transparent, tipus Martini, per descomptat!
- Pa amb maduixes.Em sembla que va ser Carme Ruscalleda, a qui ho vaig veure fer, i em va encantar. De la mateixa manera que per fer un pa amb tomĂ quet es necessita un tomĂ quet adequat i bo, per fer un pa amb maduixes (sucat amb una maduixa) cal una maduixa aromĂ tica, madura i tipus pájaro. La idea Ă©s fregar la maduixa per sobre el pa, i acabar-ho amb oli i sal. La maduixa atorga el color i l’acidesa, com el tomĂ quet, però els aromes sĂłn totalment diferents. Molt interessant!
L’Eloi CordomĂ a la taula de l’Ada. Entrevista al Lecturas
dijous, 22/03/2012Arriba a Semproniana com ho faria un anticicló: amb placidesa. La seva mirada és blava com un dia clar . Diu que tot s’ho menja, com si fos diumenge en la cançó de la masovera.
som uns malabaristes terribles!
Què t’agrada menjar quan vas a un restaurant?
Doncs allò que no em cuino a casa, clar! M’agrada descobrir, com que tot m’agrada, em deixo sorprendre.
Quina mena de restaurant tries quan surts?
Triar Ă©s una paraula molt difĂcil per a mi. Quan descobreixo un lloc que m’agrada, tendeixo a abusar-ne.
I què cuines?
Em fa mandra cuinar, però no em puc despistar perquè de seguida m’aprimo. Ho sigui que m’obligo a cuinar i no em salto cap à pat. A base d’intentar-ho he descobert que puc fer-ho! Un plat impressionant, que m’encanta, la fideuà , i que em semblava impossible, doncs ja el sé quin és el secret. És molt senzill!
Quin és el secret?
Per començar: uns bons ganivets! Fins que no em vaig comprar els meus primers ganivets, la cuina era una autèntica tortura.
Ja tens raó, ja. Per a mi el secret és un bon brou!
I el sofregit!, que em surt molt bo… El brou me’l dona la meva mare, que fa unes sopes meravelloses. Cuina molt bĂ© i cada setmana “m’alimenta” la nevera amb tĂ pers. Ella cuina la mateixa quantitat com quan vivia amb ells, la meva raciĂł va al tĂ per!
I es deu enfadar perquè no li tornes els tĂ pers buits….
Com ho saps? Has parlat amb ella?
No! És un clĂ ssic….
Un cop al mes els els torno tots!
L'Eloi menja un braç de gitano moreno; jo, un arròs del Venere amb sobrassada
I quins sĂłn els teus plats preferits
Rissoto, fideuĂ ….
Hidrats de carboni a tota metxa! Això és que el teu organisme t’ho demana. Deus fer molt esport.
Si em busques, em trobes fent excursions. I sĂ, la meva alimentaciĂł es basa en allò que el meu cos em demana. Quan torno de fer esport sĂłc com una llima.
Tampoc en deu haver per tant….
És un dels meus “pecats”, a vegades menjo massa. A casa els meus pares van canviar la vaixella, ara els plats són més grans, com als restaurants. I en conseqüència, les racions s’han ampliat! Tot i això intento fer una dieta equilibrada.
Saps que t'he posat al plat?
Les excursions inclouen descobertes gastronòmiques?
M’agrada palpar el territori, sempre hi ha sorpreses! Com aquells cigrons de la fonda de Sant Quirze de Safaja. Eren tan ben cuits, tan melosos i tan senzills que van ser una gran sorpresa.
I tambĂ© em va sorprendre moltĂssim un civet de daina que vaig menjar al Solsonès. No menjo gaire caça i la daina no l’havia tastat mai!
Peix o carn?
En principi tot. M’encanta el peix a la planxa i, sobretot, els fregidets. Però davant una carta, se me’n van els ulls a les carns.
a l'Eloi li encanta la fruita
On compres?
On puc. Però quan compro em fixo molt d’on prové, intentant consumir el producte català i de proximitat. I m’agrada reconèixer el territori en el què menjo.
Vermut?
Sempre! Ho associo amb un moment de tranquil·litat, de dia de festa.
Quina beguda acompanya el teu vermut?
No m’agraden gens les begudes amb gas. Si bec Coca-cola l’aboco a distà ncia del got, perquè vagi perdent el gas. I sóc molt moderat amb l’alcohol. De fet, sóc moderat amb tot. Bec aigua, perquè m’agrada i perquè crec que n’haig de beure molta.
No has tastat el pa
No sĂłc gens panarra. Menjo un bon entrepĂ per esmorzar i la resta del dia m’oblido del pa. Ara, si hi ha una bona salsa….
De postres avui he fet un pastĂs de nata i xocolata
Glups. No grà cies. No m’agrada gens, gens. No m’entren les cremes, ni la nata, ni les mousses. És la única cosa que no puc menjar.
I no menges mai postres?
I tant! Molta fruita. M’encanta. Reivindico que als restaurants hi hagi més postres de fruita.
Ui…hi ha pocs postres amb fruita…
Que dius! Una fondue de fruita i xocolata…o una macedònia ben feta, per exemple, que no Ă©s tan simple, eh? S’ha de tallar tot menut, ben menut. Qui la fa molt bona Ă©s el meu avi. I si em vols fer feliç, porta’m neules. SĂłc un devorador de neules. Tinc una queixa: ara fan les capses molt petites, nomĂ©s sĂłn de 25!
Les neules sĂłn dolces
SĂ! I tambĂ© m’agrada molt el martell de Sant Eloi. L’1 de desembre, sant Eloi, es fa un tortell `de massapĂ , que en diuen martell perquè sant Eloi Ă©s el patrĂł dels ferrers
I què no pots “evitar” menjar
No puc evitar menjar cacauets i patates fregides!
Quin regal gastronòmic et faria feliç?
Doncs…una mariscada!
Tens manies?
Menjant poques. Em molesten molt les olors. No suporto sortir d’un restaurant amb olor de menjar. Haig de rentar tota la roba!
Fem un cafè?
No grà cies. No n’he pres mai!
Tatiana Sisquella a la taula de l’Ada. Entrevista al Lecturas
dimecres, 21/03/2012La trobareu a LA TRIBU, cada tarda, a Catalunya RĂ dio.
SĂłc la senyora excepciĂł, diu, sempre tinc una excusa per celebrar. I aixĂ ha estat el dinar amb la Tatiana, a Semproniana, una festa.
Carn o peix?
Jo sĂłc carnĂvora, per definiciĂł. Però darrerament em costa una mica mĂ©s menjar-ne, sobretot si es veu l’animal. Per exemple, un garrinet m’agrada, però veure’l a la taula, tan sencer…m’agobia una mica. Crec que no em ve de gust la carn per una qĂĽestiĂł biològica, perquè el meu organisme no m’ho demana.
O sigui que res de carn…
Però sóc contradictòria, eh? Puc canviar d’opinió en dos minuts, i sempre tinc una pregunta pel cambrer. A més, tasto tots els plats de la taula.
Amb gas o sense?
Mira a què m’he aficionat. Quan surto a dinar, bec sempre aigua amb gas, amb gel i llimona. Sembla simple, però m’anima els dinars. És com un còctel.
T’agrada menjar?
És un dels plaers que més gaudeixo. M’agrada menjar bé, però també m’agrada menjar bonic i gaudeixo molt de l’embolcall dels restaurants: de l’ambient, de la calidesa del tracte.
Ets d’anar a restaurants, doncs
Molt. M’encanta. I, encara més, m’agradaria tenir-ne un, sobretot per la qüestió social, per poder estar amb gent. Al voltant de la taula sempre hi passen coses maques. Associo el menjar amb el bon ambient
No sempre passa…
Si pots preveure que no estaràs còmode, no t’entaulis. Els negocis al despatx i, si han anat bé, ho celebrem dinant o sopant.
Quina mena de restaurants tries?
Buf. Els ètnics em sorprenen molt, des d’un indi que hi ha prop de Semproniana, als Ă rabs. Menjo una amanida de julivert amb tomĂ quet i ceba impressionant. Però, mira, darrerament prefereixo anar a clĂ ssics de cuina catalana. SĂłn temporades…Gaudeixo molt dels restaurants. I els agafo molt carinyo. Associo els llocs a les vivències, i gaudeixo de recordar-los.
L’aliment essencial
El pa. Cada vegada en menjo més.
Quin és el teu millor plat a la cuina
Hauria estat una bona cuinera, jo…però no tinc temps. No cuino gaire, tot i que ho tinc tot a punt per a cuinar. Tinc tots els estris i un forn…encara per estrenar
Què dius i què en fas del forn, llavors?
És on guardo la cassola de fang…tambĂ© per estrenar! La cuina no em fa por, però no tinc temps d’anar a comprar, ni d’equivocar-me en les receptes…Si tinc amics a casa, les coses han de sortir bĂ©, com a la meva mare!
Cuina bé la teva mare?
És una crack de la cuina. S’inventa totes les receptes, agafa idees d’aquà i d’allà i les millora totes. De la seva inacabable col·lecció de plats, per a mi són insuperables: la paella de verdures i els peus de porc guisats.
Hum…Peus de porc! T’agraden els menuts?
SĂłc irregular. N’hi ha que m’agraden molt i d’altres gens. Els que m’agraden mĂ©s? Els que tenen cartĂlags: l’orella, per exemple….! I la tripa amb cigrons, m’encanta, amb una mica de picant!
Peus de porc, orella…aquĂ hi veig herència familiar…
Ho dius per la parada de mercat dels meus pares? SĂ. SĂłn xarcuters i, Ă©s clar, tots els seus productes m’agraden molt.
Hi treballes, a la parada?
Ara no! Però me n’he fet un fart, eh? De molt petita, els dissabtes, em posaven un davantal i, som-hi! A fer croquetes, mandonguilles i broquetes de carn adobada. Una altra de les meves tasques era anar a buscar gènere a la cambra frigorĂfica.
Que no podies evitar menjar quan treballaves a la xarcuteria dels teus pares?
Llardons! Pensa que m’havien de picar les mans perquè parés de menjar-ne!
I de l’à via, quin plat recordes?
Les migas!!! Saps què? Era l’esmorzar dels dissabtes, des que tinc ús de raó!
Quin plat enyoraries si viatgessis a l’espai?
Les “patates de l’avi”, aixà les anomenem. Les feia l’à via, eh?, amb all i vinagre. Ara les fa la meva mare, queden com una massa
I quin producte et faria tornar d’un paĂs?
El fuet, sens dubte
El teu dinar ideal
Una amanida que hi hagi molts colors: col llombarda, pastanaga, pebrot, tomà quet raff i, la base, verd! També gaudeixo molt amb una mongeta tendra amb patata bullida. Trobo a faltar restaurants que t’ofereixin una cuina saludable i, al mateix temps, gustosa i bonica! Perquè quan és senzill ha de ser lleig?
I el teu dinar per celebrar? Què menjaries pel teu aniversari?
Percebes, foie micuit….i saps que m’agrada molt? Les gules picants. No cal ni que siguin angules, amb les gules ja sĂłc feliç. De fet, m’agrada tot, i sempre hi ha una ocasiĂł per celebrar. SĂłc la senyora excepcions. Sempre hi ha un motiu per fer una excepciĂł…
Un regal gastronòmic?
Un sopar amb la meva famĂlia. Em fa molta mĂ©s il·lusiĂł que no pas un jersei. Una peça de roba l’acabes donant, un record es queda amb tu sempre!
I de vi, què?
Mira, vaig fer un curs de tast de vins. I saps per a què em va servir? Per saber que no calia saber-ne tant per gaudir-ne. Massa informació, tant en els vins com a la vida. Poc i pair bé, aquest seria el meu lema. Quan trobo un vi que m’agrada, l’estratègia és demanar-li al meu marit que recordi el nom i jo gaudir del gust. I ja està .
T’agrada menjar quan viatges?
Si et dic que els viatges els organitzem segons on anirem a menjar, et contesto la pregunta?
Del tot. I què és el que no t’agrada?
Una carn sepultada en salsa. A veure, m’agrada la carn i m’agraden les salses, però tot junt…m’embafa. Per això, sovint demano la salsa apart!
Una anècdota que “alimenti”
Expliquen a casa que, de molt petita, com que anava a una escola anglesa, vaig aprendre a parlar anglès per aconseguir repetir plat al menjador escolar. Si no ho deia en anglès no me’n donaven més!
Has fet dieta alguna vegada?
He fet totes les dietes que et puguis imaginar. És la meva creu. Em fa rĂ bia, perquè d’ençà que vaig començar les dietes no puc menjar un donut sense sentir-me una mica culpable. Ara he acceptat que sĂłc aixĂ, i punt. Però….demĂ en començo una, eh???
Un caprici
Un suĂs al carrer Petritxol, amb una ensaĂŻmada o un croissant petitet. I mira que jo no sĂłc gaire llaminera, eh? De fet, no menjo pastissos.
No fem postres, doncs?
Una mica de xocolata sempre va bé per acabar l’à pat, no creus?
O sigui que la xocolata, sĂ?
M’encanta! Vols que t’expliqui un secret? A casa, quan no hi ha xocolata, em menjo el Nesquick a cullerades. I sĂ© del cert que no sĂłc la Ăşnica que ho faig….
Jo tambĂ©, Tatiana, jo tambĂ©…
EL MENĂš
Crema de pastanaga amb cruixent de ceba
Girasol de pasta farcit de carxofes
Amanida d’alvocat, remolatxa i quicos
Fred i calent de foie i parmesĂ
PastĂs de xocolata
Chicken and paté roll. ARA KIDS
dimarts , 20/03/2012
Crema de Sant Josep
dilluns, 19/03/2012Quants de vosaltres heu menjat o menjareu en el dia d’avui crema catalana, o com s’hauria de dir, ortodoxament: crema de sant Josep?
Certament, aquest Ă©s un costum que s’ha perdut una mica. Poques persones conserven la tradiciĂł de menjar crema per Sant Josep. En mengen la resta de l’any, sĂ, com a crema catalana…però avui (potser perquè a Catalunya ha deixat de ser festiu), ja gairebĂ© ningĂş ho recorda. Jo estic convençuda que s’ha perdut la tradiciĂł perquè els supermercats tenen els lĂneals plens de natilles, cremes, mousses i postres lĂ cties, fins i tot d’oferta. I, per altra banda, perquè per celebrar preferim pastissos, mĂ©s barrocs: de xocolata, nata..
La crema tenia una raĂł de ser: per la primavera, que comença tot just pels volts de Sant Josep, Ă©s el moment que les gallines estan en plena producciĂł d’ous.  TambĂ© les vaques donen mĂ©s llet.  BĂ©, Ă©s una realitat que la primavera Ă©s rica en recursos, malgrat ara la producciĂł Ă©s regular durant tot l’any. Una bona crema contĂ© una quantitat considerable de rovells d’ous per litre de llet, per tant observem que el superhĂ bit de productes es canalitzava en aquesta crema.
estris imprescindibles per a fer una crema
Â
RECEPTA CLĂ€SSICA DE CREMA DE SANT JOSEP
1 l de llet
8 rovells d’ou
200 gr. de sucre
40 gr. de midĂł de blat de moro
Sucre per cremar
Pell d’una llimona
1 canĂł de canyella
Poseu a bullir la llet amb un canó de canyella i la pell de la llimona. Quan trenqui el bull retirem la pell de la llimona, perquè no ens amargui la llet, tapem la cassola i deixem infusionar el canó de canyella
A part, bateu amb força els rovells d’ou amb el sucre, fins que agafin un to clar i augmentin de volum. Afegiu el midó i continuem batent. Vessem la llet calenta, però no bullint, sense el canó de canyella i ho integrem tot plegat.
Podem colar el resultat, si veiem algun grumoll, però no Ă©s necessari. Ho tornem a l’olla, i coem, a foc lent, remenant constantment, cap al mateix costat, fins que agafi textura de crema. TrigarĂ uns cinc minuts. Procureu que no trenqui el bull, perquè acostuma a tallar-se.
L’aboqueu en una plata, la tapeu a pell amb plà stic film i, quan estigui freda, hi espolseu una capa de sucre i la cremeu amb una pala apropiada, ben roent.
Si no teniu pala de cremar, podeu gratinar-la en el gratinador del forn. És una opció ben và lida.
Cremeu-la i mengeu-la immediatament. Si la cremeu amb molta antelació, el cremat s’estovarà i no tindrà cap grà cia.
amb quatre ingredients bĂ sics, fem unes postres delicioses
SOBRE LA CREMA DE SANT JOSEP
- Tema espessant: es pot emprar farina (no ho recomano), midó de blat de moro, fècula de patata o farina d’arròs
- Perquè no faci grumolls: Passar els rovells amb el midó, el sucre i una mica de llet per una batedora. Colar els rovells un cop escaldats.
- Gust: hi ha qui infusiona la canyella i la llimona el dia anterior (perquè agafi més gust. Tot i que no hi deixarem la llimona que sinó amarga)
- Altres gustos: a partir de la crema de sant josep, podem fer una crema de cafè, simplement afegint un sobret de cafè descafeïnat a la crema, encara calenta. Si substituïm la meitat de llet per suc de taronja, tindrem una crema de taronja
- Textura:hi ha qui combina la llet amb la nata.
- Hi ha qui substitueix tota la llet per nata de 35% de greix. La deixa refredar i després la munta perquè quedi com crema catalana muntada.
- Si hi posem gelatina, ens quedarĂ una crema presa, ideal per fer-ne una mena de pastĂs.
- Tapar amb plĂ stic film perquè no faci pel·lĂcula
- Batre amb barnilles abans de servir-la, perquè recuperi finor
- Estris imprescindibles per a fer la crema: el batedor, la pala de fusta, cassoleta
- Cremar: els estris per cremar són els clà ssics cremadors (normal i elèctric), el bufador i també el gratinador o salamandra
- Ingredient fonamental: la paciència, d’anar donant voltes fins aconseguir espessir.
A partir d’una crema podem fer postres molt suggerents:
maduixes farcides de crema cremada
copa de iogurt amb crema i melindros
Â



Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
