Arxiu de la categoria ‘llibres’

Sopar inèdit amb Llucia Ramis

dilluns, 11/11/2013
DSC03959.JPG

una mostra dels comensals que van venir al sopar: ben a prop de la Llucia

Ja em repr√®s els sopars in√®dits que fem un cop al mes amb l’Ada Castells, a Semproniana. Convidem a venir a un autor/a i donem l’oportunitat als seus lectors de sopar-hi, en un grup redu√Įt de no m√©s de vint persones.

La veritat √©s que no hi ha hagut cap sopar en que no sorgeixin multitud d’an√®cdotes. El sopar del tret de sortida de la temporada 2013-2014 va ser amb la LLUCIA RAMIS.

Vam parlar de la seva obra, per√≤ tamb√© de la seva fam√≠lia i d’ella mateixa. Tres hores farcides de converses, riures, somriures i plats.

El proper és aquest DIMECRES, dia 13 de novembre, amb la NÚRIA PERPINYÀ,  a les 20h a Semproniana.

DSC03957.JPG

DSC03958.JPG

Què vam sopar?

Timbal de patata, botifarra negra i salsa de sidra

DSC03967.JPG

 

Salmó amb salsa de taronja amb cacauets de wasabi

 

DSC03969.JPG

I per postres (sense fotografia) FLAM DE ¬†MAT√ď AMB PASTILLES JUANOLA.

Cuina mon√†stica d’en Jaume F√†brega i…unes postres

dimecres, 2/10/2013

Fa uns dies vaig comprar un llibre que em va atraure per dues raons. La primera √©s que √©s el darrer llibre de Jaume F√†brega, i aix√≤ sempre √©s garantia d’√©xit i m’atrau perqu√® sempre descobreixo anecd√≤tes i hist√≤ries culin√†ries i dels aliments que desconec. La segona √©s per la tem√†tica: les receptes dels nostres monestirs. ¬†En una √©poca en que les cuines dom√®stiques han quedat plenes de teranyines, solit√†ries, buides i sense contingut, em temo que els ¬†garants del patrimoni culinari del nostre pa√≠s seran els monestirs, a l’estil m√©s aut√®ntic de l’Edat Mitjana, quan els monestirs van ser el reducte cultural, on s’hi conservava celosament i s’intentava transmetre el p√≤sit cultural de tot un territori.

Per als qui no el conegueu, en Jaume Fàbrega és un historiador, escriptor, periodista, consultor gastronòmic i una eminència en tot allò que té a veure amb la forquilla i la cullera. En sap un niu, i val la pena escoltar-lo i llegir-lo. Ha publicat més de cinquanta llibres i quatre enciclopèdies de referència en el món alimentari i cultural culinari http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega http://jaumefabrega.blogspot.com.es/i també té una colla de blocs. En definitiva, val la pena conèixer a en Jaume Fàbrega.

En aquest darrer llibre “Cuina mon√†stica” l’historiador F√†brega explica una colla de receptes que encara es troben avui als monestirs, tot i que les receptes presentades s’han cuinat hist√≤ricament en aquests reductes de silenci.

De totes les receptes consultades, m’ha vagat fer una llet d’ametlles. Us transcric la recepta i tamb√© el text que l’acompanya

DSC00450.JPG

Llet d’ametlles

SEguint un procediment similar al de l’orxata, podeu fer una orxata d’ametlles. ¬†A Mallorca, en algun poble, com ara Santa Maria del Cam√≠, la llet d’ametla √©s t√≠pic prendre-la la nit de Nadal, a la sortida de missa de matines o missa del Gall.¬†

La llet d’ametlles pertany a la tradici√≥ medieval i dels monestirs. Fra Sever d’Olot ens n’explica una recepta que anomena “emmetllat”. Era un ingredient b√†sic per a la cuina – sopes, salses, cremes…-, ja uqe la llet de vaca no s’utilitzava. tamb√© es feia servir com a refresc, i com a tal tamb√© apareix al llibre d’Altamiras, “Nuevo arte de cocina”

Ingredients

200 gr. d’ametlles pelades/1 litre d’aigua/ 1 pela de llimona / mig can√≥ de canyella / sucre a discreci√≥

Tritureu les ametlles amb aigua aromatitzada amb la llimona i la canyella i feu-les arrencar el bull, sense parar d remenar. Ensucreu-ho al vostre gust i refrigereu-ho

 

A partir de la llet d’ametlles, com que queda bastant densa, en vaig fer unes postres.

 

Postres de llet d’ametlles i codonyat

√Čs prou dol√ßa i potent com per no haver de posar-hi gaire cosa m√©s.

pa de pessic

500 gr. de llet d’ametlles

5 fulls de gelatina

codonyat

nous

iogurt

canyella

 

Primer vaig tallar unes l√†mines de pa de pessic i el vaig disposar en la base d’un motlle quadrat

Vaig pesar la llet d’ametlla (despr√©s de beure’n un bon got) i en quedava 500 gr. Vaig hidratar 5 fulls de gelatina (un per cada 1oo gr. de producte) en aigua freda. Els vaig esc√≥rrer i els vaig fondre al microones, uns segundets. Els vaig integrar a la llet d’ametlles.

I ho vaig posar sobre el pa de pessic.

Vaig tallar l√†mines de codonyat i el vaig posar sobre la llet d’ametlles. Vaig reservar a la nevera durant ben b√© dues hores, perqu√® la gelatina quall√©s.

Després vaig tallar el pastís a quadrats i el vaig servir amb unes nous, una cullerada de iogurt grec (lleugerament ensucrat) i canyella per sobre

I ja està. Magnífic!

 

13_pastís ametlla_flaminia.jpg

La fotografia és de Flamminia Pelazzi

DSC03902.JPG

 DSC03903.JPG

Heu anat mai a Ossera?

dissabte, 7/09/2013

Doncs hi heu d’anar.

Per què?

Doncs perqu√® el paisatge s’ho val. Aquesta √©s la resposta immediata. Ossera √©s al cor de l’Art Urgell, i est√† al final de la “carretera sense nom”, com indica el GPS. Ens va fer gr√†cia, perqu√® certament √©s al capdamunt de tot arreu i s’hi ha d’anar expressament. √Čs a dir, res no t’hi porta per casualitat. Has d’enfilar una carretera de corbes i anar fent fins arribar a aquest paisatge id√≠l¬∑lic.

DSC00342.JPG

A la foto hi surt la família, perquè no tenia previst de fer-ne un post al bloc

Per√≤ m√©s enll√† del paisatge, que n’hi ha de molt bonics a tota Catalunya (aquest estiu hem fet grans descobriments), a Ossera el que √©s molt important, √©s l’√†nima, els cors que hi viuen, cors i cervells. Perqu√® a Ossera hi viu (cadasc√ļ a casa seva) un conjunt d’artesans que han vingut d’arreu i s’hi han anat instal¬∑lant. Gent sensible, amb ganes de barrejar-se amb aquest paisatge idil¬∑l√≠c, comprenent on s√≥n i qu√® hi volen fer. Una perfecte fusi√≥ amb l’entorn, emprant els recursos que la terra ofereix i tornant-li el favor en escreix.

A Ossera s’hi fa un dels millors formatges del pa√≠s, el Serrat Gros. http://www.formatgeriaserratgros.com/Amb total generositat, la Merc√® ens obre la porta de casa seva i ens deixa tastar els formatges. Aquell dia que hi vam anar a petar tenia menys feina del que √©s habitual i es va animar a ensenyar-nos l’obrador (no ho pot fer mai, perqu√® sempre est√† enfeinada i per q√ľestions d’higiene, per aix√≤ encara va ser m√©s gratificant poder-ho veure) i a explicar-nos quin √©s el proc√©s d’elaboraci√≥ del seu preuat i premiat formatge. Perqu√® el Serrat Gros acumula premis, √©s un dels formatges m√©s lloats i m√©s celebrats per els gastr√≤noms del pa√≠s.

No tenim fotografies, per√≤ la feina comen√ßa a fora. La Merc√® t√© ramat de cabres. A l’estiu pasturen. El formatge t√© temporada perqu√® les cabres nom√©s tenen llet de mar√ß a novembre. A l’hivern estan prenyades. La resta de l’any allunyen els mascles perqu√® la natura no s’acceleri.

El proc√©s l’ha heretat de l’Eul√†lia Torras que va comen√ßar a la formatgeria al 1978 i ho va haver de deixar al 2005. D’en√ß√†, la Merc√® continua fent formatges cada dia durant la temporada.

DSC00341.JPG

La Mercè deixa tastar els formatges que elabora a tothom que s'acosta a casa seva

DSC00336.JPG

Els formatges recentment quallats són desmotllats i ara estan un dia degotejant, traient el xerigot sobrer

 

No es submergeixen en salmorra, perqu√® s√≥n tendres i es desferien. Es salen amb sal seca i es van voltejant, cada dia, perqu√® la sal es vagi impregnant en totes les cares de la pe√ßa. √Čs una feina totalment artesanal i que no admet espera. La Merc√® hi passa tot el dia pendent.

DSC00337.JPG

En temperatura controlada hi passa un parell de dies més

DSC00339.JPG

la cambra de maduració dels formatges

 

DSC00340.JPG

El resultat: lo pebrat i serrat gros. Ho vaig comprar tot.

Són tots magnífics, però el Serrat Gros és brutal.  

DSC00343.JPG

coses que es veuen només a Ossera. La paret externa d'una casa, ben customitzada. A Ossera hi conviuen els artesans i els artistes

 

Al poble tamb√© hi trobareu dos artistes de renom: Nico de Winter, escultor, i l’Espai Jaime de pintura.

Tamb√© vam anar a veure a la N√ļria, que va melmelades,¬†www.melmeladeossera.com, per descomptat totalment artesanes i molt agosarades. En t√© una gran col¬∑lecci√≥. De fet, no nom√©s fa melmelades, sin√≥ que tamb√© fa pat√© de bolets i, ja que hi som, ven bolets assecats. Fa chutneys, gelees i melmelades de tota mena de fruites i de barreges, fins a oferir-ne vuitanta, 80!, sabors diferents, des de pebrot vermell a remolatxa, per√≤ tamb√© de peres al vi i de mandarina amb gingebre. Com que √©s molt agosarada, ha publicat un llibre on explica com combinar les conserves que ella fa, com integrar-les als plats i com cuinar donant un toc diferent a les receptes.

DSC00345.JPG

la N√ļria i el meu nano. Aix√≤ √©s el que passa quan viatgem amb la fam√≠lia...que sortim a les fotos!

¬†Tot i viure a Ossera est√† ben al cas de totes les novetats, fa cursos i est√† sempre en moviment. Els sabors m√©s valents m’atrauen especialment, aix√≠ com aquelles fruites que no tinc a l’abast. Com aquesta de gaverna, la rosa silvestre, que s’anomena popularment “tapaculs”

DSC00347.JPG

Pa amb tomàquet i xocolata

dimarts , 3/09/2013

√Čs un dels berenars tradicionals, de tota la vida, malgrat pot sorprendre a moltes persones, que els sembla una excentricitat i una modernitat el fet de combinar dos gustos aparentment antag√≤nics: xocolata i tom√†quet.

El pa amb tom√†quet √©s la nostra menja-recurs i √©s el punt de partida. A partir d’aqu√≠, parlem-ne. I aquest pa amb tom√†quet es farcir√† de tot, fins i tot de xocolata, amb total tranquil¬∑litat. Aquest √©s un argument, per√≤ l’altre √©s que la xocolata no √©s pas un producte que destaqui per la seva dol√ßor, sobretot si parlem de xocolates a la pedra i xocolates amb un alt contingut de cacau, perqu√® precisament el cacau √©s amarg. Aquesta √©s la ra√≥ per la que el pa amb tom√†quet hi combina tant b√©. Em costaria una mica m√©s de combinar pa amb tom√†quet i xocolata blanca….

B√©, aqu√≠ teniu la recepta. He preparat uns panets seguint la recepta d’Anna Bellsol√°, del seu llibre ¬†PAN EN CASA, que m’ha quedat magn√≠fica. La lectura √©s: tenint bons professionals del pa a casa nostra, no cal inventar noves f√≤rmules. I la gr√†cia √©s que com que el pa ja porta la xocolata, em permet de fer un entrep√† de pa amb tom√†quet, xocolata i pernil!

DSC00104.JPG

Ingredients:

  • 1 kg de farina
  • 650 ml de llet
  • 160 g de mantega
  • 70 g de sucre
  • 20 g de llevat de forner
  • 20 g de sal
  • 390 g de xocolata en gotes
  • Ou per pintar

Recepta:

  1. Pastar tots els ingredients menys la xocolata
  2. costa una mica pastar perqu√® la massa √©s enganxosa, per aix√≤ no s’ha de defallir i continuar pastant fins aconseguir una massa fina i el√†stica (o fer servir una kitchen Aid, com faig jo….)
  3. Sabrem que la massa està a punt quan puguem estirar-la entre les mans i queda com transparent, com un vel,  sense trencar-se.
  4. Quan  estigui a punt, afegim la xocolata.
  5. Deixem reposar 50 minuts, tapada amb un drap humit.
  6. Dividim la massa en quatre porcions. Deixem reposar 20 minuts més.
  7. FEm les boletes, de 40 gr. cada una.
  8. Deixem que fermentin durant una hora i mitja.
  9. Pintem amb ou batut amb una mica de sal (es fa per diluir millor l’ou). (jo no vaig pintar el panet, per aix√≤ va quedar mat)
  10. Enfornem 25 minuts a 180¬ļC
DSC00105.JPG
DSC00106.JPG

Tert√ļlies a Mas Ard√®vol, a Porrera

diumenge, 18/08/2013

La Gemma i en Germinal fa vint-i-cinc anys que es dediquen al turisme rural. Van comen√ßar a la Carrerada, de fet el primer allotjament rural del Priorat. Ara, des de la meravellosa (i no exagero ni una lletra) MAS ARD√ąVOL www.masardevol.net¬†us ofereixen professionalitat, il¬∑lusi√≥ i molta sensibilitat.

13_masardevol_finestra.jpg

des de l'habitació

DSC00196.JPG

Teles de colors que voleien a Mas Ardèvol

13_masardevol_piscina.JPG

La piscina de Mas Ardèvol. Una delícia

IMG_2060.JPG

a l'entrada del Mas

Fa quatre anys que organitzen unes tert√ļlies a la fresca. Hi ha anat gent de pes, com el meu amic Jordi Llavina. Aquest any m’hi han convidat, una de les premisses era con√®ixer Mas Ard√®vol, haver-hi estat. I jo hi havia estat ara fa quatre anys, amb la fam√≠lia, i de deb√≤ us ho dic, en tenim, tots quatre, un record inesborrable. Doncs, aquest any m’hi han convidat a exposar la meva visi√≥ sobre la cuina i, sobretot, la cuina catalana. B√©, la Gemma em va donar carta blanca perqu√® parl√©s del que em semblava que podia interessar a l’audi√®ncia. I a mi em venia de gust transmetre una mica de nacionalismeculinari, que referma el sentiment de pertinen√ßa al nostre pa√≠s.

El llist√≥ estava alt√≠ssim, perqu√® unes poques setmanes abans el tertuli√† havia estat Oriol Junqueras. Aix√≤ vol dir que l’audi√®ncia havia menjat caviar, i jo els havia de donar alguna cosa que ho sembl√©s! (√©s broma, per√≤ de deb√≤ que em sentia aix√≠ quan va arribar el dia de la tert√ļlia).

13_masardevol_tert√ļlia.jpg

tot a punt per a la tert√ļlia

Vaig tenir l’honor que em present√©s la Minerva Pi, una precursora de la promoci√≥ del turisme del Priorat, una de les comarques que ha viscut un ressorgiment m√©s espectacular, en tots els aspectes. La Minerva, fa uns anys, va fer un recopilatori de les receptes del territori, que t√© tant de treball antropol√≤gic i hist√≤ric com de culinari. Ens va encisar amb el reguitzell d’an√®cdotes que ens va regalar, tant que el temps se’ns va passar volant i quan ens en vam adonar, ja era gaireb√© l’hora de sopar!

De manera que vaig adaptar la meva xerrada a la davallada del sol, i em vaig proposar que tan bon punt la claror di√ľrna es dilu√≠s rere les muntanyes, s’havia d’acabar el discurs, perqu√® √©s l’hora de sopar…Com que van quedar coses per dir, aprofito el bloc tant per explicar i recomanar que per poc que pugueu feu una escapada a Mas Ard√®vol, i per penjar la xerrada que havia preparat per aquell dia. De regal, proposo una recepta exquisida de les que va fer la Gemma com a colof√≥ de la tert√ļlia.

 

UN PA√ćS FET A FOG√ď

Som un pa√≠s de cuina culta. Ja trobem documentaci√≥ escrita del nostre patrimoni culinari a principis del s.XIV (1324), en el Sent Sov√≠, un dels receptaris m√©s antics d’Europa, que certifica que el sofregit (per descomptat, sense tom√†quet) i la picada eren recursos fonamentals de la nostra cuina.

Al s.XVI, Rupert de Nola, cuiner a la cort de Nàpols, compila a el Llibre del Coch les receptes que han estat un referent de la cuina professional durant segles.

Amb aquest bagatge culinari cultural no √©s d’estranyar que Ferran Agull√≥, un pol√≠tic del segle XX, don√©s un paper predominant a la cuina com a tret identitari del nostre pa√≠s. Va afirmar que “Catalunya, com t√© una llengua, un dret, uns costums, una hist√≤ria pr√≤pia i un ideal pol√≠tic, t√© una cuina”. Ferran Agull√≥ no nom√©s va ser el precursor de la denominaci√≥ de “Costa Brava” per aquell tros fer√©stec de Girona, sin√≥ que va ser el precursor de la necessitat de preservar i fer cr√©ixer tot all√≤ que construeix un pa√≠s.

Ara, més que mai, enfortir tot el que ens identifica és més que necessari. Ens ho hem de creure i hem de defensar la singularitat de la nostra cuina.

El fet de viure immersos en una cultura, sovint, no ajuda a trobar-hi trets distintius, que ens la faci especial i, per tant, susceptible de ser lloada i defensada. Traduint aquesta imbricada reflexi√≥ en paraules que ajudin a comprendre on nassos vull arribar, dir√© que quan mengem cada dia cuina catalana ens sembla que la nostra cuina no √©s especial, no √©s res de l’altre m√≥n, que no √©s pas res important. I resulta que, com deia al principi del discurs, no nom√©s √©s especial sin√≥ que est√† compilada des de fa m√©s de set segles.

Com podem saber que tenim una cuina? Sabem que tenim una cuina quan no la tenim, quan no la tenim a l’abast, quan l’enyorem. Pensem-hi, quan fem un viatge llarg a un pa√≠s lluny√†, els primers dies ens encurioseix la cuina aut√≤ctona, per√≤ sovint, a la majoria de les persones, al cap d’uns dies, ens saturem dels sabors i volem retrobar els nostres. En aquest moment comencem a desitjar plats i aliments propis, somiant qu√® menjarem tan bon punt arribem a casa. Aix√≤ passa quan fem un viatge de plaer. Si el viatge √©s for√ßat, si s’ha d’emigrar, l’adaptaci√≥ al pa√≠s receptor t√© un proc√©s que s’allarga fins a tres generacions. La primera generaci√≥ perd el vestuari, la segona generaci√≥ perd els costums i l’idioma d’origen i la tercera generaci√≥ aconsegueix transmetre plats a la cultura receptora. Sembla exagerat, per√≤ √©s ben b√© aix√≠. A Fran√ßa, que t√© un historial en quant a immigraci√≥ m√©s important que nosaltres, ho podem comprovar. Actualment a Fran√ßa hi viu la tercera generaci√≥ d’immigrants africans i els francesos mengen cusc√ļs a cor que vols, fins el punt que l’han integrat a la seva dieta di√†ria. Ens podria semblar que no podem parlar d’una q√ľesti√≥ semblant a Catalunya, per√≤ a les nostres neveres a l’estiu no hi falta el gaspatxo, i a tothom li sembla que de tota la vida que s’ha pres gaspatxo al nostre pa√≠s, per√≤ jo no el vaig tastar fins a tot estirar fa uns trenta anys.

L’enyor s√≥n les fulles d’una cultura ben arrelada.

Quin plat enyorem avui quan fem un viatge? Que enyoren els joves? Que enyoraran les noves generacions?

Sovint em contesten que enyoren el pa amb tom√†quet. HORROR! No √©s que el pa amb tom√†quet no sigui delici√≥s, no ens faci ¬†caure les ll√†grimes. Per√≤, caram, que el que enyorem sigui un plat que no √©s ni un plat, que no cal encendre un fog√≥, que sigui d’una simplicitat parvul√≠stica, fa pensar que en aquest pa√≠s nostre, ¬†a cada bugada hi perdem un plat.

Potser enyoraran la carn arrebossada, l’hamburguesa….o el sushi del restaurant de la cantonada de casa? Ho he explicat milers de vegades: com em sorpr√®n que estiguem tan orgullosos que les nostres criatures s√†piguen distingir entre un sushi i un maki i, en canvi, no hagin tastat mai un fricand√≥. S√≥c conscient que el fricand√≥, marron√≥s, informe i uniforme no √©s gens atractiu, comparat amb el sushi. Per√≤ el sushi tampoc √©s la panacea. Som un pa√≠s que sabem menjar arr√≤s. Una de les grans preocupacions a taula √©s trobar “el punt de l’arr√≤s”, que ha de quedar solt, per√≤ cuit, i gust√≥s. A casa meva no buscaven el grial, sin√≥ que buscaven el grenyal….de l’arr√≤s. Era una obsessi√≥. Crec que vam tenir sort de no trobar mai el punt grenyal, perqu√® sin√≥ no haur√≠em tingut un objectiu a la vida ni un tema de conversaci√≥ a la taula dels diumenges. I ara, amb el sushi, ens empassem un arr√≤s aixafat amb les mans que ens far√† una pilota a l’est√≥mac que no sortir√† en una d√®cada; riu-te’n de l’arr√≤s de malalt!

En definitiva, hem de militar per la causa de la cuina catalana. √Čs una q√ľesti√≥ d’arrels, de construcci√≥ de pa√≠s. No demano que tornin els menuts, les v√≠sceres, que farceixen els nostres receptaris populars, per√≤ hem de preservar els guisats, els plats de festa major, la cuina de temporada, les particularitats de cada contrada. Preservar, estimar i unir a un entorn. Josep Pla, l’escriptor, deia que “la cuina √©s el paisatge posat a la cassola”. Som un pa√≠s ric en diversitat de producte. Tenim mar, horta, granja i bosc. Som rics en producte: defensem-lo, promocionem-lo, comprem-ne, gaudim-ne i recordem-lo.

√Čs el moment de fer brillar la nostra cuina. I, sobretot, de compartir-la. Seieu a taula, en fam√≠lia, amb amics, i mengeu all√≤ que menj√†vem de petits, mengeu el qu√® hi ha al voltant de casa i suqueu-hi pa!

 

EL MEN√ö DE LA NIT DE LA TERT√öLIA

Els plats que va cuinar la Gemma eren un itinerari per la seva vida, al llarg de la que ha anat acumulant experiències, anècdotes i molt saber culinari.

Vaig menjar el millor fajol que he tastat mai. De fet, una vegada vaig voler bullir fajol i va ser tal desastre que mai ho he tornat a intentar. No √©s f√†cil, s’ha de trobar el punt just de cocci√≥ perqu√® quedi cuit i no s’obri, tot un art.

13_masardevol_Fajol.JPG

Fajol amb alls tendres i cansalada

foto.JPG

patata amb cogombrets agredolços

 

 

13_masardevol_Focaccia.JPG

focaccia amb olives negres

13_masardevol_Figues.JPG

Figues amb pernil

IMG_2103.JPG

NINA. MAS ARD√ąVOL¬†

La Gemma fa cremes de cosm√®tica natural i gels de bany. Les fa a partir de ra√Įm i d’oli d’avellana. De deb√≤, de Mas Ard√®vol en surts molt reconfortat

DSC00239.JPG

Jordi Cruz i les visites al bloc

diumenge, 30/06/2013

De tant en tant faig l’exercici de mirar la quantitat de visites al bloc.

D’acord, s√≠, ho confesso. No √©s de tant en tant, √©s sempre i sempre compulsivament quan obro l’ordinador.

Fa uns pocs dies, un parell de setmanes, les visites al bloc s’han multiplicat, han augmentat molt, i molt considerablement. La primera reacci√≥ ha estat la sorpresa, per√≤ de seguida he pensat que √©s “normal”, perqu√® √©s un bloc amb el que m’esfor√ßo a buscar receptes i temes que agradin als lectors. Per tant, √©s normal que generi inter√®s.

S√≠. D’acord, accepto¬†que amb el tema fotos vaig una mica fluixa, per√≤ √©s que mai tinc la c√†mera a punt, o sempre hi ha gana i pressa per menjar-nos el plat susceptible de ser fotografiat. En definitiva, entre les mancances t√®cniques i el nerviosisme que em caracteritza, o les fotos surten mogudes o √©s una moguda fer una foto. Per√≤ exceptuant aquest detall nimi (nimi per a mi, perqu√® no descobrim res a ning√ļ si diem que el % m√©s que elevat, si no √©s tot, de l’√®xit d’un bloc de cuina, rau en les belles fotografies que l’autor hi penja), considero que el meu bloc √©s…per dir-ne d’alguna manera…interessant.

Ai las! s√≥c ing√®nua de naixement (i, acabo de constatar, que tamb√© s√≥c una mica creguda), perqu√® quan he mirat quins posts s√≥n els que als lectors m√©s interessa o qu√® els ha encuriosit, la sorpresa ha estat m√©s que maj√ļscula: els visitants del bloc busquen fotos del Jordi Cruz, el cuiner-amic desbordat per la fama i catapultat a l’olimp dels fogons. Aquest tros d’home √©s, hores d’ara, un aut√®ntic sex-symbol, desitjat i idolatrat per una muni√≥ de fans que, avui, ja s’han organitzat en, com ¬†a m√≠nim, tres clubs de fans. Que jo s√†piga.

Fa m√©s d’un any el suplement dels diumenges del diari ARA em va demanar de fer un reportatge sobre la xocolata. La hist√≤ria √©s que a les fotografies del reportatge havia de sortir-hi despullada, acompanyada d’un xef que podia triar. Fa un any en Jordi Cruz era conegut i admirat, sobretot entre la professi√≥, per√≤ la seva dimensi√≥ p√ļblica no es pot ni comparar a la d’aquest any. Va acceptar la proposta, divertit i murri. I vam fer les fotos, que vaig penjar al bloc i que han estat el motiu de les nombroses visites. Els i les fans, absolutament prostrades als peus del xef, deuen estar que trinen que jo taqui la foto del seu √≠dol en boles i amb davantal.

No penso posar el link del post perqu√® vull que us distragueu buscant-lo i potser aix√≠ us enganxeu a algun altre post…d’aquells que veritablement m’ha costat esfor√ßos d’escriure. Sigui com sigui, no puc perdre el fil√≥ i haig de continuar alimentant la Jordicruzmania. Aix√≠, a les fans, els dono una dosi m√©s de Jordi Cruz i penjo, ara, una altra fotografia seva que tinc a l’ordinador. Potser decebr√† a aquells i aquelles que busquen fotografies amb un alt contingut sensual, per√≤ gent, √©s el que tinc, i aix√≤ √©s m√©s que res.

Aquí teniu al gran JORDI CRUZ, en una altra etapa de la seva vida.

Quin dels dos reconeixeu com l’actual segrestador de cors de joves de totes les edats i condicions?

 13_jordi cruz_nen.jpg

I com que aquest √©s un bloc que te√≤ricament ha de tractar sobre cuina i gastronomia, no m’√©s perm√®s acabar el post sense una recepta. Aquesta d’avui √©s d’en Jordi Cruz, que va publicar en un dels meus llibres “Grandes chefs, peque√Īos cocineros”.

Va, fans, animeu-vos a fer-la!

ARROZ SALVAJE HINCHADO CON CHIPIRONES Y ‚ÄúALLIOLI‚ÄĚ DE CITRICOS

Receta para 4 peque√Īas raciones

Para ‚Äúhinchar‚ÄĚ el arroz salvaje:

80 gr Arroz salvaje

300 ml Aceite de semillas o cacahuete para freír

Sal

Cogeremos dos cazos de 10 a 15 cm de diámetro, en uno colocaremos un colador fino y en otro el aceite para freír, también  tendremos preparada una fuente con papel absorbente para retirar el exceso de aceite contenido en el arroz acabado de freír.

Calentamos el aceite a 180/200¬ļ es importante fre√≠r a esa temperatura si queremos un resultado optimo. A√Īadiremos 20 Gr de arroz al aceite de oliva y este, por acci√≥n del calor, se hinchara en poqu√≠simos segundos y tomara el aspecto de un divertido gusanito. Nada mas hincarse el arroz, volcamos el contenido del primer cazo al otro recipiente con colador y acto seguido, el contenido del colador lo traspasamos a la fuente con papel. Realizaremos esta operaci√≥n 4 veces.¬† Sacamos los granos que no se han hinchado y salamos ligeramente.

No todas las marcas de arroz salvaje funcionan igual para hincharlas en frituras, si vemos que nos quedan los granos un poco duros y poco suflados, quiz√°s sea debido a una incorrecta temperatura de fritura o sencillamente a la variedad de arroz salvaje utilizada. Solo personas mayores pueden realizar la fritura, ya que puede ser peligroso por la alta temperatura del aceite

Para el Alioli de citronel.la:

200 ml Aceite de oliva suave

1 huevo de calidad

Una pizca de sal

1 Ajo ‚Äúpartido por la mitad para eliminar el germen interno que hace que repita el alioli‚ÄĚ

3 Ramitas de citronel.la o las pieles de un limón o naranja

En el restaurante, envasamos el aceite de oliva con cualquier tipo de arom√°tico y lo mantenemos unas horas a 50¬ļ con el fin de fijar el sabor del producto al aceite de manera r√°pida y sin oxidaci√≥n. En casa, si no disponemos de m√°quina de vac√≠o, podemos coger un tarro de cristal con tapa que cierre bien ‚Äúde los de conserva de esp√°rragos, jud√≠as etc.‚Ķ‚ÄĚ. Introduciremos en aceite en el tarro y a√Īadiremos las ramas de citronel.la cortadas en tres o cuatro trozos o las pieles de c√≠tricos, que en este caso, las herviremos 4 segundos en agua y luego las refrescaremos en agua helada, esta operaci√≥n la realizaremos tres veces con el fin de eliminar el amargor contenido en las pieles. Cerraremos el bote de cristal y lo colocaremos en un Ba√Īo Mar√≠a a 90/95¬ļ. Dejaremos unos 30 minutos y luego colocaremos el bote en el refrigerador un m√≠nimo de 12 horas. Al calentar el aceite con arom√°ticos, el agua contendida en el producto, se trasforma en vapor de agua y este, desplaza al oxigeno del bote, realizando un vacio parecido al obtenido con una maquina profesional. Transcurridas las 12 horas de maceraci√≥n en frio y vacio, tendremos un aceite con todo el sabor del aromatizante. Solo nos quedara montarlo con la ayuda de un t√ļrmix y el resto de componentes, de abajo a arriba, con mucho cuidado y procurando no a√Īadir aire, pues se nos cortar√≠a. Una vez realizado el alioli, los utilizaremos r√°pidamente o lo conservaremos por pocas horas en el refrigerador.

Para terminar el arrocito:

8 peque√Īos chipirones. Muy limpios, sin quitarles la piel si est√° en buen estado y conservando las patitas.

2 Cebolletas y medio ajo picaditos muy finos

Una pizca de perejil picado muy fino

El arroz hinchado

20 Ml aceite de oliva Arbequina

Una nuez de mantequilla

Una pizca de sal

Antes de terminar el arroz, coceremos a fuego suave la cebolleta y el ajo con una peque√Īa porci√≥n de mantequilla. Podemos a√Īadir un par de cucharadas de vino blanco si nos apetece, pero el sabor de vino blanco cocinado no suele gustar a los m√°s peque√Īos. Para terminar el arroz, calentaremos¬† otra sart√©n y asaremos los chipirones y sus patitas, al tomar color por un lado, a√Īadiremos el ajo picado y les daremos la vuelta, a los pocos segundos, a√Īadimos el¬† guiso de cebolletas, el perejil y el arroz hinchado. Este absorber√° los jugos de chipir√≥n sobrantes y tomara jugosidad sin perder el crujiente. Salmaremos ligeramente y serviremos muy r√°pido para que no se humedezca demasiado ¬†y evitar que pierda textura

 

Montaje de los platos:

En el centro del plato, dibujaremos dos trazos con el alioli de c√≠tricos. Colocaremos el arroz salteado en el centro y¬† encima, en cuerpo de dos chipirones asados. Terminamos el plato con un¬† hilo de aceite Arbequina alrededor y unos brotes finos de r√ļcala o cualquier brote que tenga un sabor agradable a c√≠tricos.

 13_plat_jordi cruz.JPG

Sal de Vainilla. Pastís de pastanaga

dijous, 23/05/2013

Ara ja fa un any que Sal de Vainilla, la meva novel·la, va sortir publicada. Fa ben poc, però per poc que ja no es troba a les llibreries, amb tanta profusió de novetats que sorgeixen dia rere dia.

Per aix√≤ i perqu√® li ho devia a la Teresa de http://comacasa-res.blogspot.com/¬†us penjo la recepta del past√≠s de pastanaga que l’Annette elabora cada vegada que t√© un moment de desconcert, tristor, solitud o, tot el contrari, un moment d’alegria o de joia. Com tots els humans amb cor i cervell, som contradictoris, som de colors indefinits i sovint perdem el nord i la resta de punts cardinals, com a mi mateixa m’est√† passant escrivint aquestes l√≠nies. No m’enredo m√©s i penjo la recepta, que trobareu entre vuitanta receptes m√©s a la novel¬∑la.

 

PAST√ćS DE PASTANAGA DE L’ANNETTE

2 ous

110 gr. de sucre

150 ml d’oli de girasol

3 pastanagues ratllades

150 gr. de farina tamisada

10 gr. de llevat químic

Un pessic de sal

 

per el glassejat

125 gr. de mantega pomada

250 gr. de formatge d’untar (del tipus Philadelphia)

70 gr. de sucre en pols

una culleradeta de vainilla en pols (o aroma de vainilla)

Batem els ous i el sucre fins que agafin un to blanquin√≥s. Afegim l‚Äôoli de girasol, a poc a poc, fins integra. I despr√©s, fora de la batedora, els secs: la farina, la sal i el llevat. Amb una llengua pastissera anem donant voltes, perqu√® no s’abaixin els ous batuts. Finalment, la pastanaga ratllada.

Si en fem una planxa gran, courem durant vint minuts, a 180¬ļC. Si en fem petites magdalenes, com les de la fotografia, amb vuit minuts en tindrem prou.

Deixem refredar. Fem el glassejat. Simplement batem els ingredients fins aconseguir una pasta fina. Posem en una màniga pastissera i coronem el pastís de pastanaga com ens convingui.

A la fotografia l’he acompanyat d’un gotet de xocolata (simplement cobertura fosa amb una mica d’aigua)

DSC09878-001.JPG

DSC09879-001.JPG

 Per cert, Sal de Vainilla sortirà en italià!! Tot i que els editors italians li han canviat el títol, estic molt contenta amb la bona nova. A mitjans de juny ja es podrà trobar a les principals llibreries italianes.

Llibres, amor i peles. Sant Jordi.

dilluns, 22/04/2013

 

Som un pa√≠s tan peculiar que celebrem una festa, la de Sant Jordi, diferent a les de tot el m√≥n, diferent de les que comencen amb una missa i acaben amb un √†pat. O potser s√≠ que s‚Äôassembla a les de tot del m√≥n, ben mirat, perqu√® passem el rosari als llibres que ens alimentaran l‚Äôesperit, sobretot si l‚Äôobra en q√ľesti√≥ es de bon pair.

√Čs tamb√© la nostra festa de l‚Äôamor, i aix√≠ l‚Äôescenifiquem. Tot caminant, anem badant sobre els llibres arrenglerats. De tant en tant, un ens crida l‚Äôatenci√≥. El toquem t√≠midament i descobrim que t√© un tacte agradabil√≠ssim. Si hem tingut un flechazo, l‚Äôacaronem, el girem i llegim unes frases per con√®ixer-el millor. I si ens rendim als seus encants, fiquem la m√† dins la bossa per buscar els euros que ens permetran endinsar-nos-hi. Tot comen√ßa molt rom√†ntic i acaba amb l‚Äôapunt cremat√≠stic que dicta l‚Äô√®xit de la festa. Ben b√© com passa a les hist√≤ries d‚Äôamor: passem del ‚Äúcop de cor‚ÄĚ als riures, per anar a petar al ‚Äúet ric les gr√†cies nom√©s si ets ric‚ÄĚ. A la pasta.

I √©s precisament aquest el final d‚Äôuna gran part de les novetats que llueixen sota el sol d‚Äôabril. Si ni el t√≠tol, ni la coberta, ni les frases de la contracoberta han sedu√Įt al possible lector, les obres acabaran, en q√ľesti√≥ de pocs mesos, en pasta…de paper.

Com que la compet√®ncia √©s ferotge, les editorials llancen les feres a l‚Äôarena. Els autors han de sortir a defensar el producte. N‚Äôhi ha que tenen el favor del p√ļblic i dels mitjans. Per√≤ la gran majoria restem com animalons mig atemorits, amb aquells ulls melangiosos que fan els gossos quan no reben la car√≠cia de qui els dona de menjar.

El dia de Sant Jordi és el dia de les lletres però en pocs casos és el dia del bolígraf. Ho sé per experiència. Vaig estrenar un el meu primer Sant Jordi com autora. Deu anys i vint-i-dos llibres més tard, encara no l’he hagut de renovar.

 

Dem√† em trobareu a diferents parades de llibreries, amb el bol√≠graf a la m√† i aquella carona. Veniu, encara que sigui nom√©s a veure’m!

 

de 16 a 17

La Central (Rambla Catalunya – Mallorca)

de 17 a 18

Palau Robert. Al programa de Toni Clapés

de 19 a 20

ABACUS -  Plaça Catalunya

+ Bernat i la Mini Marce

dimecres, 3/04/2013

Com m’agrada trobar llocs m√†gics enmig del brogit de la ciutat. B√©, la veritat √©s que aquest lloc no l’he trobat casualment, sin√≥ que m’han cridat per anar-hi.

Recapitulo. Un¬†dia rebo un mail d’una noia que no conec de res. √Čs la Marce, i m’escriu per dir-me que ha gaudit molt llegint Sal de Vainilla, la novel¬∑la que vaig publicar ara far√† un any i que m’ha prove√Įt de grans alegries, com la que ha fet que descobr√≠s un lloc molt especial a Barcelona. Doncs aix√≤. La Marce m’envia un mail i em convida a visitar el seu espai, Mini Marce, a la llibreria +Bernat.¬†http://www.libreriamasbernat.com/

Tot m’atrau. Per exemple, m’atrau que el nom de la llibreria tingui un signe + al davant. M’atrau que l’espai destinat a menjar, tingui un nom diferent al de la llibreria. I quan arribo al carrer Buenos Aires 6, quedo totalment rendida. √Čs un espai en el que es barreja tot menys el mal gust. Ple de detalls, de sensibilitat, de bon ambient.¬†http://www.minimarce.com/

 DSC09625.JPG

Aqu√≠ teniu a la Marce, aquell mat√≠ que hi vaig anar. Sucs, caf√®s, croissants, pastissos casolans, entrepans….tot enmig d’una tranquil¬∑litat absoluta. Quan entres a la llibreria, el m√≥n canvia i tot es transforma en f√†cil, sembla que no calgui c√≥rrer per viure, que no ens hagi de preocupar res, m√©s enll√† de gaudir de nosaltres i de la companyia. La Marce parla amb aquell to dol√ß argent√≠. la banda sonora √©s el silenci. Hi ha taules amb dos ocupants, que es parlen entre ells, i intenten que la resta de clients no se n’assabentin dels seus problemes amb l’administrador de finques, per dir un tema a l’atzar.

Hi ha taules amb un ocupant, que llegeix un llibre. Pots estar-t’hi hores, llegint. No debades, som a una llibreria!

 DSC09626.JPG

¬†I hi ha la taula de la Marce, una taula com de menjador, on els clients habituals s’asseuen a llegir el diari, tranquil¬∑lament. De tant en tant, aixequen una cella i comenten la not√≠cia que els ocupa, la comenten a la Marce o a qui hi hagi compartint la taula comunit√†ria.

La Montse, la mestressa de la llibreria també ronda per allà, i saluda als clients amb familiaritat. Tot plegat fa sentir-te com a casa.

No hi he pogut dinar, per√≤ tinc moltes ganes de tastar les seves propostes. Me hagut de conformar amb uns caf√®s, aix√≤ s√≠ servits amb tasses bell√≠ssimes, acompanyats d’una galeta maria min√ļscula.

Tinc ent√®s que a +Bernat organitzen forces activitats relacionades amb la cultura i l’oci. Res, deixeu-vos-hi caure, sortireu ben servits, d’aliments saborosos i de lletres s√†vies.

 

 

 

 

Tots a taula. Publicat al Criatures

dijous, 27/12/2012

12_des_Criatures_tots a taula.jpg