General- Cuina.cat

Arxiu de la categoria ‘General’

Naranjas Herminia. Taronges per telèfon

dissabte, 30/03/2013

Diu l’acudit “Jo parlo tres idiomes: català, castellà i per telèfon”

Parlar idiomes és fonamental, però tenir telèfon encara ho és més. Vivim realment enganxats, adhesionats, imbuits, mesclats, addicionats, som com deia el sonet de Quevedo “érase un hombre a una nariz pegado”, ara som “homes i dones, nens i nenes a un telèfon enganxats”. Perquè el telèfon ens dicta la vida: ens desperta, ens informa, ens connecta, ens il·lustra amb les fotos i, en aquest cas, ens dona de menjar….perquè és mitjançant el telèfon que podem accedir a comprar aquestes magnífiques taronges valencianes.

Tu truques al 961537192, i patapam, en 24 hores t’arriben les taronges a casa, acabades de collir, a punt per menjar.

Al meu parer són ara, les taronges d’abril, les més bones. Excepcionals.

Aquestes taronges que us arribaran no estan encerades, és per això que fins i tot a la fotografia (que ja sé que no és gaire bona), es percep que tenen un to mat. Per fora són mats, però quan les menges el món brilla, perquè són excepcionals.

Per esmorzar, per berenar, per postres, per complementar l’amanida…

De fet, aquesta setmana, aprofitant que a Semproniana teníem aquestes taronges magnífiques, hem preparat una amanida de taronja amb pernil. Senzilla, sí, però quan la matèria primera és tan saborosa, no cal res més.

L’amanida l’hem fet a partir de barreja d’enciams, grills de taronja tallada a sang, pernil país picat i una vinagreta feta amb suc de taronja, una mica de mel i oli.

Quan els clients la tastaven em preguntàvem què hi afegia per aconseguir aquest “gust i perfum intens a taronja”.

Etiquetes: amanida de pernil i taronja, naranjas herminia, taronges, telèfon
Publicat a General | 2 comentaris »

Però no només el menjar fa Nadal. Una taula ben parada

dilluns, 17/12/2012

Per Nadal és obligat vestir-nos. Ens posem els lluentons i lluïm el pintallavis. Endrecem la casa i encenem els llums. I també ens agrada vestir la taula.

Us proposo una taula vestida per aquestes festes. Gairebé no he comprat res, tot ho he fet jo. I el més important….el cost no supera els 15 euros!

La idea és una taula amb tres colors: gris/plata, blanc amb transparències i verd natura

ELEMENTS:

Tela grisa satinada (Ribes i Casals)
Tela blanca semi transparent (Ribes i Casals)
tela transparent verd bosc
Plats i Gots amb motius nadalencs transparents amb dibuix blanc (Ikéa)
branques de xiprer, amb les seves boles
pintura d’esprai plata
Boles de porexpan
pots de iogurt
ampolles de vi

Detall de la textura de la tela blanca transparent i el muntatge de les argolles del tovalló. Embolico el tovalló amb un tros de tela verda transparent. I hi afegeixo un branca de xiprer mal pintada amb esprai plata i blanc

Detall de les ampolles pintades. Simplement es tracta d’ampolles de vi i licor, a les que hi enganxo gomets o cel·lo i les pinto amb esmalt color plata o blanc. Quan s’han assecat, els retiro els gomets o cel·lo i ja em queden decorades.

detall de les dues teles: la més fosca a sota i blanca transparent a sobre

No s’aprecia gaire, però queda molt bonic: els pots de iogurt embolcallats amb branques de xiprer pintades, lligats amb fils o cinta grisa, fan d’espalmatòries.

Detall del centre. Sobre una safata plata, he disposat branques de xiprer pintades i boles de porexpan embolcallades de tela verda brillant transparent

Etiquetes: decoració, festa, nadal, taula
Publicat a ada parellada, General | 3 comentaris »

Una amanida per tornar a casa

diumenge, 9/09/2012

Correu a comprar-ne. Les figues són de les poques fruites que són de rigorosa temporada. A mercat, duren ben poc, potser no arriba ni a un mes. I si en trobem abans o després d’aquesta curta temporada, malament, perquè no valen res. Les figues són bones ara, just ara, quan les trobem madures, rendides, a mercat. O si tenim una figuera, quan veiem que comencen a caure, pel pes de la dolçor.

Correu a comprar-ne, i mengeu-les per berenar, per esmorzar, per postres, o de primer plat, com en aquesta amanida senzilla, que hem preparat aquesta setmana a Semproniana.

No hi ha pas excuses per no fer-la. Els productes són de temporada, no són gens cars i la dificultat és mínima. Va, animeu-vos-hi!

Amanida de figues i formatge de cabra

Barreja d’enciams

Dues figues per persona

30 gr. de formatge de cabra per persona.

Podem amanir amb qualsevol vinagreta, però jo en faig una de nous que queda magnífica.

Simplement trituro un grapat de nous, oli d’oliva, una mica de menta i un pessic de sal.

Amaneixo l’enciam amb la vinagreta, afegeixo les figues i el formatge de cabra i acabo amb una mica de reducció de vinagre de Mòdena, que en aquest cas hi queda molt bé perquè les figues i el vinagre de Mòdena fan una combinació molt i molt interessant (tot i que a la fotografia encara no l’hi havia posat….ai, ai, ai…)

Etiquetes: Amanida, figa, figues, formatge de cabra, nous, vinagreta
Publicat a General, Receptes | Deixa-hi un comentari »

Taller de postres amb ossets Haribo per celebrar el 90e Aniversari

dimarts , 24/07/2012

El repte va ser important. Fer postres amb la presència dels osets HARIBO, per celebrar els 90 anys del seu naixement.

HARIBO és el compost de HAns RIegel BOnn. És a dir el nom del fundador i la ciutat on va néixer.

El sr. Riegel sempre havia associat els ossets del circ amb una icona entranyable de la infància. Per això va decidir fer una llaminadura amb forma d’osset. La composició dels ossets és glucosa, gelatina i sucs de fruita.

I amb els ossets i una cuina, vaig estar pensant quines postres podia plantejar als blocaires que vindrien a compartir la tarda amb mi. Aquella tarda de juliol va ser més aviat una festa que no pas un taller. De fet vam estar preparant el berenar d’una festa d’aniversari i així ens ho vam prendre, com una festa.

Que vam compartir amb els següents blogaires:

La Quinta de Luculus http://www.lql.cat/

Gulateca http://lagulateca.com/

La cocinera de Bétulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/

Delícies del rebost http://delicies.blogspot.com/

Ma petite boulangerie http://petiteboulangerie.blogspot.com.es/

Com a casa res http://comacasa-res.blogspot.com.es/

Mi Oasis http://mioasis.com/

L’hora del tupper http://cuinescuina.blogspot.com.es/

El món de la cuina http://cat.elmondelacuina.com/

Cotó de sucre http://cotodesucre.blogspot.com.es/

Cook me tender http://cook-me-tender.blogspot.com.es/

Aquí teniu les receptes i unes quantes fotografies (que, per descomptat, va fer un professional)

Mousse amb mirall d’ositos

250 gr. De polpa de mango

50 gr. De sucre

250 gr. De nata montada

5 hojas de gelatina

100 ml de rom

20 gr. de sucre

400 gr. d’ositos HARIBO

Base de bescuit savoya

50 gr de farina

150 gr de sucre

1 cull de sucre vainillat

4 ous

50 gr de fècula de patata

Un pessic de sal

Mantega per untar el motlle

Escalfar el forn a180ºC.

Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes.

Barrejar en un bol el sucre, el sucre vainillat i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la fècula, i después les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà.

Untar amb mantega un motlle de24 cmi abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar de35 a40 min. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou.

El biscuit ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.

Hidratem les fulles de gelatina en aigua freda. Batem la nata amb el sucre, afegim la polpa de mango. Fonem la gelatina coberta amb una mica de nata, al microones. Integrem la gelatina, amb molta cura, a la barreja anterior.

En una cassola, posem a coure el rom amb el sucre, fins dissoldre’l.

Amb un aro marquem la base del pastís. Tallem a mida de l’aro i pintem amb el xarop de rom. Disposem els ositos al voltant. Omplim amb la mousse de mango.

Tallem els ositos HARIBO ben trinxats. Els posem sobre la mousse de mango, quan hagi pres lleugerament.

Bloc de xocolata amb sorpresa d’ositos HARIBO

una pena que no li vam fer cap foto sencer!

100 gr. Xocolata blanca

200 gr. De corn flakes

500 gr. Xocolata negra

200 gr. Fruita seca variada trinxada

80 gr. De llard de porc

Un rajolinet de licor

Fonem la xocolata blanca, al microones, a potència mitja, traient-lo cada 30 segons per vigilar que no es cremi i es fongui homogèniament. Unim amb els corn-flakes. Barregem fins aconseguir embetumar totalment els corn-flakes amb la xocolata blanca.

Fonem la xocolata amb la fruita seca, el llard de porc i el rajolí de licor.

Folrem un motlle amb plàstic film, fem una capa de corn-flakes de xocolata blanca. Posem els ositos HARIBO alineats. El cobrim amb la barreja de xocolata i fruita seca. Deixem quallar.

PA DE LLET AMB OSITOS HARIBO

no tenen foto individual, sinó col·lectiva. Aquí, a primera fila, els veieu, els pans de llet!

500 g farina (força)

200 g llet

100 g sucre

1 ou

30 g llevat premsat

1 ratlladura de llimona

1 ratlladura de taronja

20 g de rom

120 gr. de mantega

1 ou per pintar la superfície

100 gr. d’ositos Haribo

Pastar la farina, la sal, el sucre, el llevat, la polpa de la vainilla i l’ou. Anem posant la llet. Pastar 15 minuts, donant molta elasticitat. Afegir la mantega fosa. Pastar una mica més. Deixar en repòs filmat, uns 15 minuts.

Dividir la massa en dos. Estendre. Fermentar 1 hora aproximadament a 30ºC

Passat el temps, pinzellar amb ou batut i sal. Decorar amb fruita confitada i sucre humitejat amb aigua. Clavar uns ositos i coure a uns 180ºC, 10 minuts.

MADUIXOT AMB COR D’OSITO

Simplement es tracta de buidar l’interior d’un maduixot i posar-hi un osito HARIBO. El clavem en una broqueta

Fonem manitol i hi suquem el maduixot. Queda “escarxat” i dolç.

VIDRE HARIBO

180 gr. farina

10 gr. de llevat de forner

100 ml d’aigua

12 gr. de mantega

Una culleradeta de sucre

Un pessic de sal

Sucre abundant per espargir

Anís

Ositos HARIBO

Dissolem el llevat en l’aigua. Arenem la mantega en la farina, afegim el sucre, la sal i l’aigua amb el llevat. Pastem fins aconseguir una massa fina. Deixem reposar 15 minuts.

Estirem petites porcions i els clavem un pal de broqueta. Pintem amb oli, espargim sucre per sobre i enfornem 15 minuts a 170ºC. Traiem del forn, mullem amb anís i posem ositos per sobre. Tornem a enfornar cinc minuts més.

GALETES

250 gr. de mantega a temperatura ambient

250 gr. de sucre glass

1 ou gros a temperatura ambient

650 gr. de farina tamisada

1 raig de llet

Un polsim de canyella

Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.

L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC

Fem la glassa:

200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.

A mig assecar, hi poso un osito HARIBO al mig.

També vaig fer unes magdalenes amb frosting de formatge i ossets HARIBO esmicolats

I, per acabar, el CÒCTEL DE L’ESTIU: SANGRIA DE CAVA HARIBO! Es tracta de congelar uns ossets i en el moment de servir el cava, els posem dins la copa. Amb aquest sistema aconseguim aguantar la temperatura optima del cava i donar un gust diferent. Com si es tractés d’una sangria de cava!

I com si fos una veritable festa infantil, ens vam asseure per menjar totes les postres elaborades al taller!

Etiquetes: berenar, blogaires, boisà, HARIBO, infantil, ositos, ossets, postres, taller
Publicat a General, nens, postres i pastisseria, Receptes, Tallers | 6 comentaris »

L’aperitiu, l’àpat misteriós. Publicat al Criatures

dimecres, 11/07/2012

Etiquetes: aperitiu, criatures, diari ARA, nens
Publicat a General, Mitjans, nens | 4 comentaris »

Oscar Dalmau. Entrevista al Lecturas

dissabte, 16/06/2012

Cada migdia el veiem rere les seves immenses ulleres al Gran Dictat. No sabem si quan fa La Competència, a RAC1, també porta les ulleres posades, però a Semproniana no se les ha tret ni per mirar en lupa

Blanc, rosat o negre?

No bec. Ni vi ni cap mena d’alcohol. No m’ha agradat mai. Tampoc bec Coca-Cola. Però com que avui és un dia especial, beuré Vichy.

Clar, avui anem a tot gas! Ets auster?

Si m’ho haig de fer jo, sí! Però quan vaig als restaurants, a lo grande! Mai demanaria una amanida a un restaurant, que això ja ho sé fer jo!

Ens partim uns plats?

Sóc dels de tastar, però cada ú al seu plat. Compartir és més femení.

Com comences el dia?

Tinc moltes al·lèrgies. El meu homeòpata em va recomanar prendre té. Cada matí em prenc el genmaicha, un té amb arròs torrat i crispetes. Menjo un pa de llavors amb tomàquet, oli verge i pernil cuit, que compro a l’Obrador. I ho complemento amb fruites vermelles: gerds, maduixots, nabius i móres.

Ara entenc d’on treus tanta energia…I on dines?

Als restaurants del voltant de la ràdio, amb l’Òscar, el meu soci. Ens agrada anar al japonès. És excepcional l’anguila fumada, i el fetge de rap…

Quins aliments tan exòtics…Sempre t’han agradat els menjars rars?

No, ni molt menys. El meu punt d’inflexió va ser als vint anys, quan vaig sortir de casa. Abans només havia menjat “de nen”. I el peix era molt avorrit, sempre arrebossat…el trobava soso. Llavors vaig descobrir

No t’agradava el menjar de la mare?

I tant! Fa una sopa de verdures excepcional, fricandó, trinxat, arròs amb conill, ous farcits, arròs d’estiu , amb tonyina i maionesa, i el braó al forn amb patates…

Braons! Jo també en menjava. Ja no se’n troben!

Estem perdent molts plats. Sort dels menjadors escolars, són els qui conserven i transmeten la cuina catalana domèstica de diari! Però clar, el gust no el tenen resolt, cuinant per a mil!!! Caldria una assignatura sobre alimentació, a l’escola.

Cuines?

No me n’han ensenyat. A casa cuinem molt senzill, però de tant en tant fem algun plat que ens omple d’alegria. L’altra dia vam fer uns pèsols amb calamarcets, amb un sofregit de ceba, impressionants. Tot i que a mercat me’ls van recomanar de fer-los crus, amb anxoves. Els has tastat?

No. Molt interessant. De quines fonts treus les receptes?

Internet, mercat i mama.

I quin és el teu plat estrella?

La truita de patates. Les patates i la ceba han de ser molt grans, així només n’haig de pelar una de cada. Primer pelar la patata, perquè si primer pelo la ceba, ploro més estona. Llavors, oli extra verge, molt bo, que m’envia el meu sogre, que és pagès.

Vaja! Deus tenir bones verdures a casa

Excepcionals. A més em porta borratges, que aquí no en trobo. Són boníssimes bullides amb patates i fan un brou increïble.

“Agua de borrajas”.

Sí. També conrea préssecs, amb una cura impressionant. Els embolica un a un per protegir-los dels ocells. Una feinada…però el camp no dóna, avui dia. Hi dedica totes les hores, i de cop hi ha una glaçada i el preu del producte davalla fins a límits ridículs.

Mengem unes galtes de porc. Ets d’embotit?

Moltíssim. No podria ser musulmà, jo. Una vegada vaig anar a un metge que m’explicava que som el què mengem i, que els aliments poden actuar com a medicaments. Em va treure la llet, el suc de taronja a primera hora…jo anava escoltant, i al final, tement el pitjor, li vaig preguntar: i els embotits? I em va dir que si eren bons, endavant. Vaig sospirar alleugit….

Què menges quan et sents dèbil?
Un caldero de llamàntol, a la Florentina, el meu restaurant de capçalera. És la pocima que em refà. M’encanten els musclos amb tomàquet i allioli que fa la Marga

Ets del ram de l’all?

Molt. Em transporta a quan era petit. El meu pare esmorzava cada dia torrades amb all fregat. Saps que? El meu pare ha sopat tota la vida el mateix: truita de patates.

Si em presento a casa teva sense avisar, que em donaràs?

Marxarem tots a sopar fora! Ara, admiro la gent que aglutina gent a casa seva i que saben cuinar, perquè cuinant fas feliç a la gent.

A què t’agrada que et convidin?
A una paella. És química pura: l’equilibri entre l’arròs i el brou, el temps de cocció, la temperatura. No pot fallar cap paràmetre. A Barcelona costa molt trobar bones paelles, sap greu. La millor que he menjat és a un poble de Castelló. Quan era petit, la meva iaia Antònia feia arròs cada diumenge, era el centre de peregrinació de tota la família . I jo no ho valorava! Jo deia que semblàvem xinos, tot el dia menjant arròs.

I per postres, que vols?

No sóc gaire de dolços. Això sí, el meu aniversari no hi pot faltar el tortell de pasta de full amb nata!

Etiquetes: entrevista, Lecturas, oscar Dalmau, revista
Publicat a ada parellada, General, Mitjans, Semproniana | 5 comentaris »

Sopes fredes

dilluns, 11/06/2012

El món de les sopes és amplíssim, i més a l’estiu, quan entren en escena les sopes fredes, i les sopes “crues”, és a dir, les que simplement es trituren vegetals, com en el cas del gaspatxo, i que s’acosten més al concepte de suc que de sopa. És a l’estiu, amb tantes possibilitats, quan podem aconseguir seduir als més escèptics amb l’univers de les sopes. Benvinguda la imaginació.

Totes les cremes de verdures tenen el mateix procediment: primer sofregim els vegetals, amb oli i mantega, afegim brou o aigua, bullim fins estovar i triturem. Podem afegir un ingredient làctic per amorosir el conjunt. Es mengen tant calentes com fredes.

Les sopes fetes a partir de vegetals crus són tan senzilles com triturar els vegetals i passar-los pel colador per evitar llavors, pells i trossets.

Com a companyia sòlida hi posem crostons de pa, dauets de vegetals crus o fruita, germinats, boletes de formatge amb fruita seca o ou dur picadet.

SOPES CLÀSSIQUES

Vichysoise + pinyons torrats

6 porros

2 patates

3 formatgets

50 gr. De mantega

Sal i pebre

Rentem i tallem la part blanca dels porros en quatre trossos. Pelem i tallem les patates.

En una cassola amb la mantega, coem els porros i les patates durant un parell de minuts, a foc fluix. Cobrim amb aigua calenta, just que tapi les verdures, salpebrem i deixem coure, a foc mig i tapat, fins que la verdura sigui tendra, més o menys uns quinze minuts. Fora del foc, posem els formatgets i triturem bé. Si ha quedat massa espessa, hi posem una mica més d’aigua. Tastem de sal i deixem refredar totalment a la nevera abans de menjar.

Crema carbassó + brandada de bacallà (en gotet)

1 ceba grossa

4 carbassons

Una cullerada de mantega

300 gr. de brandada de bacallà

Una cullerada de sucre

Piquem la ceba i la posem en una cassola amb un dau de mantega. La fem coure lentament, fins que s’estovi. Afegim el carbassó tallat a daus, donem un parell de voltes i cobrim amb aigua. Fem coure a foc mig, fins estovar. Triturem ben fi. Rectifiquem de sal.

En el got posem una cullerada de brandada i acabem amb la crema de carbassó

Ajoblanco + raïm i panses i reducció de vi negre

Per l’ajoblanco

100 g de pa sec

100 gr. d’ametlles crues sense pell

2 grans d’all

100 ml d’oli d’oliva

Un raiget de vinagre

Sal

750 ml d’aigua freda

Per la reducció

250 ml de vi negre

100 gr. de sucre

Per fer la reducció, coure lentament, fins que prengui textura de xarop.

Posar les ametlles en remull, durant un mínim d’una hora.

Xopar el pa amb una barreja de vinagre i aigua.

Triturar les ametlles amb tots els ingredients. Hem de triturar bé i colar si ens ha quedat una textura massa granulosa.

A la base de la copa posem la reducció, a sobre l’ajoblanco i acabem amb el raïm i les panses.

a la dreta, l'ajoblanco. A l'esquerra, la vichysoise

SOPES ORIGINALS

Sopa de pa amb tomàquet + guacamole

4 tomàquets de pera madurs
4 llesques de pa de pagès
1 gra d’all petit
100 g oli extra
½ litre d’aigua

Tallem els tomàquets, els posem en un bol juntament amb el pa esmicolat i l’aigua. Ho deixem tot en remull una bona estona. Afegim l’all, l’oli i la sal. Triturem fins aconseguir una crema fina. Ho refresquem bé i ho servim acompanyat de guacamole i unes xips de verdures.

Crema pastanaga i llimona + crostons de pipes

6 pastanagues

1 ceba

25 gr. De mantega

Una llimona

Sal i pebre

Pebre vermell

Orenga

Un manat de julivert

50 ml de nata líquida

Oli d’oliva

En una cassola, posem la ceba picada a poxar, amb la mantega. A foc lent, quan la ceba és transparent, però no torrada. Afegim les pastanagues pelades i tallades a daus. A foc mig, donem un parell de voltes. Posem aigua i deixem que cogui lentament, fins que tot plegat és tou. Salpebrem i triturem

Quan sigui freda, hi abocarem el suc de la llimona i un raig generós de nata líquida.

per als crostons de pipes, simplement estirarem pa de motlle sense crosta fins que ens quedi ben fi, el pintarem amb ou batut i hi posarem unes pipes. El taparem amb un altre pa de motlle estirat, tornarem a pintar amb ou batut i tallarem a dauets. L’enfornem cinc minuts, a 180ºC

Crema celeri + poma + formatge blau

500 gr. de celeri

1 litre de brou de pollastre

1 ceba

1 cullerada de mantega

1 culleradeta de sal

50 ml de nata líquida

Una poma

200 gr. de formatge blau

Sofregim la ceba picada, a foc lent, amb una cullerada de mantega, fins estovar. Afegim el celeri tallat a dauets i l’enrossim. Cobrim amb brou de pollastre o aigua i fem coure lentament, una mitja hora. Triturem bé, salpebrem al gust i posem la nata líquida.

Servim amb dauets de formatge blau i de poma.

Sopa de meló i pernil + ous de salmó

1 meló madur

100 ml de cava

Unes gotes de Tabasco

Sal

50 gr. de pernil serrà

Ous de salmó

Pelem i traiem les llavors del meló. El triturem bé fins aconseguir una crema fina. L’amanim amb el cava, les gotes de Tabasco i una culleradeta de sal.

L’acompanyem amb pernil serrà i ous de salmó.

Etiquetes: ajoblanco, api-rave, celeri, crema de carbassó, crema de celeri, matins, matins TV3, sopa, sopa de pa amb tomàquet, sopes fredes, vichysoise
Publicat a Cuina tradicional, General, Mitjans, Receptes | Deixa-hi un comentari »

Fast food saludable

dilluns, 30/04/2012

El fast food té mala premsa. Es considera que el que es cuina i menja ràpid no pot ser de cap manera saludable. I és clar que aquesta afirmació no pot estar més lluny de la realitat.

És cert que menjar ràpid no és bo per la salut, i encara menys per la salut de l’ànim. I també és cert que sovint quan cuinem ràpid ho fem de qualsevol manera, per solucionar la papereta, però en cap cas, ha de ser poc saludable.

DECÀLEG DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Segons el llibre la CUINA DE LA SALUT de Valentí Fuster i Ferran Adrià, aquest és el decàleg de l’alimentació saludable. Hi estic totalment d’acord:

Quan parlem d’alimentació saludable no ens referim a un menú, sinó a una dieta
Alimentació saludable no és fer dieta per aprimar-nos
Esmorza bé
No hi ha aliments bons ni dolents. Hi ha dietes equilibrades i descompensades. De res, massa. Deia en Josep Pla.
Prioritza el vegetal sobre l’animal (sense oblidar res)
Sigues curiós per saber d’on prové el què menges
Ensenya als infants a alimentar-se. És un aprenentatge per a tota la vida
Busca la causa de la teva mala alimentació. Què és el que et fa menjar malament?
No caiguis en l’error de les dietes miracle. Cada persona sap què li convé
Mou-te!

ALIMENTS QUE NO PODEN FALTAR i que faciliten una cuina ràpida

Llegums
Peix blau
Fruita seca
Hortalisses i fruita
Carn blanca

TÈCNIQUES RÀPIDES I SALUDABLES

Precisament les tècniques més saludables són les més ràpides – planxa, vapor i cru – però la rapidesa o la lentitud de les elaboracions és relatiu. Què són quinze minuts? Una estona massa curta per compartir un cafè amb un amic i, en canvi, quinze minuts són una eternitat sobre una cinta de córrer al gimnàs.

La meva percepció és que fer un estofat em regala temps, perquè ho poso tot en una cassola i ho deixo coure, lentament, durant més d’una hora. Durant aquesta hora, em despreocupo totalment de la cocció i em dedico a “les meves coses”, que aquí, en aquest post no cal que esmenti ni expliqui, no és el tema que estem tractant. En canvi, jo considero que els fregits roben molt de temps, perquè no es poden desatendre, ni l’oli ni la cocció, així dons m’obliga a estar al costat durant tota l’estona que fregim. Tampoc trobo que sigui ràpida la planxa, precisament per la mateixa raó. M’obliga a estar al costat dels fogons durant tota la cocció. El temps és, doncs, molt relatiu.

Tot i això, la convenció entre la majoria dels cuinaprops (nou terme que es refereix a aquelles persones que els agrada tenir una cuina a prop, malgrat no l’encenguin cada dia ni hi deixin l’ànima) és que les coccions ràpides i saludables són:

PLANXA

SALTAT

CRU (amanides, tàrtars i carpaccios)

VAPOR

Tot i que el fregit es considera de cocció ràpida, es descarta com a opció saludable. Ara bé, segons la meva amiga Gemma Salvador, dietista, els fregits no són el dimoni, sempre i quan se’ls tracti amb la cura que es mereixen (FREGIT SALUDABLE = quantitat d’oli considerable + temperatura adequada + condicions de l’oli emprat)

En aquest apartat de les tècniques ràpides, afegeixo aquelles coccions que no són, precisament ràpides, però que permeten fer una cuina ràpida al moment si tenim la precaució d’haver treballat una mica abans. Em refereixo als MARINATS i els ENVINAGRATS. Són, de fet conserves, tot i que són conserves que cal tenir vigilades, a la nevera. Podem marinar peix blau, unes sardines, per exemple. I tenir-les, cobertes d’oli, a la nevera, de manera que quan arribem a casa, les podem afegir a qualsevol cocció, o menjar-les tal qual. En un plis tindrem un plat magnífic.

RECEPTES RÀPIDES I SALUDABLES

Làmines de carbassó, tomàquet ratllat, escopinyes, nous i germinats

El perquè: hortalisses crues (conserven totes les vitamines), fruita seca, germinats (molt interessants, nutricionalment. Són llegums més digeribles). Escopinyes (Poca proteïna, però fàcil, de llauna, pocs greixos i rics en ferro!)

Un carbassó

Dos tomàquets madurs

Una llauna d’escopinyes, cloïsses, navalles, al natural

Sèsam torrat

Una bossa de germinats d’alfals

Oli d’oliva

Sal

Tallem el carbassó molt prim, en una mandolina, si és que en tenim, o amb ganivet.

L’estenem sobre un plat i hi ratllem un tomàquet. Amanim el tomàquet amb una mica d’oli i sal. Posarem les cloïsses, sèsam torrat i els germinats.

Sardines amb pruna i pera, salsa de iogurt i curri

El perquè: peix blau, fruita fresca (amb totes les vitamines i fibra), làctics

20 sardines

10 prunes seques tendres

Un pera conference

2 Tomàquets

Un iogurt

Un pessic de curri

1 litre d’aigua salada

300 ml de vinagre de vi blanc

Netegem les sardines, les filetegem i les submergim en aigua gelada durant 30 minuts, per dessagnar-les. Llavors les posem en aigua salada i vinagre durant mitja hora, o fins que veiem que han canviat de color. Les traiem i les submergim en oli d’oliva

Pelem la pera i la ruixem amb unes gotes de suc de llimona. Pelem les prunes. Barregem els daus de pera amb la carn de les prunes. Farcim la sardina. L’enrotllem sobre si mateixa i la punxem en una broqueta. Tallem el tomàquet pelat a daus i el posem a sobre.

Fem la salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb una mica de curri.

Servim les sardines amb la salsa de iogurt

Cuscús de coliflor amb taronja, dauets de verdures, pinyons torrats, festucs

El perquè: hortalisses crues, fruita seca (ferro, olis insaturats), cítrics (ajuden a absorbir el ferro)

Una coliflor

Una taronja

Una pastanaga

Pinyons

Festucs

Oli d’oliva

Sal

pebre

Tallem les verdures molt menudes i les barregem amb la coliflor picada a la màquina 1,2,3 i escaldada. Torrem uns pinyons, al forn, o en una paella, amb una mica d’oli i sal. Barregem la coliflor amb la pastanaga, els pinyons torrats i els festucs. Fem una vinagreta amb el suc de la taronja, unes gotes de llimona, oli i sal. Amanim la coliflor amb la vinagreta.

Amanida de cigrons, cuscús i tomàquets secs

El perquè: la combinació de llegums i cereals és una magnífica aportació de proteïna vegetal.

300 gr. de cigrons cuits pedrosillanos

200 gr. de cuscús

200 gr. de làmines de bacallà fumat

Unes fulles de menta fresca

20 olives negres sense pinyol

6 tomàquets secs

1 cullerada de cafè de pebre vermell picant

Oli d’oliva

El suc de mitja llimona

Barreja d’enciams

Hidratem el cuscús. Piquem les olives negres i la menta. Ho barregem els cigrons i el cuscús.

Fem l’amaniment. Triturem els tomàquets secs en oli, el pebre vermell picant, un bon raig d’oli d’oliva i el suc de llimona.

Amanim bé la barreja de cigrons i olives negres amb la salsa de tomàquets secs.

Envoltem un motlle rodó el bacallà fumat. Farcim amb l’amanida de cuscús i cigrons.

Etiquetes: carpaccio carbassó, cuina ràpida, cuina saludable, cuscús amb cigrons, cuscús coliflor, fast food, matins TV3, salut, sardines marinades
Publicat a General, Mitjans, Receptes | 2 comentaris »

Sopars inèdits. Una matança pacífica amb Alzamora

diumenge, 29/04/2012

12_sopars inèdits.jpg

Dimecres passat, dia 18 d’abril, al Semproniana, la cita literària va ser amb Sebastià Alzamora, autor de Crim de Sang. Com sol passar en els Dimecres Inèdits, organitzats per Ada Castells i una servidora, hi va haver de tot: es va començar amb la quotidianitat del mal en el context d’una guerra i es va acabar parlant de la portada de l’última novel·la d’Alzamora, que va causar gairebé tanta polèmica com el Chelsea-Barça. Els assistents van agrair a l’escriptor que arribés escopetejat després d’assistir a la festa d’Òmnium al Luz de Gas. Coincidències de la vida, tot es va ajuntar en dimecres, però Alzamora, com el vampir del seu llibre, va demostrar poders paranormals i va complir amb tothom.

Pèsols sanguinaris

El plat estrella van ser uns pèsols amb matança inspirats en les truculències del seu llibre. Per preparar-los va caldre botifarra crua, puntes de vedella talada, costelló de porc, cap de llom i una tira de cansalada viada. l’essència de la carn es va barrejar amb la ceba, tomàquets, un pessic de sucre, un got de vi blanc cremat i dos cullerots d’aigua. també s’hi van afegir dos cabdells d’enciam tallat petit, una fulla de llorer, un manat de ceba tendra pelada i sencera i fulles de menta. I, naturalment, els pèsols, que amb la picada final, van resultar una delícia.