Arxiu de la categoria ‘General’

PresentaciĂł del Totus cookum

dijous, 16/04/2015

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentaciĂł a la premsa d’una de les noves activitats culinĂ ries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat aixĂ­ perquè estĂ  dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a mĂ©s a mĂ©s de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part mĂ©s sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de nataciĂł sincronitzada com l’Anna TarrĂ©s, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg

A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningĂş s’equivoqui: aquest taller no Ă©s una lliçó teoricoprĂ ctica de cuina amb degustaciĂł en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix cĂ tedra, sinĂł que s’assembla mĂ©s a una festa, a una celebraciĂł dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebĂ© sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersiĂł total en la proposta plantejada en cada sessiĂł. I tot plegat en un espai singular i viscut com Ă©s el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg

Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’Ă€NEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 lĂ mines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i mĂłra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mĂ­nim 6 persones per grup, mĂ xim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- Ă©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. MĂ©s avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, Ă©s Ăşnic al mĂłn i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anĂ vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia Ă©s què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemĂ  (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no Ă©s que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests Ăşltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitĂłs en la seva ediciĂł junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat Ă©s que no hi tinc res en contra, mĂ©s aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un mĂłn, el de la gastronomia i l’alimentaciĂł, que em fascina. Però el Patacutxi Ă©s fruit, com us deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en famĂ­lia al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veĂŻns de taula;  demanĂ vem capcots el compte i marxĂ vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejĂ vem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en famĂ­lia…. Com ja vaig explicar en una ocasiĂł a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sĂ­ que els agrada, però allargar-ho durant mĂ©s d’una hora els Ă©s una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lĂşdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultĂ nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, desprĂ©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procĂ©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el mĂ©s important, s’ho passin bĂ© en un restaurant. SĂłn 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la famĂ­lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, Ă©s l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bĂ©, he de dir que des d’aleshores, -15 Ăł 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creaciĂł de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia Ă©s diferent perquè, tot i que la quitxalla tĂ© uns trets similars a tota arreu, estĂ  composada d’individus Ăşnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Un diumenge rodĂł. Teatre i sopar

diumenge, 5/10/2014

És l’aniversari del meu home. No cal entrar en mĂ©s detalls (quants anys fa i tot això). Però ho explico perquè volĂ­em celebrar-ho amb un vespre familiar, amb els nostres dos fills, de divuit i setze anys.

Comencem amb teatre. L’amic Enric Company estrenava espectacle “4 ANUNCIOS Y VOLVEMOS”, un monòleg divertĂ­dissim que no us podeu perdre. EstarĂ  al Molino els diumenges a la tarda. Val molt la pena i tothom s’ho passa bĂ©. Recomanat!

2014-09-032.jpg

 

I mira amb qui ens vam trobar a teatre. Amb el gran ;) Xavier PĂ©rez Esquerdo.

2014-09-28 20.53.39.jpg

Com fer feliç al meu home? D’entre els plaers confessables, el formatge estĂ  en el pòdium. Per això no vaig dubtar en triar restaurant, el nou CHESSE BAR PONCELET, a Avinguda SarriĂ , al hall de l’hotel MeliĂ . Un festival per als amants de les llunes lĂ cties.

A Chesse Bar hi ha una de les poques caves de maduraciĂł de formatges a Barcelona. TĂ© forma de diamant, perquè per a ells Ă©s la joia del restaurant. Tot el local, tota la decoraciĂł, Ă©s al·lusiva al producte, des de les mamelles que pengen del sostre (no us espanteu, que no sĂłn mamelles de debò, sinĂł uns pals que les representen) a els llums de les parets que sĂłn galledes de portar la llet, fins i tot l’estri on et porten el compte. Però la decoraciĂł tambĂ© Ă©s Ăştil. El jardĂ­ vertical que hi ha en una paret, atorga color, natura i frescor a l’entorn, i tambĂ© ajuda a equilibrar les olors. Un espai amb 152 tipus de formatge diferent, per força ha de tenir una olor….en dirĂ­em, peculiar.

Admirats amb les enginyoses propostes decoratives, ens disposem a triar a la carta. Costa decidir-se, ens sentim desolats per no tenir prou capacitat d’estĂłmac per demanar-ho tot. El desassossec ens envaeix. No saber què triar estĂ  provocant estralls familiars. En el moment just, apareix el maĂ®tre i ens retorna la tranquil·litat, sobretot d’esperit (i la integritat fĂ­sica, tambĂ©) oferint-nos un llaminer MenĂş DegustaciĂł. En definitiva, un tast dels plats emblemĂ tics de la carta.

Els meus fills i jo celebrem la iniciativa, però el meu home no estĂ  del tot convençut perquè ell volia fer una taula de formatges, i al menĂş no sembla que hi estigui contemplada. Cap problema, el personal d’aquesta casa tĂ© la missiĂł de fer feliç al client, i ens concedeixen el caprici. Habemus taula de formatges!

 

2014-09-28 21.53.10.jpg

El mestre formatger i el maître. Els àngels de la guarda dels clients de Cheese Bar

A partir d’aquestes lĂ­nies, poca lletra, molta foto, molt sabor i molt aroma!

2014-09-035.jpg

BombĂł de formatge manxec amb crema d’ametlles

2014-09-28 22.10.14.jpg

mantega amb algues, per untar tota mena de pans magnĂ­fics

2014-09-28 22.20.48.jpg

Coca d’escalivada amb matĂł de formatge de cabra i anxoves

2014-09-28 22.33.16.jpg

Esfera de formatge labranza amb liquat d’espinacs (falta el liquat a la foto, però imagineu una suc d’espinacs, totalment verd i deliciĂłs)

2014-09-040.jpg

La taula de formatges

La taula. Pots triar-la o deixar-te suggerir per el mestre formatger, que ja pots comptar que Ă©s el que vam fer nosaltres, deixar-nos suggerir per la persona que coneix els formatges, que en tĂ© cura, que els dona la volta, els toca i els mima i sap quin Ă©s el moment mĂ©s adequat per menjar-los. És l’afinador.

Què ens va portar?

1. Arzua Alloa (GalĂ­cia). Llet pasteuritzada. crosta natural. Vaca

2. Ste Maure de Touraine. França- Berry Touraine. Llet crua. Crosta afegida. Ovella

3. Tilsiter dels Alps. Suissa. Tilsiter. Llet crua. Crosta natural. Vaca.

4. Grazaleman. Andalusia. Llet pasteuritzada. Crosta afegida. Cabra

5. Tea Hive. Estats Units. Embolicat amb té.

Totes les taules van acompanyades d’un full explicatiu on es detalla tots aquests detalls, sobre la procedència, el tipus de llet, l’animal i la intensitat del gust.

 

2014-09-041.jpg

Peix mantega. Un peix tĂ­pic de la cuina japonesa que estĂ  molt de moda. TĂ© una textura greixosa, Ă©s molt blanc i tĂ© poc gust. Ens el van servir sobre crema de formatge, ficoide glaciale i brots d’espĂ rrecs

2014-09-042.jpg

Cua de bou lligada amb formatge. Em va agradar molt.

2014-09-044.jpg

macaron de xocolata amb cor de stilton i mousse de formatge amb xocolata cruixent. I amb això vam acabar!

En definitiva, un local ben particular

Naranjas Herminia. Taronges per telèfon

dissabte, 30/03/2013

Diu l’acudit “Jo parlo tres idiomes: catalĂ , castellĂ  i per telèfon”

Parlar idiomes Ă©s fonamental, però tenir telèfon encara ho Ă©s mĂ©s. Vivim realment enganxats, adhesionats, imbuits, mesclats, addicionats, som com deia el sonet de Quevedo “Ă©rase un hombre a una nariz pegado”, ara som “homes i dones, nens i nenes a un telèfon enganxats”. Perquè el telèfon ens dicta la vida: ens desperta, ens informa, ens connecta, ens il·lustra amb les fotos i, en aquest cas, ens dona de menjar….perquè Ă©s mitjançant el telèfon que podem accedir a comprar aquestes magnĂ­fiques taronges valencianes.

Tu truques al 961537192, i patapam, en 24 hores t’arriben les taronges a casa, acabades de collir, a punt per menjar.

Al meu parer sĂłn ara, les taronges d’abril, les mĂ©s bones. Excepcionals.

Aquestes taronges que us arribaran no estan encerades, és per això que fins i tot a la fotografia (que ja sé que no és gaire bona), es percep que tenen un to mat. Per fora són mats, però quan les menges el món brilla, perquè són excepcionals.

Per esmorzar, per berenar, per postres, per complementar l’amanida…

De fet, aquesta setmana, aprofitant que a Semproniana teníem aquestes taronges magnífiques, hem preparat una amanida de taronja amb pernil. Senzilla, sí, però quan la matèria primera és tan saborosa, no cal res més.

L’amanida l’hem fet a partir de barreja d’enciams, grills de taronja tallada a sang, pernil paĂ­s picat i una vinagreta feta amb suc de taronja, una mica de mel i oli.

Quan els clients la tastaven em preguntĂ vem què hi afegia per aconseguir aquest “gust i perfum intens a taronja”.

DSC09881.JPG

DSC09880.JPG

Però no només el menjar fa Nadal. Una taula ben parada

dilluns, 17/12/2012

Per Nadal és obligat vestir-nos. Ens posem els lluentons i lluïm el pintallavis. Endrecem la casa i encenem els llums. I també ens agrada vestir la taula.

Us proposo una taula vestida per aquestes festes. GairebĂ© no he comprat res, tot ho he fet jo. I el mĂ©s important….el cost no supera els 15 euros!

DSC08690.JPG

La idea és una taula amb tres colors: gris/plata, blanc amb transparències i verd natura

ELEMENTS:

  • Tela grisa satinada (Ribes i Casals)
  • Tela blanca semi transparent (Ribes i Casals)
  • tela transparent verd bosc
  • Plats i Gots amb motius nadalencs transparents amb dibuix blanc (IkĂ©a)
  • branques de xiprer, amb les seves boles
  • pintura d’esprai plata
  • Boles de porexpan
  • pots de iogurt
  • ampolles de vi
DSC08686.JPG
Detall de la textura de la tela blanca transparent i el muntatge de les argolles del tovalló. Embolico el tovalló amb un tros de tela verda transparent. I hi afegeixo un branca de xiprer mal pintada amb esprai plata i blanc

DSC08684.JPG

Detall de les ampolles pintades. Simplement es tracta d’ampolles de vi i licor, a les que hi enganxo gomets o cel·lo i les pinto amb esmalt color plata o blanc. Quan s’han assecat, els retiro els gomets o cel·lo i ja em queden decorades.

DSC08645.JPG

detall de les dues teles: la més fosca a sota i blanca transparent a sobre

DSC08648.JPG

No s’aprecia gaire, però queda molt bonic: els pots de iogurt embolcallats amb branques de xiprer pintades, lligats amb fils o cinta grisa, fan d’espalmatòries.

DSC08649.JPG

Detall del centre. Sobre una safata plata, he disposat branques de xiprer pintades i boles de porexpan embolcallades de tela verda brillant transparent

Una amanida per tornar a casa

diumenge, 9/09/2012

Correu a comprar-ne. Les figues sĂłn de les poques fruites que sĂłn de rigorosa temporada. A mercat, duren ben poc, potser no arriba ni a un mes. I si en trobem abans o desprĂ©s d’aquesta curta temporada, malament, perquè no valen res. Les figues sĂłn bones ara, just ara, quan les trobem madures, rendides, a mercat. O si tenim una figuera, quan veiem que comencen a caure, pel pes de la dolçor.

Correu a comprar-ne, i mengeu-les  per berenar, per esmorzar, per postres, o de primer plat, com en aquesta amanida senzilla, que hem preparat aquesta setmana a Semproniana.

No hi ha pas excuses per no fer-la. Els productes sĂłn de temporada, no sĂłn gens cars i la dificultat Ă©s mĂ­nima. Va, animeu-vos-hi!

 

Amanida de figues i formatge de cabra

 DSC08408.JPG

Barreja d’enciams

Dues figues per persona

30 gr. de formatge de cabra per persona.

Podem amanir amb qualsevol vinagreta, però jo en faig una de nous que queda magnífica.

Simplement trituro un grapat de nous, oli d’oliva, una mica de menta i un pessic de sal.

Amaneixo l’enciam amb la vinagreta, afegeixo les figues i el formatge de cabra i acabo amb una mica de reducciĂł de vinagre de Mòdena, que en aquest cas hi queda molt bĂ© perquè les figues i el vinagre de Mòdena fan una combinaciĂł molt i molt interessant (tot i que a la fotografia encara no l’hi havia posat….ai, ai, ai…)

Taller de postres amb ossets Haribo per celebrar el 90e Aniversari

dimarts , 24/07/2012

El repte va ser important. Fer postres amb la presència dels osets HARIBO, per celebrar els 90 anys del seu naixement.

BIT4620.JPG

HARIBO és el compost de HAns RIegel BOnn. És a dir el nom del fundador i la ciutat on va néixer.

El sr. Riegel sempre havia associat els ossets del circ amb una icona entranyable de la infĂ ncia. Per això va decidir fer una llaminadura amb forma d’osset. La composiciĂł dels ossets Ă©s glucosa, gelatina i sucs de fruita.

I amb els ossets i una cuina, vaig estar pensant quines postres podia plantejar als blocaires que vindrien a compartir la tarda amb mi. Aquella tarda de juliol va ser mĂ©s aviat una festa que no pas un taller. De fet vam estar preparant el berenar d’una festa d’aniversari i aixĂ­ ens ho vam prendre, com una festa.

Que vam compartir amb els segĂĽents blogaires:

La Quinta de Luculus http://www.lql.cat/

Gulateca http://lagulateca.com/

La cocinera de BĂ©tulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/
DelĂ­cies del rebost http://delicies.blogspot.com/
Ma petite boulangerie http://petiteboulangerie.blogspot.com.es/
Com a casa res http://comacasa-res.blogspot.com.es/

Mi Oasis http://mioasis.com/
L’hora del tupper http://cuinescuina.blogspot.com.es/
El mĂłn de la cuina http://cat.elmondelacuina.com/
CotĂł de sucre http://cotodesucre.blogspot.com.es/
Cook me tender http://cook-me-tender.blogspot.com.es/

12_taller_haribo.jpg


AquĂ­ teniu les receptes i unes quantes fotografies (que, per descomptat, va fer un professional)

Mousse amb mirall d’ositos

 

BIT4817.JPG

BIT4801.JPG

250 gr. De polpa de mango

50 gr. De sucre

250 gr. De nata montada

5 hojas de gelatina

100 ml de rom

20 gr. de sucre

400 gr. d’ositos HARIBO

 

Base de bescuit savoya

50 gr de farina

150 gr de sucre

1 cull de sucre vainillat

4 ous

50 gr de fècula de patata

Un pessic de sal

Mantega per untar el motlle

 

Escalfar el forn a180ÂşC.

Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes.

Barrejar en un bol el sucre, el sucre vainillat i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la fècula, i después les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà.

Untar amb mantega un motlle de24 cmi abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar de35 a40 min. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou.

El biscuit ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.

Hidratem les fulles de gelatina en aigua freda. Batem la nata amb el sucre, afegim la polpa de mango. Fonem la gelatina coberta amb una mica de nata, al microones. Integrem la gelatina, amb molta cura, a la barreja anterior.

En una cassola, posem a coure el rom amb el sucre, fins dissoldre’l.

Amb un aro marquem la base del pastís. Tallem a mida de l’aro i pintem amb el xarop de rom. Disposem els ositos al voltant. Omplim amb la mousse de mango.

Tallem els ositos HARIBO ben trinxats. Els posem sobre la mousse de mango, quan hagi pres lleugerament.

 

Bloc de xocolata amb sorpresa d’ositos HARIBO

 

 

 

BIT4922.JPG

una pena que no li vam fer cap foto sencer!

BIT4780.JPG

100 gr. Xocolata blanca

200 gr. De corn flakes

500 gr. Xocolata negra

200 gr. Fruita seca variada trinxada

80 gr. De llard de porc

Un rajolinet de licor

 

Fonem la xocolata blanca, al microones, a potència mitja, traient-lo cada 30 segons per vigilar que no es cremi i es fongui homogèniament. Unim amb els corn-flakes. Barregem fins aconseguir embetumar totalment els corn-flakes amb la xocolata blanca.

Fonem la xocolata amb la fruita seca, el llard de porc i el rajolĂ­ de licor.

Folrem un motlle amb plĂ stic film, fem una capa de corn-flakes de xocolata blanca. Posem els ositos HARIBO alineats. El cobrim amb la barreja de xocolata i fruita seca. Deixem quallar.

 

PA DE LLET AMB OSITOS HARIBO

 

BIT4919.JPG

no tenen foto individual, sinó col·lectiva. Aquí, a primera fila, els veieu, els pans de llet!

500 g farina (força)

200 g llet

100 g sucre

1 ou

30 g llevat premsat

1 ratlladura de llimona

1 ratlladura de taronja

20 g de rom

120 gr. de mantega

1 ou per pintar la superfĂ­cie

100 gr. d’ositos Haribo

 

Pastar la farina, la sal, el sucre, el llevat, la polpa de la vainilla i l’ou. Anem posant la llet. Pastar 15 minuts, donant molta elasticitat. Afegir la mantega fosa. Pastar una mica més. Deixar en repòs filmat, uns 15 minuts.

Dividir la massa en dos. Estendre. Fermentar 1 hora aproximadament a 30ÂşC

Passat el temps, pinzellar amb ou batut i sal. Decorar amb fruita confitada i sucre humitejat amb aigua. Clavar uns ositos i coure a uns 180ÂşC, 10 minuts.

 

MADUIXOT AMB COR D’OSITO

 

BIT4882.JPG

Simplement es tracta de buidar l’interior d’un maduixot i posar-hi un osito HARIBO. El clavem en una broqueta

Fonem manitol i hi suquem el maduixot. Queda “escarxat” i dolç.

 

VIDRE HARIBO

 

BIT4553.JPG

BIT4564.JPG

180 gr. farina

10 gr. de llevat de forner

100 ml d’aigua

12 gr. de mantega

Una culleradeta de sucre

Un pessic de sal

Sucre abundant per espargir

AnĂ­s

Ositos HARIBO

 

Dissolem el llevat en l’aigua. Arenem la mantega en la farina, afegim el sucre, la sal i l’aigua amb el llevat. Pastem fins aconseguir una massa fina. Deixem reposar 15 minuts.

Estirem petites porcions i els clavem un pal de broqueta. Pintem amb oli, espargim sucre per sobre i enfornem 15 minuts a 170ºC. Traiem del forn, mullem amb anís i posem ositos per sobre. Tornem a enfornar cinc minuts més.

 

 

GALETES

BIT4576.JPG

250 gr. de mantega a temperatura ambient

250 gr. de sucre glass

1 ou gros a temperatura ambient

650 gr. de farina tamisada

1 raig de llet

Un polsim de canyella

 

Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.

L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC

Fem la glassa:

200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.

A mig assecar, hi poso un osito HARIBO al mig.

També vaig fer unes magdalenes amb frosting de formatge i ossets HARIBO esmicolats

BIT4558.JPG

I, per acabar, el CĂ’CTEL DE L’ESTIU: SANGRIA DE CAVA HARIBO! Es tracta de congelar uns ossets i en el moment de servir el cava, els posem dins la copa. Amb aquest sistema aconseguim aguantar la temperatura optima del cava i donar un gust diferent. Com si es tractĂ©s d’una sangria de cava!

BIT4915.JPG

 I com si fos una veritable festa infantil, ens vam asseure per menjar totes les postres elaborades al taller!

BIT4908.JPG

L’aperitiu, l’Ă pat misteriĂłs. Publicat al Criatures

dimecres, 11/07/2012

12_criatures_aperitiu.jpg

Oscar Dalmau. Entrevista al Lecturas

dissabte, 16/06/2012

Cada migdia el veiem rere les seves immenses ulleres al Gran Dictat. No sabem si quan fa La Competència, a RAC1, també porta les ulleres posades, però a Semproniana no se les ha tret ni per mirar en lupa

_LBS0193.JPG

Blanc, rosat o negre?

No bec. Ni vi ni cap mena d’alcohol. No m’ha agradat mai. Tampoc bec Coca-Cola. Però com que avui és un dia especial, beuré Vichy.

Clar, avui anem a tot gas! Ets auster?

Si m’ho haig de fer jo, sí! Però quan vaig als restaurants, a lo grande! Mai demanaria una amanida a un restaurant, que això ja ho sé fer jo!

Ens partim uns plats?

Sóc dels de tastar, però cada ú al seu plat. Compartir és més femení.

Com comences el dia?

Tinc moltes al·lèrgies. El meu homeòpata em va recomanar prendre té. Cada matí em prenc el genmaicha, un té amb arròs torrat i crispetes. Menjo un pa de llavors amb tomàquet, oli verge i pernil cuit, que compro a l’Obrador. I ho complemento amb fruites vermelles: gerds, maduixots, nabius i móres.

Ara entenc d’on treus tanta energia…I on dines?

Als restaurants del voltant de la rĂ dio, amb l’Òscar, el meu soci. Ens agrada anar al japonès. És excepcional l’anguila fumada, i el fetge de rap…

Quins aliments tan exòtics…Sempre t’han agradat els menjars rars?

No, ni molt menys. El meu punt d’inflexiĂł va ser als vint anys, quan vaig sortir de casa. Abans nomĂ©s havia menjat “de nen”. I el peix era molt avorrit, sempre arrebossat…el trobava soso. Llavors vaig descobrir

No t’agradava el menjar de la mare?

I tant! Fa una sopa de verdures excepcional, fricandĂł, trinxat, arròs amb conill, ous farcits, arròs d’estiu , amb tonyina i maionesa, i el braĂł al forn amb patates…

Braons! Jo també en menjava. Ja no se’n troben!

Estem perdent molts plats. Sort dels menjadors escolars, són  els qui conserven i transmeten la cuina catalana domèstica de diari! Però clar, el gust no el tenen resolt, cuinant per a mil!!! Caldria una assignatura sobre alimentació, a l’escola.

_LBS0194.JPG

Cuines?

No me n’han ensenyat. A casa cuinem molt senzill, però de tant en tant fem algun plat que ens omple d’alegria. L’altra dia vam fer uns pèsols amb calamarcets, amb un sofregit de ceba, impressionants. Tot i que a mercat me’ls van recomanar de fer-los crus, amb anxoves. Els has tastat?

No. Molt interessant. De quines fonts treus les receptes?

Internet, mercat i mama.

I quin Ă©s el teu plat estrella?

La truita de patates. Les patates i la ceba han de ser molt grans, així només n’haig de pelar una de cada. Primer pelar la patata, perquè si primer pelo la ceba, ploro més estona. Llavors, oli extra verge, molt bo, que m’envia el meu sogre, que és pagès.

Vaja! Deus tenir bones verdures a casa

Excepcionals. A més em porta borratges, que aquí no en trobo. Són boníssimes bullides amb patates i fan un brou increïble.

“Agua de borrajas”.

SĂ­. TambĂ© conrea prĂ©ssecs, amb una cura impressionant. Els embolica un a un per protegir-los dels ocells. Una feinada…però el camp no dĂłna, avui dia. Hi dedica totes les hores, i de cop hi ha una glaçada i el preu del producte davalla fins a lĂ­mits ridĂ­culs.

_LBS0187.JPG

Mengem unes galtes de porc. Ets d’embotit?

MoltĂ­ssim. No podria ser musulmĂ , jo. Una vegada vaig anar a un metge que m’explicava que som el què mengem i, que els aliments poden actuar com a medicaments. Em va treure la llet, el suc de taronja a primera hora…jo anava escoltant, i al final, tement el pitjor, li vaig preguntar: i els embotits? I em va dir que si eren bons, endavant. Vaig sospirar alleugit….

Què menges quan et sents dèbil?
Un caldero de llamàntol, a la Florentina, el meu restaurant de capçalera. És la pocima que em refà. M’encanten els musclos amb tomàquet i allioli que fa la Marga

Ets del ram de l’all?

Molt. Em transporta a quan era petit. El meu pare esmorzava cada dia torrades amb all fregat. Saps que? El meu pare ha sopat tota la vida el mateix: truita de patates.

Si em presento a casa teva sense avisar, que em donarĂ s?

Marxarem tots a sopar fora! Ara, admiro la gent que aglutina gent a casa seva i que saben cuinar, perquè cuinant fas feliç a la gent.

A què t’agrada que et convidin?
A una paella. És química pura: l’equilibri entre l’arròs i el brou, el temps de cocció, la temperatura. No pot fallar cap paràmetre. A Barcelona costa molt trobar bones paelles, sap greu. La millor que he menjat és a un poble de Castelló. Quan era petit, la meva iaia Antònia feia arròs cada diumenge, era el centre de peregrinació de tota la família . I jo no ho valorava! Jo deia que semblàvem xinos, tot el dia menjant arròs.

I per postres, que vols?

No sóc gaire de dolços. Això sí, el meu aniversari no hi pot faltar el tortell de pasta de full amb nata!

 

Sopes fredes

dilluns, 11/06/2012

El món de les sopes és amplíssim, i més a l’estiu, quan entren en escena les sopes fredes, i les sopes “crues”, és a dir, les que simplement es trituren vegetals, com en el cas del gaspatxo, i que s’acosten més al concepte de suc que de sopa. És a l’estiu, amb tantes possibilitats, quan podem aconseguir seduir als més escèptics amb l’univers de les sopes. Benvinguda la imaginació.


Totes les cremes de verdures tenen el mateix procediment: primer sofregim els vegetals, amb oli i mantega, afegim brou o aigua, bullim fins estovar i triturem. Podem afegir un ingredient lĂ ctic per amorosir el conjunt. Es mengen tant calentes com fredes.

Les sopes fetes a partir de vegetals crus sĂłn tan senzilles com triturar els vegetals i passar-los pel colador per evitar llavors, pells i trossets.

Com a companyia sòlida hi posem crostons de pa, dauets de vegetals crus o fruita, germinats, boletes de formatge amb fruita seca o ou dur picadet.

 

SOPES CLĂ€SSIQUES

Vichysoise + pinyons torrats

6 porros

2 patates

3 formatgets

50 gr. De mantega

Sal i pebre

 

Rentem i tallem la part blanca dels porros en quatre trossos. Pelem i tallem les patates.

En una cassola amb la mantega, coem els porros i les patates durant un parell de minuts, a foc fluix. Cobrim amb aigua calenta, just que tapi les verdures, salpebrem i deixem coure, a foc mig i tapat, fins que la verdura sigui tendra, més o menys uns quinze minuts. Fora del foc, posem els formatgets i triturem bé. Si ha quedat massa espessa, hi posem una mica més d’aigua. Tastem de sal i deixem refredar totalment a la nevera abans de menjar.

 

Crema carbassó + brandada de bacallà  (en gotet)

1 ceba grossa

4 carbassons

Una cullerada de mantega

300 gr. de brandada de bacallĂ 

Una cullerada de sucre

 

Piquem la ceba i la posem en una cassola amb un dau de mantega. La fem coure lentament, fins que s’estovi. Afegim el carbassó tallat a daus, donem un parell de voltes i cobrim amb aigua. Fem coure a foc mig, fins estovar. Triturem ben fi. Rectifiquem de sal.

En el got posem una cullerada de brandada i acabem amb la crema de carbassĂł

 DSC07620.JPG

 

Ajoblanco + raĂŻm i panses i reducciĂł de vi negre

Per l’ajoblanco

100 g de pa sec

100 gr. d’ametlles crues sense pell

2 grans d’all

100 ml d’oli d’oliva

Un raiget de vinagre

Sal

750  ml d’aigua freda

 

Per la reducciĂł

250 ml de vi negre

100 gr. de sucre

 

Per fer la reducciĂł, coure lentament, fins que prengui textura de xarop.

Posar les ametlles en remull, durant un mínim d’una hora.

Xopar el pa amb una barreja de vinagre i aigua.

Triturar les ametlles amb tots els ingredients. Hem de triturar bé i colar si ens ha quedat una textura massa granulosa.

A la base de la copa posem la reducció, a sobre l’ajoblanco i acabem amb el raïm i les panses.

DSC07621.JPG

a la dreta, l'ajoblanco. A l'esquerra, la vichysoise

 

 

SOPES ORIGINALS

Sopa de pa amb tomĂ quet + guacamole

4 tomĂ quets de pera madurs
4 llesques de pa de pagès
1 gra d’all petit
100 g oli extra
½ litre d’aigua

Tallem els tomàquets, els posem en un bol juntament amb el pa esmicolat i l’aigua. Ho deixem tot en remull una bona estona. Afegim l’all, l’oli i la sal. Triturem fins aconseguir una crema fina. Ho refresquem bé i ho servim acompanyat de guacamole i unes xips de verdures.

 

DSC07622.JPG


Crema pastanaga i llimona + crostons de pipes

6 pastanagues

1 ceba

25 gr. De mantega

Una llimona

Sal i pebre

Pebre vermell

Orenga

Un manat de julivert

50 ml de nata lĂ­quida

Oli d’oliva

 

En una cassola, posem la ceba picada a poxar, amb la mantega. A foc lent, quan la ceba és transparent, però no torrada. Afegim les pastanagues pelades i tallades a daus. A foc mig, donem un parell de voltes. Posem aigua i deixem que cogui lentament, fins que tot plegat és tou. Salpebrem i triturem

Quan sigui freda, hi abocarem el suc de la llimona i un raig generĂłs de nata lĂ­quida.

per als crostons de pipes, simplement estirarem pa de motlle sense crosta fins que ens quedi ben fi, el pintarem amb ou batut i hi posarem unes pipes. El taparem amb un altre pa de motlle estirat, tornarem a pintar amb ou batut i tallarem a dauets. L’enfornem cinc minuts, a 180ÂşC

DSC07619.JPG

 

Crema celeri + poma + formatge blau

500 gr. de celeri

1 litre de brou de pollastre

1 ceba

1 cullerada de mantega

1 culleradeta de sal

50 ml de nata lĂ­quida

Una poma

200 gr. de formatge blau

 

Sofregim la ceba picada, a foc lent, amb una cullerada de mantega, fins estovar. Afegim el celeri tallat a dauets i l’enrossim. Cobrim amb brou de pollastre o aigua i fem coure lentament, una mitja hora. Triturem bé, salpebrem al gust i posem la nata líquida.

Servim amb dauets de formatge blau i de poma.

 DSC07618.JPG

Sopa de melĂł i pernil + ous de salmĂł

1 melĂł madur

100 ml de cava

Unes gotes de Tabasco

Sal

50 gr. de pernil serrĂ 

Ous de salmĂł

 

Pelem i traiem les llavors del meló. El triturem bé fins aconseguir una crema fina. L’amanim amb el cava, les gotes de Tabasco i una culleradeta de sal.

L’acompanyem amb pernil serrà i ous de salmó.