Arxiu de la categoria ‘General’

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

dilluns, 8/02/2016

Així va anar la 1ª edició del  #gastrorecup, un sopar gastronòmic elaborat amb productes descartats pel circuït comercial amb la finalitat de difondre la importància  de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experiència (que em consta que són molts en vista de l’èxit de la convocatòria!) teniu una nova cita el pròxim dimarts 16 de febrer.  

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

tàrtar de salmó amb mató #gastrorecup 17-0-15

 

Decàleg #gastrorecup o el perquè de tot plegat

  • Perquè encara avui, i malgrat la creixent conscienciació, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tabús i volem contribuir a la seva desaparició.
  • Perquè creiem que la millor manera de demostrar el compromís amb la lluita contra el malbaratament alimentari,  una problemàtica amb devastadores conseqüències socioeconòmiques  i mediambientals,  és l’acció.
  • Perquè, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes  per tal de ser més eficaços alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la importància de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • Perquè donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat òptim pel consum i convertint-los en un àpat gastronòmic de qualitat,   aconseguim assenyalar tot allò que envolta la producció, la manipulació i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • Perquè el producte alimentari  no és només allò que posem a la nevera o al rebost, sinó que porta una motxilla invisible que té a veure amb els recursos utilitzats  per a produir-lo (aigua, adobs, maquinària…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la consegüent contaminació que se’n pot derivar) i quan el llencen esdevé un residu que cal gestionar.
  • Perquè els aliments forment part  de la cultura i de la identitat dels pobles i, a més a més, en moments de crisi com l’actual, també tenen un valor social important.
  • Perquè l’alimentació constitueix  una de les principals despeses econòmiques de les famílies i té una importància cabdal en l’economia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una pèrdua econòmica insostenible.
  • Perquè els requisits estètics imposats per les cadenes de distribució provoquen que una bona part dels aliments produïts al camp es descartin sense arribar als circuïts de comercialització.
  • Perquè és evident que el nostre model d’alimentació i consum és responsable de llençar una quantitat considerable de menjar.
  • Perquè la manca de planificació, la compra en excés, el menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé…  són pràctiques  que contribueixen a l’augment del malbaratament i que es poden combatre amb informació i conscienciació.

 

Estem molt contents del ressò que va tenir aquesta iniciativa i per això us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla de BTV, conduit per Daniel Diumenjó, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusió de la iniciativa ‪#‎gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secció El Calidoscopi  de “El matí de Catalunya Ràdio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I també vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!

El Tortell de Reis

divendres, 1/01/2016

El tortell de Reis és un brioix, ras i curt. Això vol dir que si aprenem a fer aquesta massa, tindrem solucionat la coca de Sant Joan i tota mena de coques, així com molts esmorzars de diumenge.

Però el tema que ens ocupa, avui, és el tortell de Reis. I el que volem fer avui és un tortell ràpid, que no precisi hores i hores de fermentació i que sigui bo, bo. La recepta base és la que estic fent servir des de fa anys, i ja l’he penjat al blog en altres ocasions. Perquè no l’hagueu de buscar, us la torno a facilitar.

500 g de farina de força

200 g de llet

100 g de sucre

1 ou

60 g de llevat premsat

120 g de mantega

10 g de sal

Barregem la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Barregem amb les mans durant 10 minuts, amb força. Incorporem la mantega freda, a daus. Continuem pastant fins obtenir una massa llisa. No ens desesperem si la massa s’enganxa molt a les mans, perquè després d’una bona estona de pastar, es va fent més dòcil. Aquesta, és la manera perquè ens quedi un tortell molt tendre i suau.

Deixem reposar uns 15 minuts.

Emboliquem la figura de Rei i la fava amb plàstic film.

Ara hem d’embolicar una tassa ampla o un motlle rodó amb paper de forn, i untar el paper de forn amb oli d’oliva.

Estirem la massa en una mena de rul·lo. Posem les figures i la fava en la part del rul·lo que nosaltres vulguem i emboliquem sobre sí mateixa, que quedi tot ben tancat. Sobre una safata de forn, protegida amb paper sulfuritzat, posem el rul·lo en forma de tortell, envoltant la tassa o motlle rodó protegit.

Deixem fermentar 1 hora, a 30ºC. És ideal fer fermentar tapat amb un drap, però hem de procurar que el drap no toqui la massa perquè s’hi enganxaria.

Acabada la fermentació, amb molta cura, pintem amb ou batut i acabarem el tortell amb pinyons crus (que haurem posat en remull durant una hora).

Finalment, el posem al forn i coem a 200ºC durant quinze minuts.

nBgjfUSlyxyIuKOuNk8PhcfLBi_hghZaGlO1Z2HYTC4

_PsYs6HDb_szriW-j-bwm9ri-M6FquSO0MEfaNqaGd4

o3SIOEYwYc2i3oljjPUnm-195TSoHZYl85DxvZ2s-Y0

Presentació del Totus cookum

dijous, 16/04/2015

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentació a la premsa d’una de les noves activitats culinàries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat així perquè està dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a més a més de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part més sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de natació sincronitzada com l’Anna Tarrés, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg

A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningú s’equivoqui: aquest taller no és una lliçó teoricopràctica de cuina amb degustació en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix càtedra, sinó que s’assembla més a una festa, a una celebració dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebé sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersió total en la proposta plantejada en cada sessió. I tot plegat en un espai singular i viscut com és el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg

Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’ÀNEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 làmines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i móra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Un diumenge rodó. Teatre i sopar

diumenge, 5/10/2014

És l’aniversari del meu home. No cal entrar en més detalls (quants anys fa i tot això). Però ho explico perquè volíem celebrar-ho amb un vespre familiar, amb els nostres dos fills, de divuit i setze anys.

Comencem amb teatre. L’amic Enric Company estrenava espectacle “4 ANUNCIOS Y VOLVEMOS”, un monòleg divertídissim que no us podeu perdre. Estarà al Molino els diumenges a la tarda. Val molt la pena i tothom s’ho passa bé. Recomanat!

2014-09-032.jpg

 

I mira amb qui ens vam trobar a teatre. Amb el gran 😉 Xavier Pérez Esquerdo.

2014-09-28 20.53.39.jpg

Com fer feliç al meu home? D’entre els plaers confessables, el formatge està en el pòdium. Per això no vaig dubtar en triar restaurant, el nou CHESSE BAR PONCELET, a Avinguda Sarrià, al hall de l’hotel Melià. Un festival per als amants de les llunes làcties.

A Chesse Bar hi ha una de les poques caves de maduració de formatges a Barcelona. Té forma de diamant, perquè per a ells és la joia del restaurant. Tot el local, tota la decoració, és al·lusiva al producte, des de les mamelles que pengen del sostre (no us espanteu, que no són mamelles de debò, sinó uns pals que les representen) a els llums de les parets que són galledes de portar la llet, fins i tot l’estri on et porten el compte. Però la decoració també és útil. El jardí vertical que hi ha en una paret, atorga color, natura i frescor a l’entorn, i també ajuda a equilibrar les olors. Un espai amb 152 tipus de formatge diferent, per força ha de tenir una olor….en diríem, peculiar.

Admirats amb les enginyoses propostes decoratives, ens disposem a triar a la carta. Costa decidir-se, ens sentim desolats per no tenir prou capacitat d’estómac per demanar-ho tot. El desassossec ens envaeix. No saber què triar està provocant estralls familiars. En el moment just, apareix el maître i ens retorna la tranquil·litat, sobretot d’esperit (i la integritat física, també) oferint-nos un llaminer Menú Degustació. En definitiva, un tast dels plats emblemàtics de la carta.

Els meus fills i jo celebrem la iniciativa, però el meu home no està del tot convençut perquè ell volia fer una taula de formatges, i al menú no sembla que hi estigui contemplada. Cap problema, el personal d’aquesta casa té la missió de fer feliç al client, i ens concedeixen el caprici. Habemus taula de formatges!

 

2014-09-28 21.53.10.jpg

El mestre formatger i el maître. Els àngels de la guarda dels clients de Cheese Bar

A partir d’aquestes línies, poca lletra, molta foto, molt sabor i molt aroma!

2014-09-035.jpg

Bombó de formatge manxec amb crema d’ametlles

2014-09-28 22.10.14.jpg

mantega amb algues, per untar tota mena de pans magnífics

2014-09-28 22.20.48.jpg

Coca d’escalivada amb mató de formatge de cabra i anxoves

2014-09-28 22.33.16.jpg

Esfera de formatge labranza amb liquat d’espinacs (falta el liquat a la foto, però imagineu una suc d’espinacs, totalment verd i deliciós)

2014-09-040.jpg

La taula de formatges

La taula. Pots triar-la o deixar-te suggerir per el mestre formatger, que ja pots comptar que és el que vam fer nosaltres, deixar-nos suggerir per la persona que coneix els formatges, que en té cura, que els dona la volta, els toca i els mima i sap quin és el moment més adequat per menjar-los. És l’afinador.

Què ens va portar?

1. Arzua Alloa (Galícia). Llet pasteuritzada. crosta natural. Vaca

2. Ste Maure de Touraine. França- Berry Touraine. Llet crua. Crosta afegida. Ovella

3. Tilsiter dels Alps. Suissa. Tilsiter. Llet crua. Crosta natural. Vaca.

4. Grazaleman. Andalusia. Llet pasteuritzada. Crosta afegida. Cabra

5. Tea Hive. Estats Units. Embolicat amb té.

Totes les taules van acompanyades d’un full explicatiu on es detalla tots aquests detalls, sobre la procedència, el tipus de llet, l’animal i la intensitat del gust.

 

2014-09-041.jpg

Peix mantega. Un peix típic de la cuina japonesa que està molt de moda. Té una textura greixosa, és molt blanc i té poc gust. Ens el van servir sobre crema de formatge, ficoide glaciale i brots d’espàrrecs

2014-09-042.jpg

Cua de bou lligada amb formatge. Em va agradar molt.

2014-09-044.jpg

macaron de xocolata amb cor de stilton i mousse de formatge amb xocolata cruixent. I amb això vam acabar!

En definitiva, un local ben particular

Naranjas Herminia. Taronges per telèfon

dissabte, 30/03/2013

Diu l’acudit “Jo parlo tres idiomes: català, castellà i per telèfon”

Parlar idiomes és fonamental, però tenir telèfon encara ho és més. Vivim realment enganxats, adhesionats, imbuits, mesclats, addicionats, som com deia el sonet de Quevedo “érase un hombre a una nariz pegado”, ara som “homes i dones, nens i nenes a un telèfon enganxats”. Perquè el telèfon ens dicta la vida: ens desperta, ens informa, ens connecta, ens il·lustra amb les fotos i, en aquest cas, ens dona de menjar….perquè és mitjançant el telèfon que podem accedir a comprar aquestes magnífiques taronges valencianes.

Tu truques al 961537192, i patapam, en 24 hores t’arriben les taronges a casa, acabades de collir, a punt per menjar.

Al meu parer són ara, les taronges d’abril, les més bones. Excepcionals.

Aquestes taronges que us arribaran no estan encerades, és per això que fins i tot a la fotografia (que ja sé que no és gaire bona), es percep que tenen un to mat. Per fora són mats, però quan les menges el món brilla, perquè són excepcionals.

Per esmorzar, per berenar, per postres, per complementar l’amanida…

De fet, aquesta setmana, aprofitant que a Semproniana teníem aquestes taronges magnífiques, hem preparat una amanida de taronja amb pernil. Senzilla, sí, però quan la matèria primera és tan saborosa, no cal res més.

L’amanida l’hem fet a partir de barreja d’enciams, grills de taronja tallada a sang, pernil país picat i una vinagreta feta amb suc de taronja, una mica de mel i oli.

Quan els clients la tastaven em preguntàvem què hi afegia per aconseguir aquest “gust i perfum intens a taronja”.

DSC09881.JPG

DSC09880.JPG

Però no només el menjar fa Nadal. Una taula ben parada

dilluns, 17/12/2012

Per Nadal és obligat vestir-nos. Ens posem els lluentons i lluïm el pintallavis. Endrecem la casa i encenem els llums. I també ens agrada vestir la taula.

Us proposo una taula vestida per aquestes festes. Gairebé no he comprat res, tot ho he fet jo. I el més important….el cost no supera els 15 euros!

DSC08690.JPG

La idea és una taula amb tres colors: gris/plata, blanc amb transparències i verd natura

ELEMENTS:

  • Tela grisa satinada (Ribes i Casals)
  • Tela blanca semi transparent (Ribes i Casals)
  • tela transparent verd bosc
  • Plats i Gots amb motius nadalencs transparents amb dibuix blanc (Ikéa)
  • branques de xiprer, amb les seves boles
  • pintura d’esprai plata
  • Boles de porexpan
  • pots de iogurt
  • ampolles de vi
DSC08686.JPG
Detall de la textura de la tela blanca transparent i el muntatge de les argolles del tovalló. Embolico el tovalló amb un tros de tela verda transparent. I hi afegeixo un branca de xiprer mal pintada amb esprai plata i blanc

DSC08684.JPG

Detall de les ampolles pintades. Simplement es tracta d’ampolles de vi i licor, a les que hi enganxo gomets o cel·lo i les pinto amb esmalt color plata o blanc. Quan s’han assecat, els retiro els gomets o cel·lo i ja em queden decorades.

DSC08645.JPG

detall de les dues teles: la més fosca a sota i blanca transparent a sobre

DSC08648.JPG

No s’aprecia gaire, però queda molt bonic: els pots de iogurt embolcallats amb branques de xiprer pintades, lligats amb fils o cinta grisa, fan d’espalmatòries.

DSC08649.JPG

Detall del centre. Sobre una safata plata, he disposat branques de xiprer pintades i boles de porexpan embolcallades de tela verda brillant transparent

Una amanida per tornar a casa

diumenge, 9/09/2012

Correu a comprar-ne. Les figues són de les poques fruites que són de rigorosa temporada. A mercat, duren ben poc, potser no arriba ni a un mes. I si en trobem abans o després d’aquesta curta temporada, malament, perquè no valen res. Les figues són bones ara, just ara, quan les trobem madures, rendides, a mercat. O si tenim una figuera, quan veiem que comencen a caure, pel pes de la dolçor.

Correu a comprar-ne, i mengeu-les  per berenar, per esmorzar, per postres, o de primer plat, com en aquesta amanida senzilla, que hem preparat aquesta setmana a Semproniana.

No hi ha pas excuses per no fer-la. Els productes són de temporada, no són gens cars i la dificultat és mínima. Va, animeu-vos-hi!

 

Amanida de figues i formatge de cabra

 DSC08408.JPG

Barreja d’enciams

Dues figues per persona

30 gr. de formatge de cabra per persona.

Podem amanir amb qualsevol vinagreta, però jo en faig una de nous que queda magnífica.

Simplement trituro un grapat de nous, oli d’oliva, una mica de menta i un pessic de sal.

Amaneixo l’enciam amb la vinagreta, afegeixo les figues i el formatge de cabra i acabo amb una mica de reducció de vinagre de Mòdena, que en aquest cas hi queda molt bé perquè les figues i el vinagre de Mòdena fan una combinació molt i molt interessant (tot i que a la fotografia encara no l’hi havia posat….ai, ai, ai…)

Taller de postres amb ossets Haribo per celebrar el 90e Aniversari

dimarts, 24/07/2012

El repte va ser important. Fer postres amb la presència dels osets HARIBO, per celebrar els 90 anys del seu naixement.

BIT4620.JPG

HARIBO és el compost de HAns RIegel BOnn. És a dir el nom del fundador i la ciutat on va néixer.

El sr. Riegel sempre havia associat els ossets del circ amb una icona entranyable de la infància. Per això va decidir fer una llaminadura amb forma d’osset. La composició dels ossets és glucosa, gelatina i sucs de fruita.

I amb els ossets i una cuina, vaig estar pensant quines postres podia plantejar als blocaires que vindrien a compartir la tarda amb mi. Aquella tarda de juliol va ser més aviat una festa que no pas un taller. De fet vam estar preparant el berenar d’una festa d’aniversari i així ens ho vam prendre, com una festa.

Que vam compartir amb els següents blogaires:

La Quinta de Luculus http://www.lql.cat/

Gulateca http://lagulateca.com/

La cocinera de Bétulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/
Delícies del rebost http://delicies.blogspot.com/
Ma petite boulangerie http://petiteboulangerie.blogspot.com.es/
Com a casa res http://comacasa-res.blogspot.com.es/

Mi Oasis http://mioasis.com/
L’hora del tupper http://cuinescuina.blogspot.com.es/
El món de la cuina http://cat.elmondelacuina.com/
Cotó de sucre http://cotodesucre.blogspot.com.es/
Cook me tender http://cook-me-tender.blogspot.com.es/

12_taller_haribo.jpg


Aquí teniu les receptes i unes quantes fotografies (que, per descomptat, va fer un professional)

Mousse amb mirall d’ositos

 

BIT4817.JPG

BIT4801.JPG

250 gr. De polpa de mango

50 gr. De sucre

250 gr. De nata montada

5 hojas de gelatina

100 ml de rom

20 gr. de sucre

400 gr. d’ositos HARIBO

 

Base de bescuit savoya

50 gr de farina

150 gr de sucre

1 cull de sucre vainillat

4 ous

50 gr de fècula de patata

Un pessic de sal

Mantega per untar el motlle

 

Escalfar el forn a180ºC.

Separar les clares dels rovells i muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal, ben fermes.

Barrejar en un bol el sucre, el sucre vainillat i els rovells, batent-los fins que blanquegin i s’espongin. Incorporar-hi la farina i la fècula, i después les clares muntades, en dos moments, barrejant-les amb la mà.

Untar amb mantega un motlle de24 cmi abocar-hi la massa que hem preparat. Enfornar de35 a40 min. No s’ha d’obrir el forn mentre es cou.

El biscuit ha de quedar pujat i daurat. Un cop cuit, treure’l del forn i desemmotllar-ho damunt d’una reixa i deixar-lo refredar.

Hidratem les fulles de gelatina en aigua freda. Batem la nata amb el sucre, afegim la polpa de mango. Fonem la gelatina coberta amb una mica de nata, al microones. Integrem la gelatina, amb molta cura, a la barreja anterior.

En una cassola, posem a coure el rom amb el sucre, fins dissoldre’l.

Amb un aro marquem la base del pastís. Tallem a mida de l’aro i pintem amb el xarop de rom. Disposem els ositos al voltant. Omplim amb la mousse de mango.

Tallem els ositos HARIBO ben trinxats. Els posem sobre la mousse de mango, quan hagi pres lleugerament.

 

Bloc de xocolata amb sorpresa d’ositos HARIBO

 

 

 

BIT4922.JPG

una pena que no li vam fer cap foto sencer!

BIT4780.JPG

100 gr. Xocolata blanca

200 gr. De corn flakes

500 gr. Xocolata negra

200 gr. Fruita seca variada trinxada

80 gr. De llard de porc

Un rajolinet de licor

 

Fonem la xocolata blanca, al microones, a potència mitja, traient-lo cada 30 segons per vigilar que no es cremi i es fongui homogèniament. Unim amb els corn-flakes. Barregem fins aconseguir embetumar totalment els corn-flakes amb la xocolata blanca.

Fonem la xocolata amb la fruita seca, el llard de porc i el rajolí de licor.

Folrem un motlle amb plàstic film, fem una capa de corn-flakes de xocolata blanca. Posem els ositos HARIBO alineats. El cobrim amb la barreja de xocolata i fruita seca. Deixem quallar.

 

PA DE LLET AMB OSITOS HARIBO

 

BIT4919.JPG

no tenen foto individual, sinó col·lectiva. Aquí, a primera fila, els veieu, els pans de llet!

500 g farina (força)

200 g llet

100 g sucre

1 ou

30 g llevat premsat

1 ratlladura de llimona

1 ratlladura de taronja

20 g de rom

120 gr. de mantega

1 ou per pintar la superfície

100 gr. d’ositos Haribo

 

Pastar la farina, la sal, el sucre, el llevat, la polpa de la vainilla i l’ou. Anem posant la llet. Pastar 15 minuts, donant molta elasticitat. Afegir la mantega fosa. Pastar una mica més. Deixar en repòs filmat, uns 15 minuts.

Dividir la massa en dos. Estendre. Fermentar 1 hora aproximadament a 30ºC

Passat el temps, pinzellar amb ou batut i sal. Decorar amb fruita confitada i sucre humitejat amb aigua. Clavar uns ositos i coure a uns 180ºC, 10 minuts.

 

MADUIXOT AMB COR D’OSITO

 

BIT4882.JPG

Simplement es tracta de buidar l’interior d’un maduixot i posar-hi un osito HARIBO. El clavem en una broqueta

Fonem manitol i hi suquem el maduixot. Queda “escarxat” i dolç.

 

VIDRE HARIBO

 

BIT4553.JPG

BIT4564.JPG

180 gr. farina

10 gr. de llevat de forner

100 ml d’aigua

12 gr. de mantega

Una culleradeta de sucre

Un pessic de sal

Sucre abundant per espargir

Anís

Ositos HARIBO

 

Dissolem el llevat en l’aigua. Arenem la mantega en la farina, afegim el sucre, la sal i l’aigua amb el llevat. Pastem fins aconseguir una massa fina. Deixem reposar 15 minuts.

Estirem petites porcions i els clavem un pal de broqueta. Pintem amb oli, espargim sucre per sobre i enfornem 15 minuts a 170ºC. Traiem del forn, mullem amb anís i posem ositos per sobre. Tornem a enfornar cinc minuts més.

 

 

GALETES

BIT4576.JPG

250 gr. de mantega a temperatura ambient

250 gr. de sucre glass

1 ou gros a temperatura ambient

650 gr. de farina tamisada

1 raig de llet

Un polsim de canyella

 

Batre la mantega un parell de minuts. Afegir el sucre glass, incorporant-lo a poc a poc, fins blanquejar la mantega, augmentant de volum. Afegim la canyella i l’ou batut, a poc a poc fins que s’integri. El mateix farem amb la farina, a poc a poc, a velocitat baixa. I finalment el rajolí de llet.

L’estirem al gruix desitjat i la guardem a la nevera. Les tallem amb la forma i les coem 10 minuts a 180ºC

Fem la glassa:

200 gr. de sucre glass per clara d’ou. Batem amb l’espàtula fins aconseguir una consistència cremosa, blanquinosa. Quedarà molt dura, servirà per fer les delineacions. Per omplir, afegirem una mica d’aigua. Posarem el color que ens convingui.

A mig assecar, hi poso un osito HARIBO al mig.

També vaig fer unes magdalenes amb frosting de formatge i ossets HARIBO esmicolats

BIT4558.JPG

I, per acabar, el CÒCTEL DE L’ESTIU: SANGRIA DE CAVA HARIBO! Es tracta de congelar uns ossets i en el moment de servir el cava, els posem dins la copa. Amb aquest sistema aconseguim aguantar la temperatura optima del cava i donar un gust diferent. Com si es tractés d’una sangria de cava!

BIT4915.JPG

 I com si fos una veritable festa infantil, ens vam asseure per menjar totes les postres elaborades al taller!

BIT4908.JPG

L’aperitiu, l’àpat misteriós. Publicat al Criatures

dimecres, 11/07/2012

12_criatures_aperitiu.jpg