Coincidint amb el final de la tardor, Ă©s a dir, per Tots Sants, trobem la carbassa d’hivern, de pell molt gruixuda i carn mĂ©s eixuta, ferma i fibrosa que les carbasses d’estiu, caracterĂstiques que ajuden a que es conservi durant un perĂode molt llarg, fins ben entrada la primavera. Cal saber que perquè la carbassa duri un llarga temporada, sense que es malmeti, Ă©s important que no li arranquem la tija.
La rabaquet, la violà i la de cabell d’à ngel, són les carbasses que trobem més fà cilment en els nostres mercats, tot i que de carbasses n’hi ha multitud de varietats.

carbassa violĂ
                                           Â
carbassa rabequet
La rabaquet Ă©s la que, popularment, denominen Ruperta, el nom de la carbassa que “donaven” als perdedors de l’1,2,3, aquell programa de televisiĂł dels anys 70, quan nomĂ©s podĂem triar entre la “1” i l’UHF. Uf! Crec que si em llegeix algĂş que ha nascut a partir dels 80 no m’entendrĂ …Però pels qui varem viure aquella època podem copsar la importĂ ncia que va tenir aquell programa d’entreteniment que presentava el Kiko Ledgard, fins al punt que la carbassa rabaquet ha perdut gairebĂ© el seu nom per adoptar el nom d’una de les mascotes del mĂtic programa televisiu.
Reconeixereu fĂ cilment una carbassa violĂ a mercat, precisament per la seva forma de…violĂ! És la carbassa que s’estĂ venent millor, darrerament, ja que la seva pell Ă©s fina i, en conseqüència, molt mĂ©s fĂ cil de pelar que la rabaquet i, per altra banda, Ă©s una carbassa molt carnosa, amb les llavors molt localitzades en una zona, deixant tota una part neta de llavors i llisa, amb la que treballarem molt còmodament, modificant textures, fent dauets perfectes, etc.

carbassa de cabell d'Ă ngel
La carbassa cabell d’à ngel Ă©s una carbassa dura de pelar, per això es recomana bullir-la amb pell en aigua sola i, desprĂ©s, retirar la carn amb una cullera. Un cop bullida, la posem a coure amb sucre, pell de llimona i canyella fins que deixi anar tota l’aigua i comencin a formar-se els filaments tĂpics que la caracteritzen. Ha de quedar una confitura, amb la que farem tota mena de dolços i pastissos.
Â
Quatre consells quan comprem carbasses
Quan comprem una carbassa hem de tenir en compte si l’estem comprant a l’estiu o a l’hivern.
Les carbasses d’estiu s’han de comprar menudes o mitjanes, perquè quant més grans menys dolces. Un cop triades, encara que a la botiga us prenguin per bojos, les heu d’acariciar. Si tenen la pell molt suau i no excessivament dura, la compreu perquè serà tendre. Si, en canvi, la carbassa pesa molt, la pell és poc brillant i aspre, millor no comprar-la perquè són signes de que la carn de la carbassa és seca.
Les d’hivern les sospesarem i triarem les més pesades. També les haurem de tocar, perquè les voldrem rugoses i aspres, rebutjant les de pell suau, que ens indica que la carbassa no és suficientment madura.
En definitiva, se n’ha de saber per triar una carbassa. Per tant, com sempre, el millor Ă©s comprar a qui et dona confiança i demanar: – Posi’m una carbassa ben bona! –
Sardines amb melmelada especiada de carbassa
Â
12 sardines grosses i ufanoses
Oli d’oliva
4 grans d’all
Un manat de julivert
Sal
Per a la melmelada especiada de carbassa
100 gr. de carbassa neta i pelada
150 gr. de sucre
250 ml de vinagre de poma
200 gr. de prunes seques
La pell de dues taronges
1 clau d’olor
Una branca de canyella
Unes llavors d’anĂs
Tallem la pell de taronja a la juliana, l’escaldem tres vegades, canviant l’aigua cada vegada, per eliminar-ne una mica l’amargor.
En un cassĂł posem tots els ingredients. Coem a foc lent fins que el lĂquid es transformi en un xarop, tardarem una mitja hora. Reservem.
Netegem les sardines, els tallem el cap, i traiem les vĂsceres. Amb un ganivet, rasquem les escames. Les passem per sota el raig d’aigua i les anem col·locant sobre una safata que pugui anar al forn prèviament engreixada amb un fil d’oli.
Triturem 200 ml d’oli amb els grans d’all i unes fulles de julivert. Salem les sardines i les untem amb l’oli d’all i julivert. Coem les sardines al forn preescalfat a 180ºC durant deu minuts.
Servim les sardines acompanyades de la melmelada especiada de carbassa.
- Si no sou gaire de sardines, proveu-ho amb tacs de tonyina, que es couen a la planxa, ben calenta, volta i volta, que quedin cruets. De fet, aquesta melmelada queda fantà stica amb tota mena de peix blau, però també amb llom de porc i carn de caça, com à nec, cérvol, etc. En definitiva, amb tota mena de carn i peix de gust contundent que pugui competir amb la dolçor de la proposta.
Â
- Podem posar tota mena d’espècies a la melmelada, però si tenen un toc picant molt millor. Hi queden bé el gingebre, el cardamom i, fins i tot, grans de pebre. Proveu-ho amb pebre de Sichuan, un pebre de color vermellós i més suau, ideal per a postres.
Â
- Coem les sardines al forn per evitar la fortor que desprenen quan les fem a la planxa, però, per suposat, les podem coure a la planxa i ens quedaran també molt bé. Si tenim la sort de disposar d’unes brases no ho dubteu ni un segon, el gust que la brasa dona a les sardines és una autèntica meravella.
















Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
