Arxiu de la categoria ‘Cuina tradicional’

CARBASSA, l’hortalissa del mes de gener

dilluns, 23/01/2017

Dic que Ă©s l’hortalissa de gener perquè Ă©s econòmica, familiar, ens ajuda a fer dieta i tĂ© mooooolt color, cosa que ens cal quan tenim un gener gris i fred.

Abans eren considerades de pobres, perquè per poc preu atipaven famílies senceres o, directament, es donaven als porcs
Tenien mala fama, que et donessin carbasses era mal assumpte. Te’n donaven si treies males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.
La dita “donar carbasses” provĂ© de la creença que la carbassa Ă©s antiafrodisĂ­aca, per tant es donava a qui no volies tenir cap mena de relaciĂł amorosa.

Una de les dificultats de la carbassa Ă©s trencar-la i pelar-la. Per aconseguir-ho amb facilitat, la pots escalivar-la al forn a bocins grans o escaldar-la (a trossos i amb pell), llavors podreu separar la carn de la pell amb facilitat.

La carbassa té coses a dir, més enllà de la crema de carbassa. Per exemple, la podem menjar crua o escalivada al forn. Crua és magnífica per acabar amanides. Escalivada és ideal per acompanyar carns o peixos.

Tot i que he dit que la carbassa té més recorregut:

RECEPTA DE LA CREMA DE CARBASSA IDEAL


1 kg. de carbassa
2 cebes
2 grans d’all
Brou de verdures
Sal i pebre
100 g de mantega


Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba i els alls.
En una cassola amb la mantega sofregim la ceba i els alls filetejats, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.
Afegim la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns minuts, a foc mitjĂ /alt. Afegim el brou de verdures. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.
Acabem amb uns daus de pernil bo, una mica de formatge de cabra i unes llavors de carbassa torrada. Per acabar la crema Ă©s ideal buscar un producte amb sabor contundent com els proposats.
PER TORRAR LES LLAVORS: 15 minuts, ruixades amb una mica d’oli i sal a 180ÂşC

• Totes les cremes es fan de la mateixa manera:
ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins a estovar l’hortalissa – + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)
A partir d’aquesta fĂłrmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats sĂłn infinites.

• El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa que hĂ gim triat. Com mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  a coure’s. La qĂĽestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

RECEPTA D’ESCABETX DE CARBASSA


una ceba
un parell de grans d’all
300 g de carbassa
50 ml de vinagre
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada de mostassa
Una branca de farigola fresca
Sal i pebre


Poxar la ceba en oli d’oliva. Afegir els alls filetejats i fer cuinar lleugerament. Afegir la carbassa a dauets i la farigola. Coure el conjunt una estona.
Barrejar el vinagre i aigua. Fer coure la carbassa en aquesta barreja durant uns deu minuts. Ha de quedar tova però no s’ha de desfer.
Colar i cobrir amb oli barrejat amb una cullerada de mostassa i pebre vermell. Guardar.

COM PODEM MENJAR L’ESCABETX DE CARBASSA?
Amb patates bullides. Acompanyant un llom de porc. Amb tonyina fresca. En una amanida.

TambĂ© parlo de carbasses al ‘VersiĂł a RAC1’, doneu-hi un cop d’ull aquĂ­!

img-20170121-wa0010

Cuina amb cervell

dimarts, 29/11/2016

Vaig estar a la Universitat de Vic amb una trentena d’alumnes per parlar sobre la problemĂ tica del malbaratament alimentari. Tingueu en compte que una tercera part del que es produeix va a les escombraries. AixĂ­ de gros.
És el moment de sensibilitzar i de visibilitzar el problema.

Els de “Som gent de profit” em van proposar de cuinar unes receptes d’aprofitament de restes. En el moment de triar les receptes a presentar em vaig embolicar de valent. No sabia per on tirar, per això vaig descartar anar a cercar a la meva nevera.

I la proposta va ser CUINAR AMB CERVELL: Comprar de temporada, de proximitat i aprofitant al mĂ xim.

I quina hortalissa tenim ara a l’abast i que, justament, s’assembla a un cervell? La coliflor, Ă©s clar. La sessiĂł va anar de cuinar la coliflor de totes les maneres que se’m va ocĂłrrer.

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Ingredients


Coliflor
Bròquil
Vi blanc
Oli de menta
Quicos
Pernil
Pa
Sobrassada
Ceba sofregida
Bolets saltats
Formatge Emmental i parmesĂ 
Philadelphia
tòfona
verduretes
pastanaga


Comencem amb la coliflor CRUA:

CuscĂşs de coliflor
Simplement es tracta de ratllar la coliflor i amanir-la amb un oli de menta, verdures tallades menudes i quicos.
Per fer l’oli de menta, escaldem unes fulles de menta un segon en aigua bullint i les refresquem immediatament. Les assequem bĂ© i les triturem amb oli. Reservem.
Les verdures que he fet servir sĂłn pebrot verd, pebrot vermell, pastanaga i tomĂ quet.
He acabat amb una lĂ mina de pernil cruixent.
Com l’he fet? Simplement posant-lo entre dos trossos de paper de forn i coent al microones a mĂ xima potència un minut.
Sortint del microones, el deixem refredar i ja el tindrem.

Ada Parellada
Macarrons amb formatge de coliflor
Sofregim una ceba picada, a foc lent, amb un bon raig d’oli.
Afegim les verdures del cuscĂşs i fem coure lentament, fins que s’estovin. Afegim uns macarrons bullits, donem un parell de voltes barrejant bĂ© tots els ingredients i afegim un bon tou de formatge. Acabem ratllant coliflor crua per sobre.

Ada Parellada
Ara escaldem la coliflor per tenir-la preparada a la nevera i per poder-ne fer moltĂ­ssimes preparacions, com les que segueixen.
L’escaldat es basa en bullir durant uns quatre minuts els brots de coliflor i refrescar-la immediatament. Llavors, la guardem a la nevera tapada amb un paper.

A partir d’aquĂ­ podem fer tots aquests plats:

Crema de coliflor
En una cassola, poxem una ceba picada amb un cullerada sopera de mantega, a foc lent, durant deu minuts. Afegim els brots de coliflor escaldats, donem un parell de voltes a foc mig i cobrim amb aigua (o brou de verdures). Fem coure el conjunt durant uns deu minuts. Salpebrem i triturem.
Acabem amb un oli de sobrassada que es basa, simplement, en fondre sobrassada al microones durant 30 segons i allargar, si ha quedat molt espessa, amb una mica mĂ©s d’oli.
Quan servim la crema l’acompanyem amb oli de sobrassada.

Ada Parellada
Coliflor saltada
En una paella, saltem una mica de ceba picada. Afegim una mica de pernil talladet i la coliflor escaldada. Afegim un bon raig d’oli i continuem saltant fins que agafi una mica de color daurat, a foc mig alt. Salpebrem i servim amb una mica de sèsam.

Bruscheta de coliflor
Simplement torrem una llesca de pa, l’untem amb una barreja de formatge d’untar i herbes fresques i disposem la coliflor saltada amb pernil i bolets sobre la torrada untada. A la fotografia trobareu una variaciĂł d’aquest plat, però basat en la mateixa recepta.

img-20161126-wa0023
Coliflor gratinada
Simplement posem en una plata per anar al forn una capa de beixamel de bolets, la coliflor saltada que ens ha quedat de la preparació anterior, cobrim amb més beixamel de bolets, una bona quantitat de formatge i gratinem.

Per a la beixamel de bolets


50 g de farina
50 g de mantega
500 ml de llet
200 g de bolets variats (Poden ser congelats)


Primer coem els bolets en una paella, a foc mig, amb un bon raig d’oli durant uns cinc minuts. Els reservem.
Fem la beixamel. Simplement, coem la mantega i la farina fins que agafi un color daurat. Aboquem la llet calenta i coem a foc lent durant uns cinc minuts fins que la beixamel tingui la textura desitjada. Salpebrem. Triturem els bolets amb la beixamel.

Bunyols de coliflor


Un Vichy (o aigua amb gas)
Farina


Mullem farina amb vichy i anem barrejant fins a aconseguir una textura que ens cobreixi el dit. És molt important posar-lo a la nevera fins al moment d’arrebossar. Com mĂ©s fred, millor queda.
Salpebrem la coliflor i la submergim a la barreja. Amb una forquilla agafem cada coliflor i la fregim en abundant oli calent. Servim els bunyols amb una maionesa, que podem aromatitzar amb unes herbes.

El malbaratament Ă©s com l’iceberg. En veiem una mica, però hi ha tot un mĂłn sota mar. I les solucions sĂłn com la punta de l’iceberg.

Aprendre a reaprofitar, crear canals de redistribució, són mesures pal·liatives. Lícites, és clar, sensates i benintencionades, però no són la cura.
La curaciĂł Ă©s REDUIR. I la curaciĂł passa per reeducar, i fer de la lluita contra el malbaratament una actitud divertida, cool, fashion.

Ara estem al moment de la sensibilitzaciĂł i de la visibilitzaciĂł del “problema”. Cal que ho sapiguem i que hi posem cara.
DesprĂ©s d’aquesta fase, hem de procurar reduir.

A casa, com?
PLANIFICANT.
Comprant segons el què hem planificat. Fem un plànning de dues setmanes, per poder optimitzar les compres i intentem seguir-lo.
I llavors, si no ho hem acabat, fem el reaprofitament.

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secciĂł que faig els divendres al VersiĂł RAC1 d’en Toni ClapĂ©s vaig parlar de croquetes, el mĂ­tic plat, una de les receptes mĂ©s estimades per la poblaciĂł. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tĂ per!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definiciĂł i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qĂĽestiĂł Ă©s que les croquetes van nĂ©ixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tĂ per….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famĂłs crĂ­tic de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tĂ per Ă©s, sobretot, mai tancar el tĂ per amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plĂ stic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar rĂ pidament les croquetes el millor Ă©s fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mĂ nega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. AixĂ­ posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entĂ©n que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquè es coguin primer per dins, llavors les fregim mĂ©s fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem mĂ©s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tĂ per abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquè durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂşcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

Sense pèls a la llengua

dilluns, 3/10/2016

A la secció que faig al Versió de RAC1 d’en Toni Clapés cada divendres, he gosat portar llengua de vedella.

A la secció parlem de plats per poder portar a la feina en un tàper. I a mi em sembla que la llengua és molt adequada pel tàper, perquè és ràpida de preparar, neta, saborosa, porta tots els nutrients que ens calen i a més és barata!

Si superes el prejudici de la forma de la llengua que, de fet, un cop trossejada és impossible de reconèixer (a diferència dels cervellets, per exemple), descobriràs una textura melosa i un sabor suau que té mil combinacions. A més es pot menjar en preparacions calentes, des d’un arrebossat a un guisat, o fredes, amanida en vinagreta.

Les llengües que es mengen són de vaca, vedella, porc, xai, ànec i conill. Però la més popular és la de vedella, que es pot trobar fàcilment ja bullida a mercat.

Un cop a casa, s’ha de pelar. Això és important, i també és important saber que és molt difícil pelar-la freda, s’ha d’escalfar i, llavors, es treu la pell amb molta facilitat.

Un cop pelada es talla i s’amaneix, s’arrebossa o es guisa, al gust

Vaig portar les segĂĽents receptes:



Guisat de llengua amb bolets

1 llengua d’uns 700 g

Mig pebrot vermell

Un pebrot verd

2 pastanagues

1 porro

200 g de tomĂ quet fregit natural

Dues cebes grans

Dos grans d’all

300 g de bolets variats o de rovellons

Oli d’oliva

100 ml de vi blanc


Com sempre tot comença sofregint la ceba i l’all, en un bon tou d’oli, uns deu minuts. Afegim les verdures picades i deixem que tot cogui, lentament, uns deu minuts més.

Mullem amb el vi i deixem reduir. Afegim la salsa de tomàquet i operem de la mateixa manera, deixem coure lentament. Ara hi posem el brou i fem coure una estona. Serà el moment de posar-hi els bolets (hi queden molt bé els rovellons!).

Deixem coure una estona més, afegim la llengua tallada a daus, integrem i a menjar!

Ada Parellada



Llengua a la vinagreta

500 g de llengua filetejada fina

Unes branques de julivert

Dos ous durs

Un bon raig d’oli

Vinagre de poma

Mitja ceba morada

Un tomĂ quet

Unes quantes tĂ peres


 

Simplement es tracta de picar tots els ingredients. Amanir-los bé amb oli, vinagre i sal, i cobrir la llengua filetejada amb la vinagreta

Acabem amb una mica d’escarola.

Ada Parellada

Bunyols a corre-cuita

dimarts, 13/09/2016

La cosa Ă©s que arriba aquest moment de la reincorporaciĂł a la vida seriosa, activa i definitiva, i em trobo amb mĂ©s feina que mai, tot acumulat i, en definitiva, amb la necessitat d’alimentar tambĂ© el blog.

A corre-cuita he fet uns bunyolets de bacallà, que són ràpids i a tothom agrada. Insisteixo a dir que són ràpids i fàcils, perquè aquest tipus de plats sempre sembla que han de ser complicats i que estan reservats a les persones amb gran trajectòria culinària o amb tot el dia al davant per posar-se als fogons.

NomĂ©s et cal tenir els ingredients (que sĂłn ben habituals) i el bacallĂ  dessalat. Aquest punt pot semblar el mĂ©s complicat, però ara ja estĂ  resolt perquè el venen, fins i tot al sĂşper, a punt de sal. De fet, jo sempre recomano que en tingueu de congelat, per a tota mena d’imprevistos, i perquè Ă©s la manera de garantir que menjareu peix de tant en tant. Això sĂ­, per fer aquesta recepta Ă©s millor que compreu esqueixada de bacallĂ , simplement perquè Ă©s mĂ©s econòmic.

Bunyols de bacallĂ 


500 gr. de bacallà dessalat, millor si és bacallà esqueixat (perquè és més econòmic)
Unes branques de porradell
1 ou
Un raig generĂłs de llet
Una culleradeta de llevat quĂ­mic
100 gr. de farina
Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallĂ )
Oli per fregir


Piquem el porradell. Posem el bacallĂ  dessalat en una olla, cobrim amb aigua, una fulla de llorer i ho posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallĂ . Esperem que refredi i l’esmicolem.

Si us sembla que aquesta acciĂł de coure el bacallĂ  us atabala, podeu coure’l al microones. Simplement, coure’l un parell de minuts a potència mĂ xima. I si tot i això encara teniu mandra, no cal que ho cogueu! Ben esmicolat, en cru, procedim de la mateixa manera que si fos cuit.

El barregem amb el porradell trinxat, incorporem el rovell d’ou, la llet, la farina, el llevat i la sal. Muntem la clara a punt de neu i l incorporem amb cura que no s’abaixi.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que sĂłn bruns, els retirem i els fem escĂłrrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Bunyol

Eleccions: triar com voleu cuinar el peix i les patates. Tot Ă©s qĂĽestiĂł d’escollir.

dissabte, 25/06/2016

Aquest és un post que té dues pretensions:

  1. que penseu bé què heu de votar demà
  2. fer la reflexiĂł de manera divertida, que us faci riure una mica.

Aquesta era la idea quan el vaig concebre, volia fer una mica d’humor. Però l’humor per els humoristes, això he après fent el post. I el resultat n’Ă©s tot un altre: no fa gota de grĂ cia. Ho sĂ©. Però com que m’he estat una estona gravant vĂ­deos i una estona cuinant i preparant plats per fer el post…doncs el penjo.

Tampoc fa gota de gràcia la possibilitat que guanyin els que podríen guanyar, i no per això deixen de fer campanya.

En definitiva, la part còmica de l’assumpte de les eleccions no sembla que tingui massa importĂ ncia. Em referma que puc penjar el post sense complexos. O sigui que endavant amb la metĂ fora, amb la fallida broma i amb la necessĂ ria reflexiĂł (que no vol pas dir de descans de mĂ­tings, sinĂł de prendre forces per tirar endavant un paĂ­s)

Demà tindrem la paella pel mànec. De nosaltres depèn. Aquesta setmana han passat coses grosses, molt grosses. Per una banda les conspiracions, la corrupció, per altra banda el resultat del referèndum del Brexit. Tot i això hi ha qui encara no creu que ha arribat el moment de fer el CATXAR (el Brexit versió catalana). I encara més, hi ha qui creu que aquestes eleccions no van amb nosaltres, que es tracta d’unes eleccions llunyanes, o potser considera que com que no són importants, el millor és passar el diumenge ben lluny de les urnes, aprofitar el sol i la caloreta.

Ni pensar-ho!! És el moment de votar, i de votar partits sobiranistes. Volem allunyar-nos de tanta porqueria conspirativa, i sobretot, volem menjar bé i menjar el que ens pertoca. O si més no, menjar pel què hem pagat.

Aquest cap de setmana és de peix. Comença l’estiu, la platja, els sopars a la fresca, i els peixets: al forn, fregit, en suquet o amb arròs. El peix és el protagonista del plat.

El peix i les patates com a metàfora de perquè ha arribat l’hora

Dos ingredients protagonistes del moment: PEIX i PATATES

PEIX FREGIT I PATATES FREGIDES

Casualment, el plat identitari dels britànics: fish &chips. Si optem per aquesta opció, el peix conserva el seu sabor absolut i les patates, també. Tothom hi guanya, les patates rosses són addictives, una bogeria, agraden. El peix fregit és sensacional, conserva tot el gust dins el seu arrebossat.

Veïns, fem un bon plat, fem un bon maridatge. No perdem gust, no perdem valor. Encara més, les humils patates prenen protagonisme i són desitjades.

Tot i que no és la manera més saludable de menjar-ho.


 

UNA PATATA I UN PEIX A L’OLLA, AMB AIGUA.

Sí. Posem la patata a bullir amb el peix. La patata surt igual, amb gust a patata. Però el peix perd tot la seva gràcia. Haurem aconseguit un peix bullit. On hi haurà el gust? Al brou. Aquesta és la proposta d’algunes formacions polítiques que no acaben de trobar el camí, i cada dia perden més militants, més credibilitat i més vots. El que volen és que tot quedés diluït. I en definitiva, que el peix perdés tot l’interés


UN PEIX AL FORN

Les patates per una banda, i el peix per una altra. Un bon  raig d’oli, que farà de conductor, farà passar el gust del peix a les patates. Les patates boníssimes, el peix amb gust de peix.

 

Em temo que no m’he explicat gens bĂ©. En definitiva, el peix Ă©s car, sĂ­? MĂ©s que les patates, això segur.

I qui paga el peix? Doncs ja estĂ , no se’n parli mĂ©s. Aquest peix Ă©s per qui ho paga!

DemĂ  tothom a comprar peix del bo….i feu-lo com vulgueu, però no us deixeu entabanar!

 

Conciliar cuina i vida: canelĂł farcit i altres receptes

dijous, 14/04/2016

Diumenge passat vaig fer un taller al Museu Blau de Barcelona, en el que pretenia resoldre el següent enunciat (gràcies al qual vam atraure el nombrós públic assistent):

És cert que el dia a dia ofega les cassoles, aixafa els cullerots i arracona els batedors, però si vols tenir la paella, de la teva vida i la teva salut, pel mĂ nec, vine al taller “Conciliar cuina i vida” on explicarem, tot cuinant, com aconseguir fer tota la feina, anar al gimnĂ s, quedar amb els amics, veure la darrera estrena de cine, no fallar al festival de final de curs de la neboda i cuinar un Ă pat saludable, tot sense despentinar-nos.

Creus que Ă©s un repte inabordable? T’esperem per demostrar que, tot això i mĂ©s, Ă©s possible!

El truc per aconseguir-ho Ă©s tenir un bon fons de nevera i tenir idees i ganes per posar-lo en marxa quan arribem a casa.

El fons de nevera que a casa meva no falta mai Ă©s:

• CEBA POXADA / SOFREGIT
• SALSA DE TOMÀQUET
• VERDURES ESCALDADES
• ARRÒS BULLIT
• PATATES BULLIDES
• ESCALIVADA: pebrot, albergínia i ceba
• ROMESCO o picada d’alfĂ brega
• CRUIXENT DE PERNIL

I aquestes sĂłn les receptes que vaig explicar per posar en prĂ ctica el meu fons de nevera, tenint en compte que nomĂ©s disposĂ vem d’un microones….

CARBASSĂ“ FARCIT de verdures AMB CREMA DE PEBROT ESCALIVAT


4 carbassons petits
2 pastanagues
200 g de mongeta tendra
1 pebrot escalivat
150 g de formatge emmental
Oli i sal


Pelem i tallem les pastanagues a dauets minĂşsculs. Els escaldem tres minuts i els reservem. Procedim de la mateixa manera amb la mongeta tendra.
Escalivem un pebrot al forn. El pelem i el triturem amb una mica d’oli, una mica d’aigua i sal. Reservem.
Tallem els carbassons en tres tubs, els coem 4 minuts al microones, a potència màxima. Quan es refredin els buidem amb una cullereta i els farcim amb les verdures escaldades.
Entre dos papers de forn, distribuĂŻm el formatge emmental. El coem al microones, en cops de 30 segons, fins que ens queda com una galeta.

A la base del plat posem la crema de pebrot escalivat, a sobre els tubs de carbassĂł i acabem amb la galeta de formatge.

FONS DE NEVERA:
– Verdures escaldades
– Pebrot escalivat
AL MOMENT:
– Coure carbassons al microones
– Fer galeta de formatge

 

BACALLĂ€ A LA ITALIANA


4 patates
100 g de mantega
800 g de bacallĂ  bo, si pot ser morro, millor

Per la picada
100 g de tomĂ quets secs
100 g de parmesĂ  ratllat
Unes fulles d’alfĂ brega
100 g de pinyons


Fem la picada, piquem els pinyons, els tomĂ quets secs i les fulles d’alfĂ brega. Ho barregem amb el formatge. Estirem entre dos papers de forn i ho coem al microones, a cops de 30 segons, vigilant que no es cremi, fins que pren la textura de cruixent. Hem de tenir en compte que quan es refreda, augmenta la textura de cruixent.

Bullim les patates senceres i amb pell, durant uns vint minuts. Les pelem i les aixafem amb la mantega. Afegim una mica de sal i pebre. Reservem.

Coem el bacallĂ  al microones, dos minuts, a potència mĂ xima, amb un raig d’oli i tapat.

Fem una base de puré de patata, a sobre hi posem el bacallà i acabem amb el cruixent

FONS DE NEVERA
– Picada
– Patata bullida/purĂ© de patata

FER AL MOMENT
– BacallĂ 
– Cruixent de picada

COPA D’ALBERGĂŤNIA, FORMATGE I CRUIXENT DE PERNIL


2 albergĂ­nies
100 g de formatge d’untar
Oli
Sal i pebre
2 lĂ mines de pernil


 

Escalivem les albergĂ­nies, simplement enfornant-les durant uns 20-30 minuts a 190ÂşC, ruixades amb un fil d’oli i sal.
Les pelem, un cop fredes i les triturem amb l’aigua que han tret durant la cocciĂł, un fil d’oli i sal. Ha de quedar una crema fina.
Entre dos papers absorbents, coem el pernil al microones, a cops de 30 segons, fins aconseguir un cruixent. Reservem.
Muntem el gotet. Simplement posem una base de formatge d’untar, crema d’albergĂ­nia a sobre i acabem amb el cruixent de pernil.

FONS DE NEVERA:
– AlbergĂ­nia escalivada
– Cruixent de pernil
FER AL MOMENT:
– Triturar l’albergĂ­nia

AMANIDA D’ESCABETX DE SARDINES AMB MELMELADA DE CEBA


Per les sardines
1 kg de sardines
25 gr. d’all (4 grans)
4 fulles de llorer
Unes branques de farigola
Una cullerada de pebre vermell dolç
Un bitxo
200 gr. de farina
sal
250 ml d’oli d’oliva verge per a l’escabetx (un vas)
250 ml de vinagre de vi blanc (un vas)
Oli per a fregir les sardines.

Per a la melmelada de ceba
1 kg de ceba
400 g de sucre morè
El suc d’una llimona

200 g de barreja d’enciams


Fem la melmelada: simplement es tracta de coure tots els ingredients alhora, a foc lent, fins a aconseguir el color i densitat desitjat.

Per començar escabetxem les sardines, que han d’estar netes i escatades. Les salpebrem i les enfarinem. Els donem uns cops lleugers per tal que rebutgin la farina sobrera. Fregiu-les en una paella amb abundant oli roent fins que quedin daurades i cruixents, però no seques. Passeu-les a una cassola de fang, ben endreçades per tal que cobreixin el fons del recipient.
Rebutgeu l’oli de fregir les sardines, netegeu la cassola de fregir-les i poseu-hi l’oli d’oliva verge per a l’escabetx. Escalfeu l’oli i fregiu-hi els alls a rodanxes. Quan comencin a daurar-se, apagueu el foc, afegiu-hi el bitxo, el pebre vermell i el vinagre, amb cura que no esquitxi.
Afegiu les herbes i enceneu el foc una altra vegada. Deixeu que tot plegat bulli durant un parell de minuts. Disposeu tot plegat sobre les sardines. És recomanable que l’escabetx reposi uns dies.
Amanim l’enciam amb l’oli de l’escabetx.
A la base del plat posem unes culleradetes de melmelada de ceba. A sobre hi posem l’enciam amanit i acabem amb les sardines escabetxades.

FONS DE NEVERA:
– Sardines escabetxades
– Melmelada de ceba

FET AL MOMENT:
– Amanir els enciams.


ROASTBEEF AMB TĂ€RTARA, mostassa i curri


500 g de la part baixa de l’entrecot en un sol tros
Oli d’oliva
Sal i pebre
Herbes de Provença
200 g de maionesa bona industrial
1 cullerada sopera de mostassa
1 culleradeta colmada de curri
150 g de rĂşcula
4 tomĂ quets durs (tipus pera, si Ă©s possible)


Salpebrem el tall de roastbeef, el pintem amb oli i herbes. El coem vint minuts al forn, a 180ÂşC. Un cop fred, el podem tallar a lĂ mines.
Fem una maionesa (o millor, n’emprem una d’industrial que sigui bona). Barregem la meitat de la maionesa amb mostassa i l’altra meitat amb curri.
Fem una creu a la base del tomĂ quet i l’escaldem. El pelem i el tallem a daus, rebutjant les llavors, nomĂ©s la carn. El submergim en oli i herbes.
En un plat posem la base de tomĂ quet marinat, a sobre el roastbeef, a sobre uns punts de maionesa i acabem amb rĂşcula amanida amb oli i uns flocs de sal.

FONS DE NEVERA:
Roastbeef
– TomĂ quet marinat amb herbes

FET AL MOMENT
– Tallar el roastbeef
– Aromatitzar la maionesa
– Amanir la rĂşcula


AMANIDA DE LLEGUMS AMB ROMESCO I ESCAROLA, I BACALLĂ€


400 g de mongeta del ganxet bullida
300 g de bacallĂ  esqueixat
200 g d’escarola

Per al romesco
20 avellanes
2 tomĂ quets escalivats
3 grans d’all escalivat
1 branquillĂł de julivert fregit
1 nyora bullida
1 llesca de pa fregit
300 ml d’oli verge d’arbequina
2 cullerades de postres de vinagre
1 culleradeta de pebre vermell picant


Per fer el romesco triturem els tomĂ quets i l’all escalivats, una vintena d’avellanes, la polpa de la nyora remullada, el julivert i el pa fregits, amb una mica de pebre vermell picant, vinagre i oli.

Esqueixem el bacallĂ  i el barregem amb les mongetes. Ho amanim amb una cullerada de romesco. Amanim l’escarola amb una cullerada de romesco rebaixada amb oli.
Ho servim tot junt.

FONS DE NEVERA:
– Romesco

FET AL MOMENT:
– Amanir l’escarola
– Esqueixar el bacallĂ 
IMG_9274


 

Algunes fotografies més del taller:

IMG_2815

IMG_2837

IMG_2819

IMG_2843

 

CARN per CARNaval

dilluns, 1/02/2016

Les tradicions sĂłn recurrents: desprĂ©s d’estiu ve Tots Sants, mĂ©s enllĂ , Nadal i, ara, Carnaval. Pot semblar tòpic, tĂ­pic i enutjĂłs, però si no tinguĂ©ssim les tradicions….com de desorientats ens sentirĂ­em! Per això, ja estĂ  bĂ© que fem coses diferents, sorprenents i fora de programa, però encabides entre fites reconegudes, lĂ­mits entenedors i punts de suport. Això sĂłn les tradicions: allò que ens reconforta perquè sabem on som i què toca.

Doncs toca parlar de Carnaval, la disbauxa de la carn. No hi ha res que em faci sentir més carnívora que deixar-me anar i endinsar-me en el meu gran plaer secret: els menuts. La voluptuositat de les tripes, la untuositat del fetge i la textura llefiscosa i deliciosa dels peus de porc.

Per això, la recepta triada per encarar les festes carnavalesques és aquesta sensacional terrina de menuts.


TERRINA DE PORC AMB SALSA AGREDOLÇA

Per la terrina de porc

1 careta de porc

2 peus de porc

500 gr. de cap de llom

1 botifarra blanca

1 ceba

1 porro

200 g de castanyes

1 ramet ben lligat d’api, julivert, farigola, llorer, orenga i marduix

200 g de mantellina

Per a la salsa agredolça

100 gr. de sucre

100 ml de vinagre de Xerès

200 ml de brou de la cocciĂł

Per al puré de patata amb romaní

4 patates

50 gr. de romanĂ­

30 gr. de mantega

200 ml de llet

Sal

Pebre


 

Tallem la careta, els peus i el llom a trossos grossos i ho bullim amb la verdura, durant dues hores, de la segĂĽent manera:

Peus primer, al cap de mitja hora la careta i al cap de tres quarts d’hora el cap de llom, que ho farem bullir tres quarts d’hora més. Podem comprar els peus i la careta ja bullides i rostir el cap de llom al forn o fer servir retalls de llom que tinguem per la cuina.

Mentrestant, folrem una terrina amb film de cuina. Quan la carn estigui tova, l’escorrem bé i la col·loquem en la terrina, alternant-la amb la botifarra i les castanyes. Hi posem un pes a sobre per tal que es premsi, i ho deixem a la nevera.

Per la salsa, preparem un caramel amb el vinagre i el sucre i hi afegim el brou de la cocciĂł de la carn.

Mentre fem totes les preparacions, haurem deixat la mantellina submergida en aigua gelada durant una hora. L’escorrem i l’assequem.

Per fer el puré, bullim les patates durant mitja hora i les escorrem. Escaldem el romaní a la llet i l’escorrem. Seguidament, triturem les patates, emulsionant amb la llet i la mantega. Salpebrem.

Quan vulguem servir el plat, tallem la terrina a daus i l’emboliquem amb la mantellina ben neta. L’escalfem al forn, posant-la a la funció de gratinat perquè la mantellina quedi ben torrada. En la base del plat posem una bona cullerada del puré de patata, a sobre els daus de la terrina i acabem amb unes línies de salsa agredolça.

 

PastĂ­s de patata Dauphinoise

dilluns, 25/01/2016

Aquest pastís de patata m’ha encantat tota la vida. És un plat tan senzill, tant, que hi ha molts cuiners que no el serviran mai com a plat principal, només com acompanyament, però a casa nostra és tot un plat i el fem tot sovint.

Es tracta simplement de tallar patates tan fines com es pugui, arrenglerar-les en una safata, cobrir-les amb una barreja d’ous i nata i coure tapat al forn, a mitja temperatura, durant ben bé una hora.

Podem afegir-hi de tot: des de fetge d’ànec, bacon, ceba, formatge, fruita seca, tomàquets secs, pernil o qualsevol element saborós que tinguem a casa.

Pels dies freds i les butxaques magres de gener, és ideal.

PastĂ­s de patata Dauphinoise

4 patates

300 ml de nata lĂ­quida

100 ml de llet

2 ous

Sal i pebre

Nou moscada

Pelem les patates i les tallem tan fines com puguem. És ideal fer-ho amb una mandolina. En una terrina de pírex, un motlle de silicona o una safata de forn antiadherent ample i de parets baixes, anem arrenglerant capes de patata fins a acabar. Batem els ous amb la nata, sal, pebre i una mica de nou moscada i ho incorporem.

Tapem amb paper d’alumini i coem al forn, a 180 ºC, durant una hora.

2014-12-26 13 20 19-1