Fa dies que no endego cap polèmica, jo que no era gens amant de les polèmiques, ara els he agafat el gustet. I fa massa dies que parlo de coses maques i coses bones, i se m’han inflat els narius.

Que tothom té opinions enceses, no hi ha cap dubte, que alguns les volen verbalitzar, és ben cert i que hi ha moltes maneres d’enfocar el tema polèmic en qüestió, queda palès en els mitjans de comunicació. Què vull dir amb tot això? Que si hom pensa d’una manera determinada d’un tema que pot ferir sensibilitats, i ho vol transmetre als seus hipotètics lectors,  pot fer-ho a la brava o a la meunière (que vol dir “suau”).

Com s’enfoquen les polèmiques “a la meunière”. Diferents hipòtesis:

1.- Segons els estudis duts a terme pel grup de recerca de la Universitat de Pamplonica del Pernil (o qualsevol altre entitat: conselleria, ajuntament, congregació religiosa, colla de sardanes o grup d’amics de la sardina) els menjatofus radicals reaccionen agressivament a les opinions contràries

2.- Com sempre diu la tieta de la meva cosina (el cunyat de la meva cunyada, o el veí de capçalera) els  menjatofus radicals reaccionen agressivament a les opinions contràries.

3.- Al segle XI, el filòsof Garnier de Escabetxi (buscar sempre un filòsof mort, que no ens pugui contradir i ben poc conegut, o directament inventat) va dictaminar que els menjatofus radicals reaccionen agressivament a les opinions contràries

4.- L’altre dia, vaig escoltar al carrer (vaig llegir a la porta d’un vàter, en una revista de barri o al blog d’un conegut escriptor – sempre sense concretar el nom del conegut escriptor, en deferència a la intimitat de la persona)  una frase que em va copsar, deia: els menjatofus radicals reaccionen agressivament a les opinions contràries

Aquestes són diferents formes “a la meunière” de dir el què hom vol dir, això sí, sense mullar-se. Com que ho diu un altre, estem salvats.

Per salvar el culet, però ja ficant-hi una mica de cullerada, diríem: jo tinc molts amics vegetarians, amb els que em porto molt bé, però considero que hi ha alguns vegetarians radicals (que algú anomena menjatofus) que reaccionen agressivament a les opinions contràries

A “la brava” seria: els menjatofus radicals reaccionen agressivament a les opinions contràries

I a la rebrava seria: els menjatofus són aquells que mengen tofu, a tort i a dret, contents i convençuts, tan convençuts que consideren que tenen la veritat de la vida en general, de tot, i que si els contradius, et llencen el tofu pel cap (o l’os de pernil, si el tenen a l’abast).

I un cop he dit el què m’ha donat la gana de dir, continuo.

Anem a pams: què és el tofu?  I no em mireu d’aquesta manera, volent dir “toooooooothom ho sap!”, perquè jo fa una dècada no n’havia sentit a parlar mai.

“A Occident, la soja està de moda. Cercles afins al vegetarianisme l’han encimbellat fins els núvols i l’han col·locat en l’altar suprem de l’alimentació sana. Prescindir de la carn ja és possible, a condició de menjar cada dia uns quants preparats de soja dels moltíssims que ofereix el mercat: llet de soja, quallada de soja, galetes de soja, iogurt de soja, pa de soja, maionesa de soja…..Producte miraculós o negoci miraculós?”  La cuina natural, de Gemma Gorga i Antoni Lozano (ARA llibres)

Aquest llibre és la meva Bíblia de la cuina i l’alimentació natural, com en diuen ells, i vegetariana com en dic jo. És un llibre excels, impressionant, on tots els dubtes i inquietuds estan resoltes, amb saviesa, coneixement i amb passió racional (no aquell apassionament que apissona – com diuen els castellans – o sigui que esclafa a tots aquells que no pensen de la mateixa manera)

I la meva Bíblia de la sostenibilitat ambiental i social es diu Ferran Garcia, i és el portamveu de Veterinaris sense Fronteres, qui denuncien els estralls que la soja transgènica està causant al món, tant a nivell ecològic com a nivell social:

“L’any 2000, el Govern del Paraguai va engegar una intensa campanya a favor de la soja transgènica i del model de producció extensiva com a solució als problemes econòmics del país. Malgrat això, la pobresa ha augmentat i ara el 48% de la població és pobra. La soja transgènica creix 250.000 hectàrees cada any, al mateix temps que expulsa 90.000 famílies del camp.”

Es tracta “d’un model de producció extensiva de soja que genera fam i misèria, que deixa 19 milions d’hectàrees de terra en mans de 4.226 persones i que genera violència”. A la veïna Argentina, la realitat de la soja és molt similar. En total, el país acull 15 milions d’hectàrees amb monocultius industrials de soja que, a més, “només necessita dos agricultors per cada 500 hectàrees”.

“Abans produíem aliments i la població podia menjar però amb la soja ha caigut l’economia diversa regional, ha augmentat l’atur i s’han incrementat els nivells de deforestació fins a les 10.000 hectàrees per any”, diu Javiera Rulli, membre del Grup de Reflexió Rural d’Argentina. En aquest context, moltes famílies han decidit emigrar a la ciutat i enfrontar-se a la pobresa amb l’ajuda d’organitzacions assistencials que, paradoxalment, gran part de l’aliment que els proporcionen és soja.

Espanya, cinquè importador de soja del món

La majoria de tota aquesta soja és transgènica. Però el problema va més enllà i té a veure amb el model d’economia industrial que funciona avui dia en el món i que afecta tant al Nord com al Sud. “Si tanquéssim els ports espanyols a la soja segurament demà passat no tindríem carn, ni llet ni ous”, assegura Ferran García, portaveu de Veterinaris sense Fronteres.

Segons dades d’aquesta organització, Espanya és el cinquè país importador de soja del món. Cada any importa sis milions de tones, el 60% dels quals es concentren a Catalunya. Gairebé tota aquesta soja -el 92%- es destina a l’alimentació animal, el que significa que arriba al consumidor a través de productes com la carn, els ous i la llet. El mercat, a més, està concentrat en molt poques mans. “El nivell de monopoli en la producció, la transformació i l’exportació de la soja és molt elevat; a Espanya, per exemple, les empreses importadores són dues”, afegeix Ferran García, que alerta que la soja també “genera contaminació d’aigua i sòls” a Catalunya i la resta d’Espanya.

Judici a la soja

Malgrat les conseqüències negatives que l’exportació de soja té en països del Nord i el Sud, la imatge que la ciutadania té d’aquest producte és bona. Segons el director de Veterinaris sense Fronteres, Gustavo Duch, quan es pregunta a la gent per la soja molts l’associen a “components nutritius per a la llet, una alga de moda als restaurants japonesos, cereals per a iogurts ecològics o aliments rics en omega tres”.

“Totes aquestes respostes són incorrectes, però la publicitat i les grans empreses han aconseguit que la societat tingui una idea equivocada del que és la soja i una percepció de que es tracta d’alguna cosa bona per a la salut i el medi ambient. I aquesta és la gran mentida de la soja”, assegura Duch, que recorda que la producció d’aquest aliment també provoca “pobresa, fam, malalties, problemes de deforestació i fins i tot assassinats de persones”.

 “Es tracta de desbloquejar aquest motor d’importació que tenim, de deixar d’importar tanta soja, canviar el model de ramaderia intensiva i apostar per altres cultius”, apunta Ferran García, que recolza un model ramader agroecològic i autosuficient i un canvi en els hàbits de consum.

La solució, conclou el paraguaià Jorge Galeano, passa “per conscienciar els productors i, sobretot, els consumidors”.

Aquesta és la resposta que li vaig donar al “menjatofu” radical que em va titllar d’ignorant quan em menjava un llom de porc rostit.

I, un cop sé de què va, sempre amb el coneixement per endavant, he triat menjar una amanida excepcional, feta amb tofu. L’amanida ha estat boníssima, perquè el tofu – deixeu-m’ho dir, d’un insuls suprem – l’he marinat amb un escabetx de verdures.

AMANIDA DE TOFU ESCABETXAT

Un tofu

verdures: carbassó, pastanaga

dos grans d’all

Llorer, farigola

barreja d’enciams

oli, vinagre de Xerès, sal

Tallem  les verdures molt menudes i les barregem amb el tofu, tallat a daus. Amanim amb dues parts de vinagre de Xerès per tres parts d’oli i un pessic de sal.  És a dir, per entendre’ns, amb bastant vinagre, però encara més oli, sal i pebre. Afegim el llorer, la farigola i els grans d’all i deixem macerar verdures i tofu 24 hores. Traiem el tofu i les verdures del macerat, barregem amb els enciams i acabem d’amanir amb oli extra verge.