Arxiu de la categoria ‘ada parellada’

Receptes post Sant Jordi

dijous, 28/04/2016

Arran de la inauguració de les jornades de la cuina de les roses a Sant Feliu de Llobregat i després de la magnífica festa de Sant Jordi, la profusió de roses  a casa és important. Com que sóc de poc llençar, han acabat a l ‘olla (sobretot han de ser roses comestibles!).

Aquí teniu les receptes:

AMANIDA DE SARDINA FUMADA AMB MANGO


4 sardines fumades
Un mango molt madur
Un manat petit de menta
Un iogurt grec
50 ml d’oli
10 g de sucre
5 g de sal


Fem una salsa amb el iogurt la meitat de l’oli, el sucre i la sal. Reservem.
Escaldem les fulles de menta, simplement passant-les per aigua bullint i refrescant-les immediatament. Les assequem bé i les triturem amb oli i una mica de sal.
Triturem el mango.
En el plat posem les fulles de roses, a sobre un tros de sardina fumada, amanim amb una mica de salsa de iogurt i acabem amb uns punts d’oli de menta i mango.

IMG_9155

IMG_9115

 

MAGRET D’ÀNEC AMB SALSA AGREDOLÇA


Dos magrets d’ànec
Per fer el brou fosc
1 kg d’ossos
2 branca d’api
2 porro
4 pastanagues
2 tomàquets
2 cebes
2 fulles de llorer
Julivert
Un litre de vi negre

100 g de demi-glace
100 g de melmelada de maduixa

Dues pomes
Una albergínia


Posem els ossos en una rostidora amb la meitat de les verdures netes i tallades. Ho torrem al forn una mitja hora, a 200ºC. Han de quedar ben foscos. Posem els ossos i les verdures torrades en una cassola alta i ho cobrim amb aigua freda. Aboquem el vi negre a la rostidora i ho escalfem sobre el foc perquè arrossegui totes les restes que han quedat. Fem coure fins que el vi es redueix a la meitat i ho aboquem a la cassola. Coem a foc fort fins que arrenqui el bull i llavors abaixem el foc i retirem l’escuma i impureses que suren a la superfície. Hem d’anar retirant l’escuma i afegint aigua si veiem que es queda sense. Ha de coure unes vuit hores. Llavors afegim l’altra meitat de verdures netes i tallades. I fem coure una hora més.
Colem ben fi.

Reduïm el brou a la meitat, ha de quedar textura de gelatina. Llavors barregem la mateixa quantitat de gelatina (fosa) amb melmelada de maduixa. Reservem.

Pelem i tallem la poma a dauets, la saltem en una paella amb una mica de mantega, una culleradeta de sucre i una mica de sal. Reservem.

Filetegem l’albergínia i la ruixem amb oli i una mica de sal. La coem uns vint minuts al forn a 180ºC.

Coem els magrets. Primer hem de matxucar bé els magrets amb una mà de morter o amb un ganivet gros. Ho fem per estovar-los. Fem incisions quadrades en la pell i torrem bé a una paella perquè perdi el màxim de greix. És important anar rebutjant el greix. Llavors, quan la pell és ben torrada, girem a l’altre costat i el coem lleugerament. Ha de quedar rosadet per dins.
A la base del plat posem l’albergínia cuita, a sobre la poma i acabem amb els magrets talladets. Salsem amb la salsa agredolça i uns pètals de rosa.

IMG_9162

VIEIRES MARINADES AMB ROSES


8 vieries
200 ml de llet de coco
20 ml de Kimchi
Una culleradeta d’Ají amarillo
20 ml de salsa de Soja
Oli d’oliva
Una remolatxa cuita
Sal
Un paquet de quicos
Roses
Sèsam negre i sèsam blanc
Una ceba vermella
Ous de salmó


Piquem les vieires i les amanim amb la barreja de llet de coco, kimchi, ají amarillo, salsa de soja i oli d’oliva.

Triturem la remolatxa cuita i l’emulsionem amb una mica d’oli i sal. Piquem uns quicos. Filetegem la ceba morada.
Ajudats d’un motlle rodó, posem les vieires amanides. A sobre hi posem la pols de quico, una mica de sèsam negre i blanc, unes làmines de ceba vermella i uns ous de salmó. Acabem amb les roses filetejades i uns punts de puré de remolatxa.

 

IMG_9099

Conciliar cuina i vida: caneló farcit i altres receptes

dijous, 14/04/2016

Diumenge passat vaig fer un taller al Museu Blau de Barcelona, en el que pretenia resoldre el següent enunciat (gràcies al qual vam atraure el nombrós públic assistent):

És cert que el dia a dia ofega les cassoles, aixafa els cullerots i arracona els batedors, però si vols tenir la paella, de la teva vida i la teva salut, pel mànec, vine al taller “Conciliar cuina i vida” on explicarem, tot cuinant, com aconseguir fer tota la feina, anar al gimnàs, quedar amb els amics, veure la darrera estrena de cine, no fallar al festival de final de curs de la neboda i cuinar un àpat saludable, tot sense despentinar-nos.

Creus que és un repte inabordable? T’esperem per demostrar que, tot això i més, és possible!

El truc per aconseguir-ho és tenir un bon fons de nevera i tenir idees i ganes per posar-lo en marxa quan arribem a casa.

El fons de nevera que a casa meva no falta mai és:

• CEBA POXADA / SOFREGIT
• SALSA DE TOMÀQUET
• VERDURES ESCALDADES
• ARRÒS BULLIT
• PATATES BULLIDES
• ESCALIVADA: pebrot, albergínia i ceba
• ROMESCO o picada d’alfàbrega
• CRUIXENT DE PERNIL

I aquestes són les receptes que vaig explicar per posar en pràctica el meu fons de nevera, tenint en compte que només disposàvem d’un microones….

CARBASSÓ FARCIT de verdures AMB CREMA DE PEBROT ESCALIVAT


4 carbassons petits
2 pastanagues
200 g de mongeta tendra
1 pebrot escalivat
150 g de formatge emmental
Oli i sal


Pelem i tallem les pastanagues a dauets minúsculs. Els escaldem tres minuts i els reservem. Procedim de la mateixa manera amb la mongeta tendra.
Escalivem un pebrot al forn. El pelem i el triturem amb una mica d’oli, una mica d’aigua i sal. Reservem.
Tallem els carbassons en tres tubs, els coem 4 minuts al microones, a potència màxima. Quan es refredin els buidem amb una cullereta i els farcim amb les verdures escaldades.
Entre dos papers de forn, distribuïm el formatge emmental. El coem al microones, en cops de 30 segons, fins que ens queda com una galeta.

A la base del plat posem la crema de pebrot escalivat, a sobre els tubs de carbassó i acabem amb la galeta de formatge.

FONS DE NEVERA:
– Verdures escaldades
– Pebrot escalivat
AL MOMENT:
– Coure carbassons al microones
– Fer galeta de formatge

 

BACALLÀ A LA ITALIANA


4 patates
100 g de mantega
800 g de bacallà bo, si pot ser morro, millor

Per la picada
100 g de tomàquets secs
100 g de parmesà ratllat
Unes fulles d’alfàbrega
100 g de pinyons


Fem la picada, piquem els pinyons, els tomàquets secs i les fulles d’alfàbrega. Ho barregem amb el formatge. Estirem entre dos papers de forn i ho coem al microones, a cops de 30 segons, vigilant que no es cremi, fins que pren la textura de cruixent. Hem de tenir en compte que quan es refreda, augmenta la textura de cruixent.

Bullim les patates senceres i amb pell, durant uns vint minuts. Les pelem i les aixafem amb la mantega. Afegim una mica de sal i pebre. Reservem.

Coem el bacallà al microones, dos minuts, a potència màxima, amb un raig d’oli i tapat.

Fem una base de puré de patata, a sobre hi posem el bacallà i acabem amb el cruixent

FONS DE NEVERA
– Picada
РPatata bullida/pur̩ de patata

FER AL MOMENT
– Bacallà
– Cruixent de picada

COPA D’ALBERGÍNIA, FORMATGE I CRUIXENT DE PERNIL


2 albergínies
100 g de formatge d’untar
Oli
Sal i pebre
2 làmines de pernil


 

Escalivem les albergínies, simplement enfornant-les durant uns 20-30 minuts a 190ºC, ruixades amb un fil d’oli i sal.
Les pelem, un cop fredes i les triturem amb l’aigua que han tret durant la cocció, un fil d’oli i sal. Ha de quedar una crema fina.
Entre dos papers absorbents, coem el pernil al microones, a cops de 30 segons, fins aconseguir un cruixent. Reservem.
Muntem el gotet. Simplement posem una base de formatge d’untar, crema d’albergínia a sobre i acabem amb el cruixent de pernil.

FONS DE NEVERA:
– Albergínia escalivada
– Cruixent de pernil
FER AL MOMENT:
– Triturar l’albergínia

AMANIDA D’ESCABETX DE SARDINES AMB MELMELADA DE CEBA


Per les sardines
1 kg de sardines
25 gr. d’all (4 grans)
4 fulles de llorer
Unes branques de farigola
Una cullerada de pebre vermell dolç
Un bitxo
200 gr. de farina
sal
250 ml d’oli d’oliva verge per a l’escabetx (un vas)
250 ml de vinagre de vi blanc (un vas)
Oli per a fregir les sardines.

Per a la melmelada de ceba
1 kg de ceba
400 g de sucre morè
El suc d’una llimona

200 g de barreja d’enciams


Fem la melmelada: simplement es tracta de coure tots els ingredients alhora, a foc lent, fins a aconseguir el color i densitat desitjat.

Per començar escabetxem les sardines, que han d’estar netes i escatades. Les salpebrem i les enfarinem. Els donem uns cops lleugers per tal que rebutgin la farina sobrera. Fregiu-les en una paella amb abundant oli roent fins que quedin daurades i cruixents, però no seques. Passeu-les a una cassola de fang, ben endreçades per tal que cobreixin el fons del recipient.
Rebutgeu l’oli de fregir les sardines, netegeu la cassola de fregir-les i poseu-hi l’oli d’oliva verge per a l’escabetx. Escalfeu l’oli i fregiu-hi els alls a rodanxes. Quan comencin a daurar-se, apagueu el foc, afegiu-hi el bitxo, el pebre vermell i el vinagre, amb cura que no esquitxi.
Afegiu les herbes i enceneu el foc una altra vegada. Deixeu que tot plegat bulli durant un parell de minuts. Disposeu tot plegat sobre les sardines. És recomanable que l’escabetx reposi uns dies.
Amanim l’enciam amb l’oli de l’escabetx.
A la base del plat posem unes culleradetes de melmelada de ceba. A sobre hi posem l’enciam amanit i acabem amb les sardines escabetxades.

FONS DE NEVERA:
– Sardines escabetxades
– Melmelada de ceba

FET AL MOMENT:
– Amanir els enciams.


ROASTBEEF AMB TÀRTARA, mostassa i curri


500 g de la part baixa de l’entrecot en un sol tros
Oli d’oliva
Sal i pebre
Herbes de Provença
200 g de maionesa bona industrial
1 cullerada sopera de mostassa
1 culleradeta colmada de curri
150 g de rúcula
4 tomàquets durs (tipus pera, si és possible)


Salpebrem el tall de roastbeef, el pintem amb oli i herbes. El coem vint minuts al forn, a 180ºC. Un cop fred, el podem tallar a làmines.
Fem una maionesa (o millor, n’emprem una d’industrial que sigui bona). Barregem la meitat de la maionesa amb mostassa i l’altra meitat amb curri.
Fem una creu a la base del tomàquet i l’escaldem. El pelem i el tallem a daus, rebutjant les llavors, només la carn. El submergim en oli i herbes.
En un plat posem la base de tomàquet marinat, a sobre el roastbeef, a sobre uns punts de maionesa i acabem amb rúcula amanida amb oli i uns flocs de sal.

FONS DE NEVERA:
Roastbeef
– Tomàquet marinat amb herbes

FET AL MOMENT
– Tallar el roastbeef
– Aromatitzar la maionesa
РAmanir la r̼cula


AMANIDA DE LLEGUMS AMB ROMESCO I ESCAROLA, I BACALLÀ


400 g de mongeta del ganxet bullida
300 g de bacallà esqueixat
200 g d’escarola

Per al romesco
20 avellanes
2 tomàquets escalivats
3 grans d’all escalivat
1 branquilló de julivert fregit
1 nyora bullida
1 llesca de pa fregit
300 ml d’oli verge d’arbequina
2 cullerades de postres de vinagre
1 culleradeta de pebre vermell picant


Per fer el romesco triturem els tomàquets i l’all escalivats, una vintena d’avellanes, la polpa de la nyora remullada, el julivert i el pa fregits, amb una mica de pebre vermell picant, vinagre i oli.

Esqueixem el bacallà i el barregem amb les mongetes. Ho amanim amb una cullerada de romesco. Amanim l’escarola amb una cullerada de romesco rebaixada amb oli.
Ho servim tot junt.

FONS DE NEVERA:
– Romesco

FET AL MOMENT:
– Amanir l’escarola
– Esqueixar el bacallà
IMG_9274


 

Algunes fotografies més del taller:

IMG_2815

IMG_2837

IMG_2819

IMG_2843

 

Una coca de poma i paté i un bacallà amb samfaina

dimecres, 6/04/2016

Com ja sabeu, els tallers i les activitats mai no paren al Semproniana. Les classes de cuina amb vermut del diumenge, els entrenaments alimentaris per empreses o les xerrades sensorials, per descobrir més sobre els nostres sentits de manera experimental.

Cada divendres, de 17:30 h a 19 h, fem el taller de cuina per adolescents, on cuinem 3 plats de cuina bàsica per aprendre les tècniques essencials amb el toc personal de cadascú (mireu lo bé que ens ho passem aquí). Les receptes del mes de març són:

COCA DE PATÉ I POMA CARAMEL·LIZADA


500 g de farina
250 ml d’aigua
50 ml d’oli d’oliva
25 g de llevat fresc
Una cullereta de sal

200 g de paté de porc o d’ànec
2 tomàquets madurs
2 pomes
20 g de sucre
30 g de mantega
Oli d’oliva
Sal


Fem la massa. Barregem la farina amb la sal i dissolem el llevat amb l’aigua. Aboquem l’aigua i el llevat sobre la farina, seguidament l’oli. Barregem amb les mans fins que aconseguim una massa fina i que no ens taqui les mans.
L’estirem ben fina i en fem coques, si podem, rectangulars.
Ratllem els tomàquets i els amanim amb oli i sal.
Estirem bé la massa de pasta de full i la punxem amb una forquilla perquè no pugi durant la cocció. La tallem a rectangles. La pintem amb el tomàquet ratllat. Coem 20 minuts a 180 °C. Reservem.
Pelem les pomes i les tallem a dauets. Les coem a foc mitjà, amb la mantega i el sucre,
durant ben bé deu minuts.
Ben calentes, les disposem sobre la coca i acabem intercalant uns dauets o culleretes de paté.

Coca


BACALLÀ AMB SAMFAINA


4 filets de bacallà al punt de sal
4 tomàquets
1 ceba
2 grans d’all
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 carbassó
1 albergínia
Oli d’oliva
Sal


Rentem bé tota la verdura. Tallem el carbassó a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a làmines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergínia pelada.
Ratllem els tomàquets.
Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts més. I ara l’albergínia i el carbassó. Remenem i hi afegim el tomàquet ratllat. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mínim, ho tapem i fem coure vint minuts. Anem vigilant que no es quedi sense líquid.
Assequem bé el bacallà amb un drap, l’arrebossem amb farina i el fregim en oli d’oliva.
L’afegim a la samfaina i fem coure el conjunt, un xup-xup.

bacallà


COCA DE CARBASSA


300 g de carbassa sense pell ni llavors
300 g de sucre
300 g de farina
100 g de mantega
4 ous
2 culleretes de cafè de llevat químic (uns 10 grams)
1 culleradeta de canyella en pols


Fonem la mantega i reservem.
Ratllem la carbassa. En un bol, posem els quatre ous i el sucre i batem amb força fins a blanquejar. Afegim la mantega a poc a poc, que vagi integrant. Finalment, la farina, la canyella i la carbassa.
Posem en un motlle rodó, engreixat i enfarinat, i coem durant uns 40 minuts, a 180 °C


Presentació del LLIBRE D’APARELLAR MENJAR

dimecres, 30/03/2016

Jo sempre havia classificat les persones com enraonades o inconscients. És a dir, hi ha aquelles persones que abans de fer un pas valoren tots els pros i contres; i aquells altres tipus de persona que de cop ja hi són.

Mai m’havia topat amb un enraonat inconscient. Això pensava quan el meu cosí, en Paco Solé Parellada em va trucar per explicar-me que volia fer una col·lecció dels receptaris més significatius de la història de la cuina catalana, la Col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana. Reeditant-los i, fins i tot, editant-ne algun d’inèdit. La veritat és que em va deixar sense paraules, tan enraonat com jo em pensava que era i descobria que tenia una part important d’inconscient. I vet-ho aquí que em vaig trobar al primer enraonat inconscient de la història.

Fa uns dies vam presentar, a les 7Portes el segon volum d’aquesta magna col·lecció. Aquest segon volum és una troballa, perquè mai no ha estat editat. És, per tant, un receptari inèdit. I en aquest punt me’n vaig adonar que d’inconsciència n’hi havia poca, més aviat hi ha molta consciència i, sobretot, molta CIÈNCIA. Perquè en Paco i el comitè científic que l’acompanya en aquesta aventura: Antoni Riera Melis, Jesús Contreras, Joan Santanach i Toni Massanés, amb el suport de Carles Duarte, suen ciència a cada pas.

Vaig tenir l’honor de dir unes paraules en la presentació del LLIBRE D’APARELLAR MENJAR. I com que em vaig entrebancar una mica, perquè em sentia aclaparada envoltada de tanta sapiència, adjunto en aquest post algunes de les idees que volia explicar.

Les receptes que al llibre d’Aparellar s’han recopilat semblen impossibles per als cuiners contemporanis, però el xef de les 7Portes en va interpretar quatre magistralment, que el centenar de convidats van tastar i escurar.

I aquestes són les paraules que vaig voler dir:

És interessant veure com es crea una tendència, una moda culinària, una cultura alimentària, una manera de menjar.

Mengem d’una determinada manera, adquirida com un hàbit i a la que no hi donem cap mena d’importància, integrada com està a les nostres vides. Però ha sorgit un dia i és interessant prestar-hi atenció, parar-nos-hi a pensar, dins la voràgine de la quotidianitat. Els antropòlegs ho estudien, i és una mica pretensiós que jo, des de la meva ignorància en parli. Però no és estrany que m’ho pregunti, des del pragmatisme, des de l’empirisme, des del mirar i veure cada dia.

Qui dicta la manera de menjar? Qui crea les tendències? Parlo d’aquest tema perquè al meu cosí li preocupa. I a mi també, carai! Nosaltres hem de fer una carta, hem de dissenyar una carta. I és clar, podríem fer la carta que volem fer però tenim unes limitacions, tenim uns esclavatges, perquè hem de fer una carta que la gent vulgui comprar, entenedora i alhora identitària, una carta que ens identifiqui, a la casa, per una banda, i al país per una altra. Hem de fer una carta que es pugui interpretar, que les línies, els plats, es dibuixin al cervell de les persones.

Ens sembla molt fàcil quan anem de clients, i quan som hereus d’un establiment. Però algú ha decidit abans que allò és el que cuinaríem.

És la línia editorial de la casa, però amb la dificultat que ens hem d’explicar amb menys caràcters que un tuit. Nosaltres, els restauradors, som els precursors de twitter, hem de fer somniar amb una línia.

El nostre avi va fer una carta diferent de les que se servien als restaurants de l’època. Era una carta agosarada, en el sentit que va posar amb tovalles el catàleg de les fondes. I el que es feia a les fondes era el recull de plats de festa major de les cases. L’avi va escoltar a les mestresses i ho va fer cuinar com a les grans cases, com als grans restaurants. L’avi feia entrar bon producte a les cuines, el cuinava amb ofici i el servia com a casa. Va fer antropologia. Va buscar a les llibretes de les cuines, aquelles llibretes plenes de llànties sense mesures, ni temps de coccions ni temperatures. Només amb el llistat d’ingredients i l’ordre d’aparició dels ingredients a la cassola. Amb això n’hi havia prou per entendre com anava la recepta.

Els receptaris que han transcendit, però, són els receptaris de les grans cuines: reials, cortesanes, nobles o burgeses, segons l’època. Receptaris que redactaven grans xefs perquè volien que la recepta se seguís exactament. Aquests han transcendit, perquè s’han anat editant, però ningú no s’esperava un document inèdit com el que presentem avui. Això ha estat una gran sorpresa.

Ara, a les cases es cuina poc i és el restaurant que transmet, amb les seves cartes, quins són els costums culinaris del país. La moda culinària es crea a les cuines professionals, tenim una gran responsabilitat. Per això, si volem ser agosarats, si volem ser innovadors, si volem continuar sentint-nos arrelats a una cultura, tot i que podem accedir a la manera de cuinar i menjar de tot el món. Si volem continuar sentint-nos a casa nostra i alhora no volem quedar-nos endarrerits, hem de buscar i reinterpretar les receptes de llibres tan originals com és el LLIBRE D’APARELLAR MENJAR.

Felicitats als valents editors, felicitats als enraonats científics! I deixeu-me dir que la inconsciència és nostra, dels que crèiem que en trauríem petites idees d’aquests grans llibres.

LA FESTA DEL DAVANTAL 2016

dimarts, 15/03/2016

Escric aquest post amb son, alegria i enyorança. La son i l’alegria s’entenen: ahir vam fer la Festa del Davantal i, és clar, vam anar a dormir molt tard. Tard, sí, però amb molta alegria i una gran felicitat: va ser un gran èxit i vam gaudir com si ens hi anés la vida.

I ara que dic aquestes paraules tan suades: com si ens hi anés la vida, s’escau explicar perquè dic que tinc enyorança. L’enyorança va en dues direccions. Per una banda, enyoro la Festa del Davantal, fins l’any que ve no tornarà i tot un any sense viure la catarsi d’anit, em fa sentir enyorança. Però l’enyorança veritable, la de debò, la que sento profundament amb l’afegit d’una tristor immensa, és l’enyorança de no tenir entre nosaltres, amb una copeta de vi i aquell somriure sincer, a la nostra estimada Muriel Casals.

La Muriel no havia faltat a cap de les edicions de la Festa del Davantal i, enguany, ha estat la setena! I el fet que faci tot just un mes que hagi marxat encara fa que la seva absència sigui més dolorosa. Per això avui l’enyoro, i més ara que doblego els davantals per guardar-los a l’armari fins l’any que ve. M’he assegut a l’ordinador per escriure aquest post després de guardar el davantal brodat pels nois i les noies d’ASPASIM, el taller ocupacional de persones amb discapacitats psíquiques que cusen com els àngels. Al davantal hi posava “Muriel, t’estimem”. Així va estar present durant tota la festa que, enguany, hem dedicat als formatges.

Vam tenir cabres, de broma, això sí, que vam aprendre a munyir.

Vam tenir a la Mercè Lagrava, la formatgera de més prestigi del Pirineu, que ens va ensenyar a fer un formatge.

I vam tenir a tot aquest reguitzell de dones, que van cuinar un primer plat de coca d’albergínia amb formatge de cabra i un pastís senzill de formatge.

Abigail Sisquella
Ada Castells
Agnès Busquets
Anna Arqué
Anna Aurich
Anna Bertran
Anna Manso
Anna Sahun
Anna Tarrés
Anna Ribalta
Ariadna Oltra
Begoña Garcia
Carlota Basil
Carme Canet
Carme Lluveras
Carmina Ganyet
Carol López
Cristina Badia
Cristina Brondo
Helena Rakosnik
Elisenda Roca
Eva Moreno
Francina Vila
Gemma Recoder
Gemma Salvador
Itziar Castro
Laura Duran
Magda Oranich
Mai Balaguer
Mar Galtés
Maria Espada
Maria José Álvarez
Maria Rovira
Marta Rovira
Mireia Portas
Mónica Artigas
Montse Llussà
Natza Farré
Núria Díaz
Núria Ribó
Pepa Plana
Silvia Soler
Sol Picó
Tere Alsina

Estic cansada, avui, sí, però molt feliç.

Preparant i organitzant el sopar.

Les cabres que ens van visitar, i que vam aprendre a munyir.

Donant el tret de sortida de la festa.

Vam descobrir tot el procés de la creació del formatge…

… que comença aprenent a munyir!

IMG_5524

La Mercè Lagrava ens va ensenyar com fer formatge.

I després vam poder practicar les nostres habilitats,

i aprendre tots els trucs!

El deliciós tast de formatges de diferents tipus que vam compartir.

Per fer totes les activitats, vam fer diferents grups.

IMG-20160316-WA0006

IMG-20160316-WA0008

El davantal creat en record a la Muriel.

Un dels grups, preparant el primer plat: coca d’albergínia amb formatge de cabra.

IMG_5521

Preparant el pastís de formatge!

Foto de grup. Moltes gràcies a totes!

 

Taller de cuina per adolescents

dilluns, 7/03/2016

Cada divendres, de 17:30 h a 19 h, fem el taller de cuina d’adolescents al Semproniana, on elaborem receptes fàcils i divertides amb el toc personal de cadascú. Aquesta setmana hem preparat aquestes tres receptes:

 

ALBERGÍNIA FARCIDA DE BOLETS


 

Dues albergínies

200 g de xampinyons

1 cuixa de confit d’ànec

1 ceba grossa

Formatge ratllat


Tallem les albergínies per la meitat longitudinalment i les marquem amb un ganivet petit, a rombes.

Les escalivem al forn uns vint minuts, les deixem refredar i les buidem.

Piquem la ceba i la sofregim lentament amb un raig d’oli. Afegim els xampinyons talladets, apugem una mica el foc i fem que perdin l’aigua.

Desossem el confit d’ànec i el barregem amb la ceba i els xampinyons.

Ara hi posem la carn de l’albergínia. Ho barregem tot i farcim la pell de les albergínies. Cobrim amb el formatge ratllat i gratinem.



 

 

TRUITA DE CARBASSÓ I PATATA


 

8 ous

2 carbassons

2 patates

1 ceba gran

Oli i sal


Pelem les patates i les esqueixem. Les coem cobertes d’oli, lentament, uns vint minuts. Reservem les patates. Guardem una gran part de l’oli.

Batem els ous amb una mica de sal. Posem les patates a macerar amb els ous.

Piquem la ceba i la sofregim lentament amb una mica d’oli de les patates.

Afegim el carbassó tallat a dauets.

Quan tot sigui cuit, afegim el carbassó i la ceba als ous batuts amb patates.

Formem la truita.



 

 

FONDANT DE XOCOLATA


 Per a la massa de xocolata

290 gr de farina

150 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Pel farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata líquida

1 rajolí de llet

1 ou

1 taronja

30 gr. de sucre


Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 180ºC, durant deu minuts.

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a làmines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les làmines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Wok de verdures i calamars

dilluns, 29/02/2016

Fer una recepta bona, fàcil i bonica no és ni fàcil ni difícil, és trobar-la. Aquesta recepta que us presento avui ho té tot. L’únic “però” que hi veu la meva amiga Mercè, és que s’ha d’anar a comprar. Això sí que no us ens ho estalviarem, perquè aquesta recepta requereix producte fresc: bones verdures i uns bons calamars, que amb un cop de wok ens facin quedar bé.

El truc és tallar els calamars ben fins i que els calamars siguin frescos i tendres, perquè només els donarem un toc de paella. Però si no trobeu uns calamars massa tendres, tampoc no serà un problema insalvable. El que farem serà tallar-los finets, com deia, i coure’ls ben poquet. El problema del calamars i de la sèpia és la cocció entremig. És a dir, si el coem poc, queden més o menys bé (està clar que com més bons, millor queden. Obvi) i si els coem molta estona, també s’entendreixen. El problema és quan els posem a la paella i els coem deu minuts, llavors són gomosos i/o durs.


Per a quatre persones

400 g de calamars frescos i nets

200 g de bròquil

200 g de col

2 pastanagues

100 g de mongeta tendra

Una ceba tendra

150 g xampinyons

100 g de brots de soja

200 g de blat de moro cuit

2 grans d’all

Un bon raig de salsa de soja

Sèsam torrat


Rentem i tallem els calamars a tires o a rodelles. Tallar la col a làmines. Escapçar el bròquil. Tallar la mongeta tendra a juliana. Tallar la ceba tendra. Pelar i tallar la pastanaga

Rentar i filetejar els xampinyons. Picar els grans d’all.

En un wok o paella gran, amb un bon raig d’oli, posem la ceba tendra i els alls. Sacsegem. Afegim la pastanaga, el bròquil a petits brots i la mongeta tendra. Sacsegem uns minuts, a foc mitjà. Afegim la col i continuem sacsejant. Un parell de minuts més i hi posem els xampinyons i els calamars. Quan hagin perdut tota l’aigua, de manera que faci pinta d’estar sec hi posem la salsa de soja, els brots de soja i el blat de moro cuit. Quan tot estigui amalgamat, ho acabem amb el sèsam i servim.

MURIEL.

dilluns, 15/02/2016

No era el teu moment de marxar perquè ara era el teu gran moment.

S’han dit tantes coses aquests dies, tants homenatges, tots tan bonics que les paraules que jo escric no destacaran i poden semblar sobreres. Però no pretenc escriure paraules originals ni millors que les que han omplert televisions, ràdios, diaris i xarxes socials. Amb aquest escrit vull recollir una colla de fotografies de les nostres trobades i, sobretot, pretenc alleugerir aquesta pena immensa que m’ha envaït des que divendres van començar a córrer missatges de mòbil dient que havies recaigut i que no pintava bé. El desenllaç semblava tràgic, i així ho ha estat, per a mi, ho ha estat.

Muriel, t’has fet estimar tant, ens has ensenyat tant, ens has mostrat tanta generositat, ens has transmès tants valors, que mai no t’ho podrem agrair prou.

Et vaig conèixer quan venies a dinar amb en Josep Mª Baget. Ell demanava peix sense espines i tu, no ho sé. Mai no he sabut què t’agradava, especialment, o què no t’agradava gens. Perquè sempre, sempre, t’has adaptat al que hi havia, sense queixar-te, ni voler ser especial.

A les trobades de les Noies Baget, mai no hi faltaves, i no has fallat mai a l’anual Festa del Davantal. Com ho feies per ser a tot arreu, i sempre a punt? Com ho feies, Muriel? Com estaves de tan bon humor sempre? Com ho feies per fer feliç a tothom?

La teva bonhomia ha fet que aquest país comprengui que som gent que podem fer coses, podem fer-ho tot, sense retrets, crits ni cops. Ho podem aconseguir amb somriures.

Has marxat, molt més d’hora del que et tocava, i sobretot, molt més d’hora del que el país necessitava. Et necessitàvem, Muriel i, ara, t’enyorarem. Et necessitàvem, però ens has deixat un llegat: el teu model, el teu exemple, la teva força, la teva generositat, el teu afecte, la teva equanimitat, la teva saviesa.

Muriel, t’estimem.

 

nt

 

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

dilluns, 8/02/2016

Així va anar la 1ª edició del  #gastrorecup, un sopar gastronòmic elaborat amb productes descartats pel circuït comercial amb la finalitat de difondre la importància  de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experiència (que em consta que són molts en vista de l’èxit de la convocatòria!) teniu una nova cita el pròxim dimarts 16 de febrer.  

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

tàrtar de salmó amb mató #gastrorecup 17-0-15

 

Decàleg #gastrorecup o el perquè de tot plegat

  • Perquè encara avui, i malgrat la creixent conscienciació, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tabús i volem contribuir a la seva desaparició.
  • Perquè creiem que la millor manera de demostrar el compromís amb la lluita contra el malbaratament alimentari,  una problemàtica amb devastadores conseqüències socioeconòmiques  i mediambientals,  és l’acció.
  • Perquè, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes  per tal de ser més eficaços alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la importància de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • Perquè donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat òptim pel consum i convertint-los en un àpat gastronòmic de qualitat,   aconseguim assenyalar tot allò que envolta la producció, la manipulació i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • Perquè el producte alimentari  no és només allò que posem a la nevera o al rebost, sinó que porta una motxilla invisible que té a veure amb els recursos utilitzats  per a produir-lo (aigua, adobs, maquinària…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la consegüent contaminació que se’n pot derivar) i quan el llencen esdevé un residu que cal gestionar.
  • Perquè els aliments forment part  de la cultura i de la identitat dels pobles i, a més a més, en moments de crisi com l’actual, també tenen un valor social important.
  • Perquè l’alimentació constitueix  una de les principals despeses econòmiques de les famílies i té una importància cabdal en l’economia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una pèrdua econòmica insostenible.
  • Perquè els requisits estètics imposats per les cadenes de distribució provoquen que una bona part dels aliments produïts al camp es descartin sense arribar als circuïts de comercialització.
  • Perquè és evident que el nostre model d’alimentació i consum és responsable de llençar una quantitat considerable de menjar.
  • Perquè la manca de planificació, la compra en excés, el menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé…  són pràctiques  que contribueixen a l’augment del malbaratament i que es poden combatre amb informació i conscienciació.

 

Estem molt contents del ressò que va tenir aquesta iniciativa i per això us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla de BTV, conduit per Daniel Diumenjó, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusió de la iniciativa ‪#‎gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secció El Calidoscopi  de “El matí de Catalunya Ràdio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I també vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!

CARN per CARNaval

dilluns, 1/02/2016

Les tradicions són recurrents: després d’estiu ve Tots Sants, més enllà, Nadal i, ara, Carnaval. Pot semblar tòpic, típic i enutjós, però si no tinguéssim les tradicions….com de desorientats ens sentiríem! Per això, ja està bé que fem coses diferents, sorprenents i fora de programa, però encabides entre fites reconegudes, límits entenedors i punts de suport. Això són les tradicions: allò que ens reconforta perquè sabem on som i què toca.

Doncs toca parlar de Carnaval, la disbauxa de la carn. No hi ha res que em faci sentir més carnívora que deixar-me anar i endinsar-me en el meu gran plaer secret: els menuts. La voluptuositat de les tripes, la untuositat del fetge i la textura llefiscosa i deliciosa dels peus de porc.

Per això, la recepta triada per encarar les festes carnavalesques és aquesta sensacional terrina de menuts.


TERRINA DE PORC AMB SALSA AGREDOLÇA

Per la terrina de porc

1 careta de porc

2 peus de porc

500 gr. de cap de llom

1 botifarra blanca

1 ceba

1 porro

200 g de castanyes

1 ramet ben lligat d’api, julivert, farigola, llorer, orenga i marduix

200 g de mantellina

Per a la salsa agredolça

100 gr. de sucre

100 ml de vinagre de Xerès

200 ml de brou de la cocció

Per al puré de patata amb romaní

4 patates

50 gr. de romaní

30 gr. de mantega

200 ml de llet

Sal

Pebre


 

Tallem la careta, els peus i el llom a trossos grossos i ho bullim amb la verdura, durant dues hores, de la següent manera:

Peus primer, al cap de mitja hora la careta i al cap de tres quarts d’hora el cap de llom, que ho farem bullir tres quarts d’hora més. Podem comprar els peus i la careta ja bullides i rostir el cap de llom al forn o fer servir retalls de llom que tinguem per la cuina.

Mentrestant, folrem una terrina amb film de cuina. Quan la carn estigui tova, l’escorrem bé i la col·loquem en la terrina, alternant-la amb la botifarra i les castanyes. Hi posem un pes a sobre per tal que es premsi, i ho deixem a la nevera.

Per la salsa, preparem un caramel amb el vinagre i el sucre i hi afegim el brou de la cocció de la carn.

Mentre fem totes les preparacions, haurem deixat la mantellina submergida en aigua gelada durant una hora. L’escorrem i l’assequem.

Per fer el puré, bullim les patates durant mitja hora i les escorrem. Escaldem el romaní a la llet i l’escorrem. Seguidament, triturem les patates, emulsionant amb la llet i la mantega. Salpebrem.

Quan vulguem servir el plat, tallem la terrina a daus i l’emboliquem amb la mantellina ben neta. L’escalfem al forn, posant-la a la funció de gratinat perquè la mantellina quedi ben torrada. En la base del plat posem una bona cullerada del puré de patata, a sobre els daus de la terrina i acabem amb unes línies de salsa agredolça.