Arxiu de la categoria ‘ada parellada’

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

dilluns, 8/02/2016

AixĂ­ va anar la 1ÂŞ ediciĂł del  #gastrorecup, un sopar gastronòmic elaborat amb productes descartats pel circuĂŻt comercial amb la finalitat de difondre la importĂ ncia  de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experiència (que em consta que sĂłn molts en vista de l’èxit de la convocatòria!) teniu una nova cita el pròxim dimarts 16 de febrer.  

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

tĂ rtar de salmĂł amb matĂł #gastrorecup 17-0-15

 

Decàleg #gastrorecup o el perquè de tot plegat

  • Perquè encara avui, i malgrat la creixent conscienciaciĂł, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tabĂşs i volem contribuir a la seva desapariciĂł.
  • Perquè creiem que la millor manera de demostrar el compromĂ­s amb la lluita contra el malbaratament alimentari,  una problemĂ tica amb devastadores conseqüències socioeconòmiques  i mediambientals,  és l’acciĂł.
  • Perquè, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes  per tal de ser mĂ©s eficaços alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la importĂ ncia de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • Perquè donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat òptim pel consum i convertint-los en un Ă pat gastronòmic de qualitat,   aconseguim assenyalar tot allò que envolta la producciĂł, la manipulaciĂł i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • Perquè el producte alimentari  no Ă©s nomĂ©s allò que posem a la nevera o al rebost, sinĂł que porta una motxilla invisible que tĂ© a veure amb els recursos utilitzats  per a produir-lo (aigua, adobs, maquinĂ ria…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la consegĂĽent contaminaciĂł que se’n pot derivar) i quan el llencen esdevĂ© un residu que cal gestionar.
  • Perquè els aliments forment part  de la cultura i de la identitat dels pobles i, a mĂ©s a mĂ©s, en moments de crisi com l’actual, tambĂ© tenen un valor social important.
  • Perquè l’alimentaciĂł constitueix  una de les principals despeses econòmiques de les famĂ­lies i tĂ© una importĂ ncia cabdal en l’economia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una pèrdua econòmica insostenible.
  • Perquè els requisits estètics imposats per les cadenes de distribuciĂł provoquen que una bona part dels aliments produĂŻts al camp es descartin sense arribar als circuĂŻts de comercialitzaciĂł.
  • Perquè Ă©s evident que el nostre model d’alimentaciĂł i consum Ă©s responsable de llençar una quantitat considerable de menjar.
  • Perquè la manca de planificaciĂł, la compra en excĂ©s, el menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé…  sĂłn prĂ ctiques  que contribueixen a l’augment del malbaratament i que es poden combatre amb informaciĂł i conscienciaciĂł.

 

Estem molt contents del ressò que va tenir aquesta iniciativa i per això us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla de BTV, conduit per Daniel Diumenjó, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusió de la iniciativa ‪#‎gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secciĂł El Calidoscopi  de “El matĂ­ de Catalunya RĂ dio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I també vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!

CARN per CARNaval

dilluns, 1/02/2016

Les tradicions sĂłn recurrents: desprĂ©s d’estiu ve Tots Sants, mĂ©s enllĂ , Nadal i, ara, Carnaval. Pot semblar tòpic, tĂ­pic i enutjĂłs, però si no tinguĂ©ssim les tradicions….com de desorientats ens sentirĂ­em! Per això, ja estĂ  bĂ© que fem coses diferents, sorprenents i fora de programa, però encabides entre fites reconegudes, lĂ­mits entenedors i punts de suport. Això sĂłn les tradicions: allò que ens reconforta perquè sabem on som i què toca.

Doncs toca parlar de Carnaval, la disbauxa de la carn. No hi ha res que em faci sentir més carnívora que deixar-me anar i endinsar-me en el meu gran plaer secret: els menuts. La voluptuositat de les tripes, la untuositat del fetge i la textura llefiscosa i deliciosa dels peus de porc.

Per això, la recepta triada per encarar les festes carnavalesques és aquesta sensacional terrina de menuts.


TERRINA DE PORC AMB SALSA AGREDOLÇA

Per la terrina de porc

1 careta de porc

2 peus de porc

500 gr. de cap de llom

1 botifarra blanca

1 ceba

1 porro

200 g de castanyes

1 ramet ben lligat d’api, julivert, farigola, llorer, orenga i marduix

200 g de mantellina

Per a la salsa agredolça

100 gr. de sucre

100 ml de vinagre de Xerès

200 ml de brou de la cocciĂł

Per al puré de patata amb romaní

4 patates

50 gr. de romanĂ­

30 gr. de mantega

200 ml de llet

Sal

Pebre


 

Tallem la careta, els peus i el llom a trossos grossos i ho bullim amb la verdura, durant dues hores, de la segĂĽent manera:

Peus primer, al cap de mitja hora la careta i al cap de tres quarts d’hora el cap de llom, que ho farem bullir tres quarts d’hora més. Podem comprar els peus i la careta ja bullides i rostir el cap de llom al forn o fer servir retalls de llom que tinguem per la cuina.

Mentrestant, folrem una terrina amb film de cuina. Quan la carn estigui tova, l’escorrem bé i la col·loquem en la terrina, alternant-la amb la botifarra i les castanyes. Hi posem un pes a sobre per tal que es premsi, i ho deixem a la nevera.

Per la salsa, preparem un caramel amb el vinagre i el sucre i hi afegim el brou de la cocciĂł de la carn.

Mentre fem totes les preparacions, haurem deixat la mantellina submergida en aigua gelada durant una hora. L’escorrem i l’assequem.

Per fer el puré, bullim les patates durant mitja hora i les escorrem. Escaldem el romaní a la llet i l’escorrem. Seguidament, triturem les patates, emulsionant amb la llet i la mantega. Salpebrem.

Quan vulguem servir el plat, tallem la terrina a daus i l’emboliquem amb la mantellina ben neta. L’escalfem al forn, posant-la a la funció de gratinat perquè la mantellina quedi ben torrada. En la base del plat posem una bona cullerada del puré de patata, a sobre els daus de la terrina i acabem amb unes línies de salsa agredolça.

 

Posem-li PEBROTS al cĂ ncer

divendres, 29/01/2016

Aquest cap de setmana a tots els supermercats de la cadena CONDIS hi trobareu unes bosses que contenen 2 pebrots: un de verd i un de vermell.

COMPREU-LOS. I ho dic en majúscules i amb un to de veu alt. És un imperatiu. Els diners recaptats per cada bossa de pebrots anirà íntegrament a la FECEC, la Federació Catalana d’Entitats contra el càncer. Aquests diners obtinguts de la venda dels pebrots seran per la investigació de la lluita contra una malaltia que se’ns endú a parents, amics i saludats, sempre massa d’hora.

Per això, aquest cap de setmana, si us plau o sense si us plau, compreu un parell de pebrots i posem-li pebrots al càncer.

I quan els tingueu a casa, els cuineu d’aquesta manera que us proposo.

La foto que acompanya aquest post és de la presentació de la campanya, en la que hi vam intervenir l’Elisenda Camps, la Xantal Llavina i tres membres de Blaumut.

Salut!

BACALLĂ€ FRESC AMB COLORS

400 g de morro de bacallĂ 

2 pebrots verds

3 patates violeta

3 grans d’all

20 g de pinyons

Oli d’oliva

Uns brots vegetals

50 g d’olives negres

 

Comencem coent el bacallà al microones. El ruixem amb una mica d’oli i el coem uns tres minuts, amb la pell amunt.

Escalivem el pebrot i el triturem amb una mica de brou i oli, per fer-ne una salsa, que reservarem.

Bullim les patates violeta, sense pelar, uns quinze minuts, depenent de la mida de cada patata. Les retirem i les refresquem immediatament amb aigua i gel. Les pelem i les tallem a dauets. Reservem.

Tallem els pebrots verds a dauets i torrem els pinyons.

 

Muntem el plat: a la base posem les làmines de bacallà, a sobre uns daus de pebrot verd, uns pinyons torrats, uns puntets d’olivada i unes culleradetes de pebrot vermell. Acabem amb uns brots d’enciam.

 

 

PastĂ­s de patata Dauphinoise

dilluns, 25/01/2016

Aquest pastís de patata m’ha encantat tota la vida. És un plat tan senzill, tant, que hi ha molts cuiners que no el serviran mai com a plat principal, només com acompanyament, però a casa nostra és tot un plat i el fem tot sovint.

Es tracta simplement de tallar patates tan fines com es pugui, arrenglerar-les en una safata, cobrir-les amb una barreja d’ous i nata i coure tapat al forn, a mitja temperatura, durant ben bé una hora.

Podem afegir-hi de tot: des de fetge d’ànec, bacon, ceba, formatge, fruita seca, tomàquets secs, pernil o qualsevol element saborós que tinguem a casa.

Pels dies freds i les butxaques magres de gener, és ideal.

PastĂ­s de patata Dauphinoise

4 patates

300 ml de nata lĂ­quida

100 ml de llet

2 ous

Sal i pebre

Nou moscada

Pelem les patates i les tallem tan fines com puguem. És ideal fer-ho amb una mandolina. En una terrina de pírex, un motlle de silicona o una safata de forn antiadherent ample i de parets baixes, anem arrenglerant capes de patata fins a acabar. Batem els ous amb la nata, sal, pebre i una mica de nou moscada i ho incorporem.

Tapem amb paper d’alumini i coem al forn, a 180 ºC, durant una hora.

2014-12-26 13 20 19-1

TALLER DE CUINA PER ADOLESCENTS. Flamiche de porros, tomĂ quets farcits i ensaladilla russa

divendres, 22/01/2016

Cada divendres a la tarda fem un taller de cuina amb adolescents. Sempre em fan acabar el taller amb els pèls de punta i l’espai sembla un Cafarnaüm, però l’endemà ni me’n recordo, més aviat m’enyoro i tinc ganes que torni a arribar divendres a dos quarts de sis.

Aquests dies hem estat cuinant aquestes tres receptes que encapçalen el post.


FLAMICHE

3 porros

Una ceba

30 g de mantega

100 g de formatge emmental

1 rovell

1 ou

Sal i pebre

Per la massa brisa

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

Per la beixamel:

500 ml de llet

50 g de farina

50 g de mantega


 

Fem la beixamel. Torrem la farina amb la mantega, hi aboquem la llet calenta i fem coure fins que agafa cos. Salpebrem i hi afegim nou moscada.

Fem la massa brisa. Arenem la mantega i la farina, afegim l’ou batut i pastem fins aconseguir una massa llisa. Estirem i col·loquem sobre un motlle engreixat i enfarinat. Punxem amb una forquilla perquè no s’apugi.

Coem al forn, en blanc, uns 10-15 minuts, a 180ÂşC.

Ofeguem els porros i la ceba picada en mantega. Salpebrem. Coem tapat fins que quedin ben poxats. Afegim la beixamel, el rovell d’ou i la meitat del formatge.

Omplim el motlle amb el farcit. Afegim la resta de formatge i enfornem a 180ºC uns 25 minuts. Amb el que queda de massa en fem tires de 5 mm d’ample per decorar el pastís, les pintem amb ou batut i les posem a mitja cocció perquè no quedin massa torrades.

 


TOMĂ€QUETS FARCITS

12 tomĂ quets pera

150 g d’arròs basmati

100 g de formatge fresc

200 g de pèsols

Una pastanaga

AlfĂ brega

Oli d’oliva i sal


 

Fem una creu als tomĂ quets i els escaldem, 30 segons. Els refresquem i els pelem.

Bullim l’arròs basmati. Un cop fet, el refresquem i aprofitem l’aigua calenta per bullir la pastanaga pelada i tallada a dauets. També bullim els pèsols. Barregem l’arròs amb les verdures i el formatge esmicolat. Farcim els tomàquets.

Mentrestant fem un pesto: triturem l’alfàbrega amb els pinyons i l’oli.

A la base del plat hi posem el pesto i coronem amb els tomĂ quets.

 


ENSALADILLA RUSSA

2/3 patates

4 pastanagues

2 ous

20 olives farcides

100 g de pèsols

2 llaunes de tonyina en oli

Per la maionesa:

1 ou

150 ml d’oli d’oliva

Unes gotes de suc de llimona

Sal


 

Fem la maionesa. Simplement posem tots els ingredients en un vas de batedora i batem, sense moure el braç fins que agafi la textura.

Reservem.

Coem les patates amb pell. Pelem les pastanagues i les afegim. Deixem coure uns 25 minuts, depenent de la grandària de les patates. Ara afegim els ous i fem coure 10 minuts més. Escorrem l’aigua i deixem refredar. Reservem les pastanagues i pelem les patates i els ous. Piquem les patates i les pastenagues a dauets, els ous a vuitens i les olives a rodelles.

Posem la patata i les pastanagues en un  bol gran, afegim els pèsols. Afegim tonyina a la maionesa i la triturem per amanir les verdures. Acabem amb els ous durs i les olives.

 

 

 

CUINA DE 12. Bacallà i arròs verd

dimarts, 19/01/2016

Els diumenges a les 12, a Semproniana fem Cuina de 12, una classe de cuina gratuĂŻta per als nostres clients de diumenge.

Com que sempre vaig de bòlit i gairebé mai tinc temps d’imprimir les receptes que cuino durant la classe, el blog és un magnífic espai per explicar-les i penjar-les. Aquest diumenge hem preparat un bacallà molt fresc i unes gambes verdes cruixents.

Doncs sense més històries, aquestes són les receptes:

GAMBES VERDES CRUIXENTS

12 Gambes llagostineres congelades

400 grams d’arròs verd

4 grans d’all

250 ml d’oli

1 ou

1 clara d’ou

Sal i pebre

Pelem les gambes, les salpebrem i les reservem.

Posem els caps i les pells a una olla amb l’oli i ho fregim, juntament amb els alls pelats i laminats, uns cinc minuts, a mitja temperatura.

Passem els caps i les pells per un colador xinès, prement per extreure’n el màxim de suc. Reservem i deixem refredar. Un cop fred, el posem en un vas de batedora, juntament amb l’ou, unes gotes de suc de llimona, sal i pebre. Batem fins aconseguir una maionesa, que tindrà un intensíssim sabor a gambes.

Suquem les gambes en clara d’ou batuda i arrebossem en l’arròs verd, que haurem matxucat una mica perquè s’adhereixi millor. Fregim en abundant oli d’oliva calent, un minutet perquè es cogui per dins. Servim acompanyat de la maionesa de gambes.

IMG_7806

BACALLĂ€ FRESC AMB COLORS

400 g de morro de bacallĂ 

Unes quantes pells de bacallĂ 

Oli d’oliva

Comencem confitant el bacallà. El posem en una cassoleta, cobert d’oli, amb la pell amunt. El coem tan a poc a poc com es pugui durant uns vuit minuts. El retirem i reservem. Ara, confitem les pells, cobertes del mateix oli de confitar el bacallà, amb els grans d’all filetejats, uns deu minuts. Retirem les pells i els alls i triturem fins que l’oli lligui. Reservem.

Bullim les patates violeta, sense pelar, uns quinze minuts, depenent de la mida de cada patata. Les retirem i les refresquem immediatament amb aigua i gel. Les pelem i les tallem a dauets. Reservem.

Pelem els tomĂ quets i els tallem a dauets. Guardem les llavors.

Torrem els pinyons.

Muntem el plat: a la base posem les làmines de bacallà, a sobre uns daus de tomàquet, uns daus de patata violeta, les llavors del tomàquet, uns pinyons torrats, uns puntets d’olivada i una culleradeta de pilpil (l’oli de coure les pells de bacallà emulsionat). Acabem amb uns brots d’enciam.

IMG_7808

PIZZBONA

dilluns, 11/01/2016

Gener, magre gener.

Això deien a casa, perquè el mes de gener és l’època magre de l’any. Els rebosts comencen a flaquejar, els excessos de les festes ens demanen una mica de calma alimentària i la butxaca està certament poc ufanosa. Sí, és cert que el gener és magre, però la magror no s’ha d’associar en cap cas ni a l’avorriment ni al poc sabor.

La proposta d’avui respon a totes les consignes del mes de gener: salut i preu, però sobretot, molt sabor. I per el mateix preu: fàcil, fàcil!

Pot ser un entrant, un plat únic o formar part d’un pica-pica informal.

PIZZBONA, la pizzeta saludable

(per a unes 30 pizzetes)

500 g de farina

250 ml d’aigua

50 ml d’oli

25 g de llevat de forner

Una culleradeta de sal

Pel farcit

(les verdures que tinguem per casa) o…

Salsa de tomĂ quet

Mig bròquil

Dues pastanagues

Dos carbassons

200 g de formatge brie

Orenga

Dissolem el llevat en l’aigua, l’aboquem sobre la farina, de cop, i barregem amb les mans. Quan la farina hagi absorbit tota l’aigua hi afegim la sal i l’oli i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i llisa. Deixem fermentar en un racó de la cuina, en un bol tapat amb plàstic film, mentre fem altres feines com, per exemple, escaldar les verdures.

Posem abundant aigua a bullir i quan trenqui el bull, hi aboquem el bròquil a bocins. El fem bullir dos minuts, el colem i el refresquem immediatament. Fem el mateix amb la pastanaga tallada a bastonets.

El carbassó tallat a bocins, no fa falta bullir-lo, però si l’heu tallat molt gruixut, l’escaldeu tan sols un minut.

Totes les verdures s’han de colar bé.

Estirem la massa amb un corrĂł entre dos papers de forn (per no haver d’afegir farina), i amb una anella metĂ l·lica, en fem formes rodones. Les punxem  amb una forquilla i enfornem a 200ÂşC durant uns deu minuts. Finalment, les untem amb salsa de tomĂ quet, hi posem les verdures per sobre i acabem amb una mica de formatge brie i tornem a enfornar, uns cinc minuts. Fora del forn, hi posem un polsim d’orenga.

2015-01-23 21.58.15

2015-01-23 21.57.59

El Tortell de Reis

divendres, 1/01/2016

El tortell de Reis és un brioix, ras i curt. Això vol dir que si aprenem a fer aquesta massa, tindrem solucionat la coca de Sant Joan i tota mena de coques, així com molts esmorzars de diumenge.

Però el tema que ens ocupa, avui, és el tortell de Reis. I el que volem fer avui és un tortell ràpid, que no precisi hores i hores de fermentació i que sigui bo, bo. La recepta base és la que estic fent servir des de fa anys, i ja l’he penjat al blog en altres ocasions. Perquè no l’hagueu de buscar, us la torno a facilitar.

500 g de farina de força

200 g de llet

100 g de sucre

1 ou

60 g de llevat premsat

120 g de mantega

10 g de sal

Barregem la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Barregem amb les mans durant 10 minuts, amb força. Incorporem la mantega freda, a daus. Continuem pastant fins obtenir una massa llisa. No ens desesperem si la massa s’enganxa molt a les mans, perquè després d’una bona estona de pastar, es va fent més dòcil. Aquesta, és la manera perquè ens quedi un tortell molt tendre i suau.

Deixem reposar uns 15 minuts.

Emboliquem la figura de Rei i la fava amb plĂ stic film.

Ara hem d’embolicar una tassa ampla o un motlle rodó amb paper de forn, i untar el paper de forn amb oli d’oliva.

Estirem la massa en una mena de rul·lo. Posem les figures i la fava en la part del rul·lo que nosaltres vulguem i emboliquem sobre sí mateixa, que quedi tot ben tancat. Sobre una safata de forn, protegida amb paper sulfuritzat, posem el rul·lo en forma de tortell, envoltant la tassa o motlle rodó protegit.

Deixem fermentar 1 hora, a 30ºC. És ideal fer fermentar tapat amb un drap, però hem de procurar que el drap no toqui la massa perquè s’hi enganxaria.

Acabada la fermentaciĂł, amb molta cura, pintem amb ou batut i acabarem el tortell amb pinyons crus (que haurem posat en remull durant una hora).

Finalment, el posem al forn i coem a 200ÂşC durant quinze minuts.

nBgjfUSlyxyIuKOuNk8PhcfLBi_hghZaGlO1Z2HYTC4

_PsYs6HDb_szriW-j-bwm9ri-M6FquSO0MEfaNqaGd4

o3SIOEYwYc2i3oljjPUnm-195TSoHZYl85DxvZ2s-Y0

La increïble història de les pells de patata

dilluns, 10/08/2015

 Com és possible que un parell de setmanes després ja se’m desdibuixi a la memòria la relació dels esdeveniments? Em passa ben sovint i ben sovint penso ho hauria d’haver escrit. Això em passa amb situacions recents, que acaben de succeir, que han passat no fa més d’un mes enrere. Ni me’n parlis, doncs, de tot allò que va passar quan els fills eren menuts i tenien aquelles ocurrències que ens feien gruar una bona temporada i que les explicàvem aquí i allà. Moltes les hem anat oblidant i quan veiem les fotografies dels nens de petits, ens punxa una nostàlgia i una pena immensa de no haver tingut la idea d’anotar aquelles proeses, acudits i petites anècdotes que haurien acompanyat, il·lustrat i posat banda sonora als somriures de les fotos.

Aquesta història tan rocambolesca que avui explico, de fet me l’explico a mi mateixa i la penjo al bloc per tenir-la ben arxivada. És ben curiós que sigui al no-res on trobem amb facilitat els documents. A cada canvi d’ordinador personal, tan definitiu com semblava, s’hi ha anat perdent un tros de vida. Per això ho penjo aquí, perquè és molt més sòlida aquesta caixa dels records íntims i personals, malgrat la pugui veure tothom.

Sóc conscient que no interessa a ningú i que és massa llarga, però de debò que ho faig per a mi, perquè vull recordar-ho i, perquè, haig de ser sincera, em moro de riure quan recordo l’enrenou.

Tot va començar quan des de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona em van demanar idees per fer alguna activitat a l’stand que Catalunya havia organitzat a l’Expo de MilĂ . Aquest any l’Expo ha estat dedicada a la Sobirania AlimentĂ ria i totes les mostres han anat en aquesta direcciĂł, com Ă©s natural. Catalunya no hi tenia pavellĂł, però sĂ­ la possibilitat de llogar un espai emblemĂ tic, a tocar al Duomo, al centre de la ciutat i allunyat del recinte de l’Expo, on durant 15 dies s’hi exhibia una exposiciĂł comissionada per Toni MassanĂ©s de la FundaciĂł Alicia. Doncs com deia, la Regidoria em va contactar per fer-ne alguna activitat complementĂ ria. Tenint en compte els objectius de la Regidoria, les propostes es van centrar en eixos com: la necessitat de preservar la transmissiĂł del patrimoni culinari com a garant de la nostra cultura; la recuperaciĂł de les bones prĂ ctiques domèstiques en relaciĂł al malbaratament alimentari; el valor i la importĂ ncia de la cuina quotidiana com a pilar de la prevenciĂł en salut,….

15_pavellĂł_milĂ 

Cada eix anava trufat de propostes, activitats i tallers, certament ambiciosos en quant a la realització. Finalment, tenint en compte les circumstàncies, vam optar per una acció més humil però vàlida: faríem un parell de tallers de cuina per a nens, per una banda, i una acció simbòlica per palesar la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari.

L’acciĂł simbòlica, instigada per la meva persona (ai las) era oferir als visitants o a qui es creguĂ©s oportĂş, unes pells de patata fregida, a l’estil de les xips, en una paperina on hi hauria escrit uns missatges colpidors sobre malbaratament alimentari.  A l’Ajuntament li va semblar una gran idea, i em va encarregar  que tirĂ©s endavant la proposta per al dia que l’alcalde Trias i el President Mas inauguressin la mostra: el 5 de juny, el que significa que faltava un mes per aquesta data. Fent cĂ lculs rĂ pids, necessitava fer unes 300 paperines….

I AQUÍ COMENÇA LA HISTÒRIA INCREÏBLE DE LA PELL DE PATATA FREGIDA, que explicaré en present simple perquè ja és prou complicada com per conjugar verbs complexos.

El projecte és aparentment molt fàcil: Es truca a una fabrica o un artesà que fregeixi patates i demanem que, siusplau, no llenci les pells de pelar la matèria primera i, de pas, les fregeixi. Quan les tingui a punt, les aniré a buscar.

Mira que sóc ingènua.

 

Dia 5 de maig: Primera coça als morros

Truco a un artesà de fregir patates. Encara riu quan li demano que no llenci les pells de les patates. Nena!, que no saps que la màquina que pela les patates les frega, abrasant les pells i reduint-les a un borrissol, absolutament inservible? O sigui que la pell de patata, a nivell industrial, no existeix. I les típiques marques que a tots ens vénen al cap quan pensem en aquest producte m’envien a pastar.

Dia 10 de maig: Veig la llum

Em desespero i truco a amics del sector, per si em poden donar alguna idea. També ho penjo a Facebook, que això ajuda molt. El meu amic, en Josep Sucarrats, director de la revista Cuina (de la que penja aquest bloc) em recomana que parli amb en Lluís Estrada Canal, que ha obert una xurreria xula, Comaxurros, al carrer Muntaner dalt de tot, i ha fet tota una investigació sobre fregits. I per Facebook es posa en contacte amb mi en Joan Baixas, de la pastisseria Baixas, que ha endegat una nova empresa de patates fregides amb xocolata. En definitiva, que de l’entrellat de les xips tenen interès en que me’n surti dos pastissers, ja té broma. Finalment, és en Lluis amb qui tirarem endavant el projecte

Dia 15 de maig: 100 kg de patates

En Lluis Estrada Canal em diu que, per aquesta ocasiĂł, pelarĂ  les patates a mĂ . Fem cĂ lculs, per aconseguir 5 kg de pells, ens calen 100 kg de patata.

I què farem amb les patates, un cop pelades? Ell no pot tenir-ne a la pastisseria, la normativa no li permet fer truites de patates – que és la única elaboració que té sortida en els càterings que ell habitualment fa –. De manera que Semproniana haurà d’absorbir la vertiginosa xifra de 100 kg de patates per fer-ne alguna preparació, amb el consegüent problema de transport del material. Però aquest és un altre tema, que passarà d’aquí uns quants dies.

15_lluis_estrada_2

Del 20 al 24 de maig: Proves mil

Superat l’escull, comencem les proves de fregit. No Ă©s el mateix fregir patates que pell de patata. La pell tĂ© un lleuger gust amarg que s’ha de neutralitzar i per altra banda la pell fa d’agent impermeabilitzador, deixant el resultat humit, poc cruixent. Provem amb diferents varietats de patata i amb diferents tècniques: poxat a baixa temperatura + toc fort de foc al final; forn; fregit + forn,…En Lluis fa mĂşltiples proves. Trobem la formula de fregit òptima, però no ens aguanta el temps, Ă©s a dir, al cap de pocs dies d’estar fregida ens queda tova, perd el cruixent. No defallim i continuem provant.

15_pells_patata_fregides

Dia 25 de maig: Som aquí i hem d’anar allà

Mentrestant se’ns planteja un nou problema: com les transportarem a MilĂ ? Com les hem d’envasar? Ens cal una mĂ quina envasadora de gas inert, que extreu oxigen i el substitueix parcialment per nitrogen i diòxid de carboni, evitant l’oxidaciĂł i l’enranciament. Qui tĂ© aquesta mĂ quina? Torno a contactar amb els meus tècnic-Ă ngels: en Sucarrats i en Toni MassanĂ©s. Em donen adreces, però no ens en sortim. Situacions rocambolesques com, per exemple, una escola d’hostaleria acaba de comprar la mĂ quina, però encara no tĂ© el gas….Tot Ă©s surrealista. Al final, com sempre passa, qui tinc mĂ©s a prop Ă©s qui tĂ© la mĂ quina i em permet fer-la servir: Ă©s el meu proveĂŻdor de verdures, Guzman Gastronomia.

Dia 26 de maig: Salconduit

Simultàniament se’m planteja un nou problema: l’aduana. Em permetran entrar 5 kg de pells de patata? Es pot viatjar amb aliments? Demano ajuda a la meva amiga del Departament de Salut, la Gemma Salvador, que m’adreça a l’Agència de Seguretat Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona. La Júlia m’ajuda tant com pot. Redacta un certificat on s’exposa que el que transporto no són aliments, sinó mostres per l’Expo, i que aquestes mostres són segures. Els italians no han de patir. A la seva veu hi noto un deix de preocupació: -Has pensat en la solanina? La solanina és un element tòxic propi de les solanàcies (com la patata), que es concentra en la pell. La Júlia i jo sabem que no totes en contenen, o no en contenen en quantitats significatives: si la patata és de pell fina, com la monalisa, i no té cap taca verda (senyal d’exposició al sol i de desenvolupament de la solanina) no hi ha cap problema. Li asseguro que tindré molta cura en triar patates que responguin als seus consells. Si és així, la Júlia em signarà el document.

TambĂ© em diu que li cal fer una inspecciĂł sanitĂ ria a Canal, per veure si tot va com ha d’anar…

Dia 27: On posarem les xips de pell de patata?

Mentrestant, anem preparant els missatges que han de guarnir la paperina. Consensuem els continguts amb l’Ajuntament, que no és pas un tema banal. Ara, ja decidits, els traduïm a l’italià. Mails amunt i avall,  van passant uns dies preciosos, i ara ens trobem que gairebé no som a temps de tenir a punt els segells per tamponar els missatges a la paperina. La botiga del barri que fa segells ens diu que normalment un segell triga 10 dies a estar a punt (No hi som a temps!). Però com passa a les pel·lícules, tot es resol al darrer moment, i la dependenta recorda tot d’una que el proveïdor dels segells ha de venir a recollir els encàrrecs just l’endemà i, d’aquesta manera, només trigarà tres dies en comptes dels deu habituals a tenir l’enginy imprès i fet. Buf!

Dia 28 de maig: compte enrere

Amb en Lluis fem càlculs: si vull endur-me’n les xips el dia 3 de juny, ell pelarà i fregirà les pells el dia 1, jo les recolliré el dia 2 i les duré a envasar. Les caixes dormiran una nit a Semproniana i el dia 3 viatjaran a Milà.

Malgrat l’esdeveniment no és fins el dia 5 de juny, he demanat a l’agència de viatges de marxar el dia 3 a la tarda. Així tindré un dia de marge per qualsevol cosa que pugui passar i, no ens enganyem, faré una mica de vacances,  una mica de descans. Amb l’agència de viatges organitzem els vols, trio el de les 18h de la tarda, perquè ja tinc prou temps si arribo al vespre a Milà.

Dia 29 de juny: la darrera prova

Recullo unes pells de patata a can Canal i, amb la moto, em planto a Mercabarna. Hem de fer una prova, les hem d’envasar i hem de deixar que passin dos o tres dies per veure com reaccionen. Per altra banda, també mirem com funciona la màquina d’envasar i fem càlculs de quantes safates ens caldran. Som uns professionals i no fem res sense haver-ho provat abans. Vale?

15_lluis_estrada_Fregint

Dia 30 de maig: Oh my God! Horreur! Ă’s… Pu..

A casa, reviso mails, ho faig de tant en tant perquè a vegades tinc sorpreses…com la que d’avui. De sobte em topo amb un mail que em deixa la cara de color pergamĂ­ i la gola se m’asseca. Descobreixo que tinc un compromĂ­s a Igualada, el dia 3 al matĂ­, que se m’havia passat per alt d’anotar a l’agenda. Ara sĂ­ que em moro. Faig cĂ lculs. Ho puc fer tot, però necessito coordinar-ho: al matĂ­ a Igualada, d’acord, però desprĂ©s haig de marxar pitant a l’aeroport. No puc anar en cotxe, perquè què en faria, on l’aparcaria? Els organitzadors de l’esdeveniment d’Igualada sĂłn uns professionals i m’ho solucionen: El viatge d’anada el farĂ© en l’autocar que transportarĂ  a bloggers, periodistes i persones que intervenen en l’esdeveniment, i un taxi em portarĂ  a l’aeroport tan bon punt acabi la xerrada. Pels pèls (i grĂ cies a la generositat de l’organitzaciĂł, que ho hem solucionat)

Dia 31 de maig: Aaarrghhh! les patates s’han remullat!

Amb en Lluis obrim la prova envasada de pells de patata i descobrim que estan totalment remullades. Hi ha crisi, sí. Però en Lluís em diu que ja ho té, que ho té al cap, que tot anirà bé. Val a dir que jo no ho tinc clar.

15_lluis_estrada

Dia 2 de juny: Recollida i envasat definitiu

Ja no hi ha marxa enrere. Avui és un dia molt complicat. Tinc molta feina i molt poc temps. Recullo les pells de patata de can Canal i taxi cap a Guzman. Vaig a contrarellotge. És qüestió d’envasar, anar una altra vegada a Canal, agafar els 100 kg de patates pelades i portar-les a Semproniana. Tot ràpid, perquè al migdia haig de treballar al restaurant.

A Guzman, allò que havia de ser un moment es complica, perquè la mĂ quina d’envasar no treu el gas inert. En definitiva, no funciona. Ostres….Finalment, passem del gas dels c… i tirem pel dret. Les envasem al buit, vigilant de no trencar-les.

El taxi triga una eternitat a venir-me a buscar a Mercabarna, on sĂłc esperant amb les quatre immenses capses de pells de patata. Nervis.

En Lluis és una bellíssima persona que s’apiada de mi i em transporta els 100 kg de patates pelades a Semproniana.

I quan arriben a destĂ­….sorpresa! No havia pensat de dir-ho als cuiners, que astorats n o saben com gestionar tots aquells cubells. Mira, espavileu, que jo marxo demĂ  a MilĂ .

15_patates_pelades

 

Dia 3 de juny: Avui va de debò. Marxo a MilĂ , passant per Igualada…

Em llevo molt d’hora i, un cop recollit el material, vaig a buscar l’autocar que em portarĂ  a Igualada, amb, AtenciĂł!, la maleta – on hi ha les paperines i els segells – i les 4 caixes immenses de pells de patata.

Arribo a Igualada amb tot l’embalum, i me’l custodien en un despatx. Faig la xerrada i quan vaig a recuperar les caixes de pells de patata, no dirĂ­eu mai a qui em trobo…de cara….: a en Lluis Estrada! Tant com hem patit junts aquests dies, tant com ens hem trucat a cada minut. Abans no ens coneixĂ­em de res, i ara sembla que mai no ens podrem desenganxar un de l’altre. Hi ha llocs per trobar-se, però al REC d’Igualada, amb tanta gent com hi ha, hauria estat la darrera persona que hauria pensat de trobar-m’hi mai. La coincidència Ă©s de les divertides i ens fa riure una bona estona.

Arribo a l’aeroport amb les famoses 4 caixes enormes de pells i la minĂşscula, però valuosa maleta, que contĂ© les 300 paperines i els segells. Dic adĂ©u a les caixes en la cinta de facturaciĂł….amb el cor encongit, “siusplau, que no els passi res, que arribin a MilĂ  sanes i estĂ lvies” em sento resar….

15_patates_marxa_avio

Un vol tranquil i serè.

Ja sĂłc a MilĂ .

Veig amb satisfacciĂł com apareixen les 4 caixes per la cinta dels equipatges. Les recullo. SĂłc feliç. Tot anirĂ  bĂ©…Ara, el cor em comença a bategar amb força, gairebĂ© se’m desborda….On Ă©s la maleta (amb les paperines i els segells)? No surt per la cinta dels equipatges. No hi Ă©s. Me l’han perdut!!!


Una hora llarga fent el tràmit al desastrós mostrador de maletes extraviades. Estic a punt de plorar. I ara què?

La Montse, encara no us l’havia presentat, Ă©s la responsable de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona i amb qui hem dissenyat i programat l’agenda a MilĂ , Ă©s a l’aeroport esperant desesperadament. Quan li explico el problema que se’ns planteja: Habemus patates, però no tenim  ni paperines ni segells (ni roba, ni pijama ni pinta…conseqüència habitual d’haver perdut maleta) comencem a posar en marxa el mecanisme d’emergència: què fem?

Podem esperar que aparegui la maleta (ingènues…) o mirar la manera de tornar a aconseguir paperines i segells. La providència fa que en el moment del neguit dels segells (recordeu que em deien que no els podĂ­em tenir a punt per al dia que havia de marxar) vaig passar per davant d’un establiment que amb lletres immenses deia “SE HACEN SELLOS AL MOMENTO”. La providència, que sembla feta a mida per quan les coses van maldades.

Recordo el rètol i truco al meu home, quin àngel!, per demanar-li que, a part de tota la feina que té habitualment, vagi a primera hora del dia següent (el dia 4, el dia abans de la inauguració) a la botiga que dies enrere jo havia descobert al carrer Aribau, a refer els segells. També li vaig demano que torni a comprar 300 paperines a Garcia de Pou i porti tot el material a l’Ajuntament, perquè alguns de la comitiva arriben el dia 4 al vespre. Totes aquestes gestions s’escriuen en quatre línies però per fer-les realitat cal un mínim de tres/quatre hores. Temo que el meu  home m’enviï a pastar, però s’apiada i ho farà tot tal i com li ho demano

Dia 4 de juny: roba, pinta i desodorant….i tastar les patates

SĂłc a MilĂ . El primer que haig de fer avui Ă©s comprar roba, pinta i desodorant. I esperar que al vespre arribin les paperines i els segells.

Tret d’aquests detalls, és un dia tranquil i plaent

Anem a dinar i decideixo que ja va sent hora d’obrir una safata de pells de patata i mirar com estan. Val a dir que la que es considerava una professional està ben espantada, perquè he aterrat a Milà amb unes pells de patata que no s’han tastat prèviament. Ai mare.

I estan perfectes!!! Sensacionals!!!

15_milĂ _patates_1

Dia 5 de juny: Final feliç. The end

I com passa a les pel·lícules. Tot allò que ens ha fet patir tant, que ha mantingut la tensió i l’atenció dels espectadors, ha d’acabar bé per força.

Arriba el moment de la gran inauguració de l’stand. I el President Mas i l’Alcalde Trias, amb tots els convidats i la comitiva, mengen i lloen les magnífiques pells de patata.

La pel·lícula, doncs, acaba bé. I mentre surten els crèdits a la pantalla, seguint les tendències de les pelis còmiques, es veu a la protagonista de l’aventura  (la menda) alliçonant als convidats i fent-los llegir les frases que hi ha escrites a la paperina. Que ja té pebrots que, després dels patiments, ningú en faci cas!

P.D.- Vaig recuperar la maleta perduda. Ara tinc 300 paperines extra i 2 segells repetits amb les frases en italiĂ  sobre malbaratament alimentari. Molt Ăştil.

 

 

 

15_mila_moment_oficial

 

 

 

15_xavi_xips_milĂ 

15_xips_ams_trias

15_xips_testimoni_milĂ 

15_xips_testimoni_mila_2

Una mĂ ster class de gastronomia o de jardineria?

dissabte, 2/05/2015

I per acabar l’atapeĂŻda setmana de Sant Jordi vaig anar a fer una mĂ ster class al Hand Made Festival, el festival del DIY, la tendència mĂ©s de moda. Fes-t’ho tu mateix!

Aquest any he tingut l’honor de ser padrina, de la part de cuina, juntament amb Lady Crochet, Rafael Vives, Ana DĂ­ez, Beth Rodergas i Elena Roche.

2015-04-25 15.54.24.jpg

AquĂ­, tots els padrins en fila

Em van demanar de fer una mĂ ster class. I com sempre, costa de trobar allò que a la gent li pugui agradar, sigui fĂ cil i sobretot, sigui resultĂłn. A l’estar envoltats de coses maques, el repte era dels difĂ­cils.

Vaig optar per allò que potser ja m’heu vist fer algunes altres vegades, però que sempre Ă©s un èxit i encara sorprèn. Em refereixo a la cuina en testos.

Un simple test, estĂ ndard, dels de terra cuita amb un forat a la base, pot transformar-se en una gran proposta culinĂ ria, gastronòmica i estilĂ­stica.El test serveix com a suport, com a contenidor, però tambĂ© Ă©s una cassola ideal, perquè distribueix bĂ© la calor i els aliments es couen bĂ©. L’Ăşnic inconvenient Ă©s el forat que tenen, que se soluciona protegint el test amb un paper de forn. El paper de forn tambĂ© ajuda a evitar que l’ingredient toqui directament amb el material del test, que Ă©s porĂłs i ens pot fer angĂşnia.

IMG_8599

 

Els plats que vaig mostrar van ser:

Una amanida de cuscĂşs amb verdures

Un aperitiu de melĂł i seitĂł

Un pa de pessic amb crema de formatge

 

 

IMG_8626

 

IMG_8600

IMG_8603

IMG_8605

IMG_8609

IMG_8610

 

 

IMG_8640

image.jpg

Aquesta foto me la va fer en Carles Plana

 APERITIU DE MELÓ I SEITÓ

Per fer aquest aperitiu no es necessita recepta, ja que es tracta simplement d’embolicar un tros de melĂł amb un seitĂł en vinagre i clavar-ho a una broqueta. Posem una rodona de porexpan, per poder clavar-hi les broquetes i per tapar-ho posem una mica de julivert o de col, en aquest cas.

IMG_8643

 

CUSCĂšS AMB VERDURES

Aquest plat el trobareu moltes vegades al bloc, perquè el fem a Semproniana, no obstant, us el torno a escriure, perquè no hàgiu de buscar-ho!

 

Per a quatre persones

400 gr. de cuscĂşs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂşs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

IMG_8645