Arxiu de la categoria ‘ada parellada’

La increĂŻble histĂČria de les pells de patata

dilluns, 10/08/2015

 Com Ă©s possible que un parell de setmanes desprĂ©s ja se’m desdibuixi a la memĂČria la relaciĂł dels esdeveniments? Em passa ben sovint i ben sovint penso ho hauria d’haver escrit. AixĂČ em passa amb situacions recents, que acaben de succeir, que han passat no fa mĂ©s d’un mes enrere. Ni me’n parlis, doncs, de tot allĂČ que va passar quan els fills eren menuts i tenien aquelles ocurrĂšncies que ens feien gruar una bona temporada i que les explicĂ vem aquĂ­ i allĂ . Moltes les hem anat oblidant i quan veiem les fotografies dels nens de petits, ens punxa una nostĂ lgia i una pena immensa de no haver tingut la idea d’anotar aquelles proeses, acudits i petites anĂšcdotes que haurien acompanyat, il·lustrat i posat banda sonora als somriures de les fotos.

Aquesta histĂČria tan rocambolesca que avui explico, de fet me l’explico a mi mateixa i la penjo al bloc per tenir-la ben arxivada. És ben curiĂłs que sigui al no-res on trobem amb facilitat els documents. A cada canvi d’ordinador personal, tan definitiu com semblava, s’hi ha anat perdent un tros de vida. Per aixĂČ ho penjo aquĂ­, perquĂš Ă©s molt mĂ©s sĂČlida aquesta caixa dels records Ă­ntims i personals, malgrat la pugui veure tothom.

SĂłc conscient que no interessa a ningĂș i que Ă©s massa llarga, perĂČ de debĂČ que ho faig per a mi, perquĂš vull recordar-ho i, perquĂš, haig de ser sincera, em moro de riure quan recordo l’enrenou.

Tot va començar quan des de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona em van demanar idees per fer alguna activitat a l’stand que Catalunya havia organitzat a l’Expo de MilĂ . Aquest any l’Expo ha estat dedicada a la Sobirania AlimentĂ ria i totes les mostres han anat en aquesta direcciĂł, com Ă©s natural. Catalunya no hi tenia pavellĂł, perĂČ sĂ­ la possibilitat de llogar un espai emblemĂ tic, a tocar al Duomo, al centre de la ciutat i allunyat del recinte de l’Expo, on durant 15 dies s’hi exhibia una exposiciĂł comissionada per Toni MassanĂ©s de la FundaciĂł Alicia. Doncs com deia, la Regidoria em va contactar per fer-ne alguna activitat complementĂ ria. Tenint en compte els objectius de la Regidoria, les propostes es van centrar en eixos com: la necessitat de preservar la transmissiĂł del patrimoni culinari com a garant de la nostra cultura; la recuperaciĂł de les bones prĂ ctiques domĂšstiques en relaciĂł al malbaratament alimentari; el valor i la importĂ ncia de la cuina quotidiana com a pilar de la prevenciĂł en salut,….

15_pavellĂł_milĂ 

Cada eix anava trufat de propostes, activitats i tallers, certament ambiciosos en quant a la realitzaciĂł. Finalment, tenint en compte les circumstĂ ncies, vam optar per una acciĂł mĂ©s humil perĂČ vĂ lida: farĂ­em un parell de tallers de cuina per a nens, per una banda, i una acciĂł simbĂČlica per palesar la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari.

L’acciĂł simbĂČlica, instigada per la meva persona (ai las) era oferir als visitants o a qui es creguĂ©s oportĂș, unes pells de patata fregida, a l’estil de les xips, en una paperina on hi hauria escrit uns missatges colpidors sobre malbaratament alimentari.  A l’Ajuntament li va semblar una gran idea, i em va encarregar  que tirĂ©s endavant la proposta per al dia que l’alcalde Trias i el President Mas inauguressin la mostra: el 5 de juny, el que significa que faltava un mes per aquesta data. Fent cĂ lculs rĂ pids, necessitava fer unes 300 paperines….

I AQUÍ COMENÇA LA HISTÒRIA INCREÏBLE DE LA PELL DE PATATA FREGIDA, que explicarĂ© en present simple perquĂš ja Ă©s prou complicada com per conjugar verbs complexos.

El projecte és aparentment molt fàcil: Es truca a una fabrica o un artesà que fregeixi patates i demanem que, siusplau, no llenci les pells de pelar la matÚria primera i, de pas, les fregeixi. Quan les tingui a punt, les aniré a buscar.

Mira que sĂłc ingĂšnua.

 

Dia 5 de maig: Primera coça als morros

Truco a un artesĂ  de fregir patates. Encara riu quan li demano que no llenci les pells de les patates. Nena!, que no saps que la mĂ quina que pela les patates les frega, abrasant les pells i reduint-les a un borrissol, absolutament inservible? O sigui que la pell de patata, a nivell industrial, no existeix. I les tĂ­piques marques que a tots ens vĂ©nen al cap quan pensem en aquest producte m’envien a pastar.

Dia 10 de maig: Veig la llum

Em desespero i truco a amics del sector, per si em poden donar alguna idea. TambĂ© ho penjo a Facebook, que aixĂČ ajuda molt. El meu amic, en Josep Sucarrats, director de la revista Cuina (de la que penja aquest bloc) em recomana que parli amb en LluĂ­s Estrada Canal, que ha obert una xurreria xula, Comaxurros, al carrer Muntaner dalt de tot, i ha fet tota una investigaciĂł sobre fregits. I per Facebook es posa en contacte amb mi en Joan Baixas, de la pastisseria Baixas, que ha endegat una nova empresa de patates fregides amb xocolata. En definitiva, que de l’entrellat de les xips tenen interĂšs en que me’n surti dos pastissers, ja tĂ© broma. Finalment, Ă©s en Lluis amb qui tirarem endavant el projecte

Dia 15 de maig: 100 kg de patates

En Lluis Estrada Canal em diu que, per aquesta ocasiĂł, pelarĂ  les patates a mĂ . Fem cĂ lculs, per aconseguir 5 kg de pells, ens calen 100 kg de patata.

I quĂš farem amb les patates, un cop pelades? Ell no pot tenir-ne a la pastisseria, la normativa no li permet fer truites de patates – que Ă©s la Ășnica elaboraciĂł que tĂ© sortida en els cĂ terings que ell habitualment fa –. De manera que Semproniana haurĂ  d’absorbir la vertiginosa xifra de 100 kg de patates per fer-ne alguna preparaciĂł, amb el consegĂŒent problema de transport del material. PerĂČ aquest Ă©s un altre tema, que passarĂ  d’aquĂ­ uns quants dies.

15_lluis_estrada_2

Del 20 al 24 de maig: Proves mil

Superat l’escull, comencem les proves de fregit. No Ă©s el mateix fregir patates que pell de patata. La pell tĂ© un lleuger gust amarg que s’ha de neutralitzar i per altra banda la pell fa d’agent impermeabilitzador, deixant el resultat humit, poc cruixent. Provem amb diferents varietats de patata i amb diferents tĂšcniques: poxat a baixa temperatura + toc fort de foc al final; forn; fregit + forn,…En Lluis fa mĂșltiples proves. Trobem la formula de fregit ĂČptima, perĂČ no ens aguanta el temps, Ă©s a dir, al cap de pocs dies d’estar fregida ens queda tova, perd el cruixent. No defallim i continuem provant.

15_pells_patata_fregides

Dia 25 de maig: Som aquí i hem d’anar allà

Mentrestant se’ns planteja un nou problema: com les transportarem a MilĂ ? Com les hem d’envasar? Ens cal una mĂ quina envasadora de gas inert, que extreu oxigen i el substitueix parcialment per nitrogen i diĂČxid de carboni, evitant l’oxidaciĂł i l’enranciament. Qui tĂ© aquesta mĂ quina? Torno a contactar amb els meus tĂšcnic-Ă ngels: en Sucarrats i en Toni MassanĂ©s. Em donen adreces, perĂČ no ens en sortim. Situacions rocambolesques com, per exemple, una escola d’hostaleria acaba de comprar la mĂ quina, perĂČ encara no tĂ© el gas….Tot Ă©s surrealista. Al final, com sempre passa, qui tinc mĂ©s a prop Ă©s qui tĂ© la mĂ quina i em permet fer-la servir: Ă©s el meu proveĂŻdor de verdures, Guzman Gastronomia.

Dia 26 de maig: Salconduit

SimultĂ niament se’m planteja un nou problema: l’aduana. Em permetran entrar 5 kg de pells de patata? Es pot viatjar amb aliments? Demano ajuda a la meva amiga del Departament de Salut, la Gemma Salvador, que m’adreça a l’AgĂšncia de Seguretat AlimentĂ ria de l’Ajuntament de Barcelona. La JĂșlia m’ajuda tant com pot. Redacta un certificat on s’exposa que el que transporto no sĂłn aliments, sinĂł mostres per l’Expo, i que aquestes mostres sĂłn segures. Els italians no han de patir. A la seva veu hi noto un deix de preocupaciĂł: -Has pensat en la solanina? La solanina Ă©s un element tĂČxic propi de les solanĂ cies (com la patata), que es concentra en la pell. La JĂșlia i jo sabem que no totes en contenen, o no en contenen en quantitats significatives: si la patata Ă©s de pell fina, com la monalisa, i no tĂ© cap taca verda (senyal d’exposiciĂł al sol i de desenvolupament de la solanina) no hi ha cap problema. Li asseguro que tindrĂ© molta cura en triar patates que responguin als seus consells. Si Ă©s aixĂ­, la JĂșlia em signarĂ  el document.

TambĂ© em diu que li cal fer una inspecciĂł sanitĂ ria a Canal, per veure si tot va com ha d’anar…

Dia 27: On posarem les xips de pell de patata?

Mentrestant, anem preparant els missatges que han de guarnir la paperina. Consensuem els continguts amb l’Ajuntament, que no Ă©s pas un tema banal. Ara, ja decidits, els traduĂŻm a l’italiĂ . Mails amunt i avall,  van passant uns dies preciosos, i ara ens trobem que gairebĂ© no som a temps de tenir a punt els segells per tamponar els missatges a la paperina. La botiga del barri que fa segells ens diu que normalment un segell triga 10 dies a estar a punt (No hi som a temps!). PerĂČ com passa a les pel·lĂ­cules, tot es resol al darrer moment, i la dependenta recorda tot d’una que el proveĂŻdor dels segells ha de venir a recollir els encĂ rrecs just l’endemĂ  i, d’aquesta manera, nomĂ©s trigarĂ  tres dies en comptes dels deu habituals a tenir l’enginy imprĂšs i fet. Buf!

Dia 28 de maig: compte enrere

Amb en Lluis fem cĂ lculs: si vull endur-me’n les xips el dia 3 de juny, ell pelarĂ  i fregirĂ  les pells el dia 1, jo les recollirĂ© el dia 2 i les durĂ© a envasar. Les caixes dormiran una nit a Semproniana i el dia 3 viatjaran a MilĂ .

Malgrat l’esdeveniment no Ă©s fins el dia 5 de juny, he demanat a l’agĂšncia de viatges de marxar el dia 3 a la tarda. AixĂ­ tindrĂ© un dia de marge per qualsevol cosa que pugui passar i, no ens enganyem, farĂ© una mica de vacances,  una mica de descans. Amb l’agĂšncia de viatges organitzem els vols, trio el de les 18h de la tarda, perquĂš ja tinc prou temps si arribo al vespre a MilĂ .

Dia 29 de juny: la darrera prova

Recullo unes pells de patata a can Canal i, amb la moto, em planto a Mercabarna. Hem de fer una prova, les hem d’envasar i hem de deixar que passin dos o tres dies per veure com reaccionen. Per altra banda, tambĂ© mirem com funciona la mĂ quina d’envasar i fem cĂ lculs de quantes safates ens caldran. Som uns professionals i no fem res sense haver-ho provat abans. Vale?

15_lluis_estrada_Fregint

Dia 30 de maig: Oh my God! Horreur! Òs… Pu..

A casa, reviso mails, ho faig de tant en tant perquĂš a vegades tinc sorpreses…com la que d’avui. De sobte em topo amb un mail que em deixa la cara de color pergamĂ­ i la gola se m’asseca. Descobreixo que tinc un compromĂ­s a Igualada, el dia 3 al matĂ­, que se m’havia passat per alt d’anotar a l’agenda. Ara sĂ­ que em moro. Faig cĂ lculs. Ho puc fer tot, perĂČ necessito coordinar-ho: al matĂ­ a Igualada, d’acord, perĂČ desprĂ©s haig de marxar pitant a l’aeroport. No puc anar en cotxe, perquĂš quĂš en faria, on l’aparcaria? Els organitzadors de l’esdeveniment d’Igualada sĂłn uns professionals i m’ho solucionen: El viatge d’anada el farĂ© en l’autocar que transportarĂ  a bloggers, periodistes i persones que intervenen en l’esdeveniment, i un taxi em portarĂ  a l’aeroport tan bon punt acabi la xerrada. Pels pĂšls (i grĂ cies a la generositat de l’organitzaciĂł, que ho hem solucionat)

Dia 31 de maig: Aaarrghhh! les patates s’han remullat!

Amb en Lluis obrim la prova envasada de pells de patata i descobrim que estan totalment remullades. Hi ha crisi, sĂ­. PerĂČ en LluĂ­s em diu que ja ho tĂ©, que ho tĂ© al cap, que tot anirĂ  bĂ©. Val a dir que jo no ho tinc clar.

15_lluis_estrada

Dia 2 de juny: Recollida i envasat definitiu

Ja no hi ha marxa enrere. Avui Ă©s un dia molt complicat. Tinc molta feina i molt poc temps. Recullo les pells de patata de can Canal i taxi cap a Guzman. Vaig a contrarellotge. És qĂŒestiĂł d’envasar, anar una altra vegada a Canal, agafar els 100 kg de patates pelades i portar-les a Semproniana. Tot rĂ pid, perquĂš al migdia haig de treballar al restaurant.

A Guzman, allĂČ que havia de ser un moment es complica, perquĂš la mĂ quina d’envasar no treu el gas inert. En definitiva, no funciona. Ostres….Finalment, passem del gas dels c… i tirem pel dret. Les envasem al buit, vigilant de no trencar-les.

El taxi triga una eternitat a venir-me a buscar a Mercabarna, on sĂłc esperant amb les quatre immenses capses de pells de patata. Nervis.

En Lluis Ă©s una bellĂ­ssima persona que s’apiada de mi i em transporta els 100 kg de patates pelades a Semproniana.

I quan arriben a destĂ­….sorpresa! No havia pensat de dir-ho als cuiners, que astorats n o saben com gestionar tots aquells cubells. Mira, espavileu, que jo marxo demĂ  a MilĂ .

15_patates_pelades

 

Dia 3 de juny: Avui va de debĂČ. Marxo a MilĂ , passant per Igualada…

Em llevo molt d’hora i, un cop recollit el material, vaig a buscar l’autocar que em portarĂ  a Igualada, amb, AtenciĂł!, la maleta – on hi ha les paperines i els segells – i les 4 caixes immenses de pells de patata.

Arribo a Igualada amb tot l’embalum, i me’l custodien en un despatx. Faig la xerrada i quan vaig a recuperar les caixes de pells de patata, no dirĂ­eu mai a qui em trobo…de cara….: a en Lluis Estrada! Tant com hem patit junts aquests dies, tant com ens hem trucat a cada minut. Abans no ens coneixĂ­em de res, i ara sembla que mai no ens podrem desenganxar un de l’altre. Hi ha llocs per trobar-se, perĂČ al REC d’Igualada, amb tanta gent com hi ha, hauria estat la darrera persona que hauria pensat de trobar-m’hi mai. La coincidĂšncia Ă©s de les divertides i ens fa riure una bona estona.

Arribo a l’aeroport amb les famoses 4 caixes enormes de pells i la minĂșscula, perĂČ valuosa maleta, que contĂ© les 300 paperines i els segells. Dic adĂ©u a les caixes en la cinta de facturaciĂł….amb el cor encongit, “siusplau, que no els passi res, que arribin a MilĂ  sanes i estĂ lvies” em sento resar….

15_patates_marxa_avio

Un vol tranquil i serĂš.

Ja sĂłc a MilĂ .

Veig amb satisfacciĂł com apareixen les 4 caixes per la cinta dels equipatges. Les recullo. SĂłc feliç. Tot anirĂ  bĂ©…Ara, el cor em comença a bategar amb força, gairebĂ© se’m desborda….On Ă©s la maleta (amb les paperines i els segells)? No surt per la cinta dels equipatges. No hi Ă©s. Me l’han perdut!!!


Una hora llarga fent el trĂ mit al desastrĂłs mostrador de maletes extraviades. Estic a punt de plorar. I ara quĂš?

La Montse, encara no us l’havia presentat, Ă©s la responsable de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona i amb qui hem dissenyat i programat l’agenda a MilĂ , Ă©s a l’aeroport esperant desesperadament. Quan li explico el problema que se’ns planteja: Habemus patates, perĂČ no tenim  ni paperines ni segells (ni roba, ni pijama ni pinta…conseqĂŒĂšncia habitual d’haver perdut maleta) comencem a posar en marxa el mecanisme d’emergĂšncia: quĂš fem?

Podem esperar que aparegui la maleta (ingĂšnues…) o mirar la manera de tornar a aconseguir paperines i segells. La providĂšncia fa que en el moment del neguit dels segells (recordeu que em deien que no els podĂ­em tenir a punt per al dia que havia de marxar) vaig passar per davant d’un establiment que amb lletres immenses deia “SE HACEN SELLOS AL MOMENTO”. La providĂšncia, que sembla feta a mida per quan les coses van maldades.

Recordo el rĂštol i truco al meu home, quin Ă ngel!, per demanar-li que, a part de tota la feina que tĂ© habitualment, vagi a primera hora del dia segĂŒent (el dia 4, el dia abans de la inauguraciĂł) a la botiga que dies enrere jo havia descobert al carrer Aribau, a refer els segells. TambĂ© li vaig demano que torni a comprar 300 paperines a Garcia de Pou i porti tot el material a l’Ajuntament, perquĂš alguns de la comitiva arriben el dia 4 al vespre. Totes aquestes gestions s’escriuen en quatre lĂ­nies perĂČ per fer-les realitat cal un mĂ­nim de tres/quatre hores. Temo que el meu  home m’enviĂŻ a pastar, perĂČ s’apiada i ho farĂ  tot tal i com li ho demano

Dia 4 de juny: roba, pinta i desodorant….i tastar les patates

SĂłc a MilĂ . El primer que haig de fer avui Ă©s comprar roba, pinta i desodorant. I esperar que al vespre arribin les paperines i els segells.

Tret d’aquests detalls, Ă©s un dia tranquil i plaent

Anem a dinar i decideixo que ja va sent hora d’obrir una safata de pells de patata i mirar com estan. Val a dir que la que es considerava una professional està ben espantada, perquù he aterrat a Milà amb unes pells de patata que no s’han tastat prùviament. Ai mare.

I estan perfectes!!! Sensacionals!!!

15_milĂ _patates_1

Dia 5 de juny: Final feliç. The end

I com passa a les pel·lĂ­cules. Tot allĂČ que ens ha fet patir tant, que ha mantingut la tensiĂł i l’atenciĂł dels espectadors, ha d’acabar bĂ© per força.

Arriba el moment de la gran inauguració de l’stand. I el President Mas i l’Alcalde Trias, amb tots els convidats i la comitiva, mengen i lloen les magnífiques pells de patata.

La pel·lĂ­cula, doncs, acaba bĂ©. I mentre surten els crĂšdits a la pantalla, seguint les tendĂšncies de les pelis cĂČmiques, es veu a la protagonista de l’aventura  (la menda) alliçonant als convidats i fent-los llegir les frases que hi ha escrites a la paperina. Que ja tĂ© pebrots que, desprĂ©s dels patiments, ningĂș en faci cas!

P.D.- Vaig recuperar la maleta perduda. Ara tinc 300 paperines extra i 2 segells repetits amb les frases en italiĂ  sobre malbaratament alimentari. Molt Ăștil.

 

 

 

15_mila_moment_oficial

 

 

 

15_xavi_xips_milĂ 

15_xips_ams_trias

15_xips_testimoni_milĂ 

15_xips_testimoni_mila_2

Una mĂ ster class de gastronomia o de jardineria?

dissabte, 2/05/2015

I per acabar l’atapeĂŻda setmana de Sant Jordi vaig anar a fer una mĂ ster class al Hand Made Festival, el festival del DIY, la tendĂšncia mĂ©s de moda. Fes-t’ho tu mateix!

Aquest any he tingut l’honor de ser padrina, de la part de cuina, juntament amb Lady Crochet, Rafael Vives, Ana DĂ­ez, Beth Rodergas i Elena Roche.

2015-04-25 15.54.24.jpg

AquĂ­, tots els padrins en fila

Em van demanar de fer una mĂ ster class. I com sempre, costa de trobar allĂČ que a la gent li pugui agradar, sigui fĂ cil i sobretot, sigui resultĂłn. A l’estar envoltats de coses maques, el repte era dels difĂ­cils.

Vaig optar per allĂČ que potser ja m’heu vist fer algunes altres vegades, perĂČ que sempre Ă©s un Ăšxit i encara sorprĂšn. Em refereixo a la cuina en testos.

Un simple test, estĂ ndard, dels de terra cuita amb un forat a la base, pot transformar-se en una gran proposta culinĂ ria, gastronĂČmica i estilĂ­stica.El test serveix com a suport, com a contenidor, perĂČ tambĂ© Ă©s una cassola ideal, perquĂš distribueix bĂ© la calor i els aliments es couen bĂ©. L’Ășnic inconvenient Ă©s el forat que tenen, que se soluciona protegint el test amb un paper de forn. El paper de forn tambĂ© ajuda a evitar que l’ingredient toqui directament amb el material del test, que Ă©s porĂłs i ens pot fer angĂșnia.

IMG_8599

 

Els plats que vaig mostrar van ser:

Una amanida de cuscĂșs amb verdures

Un aperitiu de melĂł i seitĂł

Un pa de pessic amb crema de formatge

 

 

IMG_8626

 

IMG_8600

IMG_8603

IMG_8605

IMG_8609

IMG_8610

 

 

IMG_8640

image.jpg

Aquesta foto me la va fer en Carles Plana

 APERITIU DE MELÓ I SEITÓ

Per fer aquest aperitiu no es necessita recepta, ja que es tracta simplement d’embolicar un tros de melĂł amb un seitĂł en vinagre i clavar-ho a una broqueta. Posem una rodona de porexpan, per poder clavar-hi les broquetes i per tapar-ho posem una mica de julivert o de col, en aquest cas.

IMG_8643

 

CUSCÚS AMB VERDURES

Aquest plat el trobareu moltes vegades al bloc, perquĂš el fem a Semproniana, no obstant, us el torno a escriure, perquĂš no hĂ giu de buscar-ho!

 

Per a quatre persones

400 gr. de cuscĂșs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscĂșs. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscĂșs en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bĂ© i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂșs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

IMG_8645

 

 

Guia de prĂ ctiques correctes d’higiene per als restaurants i una amanida ben feta

dimecres, 8/04/2015

L’equip format per l’AgĂšncia de Seguretat AlimentĂ ria de la Generalitat de Catalunya, UniĂł d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, el Gremi de RestauraciĂł de Barcelona amb l’ajut de diversos restauradors i el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB han elaborat la GUIA DE PRÀCTIQUES CORRECTES D’HIGIENE PER A RESTAURANTS, una eina fĂ cil i resolutiva perquĂš els restaurants de tota mena tinguem cura dels processos en els que els aliments sĂłn els protagonistes.

 

15_Guia de prĂ ctiques correctes d'higiene.jpg

Vaig tenir l’honor i el plaer de presentar la guia. El pes de la presentaciĂł va anar a cĂ rrec de les autoritats pertinents i dels artĂ­fexs de la guia, com Ă©s natural. Seguidament, vam tenir veu els restauradors, representats per en Carles Gaig i jo mateixa.

 

2015-04-07 21.02.28.jpg 2015-04-07 21.02.34.jpg

 

Com que tot ja s’havia dit i s’havia dit molt bĂ©, vam optar per fer  un exemple prĂ ctic. Vam fer una amanida ben farcida….de males prĂ ctiques. Ho vam fer tot malament. Malgrat el nostre prestigi se’n podia anar en orris, va quedar palĂšs que ho fĂšiem per bĂ© d’exemplificar com de fĂ cil Ă©s caure en la mala praxi i com de fĂ cil Ă©s, tambĂ©, fer-ho bĂ©. De malament a bĂ© nomĂ©s hi ha un petit pas amb grans resultats i grans diferĂšncies.

Vam elaborar una amanida, i era una bona amanida, perĂČ com que vam estar tan pendents de tots els errors procedimentals que fĂšiem i, encara que soni estrany, vam riure tant, crec que ningĂș no es va fixar en la recepta. AixĂ­ doncs, crec pertinent presentar-vos l’amanida (que vaig tornar a fer  a casa, ara sĂ­, amb tota la cura que cal per aquestes elaboracions)

2015-04-07 21.02.49.jpg

AMANIDA BEN FETA DE POLLASTRE, POMA I PINYONS

500 g de barreja d’enciams

una poma

200 g de pit de pollastre

un grapat de pinyons

100 g de formatge MaĂł

oli

sal

 

 

Per a la vinagreta

3 prunes seques

30 ml de salsa de soja (un parell de cullerades soperes)

50 ml d’aigua

20 ml de Calvados

100 ml d’oli d’oliva

 

2015-04-07 22.25.43.jpg

Comencem per la vinagreta. Simplement es tracta de triturar tots els ingredients fins aconseguir una salsa amb textura, perĂČ lleugerament lĂ­quida.

2015-04-07 22.26.22.jpg

 

I ara fem l’amanida. Tallem la poma, passem el pollastre per la planxa. Torrem els pinyons. Tallem el formatge. Barregem els enciams amb la salsa vinagreta. Afegim la resta d’ingredients i voilĂ !

2015-04-07 22.57.00.jpg 2015-04-07 22.55.52.jpg

2015-04-07 22.55.18.jpg

2015-04-07 22.49.46.jpg

Cuinant en anglĂšs

dissabte, 21/03/2015

Ja em coneixeu: jo m’apunto a un bombardeig! I aquest dimecres -com explicava al meu grup de “davantaleres”  del WhatsApp , mĂ©s que res per fer-les dentetes i que vegin que malgrat no parar de treballar, m’ho passo be i tinc una vida força “excitant”!- vaig quedar per cuinar amb 25 executius anglesos!

Un grup d'executius contempla eufĂČric  la seva "creaciĂł"!

Un grup d’executius contempla eufĂČric la seva “creaciĂł”.

Avui, dia mundial de la felicitat, em ve de gust compartir amb vosaltres una nova forma de relaciĂł que s’estableix al voltant de la gastronomia i que pot aconseguir, per exemple,  que un nodrit grup d’executius d’una empresa internacional, d’estatge a Barcelona, es converteixin en una entremaliada colla de nens petits amb davantal i s’ho passin d’allĂČ mĂ©s be i siguin feliços  fent de cuiners per un dia.

 

IMG_7936

La fĂłrmula? Molt fĂ cil: per contes de portar-los a sopar a un restaurant com cada vespre per ser servits i gaudir-hi de manera passiva, convidar-los a  preparar-se el seu propi sopar d’empresa desprĂšs d’una jornada intensa de reunions i balanços! I aixĂČ Ă©s precisament el que va passar dimecres a Sitges, on vaig comprovar, una vegada mĂ©s, que aquesta mena de tallers sĂłn ma de sant per foragitar l’estrĂšs i reactivar les relacions entre companys de feina. Moltes grĂ cies a l’Escola d’Hosteleria de Sitges http://iessitges.xtec.cat/. Sense la seva inestimable ajuda i complicitat, el taller hauria estat molt mĂ©s difĂ­cil de tirar endavant.

La copeta que no falti!

La copeta que no falti!

I Ă©s que res uneix mĂ©s a aquell executiu sorrut que sempre  amenaça amb informes impossibles a la resta de l’equip que haver de lligar plegats  una salsa o amassar un sablĂ©e de parmesĂ . Un cap de departament sempre Ă©s mĂ©s accessible si se li taquen les mans de farina i se li fan fer mandonguilles com si no hi haguĂ©s un demĂ ! I el gerent de comptes nostĂ lgic i esmaperdut esdevé  el rei de les relacions pĂșbliques quan ha de buscar-se la vida per escaldar les fulles de julivert per fer-ne un oli verd i posar-lo dins un “biberó” amb el que un implacable  i fred agent borsari exercitarĂ  les seves dots artĂ­stiques  decorant el plat de l’aperitiu!

IMG_7933

I per fer possible tot aixĂČ, l ’equip de cuiners i monitors  del Semproniana  (no en tenen mĂ©s remei!) s’embarquen amb mi en tota mena de tallers, xerrades i activitats diverses  fetes  a mida del client, posant a la prĂ ctica dia a dia tot un ventall d’activitats gastronĂČmiques ’“a la carta”. No endebades  tenim un centenar de tallers organitzats a l’espatlla! I no Ă©s per tirar-me floretes (o si, perquĂš avui comença la primavera!), perĂČ hi tenim la mĂ  trencada en  aixĂČ d’organitzar i dinamitzar  trobades d’aquestes caracterĂ­stiques per tal que tothom s’hi senti a gust i recordi l’esdeveniment amb un somriure als llavis.

El quĂš s'ha de fer per a animar a  la parrĂČquia!

El que s’ha de fer per animar  la parrĂČquia!

IMG_7932

Mandonguilles per un “tub”!

I "le voilĂ ", un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya!

I “le voilĂ ”, un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya.

IMG_7930

I com aquest taller s’ha fet en anglùs, he decidit penjar les receptes en aquest idioma per tal que, mentre les cuineu o simplement les llegiu, aprofiteu per practicar l’anglùs, que mai destorba!

IMG_7929

Bon profit, i que acabeu de passar de gust aquest dia tan especial: diada internacional de la felicitat, inici de la primavera i jornada d’eclipsi de sol!

 

SABLÉ WITH BLACK OLIVE’S PURÉE AND TOMATO

 IMG_7921

50 g flour

50 g parmiggiano cheese

40 g butter

Salt and pepper

Provence herbs

 

For black olive’s purĂ©e

200 g black olives

100 ml olive oil

 

For tomatoes topping

20 tomatoes cherry

Olive oil

Thyme

A pinch of sugar

 

Put the tomatoes on a oven tray, spread olive oil, thyme and a pinch of sugar and salt. Let cook one hour at 120ÂșC

Mix all the ingredients of the sable.  Stretch the mass with a roller, cut and oven 10 minutes.

Spray the black olives with oil

Finish putting black olive’s purĂ©e on the sable and a tomato

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d'oli de julivert!

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d’oli de julivert!

 

SALMON TARTAR WITH AVOCADO AND COTTAGE CHEESE SAUCE

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons!

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons.

 

500 g salmon

50 ml soya sauce

1 chili

20 g fresh ginger

Olive oil

Xantan gum

1 avocado

MĂČdena vinegar

Mix lettuces

Nachos

  

Make the marinade: Mix the soya sauce with fresh ginger, fresh chili and olive oil.

Cut the salmon and soak in marinade.

Cut the avocado in small squares.

After a while, strain the salmon and recup the sauce. Give texture with xantan ghum.

Mix salmon with sauce and avocado.

Put in a metallic circle

Make the cottage cheese. Just emulsify cottage cheese with milk and oregano.

On the dish, put a line of cottage cheese crĂšme and over the salmon tartar.

Make a vinaigrette with oil and vinegar. Dress the lettuces and finish with nachos


IMG_7926

 

 MANGO MOUSSE AND YOGHOURT, CAKE AND CRISPY ORANGE BISCUIT

250 g yoghourt

200 g double cream

75 g sugar

2 gelatin leaves

1 mango

40 g Pistachio fruit

30 g almonds

130 g sugar

 

For the cake

1 yoghourt

3 eggs

150 ml sunflower oil

200 g sugar

250 g flour

10 g baking powder

Vanilla powder

 

Mix all the ingredients for the cake, and bake in the oven, at 180ÂșC, during 25 minutes

Mix sugar, almonds and pistachio and cook softly until sugar takes a Brown color. Let it cold on a marble table. Cut in small pieces.

Melt the gelatin leaves with a bit of double cream, in microwave.

Whisk yoghourt with sugar. Add the gelatin leaves.  Mount the double cream. Mix double cream with yoghourt.

Cut mango in small squares.

Cut the cake.

In the vase of a glass, put the cake squares, the mango square and the yoghourt. Finish with the crispy pistachio.

 

 

TachĂĄn!

TatxĂĄaaaaaaaaaan!

Enjoy!

Una llaminadura made in Semproniana  per als donants de sang del dia del pare

divendres, 20/03/2015

IMG_7916

Ja fa uns anys que una sĂšrie de cuiners de casa nostra, com ara Ferran AdriĂ , Carles Gaig, FermĂ­ Puig o una servidora, ens hem implicat de manera desinteressada en les diferents campanyes  que ha endegat el Banc de Sang i Teixits  Vall d’Hebron –ClĂ­nic, en iniciatives com  ‘Tinc sang de sibarita’“Tinc sang de sibarita’ , que ja vaig recollir en aquest bloc quan va arrencar,  i que tenen com a finalitat destacar el valor de l’altruisme de la donaciĂł de sang a Catalunya.

IMG_7898

En aquesta ocasiĂł se’m va encarregar un mini refrigeri dolç per a una petita campanya de donaciĂł de sang prevista per Sant Josep, dia del pare. Havien de ser 100 unitats i vaig pensar que una llaminadura feta amb mimo i que ens recordĂ©s a la infĂ ncia -la etapa de la vida en la que som mĂ©s solidaris amb la gent que pateix- podia ser una bona manera d’agrair als donants aquest acte de generositat  (perquĂš: hi ha alguna cosa mĂ©s despresa que donar la prĂČpia sang pels altres?). I aixĂ­ Ă©s com van sorgir aquestes galetes que vĂšieu a les fotografies.

IMG_7895

I com es tracta justament d’aixĂČ, d’agrair un gest tan esplĂšndid  com necessari (perquĂš, no ens en oblidem, salva vides i millora la qualitat de la de molts malats!), vaig decidir que les galetes havien de mostrar-ho de manera força grĂ fica i evident.

IMG_7911

I com ja sé que als que em seguiu aquí al blog us agrada molt que hi pengi les receptes: aquí la teniu!

 

IMG_7897

LA RECEPTA DE LES GALETES “GRÀCIES”

150 g de mantega

300 g de farina

100 g de sucre

1 ou

1 polsim de sal

1 pessic de vainilla en pols

Amb les mans freguem la mantega i la farina fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre, la sal i la vainilla. Barregem bĂ©. Finalment, posem l’ou batut i pastem fins que sigui una massa homogĂšnia i llisa.

Estirem amb un corrĂł entre dos fulls de paper de forn. Han de quedar amb un gruix de mig centĂ­metre. Tallem amb un tallapastes i enfornem deu minuts, a 200ÂșC.

Un cop fredes, adherim una lĂ mina de fondant.

El fondant l’estirem amb un corrĂł, ben fi. Per enganxar-lo, el mullem lleugerament amb els dits.

En aquest cas, el fondant l’he tallat amb un estri especĂ­fic que venen a les botigues de gadgets de cuina, i que permet escriure-hi missatges. Nosaltres hi hem escrit “grĂ cies” perquĂš estem molt agraĂŻts a les persones que han donat sang en la campanya.

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- Ă©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclĂČs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. MĂ©s avall os explico de quĂš va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, Ă©s Ășnic al mĂłn i que va sorgir de la meva experiĂšncia com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anĂ vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

PerĂČ la noticia Ă©s quĂš, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemĂ  (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprĂšs….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no Ă©s que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests Ășltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronĂČmics com ara Masterchef (especialment exitĂłs en la seva ediciĂł junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat Ă©s que no hi tinc res en contra, mĂ©s aviat al contrari, perquĂš han ajudat a posar de moda un mĂłn, el de la gastronomia i l’alimentaciĂł, que em fascina. PerĂČ el Patacutxi Ă©s fruit, com us deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, de la experiĂšncia personal, en veure que els dinars en famĂ­lia al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiĂšncia acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veĂŻns de taula;  demanĂ vem capcots el compte i marxĂ vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejĂ vem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en famĂ­lia…. Com ja vaig explicar en una ocasiĂł a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sĂ­ que els agrada, perĂČ allargar-ho durant mĂ©s d’una hora els Ă©s una tortura. Per aixĂČ vaig pensar que seria una idea fer una activitat lĂșdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultĂ nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil‱lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, desprĂ©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquĂš descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procĂ©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el mĂ©s important, s’ho passin bĂ© en un restaurant. SĂłn 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la famĂ­lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, Ă©s l’Ăšxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bĂ©, he de dir que des d’aleshores, -15 Ăł 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per aixĂČ que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creaciĂł de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia Ă©s diferent perquĂš, tot i que la quitxalla tĂ© uns trets similars a tota arreu, estĂ  composada d’individus Ășnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabĂČries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Cuina i dones es citen a l’Hospitalet

dilluns, 16/03/2015

Aquest dijous 12 de març, i en el marc dels actes del dia de la dona treballadora, vaig ser convidada a fer una xerrada, amb elaboració de receptes inclosa, al Centre de Formació d’Hostaleria de l’Hospitalet.

Xerrada "Cuina i dones"

Xerrada “Cuina i dones”

El pĂșblic estava composat majoritĂ riament per alumnes molt joves, alguns dels quals no portaven ni 2 mesos al centre, raĂł per la qual em va sorprendre i afalagar l’interĂšs que van mostrar, tant pel parlament, com pels plats que hi vaig presentar: un CanelĂł de remolatxa i brandada de bacallĂ , amb germinats i salsa de taronja; un test amb Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort i unes postres a base de raviolis de pastanaga farcits de crema de formatge damunt un pa de pessic amarat d’almĂ­var de menta i guarnit amb llesques de mandarina confitada.

Una de les coses que vaig voler deixar ben clara Ă©s que la hostaleria no Ă©s una feina com les altres que et permet seguir amb la teva vida fora d’hores “d’oficina”, sinĂł que Ă©s gairebĂ© com tancar-se en un convent de clausura on no hi tenen cabuda ni fills, ni famĂ­lia, motiu pel qual a moltes dones se’ls fa tan difĂ­cil dedicar-se a aquesta professiĂł. Crec que aixĂČ s’ha de tenir clar de bon començament per no portar-se un agre desencĂ­s: si no hi ha una veritable vocaciĂł i una disposiciĂł a la renuncia, Ă©s millor no endinsar-se en aquest sacerdoci on la sotana Ă©s transforma en davantal i els parroquians s’asseuen a taula per contes d’agenollar-se al confessionari (aixĂČ si: desprĂšs d’unes bones menges i alguna que altra copa de vi, se’ls si afluixa igual la llengua!).

AquĂ­ em teniu en plena acciĂł i amb la parrĂČquia embadalida!

AquĂ­ em teniu en plena acciĂł i amb la parrĂČquia embadalida!

DesprĂšs d’una breu introducciĂł biogrĂ fica, on els vaig explicar com vaig aterrar als fogons professionals, els vaig fer avinents les meves creences sobre alguns altres motius que poden haver influenciat la dona a trigar tant en incorporar-se a la cuina professional, especialment a la cuina d’autor, ja que requereix unes dots de lideratge molt marcades i la capacitat de bregar amb uns equips majoritĂ riament masculins que no hi estan molt avesats a ser manats per una dona. En aquest punt m’hi vaig voler estendre una mica per tal que els quedĂ©s clar que la cuina no Ă©s l’Ășnic factor, ni el mĂ©s fonamental d’un restaurant, sinĂł que ho Ă©s la gestiĂł. PerquĂš? Doncs perquĂš per molt deliciosos i bonics que siguin els nostres plats, sinĂł hi ha una bona planificaciĂł al darrera que ens permeti tenir tot allĂČ que ens Ă©s menester per a realitzar-los i poder fer-ho en el temps previst (aixĂ­ com comunicar-ho eficientment als nostres clients i fer-ho en un espai confortable, net i bonic, etc.) tot se’n va en orris! I justament en aquest camp, el de la gestiĂł del restaurant, les dones hi tenen una sensibilitat especial aixĂ­ com un gran sentit de l’aprofitament de recursos: crec fermament que el malbaratament Ă©s mĂ©s masculĂ­ que femenĂ­, i que les dones estalviem mĂ©s a l’hora de comprar que no pas els nostres companys d’espĂšcie!

TambĂ© els vaig voler explicar altres possibles factors, com que les cuines dels restaurants d’avui no tenen res a veure amb les d’anys enrere on es requeria una força fĂ­sica considerable per moure els estris gegantins i pesants que eren necessaris per desenvolupar-s’hi… Us imagineu el que era moure una cassola d’escudella d’aquelles antigues? AixĂČ per no parlar de les mastodĂČntiques batedores industrials!

PerĂČ a mĂ©s a mĂ©s d’una qĂŒestiĂł de bĂ­ceps, tambĂ© s’han de tenir en compte altres motius que hi poden haver tingut una importĂ ncia considerable, com ara el fet que la dona moltes vegades s’ha sentit reclosa a la cuina de casa, gairebĂ© obligada a convertir aquest espai en el seu Ășnic domini i, un cop alliberades d’aquesta creu ancestral, els hi ha costat una mica trobar-li la grĂ cia a fer d’aixĂČ una professiĂł que les tornĂ©s a tancar a l’espai del que encara moltes estan intentant fugir!

I així, parlant de dones i restaurants, vaig anar fent bullir l’olla, fins que vaig mirar el rellotge i me’n vaig adonar que ja era hora de començar a desparar taula i marxar cap a casa!!!

Per a la meva satisfacciĂł, al final de la ponĂšncia els vaig deixar degustar els plats i no van deixar-hi ni una engruna! És clar que gairebĂ© era l’hora de dinar, perĂČ a aquestes edats els paladars sĂłn molt sincers!

Un hort efĂ­mer i l’abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ÂȘ ediciĂł de la “FESTA DEL DAVANTAL”

dissabte, 14/03/2015

Muriel Casals, Magda Oranich, NĂșria RibĂł, Anna TarrĂ©s, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol LĂłpez, Dolo Beltran o Elena Gadel, sĂłn nomĂ©s alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronĂČmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ÂȘ ediciĂł d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoraciĂł del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes especĂ­fic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mĂ nec, per fer servir 2 sĂ­mils gastronĂČmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada Ă©s menys habitual entre nosaltres, com Ă©s el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I Ă©s quĂš, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domĂšstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per aixĂČ que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allĂ  els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada Ă©s una ocasiĂł perfecte per intercanviar experiĂšncies vitals, adreces electrĂČniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un Ă pat deliciĂłs en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada ediciĂł el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no nomĂ©s com a concepte metafĂČric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinĂł amb una presĂšncia real i protagĂČnica: un gran hort va aparĂšixer com per art de mĂ gia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allĂČ mĂ©s de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infĂ ncia a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestĂ­bul i passar-s’ho d’allĂČ mĂ©s bĂ©, sempre i quan, aixĂČ si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit aixĂČ, la concurrĂšncia es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboraciĂł dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

- Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort

- pollastre coco-curri

-Carrot cake en test

Un dels moments Ă lgids de la jornada va ser la actuaciĂł de la investigadora i filĂČsofa Georgina RabassĂł, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teĂČloga, exegeta, predicadora, dona de ciĂšncia, biĂČgrafa, poeta i compositora. A mĂ©s a mĂ©s, tambĂ© va descobrir a la perplexa audiĂšncia una recepta per apaivagar la luxĂșria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposiciĂł, va interpretar magnĂ­ficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatĂ­ i cadĂšncia gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolĂ­fica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passiĂł i devociĂł per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrĂšncia.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcĂłrrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animaciĂł de cada any. Ara nomĂ©s falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. RocĂ­o MartĂ­nez Sempere (polĂ­tica i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i polĂ­tica)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexĂČloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresĂ ria)
  8. Anna ArquĂ© (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicĂČloga)
  10. NĂșria RibĂł (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. MĂłnica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa FĂČrum i actual directora de la FundaciĂłn Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol LĂłpez (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse BaldomĂ  (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia AixalĂ  (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. JĂșlia BertrĂĄn (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. NĂșria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artĂ­stica de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina RabassĂł (investigadora i filĂČsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-GuinardĂł de l’Ajuntament de BCN)

 

Posem-hi pebrots al cĂ ncer. Coca d’empedrat de pebrot, maduixot i anxoves

dimecres, 4/02/2015

Avui hem presentat la campanya Posem-hi pebrots al càncer. 

IMG_0419.JPG

 

IMG_0424.JPG

Amb Francesc Viñas, Pilar Condal i Manel Esteller

Als supermercats Condis, per un 1,5€ compres dos pebrots, un de verd i un de vermell. L’import Ă­ntegre va destinat a la FECEC, la FederaciĂł d’Entitats Contra el CĂ ncer. Un 1,5€ Ă©s molt poc o Ă©s molt, depenent de com es miri. Tant si Ă©s molt o si Ă©s poc, el que Ă©s ben segur Ă©s que Ă©s Ăștil.

Avui Ă©s el Dia Mundial Contra el CĂ ncer, i aquesta Ă©s una de les raons per la que la campanya ha començat avui. Avui Ă©s el Dia Mundial contra el  cĂ ncer i tambĂ© ha estat el dia mĂ©s fred de l’any (fins ara, clar). Ens hem llevat enfarinats de neu, per tot Catalunya, i el paĂ­s s’ha trasbalsat. Els mitjans de comunicaciĂł no parlen d’altra cosa.

Aquesta anĂšcdota m’ha fet pensar que era una metĂ fora del que passa quan a casa, o a un amic, o a algĂș de la feina, se li diagnostica un cas de cĂ ncer. És com una tempesta, un xĂ fec, tot queda cobert de neu. A l’entorn tot es col·lapsa i passa a ser el tema central. Els de fora pensen que no n’hi ha per tant, i els de dins queden coberts per la neu de la notĂ­cia, congelats i paralitzats. Es clar que  l’escena, l’escenari, el paisatge de la neu Ă©s bonic, entranyable. Amb el moment del diagnĂČstic tambĂ© hi ha escenes entranyables, boniques: es desperta la solidaritat, la companyonia, l’escalfor dels qui t’envolten, l’amor, es llimen les arestes. PerĂČ com amb la neu, volem que passi rĂ pid, que quedi com una broma, com una anĂšcdota, que el cĂ ncer s’allunyi i nomĂ©s ens quedi el record d’aquell mal trĂ ngol, de la fredor.

Diuen a pagĂšs, en castellĂ : Año de nieves, año de bienes. Aquesta dita nomĂ©s es compleix si la terra ha estat ben preparada, si rep la neu amb condicions ideals, ĂČptimes, ben llaurada i a punt per l’esclat primaveral.  Avui ho passarem malament, perĂČ demĂ  serĂ  magnĂ­fic.  Amb el cĂ ncer no passa pas aixĂ­. Ben poca cosa bona porta. PerĂČ els estudis demostren que  si hem preparat bĂ© la terra, si hem fet una bona prevenciĂł, si ens hem cuidat, la nevada serĂ  molt mĂ©s portadora. Prevenir no cura, perĂČ ajuda a no emmalaltir i ajuda a portar millor la malaltia.

Una de les recomanacions per part de la FECEC i de tots els experts en oncologia Ă©s seguir una alimentaciĂł equilibrada, variada i amb important presĂšncia de fruita i verdures. Aquesta Ă©s la raĂł per la que el lema de la campanya parla de pebrots, una bona hortalissa a tenir en compte. Els pebrots sĂłn saludables, saborosos, substanciosos i sostenibles econĂČmicament (he volgut fer servir un sinĂČnim d’econĂČmic que comencĂ©s amb “s”, ja m’ho perdonareu).

Per a celebrar la campanya POSEM-HI PEBROTS, he fet aquest platet, fĂ cil, vistĂłs i molt fresc (qui sabia que avui ens congelarĂ­em!)

 

COCA D’EMPEDRAT DE PEBROT, MADUIXOTS I ANXOVES

 

 

2015-02-005.jpg

 

2015-02-006.jpg

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

un pebrot verd

Un tomĂ quet tipus pera o no gaire madur

8 anxoves

8 maduixots

Formatge fresc

AlfĂ brega

Oli d’oliva

Sal

Fem la pasta brisa, simplement es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa mĂ©s o menys llisa i homogĂšnia. L’estirem amb un corrĂł i tallem amb un motlle/tallapastes amb forma rodona. Punxem amb una forquilla i coem al forn, a 180ÂșC, durant quinze minuts. Reservem.

Tallem el pebrot verd molt petit. Fem una creu a la base del tomĂ quet i l’escaldem en aigua bullint trenta segons. El pelem i el tallem a dauets, rebutjant les llavors. Tallem el formatge fresc a dauets i l’anxova a bocins. Rentem i tallem els maduixots a dauets petits.

Escaldem l’alfĂ brega, la refresquem immediatament i l’assequem bĂ©. La triturem amb oli d’oliva i sal.

Barregem el pebrot verd, el tomĂ quet, el formatge fresc, els maduixots i les anxoves. Ho amanim amb l’oli d’alfĂ brega i muntem el plat. Posem la barreja de verdures sobre la coca i acabem amb un fil d’oli d’alfĂ brega i flor de sal.

 

 

50 receptes amb mongetes del ganxet

dimarts , 16/12/2014

Aquest any, a Llerona, hem celebrat la 4a festa de la mongeta del ganxet, amb l’arribada de les noves mongetes.

És una magnĂ­fica festa. S’escenifica tot el procĂ©s de collita de les mongetes. Els pagesos lleronins tallen els cordills dels feixos secs de les mongeteres, en fan grans piles a terra i, amb les forques, les baten. És el procĂ©s que separa la mongeta de la tavella. Un cop escombrades, es posen a la mĂ quina de ventar per separar-ne la palla. I finalment es passen pel garbell per treure’n les impureses i separar les que s’hagin malmĂšs.

Mentre l’espectacle Ă©s a l’era, a recer, els tres membres del jurat trien els millors plats del Concurs de la Mongeta del Ganxet. Trien la mongeta millor cuita, el plat mĂ©s ben elaborat, la presentaciĂł mĂ©s llaminera…Dos guanyadors seran els afortunats que s’enduran un lot de productes de la terra.

Entre conĂšixer i comprar mongetes i altres delĂ­cies als productors locals i menjar una de les 1000 racions que es cuinen i se serveixen de mongetes amb botifarra el matĂ­ passa volant.

Enguany hem tingut una convidada d’honor, la Carme Ruscalleda, que ha fet un parlament sobre la necessitat de valorar els excepcionals productes del nostre paĂ­s.

I hem tingut una novetat, en la que estic molt involucrada. Hem publicat el llibre

 

LA CUINA DEL GANXET. 50 receptes amb mongetes del ganxet

Quan el consell del Poble de Llerona i l’Ajuntament de Les Franqueses em van encarregar la feina d’escriure aquest receptari vaig pensar que seria incapaç de fer-ne cinquanta! PerĂČ quan m’hi vaig posar, em va costar de destriar entre la quantitat de receptes que em venien al cap, perquĂš les mongetes sĂłn un comodĂ­, serveixen per a tot, combinen amb tot i es poden menjar tant de primer com de segon, com a producte principal o com a complement d’un plat. En definitiva, sĂłn molt fĂ cils de treballar! I, sobretot, si sĂłn mongetes del ganxet, que es fonen amb la mirada!

El llibre el trobareu a la venda a les llibreries de Granollers i si truqueu a l’Ajuntament de les Franqueses us proveiran  dels exemplars que necessiteu.

Jo, aprofitant el bloc, us en faig un tastet i us penjo tres receptes que he triat. Haig de destacar l’excepcional feina que va fer en XAVIER SOLANAS

AquĂ­ en Xavier Solanas i jo mateixa el dia de la presentaciĂł del llibre

 

TRINXAT DE COL, PATATA I MONGETES DEL GANXET

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 23 TRINXAT DE MONGETA, PATATA I COL AMB BOLETS I CANSALADA

Trinxat de mongetes del ganxet i bolets

300 g de mongetes del ganxet cuites

Mitja col d’hivern
2 patates grans velles

300 g de barreja de bolets
4 talls de cansalada viada
Oli d’oliva
Sal

 

Escaldeu la col i bulliu les patates.

En una paella, enrossiu la cansalada. Primer, coeu-la a foc lent, perquÚ suï, després apugeu el foc fins que quedi rossa i cruixent. Reserveu-la.

Netegeu els bolets i salteu-los a la mateixa paella de la cansalada, afegint un raig mĂ©s d’oli. Han de coure’s i perdre l’aigua. Reserveu-los.

A la mateixa paella, amb un bon raig d’oli, afegiu-hi les patates, la col i les mongetes cuites. Salpebreu-ho. Aneu aixafant amb una forquilla de fusta fins que quedi tot ros pels dos costats. Feu-ho a foc mitjà baix: heu d’aconseguir que quedi una barreja homogùnia i amb la forma de truita de patates.

Quan la passeu al plat, acompanyeu-la amb els bolets saltats i la cansalada torrada.

MONGETES AMB CLOÏSSES

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 9 MONGETES GUISADES AMB CLOÏSSES

 

500 g de mongetes del ganxet cuites

500 g de cloĂŻsses

50 ml d’oli d’oliva

2 grans d’all

1 manat de julivert

100 ml de vi blanc

 

Poseu l’oli amb el gra d’all picat en una cassola gran, on hi cĂ piguen bĂ© les cloĂŻsses. Feu que cogui una mica, a foc lent, i hi afegiu unes quantes fulles de julivert picades i el vi blanc.

Deixeu que evapori una mica i serà el moment de posar-hi les mongetes i les cloïsses. Sacsegeu la paella fins que les cloïsses s’obrin i la salseta quedi lligada

Acabeu-ho amb més julivert picat fresc.

 

MONGETES AMB TRIPA DE BACALLÀ

 

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 8 MONGETES AMB TRIPA DE BACALLÀ

 

500 g de mongetes del ganxet cuites

500 g de tripa de bacallĂ 

1 ceba gran

2 grans d’all

1 tomĂ quet gros

1 cullerada de vi blanc

100 g de carbassa

 

Renteu les tripes sota l’aixeta, escaldeu-les amb aigua bullint durant uns segons. Cobriu-les amb aigua freda i reserveu-les 24 hores. Torneu-les a escaldar uns segons.  Reserveu l’aigua d’escaldar la tripa.

Peleu la ceba i piqueu-la petita. Sofregiu-la amb un raig d’oli, juntament amb els alls picats. A meitat de la cocció, afegiu-hi el tomàquet ratllat i feu-ne un sofregit lent. Quan tot tingui un color marronós, aboqueu-hi el vi blanc i coeu-ho fins que evapori el líquid.

Afegiu-hi la tripa tallada a dauets i la carbassa.

Cobriu-ho amb l’aigua d’escaldar les tripes i feu-ho coure uns quinze minuts. Finalment, afegiu-hi les mongetes cuites, salpebreu-ho, sacsegeu-ho perquù lligui la salsa i serviu-ho.