Arxiu de la categoria ‘ada parellada’

Masroig, el vi solidari

dijous, 26/06/2014

Fa tres anys que a Masroig s’uneixen set cellers per elaborar un vi que t√© un bouquet especial, un aroma excepcional i un retronasal exquisit. Es tracta del vi solidari. http://www.masroigvisolidari.com/ Aquest vi t√© un preu molt assumible: deu euros, per√≤ el que se n’esdev√© no t√© preu, perqu√® tot el que se’n recapta va destinat a l’Obra Social de Sant Joan de D√©u. Fa mesos que el vi est√† en proc√©s, no es fa en un dia, el vi no √©s flor d’un dia, per√≤ arriba un dia que surt a lluir amb tot el seu esplendor. Va ser el dissabte, dia 7 de juny (sento haver trigat tant a fer el post!), a Masroig, al Montsant. Tot un dia per celebrar que ja podem comprar aquestes ampolles saboroses plenes d’alegries futures. Com que no he estat a temps d’avisar-vos per anar a la festa i comprar les ampolles en directe, les podreu comprar online a¬†http://www.vilaviniteca.es/shop/¬†i a¬†http://www.enterwine.com/

√Čs un vi bo, bonic i barat. Bo ja us ho he dit. Barat tamb√© us ho he dit, nom√©s uns deu euros, el valor dels quals es multipliquen exponencialment quan arriben a Sant Joan de D√©u. Bonic, encara no us ho he explicat: cada ampolla, cada una, t√© una etiqueta √ļnica, irrepetible, √©s una il¬∑lustraci√≥ feta a m√† i original. La majoria de les etiquetes han estat il¬∑lustrades per els nens de les escoles de Masroig i algunes de Barcelona. Per√≤ algunes etiquetes han estat il¬∑lustrades per veritables artistes, de renom i prestigi contrastat, de manera que tenir-les √©s tenir una obra d’art. Altres etiquetes han estat il¬∑lustrades per personatges populars que, malgrat l’etiqueta no tindr√† un valor intr√≠nsec s√≠ que ha estat pintada amb gran estima i sentiment, que aix√≤ tamb√© compta!

Aquesta setmana s’ha fet la presentaci√≥ de la festa del dia 7 i he tingut l’honor de ser LA PADRINA, juntament amb el meu admirat M√†rius Serra, que ha exercit de PADR√ć amb mestria i saviesa. A la presentaci√≥ de la festa vam haver de dir unes paraules, i aprofito que ja les havia escrit per afegir-les al post (que no s’ha de llen√ßar mai una feina feta!), malgrat l’objectiu d’aquestes l√≠nies √©s animar-vos a comprar-ne algunes ampolles a ¬†i aportar el vostre gra de sorra al vi solidari que, a m√©s, gaudireu molt√≠ssim. Us ho garanteixo.

14_masroig_Equip.jpg

Nazario, Roser Capdevila, jo, Màrius Serra i Toni Soler. Artistes de les etiquetes, padrins i convidats

PARAULES DE LA PADRINA

(no puc transcriure les paraules del padr√≠, en M√†rius Serra, per√≤ van ser per treure’s el barret)

Estic molt agra√Įda que m‚Äôh√†giu fet l‚Äôhonor de ser padrina d‚Äôaquesta magn√≠fica iniciativa. I estic agra√Įda i, molt, per tres raons:

  1. Sort hem tingut que som els padrins i no el rei i la reina del cava. Perquè aquests dies els càrrecs de reis estan capa caiguda. Vés, Màrius, tan que t’hi fixes en les paraules, capa caiguda és molt més escaient que mai. Els reis estan de capa caiguda i els padrins, en canvi, són buscats arreu. Aquest té un bon padrí, per això està on està.

 2. El vi m’agrada molt, moltíssim. Som fills del vi, un dels tres pilars de la nostra cultura. Ser padrina de vi és el millor que em pot passar i, encara més, ser padrina d’un vi del Montsant. Hi tinc una relació propera amb el Montsant, la meva cunyada, casada amb el meu germà, és filla de Capçanes. Sempre fem broma perquè la meva cunyada es diu, de cognom Pena, i el meu marit, de cognom es diu Alegre, de manera que els meu sfills es diuen Alegre Parellada i els del Priorat es diuen Parellada Pena. S’esqueia l’anècdota, però també m’ha fet pensar, ni els Alegre estan sempre contents, ni els Pena estan sempre tristos. Tenim sinònims i moltes maneres de poder definir els estats anímics. La vida és un compendi de penes i alegries. I hem de saber conviure-hi, equilibrar-ho, i trobar el moment alegre dins d’una època de tristesa. La iniciativa de masroig ens produeix una alegria immensa.

¬†3.¬†I que em permeteu participar en la vostra iniciativa solid√†ria, tamb√© √©s motiu d‚Äôagra√Įment, perqu√® haur√≠em de fer accions solid√†ries tots i cada un dels dies de l‚Äôany. Les accions haurien de passar a ser SOLIDI√ÄRIES. Empeltada per la fascinaci√≥ que sento per la imaginaci√≥ o el talent, digues-li com vulguis, d‚Äôen M√†rius i amb moltes possibilitats de fer el rid√≠cul m√©s estrepit√≥s, goso jugar o donar-li voltes a les paraules. I descobreixo que la paraula SOLIDARI, comen√ßa per SOL, i √©s que la solidaritat funciona com l‚Äôastre, com el sol, atrau i fa que tots girem al voltant seu. Quants m√©s siguem solidaris, atraurem a m√©s persones perqu√® tamb√© ho siguin. Per tant, practiquem la solidaritat, militem-hi, fem-ho cada dia, com cada dia surt el sol i sense ell, la foscor ens enva√Įria l‚Äô√†nima. Sense sol el m√≥n no pot viure, sense solidaritat, la societat no pot viure.

14_masroig_discurs.jpg

En Màrius fent el discurs magistral

 

14_masroig_ilustrant.jpg

dibuixant l’etiqueta del vi solidari

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens prepar√†vem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades √©s el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb m√©s for√ßa per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot all√≤ que exal√ßa el sentiment de pertinen√ßa a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, m√©s que de l’oli d’oliva – que potser s√≠ que √©s el greix habitual a la Catalunya Nova – per√≤ la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sag√≠, el llard de porc i la cansalada. Nom√©s quan la religi√≥ prescrivia restriccions plaents aliment√†ries, a taula apareixia el setrill. Si a pag√®s faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensaci√≥ d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matan√ßa

La matan√ßa del porc √©s la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil¬∑la, perqu√® malgrat no he mirat el r√†nquing de la import√†ncia de les festes en el sentiment dels catalans, jo aix√≠ ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el qu√® sigui….del m√≥n, jo dic tan panxa que la matan√ßa √©s la festa dels catalans. Vull recalcar que √©s una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perqu√® √©s una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurar√† les viandes de tot l’any, no nom√©s de la fam√≠lia sin√≥ del ve√Įnat. Avui per a tu, dem√† per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir ve√Įns. Perqu√® a la matan√ßa no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sin√≥ que es feien; que √©s la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per aix√≤ vaig pensar que far√≠em totes plegades una Matan√ßa del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que t√© els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el pat√© i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podr√† tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eul√†lia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

Una salsa i un discurs

diumenge, 16/02/2014

El passat dia 14 de desembre (tot i que fa molts dies, el discurs √©s igual de vigent) vaig ser convidada a dir unes paraules a un acte que va organitzar la plataforma Catalunya S√≠ a l’edifici del F√≤rum a Barcelona.

L’objectiu de l’acte era manifestar, una altra vegada, la for√ßa, l’empenta i ¬†la uni√≥ dels catalans que desitgem fer el cam√≠ sols, sense anar agafats de la maneta d’Espanya. Feia dos dies que s’havia arribat al pacte de fer la consulta el dia 9 de novembre d’enguany i a l’ambient s’hi respirava una euf√≤ria determinant.

Tot i l’euf√≤ria, l’acte volia insuflar for√ßa als assistents per lluitar contra la por psicol√≤gica que el govern central transmet a cada pas que fem.

Em vaig sentir molt honorada de formar part de l’elenc de mestres triats per transmetre il¬∑lusi√≥ a l’audi√®ncia i als que no hi √©ren i van seguir l’acte per streaming i a trav√©s dels mitjans de comunicaci√≥. Tot ho va comen√ßar M√†rius Serra – genial, com sempre. Impressionant – que, de fet, va conduir totes les intervencions. Hi va actuar en Peyu, que porta l’humor del pa√≠s com a bandera. I despr√©s van sortir a l’escenari en Terricabras, en Santi Vidal, Juanjo Puigcorb√©, Empar Molin√©, en Josep Maria Mainat i jo mateixa. En Pep Sala va cantar dos temes, entre els discursos. Comprendreu que amb aquests companys de luxe (i no √©s una manera de presentar-los) jo estigu√©s feta un flam. Per els companys de viatge i per la immensitat de l’auditori: 5.000 persones. Poca broma. Confessar√© que poc em va anar de marxar corrents per la porta del darrere al primer moment que el regidor de l’assumpte estigu√©s despistat. Per√≤ m’hi havia comprom√®s i havia de sortir a l’escenari, com fos. I ja que sortia, procurar fer-ho tant b√© com fos possible.

14.12.2013, BarcelonaActe politic i civic a l auditori del Forum organitzat per ERC: Votar es Democracia. Oriol Junqueras.foto: Jordi Play

I un cop all√† al mig, si mai us hi heu trobat ho sabreu i si us hi heu de trobar us ho explico, l’audi√®ncia es dilueix, i es transforma en una mena de mar, dels que s√≥n acollidors, dels que venen de gust nedar a l’estiu.

14.12.2013, BarcelonaActe politic i civic a l auditori del Forum organitzat per ERC: Votar es Democracia. Oriol Junqueras.foto: Jordi Play

la foto és de Jordi Play

En definitiva, que no m’hi vaig sentir estranya, ni molt menys inc√≤moda. I vaig fer aquest discurs que aqu√≠ deixo penjat.

 

DISCURS AL FÒRUM

Aquests dies la paraula pregunta ha estat d’allò més recurrent en les converses de la gent. A més de la pregunta, jo m’he formulat constantment la pregunta de perquè sóc jo la que tinc el privilegi d’adreçar-me a un auditori tan nodrit com a representant del petit empresari.

Segons els organitzadors, m’ho han proposat perquè represento una trajectòria d’èxit.

Moltes gr√†cies per la consideraci√≥: afalaga i anima a continuar. Per√≤ v√©s per on, m‚Äôho han dit ara quan han passat aquests anys de crisi cruenta que m‚Äôhan fet sentir molt sovint la percepci√≥ del frac√†s, quan la meva pot√®ncia empresarial ‚Äď si √©s que ho podem dir amb aquesta paraula tan ostentosa ‚Äď s‚Äôha encongit com un mitj√≥… com ha passat amb tants d‚Äôaltres empresaris i empres√†ries del pa√≠s.

Per√≤ quan hi he reflexionat m√©s, he ent√®s que potser per aix√≤ m‚Äôhan triat. Precisament per aix√≤. Perqu√® els organitzadors entenen, com jo mateixa ho crec, que l‚Äô√®xit √©s el resultat d‚Äôuna suma de fracassos ben entomats, d‚Äôensopegades ben pa√Įdes. Ho va dir Nelson Mandela: ‚ÄúNo em jutgis per els meus √®xits, jutja‚Äôm per les vegades que he caigut i m‚Äôhe tornat a aixecar‚ÄĚ.

Precisament d’això, de caure i aixecar-nos cada vegada més enfortits, els catalans en sabem un pou. Caure i aixecar-nos, una mica dolguts, una mica estomacats, amb els genolls pelats, aprenent a ullar millor per on passem.

√Čs per aix√≤ que s√≥c aqu√≠. Perqu√® m‚Äôhe aixecat de nou. ¬†Per aix√≤ som aqu√≠, perqu√® ens hem aixecat de nou.¬†

Quan ens en sortim de les ensopegades, √©s quan donem solidesa a un projecte i alhora entenem un dels valors m√©s importants d‚Äôuna petita empresa: EXPERI√ąNCIA.

L’experiència és saber què fem. I això els catalans ho sabem. Tenim prou experiència. 300 anys d’experiència i de derrota però també de saber com redreçar aquest país.

Potser encara no us havia dit que jo em dedico a la cuina. I m’enorgulleix molt ser filla d’una família amb una llarguíssima història entre fogons.

Deia el meu pare ‚ÄúLA CUINA √ČS SABER COM COMBINAR UNS INGREDIENTS‚ÄĚ

Les salses lliguen perquè hi anem abocant tot el que toca, just quan toca. En el precís instant, però amb ritme.

Que us sembla si preparem una salsa de novembre, una salsa tardoral que tastarem el dia de l‚ÄôAlmudena….

Per fer la salsa ja tenim la CASSOLA: L‚ÄôEXPERI√ąNCIA

¬†Ara ens cal un ingredient fonamental: IL¬∑LUSI√ď. No hi ha projecte sense il¬∑lusi√≥. La il¬∑lusi√≥ de ser LLIURES. ¬†Ara b√©, ha de ser ben domada, ben ponderada. Amb seny. Ha de ser el punt dol√ß de la salsa.

EXPERI√ąNCIA + IL¬∑LUSI√ď + CONST√ÄNCIA i ESFOR√á. Cada dia els empresaris petits, els botiguers, aixequem la persiana. Aixequem la persiana (no la camisa….) cada dia perqu√® creiem en el nostre projecte i en el projecte del pa√≠s. Perqu√® aixecant la persiana, sense mai defallir, hem constru√Įt el s√≤lid teixit empresarial que fa que siguem un dels motors d‚ÄôEuropa. Serem un dels contribuents nets europeus, com ho hem estat d‚ÄôEspanya. Els botiguers, els petits empresaris que no compten quants dies i quantes hores a la setmana treballen, perqu√® creuen en el seu projecte, com nosaltres creiem en el proc√©s. √Čs una lluita di√†ria, no nom√©s d‚Äôavui, dels dies d‚Äôeuf√≤ria o dels que ens va b√©. Hem de creure-hi cada dia

 Posem-li un altre ingredient:

EXPERI√ąNCIA + IL¬∑LUSI√ď + CONST√ÄNCIA + ESFOR√á + CONTINUITAT. Tot plegat no t√© sentit si no hi ha continu√Įtat, si no aconseguim implicar les generacions seg√ľents. No √©s un proc√©s arrodonit si no t√© continuadors. No sabem quan el proc√©s esdevindr√† una realitat, potser no ser√† avui que el culminem. Hem de pensar en qui el dur√† endavant.

Cal, com en els negocis, involucrar-hi a les seg√ľents generacions: transmetre‚Äôls la il¬∑lusi√≥, l‚Äôexperi√®ncia, la const√†ncia i l‚Äôesfor√ß. D‚Äôaix√≤ en s√© una mica, s√≥c la setena generaci√≥ de cuiners de casa meva. Sempre a casa s‚Äôhan ocupat d‚Äôengrescar.nos. Per engrescar a les noves generacions i ‚Äúcontaminar‚ÄĚ tots els sectors, esdeveniments com aquest s√≥n fonamentals.

EXPERI√ąNCIA + IL¬∑LUSI√ď + CONST√ÄNCIA + ESFOR√á + CONTINUITAT + ACCI√ď. Som un pa√≠s que hem constru√Įt, sobretot perqu√® no tenim por. Pitjor no ho podem haver passat. No temem les amenaces perqu√® ja les hem viscut en la pr√≤pia pell. √Čs el moment d‚Äôactuar. Ja hem negociat, hem parlat i hem pregat. Ara, cal passar a l‚Äôacci√≥, com ho hem fet sempre a les nostres petites empreses, perqu√® som resolutius, i anem per feina, sense mandra, sense¬†excuses.

EXPERI√ąNCIA + IL¬∑LUSI√ď + CONST√ÄNCIA + ESFOR√á + CONTINUITAT + ACCI√ď +CREATIVITAT I TALENT.¬† L‚Äôadversitat genera creativitat. Som creatius per for√ßa, en tenim els dits pelats que ens diguin que no i que ens escanyin. Allunyats de la permissivitat i de l‚Äôabund√†ncia, hem hagut de ser creatius, ¬†per for√ßa, per√≤ tamb√© per tarann√†. De talent, no ens en falta.

 

Els catalans, de les pedres en fem pans.

I dels pans, miracles que es multipliquen.

 

I acabo amb una frase de Joan Vinyoli

‚ÄúUneix-te a tots. Inventa’t l’alegria.‚ÄĚ

Ens en sortirem.

 

I l’any que ve, al novembre HI HAURÀ bolets i castanyes.

També moniatos i panellets

 

UN LLU√á AMB SALSA DE CARBASS√ď

WIN_20140121_153004.JPG

 INGREDIENTS

4 bons talls de lluç

2 carbassons

1 porro

600 ml de brou de verdures

20 gr. de mantega

sal i pebre

200 gr. de cebes platillo

una nou de mantega

sal i pebre

un raiget de licor

una cullerada de mel

 

Comencem fent la salsa de carbassó (que de fet és una crema). Estovem la part blanca del porro picada en una cassola, amb la mantega. Afegim el carbassó net i tallat (amb pell) i donem un parell de voltes. Cobrim amb el brou de verdures i fem coure lentament fins que els carbassons siguin tous, no més de quinze minuts. Triturem bé i salpebrem. Reservem.

A part, fem les cebes platillo. Per pelar-les s’escalden, en aigua bullint, no m√©s d’un minut. Les pelem. les posem en una safata de forn, o a una paella i les coem lentament salpebrades, amb la mantega, el raiget de licor i la cullerada de mel, uns deu minuts.

El llu√ß el fem a la planxa. primer a foc mig alt i, despr√©s, abaixant la pot√®ncia del foc (o al forn) perqu√® es cogui b√© l’interior. SErvim el llu√ß sobre un llit de cebetes i amb la salsa/crema de carbass√≥.

Nou projecte educatiu-alimentari a S√ļnion

diumenge, 17/11/2013

D’en√ß√† vaig dur a terme un projecte interessant√≠ssim a √ćtaca, l’escola de prim√†ria dels meus fills, no m’havia engrescat a endegar-ne cap altre.

Ara, els meus fills s√≥n a secund√†ria, i ja fa uns anys que estudien a l’Escola S√ļnion, una escola oberta a tota mena d’idees i projectes que afegeixin valor a l’educaci√≥ dels joves.

Des de direcci√≥ de l’escola em van demanar que intervingu√©s a la cuina de l’escola, per donar un tomb als men√ļs. Tot el curs passat hi vam estar treballant. Hem canviat una s√®rie de plats i n’hem revisat d’altres. Encara queden serrells per arrodonir el projecte.

Aquest curs vaig pensar d’afegir una s√®rie de plats m√©s, per√≤ jo mateixa estava encallada tant en idees com en la confian√ßa de que una colla de plats nous capgiressin el gust d’un menjador. Aix√≠, doncs, vaig plantejar involucrar a l’alumnat en la presa de decisions dels plats, i fer, del tast, un projecte educatiu.

 

Objectius del projete

-          Implicar l’alumnat en la tria del receptari, per tal que comprenguin les característiques específiques d’una cuina de col·lectivitat

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Aprofitar la seva ingenu√Įtat i desconeixement del medi per valorar noves receptes que puguin sorgir durant el proc√©s

-          Transmetre la importància de tenir cura del que mengem: Equilibri nutricional, gust, sostenibilitat medioambiental, sostenibilitat econòmica

-          Ampliar l’acceptació de gustos dels adolescents.

 

Dinàmica:

Creem un grup intercursos. Dos alumnes de cada curs, entre primer i quart d’ESO.

Ens trobem un cop al mes, al menjador, al primer torn de dinar, en un espai reservat del menjador.

El treball consisteix en un tast de tres plats cada sessió. Els plats són diferents als que es cuinen a l’escola, però factibles a l’entorn escolar.

Els alumnes tenen un dossier de treball que comprèn:

-          Full de tast sensorial de les propostes

-          Argumentari  (equilibri nutricional, limitacions tècniques, estacionalitat dels aliments) dels plats presentats

-          Full de propostes/plats/receptes per incloure al menjador

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Valoraci√≥ dels nous plats introdu√Įts al receptari escolar

 

Les receptes acceptades per la majoria de la comissi√≥ de tast s‚Äôincorporaran al receptari escolar. Les batejarem i buscarem una estrat√®gia de ‚Äúvenda‚ÄĚ: La venda consistir√† en realitzar uns¬† r√®tols que informin quines novetats hi ha al menjador.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

El primer TDT (Taller De Tast) , que √©s el nom amb que hem batejat el projecte el vam fer a mitjans d’octubre, un cop el curs ja estava en marxa. En el projecte tamb√© s’hi ha involucrat la meva amiga, i mare d’un alumne de l’escola, Agn√®s Villamor.

Els alumnes que formen part del TDT són: Tarik, Maria, Pau, Nil.

I aquí teniu el full de tast per els tres plats triats per aquell dia, amb les receptes

 

 

Full de tast ‚Äď SUNION TDT ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬† ¬†11/10/2013

 

PLATS:

 

Sopa de musclos

Llom amb ametlles

Hamburguesa d’albergínia

 

TAST ORGANOL√ąPTIC Sopa de musclos¬† Llom amb ametlles¬† Hamburguesa d‚Äôalberg√≠nia¬†
Aspecte:-   Color

-   Textura

-   Volum

 

Olor 

 

Gust 

 

Coneixementdels aliments:

 

-   Grup d’aliments/nutrients

-   Temporada

-   Cultura (orígens/tradició)

 

 

 

Perquè hem triat aquestes receptes:

 

-          Per els aliments: perquè treballem amb verdures, peix i fruita seca que són aliments molt interessants a nivell nutritiu i, en canvi, poc apreciats per els adolescents. Per altra banda, els musclos i les albergínies són molt poc habituals a les cuines dels menjadors escolars. Els donem una nova dimensió, amb l’objectiu d’evitar el rebuig per part dels usuaris.

-          Per la viabilitat de les receptes: són receptes viables per a la cuina del menjador escolar. Tant per les coccions com per el self-service. També per la viabilitat econòmica dels productes emprats. Els musclos tenen un preu assumible, i és una altra manera de menjar peix, molt saborós, sense espines. La dificultat dels musclos rau en la closca, però aquest aspecte queda superat al presentar els musclos en versió sopa.

-¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬†¬† Noves coccions i noves combinacions: El llom de porc √©s un aliment molt habitual a la cuina de col¬∑lectivitats, perqu√® √©s econ√≤mic i t√© un gust neutre. Proposem una cocci√≥ diferent, i un complement, la fruita seca, que es troba poc als men√ļs escolars.¬† La cocci√≥ en llet amoroseix la pe√ßa de llom, fent-la m√©s f√†cil de menjar.

 

 

Receptes:

 

Sopa de musclos

1 kg de musclos amb closca

1 litre de brou de peix

Dos porros

50 gr. de mantega

Un raig de vi blanc

Oli d’oliva

1 litre i mig de brou de peix

 

Coure els musclos al vapor, amb una fulla de llorer i un raig d’oli d’oliva durant 4 minuts.

Treure els musclos de la closca i separar-los del brou.

Separar uns musclos per acabar la sopa.

En una cassola, sofregir els porros amb la mantega i una mica d’oli. Mullar amb el vi  blanc i deixar evaporar. Afegir els musclos i el brou de la seva cocció. Completar amb brou de peix i fer bullir uns minuts. Triturar i servir amb els musclos sencers.

 

 

Llom amb ametlles

Un cap de llom

1 litre de llet

150 gr. d’ametlles crues

Oli d’oliva

Sal

Pebre blanc

 

Salpebrem el llom i l’enrossim en una cassola on hi càpiga bé. Afegim les ametlles i donem un parell de voltes perquè es torrin lleugerament. Cobrim amb llet i fem coure durant una hora. Triturem la salsa, afegim una mica més de llet si ha quedat excessivament espessa, tallem el llom a làmines i el servim acompanyat de la salsa.

 

Hamburguesa d’albergínia

4 albergínies

2 pomes

20 gr. de sucre

20 gr. de mantega

Una mica de sal

Uns brins de farigola fresca

100 gr. de formatge cheddar

Anacards

Sal

30 gr. de gelburguer

150 ml d’aigua

 

Tallem les albergínies a daus i les saltem en una paella amb un fil d’oli i una mica de sal, uns cinc minuts. Les reservem. En una altra paella, coem les pomes, a foc mig, amb una nou de mantega i una mica de sucre, fins que s’estovin i caramel·litzin. Les barregem amb les albergínies. Tallem el formatge a dauets i també el barregem. Piquem els anacards i els afegim a la barreja. Escampem el gelburguer i  l’aigua. Barregem molt bé i fem quallar en un motlle quadrat. Tallem a la mida que vulguem i ho escalfem al forn.

Ho servim immediatament.

Deures:

Fins a la propera sessió fixeu-vos en plats (que us agradin!) que penseu que podrien introduir-se al menjador de l’escola.

A casa, amb la fam√≠lia extensa, al restaurant observeu quins plats us agraden i parlarem de com es podrien fer a S√ļnion. Us explicarem de manera pr√†ctica quines s√≥n les limitacions de la cuina per col¬∑lectivitats i com treballen.

 

 El resultat del tast:

La sopa de musclos va agradar molt. La van trobar una mica forta, i hi vam afegir arr√≤s bullit. Llavors, va agradar molt m√©s. Tot i aix√≤ van haver-hi retic√®ncies i comentaris que no la “vendr√≠em” b√© a la resta d’alumnat, per el color que tenia i la pres√®ncia. Vam decidir que intentar√≠em millorar el color amb una mica de pebre vermell.

El llom amb ametlles va triomfar.

I l’hamburguesa amb alberg√≠nies em va agradar, sobretot, a mi. Per√≤ clar, jo no s√≥c usu√†ria del menjador escolar.

Ara, va ser un tast molt enriquidor, molt. En cap cas van rebutjar tastar els plats, malgrat fessin “mala pinta”. I totes les cr√≠tiques van ser constructives. I el m√©s constructiu √©s trencar barreres, en quant als aliments “demenjadorescolar” i els aliments vetats a aquest entorn. Per exemple, els musclos: s√≥n nutritius, econ√≤mics i molt saborosos. Perqu√® no s’introdueixen al menjador? La resposta √©s que s√≥n pesats de netejar, per√≤ ara els venen congelats! Fora excuses!

Aqu√≠ teniu el document gr√†fic d’aquest primer tast.

DSC03973-001.JPG

 

DSC03977.JPG

DSC03978.JPG

Sí, el color i la textura de la sopa no tenen gaire futur al menjador escolar.

DSC03979.JPG

Una entrevista a Verbàlia

diumenge, 3/11/2013

He tingut l’honor de ser una de les primeres entrevistades a Verb√†lia, el nou bloc/web de M√†rius Serra i Oriol Comas. Soc l’entrevistada n¬ļ2, despr√©s de l’Antoni Bassas i abans que en Sergi Belbel. Em sento, de deb√≤, molt honorada.

Per aix√≤ i perqu√® s’oc una fan incondicional de M√†rius Serra, penjo aquesta entrevista al meu bloc. Per si en voleu fer una ullada.

L’entrevista l’ha fet n’Oriol Soler, i no li puc criticar ni una coma. les fotografies les ha fet en Marc Saludes, i ha aconseguit que, malgrat aquell dia em trobava fatal, gaireb√© no es noti.

Desitjo que la gaudiu

http://www.verbalia.com/cat/entrevistes/2013/10/23/ada-parellada-la-cuina-com-un-joc-es-una-eina-magnifica-per-aprendre-sobre-els-aliments

13_ada_Verbalia_JPG.jpg

 

A Directe 4.0, amb la Xantal Llavina, vaig parlar de nous

divendres, 25/10/2013

Els dijous a la tarda, faig presència a casa de la Xantal, per parlar de cuina, aliments i remenar cassoles.

L’altre dia vaig parlar de nous. Penjo el gui√≥ i tamb√© la recepta, perqu√® s’ha de menjar tres nous cada dia!

 

http://www.rtve.es/alacarta/audios/directe-40/directe-40-4-fogons-amb-lada-parellada-mon-daplicacions-amb-roger-franco/2073372/

 

NUTRIENTS

A què s’assembla una nou?

No cal ser gaire perspicaç per associar una nou amb la forma del cervell. Per això els celtes, molt intel·ligents ells, van dir que eren l’aliment de la saviesa.

Si ens posem aix√≠….podem anar buscant atributs i m√†gics poders als cogombres, els naps i….millor que no continu√Į.

Els científics han determinat que les nous ajuden al bon funcionament del cervell, de fet, com tots els aliments, perquè sense nutrients el cervell mor. Però per el que realment són bones les nous són per el cor. Diuen que s’han de menjar tres nous cada dia (per els seus greixos omega 6 i omega 3, que netegen les artèries)

 

Això sí, mai no podem menjar nous verdes perquè tindríem una descomposició important, són tòxiques. En canvi, la ratafia, que és el licor fet a partir de nous verdes és un digestiu. El tema és que l’alcohol contraresta amb els elements tòxics de la nou (els mata!)

 

DE LA NATURA AL PLAT

Les nous es mengen crues, però això no significa que no hagin patit un procés. Es recullen de terra, un cop han caigut de l’arbre, el que vol dir que han madurat totalment a l’arbre. Si les mengem en aquest moment les trobarem molt amargues. Es deixen assecar durant unes setmanes, en un lloc airejat, i durant l’assecatge perden l’amargor. Si tot i això encara són amargues, les haurem de posar en remull unes hores.

Tot i que tenim costum a menjar-ne durant tot l’any, si no han estat tractades, com que tenen una quantitat important de greix, tenen tendència a tornar-se ràncies.

 

TIPUS DE NOUS

Les nous creixen en la franja central del món, des de Califòrnia a Xina, passant per casa nostra. Necessiten un clima temperat i una mica fresc, per això a Catalunya funcionen bé al Pre-pirineu, a recer de les gelades de l’hivern (també a Reus i a Girona)

Als mercats trobem nous de Califòrnia i nous catalanes. Sabrem que són catalanes perquè són més blanques.

 

RECEPTES

√Čs curi√≥s que sent una fruita seca com√ļ, no hi hagi gaire receptari, sobretot comparant-ho amb la quantitat enorme de receptes d‚Äôametlla, avellana i pinyons.

 

Les combinacions estrella de les nous són:

  • Poma
  • Amanides
  • Formatge manxec
  • Caramel
  • Xocolata (arran de la consolidaci√≥ de les postres americanes, com el brownie)

 

Una pasta amb peres, nous i formatge blau

DSC03989.JPG

400 gr. de tallarines

2 peres una mica dures

Una nou de mantega

200 gr. de gorgonzola

100 ml de crema de llet

Un grapat generós de nous

 

Tallem les peres a daus. Les coem amb la mantega, lentament. Afegim el formatge blau esmicolat i la nata. Deixem que es faci una salsa. Afegim les nous i la pasta bullida. I ja est√†….

 

…I vam casar a la L√≠dia i en Dag

dimarts , 22/10/2013

De tant en tant em demanen de fer un cat√®ring, o sigui un servei fora de Semproniana. Hem cuinat per tota mena de reunions, trobades, festes….per√≤ molt pocs casaments.

Aquest any, la L√≠dia i en Dan s’han casat. I ens han demanat de preparar el seu banquet. ¬†No cal dir que era un repte i una responsabilitat, perqu√® com a tots els nuvis del m√≥n, els feia una il¬∑lusi√≥ immensa. I clar, era la festa m√©s important de la seva vida. A m√©s, encara vaig passar m√©s neguit perqu√® volien un √†pat a peu dret, que jo no estic gaire avesada. La festa es va celebrar el dia 7 de setembre d’enguany, data que no fa per ploure….per√≤, ai las, aquell dia va caure un x√†fec dels grossos i tots els plans de fer-ho al jard√≠ de Torre Amat se’n van anar en orris. Sincerament, vam patir una mica (molt), per√≤ gr√†cies a la predisposici√≥ de tots els convidats i, per descomptat, dels nuvis, em sembla que tot va anar millor que pitjor.

13_foto nuvis_lidia.jpg

La q√ľesti√≥ √©s que he pensat que potser us anir√† b√© tenir una proposta de men√ļ de casament a peu dret. Algunes idees i solucions, i el llistat de plats que varem servir. No hi ha gaires fotos i les que hi ha no s√≥n gaire llu√Įdes, per√≤ √©s que aquell dia costava concentrar-se en la c√†mera.

  • ¬†Poupurri d‚Äôolives: simplement una barreja de tota mena d’olives posades en un bol gran i transparent
  • Xips de verdures: les cl√†ssiques xips de iuca, moniato i patata violeta
  • Pernil i coca amb tom√†quet: Sense secrets. Nom√©s que la coca ha de ser bona i s’ha de torrar al moment (al moment m√©s proper al moment de menjar-la…) i el pernil, doncs que sigui bo i no sigui fred
  • Sopa de tom√†quet i s√≠ndria: Servida en copeta petita, acompanyada d’una boleta de mozzarella, un tallet ¬†de pebrot verd i una oliva negra (sense pinyol)
  • DSC00442.JPG
    sopa de tomàquet amb olia negra, mozzarella i pebrot verd
  1. Llauna de salm√≥ marinat amb guacamole i pop a feira: Servit en una llauna. La meitat de la llauna ha de portar una base de guacamole i a sobre salm√≥ marinat. L’altra meitat de la llauna portar√† una base de patata cuita, a sobre allioli de pera i acabem amb pop bullit, tallat molt finet
  2. Amanida de cusc√ļs i mango: De fet √©s un taboul√©. Un cusc√ļs rehidratat en aigua bullint i amanit amb mango, pinyons i oli de menta
  3. Salpicón d’escopinyes amb remolatxa i  maracuià: Unes bones escopinyes de llauna, remolatxa cuita tallada menuda, salsa de maracuià (simplement suc de maracuià amb oli, una mica de sucre i sal) i el toc final: germinat de remolatxa
DSC00433.JPG
4.¬†Cigrons amb tzatziki: De fet √©s un hummus amb iogurt, cogombre i poma. L’acabem amb uns microvegetals i un pessic de pebre vermell
DSC00438.JPG5.¬†Mousse de formatge de cabra amb tom√†quet: Es tracta d’una emulsi√≥ de formatge de cabra i una mica de nata. L’acabem amb una melmelada de tom√†quet. Per acompanyar (important! s’ha de posar al darrer moment) un bastonet de pasta phyllo amb orenga (Pasta phyllo embolicada sobre si mateixa, i en cada capa una mica de mantega fosa i un pessic d’orenga. Uns deu minuts de forn i ja est√†)
6. Ou de guatlla amb romaní: Un aperitiu senzillíssim, però que té un éxit important. Simplement és un ou de guatlla bullit i pelat, amb una branqueta de romaní fresc clavada i disposat sobre una base de sal grossa.
DSC00439.JPG
7. Quiche lorraine de bolets: Mini quiche de bolets 7
8. Marinat de tonyina amb citronella i soja: Marinem daus de tonyina fresca en una barreja de soja i oli d’oliva, a parts iguals, durant unes dues hores. l’arrebossem amb s√®sam torrat i el servim clavat en una broqueta
9. Paquets de pera amb pesto: √Čs una mena de raviolis (paquetets de pasta fresca) farcits de gorgonzola i pera cuita. Els servim bullits amb una salsa pesto cl√†ssica.
10. Carpaccio de bacallà i romesco: Unes làmines de bacallà fresc, acabat amb unes línies de romesco
11. Croquetes de carn d’olla
12. Roast-beef amb puré de poma. En un platet, una làmina de roastbeef, amb una culleradeta de puré de poma i una mica de salsa de carn. Ho servim a temperatura ambient
13. Carpaccio de carbassó amb tomàquet. Unes làmines de carbassó cru, tallat molt prim. Acabem amb uns dauets de tomàquet fresc, oli i sal.

 

Tastets calents

14. Bric de brie amb dàtil. Pasta bric que embolica una mica de formatge brie i un tros de dàtil

15. Arròs del Venere amb sobrassada. Un clàssic de Semproniana. ARròs totalment negre amb una salsa de sobrassada i formatge Maó

 

Postres (abans del past√≠s, que va ser d’Escrib√†)

Crema de iogurt amb fruites vermelles: IOgurt amb nata muntada ensucrada. Acabem amb unes fruites vermelles

Tocinillo amb crema de vainilla: Un minitocinillo amb salsa anglesa

Fruites i verdures per prevenir el càncer

dilluns, 14/10/2013

La Federació Catalana contra el Càncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura és una bona prevenció contra aquesta malaltia.

Per a sensibilitzar a la poblaci√≥, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar m√©s fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostraci√≥ d’una senzill√≠ssima i econ√≤mica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol¬∑licitar via xarxes socials. Aix√≤ de les xarxes socials, d√≠game? funciona la mar de b√©.

Vam fer la demostraci√≥ al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. √Čs com transportar-te a un poble, amb turistes, aix√≤ s√≠. Carrers petits, gent saludant-se a pla√ßa, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta √©s canviar de ciutat. I el mercat √©s una del√≠cia.

Vam fer all√≤ que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al ¬†cap (amb tom√†quets secs, alf√†brega….i altres hist√≤ries), per√≤ com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitj√≥ (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Per√≤ anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. Aix√≠, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones s√≥n diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perqu√® tenen unes l√≠nies circulars al peduncle, o sigui al cul del mel√≥. Les melones s√≥n m√©s dolces, menys fibroses i, en definitiva, m√©s bones.

13_fecec_fruiteria.JPG

els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)

13_fecec_melons.JPG

13_fecec_enciam frances.JPG

busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós

Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Calif√≤rnia per el color. Les catalanes s√≥n blanques i les de Calif√≤rnia s√≥n m√©s fosques. Tamb√© m’explica que el piny√≥ xin√®s, de gran predicament per el bon preu que t√© √©s bo cru, per√≤ cuinat s’enrancia i perd tot l’inter√©s. Sabrem que tenim un piny√≥ xin√®s perqu√® t√© una forma m√©s arrodonida i un peduncle que sembla un ull.

13_Fecec_nous catalanes.JPG

Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia

13_Fecec_equip directiu.JPG

A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa

Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al p√ļblic

13_fecec_sucs de fruites.JPG

 

I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.

 

Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites

13_taller_fecec_Recepta.jpg

un pebrot groc

un pebrot vermell

un pebrot verd (que no sigui dels de fregir)

200 gr. de formatge d’untar

Un grapat de nous

Un mango

Orenga

Julivert

Un enciam francès

Ra√Įm

Oli i sal

 

√Čs q√ľesti√≥ d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180¬ļC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a l√†mines m√©s o menys regulars. Reservem.

Fem un farcit amb formatge d’untar i tot all√≤ que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert. ¬†Ho barregem tot en un bol. Estirem les l√†mines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix.

A part, fem una amanida, d’enciam franc√®s amb xampinyons crus i ra√Įm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam.

Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dol√ß, d’una qualitat sensacional, que no nom√©s feia el plat m√©s bonic, sin√≥ que li donava un toc encara m√©s sabor√≥s i tenia certa coher√®ncia amb el plat (el pebre vermell √©s el resultat d’assecar pebrots)

 

13_fecec_pebrots.JPG

Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....

En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar s√≥n els de morro de vaca. I ensenyo perqu√® en diuen morro de vaca, perqu√® a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben b√© un morro de vaca.

Moltes gr√†cies FECEC per convidar-me a l’acte de presentaci√≥ de la Setmana de Prevenci√≥ del C√†ncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenci√≥ √©s el primer pas.¬†

Inauguraci√≥ de la botiga d’estris de cuina Tescoma

divendres, 11/10/2013

A Barcelona, en plena Travessera de Gràcia, han obert una botiga de petits estris de cuina de la marca Tescoma. Ara potser ja fa un parell de mesos que està en funcionament. Tenen una mica de tot, i sempre es troba un estri divertit i que et falta.

Una temptació, vaja.

El dia de la inauguraci√≥, per animar el cotarro, van organitzar un concurs de pastissos, que va tenir un √©xit sonat. Es van presentar uns 40 participants, amb els seus pastissos corresponents, que el jurat (entre ells jo mateixa) vam haver de tastar. I que tot i estar magn√≠fics, una mica m√©s i no ho explico….nom√©s per una q√ľesti√≥ de volum i de pujada de sucre considerable. De president del jurat ten√≠em al celeb√®rrim Paco Torreblanca, el mestre dels mestres pastissers. I va ser molt divertit viure tot plegat.

13_tescoma_pastís.JPG

Aquest va ser el primer premi del concurs. Una sablé farcida de crema de llimona amb fruites vermelles. La sablé estava magnífica

13_SEGON PREMI_CONCURS PASTISSOS.JPG

i aquí teniu el segon premi. Magnífic!

13_TORREBLANCA I ISMA.JPG

Part del jurat (la tercera era jo mateixa) fent la feina de tastar el segon premi!

El concurs va tenir √©xit, s√≠, i va aplegar gent, ¬†per√≤ deixem-nos estar, el caramelet, la guinda del past√≠s, va ser la visita de Jordi Cruz a la botiga. Ni Ismas Prados, ni Pacos Torreblancas ni Ades Parellades que valguin. El fervor que aixeca en Cruz √©s inigualable. Tot i que volia tamb√© fer un post lloant la valentia de Tescoma a l’hora d’obrir una botiga a Barcelona, en aquests moments tan complicats, tamb√© volia aprofitar les fotografies d’en Jordi per apujar les visites al bloc. Perqu√® √©s autom√†tic, els altres posts en els que en Jordi Cruz hi t√© fotografia tenen gran predicament i generen molt d’inter√©s. Aix√≠, doncs, foto que tinc d’en Jordi, foto que penjo…i la resta √©s una excusa…No home no! Que tot plegat ha estat veritablment una excusa per explicar una exclusiva (EXCLUSIVA!) que aquest mes d’octubre far√© una demo de cuina a la botiga de Tescoma. I que em vingueu a veure! Encara no tinc clar el dia ni la tem√†tica, per√≤ de seguida que ho s√†piga us ho comunico

 

13_tescoma_jurat.JPG

D'esquerra a dreta: David Pallas, Marta, Isma Prados, jo mateixa i Jordi Crux

De cop, una munió de dones de totes les edats i condicions (també homes) van embogir, traient les càmeres de llocs inverosímils i disparant a tort i a dret (una fotografia de Jordi Cruz en el patrimoni personal deu augmentar molt el valor del propietari).
Vaig poder copsar la falera Jordicruzista en la que estem immersos. √Čs realment espectacular. Feia una mica de feredat. Em va confessar en Jordi que li costa una mica de moure’s, d’en√ß√† de l’√©xit irrebatible de MasterChef, el programa concurs de cuina que tots heu vist on fa de jurat. Li costa moure’s, perqu√® a qualsevol cantonada, a qualsevol rac√≥ surt una c√†mera o una salutaci√≥. N’est√† molt agra√Įt, per√≤ se li ha fet estrany una popularitat tan immediata.¬†
13_Tescoma_paparazzi.JPG

fervor cruz

Tornar a començar, ara que tinc vint anys

dilluns, 7/10/2013

1993 vaig obrir Semproniana. Aquest any ha fet vint anys. Jo s√≥c de les que considero l’inici de l’any dues vegades. Un inici √©s el de l’any natural, com √©s l√≤gic, el primer dia de gener. Per√≤, en el meu cas, encara t√© m√©s for√ßa l’inici de curs, que √©s ara, al setembre. Per a mi comen√ßa un nou any laboral. Per aix√≤ avui torno a parlar dels vint anys de Semproniana, perqu√® tot just els acabem de comen√ßar…i perqu√® aquest curs comen√ßa amb un nou escenari. B√©, m√©s ben mirat no √©s un escenari nou, sin√≥ un escenari antic, primigeni: de tot el que fet, nom√©s em queda el meu estimat Semproniana.

DSC00116.JPG

Han estat vint anys de novetats constants, de brogit, d’apostes i d’aventures.Cinc anys despr√©s de l’obertura de Semproniana, al 1998, vam obrir un restaurant a Lisboa “O Acontecimento”. Aqu√≠ va comen√ßar la bogeria, el desfici, que va continuar obrint al 2000 un immens i preci√≥s local a Pla√ßa Palau, “Coses de Menjar” es deia. Al 2000, tamb√©, vam portar la gesti√≥ del Castell de Montesquiu, al capdamunt d’Osona, i tamb√© vam comprar “Pla dels √Ängels”, al Raval. Aix√≤ vol dir que joves com √©rem, amb m√©s il¬∑lusi√≥ que ofici, aquell m√≠tic any, el 2000, port√†vem la gesti√≥ de 5 locals de restauraci√≥. Al 2004 vam comprar “Petra”, un petit√≠ssim local al Born. Amb gaireb√© un centenar de persones que treballaven amb nosaltres, els llibres, les col¬∑laboracions diverses, la tasca d’educaci√≥ en alimentaci√≥, i dos fills petits, els anys van passar d’una revolada.

13_semproniana_Sala_Spanish food.jpg

una fotografia preciosa que va fer Spanish Food, una web que va venir a dinar un dia i me la va regalar.

En ¬†tinc un record agredol√ß, de tot plegat. Clar que amb la dist√†ncia, tot ho enyores, per√≤ n’estic ben conven√ßuda que mai no vull tornar a reviure aquell neguit constant.

No ¬†tinc fotografies, o en tinc molt poques, i cap de digital (era l’√©poca dels rodets). Tampoc no hi havia internet (o era un tema reservat a frikies). En definitiva, no tinc fotografies per pujar al post. Si alg√ļ de vosaltres te fotografies de O Acontecimento, Coses de Menjar, Pla dels √Ängels, Petra o de la Casanova del Castell de Montesquiu (dels temps que la gestion√†vem nosaltres), no dubteu en enviar-me-les. Em far√† molta il¬∑lusi√≥.

De tot plegat n’he apr√®s un niu, tant de gesti√≥ de persones, com d’estrat√®gies de comunicaci√≥ i, per descomptat, de comptes de resultats. En definitiva, un m√†ster d’ESADE i IESE, tot junt i a preu de classe particular de catedr√†tic. Ara b√©, el que m√©s he apr√®s han estat valors: prud√®ncia, honestedat, cura pels detalls, equilibri…i no segueixo perqu√® semblar√† un diccionari.

 

Del 2004 fins avui he anat venent i tancant els locals, i tamb√© recuperant el sentit de tot plegat. Ara, avui, nom√©s tinc Semproniana, tot i que la paraula “nom√©s” perd el sentit quan Semproniana omple de sentit totes les hores del dia. Perqu√® estic molt il¬∑lusionada, m’agrada molt√≠ssim la perspectiva de viure el detall, el dia a dia i la construcci√≥ d’un restaurant.

Comencem curs. Cada any el curs ens depara sorpreses, novetats i certs dubtes. Aquest any el meu curs és totalment nou, amb gust de vell, de sempre i de Semproniana.