PROS I CONTRES DE LA QUINOA

La primera vegada que vaig sentir a parlar de la quinoa va ser aquell dia de la boda de la infanta que els catalans tant estimàvem i que ara ens avergonyeix.

Deia la revista hola

Los invitados tomaron como primer plato ‘Sorpresa de quinoa real con verduritas y pasta fresca’. La quinoa es un cereal procedente de Bolivia muy apreciado sobre todo en la alimentación vegetariana y que se cultiva como alternativa a la hoja de coca. Como segundo plato se sirvió lomo de lubina , suflé de langostinos y emulsión de aceite virgen. Como postre, un preludio de chocolate amargo y cacao al que sucedió la original tarta nupcial, realizada por el maestro pastelero Jaime Foix: en lugar de la tradicional figura de los novios, una réplica del palacio de Pedralbes realizada con chocolate blanco coronó el sabroso manjar de cinco pisos de altura.

En aquella època, ens feia gràcia tot el que deia i feia. I també ens va fer gràcia que en la seva boda donés quinoa, un cereal que, vam descobrir, provenia de les terres andines i era el principal aliment dels quechua, que anomenen KINUA

La FAO (organització de les Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura) va promulgar L’ANY 2013 COM ANY MUNDIAL DE LA QUINOA, considerant que podia eradicar la fam i la pobresa, catalogant-la com un superaliment per la seva gran quantitat de nutrients, ric en proteïna (és l’únic aliment d’origen vegetal que té tots els aminoàcids essencials, oligoelements i vitamines) i a més no conté gluten.

Amb aquesta propaganda, tothom ha volgut menjar quinoa. Els vegans n’han fet religió i s’ha posat de moda arreu.

Les veus crítiques, com l’expert en sobirania alimentària, Gustavo Duch, alerten que aquesta moda se’ns n’ha anat de les mans, perquè la quinoa s’ha convertit en un producte de desig, ha augmentat considerablement de preu fins al punt que els autòctons han deixat de menjar-la per poder-la exportar i han substituït el seu consum per blat i altres cereals amb menys aportació nutricional i tenint en compte que la seva alimentació és bàsicament cerealística, ara estan pitjor nodrits que abans. Per altra banda, aquells cultius que eren d’autoconsum, ara són punt de mira de les grans empreses de llavors i grans produccions agroalimentàries. En definitiva més desnutrició i menys sobirania alimentària.

A més, si bé és cert que la quinoa conté tots aquests nutrients: proteïna, minerals, vitamines i és sense gluten, aquesta combinació de nutrients i l’absència de gluten també la trobem en els nostres llegums comuns i propers.

Tot i això, com que la demanda de quinoa ha augmentat tant, a l’Argentina ja en conreen i n’estan fent proves a Andalusia. Per tant, malgrat ens ve de lluny i per tant té alguna pega ecològica, podem menjar-ne sense patir tant per malaguanyar la sobirania alimentària dels andins. En qualsevol cas, val la pena que tinguem en compte els nostres conreus – cereals i llegums – i deixem la quinoa per dies excepcionals.

El gran repte de la quinoa és saber-la bullir:

100 g de quinoa
300 ml d’aigua o brou vegetal

Rentar la quinoa sota el raig d’aigua fins que deixa de fer escuma (saponina). No la deixarem en remull sinó simplement rentar-la sota el raig d’aigua.

Coure-la durant uns 15 minuts fins que el gra es torna transparent. Ha de quedar al dente.

Ha de doblar el seu volum

Hi ha qui la torra a la paella abans de bullir-la perquè agafi un gust més pronunciat (la quinoa és molt poc saborosa). Tindrà tots els nutrients que vulguis però no té gust de res.

La rentem durant un minut fins que l’aigua deixi de tenir escuma. En una olla, posem la quinoa escorreguda i dues cullerades d’oli d’oliva, rostim a foc mig/alt durant 7 minuts. L’excés d’humitat s’evaporarà i la quinoa es torrarà. Serà el moment d’afegir l’aigua a la quinoa torrada. Quan trenqui el bull deixem coure durant uns 15 minuts a foc lent, remenant de tant en tant fins que s’evapori l’excés d’humitat.

AMANIDA DE QUINOA


100 g de quinoa bullida
Formatge de cabra
Carbassó
2 Tomàquets tipus de pera
Barreja d’enciams
Orenga, farigola fresca i romaní fres
Oli d’oliva i sal

Pelem els tomàquets i els tallem a daus, rebutjant les llavors. Submergim els tomàquets en oli i herbes. Com més estona macerin, millor.

Fem espaguetis de carbassó. Amanim la quinoa amb l’oli de macerar els tomàquets. Afegim els espaguetis de carbassó, els daus de tomàquet i la barreja d’enciams. Acabem amb el formatge de cabra esmicolat.

També en vaig parlar el passat divendres al Versió a RAC1, escolteu-ho aquí!

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús