Concurs de micro-relats, organitzat pel Museu d’Història de Catalunya

Al Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.cat , aquest estiu, s’hi podien escoltar contes. Amb el títol d’Històries a cel ras, s’ha ofert un cicle de contes, a la terrassa del Museu. A partir del cicle, s’ha endegat un concurs de microrelats per facebook.

He tingut el privilegi de formar part del jurat, juntament amb Agustí Alcoverro, Mercè Cuartiella, Jordi Sánchez i Joan Boher.

els membres del jurat ben decidits!

Ha estat divertit participar de jurat i difícil de triar, malgrat pugui semblar un tòpic he de dir que “la qualitat ha estat molt elevada i el concurs molt disputat”. Jo, personalment, he intentat ser equànime i no mirar amb millors ulls els microrelats de temàtica alimentària, que n’han estat molts, i també molt divertits. He pensat que potser us faria gràcia que us en fes una relació, com si fos un homenatge.

Aquí els teniu:

 El Jaume Piquet

Feia tant temps que esperava aquelles carícies…! Ell, tendríssim, lliscà amb el tou dels dits per tota la seva pell… lentament, sense deixar-se res, mentre ella s’entregava al cel i les estrelles…Sobtadament s’aixecà: s’havia descuidat de descongelar els llagostins!

El Joan Pinyol Colom

Càsting : Els aspirants a trepitjadors de raïm s’esperaven inquiets. La balladora de claqué tenia massa ritme. El jugador de bàsquet, massa pes. Guanyà la plaça un pirata pota de pal. Trepitjava més fi i conferia aroma de fusta al raïm.

La Maria Picassó Piquer

No parava de donar-li voltes, però al final es va veure obligada a abandonar la seva instransigència. Malgrat no haver aconseguit una esfera perfecta, va tirar la pilota a l’escudella amb un sospir de resignació.

La Núria Niubó Cabau

Què no faria una mare! :Cada dia donava pa als coloms, i quan un era a prop …colom a la bossa! Aquell migdia faria brou de colomí. La gana dels fills l’havia fet espavilar.
A més tothom és queixa que n’hi ha massa d’aquestes bestioles!

La María Rosa Pi Piqué

COM A CAL SOGRE : Va deixar dejunar els cargols, serien més gustosos. L’endemà no en va trobar cap. Enfadada amb els sogres els va acusar d’haver-los llençat…va aixecar els ulls i els cargols es passejaven pel sostre!

El Josep Maria Cortada
Cada dia que passava el gall era més feliç. La família que l’havia acollit el tractava cada cop mes bé. Li donaven el millor blat de moro, l’aigua més fresca. Se sentia estimat, tot era perfecte i aviat seria nadal.

La Montse Guillen Galimany
Ell sempre havia volgut la caseta i l’hort; ella, un apartament sofisticat al centre de la ciutat. Ell volia botifarra amb mongetes; ella, delicatessen de Ferran Adrià…Ara la recordava mentre acabava de cobrir-la amb la terra de l’hort, entre mongeteres…Era un amor impossible!

La Rosa de la Fuente

Tenir-te a les meves mans, la teva pell, vellut, em fa tremolar.
Et despullo i la teva carn es desfà entre els meus dits….suament.
Tinc desig de tú…tot tú…préssec.

La Mireia Rubio Molín

El rey Arturo despertó con un agrio recuerdo de Ginebra en la boca.

 L’Elisabet Andrades
Sempre li passava el mateix… No estava trist, però plorava incansablement. Desmotivat i recriminant-se el sentiment nul que tenia cap a ella, alçà la vista… Amb els ulls entollats de llàgrimes, ho veié clar… “ – Haig de comprar ceba congelada”.

El Josep Maria Cortada
‎- Gracies – va dir quan li van servir el cafè. – A vostè – va respondre amablement la cambrera. “A VOSTÈ”. De cop va sentir que havien tancat un cicle de la seva vida sense que ningú li hagués demanat el seu consentiment.

El Ricard Closa
REIJKIAVIC
En Sigurjon va veure com se li esquerdava el gel sota els peus abans de relliscar per l’escletxa i no va poder fer res quan, poc després, li van caure al damunt la llimona, la ginebra i la tònica.

 EDUARD LÓPEZ GUILLÉN

Al mercat, el formatger tenia al.lèrgia a la lactosa, el carnisser era vegeterià i el verdulaire no tenia pebrots.

 

 

I un cop hem deliberat, hem anat a dinar al restaurant del Museu, gestionat per Sagardi.Val a dir que el dinar ha estat molt i molt bé: unes sardines marinades sensacionals, unes croquetes magnífiques i un arròs suprem. Un gran dinar, i una gran sobretaula, farcida d’històries explicades per el director del Museu, l’Agustí Alcoverro. Un luxe de dia.
DSC08403.JPG

croquetes i, de fons, sardines

DSC08404.JPG

magnífic arròs

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Josep Maria Cortada

      19/09/2012 - 14:37

      He quedat parat al veure alguns relats nostres penjats al teu bloc. M’ha agradat molt.
      Moltes gràcies.

    • Ada Parellada

      20/09/2012 - 19:47

      Josep Maria, va ser una decisió molt díficil de prendre, haver de triar entre tots els microrelats, perquè n’hi havia de boníssims! I teus n’hi havia molts!! vas tenir un estiu molt inspirat!
      Gràcies a tu per visitar el bloc

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús