Al Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.cat , aquest estiu, s’hi podien escoltar contes. Amb el títol d’Històries a cel ras, s’ha ofert un cicle de contes, a la terrassa del Museu. A partir del cicle, s’ha endegat un concurs de microrelats per facebook.
He tingut el privilegi de formar part del jurat, juntament amb Agustí Alcoverro, Mercè Cuartiella, Jordi Sánchez i Joan Boher.
els membres del jurat ben decidits!
Ha estat divertit participar de jurat i difícil de triar, malgrat pugui semblar un tòpic he de dir que “la qualitat ha estat molt elevada i el concurs molt disputat”. Jo, personalment, he intentat ser equànime i no mirar amb millors ulls els microrelats de temàtica alimentària, que n’han estat molts, i també molt divertits. He pensat que potser us faria gràcia que us en fes una relació, com si fos un homenatge.
Aquí els teniu:
Feia tant temps que esperava aquelles carícies…! Ell, tendríssim, lliscà amb el tou dels dits per tota la seva pell… lentament, sense deixar-se res, mentre ella s’entregava al cel i les estrelles…Sobtadament s’aixecà: s’havia descuidat de descongelar els llagostins!
El Joan Pinyol Colom
Càsting : Els aspirants a trepitjadors de raïm s’esperaven inquiets. La balladora de claqué tenia massa ritme. El jugador de bàsquet, massa pes. Guanyà la plaça un pirata pota de pal. Trepitjava més fi i conferia aroma de fusta al raïm.
No parava de donar-li voltes, però al final es va veure obligada a abandonar la seva instransigència. Malgrat no haver aconseguit una esfera perfecta, va tirar la pilota a l’escudella amb un sospir de resignació.
La Núria Niubó Cabau
Què no faria una mare! :Cada dia donava pa als coloms, i quan un era a prop …colom a la bossa! Aquell migdia faria brou de colomí. La gana dels fills l’havia fet espavilar.
A més tothom és queixa que n’hi ha massa d’aquestes bestioles!
La María Rosa Pi Piqué
COM A CAL SOGRE : Va deixar dejunar els cargols, serien més gustosos. L’endemà no en va trobar cap. Enfadada amb els sogres els va acusar d’haver-los llençat…va aixecar els ulls i els cargols es passejaven pel sostre!
La Rosa de la Fuente
Tenir-te a les meves mans, la teva pell, vellut, em fa tremolar.
Et despullo i la teva carn es desfà entre els meus dits….suament.
Tinc desig de tú…tot tú…préssec.
La Mireia Rubio Molín
L’Elisabet Andrades
croquetes i, de fons, sardines
magnífic arròs
Etiquetes: Agustí Alcoverro, concurs microrelats, croquetes, històries a cel ras, Joan Boher, Jordi Sánchez, mercè cuartiella, museu d'història de Catalunya, sagardi, VAnessa Vicente
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
Josep Maria Cortada
19/09/2012 - 14:37
He quedat parat al veure alguns relats nostres penjats al teu bloc. M’ha agradat molt.
Moltes gràcies.
Ada Parellada
20/09/2012 - 19:47
Josep Maria, va ser una decisió molt díficil de prendre, haver de triar entre tots els microrelats, perquè n’hi havia de boníssims! I teus n’hi havia molts!! vas tenir un estiu molt inspirat!
Gràcies a tu per visitar el bloc