Entrevista a Pau Miró. Publicada al Lecturas

Autor, director de teatre, guionista i actor. El veiem a la Riera fent d’Eugeni. Fa calor, li ofereixo un gelat de.  El va menjant tot concentrat, de quin gust és? De remolatxa!

 _LBS3451.jpg

Li serveixo una copa de vi.

Beus?

Molt de tant en tant. Bons vins i bon whisky. També cervesa ecològica

I per què ecològica?

M’he acostumat a menjar d’una manera determinada. Els productes ecològics són part important de la meva dieta.

Que vols dir “de manera determinada”?

Seguia la dieta del dr. Jorge Perez-Calvo, ell l’anomena cuina energètica. I realment a mi em va funcionar. És un canvi de xip total, en el que has de comprendre que l’alimentació està directament relacionada amb les activitats que has de desenvolupar immediatament després de menjar.

Per què vas començar amb aquest tipus d’alimentació?

Vaig anar a Madrid a gravar una pel·lícula, una llarga temporada, i jo sóc de vida. Tot el dia menjàvem de tapes, molt marisc, ostres, callos….Vaig agafar una gastroenteritis que es va complicar i em va durar gairebé cinc mesos. Vaig pensar que em calia canviar la meva alimentació d’arrel.

I no vas optar per la medecina convencional?

Era més profund que posar-hi un pegat. Necessitava donar un tomb radical. I així ho vaig fer. Vaig deixar de menjar carn i vaig començar a seguir els preceptes del doctor, que són ben senzills, per altra banda: cereals integrals per esmorzar i dinar, verdures crues, crema de verdures per sopar.

Ostres, doncs jo t’he ofert pernil i bacallà!

I m’ha encantat! Ara no ho sóc tan radical. Faig “campana” de tant en tant. Penso que fins i tot saltar-se la dieta és saludable!

I quan vas a casa els pares a dinar…

Els meus pares són molt vegetarians, de sempre! I nosaltres, el meu germà i jo, érem vegetarians de petits. Recordo a casa, grans bols amb amanides, verdures de tota mena i la liquadora a tota marxa. Ens feien muntanyetes i figures amb les verdures perquè les mengéssim més a gust. Fa poc que em van confessar que quan nosaltres dormíem, ells s’atipaven de formatge!

I a tu t’agradava?

Si, no m’importava…Però a l’adolescència ens vam rebel·lar i vam començar a menjar “com els altres”, per no ser diferents. Vam descobrir l’entrepà de xoriç i el pollastre a l’ast…mmmmhhhhh, per a nosaltres, era diví!

I després, hi has tornat

Sí. Podríem dir allò de volta el món i torna al Born. Jo ja tenia l’hàbit, vaig fer el rebel una temporada i després hi he tornat. Perquè per a mi no és un esforç, sinó que em dona molta alegria, m’asserena, ho positivo tot molt més i m’ajuda a treballar millor. He comprovat que a les èpoques creatives, quan escric, si faig cuina energètica rendeixo moltíssim més, sóc molt més productiu.

_LBS3471.jpg

Què no t’agrada?

Des de petit em fa fàstic la llet. I ara em fan fàstic les carnisseries, tot i que menjo entrecots! Però la imatge de la carn crua em fa molta angúnia.

_LBS3458.jpg

Explica’m un sopar de festa

Crema de verdures amb alga hiziki. Agar-agar amb cogombre i llimona. Tofu amb gambes amb umeboshi.

Ho cuines tot tu?

I tant! Això sí, les postres les porten els convidats, i espero que sigui un pastís!

Ets llaminer?

Molt, moltíssim! Em perden els dolços. He descobert una botiga, d’una noia alemanya, Zuckerhaus, al carrer Parlament. És com una pastisseria de nines, on els pastissos són estèticament impecables. Se me’n van els ulls i el cap…

Doncs avui menjarem dues postres! Voldràs un té…

No. Fa un parell d’anys que m’he aficionat al cafè. Abans no n’havia pres mai, però com que tenia molta pressió, molta feina, el prenia per activar-me. M’hi vaig acostumar, malgrat no m’agradava. A poc a poc li vaig anar agafant el gust, fins que ara m’encanta, sobretot l’olor!

Quin altre vici tens?

L’aigua amb gas, el Vichy Catalan, ara és fonamental.

_LBS3453.jpg

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • ANABDN

      13/07/2012 - 09:50

      S’ha de menjar de tot, encara que amb mesura, incloent-hi de tant en tant Ositos de Oro de Haribo, jejeje. Acabo de pujar la entrada al bloc:
      http://cocinabetulo.blogspot.com.es/2012/07/mousse-de-paraguayas-y-albaricoques-con.html
      Resumida al màxim.
      Bon cap de setmana!!!

    • Ada Parellada

      13/07/2012 - 11:18

      i tant Ana, UNA MICA DE TOT! Moltes gràcies pel post!

    • bet

      15/07/2012 - 12:39

      Ja ho dic jo que tots es cuiden molt!! el gelat de remolatxa m’ha deixat ben intrigada ;)

    • Ada Parellada

      15/07/2012 - 23:28

      Bet, en Pau es cuida molt, moltíssim. El gelat de remolatxa el servim com a complement d’un primer plat, en una sopa freda, per exemple.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús