Estel Solé. Entrevista al Lecturas

Diu un fragment del seu premiat poemari “Compro els productes amb més colorants”. Acabat el sopar sé que els colors del seu rebost són ben naturals. A La Riera és la Marina, la cambrera.

image003.jpg

He triat molta proteïna, potser convindria una verdureta

M’has sorprès, que mires l’equilibri dels nutrients?

Molt. Sóc l’invers a tothom. A casa menjo molt bé, molt equilibrat, i quan surto em deixo anar. Calculo que menjo bé un 80% del total de la meva dieta. Així em sembla que he fet els deures i quan surto puc menjar el què em ve de gust.

Què és per a tu una alimentació equilibrada?

Tot ho compro ecològic i segueixo els preceptes de la macrobiòtica. He llegit molt sobre nutrients i sobre sistemes alimentaris.

I quin és el teu llibre de capçalera?

El de la Montse Bradford. Però et fa menjar molt rar!

Rar?

Sí. Es basa tant en una sèrie d’aliments i en la combinació. El que passa és que si segueixes els seus preceptes de manera estricta et limita molt la vida social, i no hi estic disposada.

Des de quan segueixes aquesta alimentació?

Vaig començar el 2007, sent macrobiòtica. Vaig gravar una pel·lícula a Madrid, i estava allotjada a casa d’un actor, en Miguel Angel Silvestre i ell ho és. No és només alimentació, és una filosofia de vida, una mica complicada d’explicar, però es basa en equilibrar el ying i el yang. Hi ha aliments ying – més eteris -  i altres són yang – més terrenals – Si, per exemple et passes amb el vi – que és ying – i menges raves – yang – et trobes molt millor.  Em va agafar la vena. Ara bé, la macrobiòtica condiciona l’entorn i acaba sent molt endogàmica: els teus amics, sovint, ho són, i la parella també ho és.

image005.jpg

Quins avantatges hi trobes?

Tinc tendència a pujar de pes, per això em va molt bé controlar el què menjo. Depura molt i em dona molta energia. L’alimentació pot modificar l’estat d’ànim. Ara bé, t’ho has de fer a mida. No tothom reacciona igual als mateixos aliments. M’agrada experimentar i observar com el meu cos accepta aquest o l’altre aliment.

I quins hàbits has hagut de modificar?

No barrejo proteïna amb hidrats, perquè és difícil de pair. No bec llet, no menjo formatge, carn, ous ni sucre.

I la teva parella menja com tu?

No gens! Quan venen els amics els ensenya l’armari i la nevera perquè vegin la meva col·lecció d’aliments estranys. A vegades obre la nevera i em diu “no hi ha res”. I és plena a petar! I ell es queixa que tot el què hi ha és “el meu menjar”

I a ell, què li agrada menjar?

És un gourmet! No hi ha res que li agradi més que menjar. Ens hem venut el cotxe per poder anar a restaurants!

Quina parella!

Ara ens hem canviat de casa. I el què hem prioritzat és que tingui una cuina gran, amb llum natural. És el centre de la casa

image010.jpg

T’agrada cuinar?

Molt. Em relaxa tant! I m’encanta cuinar per als altres. Però ho embruto tot!

Va, una recepta…

Macero peix blanc amb una mica d’aigua i llimona, una mitja hora. El poso en una vaporera de bambú, protegit amb una fulla d’espinac. A l’aigua de la cassola hi poso una branca de lemongrass. Agafa un gustet fantàstic.

I què esmorzes?

Pa de kamut amb pernil o amb melmelada de maduixes sense sucre

Explica’m una anècdota de quan eres petita

A mi no m’agradava gens el xoriç. Era a la guarderia i feien fideus amb xoriç. Jo era molt tossuda, molt. Un dia vaig dir que no me’ls volia menjar, era petita, petita. La senyoreta va dir que fins que no acabés no em deixava aixecar de la cadira. Si dinàvem a les dotze, a les cinc de la tarda encara estava asseguda a la cadira, davant el plat de fideus. Quan em va venir a buscar la meva mare, va flipar, jo li vaig dir orgullosa “que havia guanyat jo. I que ja li havia dit a casa la iaia que no m’agradava el xoriç”. No tinc un record dolent sinó un magnífic record de victòria!

Els teus plats d’infantesa

Em va criar la meva àvia, perquè vivia al pis de sota de casa meva. Recordo l’arròs amb xampinyons i les carxofes saltades. Mmmmm, les carxofes. Són excepcionals. M’encanten, de sempre. El meu primer poema, era molt petita, va ser “Oda a la carxofa”

Què en penses de la pèrdua de tradicions culinàries?

És una pena. Hauríem d’integrar nous continguts sabent sempre d’on venim. El meu pare recupera la tradició. A Molins se celebra la Candelera. Fan un esmorzar de traginers, a la fonda, i mengen coradella, un plat de menuts guisats.

I tu en menges?

No puc amb els menuts. Mai a la vida. Recordo el meu tiet, que és un bromista, un dia ens va portar collons de toro. No m’ho podia creure

Turmes. Són boníssimes!

No les vaig tastar, no! Tampoc m’agraden els cargols. Quan era petita els anàvem a buscar. Em traumatitzava com els maltractaven. Jo no comprenia com podien menjar un animal que havien deixat morir de gana, amb aquella textura cartilaginosa. No m’agrada gens ni els cartílags ni la gelatina dels peus de porc.

Però els has tastat?

I tant, perquè el meu pare ens deia “com a mínim, tastar-ho”.  Ara bé, malgrat els cargols i les turmes, recordo amb molt afecte la casa de l’àvia a Masquefa. Ens uníem tota la família, a l’estil sicilià, i tots fèiem el dinar. Era molt divertit.

Amb què acabarem l’àpat?

Amb un pu-erh, el té vermell. És molt depuratiu. Als platós sempre vaig amb una tassa de pu-erh

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • bet

      30/06/2012 - 13:01

      Després d’anar llegint totes aquestes entrevistes quedo parada de lo bé que es cuiden tots!! sí que n’hi ha alguns que confessen no saber cuinar, però trobo que són la minoria, oi?
      Una vegada vaig coincidir amb un paleta macrobiòtic, en principi ens havia de parlar de la construcció d’habitatges amb terra, però ens va acabar parlant més de la seva vida i alimentació que no pas del que ens havia de parlar! Va ser una conversa ben interessant :)
      Una abraçada guapa!!

    • ADA PARELLADA

      01/07/2012 - 21:35

      Que bo, Bet. un paleta macrobiòtic, és potser l’ofici que menys s’escau trobar-hi macrobiòtics! i tan que devia ser una conversa interessant.
      una abraçada!

    • Jordi de Vic

      27/10/2012 - 19:04

      Devem conèixer el mateix paleta, en Josep, osonenc. És un veterà de la macrobiòtica: guarda revistes ben antigues sobre el tema. :-) En canvi, ves per on, jo no coneixia l’Estel Solé. :-P

    • Ada Parellada

      30/10/2012 - 21:05

      Jordi, moltes gràcies per visitar el meu bloc. SEgur que l’Estel i tu coneixeu en Josep. Jo no sóc gens de macrobiòtica, tot i que m’encurioseix aprendre’n!

      abraçades

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús