Hi ha multitud de receptes. Les més laborioses es fan a partir d’una massa mare, que s’elabora amb farina, llet i llevat. S’ha de deixar tota la nit fermentant. I, el dia després, s’afegeix a la massa base. La massa mare dona gust i fa fermentar més lentament la massa ajudant a que no s’assequi tant rà pidament el resultat final.
Ara bé, si volem fer una coca casolana, podem estalviar-nos la massa mare, augmentar una mica la quantitat de llevat i menjar-la tan bon punt surti del forn.
INGREDIENTS ESPECĂŤFICS PER FER UNA COCA DE SANT JOAN
- Farina de força: és una farina rica en gluten. El gluten és la proteïna del blat i és el responsable de l’elasticitat de les masses.
- Llevat premsat, llevat ParĂs, llevat forner, llevat fresc: el llevat Ă©s un grup de fongs, microorganismes unicel·lulars que, a travĂ©s d’un procĂ©s metabòlic, transforma els sucres (el midĂł del blat) en gasos.
- Aigua de tarongina: Ă©s el destil·lat de la infusiĂł de la flor del taronger amarg. Tot i que tambĂ© pot ser de la flor del llimoner. L’hem de guardar a la nevera, i dura una eternitat (tot i que si canvia de color o de textura, Ă©s un senyal que s’ha fet vella). Es pot substituir per essència (que es fa a partir dels olis essencials de la pell dels cĂtrics). Si no en tenim, a Catalunya, es fa servir tambĂ© anĂs, llavors de matafaluga o rom.
- Fruita confitada: millor comprar-la a granel, a mercat, i demanar que sigui fresca, perquè sinó és seca i dura
MASSA BASE
500 g Farina de força
200 g llet
100 g sucre
120 gr. de mantega
1 ou
60 g llevat premsat
20 gr d’aigua de tarongina, d’anĂs o de rom
(també podria ser llavors de matafaluga)
En un recipient posar la farina, sal, sucre, l’aigua de tarongina i l’ou. Dissoldre el llevat a la llet. Abocar sobre la farina i començar a pastar. Ha de quedar el recipient net. Afegir la mantega, costarĂ bastant integrar-la, però no defallir, s’ha d’anar castigant la massa, pastant-la, ben bĂ© durant mitja hora. Hem d’aconseguir una massa llisa i elĂ stica. Deixar reposar en un recipient, tapada amb plĂ stic film uns quinze minuts.
Dividir en dos, estirar-la, i deixar fermentar durant una hora. Tapada, en un lloc no gaire fred.
Pintar amb ou batut i posar-hi la fruita confitada, els pinyons, la crema i el sucre humitejat amb aigua.
Coure 10 minuts, a 180ÂşC.
Â
SI LA VOLEM FER DE CIRERES
Massa base.
500 gr. de cireres
100 gr. de sucre
100 ml de rom
Espinyolem les cireres, i les posem a coure amb el rom i el sucre, a foc suau, durant una mitja hora. Les colem i les posem sobre la coca, un cop fermentada i pintada amb ou batut. Acabem de coure el suc fins aconseguir un xarop. Mullem amb una mica de xarop
L’enfornem com sempre, 10 minuts, a 200ºC
A Reus, la coca de cireres Ă©s molt tĂpica. A mi m’agrada perquè tĂ© un aire de temporada.
Â
COCA DE LLAVANERES
Una lĂ mina de pasta de full congelada
Pinyons
Sucre
Per la crema
500 ml de llet
100 gr. De sucre
40 gr de Maizena
3 rovells d’ou
Per al massapĂ rebaixat
100 gr. D’ametlla mòlta
100 gr. De sucre
La pell d’una llimona ratllada
Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plĂ stic film, perquè no faci pel·lĂcula.
Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.
Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.
En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.
Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.
Coem al forn calent a150ÂşCdurant una hora, a la safata inferior del forn.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
