
![]()
Etiquetes: criatures, diari ARA, hĂ bits, nens, seure a taula, taula
Entrada publicada a ada parellada, Mitjans, nens el dilluns, 4/06/2012 a les 17:57.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.
Bet
04/06/2012 - 20:14
Molt bon article! sempre he pensat que menjar junts al voltant de la taula (i si pot ser sense tele) aprota molts mĂ©s valors dels que ens pensem… A casa meva van deixar de fer-ho fa uns quants anys, i la meva germana ha passat l’adolescència sopant al sofĂ , cadascĂş a la seva! crec que ens hem perdut moltes coses…
L’hora del tupper
04/06/2012 - 22:17
D’acord que seure a taula tots junts, encara que nomĂ©s sigui en un Ă pat, Ă©s bĂ sic per tots, però a la vegada Ă©s dur. Cal dir força vegades: no toquis el menjar amb les mans, seu, prova-ho, etc.. i tens la sensaciĂł que has fet una guerra i no que gaudeixes dels teus. Això de comprar el menjar Ă©s una bona proposta. Però hi ha uns quants peròs: els calers i els aditius i sals extres que tenen.
Ada Parellada
05/06/2012 - 20:54
ostres, Bet. Això que dius Ă©s molt interessant. Corrobora que actualment s’estĂ perdent una mica això de seure a taula. Jo, sovint em penso que exagero, i veig que Ă©s cert que ja no se sopa a taula.
L’hora del tupper. Un dia en parlem. A taula, sempre, bon rotllo!!! I tambĂ© depèn de l’edat de les criatures, però Ă©s mĂ©s important el bon ambient que no pas que toquin el menjar amb les mans! i sĂ, ja tens raĂł, ja amb això dels calers i els additius. Pensa que per a tu cuinar no Ă©s un deure feixuc, però hi ha molta gent que l’atabala, i aquesta columna anava adreçada a la importĂ ncia d’educar en alimentaciĂł, malgrat no siguis afeccionat a la cuina!