Arxiu del mes: juny 2012

Pop cakes. Publicat a l’ARA KIDS

dijous, 28/06/2012

12_ara_kids_pop_cakes.jpg

Estel Solé. Entrevista al Lecturas

dijous, 28/06/2012

Diu un fragment del seu premiat poemari “Compro els productes amb més colorants”. Acabat el sopar sé que els colors del seu rebost són ben naturals. A La Riera és la Marina, la cambrera.

image003.jpg

He triat molta proteĂŻna, potser convindria una verdureta

M’has sorprès, que mires l’equilibri dels nutrients?

Molt. Sóc l’invers a tothom. A casa menjo molt bé, molt equilibrat, i quan surto em deixo anar. Calculo que menjo bé un 80% del total de la meva dieta. Així em sembla que he fet els deures i quan surto puc menjar el què em ve de gust.

Què és per a tu una alimentació equilibrada?

Tot ho compro ecològic i segueixo els preceptes de la macrobiòtica. He llegit molt sobre nutrients i sobre sistemes alimentaris.

I quin és el teu llibre de capçalera?

El de la Montse Bradford. Però et fa menjar molt rar!

Rar?

Sí. Es basa tant en una sèrie d’aliments i en la combinació. El que passa és que si segueixes els seus preceptes de manera estricta et limita molt la vida social, i no hi estic disposada.

Des de quan segueixes aquesta alimentaciĂł?

Vaig començar el 2007, sent macrobiòtica. Vaig gravar una pel·lícula a Madrid, i estava allotjada a casa d’un actor, en Miguel Angel Silvestre i ell ho és. No és només alimentació, és una filosofia de vida, una mica complicada d’explicar, però es basa en equilibrar el ying i el yang. Hi ha aliments ying – més eteris -  i altres són yang – més terrenals – Si, per exemple et passes amb el vi – que és ying – i menges raves – yang – et trobes molt millor.  Em va agafar la vena. Ara bé, la macrobiòtica condiciona l’entorn i acaba sent molt endogàmica: els teus amics, sovint, ho són, i la parella també ho és.

image005.jpg

Quins avantatges hi trobes?

Tinc tendència a pujar de pes, per això em va molt bé controlar el què menjo. Depura molt i em dona molta energia. L’alimentació pot modificar l’estat d’ànim. Ara bé, t’ho has de fer a mida. No tothom reacciona igual als mateixos aliments. M’agrada experimentar i observar com el meu cos accepta aquest o l’altre aliment.

I quins hĂ bits has hagut de modificar?

No barrejo proteïna amb hidrats, perquè és difícil de pair. No bec llet, no menjo formatge, carn, ous ni sucre.

I la teva parella menja com tu?

No gens! Quan venen els amics els ensenya l’armari i la nevera perquè vegin la meva col·lecció d’aliments estranys. A vegades obre la nevera i em diu “no hi ha res”. I és plena a petar! I ell es queixa que tot el què hi ha és “el meu menjar”

I a ell, què li agrada menjar?

És un gourmet! No hi ha res que li agradi més que menjar. Ens hem venut el cotxe per poder anar a restaurants!

Quina parella!

Ara ens hem canviat de casa. I el què hem prioritzat és que tingui una cuina gran, amb llum natural. És el centre de la casa

image010.jpg

T’agrada cuinar?

Molt. Em relaxa tant! I m’encanta cuinar per als altres. Però ho embruto tot!

Va, una recepta…

Macero peix blanc amb una mica d’aigua i llimona, una mitja hora. El poso en una vaporera de bambú, protegit amb una fulla d’espinac. A l’aigua de la cassola hi poso una branca de lemongrass. Agafa un gustet fantàstic.

I què esmorzes?

Pa de kamut amb pernil o amb melmelada de maduixes sense sucre

Explica’m una anècdota de quan eres petita

A mi no m’agradava gens el xoriç. Era a la guarderia i feien fideus amb xoriç. Jo era molt tossuda, molt. Un dia vaig dir que no me’ls volia menjar, era petita, petita. La senyoreta va dir que fins que no acabés no em deixava aixecar de la cadira. Si dinàvem a les dotze, a les cinc de la tarda encara estava asseguda a la cadira, davant el plat de fideus. Quan em va venir a buscar la meva mare, va flipar, jo li vaig dir orgullosa “que havia guanyat jo. I que ja li havia dit a casa la iaia que no m’agradava el xoriç”. No tinc un record dolent sinó un magnífic record de victòria!

Els teus plats d’infantesa

Em va criar la meva àvia, perquè vivia al pis de sota de casa meva. Recordo l’arròs amb xampinyons i les carxofes saltades. Mmmmm, les carxofes. Són excepcionals. M’encanten, de sempre. El meu primer poema, era molt petita, va ser “Oda a la carxofa”

Què en penses de la pèrdua de tradicions culinàries?

És una pena. Hauríem d’integrar nous continguts sabent sempre d’on venim. El meu pare recupera la tradició. A Molins se celebra la Candelera. Fan un esmorzar de traginers, a la fonda, i mengen coradella, un plat de menuts guisats.

I tu en menges?

No puc amb els menuts. Mai a la vida. Recordo el meu tiet, que és un bromista, un dia ens va portar collons de toro. No m’ho podia creure

Turmes. SĂłn bonĂ­ssimes!

No les vaig tastar, no! Tampoc m’agraden els cargols. Quan era petita els anàvem a buscar. Em traumatitzava com els maltractaven. Jo no comprenia com podien menjar un animal que havien deixat morir de gana, amb aquella textura cartilaginosa. No m’agrada gens ni els cartílags ni la gelatina dels peus de porc.

Però els has tastat?

I tant, perquè el meu pare ens deia “com a mínim, tastar-ho”.  Ara bé, malgrat els cargols i les turmes, recordo amb molt afecte la casa de l’àvia a Masquefa. Ens uníem tota la família, a l’estil sicilià, i tots fèiem el dinar. Era molt divertit.

Amb què acabarem l’àpat?

Amb un pu-erh, el té vermell. És molt depuratiu. Als platós sempre vaig amb una tassa de pu-erh

Entrepans, més que alguna cosa entre dos trossos de pa

dimecres, 27/06/2012


L’estiu és temps d’àpat informals, freds, per sortir del pas.

 Què passa amb la cuina?

  • Les cases d’estiu i als apartaments llogats no hi ha mai els ingredients suficients ni la maquinĂ ria necessĂ ria per a elaborar grans plats;
  • tenim poc temps per a cuinar,
  • tenim molta mandra.

 

L’entrepà és la solució

Davant aquest panorama, la cuina s’arracona i l’entrepà es transforma en una solució, molt arrelada i comú, perquè:

  • Ens permet endur-nos-el a tot arreu,
  • Ens evita haver de menjar amb coberts – alleugerint la feina posterior de neteja –
  • SĂłn molt econòmics

 

Entrepans equilibrats

Nutricionalment són molt adequats, perquè són el viu retrat de la piràmide de l’alimentació:

  • Base d’hidrats de carboni
  • Vegetals crus – aportant vitamines, minerals, fibra i aigua
  • Lleugera quantitat de proteĂŻnes
  • Pocs greixos

 

Entrepans saborosos

Gastronòmicament un entrepà no ha de ser poc interessant. Probablement el poc interès el posa qui prepara l’entrepà i no tant el pobre entrepà en sí mateix.

Amb ganes, varietat d’ingredients i alguna idea original podem elaborar entrepans saborosos, diferents, divertits i sorprenents. Tot Ă©s qĂĽestiĂł de voluntat, i tambĂ© de buscar el suport que sostindrĂ  l’entrepĂ . Qualsevol aliment en un plat de plĂ stic perd part del seu encant, si no tot…

Avui, doncs, farem un entrepà gastronòmic.

 

NECESSITEM:

 

PA

És el responsable del 80% de la qualitat de l’entrepà. Per tant no s’ha de ser garrepa de cap manera. Sempre hem d’emprar el millor, o el que més ens agrada i ha de ser del dia!

Un excel·lent farcit entre dues llesques de pa de pèssima qualitat seria un contundent fracàs.

 

  • Pa de sègol:el sègol Ă©s un cereal que es conrea al Nord d’Europa. SĂłn pans foscos, densos, molt tradicionals a paĂŻsos com Alemanya. Sovint es combina amb blat, per donar major elasticitat al producte.
  •  Pa d’espelta: l’espelta Ă©s un blat autòcton, una vella llavor que, prĂ cticament havia desaparegut i que s’estĂ  intentant recuperar. És un pa saborĂłs 
  • Pa integral: elaborat amb farina de blat completa, sense polir. Malgrat Ă©s una afirmaciĂł òbvia, topa amb multitud de “trampes” en els punts de venda. El pa elaborat amb autèntica farina integral Ă©s Ă cid, d’olor forta, amb crosta dura i molla molt densa. No Ă©s fĂ cil de comercialitzar, per això s’acostuma a vendre pa normal barrejat amb segĂł

 

Respectar les proporcions de l’entrepà

Es tracta d’un ENTRE-PA, el que es tradueix en:

  • Una quantitat considerable de pa
  • Unes fines llesques d’un ingredient triat
  • Un amaniment

Si el que proposem és un farcit amb pa, llavors això és un plat

 

 Ser original…o molt clàssic

Sense haver de caure en l’impossible – calamars en tinta amb xocolata blanca, per dir alguna cosa – la novetat, l’originalitat i la sorpresa són benvingudes en un entrepà.

Per ser originals, calen dos parĂ metres:

 

  • Saber: conèixer els aliments de que disposem
  • Intuir: combinar prèviament en la nostra memòria gustativa els ingredients triats, de manera que puguem imaginar com serĂ  el resultat sense perdre el temps i els diners en realitzar proves que ens poden desanimar.

 

 

PROPOSTES D’ENTREPANS SORPRENENTS

 Panet, roast-beef amb romesco, api i una mica d’enciam

DSC07725.JPG
Pa alemany, salmĂł fumat, formatge cremĂłs, poma, anet
DSC07721.JPG
 Pa de motlle integral, rovell d’ou dur batut amb maionesa i tonyina, alvocat, nous
DSC07729.JPG
Barra de pagès, sobrassada, raïm. 

DSC07718.JPG


  Xapata, bacallà esqueixat, tomàquet laminat, pebrot escalivat

DSC07722.JPG
Pa de pagès, botifarra negra, poma saltada (amb mantega i sucre. Aquest és millor menjar-lo calent)
      DSC07731.JPG

 

Pa de motlle, cogombre, tonyina en oli, tomĂ quets de jardĂ­

DSC07723.JPG

Llesca de pa rĂşstic, bacallĂ  esqueixat, tomĂ quets secs, olives negres, ou dur, salmĂł fumat

DSC07726.JPG

 

 

 

 


Menja’t l’anunci, a glops i a cullerades. Publicat al Criatures

dimarts , 19/06/2012

12_criatures_juny_publicitat.jpg

Coca de Sant Joan

dilluns, 18/06/2012


Hi ha multitud de receptes. Les més laborioses es fan a partir d’una massa mare, que s’elabora amb farina, llet i llevat. S’ha de deixar tota la nit fermentant. I, el dia després, s’afegeix a la massa base. La massa mare dona gust i fa fermentar més lentament la massa ajudant a que no s’assequi tant ràpidament el resultat final.

Ara bé, si volem fer una coca casolana, podem estalviar-nos la massa mare, augmentar una mica la quantitat de llevat i menjar-la tan bon punt surti del forn.

 

INGREDIENTS ESPECĂŤFICS PER FER UNA COCA DE SANT JOAN

  • Farina de força: Ă©s una farina rica en gluten. El gluten Ă©s la proteĂŻna del blat i Ă©s el responsable de l’elasticitat de les masses.

 

  • Llevat premsat, llevat ParĂ­s, llevat forner, llevat fresc: el llevat Ă©s un grup de fongs, microorganismes unicel·lulars que, a travĂ©s d’un procĂ©s metabòlic, transforma els sucres (el midĂł del blat) en gasos.

 

  • Aigua de tarongina: Ă©s el destil·lat de la infusiĂł de la flor del taronger amarg. Tot i que tambĂ© pot ser de la flor del llimoner. L’hem de guardar a la nevera, i dura una eternitat (tot i que si canvia de color o de textura, Ă©s un senyal que s’ha fet vella). Es pot substituir per essència (que es fa a partir dels olis essencials de la pell dels cĂ­trics). Si no en tenim, a Catalunya, es fa servir tambĂ© anĂ­s, llavors de matafaluga o rom.

 

  • Fruita confitada: millor comprar-la a granel, a mercat, i demanar que sigui fresca, perquè sinĂł Ă©s seca i dura

 

MASSA BASE

500 g Farina de força

200 g llet

100 g sucre

120 gr. de mantega

1 ou

60 g llevat premsat

20 gr d’aigua de tarongina, d’anís o de rom

(també podria ser llavors de matafaluga)

En un recipient posar la farina, sal, sucre, l’aigua de tarongina i l’ou. Dissoldre el llevat a la llet. Abocar sobre la farina i començar a pastar. Ha de quedar el recipient net. Afegir la mantega, costarĂ  bastant integrar-la, però no defallir, s’ha d’anar castigant la massa, pastant-la, ben bĂ© durant mitja hora. Hem d’aconseguir una massa llisa i elĂ stica. Deixar reposar en un recipient, tapada amb plĂ stic film uns quinze minuts.

Dividir en dos, estirar-la, i deixar fermentar durant una hora. Tapada, en un lloc no gaire fred.

Pintar amb ou batut i posar-hi la fruita confitada, els pinyons, la crema i el sucre humitejat amb aigua.

Coure 10 minuts, a 180ÂşC.

 DSC07686.JPG

SI LA VOLEM FER DE CIRERES

Massa base.

500 gr. de cireres

100 gr. de sucre

100 ml de rom

Espinyolem les cireres, i les posem a coure amb el rom i el sucre, a foc suau, durant una mitja hora. Les colem i les posem sobre la coca, un cop fermentada i pintada amb ou batut. Acabem de coure el suc fins aconseguir un xarop. Mullem amb una mica de xarop

L’enfornem com sempre, 10 minuts, a 200ºC

A Reus, la coca de cireres és molt típica. A mi m’agrada perquè té un aire de temporada.

DSC07681.JPG

 DSC07679.JPGDSC07685.JPG

COCA DE LLAVANERES

Una lĂ mina de pasta de full congelada

Pinyons

Sucre

 

Per la crema

500 ml de llet

100 gr. De sucre

40 gr de Maizena

3 rovells d’ou

 

Per al massapĂ  rebaixat

100 gr. D’ametlla mòlta

100 gr. De sucre

La pell d’una llimona ratllada

 

Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plàstic film, perquè no faci pel·lícula.

Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.

Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.

En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.

Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.

Coem al forn calent a150ÂşCdurant una hora, a la safata inferior del forn.

DSC07672.JPGDSC07674.JPG

DSC07676.JPG

DSC07687.JPG

Oscar Dalmau. Entrevista al Lecturas

dissabte, 16/06/2012

Cada migdia el veiem rere les seves immenses ulleres al Gran Dictat. No sabem si quan fa La Competència, a RAC1, també porta les ulleres posades, però a Semproniana no se les ha tret ni per mirar en lupa

_LBS0193.JPG

Blanc, rosat o negre?

No bec. Ni vi ni cap mena d’alcohol. No m’ha agradat mai. Tampoc bec Coca-Cola. Però com que avui és un dia especial, beuré Vichy.

Clar, avui anem a tot gas! Ets auster?

Si m’ho haig de fer jo, sí! Però quan vaig als restaurants, a lo grande! Mai demanaria una amanida a un restaurant, que això ja ho sé fer jo!

Ens partim uns plats?

Sóc dels de tastar, però cada ú al seu plat. Compartir és més femení.

Com comences el dia?

Tinc moltes al·lèrgies. El meu homeòpata em va recomanar prendre té. Cada matí em prenc el genmaicha, un té amb arròs torrat i crispetes. Menjo un pa de llavors amb tomàquet, oli verge i pernil cuit, que compro a l’Obrador. I ho complemento amb fruites vermelles: gerds, maduixots, nabius i móres.

Ara entenc d’on treus tanta energia…I on dines?

Als restaurants del voltant de la rĂ dio, amb l’Òscar, el meu soci. Ens agrada anar al japonès. És excepcional l’anguila fumada, i el fetge de rap…

Quins aliments tan exòtics…Sempre t’han agradat els menjars rars?

No, ni molt menys. El meu punt d’inflexiĂł va ser als vint anys, quan vaig sortir de casa. Abans nomĂ©s havia menjat “de nen”. I el peix era molt avorrit, sempre arrebossat…el trobava soso. Llavors vaig descobrir

No t’agradava el menjar de la mare?

I tant! Fa una sopa de verdures excepcional, fricandĂł, trinxat, arròs amb conill, ous farcits, arròs d’estiu , amb tonyina i maionesa, i el braĂł al forn amb patates…

Braons! Jo també en menjava. Ja no se’n troben!

Estem perdent molts plats. Sort dels menjadors escolars, són  els qui conserven i transmeten la cuina catalana domèstica de diari! Però clar, el gust no el tenen resolt, cuinant per a mil!!! Caldria una assignatura sobre alimentació, a l’escola.

_LBS0194.JPG

Cuines?

No me n’han ensenyat. A casa cuinem molt senzill, però de tant en tant fem algun plat que ens omple d’alegria. L’altra dia vam fer uns pèsols amb calamarcets, amb un sofregit de ceba, impressionants. Tot i que a mercat me’ls van recomanar de fer-los crus, amb anxoves. Els has tastat?

No. Molt interessant. De quines fonts treus les receptes?

Internet, mercat i mama.

I quin Ă©s el teu plat estrella?

La truita de patates. Les patates i la ceba han de ser molt grans, així només n’haig de pelar una de cada. Primer pelar la patata, perquè si primer pelo la ceba, ploro més estona. Llavors, oli extra verge, molt bo, que m’envia el meu sogre, que és pagès.

Vaja! Deus tenir bones verdures a casa

Excepcionals. A més em porta borratges, que aquí no en trobo. Són boníssimes bullides amb patates i fan un brou increïble.

“Agua de borrajas”.

SĂ­. TambĂ© conrea prĂ©ssecs, amb una cura impressionant. Els embolica un a un per protegir-los dels ocells. Una feinada…però el camp no dĂłna, avui dia. Hi dedica totes les hores, i de cop hi ha una glaçada i el preu del producte davalla fins a lĂ­mits ridĂ­culs.

_LBS0187.JPG

Mengem unes galtes de porc. Ets d’embotit?

MoltĂ­ssim. No podria ser musulmĂ , jo. Una vegada vaig anar a un metge que m’explicava que som el què mengem i, que els aliments poden actuar com a medicaments. Em va treure la llet, el suc de taronja a primera hora…jo anava escoltant, i al final, tement el pitjor, li vaig preguntar: i els embotits? I em va dir que si eren bons, endavant. Vaig sospirar alleugit….

Què menges quan et sents dèbil?
Un caldero de llamàntol, a la Florentina, el meu restaurant de capçalera. És la pocima que em refà. M’encanten els musclos amb tomàquet i allioli que fa la Marga

Ets del ram de l’all?

Molt. Em transporta a quan era petit. El meu pare esmorzava cada dia torrades amb all fregat. Saps que? El meu pare ha sopat tota la vida el mateix: truita de patates.

Si em presento a casa teva sense avisar, que em donarĂ s?

Marxarem tots a sopar fora! Ara, admiro la gent que aglutina gent a casa seva i que saben cuinar, perquè cuinant fas feliç a la gent.

A què t’agrada que et convidin?
A una paella. És química pura: l’equilibri entre l’arròs i el brou, el temps de cocció, la temperatura. No pot fallar cap paràmetre. A Barcelona costa molt trobar bones paelles, sap greu. La millor que he menjat és a un poble de Castelló. Quan era petit, la meva iaia Antònia feia arròs cada diumenge, era el centre de peregrinació de tota la família . I jo no ho valorava! Jo deia que semblàvem xinos, tot el dia menjant arròs.

I per postres, que vols?

No sóc gaire de dolços. Això sí, el meu aniversari no hi pot faltar el tortell de pasta de full amb nata!

 

Sopes fredes

dilluns, 11/06/2012

El món de les sopes és amplíssim, i més a l’estiu, quan entren en escena les sopes fredes, i les sopes “crues”, és a dir, les que simplement es trituren vegetals, com en el cas del gaspatxo, i que s’acosten més al concepte de suc que de sopa. És a l’estiu, amb tantes possibilitats, quan podem aconseguir seduir als més escèptics amb l’univers de les sopes. Benvinguda la imaginació.


Totes les cremes de verdures tenen el mateix procediment: primer sofregim els vegetals, amb oli i mantega, afegim brou o aigua, bullim fins estovar i triturem. Podem afegir un ingredient lĂ ctic per amorosir el conjunt. Es mengen tant calentes com fredes.

Les sopes fetes a partir de vegetals crus sĂłn tan senzilles com triturar els vegetals i passar-los pel colador per evitar llavors, pells i trossets.

Com a companyia sòlida hi posem crostons de pa, dauets de vegetals crus o fruita, germinats, boletes de formatge amb fruita seca o ou dur picadet.

 

SOPES CLĂ€SSIQUES

Vichysoise + pinyons torrats

6 porros

2 patates

3 formatgets

50 gr. De mantega

Sal i pebre

 

Rentem i tallem la part blanca dels porros en quatre trossos. Pelem i tallem les patates.

En una cassola amb la mantega, coem els porros i les patates durant un parell de minuts, a foc fluix. Cobrim amb aigua calenta, just que tapi les verdures, salpebrem i deixem coure, a foc mig i tapat, fins que la verdura sigui tendra, més o menys uns quinze minuts. Fora del foc, posem els formatgets i triturem bé. Si ha quedat massa espessa, hi posem una mica més d’aigua. Tastem de sal i deixem refredar totalment a la nevera abans de menjar.

 

Crema carbassó + brandada de bacallà  (en gotet)

1 ceba grossa

4 carbassons

Una cullerada de mantega

300 gr. de brandada de bacallĂ 

Una cullerada de sucre

 

Piquem la ceba i la posem en una cassola amb un dau de mantega. La fem coure lentament, fins que s’estovi. Afegim el carbassó tallat a daus, donem un parell de voltes i cobrim amb aigua. Fem coure a foc mig, fins estovar. Triturem ben fi. Rectifiquem de sal.

En el got posem una cullerada de brandada i acabem amb la crema de carbassĂł

 DSC07620.JPG

 

Ajoblanco + raĂŻm i panses i reducciĂł de vi negre

Per l’ajoblanco

100 g de pa sec

100 gr. d’ametlles crues sense pell

2 grans d’all

100 ml d’oli d’oliva

Un raiget de vinagre

Sal

750  ml d’aigua freda

 

Per la reducciĂł

250 ml de vi negre

100 gr. de sucre

 

Per fer la reducciĂł, coure lentament, fins que prengui textura de xarop.

Posar les ametlles en remull, durant un mínim d’una hora.

Xopar el pa amb una barreja de vinagre i aigua.

Triturar les ametlles amb tots els ingredients. Hem de triturar bé i colar si ens ha quedat una textura massa granulosa.

A la base de la copa posem la reducció, a sobre l’ajoblanco i acabem amb el raïm i les panses.

DSC07621.JPG

a la dreta, l'ajoblanco. A l'esquerra, la vichysoise

 

 

SOPES ORIGINALS

Sopa de pa amb tomĂ quet + guacamole

4 tomĂ quets de pera madurs
4 llesques de pa de pagès
1 gra d’all petit
100 g oli extra
½ litre d’aigua

Tallem els tomàquets, els posem en un bol juntament amb el pa esmicolat i l’aigua. Ho deixem tot en remull una bona estona. Afegim l’all, l’oli i la sal. Triturem fins aconseguir una crema fina. Ho refresquem bé i ho servim acompanyat de guacamole i unes xips de verdures.

 

DSC07622.JPG


Crema pastanaga i llimona + crostons de pipes

6 pastanagues

1 ceba

25 gr. De mantega

Una llimona

Sal i pebre

Pebre vermell

Orenga

Un manat de julivert

50 ml de nata lĂ­quida

Oli d’oliva

 

En una cassola, posem la ceba picada a poxar, amb la mantega. A foc lent, quan la ceba és transparent, però no torrada. Afegim les pastanagues pelades i tallades a daus. A foc mig, donem un parell de voltes. Posem aigua i deixem que cogui lentament, fins que tot plegat és tou. Salpebrem i triturem

Quan sigui freda, hi abocarem el suc de la llimona i un raig generĂłs de nata lĂ­quida.

per als crostons de pipes, simplement estirarem pa de motlle sense crosta fins que ens quedi ben fi, el pintarem amb ou batut i hi posarem unes pipes. El taparem amb un altre pa de motlle estirat, tornarem a pintar amb ou batut i tallarem a dauets. L’enfornem cinc minuts, a 180ÂşC

DSC07619.JPG

 

Crema celeri + poma + formatge blau

500 gr. de celeri

1 litre de brou de pollastre

1 ceba

1 cullerada de mantega

1 culleradeta de sal

50 ml de nata lĂ­quida

Una poma

200 gr. de formatge blau

 

Sofregim la ceba picada, a foc lent, amb una cullerada de mantega, fins estovar. Afegim el celeri tallat a dauets i l’enrossim. Cobrim amb brou de pollastre o aigua i fem coure lentament, una mitja hora. Triturem bé, salpebrem al gust i posem la nata líquida.

Servim amb dauets de formatge blau i de poma.

 DSC07618.JPG

Sopa de melĂł i pernil + ous de salmĂł

1 melĂł madur

100 ml de cava

Unes gotes de Tabasco

Sal

50 gr. de pernil serrĂ 

Ous de salmĂł

 

Pelem i traiem les llavors del meló. El triturem bé fins aconseguir una crema fina. L’amanim amb el cava, les gotes de Tabasco i una culleradeta de sal.

L’acompanyem amb pernil serrà i ous de salmó.

 

ARA KIDS. Ous farcits

dilluns, 11/06/2012

12_ara_kids_ous farcits.jpg

Macarrons, pollastre i gelat

dilluns, 11/06/2012

12_criatures_juny_menĂş infantil.jpg

Anem de pĂ­cnic

diumenge, 10/06/2012

És època de pĂ­cnics, de menjar sota la parra, la figuera o el para-sol, de tauleta plegable i tovalles a quadres, de neveretes i polos. De sĂ­ndria regalimant pel braç, de cares enrojolides pel sol i per la bĂłta de vi. Anar de pĂ­cnic Ă©s divertit, i ara, a mĂ©s, Ă©s una fantĂ stica opciĂł. No Ă©s nomĂ©s una qĂĽestiĂł d’estalvi -Ă©s evident que Ă©s mĂ©s econòmic – sinĂł tambĂ© s’aprofita mĂ©s el dia i els nens poden cĂłrrer i jugar a cor que vols.


Ara bé,  no tot s’hi val quan fem un pícnic. Perquè el pícnic no ens surti car,  hem de tenir en compte algunes qüestions:

 

CONTINENT

  • NEVERES PORTĂ€TILS vs. CISTELLES DE VĂŤMET

Les neveres portàtils són millors que les boniques cistelles de vímet. A l’estiu, sobretot, el menjar ha d’anar refrigerat, perquè les possibilitats de toxiinfecció són més elevades a temperatures altes, i a l’estiu de calor no en falta. Ara bé, també cal saber que el què diem, habitualment, nevera portàtil, es tracta d’una capsa isotèrmica, que aguanta la temperatura dels aliments que hi hem guardat, però no ens garantirà la temperatura desitjada si la deixem cinc hores sota el sol.

DSC07480.JPG

  • D’UN SOL ĂšS, NO!

No Ă©s sostenible. Millor tĂ pers de plĂ stic

Si és d’un sol ús, que siguin biodegradables.

 DSC07481.JPG

  • TOVALLES

És indicat per a protegir i evitar que s’ompli d’animalons i de brossa. Però no és imprescindible

Tots els estris me’ls van deixar a http://www.gadgetscuina.com/

 

CONTINGUT

  • APERITIU: ConvĂ© tenir coses per picar: cruditĂ©s, tacs de formatge, palets integrals.

 

  • BEGUDA: No hi pot faltar molta beguda. Aigua, refrescs, sucs, gaspatxo (ideal el de sĂ­ndria!) o sopa de melĂł.

 

  • TOT CUIT:  Sempre courem molt bĂ© els aliments, un aliment cruet Ă©s molt bo, però Ă©s un receptor ideal de bacteris.

 

  • ENTREPANS: sĂłn ideals. Admeten tots els ingredients. Cal ser imaginatius, però, per no caure en la rutina. TambĂ© val la pena tenir en compte la quantitat de varietats de pa que hi ha a les fleques i anar variant.

 

  • FRUITA fresca: aprofitem l’estiu per gaudir de la fruita del temps, ben tallada, a punt per menjar i ben fresqueta!

 

  • AMANIDES: Les millors sĂłn les de llegums, pasta i arròs.

 

  • POSTRES: Fruita per descomptat, però tambĂ© pans de pessic (brownie, coca de iogurt…) o galetes!

 

  • NO ÉS INDICAT

LĂ ctics: iogurt, batuts

Plats amb molt suc (perquè poden vessar i tacar tots els altres aliments)

 

  • IMAGINACIĂ“: que no hi falti la imaginaciĂł en els plats!

 

IDEES DE PĂŤCNIC

 

Quiche lorraine de carbassĂł i tomĂ quet

1 lĂ mina de pasta brisa

2 carbassons

1 ceba

3 tomĂ quets pera

300 ml de nata lĂ­quida

4 ous

200 gr. formatge tendre

Sal

Oli d’oliva

Orenga

 

Tallem el carbassó a rodanxes fines. Pelem i traiem les llavors dels tomàquets, els tallem a pètals. Piquem i sofregim la ceba fins daurar. Afegim el tomàquet, el carbassó, sal, pebre i una mica de sucre. Saltem ràpidament, a foc mig, fins que quedi una mica sofregit.

En un recipient barregem la nata, els ous batuts, el formatge tendre, una mica d’orenga i sal. Posem les verdures sobre la tartaleta de pasta brisa, farcim amb la barreja de nata i coem a 180ºC al forn durant uns 30 minuts, o fins que al clavar-li una broqueta, surti neta i seca.

Aquesta és la quiche que jo porto als pícnics, però la de la foto és de samfaina! La veritat és que va quedar prou bé, però prefereixo la de carbassó.

DSC07466.JPG

 

Bombons de salmĂł i formatge

400 gr. de salmĂł marinat

400 gr. de salmĂł fumat

400 gr. de formatge d’untar

orenga

un grapat de nous

Simplement es tracta de barrejar el formatge d’untar, les nous picades, l’orenga i el salmĂł marinat. Untem amb mantega uns motlles rodons. Hi posem una lĂ mina de salmĂł fumat, omplim amb la barreja de formatge d’untar i tanquem el salmĂł fumat. Ho congelem o ho posem a la nevera perquè agafi cos i ho desemmotllem. Per anar de pĂ­cnic Ă©s ideal endur-nos-ho congelat.

DSC07467.JPG

DSC07469.JPG

 

  • Amanida de cigrons amb tomĂ quets secs,  tomĂ quets, formatge brie i cogombrets

400 gr. de cigrons cuits

2 tomĂ quets carnosos

1 ceba tendra

100 gr. de tomĂ quets secs rehidratats

200 gr. de formatge brie a daus

Oli d’oliva

 

Pelem i tallem la ceba tendra i tallem els tomĂ quets a daus. Barregem els cigrons amb la ceba tendra, els tomĂ quets, els tomĂ quets secs i els cogombrets. Afegim els daus de brie. Amanim amb oli i una mica de sal.

DSC07472.JPG

  • Guacamole

2 tomĂ quets pera

1 alvocat madur

1 ceba tendra

Julivert

Oli d’oliva verge

El suc de mitja llimona

Una mica de pebre vermell picant

Sal

Nachos

 

Pelem l’alvocat i posem la polpa en un recipient. Ruixem amb el suc de llimona. Afegim la ceba tendra picada, els tomàquets a dauets sense pell ni llavors, el julivert picat, una mica de pebre vermell picant i un bon raig d’oli. Barregem bé.

Acompanyem amb nachos

DSC07470.JPG

 

  • Creps farcides de pastanaga i espinacs

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

100 gr. d’espinacs tendres

4 pastanagues

50 gr. de sucre

comĂ­

50 gr. de pinyons

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

Ratllem les pastanagues i les coem, cobertes d’aigua (nomĂ©s un dit), el sucre i el comĂ­. Fem coure lentament, fins que les pastanagues s’estovin. Les triturem i untem les creps amb la pastanaga dolça. Quan sigui fred, afegim els pinyons torrats i les fulles d’espinacs netes. Enrotllem.

 

DSC07465.JPG

  • TaboulĂ© occidental

200 gr. de cuscĂşs precuit

Un mango

Unes quantes fulles de menta fresca

20 gr. de panses

150 ml d’oli d’oliva

Sal i pebre

 

Triturem la menta amb l’oli i una mica de sal. Barregem el cuscús amb les panses i el mango tallat a daus. Amanim amb oli de menta.

DSC07471.JPG

  • Pa farcit

1 barra de pa rĂşstica

150 g de carn picada de porc

150 g de carn picada de vedella

2 grans d’all picat

1/2ceba picada

1 ou

Julivert picat

1 pastanaga picada

Pebre

Sal

 

Tallem les puntes de la barra de pa i amb una cullera llarga la buidem de molla .Fem la barreja de carn ,com si fos una massa d’hamburguesa amb l’all,la pastanaga ,la ceba, l’ou i el julivert. Farcim la barra i humitegem amb una mica d’aigua. Enfornem a 160 graus durant ½ hora.

 DSC07491.JPG

  • Pollastre marinat amb espècies i arrebossat

2 pits de pollastre

El suc d’una llimona

1 ceba

1 fulla de llorer

1 branca de romanĂ­

Sal, pebre negre

Oli d’oliva

CĂşrcuma

ComĂ­

Orenga

 

Salpebrem els pits de pollastre, tallats a tires. Preparem la marinada: el suc de llimona, la ceba pelada i tallada a daus, la fulla de llorer, la branca de romaní, oli d’oliva i una cullerada de cada una de les espècies. Deixem marinar un mínim de mitja hora.

Traiem el pollastre del marinat i l’arrebossem amb farina, ou batut i pa ratllat. El fregim. El posem, fred, en un tàper.

 

  • Sandvitx de formatge blau amb nous i cebes caramel·litzades

8 llesques de pa de motlle sense crosta

100 gr. de formatge blau

50 gr. de crema de llet

30 gr. de nous sense closca

100 gr. de cebes petites

Oli d’oliva extra

Sal, pebre

Un grapat d’alfals germinat

30 gr. de sucre

 

Fonem el formatge blau amb la crema de llet, en una olla, a foc lent. El reservem perquè ens interessa que estigui fred.

Escaldem les cebetes en aigua bullint, per pelar-les millor. Ara, les coem amb sucre i una mica d’aigua, durant quinze minuts, han de quedar caramel·litzades. Piquem les nous.

Muntem l’entrepà. Untem el pa amb la crema de formatge blau, les cebetes, les nous i els germinats. Enrotllem.

 DSC07477.JPG

  • De llom rostit amb pomes

700 gr. de llom de porc de dos colors en un tros

El suc de dues llimones

4 grans d’all pelats i picats

1 cullerada de sucre morè

3 cullerades de salsa de soja

1 fulla de llorer

Oli d’oliva

Pebre negre

 

Per la poma

75 gr. de sucre morè

4 pomes golden

El suc de mitja llimona

 

Salpebrem el tros de llom i el posem en un marinat fet amb tots els ingredients: suc de llimona, all, sucre morè, salsa de soja, llorer, un raig generós d’oli d’oliva i grans de pebre negre.

Deixem macerar el llom dues hores, girant-lo sovint perquè es vagi impregnant. El traiem del marinat i el coem al forn durant uns 40 minuts.

Pelem i tallem les pomes, les saltem a foc mig, amb el sucre i el suc de llimona, fins que caramel·litzin, uns cinc minuts.

En un pa de llavors, untar amb una crema de formatge i herbes, el roastbeef i les pomes.

 DSC07478.JPG

  • entrepĂ  de pa alemany amb brandada de bacallĂ  i dĂ tils
És simplement unes llesques d’aquell pa de sègol untades amb brandada de bacallĂ  i complementades amb dĂ tils tallats.

  • Brownie

200 gr. de xocolata

350 gr. de mantega

6 ous

350 gr. de sucre

120 gr. de farina

Nous

Canyella

 

Batem els ous i el sucre fins emblanquir. Fonem la xocolata amb la mantega i la integrem al batut d’ous. Afegim la farina tamisada, les nous i la canyella.

Enfornem a 180ÂşC durant trenta minuts.

DSC07479.JPG

Sucs i sopes

  • Suc  de pastanaga i taronja
  • sopa de sĂ­ndria i tomĂ quet
DSC07474.JPG

I, a la nevera, no hi ha de faltar mai una nota escrita que posi: “deixar l’entorn net i recollit”, sense restes ni brossa que delati el magnífic dia que hem passat pegats en plena natura.