Arxiu del mes: juny 2012
Pop cakes. Publicat a l’ARA KIDS
dijous, 28/06/2012Estel Solé. Entrevista al Lecturas
dijous, 28/06/2012Diu un fragment del seu premiat poemari “Compro els productes amb més colorants”. Acabat el sopar sé que els colors del seu rebost són ben naturals. A La Riera és la Marina, la cambrera.
He triat molta proteĂŻna, potser convindria una verdureta
M’has sorprès, que mires l’equilibri dels nutrients?
Molt. Sóc l’invers a tothom. A casa menjo molt bé, molt equilibrat, i quan surto em deixo anar. Calculo que menjo bé un 80% del total de la meva dieta. Aixà em sembla que he fet els deures i quan surto puc menjar el què em ve de gust.
Què és per a tu una alimentació equilibrada?
Tot ho compro ecològic i segueixo els preceptes de la macrobiòtica. He llegit molt sobre nutrients i sobre sistemes alimentaris.
I quin és el teu llibre de capçalera?
El de la Montse Bradford. Però et fa menjar molt rar!
Rar?
SĂ. Es basa tant en una sèrie d’aliments i en la combinaciĂł. El que passa Ă©s que si segueixes els seus preceptes de manera estricta et limita molt la vida social, i no hi estic disposada.
Des de quan segueixes aquesta alimentaciĂł?
Vaig començar el 2007, sent macrobiòtica. Vaig gravar una pel·lĂcula a Madrid, i estava allotjada a casa d’un actor, en Miguel Angel Silvestre i ell ho Ă©s. No Ă©s nomĂ©s alimentaciĂł, Ă©s una filosofia de vida, una mica complicada d’explicar, però es basa en equilibrar el ying i el yang. Hi ha aliments ying – mĂ©s eteris - i altres sĂłn yang – mĂ©s terrenals – Si, per exemple et passes amb el vi – que Ă©s ying – i menges raves – yang – et trobes molt millor.  Em va agafar la vena. Ara bĂ©, la macrobiòtica condiciona l’entorn i acaba sent molt endogĂ mica: els teus amics, sovint, ho sĂłn, i la parella tambĂ© ho Ă©s.
Quins avantatges hi trobes?
Tinc tendència a pujar de pes, per això em va molt bé controlar el què menjo. Depura molt i em dona molta energia. L’alimentació pot modificar l’estat d’à nim. Ara bé, t’ho has de fer a mida. No tothom reacciona igual als mateixos aliments. M’agrada experimentar i observar com el meu cos accepta aquest o l’altre aliment.
I quins hĂ bits has hagut de modificar?
No barrejo proteĂŻna amb hidrats, perquè Ă©s difĂcil de pair. No bec llet, no menjo formatge, carn, ous ni sucre.
I la teva parella menja com tu?
No gens! Quan venen els amics els ensenya l’armari i la nevera perquè vegin la meva col·lecció d’aliments estranys. A vegades obre la nevera i em diu “no hi ha res”. I és plena a petar! I ell es queixa que tot el què hi ha és “el meu menjar”
I a ell, què li agrada menjar?
És un gourmet! No hi ha res que li agradi més que menjar. Ens hem venut el cotxe per poder anar a restaurants!
Quina parella!
Ara ens hem canviat de casa. I el què hem prioritzat és que tingui una cuina gran, amb llum natural. És el centre de la casa
T’agrada cuinar?
Molt. Em relaxa tant! I m’encanta cuinar per als altres. Però ho embruto tot!
Va, una recepta…
Macero peix blanc amb una mica d’aigua i llimona, una mitja hora. El poso en una vaporera de bambú, protegit amb una fulla d’espinac. A l’aigua de la cassola hi poso una branca de lemongrass. Agafa un gustet fantà stic.
I què esmorzes?
Pa de kamut amb pernil o amb melmelada de maduixes sense sucre
Explica’m una anècdota de quan eres petita
A mi no m’agradava gens el xoriç. Era a la guarderia i feien fideus amb xoriç. Jo era molt tossuda, molt. Un dia vaig dir que no me’ls volia menjar, era petita, petita. La senyoreta va dir que fins que no acabĂ©s no em deixava aixecar de la cadira. Si dinĂ vem a les dotze, a les cinc de la tarda encara estava asseguda a la cadira, davant el plat de fideus. Quan em va venir a buscar la meva mare, va flipar, jo li vaig dir orgullosa “que havia guanyat jo. I que ja li havia dit a casa la iaia que no m’agradava el xoriç”. No tinc un record dolent sinĂł un magnĂfic record de victòria!
Els teus plats d’infantesa
Em va criar la meva à via, perquè vivia al pis de sota de casa meva. Recordo l’arròs amb xampinyons i les carxofes saltades. Mmmmm, les carxofes. Són excepcionals. M’encanten, de sempre. El meu primer poema, era molt petita, va ser “Oda a la carxofa”
Què en penses de la pèrdua de tradicions culinà ries?
És una pena. HaurĂem d’integrar nous continguts sabent sempre d’on venim. El meu pare recupera la tradiciĂł. A Molins se celebra la Candelera. Fan un esmorzar de traginers, a la fonda, i mengen coradella, un plat de menuts guisats.
I tu en menges?
No puc amb els menuts. Mai a la vida. Recordo el meu tiet, que és un bromista, un dia ens va portar collons de toro. No m’ho podia creure
Turmes. SĂłn bonĂssimes!
No les vaig tastar, no! Tampoc m’agraden els cargols. Quan era petita els anĂ vem a buscar. Em traumatitzava com els maltractaven. Jo no comprenia com podien menjar un animal que havien deixat morir de gana, amb aquella textura cartilaginosa. No m’agrada gens ni els cartĂlags ni la gelatina dels peus de porc.
Però els has tastat?
I tant, perquè el meu pare ens deia “com a mĂnim, tastar-ho”. Ara bĂ©, malgrat els cargols i les turmes, recordo amb molt afecte la casa de l’à via a Masquefa. Ens unĂem tota la famĂlia, a l’estil siciliĂ , i tots fèiem el dinar. Era molt divertit.
Amb què acabarem l’à pat?
Amb un pu-erh, el té vermell. És molt depuratiu. Als platós sempre vaig amb una tassa de pu-erh
Entrepans, més que alguna cosa entre dos trossos de pa
dimecres, 27/06/2012L’estiu és temps d’à pat informals, freds, per sortir del pas.
 Què passa amb la cuina?
- Les cases d’estiu i als apartaments llogats no hi ha mai els ingredients suficients ni la maquinà ria necessà ria per a elaborar grans plats;
- tenim poc temps per a cuinar,
- tenim molta mandra.
L’entrepà és la solució
Davant aquest panorama, la cuina s’arracona i l’entrepà es transforma en una solució, molt arrelada i comú, perquè:
- Ens permet endur-nos-el a tot arreu,
- Ens evita haver de menjar amb coberts – alleugerint la feina posterior de neteja –
- Són molt econòmics
Entrepans equilibrats
Nutricionalment són molt adequats, perquè són el viu retrat de la pirà mide de l’alimentació:
- Base d’hidrats de carboni
- Vegetals crus – aportant vitamines, minerals, fibra i aigua
- Lleugera quantitat de proteĂŻnes
- Pocs greixos
Entrepans saborosos
Gastronòmicament un entrepà no ha de ser poc interessant. Probablement el poc interès el posa qui prepara l’entrepà i no tant el pobre entrepà en sà mateix.
Amb ganes, varietat d’ingredients i alguna idea original podem elaborar entrepans saborosos, diferents, divertits i sorprenents. Tot Ă©s qĂĽestiĂł de voluntat, i tambĂ© de buscar el suport que sostindrĂ l’entrepĂ . Qualsevol aliment en un plat de plĂ stic perd part del seu encant, si no tot…
Avui, doncs, farem un entrepà gastronòmic.
NECESSITEM:
Â
PA
És el responsable del 80% de la qualitat de l’entrepà . Per tant no s’ha de ser garrepa de cap manera. Sempre hem d’emprar el millor, o el que més ens agrada i ha de ser del dia!
Un excel·lent farcit entre dues llesques de pa de pèssima qualitat seria un contundent fracà s.
Â
- Pa de sègol:el sègol és un cereal que es conrea al Nord d’Europa. Són pans foscos, densos, molt tradicionals a països com Alemanya. Sovint es combina amb blat, per donar major elasticitat al producte.
-  Pa d’espelta: l’espelta Ă©s un blat autòcton, una vella llavor que, prĂ cticament havia desaparegut i que s’estĂ intentant recuperar. És un pa saborĂłsÂ
- Pa integral: elaborat amb farina de blat completa, sense polir. Malgrat és una afirmació òbvia, topa amb multitud de “trampes” en els punts de venda. El pa elaborat amb autèntica farina integral és à cid, d’olor forta, amb crosta dura i molla molt densa. No és fà cil de comercialitzar, per això s’acostuma a vendre pa normal barrejat amb segó
Respectar les proporcions de l’entrepĂ
Es tracta d’un ENTRE-PA, el que es tradueix en:
- Una quantitat considerable de pa
- Unes fines llesques d’un ingredient triat
- Un amaniment
Si el que proposem és un farcit amb pa, llavors això és un plat
 Ser original…o molt clà ssic
Sense haver de caure en l’impossible – calamars en tinta amb xocolata blanca, per dir alguna cosa – la novetat, l’originalitat i la sorpresa són benvingudes en un entrepà .
Per ser originals, calen dos parĂ metres:
- Saber: conèixer els aliments de que disposem
- Intuir: combinar prèviament en la nostra memòria gustativa els ingredients triats, de manera que puguem imaginar com serà el resultat sense perdre el temps i els diners en realitzar proves que ens poden desanimar.
PROPOSTES D’ENTREPANS SORPRENENTS
 Panet, roast-beef amb romesco, api i una mica d’enciam
Pa alemany, salmĂł fumat, formatge cremĂłs, poma, anet![]()
 Pa de motlle integral, rovell d’ou dur batut amb maionesa i tonyina, alvocat, nous![]()
Barra de pagès, sobrassada, raïm. ![]()
  Xapata, bacallà esqueixat, tomà quet laminat, pebrot escalivat
Pa de pagès, botifarra negra, poma saltada (amb mantega i sucre. Aquest és millor menjar-lo calent)
Pa de motlle, cogombre, tonyina en oli, tomĂ quets de jardĂ
Llesca de pa rĂşstic, bacallĂ esqueixat, tomĂ quets secs, olives negres, ou dur, salmĂł fumat
Menja’t l’anunci, a glops i a cullerades. Publicat al Criatures
dimarts , 19/06/2012
Coca de Sant Joan
dilluns, 18/06/2012Hi ha multitud de receptes. Les més laborioses es fan a partir d’una massa mare, que s’elabora amb farina, llet i llevat. S’ha de deixar tota la nit fermentant. I, el dia després, s’afegeix a la massa base. La massa mare dona gust i fa fermentar més lentament la massa ajudant a que no s’assequi tant rà pidament el resultat final.
Ara bé, si volem fer una coca casolana, podem estalviar-nos la massa mare, augmentar una mica la quantitat de llevat i menjar-la tan bon punt surti del forn.
INGREDIENTS ESPECĂŤFICS PER FER UNA COCA DE SANT JOAN
- Farina de força: és una farina rica en gluten. El gluten és la proteïna del blat i és el responsable de l’elasticitat de les masses.
- Llevat premsat, llevat ParĂs, llevat forner, llevat fresc: el llevat Ă©s un grup de fongs, microorganismes unicel·lulars que, a travĂ©s d’un procĂ©s metabòlic, transforma els sucres (el midĂł del blat) en gasos.
- Aigua de tarongina: Ă©s el destil·lat de la infusiĂł de la flor del taronger amarg. Tot i que tambĂ© pot ser de la flor del llimoner. L’hem de guardar a la nevera, i dura una eternitat (tot i que si canvia de color o de textura, Ă©s un senyal que s’ha fet vella). Es pot substituir per essència (que es fa a partir dels olis essencials de la pell dels cĂtrics). Si no en tenim, a Catalunya, es fa servir tambĂ© anĂs, llavors de matafaluga o rom.
- Fruita confitada: millor comprar-la a granel, a mercat, i demanar que sigui fresca, perquè sinó és seca i dura
MASSA BASE
500 g Farina de força
200 g llet
100 g sucre
120 gr. de mantega
1 ou
60 g llevat premsat
20 gr d’aigua de tarongina, d’anĂs o de rom
(també podria ser llavors de matafaluga)
En un recipient posar la farina, sal, sucre, l’aigua de tarongina i l’ou. Dissoldre el llevat a la llet. Abocar sobre la farina i començar a pastar. Ha de quedar el recipient net. Afegir la mantega, costarĂ bastant integrar-la, però no defallir, s’ha d’anar castigant la massa, pastant-la, ben bĂ© durant mitja hora. Hem d’aconseguir una massa llisa i elĂ stica. Deixar reposar en un recipient, tapada amb plĂ stic film uns quinze minuts.
Dividir en dos, estirar-la, i deixar fermentar durant una hora. Tapada, en un lloc no gaire fred.
Pintar amb ou batut i posar-hi la fruita confitada, els pinyons, la crema i el sucre humitejat amb aigua.
Coure 10 minuts, a 180ÂşC.
 
SI LA VOLEM FER DE CIRERES
Massa base.
500 gr. de cireres
100 gr. de sucre
100 ml de rom
Espinyolem les cireres, i les posem a coure amb el rom i el sucre, a foc suau, durant una mitja hora. Les colem i les posem sobre la coca, un cop fermentada i pintada amb ou batut. Acabem de coure el suc fins aconseguir un xarop. Mullem amb una mica de xarop
L’enfornem com sempre, 10 minuts, a 200ºC
A Reus, la coca de cireres Ă©s molt tĂpica. A mi m’agrada perquè tĂ© un aire de temporada.
 
COCA DE LLAVANERES
Una lĂ mina de pasta de full congelada
Pinyons
Sucre
Per la crema
500 ml de llet
100 gr. De sucre
40 gr de Maizena
3 rovells d’ou
Per al massapĂ rebaixat
100 gr. D’ametlla mòlta
100 gr. De sucre
La pell d’una llimona ratllada
Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plĂ stic film, perquè no faci pel·lĂcula.
Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.
Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.
En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.
Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.
Coem al forn calent a150ÂşCdurant una hora, a la safata inferior del forn.
Oscar Dalmau. Entrevista al Lecturas
dissabte, 16/06/2012Cada migdia el veiem rere les seves immenses ulleres al Gran Dictat. No sabem si quan fa La Competència, a RAC1, també porta les ulleres posades, però a Semproniana no se les ha tret ni per mirar en lupa
Blanc, rosat o negre?
No bec. Ni vi ni cap mena d’alcohol. No m’ha agradat mai. Tampoc bec Coca-Cola. Però com que avui és un dia especial, beuré Vichy.
Clar, avui anem a tot gas! Ets auster?
Si m’ho haig de fer jo, sĂ! Però quan vaig als restaurants, a lo grande! Mai demanaria una amanida a un restaurant, que això ja ho sĂ© fer jo!
Ens partim uns plats?
SĂłc dels de tastar, però cada Ăş al seu plat. Compartir Ă©s mĂ©s femenĂ.
Com comences el dia?
Tinc moltes al·lèrgies. El meu homeòpata em va recomanar prendre té. Cada matà em prenc el genmaicha, un té amb arròs torrat i crispetes. Menjo un pa de llavors amb tomà quet, oli verge i pernil cuit, que compro a l’Obrador. I ho complemento amb fruites vermelles: gerds, maduixots, nabius i móres.
Ara entenc d’on treus tanta energia…I on dines?
Als restaurants del voltant de la rĂ dio, amb l’Òscar, el meu soci. Ens agrada anar al japonès. És excepcional l’anguila fumada, i el fetge de rap…
Quins aliments tan exòtics…Sempre t’han agradat els menjars rars?
No, ni molt menys. El meu punt d’inflexiĂł va ser als vint anys, quan vaig sortir de casa. Abans nomĂ©s havia menjat “de nen”. I el peix era molt avorrit, sempre arrebossat…el trobava soso. Llavors vaig descobrir
No t’agradava el menjar de la mare?
I tant! Fa una sopa de verdures excepcional, fricandĂł, trinxat, arròs amb conill, ous farcits, arròs d’estiu , amb tonyina i maionesa, i el braĂł al forn amb patates…
Braons! Jo també en menjava. Ja no se’n troben!
Estem perdent molts plats. Sort dels menjadors escolars, són els qui conserven i transmeten la cuina catalana domèstica de diari! Però clar, el gust no el tenen resolt, cuinant per a mil!!! Caldria una assignatura sobre alimentació, a l’escola.
Cuines?
No me n’han ensenyat. A casa cuinem molt senzill, però de tant en tant fem algun plat que ens omple d’alegria. L’altra dia vam fer uns pèsols amb calamarcets, amb un sofregit de ceba, impressionants. Tot i que a mercat me’ls van recomanar de fer-los crus, amb anxoves. Els has tastat?
No. Molt interessant. De quines fonts treus les receptes?
Internet, mercat i mama.
I quin Ă©s el teu plat estrella?
La truita de patates. Les patates i la ceba han de ser molt grans, aixà només n’haig de pelar una de cada. Primer pelar la patata, perquè si primer pelo la ceba, ploro més estona. Llavors, oli extra verge, molt bo, que m’envia el meu sogre, que és pagès.
Vaja! Deus tenir bones verdures a casa
Excepcionals. A mĂ©s em porta borratges, que aquĂ no en trobo. SĂłn bonĂssimes bullides amb patates i fan un brou increĂŻble.
“Agua de borrajas”.
SĂ. TambĂ© conrea prĂ©ssecs, amb una cura impressionant. Els embolica un a un per protegir-los dels ocells. Una feinada…però el camp no dĂłna, avui dia. Hi dedica totes les hores, i de cop hi ha una glaçada i el preu del producte davalla fins a lĂmits ridĂculs.
Mengem unes galtes de porc. Ets d’embotit?
MoltĂssim. No podria ser musulmĂ , jo. Una vegada vaig anar a un metge que m’explicava que som el què mengem i, que els aliments poden actuar com a medicaments. Em va treure la llet, el suc de taronja a primera hora…jo anava escoltant, i al final, tement el pitjor, li vaig preguntar: i els embotits? I em va dir que si eren bons, endavant. Vaig sospirar alleugit….
Què menges quan et sents dèbil?
Un caldero de llamà ntol, a la Florentina, el meu restaurant de capçalera. És la pocima que em refà . M’encanten els musclos amb tomà quet i allioli que fa la Marga
Ets del ram de l’all?
Molt. Em transporta a quan era petit. El meu pare esmorzava cada dia torrades amb all fregat. Saps que? El meu pare ha sopat tota la vida el mateix: truita de patates.
Si em presento a casa teva sense avisar, que em donarĂ s?
Marxarem tots a sopar fora! Ara, admiro la gent que aglutina gent a casa seva i que saben cuinar, perquè cuinant fas feliç a la gent.
A què t’agrada que et convidin?
A una paella. És quĂmica pura: l’equilibri entre l’arròs i el brou, el temps de cocciĂł, la temperatura. No pot fallar cap parĂ metre. A Barcelona costa molt trobar bones paelles, sap greu. La millor que he menjat Ă©s a un poble de CastellĂł. Quan era petit, la meva iaia Antònia feia arròs cada diumenge, era el centre de peregrinaciĂł de tota la famĂlia . I jo no ho valorava! Jo deia que semblĂ vem xinos, tot el dia menjant arròs.
I per postres, que vols?
No sĂłc gaire de dolços. Això sĂ, el meu aniversari no hi pot faltar el tortell de pasta de full amb nata!
Sopes fredes
dilluns, 11/06/2012El mĂłn de les sopes Ă©s amplĂssim, i mĂ©s a l’estiu, quan entren en escena les sopes fredes, i les sopes “crues”, Ă©s a dir, les que simplement es trituren vegetals, com en el cas del gaspatxo, i que s’acosten mĂ©s al concepte de suc que de sopa. És a l’estiu, amb tantes possibilitats, quan podem aconseguir seduir als mĂ©s escèptics amb l’univers de les sopes. Benvinguda la imaginaciĂł.
Totes les cremes de verdures tenen el mateix procediment: primer sofregim els vegetals, amb oli i mantega, afegim brou o aigua, bullim fins estovar i triturem. Podem afegir un ingredient lĂ ctic per amorosir el conjunt. Es mengen tant calentes com fredes.
Les sopes fetes a partir de vegetals crus sĂłn tan senzilles com triturar els vegetals i passar-los pel colador per evitar llavors, pells i trossets.
Com a companyia sòlida hi posem crostons de pa, dauets de vegetals crus o fruita, germinats, boletes de formatge amb fruita seca o ou dur picadet.
SOPES CLĂ€SSIQUES
Vichysoise + pinyons torrats
6 porros
2 patates
3 formatgets
50 gr. De mantega
Sal i pebre
Rentem i tallem la part blanca dels porros en quatre trossos. Pelem i tallem les patates.
En una cassola amb la mantega, coem els porros i les patates durant un parell de minuts, a foc fluix. Cobrim amb aigua calenta, just que tapi les verdures, salpebrem i deixem coure, a foc mig i tapat, fins que la verdura sigui tendra, més o menys uns quinze minuts. Fora del foc, posem els formatgets i triturem bé. Si ha quedat massa espessa, hi posem una mica més d’aigua. Tastem de sal i deixem refredar totalment a la nevera abans de menjar.
Â
Crema carbassĂł + brandada de bacallĂ Â (en gotet)
1 ceba grossa
4 carbassons
Una cullerada de mantega
300 gr. de brandada de bacallĂ
Una cullerada de sucre
Piquem la ceba i la posem en una cassola amb un dau de mantega. La fem coure lentament, fins que s’estovi. Afegim el carbassó tallat a daus, donem un parell de voltes i cobrim amb aigua. Fem coure a foc mig, fins estovar. Triturem ben fi. Rectifiquem de sal.
En el got posem una cullerada de brandada i acabem amb la crema de carbassĂł
 
Â
Ajoblanco + raĂŻm i panses i reducciĂł de vi negre
Per l’ajoblanco
100 g de pa sec
100 gr. d’ametlles crues sense pell
2 grans d’all
100 ml d’oli d’oliva
Un raiget de vinagre
Sal
750 ml d’aigua freda
Per la reducciĂł
250 ml de vi negre
100 gr. de sucre
Per fer la reducciĂł, coure lentament, fins que prengui textura de xarop.
Posar les ametlles en remull, durant un mĂnim d’una hora.
Xopar el pa amb una barreja de vinagre i aigua.
Triturar les ametlles amb tots els ingredients. Hem de triturar bé i colar si ens ha quedat una textura massa granulosa.
A la base de la copa posem la reducció, a sobre l’ajoblanco i acabem amb el raïm i les panses.
a la dreta, l'ajoblanco. A l'esquerra, la vichysoise
Â
SOPES ORIGINALS
Sopa de pa amb tomĂ quet + guacamole
4 tomĂ quets de pera madurs
4 llesques de pa de pagès
1 gra d’all petit
100 g oli extra
½ litre d’aigua
Tallem els tomà quets, els posem en un bol juntament amb el pa esmicolat i l’aigua. Ho deixem tot en remull una bona estona. Afegim l’all, l’oli i la sal. Triturem fins aconseguir una crema fina. Ho refresquem bé i ho servim acompanyat de guacamole i unes xips de verdures.
![]()
Crema pastanaga i llimona + crostons de pipes
6 pastanagues
1 ceba
25 gr. De mantega
Una llimona
Sal i pebre
Pebre vermell
Orenga
Un manat de julivert
50 ml de nata lĂquida
Oli d’oliva
En una cassola, posem la ceba picada a poxar, amb la mantega. A foc lent, quan la ceba és transparent, però no torrada. Afegim les pastanagues pelades i tallades a daus. A foc mig, donem un parell de voltes. Posem aigua i deixem que cogui lentament, fins que tot plegat és tou. Salpebrem i triturem
Quan sigui freda, hi abocarem el suc de la llimona i un raig generĂłs de nata lĂquida.
per als crostons de pipes, simplement estirarem pa de motlle sense crosta fins que ens quedi ben fi, el pintarem amb ou batut i hi posarem unes pipes. El taparem amb un altre pa de motlle estirat, tornarem a pintar amb ou batut i tallarem a dauets. L’enfornem cinc minuts, a 180ÂşC
Â
Crema celeri + poma + formatge blau
500 gr. de celeri
1 litre de brou de pollastre
1 ceba
1 cullerada de mantega
1 culleradeta de sal
50 ml de nata lĂquida
Una poma
200 gr. de formatge blau
Sofregim la ceba picada, a foc lent, amb una cullerada de mantega, fins estovar. Afegim el celeri tallat a dauets i l’enrossim. Cobrim amb brou de pollastre o aigua i fem coure lentament, una mitja hora. Triturem bĂ©, salpebrem al gust i posem la nata lĂquida.
Servim amb dauets de formatge blau i de poma.
 
Sopa de melĂł i pernil + ous de salmĂł
1 melĂł madur
100 ml de cava
Unes gotes de Tabasco
Sal
50 gr. de pernil serrĂ
Ous de salmĂł
Pelem i traiem les llavors del meló. El triturem bé fins aconseguir una crema fina. L’amanim amb el cava, les gotes de Tabasco i una culleradeta de sal.
L’acompanyem amb pernil serrà i ous de salmó.
ARA KIDS. Ous farcits
dilluns, 11/06/2012
Macarrons, pollastre i gelat
dilluns, 11/06/2012
Anem de pĂcnic
diumenge, 10/06/2012És època de pĂcnics, de menjar sota la parra, la figuera o el para-sol, de tauleta plegable i tovalles a quadres, de neveretes i polos. De sĂndria regalimant pel braç, de cares enrojolides pel sol i per la bĂłta de vi. Anar de pĂcnic Ă©s divertit, i ara, a mĂ©s, Ă©s una fantĂ stica opciĂł. No Ă©s nomĂ©s una qĂĽestiĂł d’estalvi -Ă©s evident que Ă©s mĂ©s econòmic – sinĂł tambĂ© s’aprofita mĂ©s el dia i els nens poden cĂłrrer i jugar a cor que vols.
Ara bĂ©, no tot s’hi val quan fem un pĂcnic. Perquè el pĂcnic no ens surti car,  hem de tenir en compte algunes qĂĽestions:
CONTINENT
- NEVERES PORTĂ€TILS vs. CISTELLES DE VĂŤMET
Les neveres portĂ tils sĂłn millors que les boniques cistelles de vĂmet. A l’estiu, sobretot, el menjar ha d’anar refrigerat, perquè les possibilitats de toxiinfecciĂł sĂłn mĂ©s elevades a temperatures altes, i a l’estiu de calor no en falta. Ara bĂ©, tambĂ© cal saber que el què diem, habitualment, nevera portĂ til, es tracta d’una capsa isotèrmica, que aguanta la temperatura dels aliments que hi hem guardat, però no ens garantirĂ la temperatura desitjada si la deixem cinc hores sota el sol.
- D’UN SOL ÚS, NO!
No Ă©s sostenible. Millor tĂ pers de plĂ stic
Si és d’un sol ús, que siguin biodegradables.
 
- TOVALLES
És indicat per a protegir i evitar que s’ompli d’animalons i de brossa. Però no és imprescindible
Tots els estris me’ls van deixar a http://www.gadgetscuina.com/
CONTINGUT
- APERITIU: Convé tenir coses per picar: crudités, tacs de formatge, palets integrals.
- BEGUDA: No hi pot faltar molta beguda. Aigua, refrescs, sucs, gaspatxo (ideal el de sĂndria!) o sopa de melĂł.
- TOT CUIT: Sempre courem molt bé els aliments, un aliment cruet és molt bo, però és un receptor ideal de bacteris.
- ENTREPANS: són ideals. Admeten tots els ingredients. Cal ser imaginatius, però, per no caure en la rutina. També val la pena tenir en compte la quantitat de varietats de pa que hi ha a les fleques i anar variant.
- FRUITA fresca: aprofitem l’estiu per gaudir de la fruita del temps, ben tallada, a punt per menjar i ben fresqueta!
- AMANIDES: Les millors són les de llegums, pasta i arròs.
- POSTRES: Fruita per descomptat, però tambĂ© pans de pessic (brownie, coca de iogurt…) o galetes!
- NO ÉS INDICAT
LĂ ctics: iogurt, batuts
Plats amb molt suc (perquè poden vessar i tacar tots els altres aliments)
- IMAGINACIĂ“: que no hi falti la imaginaciĂł en els plats!
IDEES DE PĂŤCNIC
Quiche lorraine de carbassĂł i tomĂ quet
1 lĂ mina de pasta brisa
2 carbassons
1 ceba
3 tomĂ quets pera
300 ml de nata lĂquida
4 ous
200 gr. formatge tendre
Sal
Oli d’oliva
Orenga
Tallem el carbassó a rodanxes fines. Pelem i traiem les llavors dels tomà quets, els tallem a pètals. Piquem i sofregim la ceba fins daurar. Afegim el tomà quet, el carbassó, sal, pebre i una mica de sucre. Saltem rà pidament, a foc mig, fins que quedi una mica sofregit.
En un recipient barregem la nata, els ous batuts, el formatge tendre, una mica d’orenga i sal. Posem les verdures sobre la tartaleta de pasta brisa, farcim amb la barreja de nata i coem a 180ºC al forn durant uns 30 minuts, o fins que al clavar-li una broqueta, surti neta i seca.
Aquesta Ă©s la quiche que jo porto als pĂcnics, però la de la foto Ă©s de samfaina! La veritat Ă©s que va quedar prou bĂ©, però prefereixo la de carbassĂł.
Bombons de salmĂł i formatge
400 gr. de salmĂł marinat
400 gr. de salmĂł fumat
400 gr. de formatge d’untar
orenga
un grapat de nous
Simplement es tracta de barrejar el formatge d’untar, les nous picades, l’orenga i el salmĂł marinat. Untem amb mantega uns motlles rodons. Hi posem una lĂ mina de salmĂł fumat, omplim amb la barreja de formatge d’untar i tanquem el salmĂł fumat. Ho congelem o ho posem a la nevera perquè agafi cos i ho desemmotllem. Per anar de pĂcnic Ă©s ideal endur-nos-ho congelat.
- Amanida de cigrons amb tomĂ quets secs, Â tomĂ quets, formatge brie i cogombrets
400 gr. de cigrons cuits
2 tomĂ quets carnosos
1 ceba tendra
100 gr. de tomĂ quets secs rehidratats
200 gr. de formatge brie a daus
Oli d’oliva
Pelem i tallem la ceba tendra i tallem els tomĂ quets a daus. Barregem els cigrons amb la ceba tendra, els tomĂ quets, els tomĂ quets secs i els cogombrets. Afegim els daus de brie. Amanim amb oli i una mica de sal.
- Guacamole
2 tomĂ quets pera
1 alvocat madur
1 ceba tendra
Julivert
Oli d’oliva verge
El suc de mitja llimona
Una mica de pebre vermell picant
Sal
Nachos
Pelem l’alvocat i posem la polpa en un recipient. Ruixem amb el suc de llimona. Afegim la ceba tendra picada, els tomà quets a dauets sense pell ni llavors, el julivert picat, una mica de pebre vermell picant i un bon raig d’oli. Barregem bé.
Acompanyem amb nachos
- Creps farcides de pastanaga i espinacs
Per les creps:
125 gr. de farina
250 ml de llet
1 ou
Un pessic de sal
Per el farcit:
100 gr. d’espinacs tendres
4 pastanagues
50 gr. de sucre
comĂ
50 gr. de pinyons
Comencem per les creps. Barregem bĂ© tots els ingredients i deixem reposar un mĂnim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.
Ratllem les pastanagues i les coem, cobertes d’aigua (nomĂ©s un dit), el sucre i el comĂ. Fem coure lentament, fins que les pastanagues s’estovin. Les triturem i untem les creps amb la pastanaga dolça. Quan sigui fred, afegim els pinyons torrats i les fulles d’espinacs netes. Enrotllem.
- Taboulé occidental
200 gr. de cuscĂşs precuit
Un mango
Unes quantes fulles de menta fresca
20 gr. de panses
150 ml d’oli d’oliva
Sal i pebre
Triturem la menta amb l’oli i una mica de sal. Barregem el cuscús amb les panses i el mango tallat a daus. Amanim amb oli de menta.
- Pa farcit
1 barra de pa rĂşstica
150 g de carn picada de porc
150 g de carn picada de vedella
2 grans d’all picat
1/2ceba picada
1 ou
Julivert picat
1 pastanaga picada
Pebre
Sal
Tallem les puntes de la barra de pa i amb una cullera llarga la buidem de molla .Fem la barreja de carn ,com si fos una massa d’hamburguesa amb l’all,la pastanaga ,la ceba, l’ou i el julivert. Farcim la barra i humitegem amb una mica d’aigua. Enfornem a 160 graus durant ½ hora.
 
- Pollastre marinat amb espècies i arrebossat
2 pits de pollastre
El suc d’una llimona
1 ceba
1 fulla de llorer
1 branca de romanĂ
Sal, pebre negre
Oli d’oliva
CĂşrcuma
ComĂ
Orenga
Salpebrem els pits de pollastre, tallats a tires. Preparem la marinada: el suc de llimona, la ceba pelada i tallada a daus, la fulla de llorer, la branca de romanĂ, oli d’oliva i una cullerada de cada una de les espècies. Deixem marinar un mĂnim de mitja hora.
Traiem el pollastre del marinat i l’arrebossem amb farina, ou batut i pa ratllat. El fregim. El posem, fred, en un tà per.
- Sandvitx de formatge blau amb nous i cebes caramel·litzades
8 llesques de pa de motlle sense crosta
100 gr. de formatge blau
50 gr. de crema de llet
30 gr. de nous sense closca
100 gr. de cebes petites
Oli d’oliva extra
Sal, pebre
Un grapat d’alfals germinat
30 gr. de sucre
Fonem el formatge blau amb la crema de llet, en una olla, a foc lent. El reservem perquè ens interessa que estigui fred.
Escaldem les cebetes en aigua bullint, per pelar-les millor. Ara, les coem amb sucre i una mica d’aigua, durant quinze minuts, han de quedar caramel·litzades. Piquem les nous.
Muntem l’entrepà . Untem el pa amb la crema de formatge blau, les cebetes, les nous i els germinats. Enrotllem.
 
- De llom rostit amb pomes
700 gr. de llom de porc de dos colors en un tros
El suc de dues llimones
4 grans d’all pelats i picats
1 cullerada de sucre morè
3 cullerades de salsa de soja
1 fulla de llorer
Oli d’oliva
Pebre negre
Per la poma
75 gr. de sucre morè
4 pomes golden
El suc de mitja llimona
Salpebrem el tros de llom i el posem en un marinat fet amb tots els ingredients: suc de llimona, all, sucre morè, salsa de soja, llorer, un raig generós d’oli d’oliva i grans de pebre negre.
Deixem macerar el llom dues hores, girant-lo sovint perquè es vagi impregnant. El traiem del marinat i el coem al forn durant uns 40 minuts.
Pelem i tallem les pomes, les saltem a foc mig, amb el sucre i el suc de llimona, fins que caramel·litzin, uns cinc minuts.
En un pa de llavors, untar amb una crema de formatge i herbes, el roastbeef i les pomes.
 
- entrepĂ de pa alemany amb brandada de bacallĂ i dĂ tils
És simplement unes llesques d’aquell pa de sègol untades amb brandada de bacallĂ i complementades amb dĂ tils tallats.
- Brownie
200 gr. de xocolata
350 gr. de mantega
6 ous
350 gr. de sucre
120 gr. de farina
Nous
Canyella
Batem els ous i el sucre fins emblanquir. Fonem la xocolata amb la mantega i la integrem al batut d’ous. Afegim la farina tamisada, les nous i la canyella.
Enfornem a 180ÂşC durant trenta minuts.
Sucs i sopes
- Suc  de pastanaga i taronja
- sopa de sĂndria i tomĂ quet
I, a la nevera, no hi ha de faltar mai una nota escrita que posi: “deixar l’entorn net i recollit”, sense restes ni brossa que delati el magnĂfic dia que hem passat pegats en plena natura.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
