Dídac Valera. Entrevista al Lecturas.

_LBS9054.JPG

Quedem a Pla dels Àngels. Tot i que ve mudat i pentinat, les mans delaten la seva feina diària a l’hort.

És el pagès que ens ensenya a tenir cura de la terra a Benvinguts a l’hort, cada dissabte a dos quarts de nou a TV3

Un record d’infància

A l’estiu, a Andalusia. El meu avi tenia terres, hi conreava raïm de taula. Feia molta calor, molta, però ells menjaven cocido de carbassa, cigrons i patata, bullint! Jo no entenia com podien menjar allò amb aquella calor i a mi no m’agradaven gaire. El que sí que m’agradava molt era la fritá, una mena de samfaina amb emperador. Un plat que enyoro d’aquella època són les migas, les feien amb una pasta de farina, amb una pebrot sec. Són plats que marquen la procedència, que ens fan sentir part d’una cultura, tenen més importància que el seu poder alimentari. Dels avis d’aquí, recordo molt menjar mongetes del ganxet amb coliflor amb l’avi, quan tornàvem de missa. Es barreja el record dels moments amb els plats.

_LBS9068.JPG

Dinaves a l’escola?

De molt petit, i no m’agradava gens. No tinc cap “trauma” de cap aliment i sí tinc un record d’una escena que ara em fa riure, però aquell dia no em va agradar gens. La meva mare, farta de sentir que em queixava de quedar-me a dinar a l’escola em va dir que aquell migdia em vindria a buscar. Era l’hora de dinar i em vaig treure la bata perquè “la meva mare em venia a buscar”, li vaig dir a la mestra. Ella em va respondre que mentre no vingués, anés tirant cap al menjador. Vaig acabar menjant l’arròs amb tomàquet, amb tots els nens, sense bata…

T’agrada cuinar?

Molt. Però a casa del herrero cuchara de palo. Malgrat conreo verdura ecològica i puc gaudir-ne de la millor en el seu millor moment, vaig molt de bòlit i a vegades ni cuino ni puc menjar bé. Ser pagès implica hores, que manllevo a la cuina, o a l’inrevés! Ara bé, crec fermament que s’ha de cuinar, perquè els fogons són el vincle amb la natura. Seria una llàstima perdre els coneixements culinaris, tenint els productes que el nostre clima ens proporciona. A més no cuinar és la manera més efectiva d’aprimar-nos culturalment, i d’anar perdent trossets de la nostra identitat

_LBS9076.JPG

Què cuines?

Ara faig plats que no m’ocupin molt de temps: el trinxat de col i patata, un remenat amb faves i botifarra negra i els pèsols ofegats. Tots aquests plats els faig ràpid i  boníssims, però no em demanis que faci una truita de patates. No em surt! No sé perquè!

Ets de restaurants?

Sí! M’hauria agradat tenir un restaurant! És una de les il·lusions de la meva vida. La cuina m’interessa, els fogons, però també la gent, la sala. Jo seria dels que estan dins i fora, a la vegada!

Ets viatger?

Poc, perquè m’arrela molt la meva feina, però anhelo tenir temps per descobrir nous paisatges, i noves cuines!

Què és el més rar que has menjat?

Exceptuant els cucs de l’amanida?

Bona! Has menjat mai insectes?

Ai no, això segur que no! En canvi, sóc de tastar-ho tot, i tot m’agrada, tot.

Quin aliment és el que et fa perdre el cap?

Les vieires.

Ets llaminer?

Massa. Em perd el calaix de les galetes i les xocolates de casa ma mare. No m’hi vull ni acostar, perquè quan començo fins que no he acabat tota la rajola de xocolata o tot el paquet de galetes o de croissanets, no deixo d’endrapar. I m’haig de cuidar, perquè tinc tendència a engreixar-me, i sóc molt presumit….

_LBS9079.JPG

On compres?

Al un SUMA de Mataró, un petit supermercat que desmitifica la idea de la fredor d’aquesta mena d’establiments. La Pilar, la mestressa, té molt bona carn i sempre aconsella el millor.

Et cuides?

Molt. Mira menjo segons gasto. Si sé que només faré tractor, esmorzo un got de llet de civada i unes torrades. Si haig de sembrar o collir, menjo un bon entrepà.

Què et fa venir mal de panxa?

Malgrat soni a tòpic, considero que la política té una assignatura pendent amb la societat. És un desastre el què s’està coent avui dia. Es demostra que l’Antic Règim no s’ha abolit. Els pobres són pobres de solemnitat, i els poderosos cada dia ho són més.

_LBS9081.JPG

Si tinguessis recursos que milloraries a nivell alimentari?

Educaria en alimentació als infants, que és quan la persona es desenvolupa i adquireix els hàbits que els acompanyaran tota la vida. Implementaria projectes educatius en els menjadors escolars, en la quotidianitat dels infants, d’aquesta manera eradicaríem l’obesitat infantil. Jo mateix estic definint un projecte amb un dietista per fer una cuina central i proveir de cuinats amb productes ecològics, de proximitat i d’horta als menjadors escolars.

Quin seria el missatge a transmetre?

Els nostres camps tenen la missió d’alimentar la societat, no de fer d’atrezzo als urbanites.

_LBS9106.JPG

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Bet

      31/05/2012 - 00:52

      Ja ho dic jo, que la gent “de la terra” sovint tenen les coses més clares! m’ha agadat molt tota l’entrevista, i el missatge final també! Una abraçada!!

    • Ada Parellada

      31/05/2012 - 10:41

      sí, el Dídac és un bon conversador i un excel·lent pagès!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús