A l’estiu ens ve de gust menjar fruita, sÃ, però quan a taula surt un gelat, de seguida arraconem la fruita. No hi podem fer més, el gelat guanya sempre la partida. I és normal, la dolçor, la textura i la temperatura fan del gelat el triomfador a taula.
AixÃ, doncs, si combinem la fruita i el gelat, quedem empatats. Els gelats hidraten, són molt nutritius i són de fà cil digestibilitat, són una bona opció a l’estiu, sobretot per a infants i per a avis. Els infants es mouen molt i es deshidraten fà cilment, i els avis, sovint estan inapetents o els costa pair molts aliments a l’estiu. I la combinació gelat-fruita és molt interessant quan els infants (o els adults) no volen menjar fruita!
 Podem combinar gelats o sorbets, amb fruita. La diferència és tan senzilla com que els gelats s’elaboren en base de là ctic o nata i els sorbets en base d’aigua. Canviarà la textura, la temperatura i el poder calòric.  Un sorbet sempre serà menys calòric que un gelat, tot i això ambdós tenen una quantitat important de sucre…Però un dia és un dia! I, la resta de dies….fruita!
La majoria de postres, al ser gelats, no els he pogut fotografiar, però els veureu a la secció d’Els Matins, que he penjat.
Cassoleta de gelat i fruita
200 gr. de farina
100 gr. de mantega
2 ous
una cullerada de sucre
una mica de sal
una culleradeta de llevat quÃmic.
Arenem la farina amb la mantega. En fem un volcà i vessem els dos ous, el sucre, el llevat i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Jo hi vaig afegir una cullerada de crocant d’ametlla (que tenia per casa, molt interessant). Estirem amb el corró, entre dos là mines de silicona, dos papers de forn o dos trossos de plà stic film. És millor estirar sense farina, per no assecar la massa. En el cas que la massa ens hagi quedat molt molla (degut a que els ous eren molt grossos, o perquè fa molta calor), llavors sà que convé estirar-la amb el corró. Va bé deixar-la reposar a la nevera, una mitja hora, tapada amb plà stic film, però jo vaig una mica a la idea i no acostumo a fer-ho.
Un cop estirada, la disposem sobre uns motlles posats al revés. Els motlles poden ser antiadherents o de silicona (com aquests de magdalenes). Retallem les vores, premem i procurem que quedi polit. Enfornem a 180ºC durant quinze minuts.
Servim amb fruita i gelat, clar!
Con de xocolata, gelat i fruita
Simplement, he fos xocolata, he “encamisat” el con per dins, l’he farcit de fruita i gelat i he aprofitat la xocolata fosa per tapar-lo totalment, com quan era petita i menjava els frigolÃn.
La torradora només fa la funció de suport!
- Gotet de gelatina de mango, gelat i mango
- Polo de fruites fresques. Calipo de fruites
- Gelat farcit de fruita
- Batut
Etiquetes: con de gelat i xocolata, fruita, gelats, matins, tartaleta de gelat i fruita, TV3

Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 

Bet
22/05/2012 - 10:34
Quina bona idea aquesta cassoleta! cada vegada m’agraden més els postres que combinen gelat i fruita, a l’estiu sempre en fem a casa! el postre estrella és: trossets de préssec i maduixes, barrejats amb suc de taronja i acompanyat d’una bola de gelat de vainilla… Quines ganes que surti el sol!!!!
starbase
23/05/2012 - 08:44
Algun segle farè una cassoleta d’aquestes… em fa una mandra quillònica!!
Ada Parellada
23/05/2012 - 12:28
Bet, estem en sintonia!
Starbase, quillònica????
starbase
25/05/2012 - 10:03
Ada, quillònica és una unitat de mesura enorme en lo universal. No standard, però enorme
Ada Parellada
25/05/2012 - 10:07
Ah! Ho incorporo al meu diccionari de paraules i expressions “Starbase Starcionari”
Santiago Alegre Parellada
27/05/2012 - 04:39
És moooooolt important pelar el plà tan amb ganivet, MOLT! La pobre Ampar s’ha quedat sense poder recitar el seu monòleg sobre tuppers. Per Deu! No podieu trobar un empleat que parles català ? Vinga! Que això es TV3!
Petons
Ada Parellada
27/05/2012 - 08:50
Santiago, és que quan s’està en directe, tot és molt més impostat…menys natural….I el treballador que parlava castellà era perquè és un expert. llavors, en aquests casos, és permès que parlin en la llengua que se sentin més còmodes