Arxiu del mes: maig 2012

DĂ­dac Valera. Entrevista al Lecturas.

dimecres, 30/05/2012

_LBS9054.JPG

Quedem a Pla dels Àngels. Tot i que ve mudat i pentinat, les mans delaten la seva feina diària a l’hort.

És el pagùs que ens ensenya a tenir cura de la terra a Benvinguts a l’hort, cada dissabte a dos quarts de nou a TV3

Un record d’infància

A l’estiu, a Andalusia. El meu avi tenia terres, hi conreava raĂŻm de taula. Feia molta calor, molta, perĂČ ells menjaven cocido de carbassa, cigrons i patata, bullint! Jo no entenia com podien menjar allĂČ amb aquella calor i a mi no m’agradaven gaire. El que sĂ­ que m’agradava molt era la fritĂĄ, una mena de samfaina amb emperador. Un plat que enyoro d’aquella Ăšpoca sĂłn les migas, les feien amb una pasta de farina, amb una pebrot sec. SĂłn plats que marquen la procedĂšncia, que ens fan sentir part d’una cultura, tenen mĂ©s importĂ ncia que el seu poder alimentari. Dels avis d’aquĂ­, recordo molt menjar mongetes del ganxet amb coliflor amb l’avi, quan tornĂ vem de missa. Es barreja el record dels moments amb els plats.

_LBS9068.JPG

Dinaves a l’escola?

De molt petit, i no m’agradava gens. No tinc cap “trauma” de cap aliment i sĂ­ tinc un record d’una escena que ara em fa riure, perĂČ aquell dia no em va agradar gens. La meva mare, farta de sentir que em queixava de quedar-me a dinar a l’escola em va dir que aquell migdia em vindria a buscar. Era l’hora de dinar i em vaig treure la bata perquĂš “la meva mare em venia a buscar”, li vaig dir a la mestra. Ella em va respondre que mentre no vinguĂ©s, anĂ©s tirant cap al menjador. Vaig acabar menjant l’arrĂČs amb tomĂ quet, amb tots els nens, sense bata…

T’agrada cuinar?

Molt. PerĂČ a casa del herrero cuchara de palo. Malgrat conreo verdura ecolĂČgica i puc gaudir-ne de la millor en el seu millor moment, vaig molt de bĂČlit i a vegades ni cuino ni puc menjar bĂ©. Ser pagĂšs implica hores, que manllevo a la cuina, o a l’inrevĂ©s! Ara bĂ©, crec fermament que s’ha de cuinar, perquĂš els fogons sĂłn el vincle amb la natura. Seria una llĂ stima perdre els coneixements culinaris, tenint els productes que el nostre clima ens proporciona. A mĂ©s no cuinar Ă©s la manera mĂ©s efectiva d’aprimar-nos culturalment, i d’anar perdent trossets de la nostra identitat

_LBS9076.JPG

QuĂš cuines?

Ara faig plats que no m’ocupin molt de temps: el trinxat de col i patata, un remenat amb faves i botifarra negra i els pĂšsols ofegats. Tots aquests plats els faig rĂ pid i  bonĂ­ssims, perĂČ no em demanis que faci una truita de patates. No em surt! No sĂ© perquĂš!

Ets de restaurants?

SĂ­! M’hauria agradat tenir un restaurant! És una de les il·lusions de la meva vida. La cuina m’interessa, els fogons, perĂČ tambĂ© la gent, la sala. Jo seria dels que estan dins i fora, a la vegada!

Ets viatger?

Poc, perquĂš m’arrela molt la meva feina, perĂČ anhelo tenir temps per descobrir nous paisatges, i noves cuines!

QuÚ és el més rar que has menjat?

Exceptuant els cucs de l’amanida?

Bona! Has menjat mai insectes?

Ai no, aixĂČ segur que no! En canvi, sĂłc de tastar-ho tot, i tot m’agrada, tot.

Quin aliment Ă©s el que et fa perdre el cap?

Les vieires.

Ets llaminer?

Massa. Em perd el calaix de les galetes i les xocolates de casa ma mare. No m’hi vull ni acostar, perquĂš quan començo fins que no he acabat tota la rajola de xocolata o tot el paquet de galetes o de croissanets, no deixo d’endrapar. I m’haig de cuidar, perquĂš tinc tendĂšncia a engreixar-me, i sĂłc molt presumit….

_LBS9079.JPG

On compres?

Al un SUMA de MatarĂł, un petit supermercat que desmitifica la idea de la fredor d’aquesta mena d’establiments. La Pilar, la mestressa, tĂ© molt bona carn i sempre aconsella el millor.

Et cuides?

Molt. Mira menjo segons gasto. Si sé que només faré tractor, esmorzo un got de llet de civada i unes torrades. Si haig de sembrar o collir, menjo un bon entrepà.

QuĂš et fa venir mal de panxa?

Malgrat soni a tĂČpic, considero que la polĂ­tica tĂ© una assignatura pendent amb la societat. És un desastre el quĂš s’estĂ  coent avui dia. Es demostra que l’Antic RĂšgim no s’ha abolit. Els pobres sĂłn pobres de solemnitat, i els poderosos cada dia ho sĂłn mĂ©s.

_LBS9081.JPG

Si tinguessis recursos que milloraries a nivell alimentari?

Educaria en alimentaciĂł als infants, que Ă©s quan la persona es desenvolupa i adquireix els hĂ bits que els acompanyaran tota la vida. Implementaria projectes educatius en els menjadors escolars, en la quotidianitat dels infants, d’aquesta manera eradicarĂ­em l’obesitat infantil. Jo mateix estic definint un projecte amb un dietista per fer una cuina central i proveir de cuinats amb productes ecolĂČgics, de proximitat i d’horta als menjadors escolars.

Quin seria el missatge a transmetre?

Els nostres camps tenen la missió d’alimentar la societat, no de fer d’atrezzo als urbanites.

_LBS9106.JPG

Jo no mato animals per menjar

dimecres, 30/05/2012

12_criatures_juny_adolescents vegetarians.jpg

Conserves d’hortalisses

dilluns, 28/05/2012


Comença l’esclat de les hortalisses als horts. Els qui tenen un hort – cada vegada mĂ©s persones – de cop tindran a casa quilos de tomĂ quets, d’albergĂ­nies o de carbassons.

La cosa no Ă©s variada, Ă©s a batzegades. Ara tenim molt d’aixĂČ i demĂ  tindrem molt d’allĂČ.

No ens ho podem menjar tot, si no Ă©s que som vint de famĂ­lia. Podem regalar, que sempre Ă©s una bona prĂ ctica: sorgiran nous amics i ressuscitarem els vells, i no de manera virtual (tipus facebook o twitter), sinĂł ben reals, a la porta de casa.

Els prehistĂČrics deshidrataven, els romans salaven, els Ă rabs conservaven en vinagre i els viquings fumaven. SĂłn tĂšcniques de conservaciĂł dels aliments que avui dia continuen vigents, perquĂš a mĂ©s de conservar els aliments els modifica el gust, la textura i l’aroma, fins el punt que ens agrada mĂ©s que l’original, com Ă©s el cas de les melmelades. I les podem emprar d’una altra manera a taula. No esmorzarĂ s pa amb mantega i carbassĂł….perĂČ sĂ­, pa amb mantega i melmelada de carbassĂł. Ja veurĂ s com si!

El primer que farem serĂ  triar quina mena de cocciĂł volem fer: En base a aigua, vinagre, sucre o aigua.

I desprĂ©s preparar els estris per aconseguir que el producte resultant sigui una autĂšntica CONSERVA, o sigui que es conservi amb garanties de salut durant un llarg perĂ­ode de temps, com a mĂ xim un any (fins que tornem a fer collita! Si no les hem gastades durant aquest any, les regalem!). És molt important aconseguir que no es malmeti, perquĂš fa rĂ bia perdre la feina feta i perquĂš ens pot fer mal.

 

PREPARATS…ESTERILITZAR.

Busquem o comprem pots de vidre. Els millors sĂłn els que tenen una goma i una pinça de ferro, perĂČ si reciclem els pots d’antigues conserves, cap problema. Triarem els de boca ampla, perquĂš sĂłn mĂ©s fĂ cils de netejar. I vigilarem que la laca de la tapa estigui en bon estat.

Hem d’esterilitzar tots els pots que vulguem fer servir, aixĂ­ com les tapes i els estris que tocaran les preparacions, per eliminar possibles microorganismes patĂČgens.

Bullirem un mínim de 20 minuts tots els estris, totalment coberts. Els agafarem amb unes pinces també esterilitzades i els deixarem assecar cap per avall, sense tocar-los.

 DSC07402.JPG

LLESTOS…PREPARAR LES CONSERVES

Podem optar per diferents tipus de conserves

EN BASE DE VINAGRE

AlbergĂ­nies en vinagre

1 kg d’albergĂ­nies

500 ml vinagre blanc

Una cullerada de pebre vermell

3 grans d’all

Una culleradeta de comĂ­ en llavor

500 ml d’oli d’oliva

Sal

Netegem les albergĂ­nies, les tallem a daus i les bullim en una barreja de vinagre i aigua, durant un quart d’hora, just al final bullim els grans d’all i unes llavors de comĂ­. Les colem i les assequem bĂ©. Dissolem el pebre vermell en l’oli. Posem les albergĂ­nies, l’all i el comĂ­ en un pot esterilitzat i cobrim amb oli de pebre vermell.

Cal esperar uns dies abans de menjar-les.

 DSC07410.JPG

Pastanagues adobades

4 pastanagues

500 ml de vinagre

500 ml d’aigua

3 grans d’all

Una branca de farigola fresca

1 bitxo fresc trossejat

 

En una cassola posem l’aigua i el vinagre. Bullim les pastanagues tallades uns deu minuts.

En un pot esterilitzat posem els tres grans d’all matxucats, la branca de farigola fresca i el bitxo trossejat. Colem les pastanagues i les posem en el pot, cobrim amb oli i tapem.

DSC07409.JPG

Escabetx de verdures

Un porro

1 pastanaga

4 grans d’all

Un quart de coliflor

Un pebrot vermell

Una ceba tendra

Uns quants grans de pebre negre

Una branca de romanĂ­

Un got de vi blanc

Mig got de vinagre de vi blanc

 

Tallem menuda la coliflor, la ceba tendra a làmines, la pastanaga a rodelles, el porro a tires, el pebrot vermell a tires. En una cassola, enrossim les verdures juntament amb els alls sense pelar, la fulla de llorer, la branca de romaní i el pebre negre, tot plegat uns cinc minuts. Fora del foc, vessem el vi blanc, el vinagre i l’aigua i ho fem coure uns deu minuts. Ho deixem refredar.

És ideal per combinar amb conill al forn o pollastre a la planxa.

També per a les amanides.

 

CUINATS

ESCALIVATS. PEBROT ESCALIVAT

Simplement escalivem pebrots vermells carnosos. Els posem en una safata de forn amb un raig d’oli i sal i els enfornem, a 200ÂșC durant trenta minuts. Els deixem refredar, els pelem, els traiem les llavors i els posem a un pot, amb el seu suc. És molt important conservar el suc que deixa anar el pebrot durant la cocciĂł.

Tanquem el pot i fem el buit.

 

SOFREGITS. SAMFAINA

Hi ha multitud de receptes de samfaina, i els mĂ©s puristes diuen que s’han de coure tots els ingredients per separat, un rere l’altre. Jo ho faig mĂ©s fĂ cil. Tallo a daus una albergĂ­nia, un carbassĂł, un pebrot verd, un pebrot vermell, uns tres grans d’all, pico una ceba. Ho poso tot junt a una cassola, amb un raig generĂłs d’oli i ho faig coure lentament, durant uns quinze minuts, sacsejant-ho de tant en tant. Ara, afegeixo tres tomĂ quets tallats (millor si els he tret la pell), poso una mica de sucre, sal, i deixo coure uns quinze minuts mĂ©s.

 

SALSA DE TOMÀQUET

Pelo uns deu tomĂ quets i uns quatre alls. Els tallo i els poso a una olla, a coure molt lentament, amb un raig generĂłs d’oli, una culleradeta de sal, una cullerada de sucre i unes herbes. Deixo que coguin ben bĂ© mitja hora, ha de quedar una salsa lligada, i ha de fer xarbotades a la base de la cassola.

 

EN BASE DE SUCRE

El sucre Ă©s un dels conservants clĂ ssics, que unit a la cocciĂł de la fruita, en el cas de la melmelada, fan que sigui una de les conserves mĂ©s antigues. La cocciĂł destrueix els microorganismes, i el sucre que treballa “segrestant” l’aigua de la fruita i, en conseqĂŒĂšncia, destruint el vehicle amb el que viatjarien i es multiplicarien els microorganismes.

L’elaboraciĂł de les melmelades Ă©s la mateixa, independentment de la fruita o hortalissa emprada. Es pesa la fruita o l’hortalissa, neta i polida. Es posa en una olla, s’afegeix el mateix pes de sucre i el suc d’una llimona. Es fa coure, a foc lent, fins que quan posem una cullerada d’almĂ­var sobre la taula, no cau, no corre, queda dens. Si la fruita Ă©s molt sucosa, (pera, melĂł, maduixots, taronja, mandarina, tomĂ quet)no hi posarem gens d’aigua. Si es tracta d’una fruita o hortalissa de poca aigua, com podria ser la pastanaga o la poma, cobrirem amb aigua.

DSC07408.JPG

melmelada de carbassĂł amb sucre morĂš, de tomĂ quet i de pastanaga

JA!… FER EL BUIT

Omplim els pots amb el producte a conservar.

Si sĂłn escabetxos, no els hem de fer el buit, perquĂš si sĂłn coberts amb vinagre o oli, ja estaran prou protegits.

Si sĂłn melmelades i hem posat mĂ©s d’un 50% de sucre, tampoc no caldrĂ  que fem el buit. El quĂš podem fer, Ă©s introduir el producte en calent, picar una mica contra la taula perquĂš perdi les bombolles d’aire, tapar bĂ© i donar la volta al pot. Que es quedi aixĂ­ fins que es refredi.

Si volem fer el buit. En una cassola posem un drap a la base, posem els pots (procurant que no es toquin entre ells, o protegint-los embolicats en draps) i cobrim totalment el pot amb aigua freda. A partir que trenqui el bull, coem durant vint minuts. Deixem refredar dins l’aigua. Ja haurem fet el buit.

Etiquetem amb la data d’elaboraciĂł i conservem en un lloc fresc i sec.


ConspiraciĂł crucigramista a Semproniana

diumenge, 27/05/2012

MĂ rius Serra va ser el successor de TĂ­sner en els nostres mots encreuats de cada dia, el dia 30 de juny del 1990, desprĂ©s d’un exercici continuat durant sis anys.

En TĂ­sner va escriure una carta de comiat, que li van publicar respectant el format original, en la que deia que el succeĂŻa un noi trempadĂ­ssim que, de seguida, tots estimarĂ­em. I Ă©s ben cert que tots l’hem estimat.

Avui Ă©s 28 de maig. En TĂ­sner faria 100 anys. http://www.escriptors.cat/autors/artisa/pagina.php?id_sec=2196

 

Òmnium cultural li ret un homenatge. http://www.omnium.cat/ca/noticia/avel-li-artis-gener-tisner-escriptor-periodista-i-ninotaire-5931.html

PerĂČ en MĂ rius tambĂ© li ha volgut retre-li un homenatge. Us espera una sorpresa avui.

Busqueu els mots encreuats de tots els diaris catalans. Compareu-los. A veure qui hi troba les 7 diferĂšncies….o les 6, o les 5, o les 4, o les….No hi ha diferĂšncies. I, encara diria mĂ©s, a part de les no diferĂšncies, hi ha un afegit que els uneix: El pegat. Tots els quadres negres dels mots encreuats de tots els diaris catalans tenen una forma especial: la del pegat de TĂ­sner.

La conspiraciĂł de la sorpresa i conseqĂŒent homenatge a TĂ­sner es va gestar a Semproniana. En MĂ rius va reunir als vuit crucigramistes dels diaris del nostre paĂ­s: Pau Vidal, Anna Maria GenĂ­s, Oriol Coma, Fortuny, Miquel SesĂ©, Ventura i, Ă©s clar, MĂ rius Serra.

DSC06804.JPG

No cal que digui que em va emocionar tenir tots els crucigramistes sopant a una taula de casa. Potser hi ha moltes persones que aquesta trobada no els diu res, o no sentirien res especial. PerĂČ a mi se’m van eriçar tots els pĂšls del cervell. Per a mi cada un d’ells Ă©s un mite, i mira que sĂłc poc mitĂČmana, perĂČ a un crucigramista li trobo totes les grĂ cies.

DSC06805.JPG

Val a dir que una de les meves dĂšries Ă©s fer mots encreuats (resoldre’ls vull dir!). M’agrada molt. Com que la major part del curs no paro ni un moment, associo les vacances i l’estona de lleure a seure amb un bolĂ­graf a la mĂ  i resoldre els mots encreuats. Sovint dic que l’estoneta de crucigrama ja sĂłn les meves vacances. M’agraden tant que quan no els puc fer se m’hi van els ulls.

DSC06807.JPG

Podeu comprendre que tenir-los tots a casa em produĂ­s un grau d’esverament elevat, el mateix grau d’excitaciĂł que sentiria la presidenta del club de fans, posem per exemple, de David Bisbal si el tinguĂ©s al menjador de casa seva menjant uns carquinyolis.

Com que poques vegades tindrĂ© aquest bĂ© de DĂ©u de crucigramistes a casa, vaig fer un menĂș especial.

El menĂș ha començat amb una sopa de pa amb tomĂ quet i guacamole, com homenatge a l’estada de TĂ­sner a MĂšxic.

DSC06803.JPG

sopa de pa amb tomĂ quet i guacamole. Catalunya-MĂšxic. TĂ­sner va estar exiliat a MĂšxic i duia Catalunya al seu cor

I a partir d’aquesta sopa de tomĂ quet, tots els plats han estat blancs i negres….com els mots encreuats (clar!)

 

MOZZARELLA AMB ALL NEGRE

DSC06808.JPG

formatge fresc amb olivada i all negre

Es tracta d’una mozzarella de bĂșfala amb olivada, olives torrades (deixades assecar al forn fins que queden com una pols), una mica de purĂ© d’all japonĂšs, Kuro Ninniko (aquell all que desprĂ©s d’una llarguĂ­ssima cocciĂł, queda totalment negre. És una mica dolcenc, i diuen que molt mĂ©s saludable). I acabat amb unes maduixes.

 

ARRÒS DEL VENERE AMB SÍPIA

 DSC06813.JPG

Vam bullir l’arrĂČs del Venere amb brou de peix. Llavors vam fer un sofregit de ceba, all, una cullerada de carn de nyora i tomĂ quet. Vam posar-hi uns caps de gambes. Vam mullar amb brou de peix, vam deixar coure una mica i vam passar el resultat per un xino. Vam tornar a sofregir una altra ceba, vam afegir-hi l’arrĂČs, el brou dels caps de gambes i vam sacsejar. Vam fer la sĂ­pia a la planxa, poca estona perquĂš no quedi gomosa i la vam posar sobre l’arrĂČs. Vam acabar amb una mica d’arrĂČs salvatge inflat.

DSC06820.JPG

llaminera amb nap daikon

LLAMINERA AMB NAP DAIKON

comencem cremant la ceba. A forn fluix, a 120ÂșC, deixem cremar-la durant tres hores. Llavors la triturem amb oli de gira-sol i cobrim la llaminera. La deixem macerar 24 hores. Traiem la llaminera del macerat, la netegem i la coem al forn, a 180ÂșC deu minuts. La tallem i l’acompanyem d’una salsa d’escalĂČnies.

Per la salsa d’escalĂČnies

  • 2 escalonies picada
  • 4 cs de sucre
  • Farigola
  • 50 cl de vi negre
  • 40 gr. de mantega
  • 80 cl de brou de carn

Sofregim l’escalonia a foc lent amb la mantega i afegim el sucre ,el vi negre i el brou .Deixem reduir  fins que espessi durant uns 15 minuts i passem pel colador xines.

DSC06823.JPG

CREMA DE IOGURT AMB GELAT DE SÈSAM NEGRE

Batem 250 gr. de iogurt amb 150 gr. de formatge d’untar i 100 gr. de sucre. Ho posem en un gotet. Acabem amb gelat de sĂšsam negre i una mica de xocolata fosa.

DSC06793.JPG

BOMBONS BLANCS I NEGRES

Bombons fets a casa, farcits de fruita de la passiĂł i de mango

Toma 2: Ferro. Amanida de llenties i taronja

diumenge, 27/05/2012

Segueixo a la recerca del ferro promĂšs. M’haig de forçar a menjar plats i aliments rics en ferro.

L’organisme assimila fĂ cilment el ferro provinent dels aliments d’origen animal, perĂČ no tant del que contenen els vegetals, com els llegums, els cereals, la fruita seca, els dĂ tils i les cireres. S’ha estudiat que la vitamina C ajuda a l’absorciĂł del ferro que es troba en els aliments d’origen vegetal. Per aixĂČ si estem fluixos de ferro convĂ© combinar aquests aliments amb cĂ­trics, maduixots, mango,melĂł, kiwi, tomĂ quet, pebrot o julivert.

Aquesta amanida combina les llenties amb la taronja, amb el noble objectiu de la salut, i per damunt de tot, del plaer.

 

Amanida de llenties i taronja (i si volessis, tambĂ© mango i tomĂ quet, per exemple….)

400 gr. de llenties pardines cuites

400 gr. de barreja d’enciams

Una taronja

Per a la vinagreta

El suc de mitja taronja

unes fulles de menta

una cullerada de mel

sal i oli d’oliva

Batem la mel amb el suc de taronja, afegim les fulles de menta picades, cobrim amb oli d’oliva i una mica de sal.

Amanim l’enciam amb aquesta vinagreta. Afegim les llenties. Disposem sobre un plat. Acabem amb taronja tallada a sang

DSC07399.JPG

 

 

Rocks. Publicat a l’ARA KIDS.

diumenge, 27/05/2012

12_ara_kids_trufes_Ametlla.jpg

Entrevista al Lecturas. Joan Valls

dimecres, 23/05/2012

MENU

Ou d’ànec amb bolet portobello

Fetge d’ànec amb gelat de parmesà

TiramisĂș

 

Presenta Hat Trick Total, diumenges a les onze de la nit a Sport3

LBS_4298.JPG

Ets de xixa o de fulla?

A vegades sóc herbívor i menjo verd com una vaca. I a vegades sóc carnívor i em menjaria la vaca sencera. Tinc etapes de tot. Quan tinc el moment carnívor mossegaria la primera cama que trobés.

Ep! Ho transcric, eh? Llavors no diguis que no ho has dit!

Femenina, eh? Una cama femenina! Ara, quan menjo amanides no menjo quatre fulles, faig amanida per quatre!

LBS_4277.JPG

Cuines?

Clar! Cada dia i cada dia aprenc trucs de cuina. Tu saps com es fa la carbonara?

Sense nata…

Si. Hi ha molta confusiĂł sobre la carbonara. No s’hi posa mai nata. NomĂ©s el bacon, l’orenga i un ou deixatat en una mica de brou, i sobretot, el secret….un bon tros de pecorino. M’ho va ensenyar un amic de NĂ pols. EstĂ vem amb Zambrotta, un jugador del Barça i ens en va ensenyar als dos. Jo sĂłc com els xinesos…

QuĂš vols dir?

Que ho copio tot! Quan descobreixo un nou plat, no paro fins que el sé cuinar.

I quĂš t’agrada mĂ©s cuinar els plats de sempre o innovar?

Innovar! Faig un pastís de foie, xocolata, codony i salsa de taronja que em queda de pel·lícula! Sóc un boig de la xocolata. Assassinaria per la del 70% de cacau. Per cert, faig el tercer millor coulant del món.

El tercer?

El primer el fas tu, el segon en Pedro Monge….

Qui?

No el coneixes? És un cuiner nĂČmada. Un personatge, que va estar amb en Ferran AdriĂ . Ha voltat per tot el mĂłn i ha cuinat per Mick Jagger, Clinton i Steven Spielberg. Una nit vam cuinar per gent molt important. El vaig acompanyar, va ser un luxe, Vaig fer el meu foie amb llenties flamejat. Com que no trobava conyac, el vaig flamejar amb ratafia, i va quedar fantĂ stic. Els clients van dir que les llenties i les postres – que tambĂ© vaig fer jo – era el millor del sopar! Ara, ell em va ensenyar a arrebossar uns grills de mandarina gelats en caramel. SĂłn espectaculars, i d’una senzillesa absoluta.

LBS_4263.JPG

D’on ets fill?

De Barcelona, de Sant Gervasi Cassoles, per aixĂČ m’agrada cuinar! No em fa mai mandra. Arribo a casa a la una de la nit i sĂłc capaç de preparar-me una pasta. I si tinc temps…puc cuinar durant hores. Recordo una recepta de dues pĂ gines, uns calamars farcits, vaig estar-m’hi  sis hores! I gairebĂ© se’ls menja un gat!

On compres?

A les botiguetes del Poble Nou. M’agrada fer fotografies de llocs abandonats, en vaig fer un llibre, i durant sis anys vaig recĂłrrer el Poble Nou, buscant antigues fĂ briques. A la vegada vaig descobrir botigues bonĂ­ssimes i m’hi he fet fidel. Tot i viure a Vallvidrera, el pernil el compro a la Xarcuteria Recasens. Com que no m’ubicaven al barri, un dia em van preguntar d’on era i quan els vaig dir que vivia a Vallvidrera, van quedar al·lucinats. M’encanta anar a les botigues, on et tracten com una persona.

I no vas a mercat?

Em fan pena els mercats. Se’ls estan carregant tots. Els posen tan “monos” que perden la identitat i els treuen l’ànima. Santa Caterina Ă©s una turistada. Estic d’acord en que els arreglin, perĂČ em rebenta que vulguin semblar Manhattan.

LBS_4259.JPG

Nevera plena?

No sempre! A vegades la nevera fa eco. La meva vida Ă©s molt caĂČtica, perĂČ sempre que puc, procuro tenir-hi coses bones.

Llences menjar?

PoquĂ­ssim! M’encanta aprofitar les restes. Amb quatre coses en faig un plat. Recordo un dia que tenia un parell d’ous, uns quants macarrons, olives verdes, tĂ peres i formatge. Vaig fer-ne una truita, amb tot plegat. Brutal! Ara Ă©s un dels plats importants de casa meva!

I ja recordes totes les receptes que inventes?

M’ho apunto tot! Una vegada vaig apuntar la recepta d’unes vieires d’un bar d’A Corunya, les vaig fer algunes vegades, i he perdut la recepta! He tingut un disgust!

Demanes les receptes dels plats que menges als restaurants?

SĂ­, moltes vegades. I vaig als restaurants a menjar un determinat plat. Per exemple, vaig al Mario 2 a menjar pasta amb bolonyesa. És espectacular. Fa 20 anys que la fan igual. Si els restaurants canvien el plat que a mi m’agrada, no hi torno mai mĂ©s!

Et trobarem a un restaurant Ăštnic?

Sobretot asiĂ tic. Un dia vaig dir a un grup d’amics que jo feia millor el sushi que el del restaurant on estĂ vem sopant. Els meus amics em van reptar a fer-lo. Vaig estar quatre dies fent sushi, potser en vaig fer 100, i me’ls vaig menjar tots jo! TambĂ© m’agrada molt la cuina africana, la de Camerun. Hi vaig moltes vegades, perquĂš sĂłc molt amic de Cameni. Si em conviden a dinar a les cases dels amics de Cameni, Ă©s de cortesia menjar el quĂš em donen, no?
Les primeres  vegades se’m capgirava l’estĂłmac, perĂČ a tot t’hi adaptes. Recordo que un dia em van donar una bossa de paper de diari, amb una plat que en diuen Soya. Quan els vaig demanar quĂš era, em van dir que era porc a la brasa. És brutal. Ara en menjo sempre. Un dia mirant un reportatge a la tele que parlaven de cuina camerunesa, vaig descobrir que es tractava de lĂšmur, una mena de rata!

T’avorreix la cuina tradicional, doncs?

No! En cap cas, perĂČ Ă©s veritat que gaudeixo amb la fusiĂł, perquĂš la meva vida Ă©s aixĂ­. SĂłc anĂ rquic i tot ho fusiono.  Tant menjo un sushi com un caldo. Em torna boig el caldo, el faig jo i me’n menjo litres!

Ets anàrquic, també, amb els horaris?

SĂłc lliure. Menjo quan tinc gana i em ve de gust. QuĂš vol dir aixĂČ de “l’hora de dinar”? TambĂ© hi ha una “hora de fer l’amor”? Jo tinc gana. Dino, i al cap de mitja hora torno a tenir gana…Sempre que puc faig horaris de “guiri”

I com passes el cuquet, la gana?

Em mato a Conguitos. SĂłn la meva perdiciĂł. I quan escric necessito xocolata. Deu ser que gasto fĂČsfor o algun nutrient que es troba a la xocolata…

LBS_4254.JPG

I, de quan eres petit, quù m’expliques?

Que menjava molt malament. La meva mare em renyava perquĂš deixava tot el menjar arraconat al voltant del plat. Dinava a l’escola i la majoria de l’àpat anava sota la taula, enganxat. PerĂČ en tinc un record entranyable. Al matĂ­ anava a peu a l’escola per passar per la pastisseria de la plaça ArbĂłs i comprar-me un xuixo!

Quù no t’agrada?

Les ostres em fan angĂșnia. I la meva mare m’ha explicat que quan estava embarassada de mi va patir una intoxicaciĂł d’ostres. Potser aquesta Ă©s la raĂł del fĂ stic que em fan….Un dia a Camerun em van ensenyar un cubell gran ple d’erugues, a punt per fregir…En principi vaig sentir rebuig, perĂČ desprĂ©s vaig pensar en les nostres gambes, no sĂłn gaire boniques, sĂłn com insectes, perĂČ no ens fan fĂ stic perquĂš tot Ă©s cultura. A Hondures mengen iguana i els fa fĂ stic el pollastre…

 

Si tinguessis poder per canviar alguna cosa, des del punt de vista alimentari…quĂš faries?

Poaria a la presĂł als que fan publicitat enganyosa. Els que diuen que tot Ă©s natural i, llavors, mires l’etiqueta i tot estĂ  ple de conservants i E-15 i E-65. MĂ©s que un producte, sembla un joc d’enfonsar barcos.

I ja que em dones poder, tambĂ© posaria a la presĂł tos els que fan xuixos. On Ă©s la crema? Ja no es troba…

I vetllaria per la salvaguarda d’espĂšcies. D’aquĂ­ a quatre dies ja no quedaran gambes, nomĂ©s les podran menjar els polĂ­tics…Em fot molt que es matin dofins per fer abrics.

I de casa teva quĂš canviaries?

La vitrocerĂ mica. És horrorosa, des que no tinc gas, flama, les patates fregides no em surten igual. I a mĂ©s no puc cuinar amb fang. Un desastre!

I d’on et ve aquesta fal·lera gastronĂČmica?

Vaig començar amb Luis Bettonica. Sempre dic que a mi “Luis Bettonica em va fer periodista”. Encara recordo el primer article que vaig escriure, es deia “la paella valenciana”. Amb en Bettonica vam fer moltes guies gastronĂČmiques, de restaurants, de ciutats….

Quù enyores d’altres ùpoques?

Les botigues petites, de comerç tradicional.

QuĂš esmorzes?

Un got de llet freda amb NescafĂ©. És l’Ășnic cafĂš que bec en tot el dia.

Explica’m una altra recepta, va…

El gaspatxo caribeny. El faig com el gaspatxo tradicional, perĂČ hi afegeixo un alvocat, que trituro, i tambĂ© un alvocat a dauets. BonĂ­ssim. El vaig tastar a Washington, on vaig conĂšixer un cuiner catalĂ  que feia cuina caribenya. FusiĂł total.

LBS_4257.JPG

Gelats i fruita

dilluns, 21/05/2012

A l’estiu ens ve de gust menjar fruita, sĂ­, perĂČ quan a taula surt un gelat, de seguida arraconem la fruita. No hi podem fer mĂ©s, el gelat guanya sempre la partida. I Ă©s normal, la dolçor, la textura i la temperatura fan del gelat el triomfador a taula.

AixĂ­, doncs, si combinem la fruita i el gelat, quedem empatats. Els gelats hidraten, sĂłn molt nutritius i sĂłn de fĂ cil digestibilitat, sĂłn una bona opciĂł a l’estiu, sobretot per a infants i per a avis. Els infants es mouen molt i es deshidraten fĂ cilment, i els avis, sovint estan inapetents o els costa pair molts aliments a l’estiu. I la combinaciĂł gelat-fruita Ă©s molt interessant quan els infants (o els adults) no volen menjar fruita!


 Podem combinar gelats o sorbets, amb fruita. La diferĂšncia Ă©s tan senzilla com que els gelats s’elaboren en base de lĂ ctic o nata i els sorbets en base d’aigua. CanviarĂ  la textura, la temperatura i el poder calĂČric.  Un sorbet sempre serĂ  menys calĂČric que un gelat, tot i aixĂČ ambdĂłs tenen una quantitat important de sucre…PerĂČ un dia Ă©s un dia! I, la resta de dies….fruita!

La majoria de postres, al ser gelats, no els he pogut fotografiar, perĂČ els veureu a la secciĂł d’Els Matins, que he penjat.

Cassoleta de gelat i fruita

200 gr. de farina

100 gr. de mantega

2 ous

una cullerada de sucre

una mica de sal

una culleradeta de llevat quĂ­mic.

Arenem la farina amb la mantega. En fem un volcĂ  i vessem els dos ous, el sucre, el llevat i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Jo hi vaig afegir una cullerada de crocant d’ametlla (que tenia per casa, molt interessant). Estirem amb el corrĂł, entre dos lĂ mines de silicona, dos papers de forn o dos trossos de plĂ stic film. És millor estirar sense farina, per no assecar la massa. En el cas que la massa ens hagi quedat molt molla (degut a que els ous eren molt grossos, o perquĂš fa molta calor), llavors sĂ­ que convĂ© estirar-la amb el corrĂł. Va bĂ© deixar-la reposar a la nevera, una mitja hora, tapada amb plĂ stic film, perĂČ jo vaig una mica a la idea i no acostumo a fer-ho.

Un cop estirada, la disposem sobre uns motlles posats al revĂ©s. Els motlles poden ser antiadherents o de silicona (com aquests de magdalenes). Retallem les vores, premem i procurem que quedi polit. Enfornem a 180ÂșC durant quinze minuts.

Servim amb fruita i gelat, clar!

DSC07370.JPGDSC07374.JPG

DSC07375.JPG

DSC07378.JPG

DSC07380.JPG

Con de xocolata, gelat i fruita

Simplement, he fos xocolata, he “encamisat” el con per dins, l’he farcit de fruita i gelat i he aprofitat la xocolata fosa per tapar-lo totalment, com quan era petita i menjava els frigolĂ­n.

La torradora només fa la funció de suport!

  1. Gotet de gelatina de mango, gelat i mango
  2. Polo de fruites fresques. Calipo de fruites
  3. Gelat farcit de fruita
  4. Batut

Viure les hortalisses. Publicat al Criatures

dilluns, 21/05/2012

12_criatures_maig_hortalisses.jpg

Jordi Sellas. Entrevista al Lecturas

dissabte, 19/05/2012

LBS_3894.JPG

Presenta GeneraciĂł Digital, cada dimecres, al canal 33

Em posa molt nerviĂłs la indecisiĂł. Quan anem als restaurants amb els amics, sĂłc jo el que organitzo, trio els plats i, fins i tot, si s’escau, organitzo com han de seure – diu, tot llegint la carta.

I es deixen portar, els amics?

I tant! PerquÚ diuen que si trio jo mengen bé!

O sigui que mengen al teu gust!

Clar! Sempre trio tot fresc, cru o poc fet: tĂ rtars, tonyina crua, ceviches…

Ceviche?

La meva dona Ă©s veneçolana i m’ha obert a totes les cuines americanes i caribenyes.

De quin plat veneçolà ets fan?

El plat tĂ­pic Ă©s l’arepa. És un plat molt humil, una mena de pita, feta amb “harinapan”. Es retira la part tova de dins i es farceix de tot! Els dies importants mengen arepa reina pepeada: farcida de pollastre, alvocat, ceba i formatge. PerĂČ el meu plat favorit Ă©s la cachapa, una arepa plana de blat de moro que s’omple de formatge i s’aixafa.

Quina mena de formatge?

AquĂ­ el venen com “queso latino” Ă©s un formatge que tĂ© un gust molt suau, prĂ cticament no tĂ© gust. A mi m’agraden els formatges forts…i tambĂ© els suaus. De fet, m’encanten els formatges, de tota mena i de tots els colors!: verds, liles, blaus i podrits!

LBS_3914.JPG

Sempre t’ha agradat la cuina Ă©tnica?

He anat evolucionant en el tema gustos. Jo sĂłc d’Olot, a casa menjĂ vem plats molt tradicionals. El mĂ©s exĂČtic que havia tastat era un arrĂČs tres delĂ­cies a un restaurant xinĂšs…Pensa que a Olot van tancar un Mc Donald’s perquĂš la gent no hi anava. Quan vaig arribar a Barcelona, tot em va sobtar. Vaig anar a un japonĂšs i no podia entendre aixĂČ del peix cru!  Vaig demanar pollastre…Al principi no m’agradava gens tot el que s’allunyava de la botifarra amb mongetes, perĂČ a poc a poc vaig  anar tastant plats i un cop ho proves no ho pots deixar, t’hi enganxes. Ara sĂłc un fan de la sorpresa culinĂ ria.

I d’Olot quù trobes a faltar?

El pa i la coca dels Hostalets. La coca Ă©s dolça, amb molta molla i s’ha de menjar amb fuet. És el menjar apoteĂČsic!

Ets d’embotits?

Molt. És el que mĂ©s enyoro quan no sĂłc a Olot. A casa el meu millor amic fan embotits, i tinc el record inesborrable d’anar a l’assecador, agafar un fuet i menjar-lo directament. Una delĂ­cia!

Em pensava que em diries un plat cuinat…

No! No m’agrada gens el xup-xup, ni les salses exagerades. M’agrada el producte: carn, verdures, perĂČ poc cuinat.

LBS_3916.JPG

No en menjĂ veu a casa teva?

I tant, a casa Ă©rem molt disciplinats. Cuinaven les Ă vies, encara recordo el menĂș. Dilluns, verdura. Dimarts, escudella. Dimecres, llenties. Dijous, arrĂČs a la cassola o patates guisades. Divendres, el sĂșmmum, els macarrons! PerĂČ quan vaig arribar a Barcelona, per estudiar-hi, als 17 anys…

QuĂš va passar?

AllĂČ va ser salvatge. Compartia pis amb quatre olotins. Cada dia bevĂ­em una ampolla de Coca-cola de dos litres, i en aquella Ăšpoca era amb tot el sucre!, i tambĂ© una ampolla enorme de Cacaolat. A mĂ©s de pizzes, entrepans de tota mena i el mĂ©s bĂšstia, un paquet de 20 frankfurts enterrats en quĂštxup. He passat a l’extrem contrari, no he menjat mai mĂ©s un frankfurt!

Per quĂš?

Ara procuro menjar saludablement. Em va impactar copsar que el nostre cos es regenera a partir del quĂš mengem. No sempre ho tenim en compte. Quan vaig començar a treballar dinava cada dia de menĂș, i no em sentia bĂ© perquĂš no menjava bĂ©. No Ă©s qĂŒestiĂł de quantitat, sinĂł de qualitat. M’he tornat un bocafĂ­.

LBS_3939.JPG

Poc i bo…

Va ajudar-hi el meu germĂ , Ă©s cuiner. Sempre ha estat un boig de la cuina. Era molt divertit quan ell tenia exĂ mens, coincidien amb els meus. La diferĂšncia Ă©s que jo havia d’estudiar redacciĂł de textos i ell, pollastre amb gambes o truites! Recordo les seves prĂ ctiques de truita. A casa en vam menjar tantes…! GrĂ cies als seus “estudis” hem hagut de fer prĂ ctiques tota la famĂ­lia: de l’estil de visitar els restaurants mĂ©s importants de Catalunya.

Restaurants tocats i posats?

AixĂČ mai! Nosaltres riem molt a taula, i a la cuina. No ens l’hem de prendre dramĂ ticament. Precisament aquesta Ă©s la riquesa de la cuina, que Ă©s lĂșdica, per gaudir-ne. La meva mare Ă©s una gran aficionada a la cuina, de la d’inventar, de passar-ho bĂ©. Cada any fa una trobada amb una vintena d’amics, cada un ha de portar un plat excepcional. Es passa tot l’any pensant com els sorprendrĂ  i sempre es supera!

Sempre rius!

Puc riure i parlar seriosament a la vegada, sobretot quan faig dinars de feina.

T’agraden els dinars de negocis?

Molt. Em sembla un format molt civilitzat. És el millor mùtode per arribar a un acord. Hi ha coses que s’han de parlar al voltant d’una taula. Es segueix un ritual conegut per tots els qui són a taula, hi ha temps per abordar el tema a tractar i a l’hora dels cafùs s’ha d’haver tancat l’acord. Cap expert en màrqueting podria haver inventat un espai millor per negociar.

PerĂČ fer dinars de negocis Ă©s molt de Madrid, no?

Ni molt menys. Nosaltres, els catalans, seiem per dinar i treballar durant un parell d’hores, i a la tarda, tornem a la feina. A Madrid quan seuen a dinar ja no s’aixequen fins el vespre. Hem de potenciar la taula per negociar, perquù ens allunya de la cultura anglosaxona que mengen un entrepà entre reunió i reunió, i ens acosta a la cultura mediterrània.

LBS_3949.JPG

La teva mare cuina, el teu germĂ  Ă©s cuiner…i tu?

Ui, jo cuino molt poc. Ara, sĂłc un expert amb el wok. Faig un pollastre amb curri magnĂ­fic.

 

 LBS_3924.JPG