El fast food té mala premsa. Es considera que el que es cuina i menja rà pid no pot ser de cap manera saludable. I és clar que aquesta afirmació no pot estar més lluny de la realitat.
És cert que menjar rà pid no és bo per la salut, i encara menys per la salut de l’à nim. I també és cert que sovint quan cuinem rà pid ho fem de qualsevol manera, per solucionar la papereta, però en cap cas, ha de ser poc saludable.
DECÀLEG DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE
Segons el llibre la CUINA DE LA SALUT de Valentà Fuster i Ferran Adrià , aquest és el decà leg de l’alimentació saludable. Hi estic totalment d’acord:
- Quan parlem d’alimentació saludable no ens referim a un menú, sinó a una dieta
- Alimentació saludable no és fer dieta per aprimar-nos
- Esmorza bé
- No hi ha aliments bons ni dolents. Hi ha dietes equilibrades i descompensades. De res, massa. Deia en Josep Pla.
- Prioritza el vegetal sobre l’animal (sense oblidar res)
- Sigues curiós per saber d’on prové el què menges
- Ensenya als infants a alimentar-se. És un aprenentatge per a tota la vida
- Busca la causa de la teva mala alimentació. Què és el que et fa menjar malament?
- No caiguis en l’error de les dietes miracle. Cada persona sap què li convé
- Mou-te!
ALIMENTS QUE NO PODEN FALTAR i que faciliten una cuina rà pida
- Llegums
- Peix blau
- Fruita seca
- Hortalisses i fruita
- Carn blanca
TÈCNIQUES RÀPIDES I SALUDABLES
Precisament les tècniques més saludables són les més rà pides – planxa, vapor i cru – però la rapidesa o la lentitud de les elaboracions és relatiu. Què són quinze minuts? Una estona massa curta per compartir un cafè amb un amic i, en canvi, quinze minuts són una eternitat sobre una cinta de córrer al gimnà s.
La meva percepció és que fer un estofat em regala temps, perquè ho poso tot en una cassola i ho deixo coure, lentament, durant més d’una hora. Durant aquesta hora, em despreocupo totalment de la cocció i em dedico a “les meves coses”, que aquÃ, en aquest post no cal que esmenti ni expliqui, no és el tema que estem tractant. En canvi, jo considero que els fregits roben molt de temps, perquè no es poden desatendre, ni l’oli ni la cocció, aixà dons m’obliga a estar al costat durant tota l’estona que fregim. Tampoc trobo que sigui rà pida la planxa, precisament per la mateixa raó. M’obliga a estar al costat dels fogons durant tota la cocció. El temps és, doncs, molt relatiu.
Tot i això, la convenció entre la majoria dels cuinaprops (nou terme que es refereix a aquelles persones que els agrada tenir una cuina a prop, malgrat no l’encenguin cada dia ni hi deixin l’à nima) és que les coccions rà pides i saludables són:
PLANXA
SALTAT
CRU (amanides, tà rtars i carpaccios)
VAPOR
Tot i que el fregit es considera de cocció rà pida, es descarta com a opció saludable. Ara bé, segons la meva amiga Gemma Salvador, dietista, els fregits no són el dimoni, sempre i quan se’ls tracti amb la cura que es mereixen (FREGIT SALUDABLE = quantitat d’oli considerable + temperatura adequada + condicions de l’oli emprat)
En aquest apartat de les tècniques rà pides, afegeixo aquelles coccions que no són, precisament rà pides, però que permeten fer una cuina rà pida al moment si tenim la precaució d’haver treballat una mica abans. Em refereixo als MARINATS i els ENVINAGRATS. Són, de fet conserves, tot i que són conserves que cal tenir vigilades, a la nevera. Podem marinar peix blau, unes sardines, per exemple. I tenir-les, cobertes d’oli, a la nevera, de manera que quan arribem a casa, les podem afegir a qualsevol cocció, o menjar-les tal qual. En un plis tindrem un plat magnÃfic.
RECEPTES RÀPIDES I SALUDABLES
Là mines de carbassó, tomà quet ratllat, escopinyes, nous i germinats
- El perquè: hortalisses crues (conserven totes les vitamines), fruita seca, germinats (molt interessants, nutricionalment. Són llegums més digeribles). Escopinyes (Poca proteïna, però fà cil, de llauna, pocs greixos i rics en ferro!)
Un carbassó
Dos tomà quets madurs
Una llauna d’escopinyes, cloïsses, navalles, al natural
Sèsam torrat
Una bossa de germinats d’alfals
Oli d’oliva
Sal
Tallem el carbassó molt prim, en una mandolina, si és que en tenim, o amb ganivet.
L’estenem sobre un plat i hi ratllem un tomà quet. Amanim el tomà quet amb una mica d’oli i sal. Posarem les cloïsses, sèsam torrat i els germinats.
Â
Sardines amb pruna i pera, salsa de iogurt i curri
- El perquè: peix blau, fruita fresca (amb totes les vitamines i fibra), là ctics
20 sardines
10 prunes seques tendres
Un pera conference
2 Tomà quets
Un iogurt
Un pessic de curri
1 litre d’aigua salada
300 ml de vinagre de vi blanc
Netegem les sardines, les filetegem i les submergim en aigua gelada durant 30 minuts, per dessagnar-les. Llavors les posem en aigua salada i vinagre durant mitja hora, o fins que veiem que han canviat de color. Les traiem i les submergim en oli d’oliva
Pelem la pera i la ruixem amb unes gotes de suc de llimona. Pelem les prunes. Barregem els daus de pera amb la carn de les prunes. Farcim la sardina. L’enrotllem sobre si mateixa i la punxem en una broqueta. Tallem el tomà quet pelat a daus i el posem a sobre.
Fem la salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb una mica de curri.
Servim les sardines amb la salsa de iogurt
Â
Cuscús de coliflor amb taronja, dauets de verdures, pinyons torrats, festucs
- El perquè: hortalisses crues, fruita seca (ferro, olis insaturats), cÃtrics (ajuden a absorbir el ferro)
Una coliflor
Una taronja
Una pastanaga
Pinyons
Festucs
Oli d’oliva
Sal
pebre
Tallem les verdures molt menudes i les barregem amb la coliflor picada a la mà quina 1,2,3 i escaldada. Torrem uns pinyons, al forn, o en una paella, amb una mica d’oli i sal. Barregem la coliflor amb la pastanaga, els pinyons torrats i els festucs. Fem una vinagreta amb el suc de la taronja, unes gotes de llimona, oli i sal. Amanim la coliflor amb la vinagreta.
Â
Amanida de cigrons, cuscús i tomà quets secs
- El perquè: la combinació de llegums i cereals és una magnÃfica aportació de proteïna vegetal.
300 gr. de cigrons cuits pedrosillanos
200 gr. de cuscús
200 gr. de là mines de bacallà fumat
Unes fulles de menta fresca
20 olives negres sense pinyol
6 tomà quets secs
1 cullerada de cafè de pebre vermell picant
Oli d’oliva
El suc de mitja llimona
Barreja d’enciams
Hidratem el cuscús. Piquem les olives negres i la menta. Ho barregem els cigrons i el cuscús.
Fem l’amaniment. Triturem els tomà quets secs en oli, el pebre vermell picant, un bon raig d’oli d’oliva i el suc de llimona.
Amanim bé la barreja de cigrons i olives negres amb la salsa de tomà quets secs.
Envoltem un motlle rodó el bacallà fumat. Farcim amb l’amanida de cuscús i cigrons.
Â
Â
Etiquetes: carpaccio carbassó, cuina rà pida, cuina saludable, cuscús amb cigrons, cuscús coliflor, fast food, matins TV3, salut, sardines marinades

Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 

Bet
01/05/2012 - 21:56
Totalment d’acord!!! moltes grà cies per les pautes i les idees, va bé recordar-les de tan en tant, perquè he vist que últimament no em porto massa bé…
No sé si és que em falta energia o què passa, però tot el dia menjaria coses dolces o plats d’aquells que atipen moltÃssim… Va va, em proposo fer els deures!
Ada Parellada
02/05/2012 - 16:05
Bet, a mi em passa el mateix. Només menjaria pasta, arròs…(hidrats de carboni), formatge i dolços. Però mira, ara m’han trobat que estic fatal de ferro, haig de menjar bistecs!!!!