Sal de vainilla. Making off

 

 

 

Dilluns 23 d’abril. Sant Jordi. És un dia fantàstic, un dels dies màgics de l’any, que aquest país hem sabut gestionar. Som catalans, i som especials, celebrem les derrotes i treballem el dia més festiu.

Aquest any el viuré de manera molt diferent. No serà la primera vegada que estic a “l’altra banda”, signant llibres. Però és el primer any que el què signo no és un receptari, sinó una novel·la. Sal de Vainilla.

Em fa il·lusió, sí, perquè és la culminació d’un procés ardu, llarg i, fins i tot, dolorós. Des d’aquell dia llunyà que vaig començar a flirtejar amb la idea d’escriure una novel·la fins el 23 d’abril d’enguany, ha passat de tot, però sobretot he passat per un mar, un oceà inacabable, de dubtes i, fins i tot, de por. De fet, aquell dia em veia incapaç d’escriure una novel·la, però vaig tenir la immensa sort que en Carlos Revés, de Planeta, em donés la confiança de tirar-ho endavant. A partir d’aquell moment em vaig encoratjar, però d’ençà, em van atacar els dubtes, un rere l’altre. Cada lletra, cada paraula, cada frase i cada acció que els personatges endegaven em generaven un dubte, cada cop més gran.

L’esforç va ser titànic. Em pregunten sovint quant de temps he tardat en fer la novel·la. A veure, si hagués volgut m’hi hauria pogut estar tota la vida, però com que sóc molt obsessiva en allò que m’engresca, hi he estat relativament poc, però intensament molt. Fet i fotut, gairebé un any. Ara bé, el gruix de les hores dedicades, ha estat durant les vacances d’estiu. Exactament com fa tothom que té una feina absorbent i busca temps per a dedicar allò que l’omple. L’estiu és un desllorigador de projectes latents, malgrat suposi no descansar ni un gram.

El dia que me la van donar no em vaig sentir immensament feliç, sinó profundament avergonyida…De cop, em va fer vergonya que algú la llegís. Quines coses! Si hagués pogut, les hauria comprades totes jo, i les hauria amagades sota el llit.

La vaig enviar als amics i amigues de la premsa, i en vaig regalar a alguns amics propers. Els molt amics. I em vaig quedar esperant, talarejant el dits, d’aquella manera quan les esperes es fan inacabables. I a poc a poc, vaig anar rebent les impressions dels lectors, dels lectors amics. Agrada!!!

Però tot i els comentaris positius, sempre temo que s’hi barregin sentiments, comprensió i compassió. Per això sóc prudent a l’hora de creure’ls. Ara bé, que la meva germana, la MªAntònia, em digués que la novel·la era bona, això sí que va ser tot el què necessitava. Sí, la meva germana, la que sempre m’ho ha dit tot i la que sempre m’ho qüestiona tot, a ella li ha agradat. Ara sí, ara em sento forta i valenta per encarar el Sant Jordi amb decisió.

Em sento forta per encarar, també, comentaris fonamentats en tòpics, com el que m’ha dit avui una companya de piscina: “Tothom s’atreveix a escriure. Això desprestigia la professió”. Sí, certament, tothom s’atreveix a escriure, i també a cosir, a cuinar, a cantar i a ballar. Som un país que tenim tendència a aixafar il·lusions i a capar les capacitats. En aquest aspecte la cultura nord-americana és més engrescadora. S’anima a tothom a fer realitat les seves il·lusions, sempre que sigui legal i inofensiu. És a dir, que si a tu et fa il·lusió carregar-te al veí perquè ronca per les nits, doncs t’hauràs d’empassar la il·lusió. De la mateixa manera que potser et faria il·lusió emular un cirurgià i fer una operació a cor obert….Però si vols escriure, ho fas, i no desprestigies l’ofici. Més aviat es desprestigia un mateix…Un altre tema és la quantitat de llibres que s’editen…i les conseqüències medioambientals que suposa…Però això l’amiga de la piscina no m’ho ha comentat…

Sigui com sigui, el dia de Sant Jordi em trobareu signant SAL DE VAINILLA a:

11 a 12

12 a 13

13 a 14

 

16 a 17

17 a 18

18 a 19

19 a 20

20 a 21

Fnac Illa

Central 

Abacus Rbla. Cat

Casa Llibre RC

Proa

Laie Pedrera

Alibri

 

I per fer un tastet us linko l’entrevista que em va fer Starbase, de De Cuinahttp://www.decuina.net/2012/04/de-sal-de-vainilla-entrevista-ada.html

 

 

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • Maria Rosa

      22/04/2012 - 17:25

      Ben fet noia. Tu escriu, si et ve de gust. Jo, que tinc per ofici escriure, també em dedico a cuinar :D

    • ana

      22/04/2012 - 22:04

      Benvolguda Ada:
      Normalment segueixo els teus blogs, pero el divendres em vaig regalar el meu dia de Sant Jordi particular ja que el dilluns treballo tot el dia i va caure a les meves mans el teu llibre. Sens dubte el vaig comprar i no puc parar de llegir-lo.
      Ja sabia que una persona que te la teva sensibilitat a la cuina no em podia decebre. Anim i endavant.Moltes felicitats i aquest estiu torna a comencar-ne unaltre.

    • Ada Parellada

      22/04/2012 - 22:26

      Gràcies Maria Rosa. Et faré cas!
      Ana, em fa molt feliç el que em dius. De debò que no pots parar de llegir-lo? Quina il·lusió!
      molts gràcies pels comentaris!

    • L’hora del tupper

      23/04/2012 - 08:28

      Ada, on seràs a les 16 hores signant???? A primera hora m’he trobat el teu llibre com a regal. Una manera magnífica de començar la Diada de Sant Jordi.

    • Ada Parellada

      23/04/2012 - 22:43

      hola L’hora del tupper. Que bé que t’hagi agradat el regal, aquest matí. Desitjo molt que t’agradi, de debò. Ja te l’he signat!!!

    • Pep

      23/04/2012 - 23:32

      Enhorabona per aquesta nova via creativa que acaves d’encetar. Ets polièdrica i et sobren els recursos i el que més m’agrada de tots ells, la teva naturalitat. Sóc dels que creu que la realitat supera la ficció, per aixó les meves lectures són basicament assajos i no novel·les, tatmateix faré el posible per llegir el teu llibre, en català (of corse).

    • Santiago Alegre Parellada

      24/04/2012 - 05:03

      Em moro de ganes de tornar a Barcelona i poder llegir el llibre, molta sort!

    • Ada Parellada

      24/04/2012 - 09:05

      Pep, moltes gràcies per tots els comentaris. I ja tens raó, ja, que la realitat supera la ficció. Però també vivim de ficcions! Desitjo que t’agradi molt i que em facis tots els comentaris pertinents.
      Santiago, amor meu, jo em moro de ganes de que estiguis a casa! Ets un sol!

    • starbase

      24/04/2012 - 13:30

      Ara que ho veig, va sortir un peacho entrevista llargueta. Diu el meu dept. de marketing que això als blogs no ven: ha de ser consum ràpid. Els he fotut a tots al carrer.

    • Ada Parellada

      24/04/2012 - 22:34

      tens raó que la cosa ha de ser curta. Però el peacho entrevista va ser culpa meva, perquè em vaig enrotllar com una persiana!

    • starbase

      25/04/2012 - 07:19

      No, en realitat no tinc pas raó. A mi m’agrada justament així :)

    • blogandcook

      25/04/2012 - 13:25

      acabo de terminarla fue llegar a casa el día 23 por la noche y no poder parar!!!!!!!! La comida y la lectura son dos de mis placeres favoritos así que como me iba a poder resistir?¿?¿ es un libro para comerselo (jajaja) parece que puedas oler la cocina y saborear de la cuchara de la olla…. lo he pasado genial leyendo tu novela, gracias.
      Saludos, Anja.

    • Ada Parellada

      25/04/2012 - 13:46

      doncs així serà, Starbase!
      Anja, que alegría me das con tu comentario. De verdad que celebro enormemente que te haya gustado la novela.
      un fuerte abrazo.

    • blogandcook

      25/04/2012 - 13:58

      per cert que me la vaig llegir en català!!!!! Tot i que parlar no tinc gaire problemes escriure i llegir em costa molt pero amb el teu llibre no a estat aixi!!!!!!!!!!!!
      uyss disculpa les faltes!!!!!! jajaja

      salutacions, Anja.

    • Ada Parellada

      26/04/2012 - 12:49

      Que bé que et costés poc!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús