Una amanida amb poeta. Crònica del Sopar Inèdit amb Joan Margarit

12_sopar inèdit_joanmargarit1.jpg

Darrerament, dimecres, passen coses ben estranyes al Restaurant Semproniana. Per exemple, un s’hi pot trobar un poeta com en Joan Margarit, envoltat d’una vintena de lectors, tot sopant cérvol i parlant de préssecs, peres, figues-flors, pomes i altres macedònies. De sobte, la conversa s’atura i el poeta pregunta: “Que juga el Barça, avui?” Aquesta és la prova evident que en aquest racó de la ciutat s’ha creat un oasi. Just el dia d’un Barça-Milan hi ha lectors clandestins que es reuneixen en una de les cites dels Dimecres Inèdits, una proposta d’Ada Castells i Ada Parellada per poder sopar amb autors de la nostra literatura un menú inspirat en la seva obra. I així un aprèn coses com que “L’art serveix per anar per la vida i no tirar-se per la finestra” o que “Les lletres són la defensa en contra de la intempèrie” o que “Està xupat ser un mal poeta”. Margarit, dixit, un vespre de març, al carrer Rosselló, 148.

DSC06861.JPG

Us deixem amb una recepta d’amanida margaridiana inspirada en el poema Encara:

ENCARA, una amanida per a en Joan Margarit

200 gr. De barreja d’enciams

100 gr. d’orellanes de préssec

100 gr. de tomàquets secs

100 gr. de salmó fumat

Un grapat de germinats d’alfals

Salsa pesto: alfàbrega, pinyons, un gra d’all, formatge parmesà i oli d’oliva

 

Per fer el pesto, simplement, hem de triturar tots els ingredients fins aconseguir una salsa. Si ha quedat excessivament espessa, hi afegirem més oli.

Els tomàquets secs han d’estar rehidratats i en oli. Els tallem menuts, així com les orellanes de préssec.

Barregem tots els ingredients: la barreja d’enciams ben neta, les orellanes, els tomàquets secs, el salmó fumat i ho amanim amb el pesto i una mica de sal. Acabem l’amanida amb uns germinats d’alfals

12_soparinèdit_Amanida2.jpg

 I llegim, plegats, el poema

Encara

Deixa’m mirar-te als ulls i submergir-me
en la fosca i calenta fantasia
de veure’t despullada a uns altres braços.
No són coses de vells. Ni desviacions.
És el pinyol rogenc, negrós i dur
del préssec que, afamat, ja m’he menjat
però que encara escuro dins la boca
conservant la dolçor del teu amor.
Joan Margarit, Encara.

La propera cita és amb Sebastià Alzamora, premi Sant Jordi amb Crim de sang, articulista de l’Ara i també poeta. Serà 18 d’abril, a les 21:00 hores, i cal reservar: 934.531.820

 

I com si fos una carta al director dels diaris, adjunto una carta preciosa que vam rebre, l’endemà, d’una participant al sopar.

 Bon dia, Ada,
Només t’escric per donar-te les gràcies.
La vetllada d’ahir va ser entranyable, preciosa i un autèntic regal de vida.
Em va encantar el Joan Margarit, és un dels meus poetes preferits
Per tant, veient que també deu ser un dels teus, encara trobo més punts de connexió amb tu.
Ahir estaves preciosa. Es notava com ho vivies i em va encantar com ho vas portar.
Felicitats un cop més.
Em va encantar i molt i molt també l’altre Ada.
Té un toc d’humor i una ironia fàntastica i varies de les coses que va dir, eren d’una llogica tant aplastant, que senzillament no puc més que felicitar-la
i agrair aquesta idea meravellosa que heu tingut.
La gent que hi havia, molt agradable, i la forma com es va portar tot el sopar; amb la naturalitat, el respecte i el plaer que es desprenia, de veritat, un regal, Ada!!!

Una abraçada molt gran i fins molt aviat.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús