Agnès Busquets. Entrevista al Lecturas

 Actriu. És la Letizia, la Marina Geli, la Carme Chacón i la Mònica Terribas a Polònia.

És molt fredolica. Arriba a Pla dels Àngels embolcallada amb abric, bufanda i un barret molt glamurós. Sempre somriu. Porta el seu fill, en Pep, d’un any i mig

LBS_1627.JPG

Com enfoques l’educació en alimentació del teu fill?

La meva màxima és que mengi de tot, que tasti el màxim nombre d’aliments.

Fins i tot els aliments que a tu no t’agraden?

I tant!  Jo no puc amb el plàtan i l’altre dia ell en menjava un i me’n volia donar un tros, jo vaig fer veure que me’l menjava….

No t’ha agradat mai el plàtan?

Tinc una imatge clavada al cervell: jo amagada rere una cortina i el meu pare buscant-me amb un plàtan que no m’havia volgut acabar. Per menjar-me el plàtan havia de tenir un got d’aigua al costat. L’estratègia era un empassar-me un tros de plàtan, sense mastegar i tirar-lo avall amb un glop d’aigua. Era molt mal menjadora, de petita, sobretot amb la fruita. No vaig menjar fruita a gust fins que vaig anar a la universitat!

I a l’escola no et feien menjar fruita?

Era molt bona nena, i a les monges els feia pena veure que era la última en acabar el dinar. Em perdonaven la fruita i, a canvi, de postres, em donaven galetes maria amb un quesito, que m’ho menjava com si fos un entrepà, és una autèntica delícia. Però això no passava amb totes les monges….

Explica, explica…

Jo m’escapava del menjador i recordo una monja que em perseguia pel pati, m’arrossegava escales avall  per tornar-me al menjador perquè m’acabés la fruita.

Vaja…pobre…

I a casa, el meu pare em feia anar al replà, fora de casa, perquè m’acabés el dinar!

No ho repetiràs amb el teu fill, oi!

No!! Però sovint penso que els patrons que has viscut estan molt integrats i, a vegades, quan el meu fill no menja em poso nerviosa.

LBS_1655.JPG

Et fa patir que no creixi?

De fet, em fa patir que em prengui el pèl.

Què et molestava del plàtan?

Em fa angúnia la textura, però el sabor l’he superat, gràcies al meu fill. Comprem iogurts de la Fageda i com que els de gustos són també blancs, un dia no me’n vaig adonar i vaig menjar un iogurt de plàtan! Ep! No em va desagradar!

El teu fill t’ha reconciliat amb certs gustos!

Si, no sabem qui educa a qui! La veritat és que un fill et canvia la vida de tal manera que mai no t’ho podries ni imaginar.

LBS_1524.JPG

Un plat de la teva infància

Encara que sembli un tòpic: els macarrons de la iaia. Rostia carn, l’esmicolava, passava el sofregit pel xino. Eren uns macarrons tacats de vermell, no amb salsa de tomàquet, sinó amb carn rostida. Després moltíssim formatge, el doble de formatge que et puguis imaginar, i gratinats fins que queda una capa ben cruixent.

Entrepà de galetes amb quesito, el doble de formatge als macarrons…Ets de formatge!

M’encanten, sobretot els forts: el tete de moîne, el parmesà i aquell manxec tan sec que pica la llengua. I quant més pudents, amb més pinta de podrits, més bons!

Un aliment que no falta a casa teva

L’oli d’oliva de la DO Siurana, les olives del mas del meu pare, a Montbrió del Camp. Allà hi fa olives arbequines, avellanes, ametlles. Quan era petita hi anàvem a treballar, i a jugar, i dinàvem llonganissa a la brasa.

Com comences el dia?

Per a mi l’esmorzar és un ritual. Si no esmorzo bé, el dia se’m fa muntanya amunt. Un got d’aigua, un kiwi, un suc de fruites, una torrada d’espelta amb tofu fumat i un té amb llet d’arròs. Si tinc temps, hi suco una magdalena…

LBS_1634.JPG

Quin menú prepararies per seduir?

Cuinaria el què sé fer! Una tonyina a la planxa amb una vinagreta de mel i soja. I unes verdures al wok. Però sobretot molt ben presentat, l’estètica és molt important.

Quin és el teu llibre de cuina?

Cap! M’invento els plats. L’altre dia vaig fer un sofregit de carbassó, carbassa i ceba. El vaig regar amb vi blanc, nata i una mica de nou moscada. Vaig afegir-hi una pasta fresca acabada de bullir i va sortir un plat excepcional

Poca carn….

Gairebé no en menjo i de porc només els encenalls de pernil de gla, i poc. La proteïna l’obtinc del seitán i el tofu. Tot i que menjo de tot, sovint, quan menjo fora de casa opto per restaurants amb propostes vegetarianes

On compres?

Necessito que el lloc on compro sigui de confiança, perquè em deixo guiar pel venedor.

Què et fa enfadar?

A un restaurant, un mal servei. Em pot amargar un dinar. A la vida, l’incivisme. M’emprenya tant que increpo les persones mal educades, els ho dic.

I com endolceixes la vida?

Amb una presa de xocolata del 70% després de dinar…perquè si la prenc a la nit, no dormo!

Menú
Salmó marinat amb guacamole
Orada a la planxa amb verdures
Gelat de galeta maria

I AQUESTA SETMANA MÀRIUS SERRA!

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Bet

      14/04/2012 - 23:54

      Molt bé!! m’he vist identificada en unes quantes coses… la primera és que també em castigaven al replà de l’escala quan no volia menjar! una altra… que no m’agrada el plàtan! la xocolata del 70%, etc! jejeje. M’encanten aquestes entrevistes! i també m’ha agradat molt el programa de l’hort! Per cert, ahir per dinar em vaig fer salmó amb guacamole, des del dinar al Pla dels Àngels que el volia fer i crec que me’n vaig sortir prou bé ;) una abraçada!!

    • Ada Parellada

      15/04/2012 - 08:10

      pobre Bet i pobre Agnès, ja us imagino a totes dues assegudetes al replà, amb les faldilles plissades! Tampoc t’agrada el plàtan? Doncs els pares devien estar fregits! perquè el plàtan és un recurs per a les criatures!!
      moltíssimes gràcies per el comentari del programa de l’hort i per el de les entrevistes.
      I clar que te’n vas sortir amb el guacamole, si això no és res per tu!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús