De tota la vida, però amb salsa de bolets
INGREDIENTS
Tal i com diu la meva amiga, fer canelons et garanteix tres dies de diversió.
Primer dia: Rostir
Segon dia: Trinxar
Tercer dia: fer salsa i formar canelons
És un plat que no falla, sempre agrada i es venen sense recomanar.
Aquà teniu els meus canelons
20 plaques de canelons
200 gr. de cap de llom
200 gr. de jarret de vedella
Una botifarra
Mitja gallina
200 gr. de terrina de fetge d’à nec (paté)
2 cebes
Mitja cabeça d’alls
2 tomà quets
Un raig generós de brandi
100 ml d’oli
sal i pebre
1 branca de canyella
1 fulla de llorer
Per la salsa de bolets:
300 g de barreja de bolets, preferentment: xampinyons, ceps, shitake, trompetes de la mort (poden ser de cultiu o congelats)
300 ml de nata lÃquida
Un gra d’all
Sal
FARCIT
En una safata d’anar al forn, amb l’oli i la canyella, rostiu les carns senceres amanides amb sal, a 190 ºC, durant deu minuts. Passat aquest temps, hi poseu els alls sencers pelats, una ceba pelada i tallada gruixuda, la fulla de llorer i el tomà quet partit. Ho deixeu rostir quinze minuts més. Ara, ruixeu amb el vi. Trenta minuts més de cocció i ho traieu del forn.
Deixeu que es refredi, traieu la branca de canyella i la fulla de llorer, i passeu les carns amb el suc per la mà quina de trinxar o per la trituradora.
Barregem amb el paté de fetge d’à nec.
Fem la salsa. Saltem a una cassola els bolets, amb el gra d’all picat, fins que perdin tota l’aigua. Els cobrim amb la nata, i a foc lent, fem que bulli el conjunt, lentament, fins que redueixi la nata. Triturem i salpebrem.
BULLIT DE LA PASTA
En una cassola alta amb molta aigua salada bullint amb oli i llorer, llenceu, una per una, però de pressa, les plaques de canelons. Prepareu una altra cassola o bol amb aigua freda i uns glaçons, i quan les plaques estan cuites, uns deu minuts de bullit, les aneu traient amb una escorredora i les poseu a refredar dins el bol (sempre se’n trenca alguna, no passa res, per això en coem més). Un cop fredes les esteneu a escórrer sobre uns draps nets i humits que haureu preparat a sobre la taula.
I ara, ve el divertit, aneu farcint els canelons bullits i els emboliqueu sobre si mateixos. En una plà tera que pugui anar al forn, poseu una capa prima de salsa de bolets, a sobre els canelons arrenglerats, acabeu amb una capa generosa de salsa de bolets i els escalfem al forn, tapats, durant deu minuts.
Trinxant canelons. La imatge de la veritat....
Etiquetes: bolets, canelons, carn, Cuina tradicional
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
starbase
02/03/2012 - 08:30
Jo vull també una ‘chacha’ d’aquestes a la cuina!! Ni Gracita Morales, només li falla que no sap dir ‘señoriiiiiiiiito’!!
Ada Parellada
02/03/2012 - 10:11
Què et sembla aquest “giny tecnològic”? i el caos que es va muntar, després de triturar quilos i quilos de carn rostida??? He volgut penjar la foto, com allò que tu dius del “bloggisme veritè”!
MA de Pimientos verdes
02/03/2012 - 15:04
Ostres! Jo també vull la maquineta! Jo faig servir una igual… però manual!! La veritat és que el meu braç ho agraïria
Ada Parellada
02/03/2012 - 20:53
Doncs la veritat és que aquesta maquineta és meravellosa. La kitchen aid és fonamental a la nostra cuina, i té mils d’accessoris! val la pena tenir-la (si feu molta pastisseria, per exemple…)
Bet
03/03/2012 - 22:12
A mi també m’encantaria tenir la kitchen aid… però si porto un trastet més a casa la meva mare em fa fora
Tinc clar que “quan sigui gran” vull tenir una cuina enooorme per guardar-hi de tot! jejeje Que bona la salsa de bolets pels canelons!! m’ho apunto 
Ada Parellada
04/03/2012 - 10:25
no me’n parlis, Bet!!!! Casa meva és un museu de trastets! No sé si és qüestió de cuina enorme, o d’estar-nos una mica de tenir tants trastets…..Potser la teva mare té raó!
Bet
04/03/2012 - 22:11
També és veritat, potser com més gran tingui la cuina més trastets voldré, i s’ha de saber veure els que són necessaris i els que no… Però la kitchen aid és la primera de la llista
Una agraçada guapa!
Ada Parellada
04/03/2012 - 23:04
la kitchen és una bona eina, la veritat.
una abraçada, Bet!