Arxiu del dimecres, 29/02/2012

Sopars inèdits a Semproniana. Amb Màrius Serra. Kafka a la cassola.

dimecres, 29/02/2012

DSC06458.JPG

Les lletres han tornat a Semproniana, situat a una antiga editorial. L’escriptor Màrius Serra hi va inaugurar fa una setmana el cicle de sopars literaris Dimecres Inèdits, organitzat per Ada Parellada i Ada Castells, en companyia d’una vintena d’amants de la bona conversa. Es va parlar de Neruda, de Kafka i de sofregits. Màrius Serra va revelar què s’està coent a la seva cuina d’escriptor i ens va fer riure amb aventures diverses per aquests mons a la recerca de llibres curiosos. El proper sopar literari serà el 28 de març amb el poeta Joan Margarit i ja s’han obert les inscripcions.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/02/23/restaurant-semproniana-fomenta-contacte-entre-lectors-i-escriptors/#None

DSC06436.JPG

Ada Çastells en plena disquisició

El menú Màrius Serra era ple de referències a la seva obra i avui us oferim una de les receptes més celebrades durant el sopar, amb enigma inclòs:

K DE TRUITA DE PATATES I ALTRES FUTILESES

DSC06430.JPG

És una truita cuita al forn en una cassola (pot canviar segons temporada)

  • 8 ous
  • 400 g de barreja de bolets
  • Unes branques de farigola fresca
  • 30 g de ceba deshidratada
  • 200 g de foie gras a daus
  • 16 castanyes pelades
  • 2 patates
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • Oli d’oliva
  • Oli de tòfona
  • Flor de sal

 

Primer confitem la patata. La tallem a làmines molt fines i la coem, al forn, a 180ºC, durant deu minuts, amb una làmina d’oli. Ha de quedar torrada. Es pot fregir, també. La reservem

Saltem els bolets a una paella amb un fil d’oli, a foc fort, amb un gra d’all i julivert picat, fins que perdin l’aigua. Posem una mica de sal. Reservem.

Col·loquem els ingredients a la cassola per aquest ordre: raig d’oli oliva,patata,barreja de bolets,castanyes laminades,ous batuts,foie i posem al forn fins que qualli, uns cinc minuts, a 180ºC. Retirem del forn i acabem amb  una mica de ceba deshidratada,una mica de flor de sal,farigola fresca i un raig d’oli de tòfona.

La generositat de Màrius Serra és destacable. Vam fer una mena de concurs, emprant les xarxes socials, tan en boga en el seu començament. Els participants al concurs havien d’esbrinar uns plats que plantejaven un enigma lingüístic i, també, proposar una recepta de xocolata. Val a dir que el concurs va tenir ben pocs participants: un. Una amiga meva. En  Màrius em va regalar els enigmes. La K que presideix aquesta recepta és un dels enigmes plantejats. Aquesta K amaga el nom d’un estri molt comú a la cuina. Voleu jugar-hi?

….D’acord, no Ă©s fĂ cil. Però Ă©s divertit. És una K que no estĂ  acompanyada. EstĂ  SOLA: Una K-sola! Tants anys bregant amb cassoles i mai no havia pensat que sona igual que una K sola. CatalĂ  a l’atac!

Entrevista a Elisabet Carnicé a la revista Lecturas

dimecres, 29/02/2012

Tot li va bé, a l’Eli, com li diuen els amics. A tot s’adapta. Parla tant que no menja. I sempre somriu.

LBS_9969.jpg

Quin Ă©s el teu Ă pat preferit?

L’aperitiu. Viuria d’aperitius i tapes. Espero el dia festiu amb candeletes. De fet, un dels primers records que tinc està immortalitzat en una fotografia. Devia tenir no més d’un any, a la mà hi porto un escuradents en el què hi ha clavada una escopinya! A casa em guarden el suc de les escopinyes amanides, perquè saben com m’agrada, me’l bec! Em deleixo per les llaunes: musclos en escabetx, cloïsses, navalles. Diuen que menjo com un pardalet, però jo els rebato que un grapat de molles fan un bon plat!

O sigui que eres de gustos forts, de menuda?

Si, sempre m’ha agradat mĂ©s el salat que el dolç. Era de bon menjar, però tenia deliri pel formatge ratllat. A tot, a tot li’n posava: a les llenties, a la sopa, a les patates….La meva mare me l’amagava!

Per què?

Perquè no podia ser saludable tant formatge! A casa hem vigilat molt la salut. La meva mare sempre ha tingut l’estómac delicat i procura que la dieta sigui saludable, gustosa i molt suau. A mi també em costa pair, tinc un estómac de princeseta. Les digestions em condicionen els àpats i la vida; de fet encara tinc records de la sèpia que vaig sopar anit. Haig de vigilar molt. Mira, jo tinc un “termòmetre” particular: les panses. Si els restaurants bons es compten per nombre d’estrelles Michelin, els que no m’agraden els compto per panses (riu). Però és veritat, qualsevol daltabaix o qualsevol bri d’aliment que no em ve de gust, pansa al canto!

Doncs, si et volem convidar, què hem de cuinar?

Hauria d’haver nascut francesa, com la truita! La clau per fer-me feliç la trobarĂ s a la cançó DejĂ  Vu dels Amics de les Arts. Ells ja t’han fet la llista de la compra!: croissant, vichysoisse, fondue, foie-gras, petit fours, si li afegeixes salmĂł fumat, ja ho tens! M’encanta el salmĂł. Quan a la carta d’un restaurant veig salmĂł, se m’hi en van els ulls. A vegades he menjat salmĂł de primer i de segon! I si en fessin per postres….

Croissant per esmorzar?

Doncs no, per a mi l’esmorzar és fonamental i sempre menjo torrades i un suc de taronja natural. Dels croissants guardo una anècdota. La meva mare me’n comprava, de tant en tant. La dependenta de la pastisseria sempre deia: “de la xocolata que caga la gata?” I jo em quedava ben preocupada, volia saber com treien la xocolata del ventre de la gata.

Ets de picar?

Saps que trobo a faltar? Una botiga de llaminadures saludables. Allò que els castellans en diuen un tentempiĂ©. En comptes d’snacks salats i brioixeria, que venguessin petits iogurts saborosos, dauets de fruita amb formes divertides, bocinets de pastanaga, palets amb gustos diferents…Als nens tambĂ© els agradaria, segur!

LBS_9921.jpg

Demana sal i oli al cambrer…

Necessito amanir-ho tot. L’oli és imprescindible a taula i també la sal. Com la vida, necessito amanir-la!: Cada dia un repte, compartir-ho tot amb els amics i, sobretot, encabir-hi de tot. Sóc una tastaolletes, sempre estic pensant què puc fer de nou i diferent. Furgar els racons desconeguts. De fet, ara estic pensant molt seriosament a aprendre a cuinar.

No cuines?

No tinc aquesta habilitat. I em fa ràbia! Perquè sóc molt creativa i, en canvi, no sé mai què fer amb el què tinc a la nevera. Tinc enveja sana de la destresa de la meva mare a la cuina.

És bona cuinera?

Molt! Es tan bona cuinera que només li falta tenir un restaurant. Però no podria perquè pateix molt quan serveix els plats a taula: falta sal? Ha quedat bo? És tendre?

Quin Ă©s el seu plat estrella?

Els carbassons farcits, amb beixamel. T’ho he dit que la beixamel m’encanta? Me la beuria!

Ho devia aprendre de la teva Ă via, oi?

Tothom parla dels canelons de la iaia, menys jo! La meva àvia no cuinava! Tenia negoci i sempre estava rere el taulell. L’associo a un gran armari de llaminadures. Sempre m’omplia de dolços! Crec que la meva mare va aprendre a cuinar i a tenir cura de la seva salut en contraposició a l’àvia. Ja ho veus, els tòpics, sovint, cauen!

Amb quin plat ho passaries malament?

Amb els estofats. NomĂ©s sentir el nom ja em ve un “tuf” al cap. No puc. Menjo els bolets, les patates, suco pa…però la carn no m’entra. Evito tant com puc l’all i julivert, tot i que m’agrada molt, però no sĂ© què tĂ© el julivert que no se’m posa bĂ©. En canvi, a tot arreu hi ha d’anar ceba. És inconcebible una truita de patates sense ceba!

 

LBS_9926.jpg

Si obro la nevera de casa teva què hi trobaré?

Molt color! Que massa negre estĂ  el mĂłn! Predomina el verd de la verdura i l’enciam, el blanc dels lĂ ctics, i el vermell-rosat dels tomĂ quets, el gall dindi i el pernil

Tens alguna dieta secreta?

Dieta jo? No em privo de res! Menjo els Ă pats des del bon rotllo sola o amb companyia. Els que em mantenen a ratlla sĂłn els nervis i una font generosa de somriures. Diuen el somriure, Ă©s l’arruga mĂ©s bella-vella i tanmateix la que et mantĂ© mĂ©s jove.

 

Amb els amics: a casa o al restaurant?

Al restaurant i improvisat. M’encanta quan a darrera hora, diem…Anem al menjar alguna cosa? Compartir la taula Ă©s el millor del dia

Ets de mercat o de supermercat?

M’encanta el mercat, m’enduria les parades sencera dins el cabĂ s. Bado i em mimetitzo amb l’explosiĂł de colors i olors de les parades i el remor de fons de la gent i el “salero” dels venedors, però catxis! A diari vaig al grĂ  i amb el coet al cul, i tiro mĂ©s de supermercats o petites botigues de fruita al barri.

LBS_9931.jpg

Un refrany que alimenti…

Com que sĂłc molt de cullera…. “Qui menja sopes, se les sap totes”…. I si no te l’acabes, “tranquil.litat i bons aliments”, perquè “Hi ha mĂ©s dies que llonganisses”.

 

El menĂş de l’Eli CarnicĂ©

  • Amanida de cuscĂşs amb llagostins, mango i pinyons
  • Broqueta de vedella amb salsa de pebre verd
  • Mousse de crema catalana amb fruites vermelles

Aniversari feliç. Publicat al Criatures

dimecres, 29/02/2012

'Aniversari feliç', publicat al 'Criatures'