Brusel·les certifica que l’economia va a la recessió, llegeixo a la Vanguardia del dia 24 de febrer. Entro a safareijar a Facebook i un amic hi ha penjat una fotografia d’un carrer de l’Eixample, on s’hi veuen pràcticament totes les botigues tancades. Pregunto què tal a un client i la resposta, que ja l’esperava, és: “Vaig fent. Sobrevisc”.

Sens dubte que no són bons temps per a la lírica.

Em resisteixo  davant els advertiments de cataclisme i decideixo organitzar un sarau. Ho faig de tant en tant, sense cap mena de programació, perquè em ve de gust i, sobretot, per espolsar tan pessimisme del meu voltant. A ulls clucs confio en el criteri de la Júlia Bertrán, la Laura Sangrà, l’Anna Aurich, la Txell Bonet i l’Anna Cerdà, i els demano que facin una llista de persones que estiguin afrontant en seu present i futur professional sense témer i sense patir pel què vindrà, aquella mena de valentia barrejada amb inconsciència dels qui comencen a bregar en el món dels crèdits i les responsabilitats professionals. Aquella mena de valentia dels qui tiren endavant confiant, només, en el què fan. Aquella mena de valentia pròpia dels joves, en definitiva, perquè aquest és l’únic criteri de selecció que imposo a les prescriptores: els convidats no han de superar 30 anys.

En un 3 i no res, tinc una llista de 50 menors de 30, que amb 20 duros són considerats un 10 al seu sector.

Els envio una carta enigmàtica que diu no gaire més que els espero a cuinar amb mi tal dia, a tal hora. La majoria no em coneixen i la resposta a la missiva és reiterada: “Perdona, crec que t’has equivocat de persona….”.

Arriba el dia dels fets, el “dia tal a l’hora tal” i corroboro que no m’havia equivocat de persona. També corroboro que el format de cuinar plegats, amb gent que saben qui són però que potser no es coneixen personalment, és sempre un bon detonador d’allò que els americans anomenen networking, que vol dir alguna cosa així com treball en xarxa, o més ben dit, coneixe’ns per transmetre’ns coneixements, donar-nos suport  i intercanviar favors.

I tal com va la cosa, vivim un temps que és més efectiu i segur fer-se favors que emetre factures. Doncs si el networking és la paraula que designen els americans per  definir una trobada per conèixer persones amb afinitats professionals o vitals, jo m’he empescat el NETCOOKING, que ve a ser el mateix, però al voltant d’uns fogons, olles, ganivets i davantals.

Aquí teniu el resum en imatges del netcooking sub30, que vaig fer a PLA DELS ÀNGELS, el dia 8 de febrer d’enguany.

Qui va venir?

Llúcia Ramis	escriptora
Alícia Rosselló	multitastisking (duduà i més)
Arnau Sabaté	organitzador a viva veu i community manager
Edu Pi	lliure + reskate + diversos…
Javier de Riba	dissenyador + reskate + i més…
Maria López	reskate i moooolt més
Laura SangrÃ	periodista i retro-it-girl
Eric Vinaixa	músic
Guim Tió	il·lustrador
Júlia Bertran	periodista i hipster-it-girl
Conrad Roset	il·lustrador
Xavi Daura	no sé què ben bé què dir-vos… humorista?
Esteban Navarro	id…
Agnès Gallifa	comunicació fundació Gas Natural (ex Fº Tàpies)
Oriol Caba	Productor i owner el tigre de cibèria
Oriol Roca	músic
Alba Rosell	La meitat de Bendita Gloria
Txell Bonet	periodista i agitadora en general
Noemí Elías	fotògrafa
Anna Aurich	la de premsa del Lliure
Anna Bertran	actriu
Ada Parellada	cuinera i agitadora gastronòmica
Santi Alegre	arquitecte i home pacient

Què vam cuinar?

 

MOS DE SARDINES

 

24 sardines mitjanes

El suc de mitja llimona

1 branca de farigola

Unes quantes orellanes

Oli d’oliva

Sal i pebre

Un pa de llavors

 

Per a la salsa:

Oli d’oliva

All

Codony

 

 

Retirem el cap de les sardines, les espines i les netegem. Les posem en una safata i les macerem amb el suc de llimona, oli d’oliva, farigola, sal i pebre. Les deixem macerar una mitja hora, com a mínim.

Preparem la salsa: rostim el codony al forn, durant mitja hora, a 200ºC. El deixem refredar i el triturem amb l’oli, l’all i un pessic de sal, fins obtenir un allioli suau.

Tallem les orellanes i les barregem amb els espinacs tendres, amanim amb oli i sal. Tallem el pa de llavors, l’untem amb allioli, posem un parell de lloms de sardines a sobre i acompanyem amb els espinacs i orellanes.

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

 

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

 

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomàquet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romaní

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

 

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bé.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinès. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocció i immediatament després, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquè perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el puré en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

CRUIXENT D’ÀNEC AMB ALLS TENDRES I SALSA AGREDOLÇA

 

• Dues cuixes d’ànec confitades
• Una terrina de mousse d’oca
• Dues làmines de pasta bric
• Una ceba
• Una pastanaga
• 1 all tendre
• Dues cullerades de melmelada de mores
• 1 cullerada de mostassa a l’antiga
• Oli d’oliva
• Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada, li donem un parell de voltes, perquè perdi la cruor.

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb la ceba i la pastanaga.

Tallem les làmines de pasta bric en quatre i disposem en el vèrtex del triangle una cullerada de confit d’ànec i un dauet de micuit o paté. Tanquem bé el paquet i coem al forn a 180ºC, uns 6 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics acompanyats de la salsa, una mica de wasabi i l’all tendre tallat a làmines.

 

 

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

 

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata líquida

1 raiget de conyac

1 ou

 

1 taronja

30 gr. De sucre

 

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 200ºC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

 

 

 

I una notícia que va sortir a El Mundo, gràcies a la generositat de la Llúcia Ramis

Etiquetes: Agnès Gallifa, Alba Rosell, alícia rosselló, Anna Aurich, Anna Bertran, arnau sabaté, Edu Pi, el Mundo, Eric Vinaixa, Esteban Navarro, Guim Tió, Javier de Riba, joves, Julia Bertran, laura sangrà, Llucia Ramis, Maria L´, Noemí Elías, Oriol Caba, Oriol Roca, pla dels àngels, taller, Txell Bonet, Xavi Daura

Entrada publicada a ada parellada, General, Tallers el diumenge, 26/02/2012 a les 23:58.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.