Arxiu del dimecres, 22/02/2012

Entrevista a Martí Gironell per a la revista Lecturas

dimecres, 22/02/2012

Arriba a l’hora en punt. Endreçat. Bona planta. Pausat. Escolta i parla. Parla i escolta. Contesta exactament les preguntes que li faig, amb total sinceritat. No amaga res. Tot ho explica.

 LBS_6720.jpg

 

Què vols de primer plat?

El macarró farcit de carn d’olla porta crema de llet?

Si. Ets intolerant?

No, però no m’agrada gens. Ni la nata ni els làctics. Fa molts anys en menjava, però un dia em van donar un formatge que, suposo, que era molt fort. Se’m va posar malament i no n’he tornat a menjar. M’ofèn la seva olor, el gust…

Què prioritzes: salut, comoditat o plaer?

Salut. El meu pare estava delicat del pàncrees, i jo tampoc no tinc la panxa per a floritures. A casa ens vam acostumar a menjar tot sense greix, suau, llet desnatada…I sobretot a seguir una dieta equilibrada. No m’hi obsessiono, però procuro menjar bé. A més he descobert que l’alimentació saludable és molt plaent. Jo, per exemple, sempre faig el pollastre rostit sense pell – per evitar el greix – i queda molt més amorosit i gustós.

Així doncs, no ets un gastrònom intrèpid?

Si que ho sóc. Sóc molt curiós. A casa dels pares sempre hem menjat molt tradicional, però la meva dona i el meu sogre són uns entusiastes de la cuina i la gastronomia i m’han “obert” a noves cuines. Amb la meva dona hem tastat gairebé tots els restaurants ètnics de Barcelona! I també vaig estar dos estius a la Índia, col·laborant amb una ONG. Tot plegat m’ha fet molt més curiós amb les cuines ètniques.

I què cuines a casa?

M’agrada molt cuinar, i a la meva dona encara més. Jo faig la cuina de supervivència i ella la de festa. Jo combino la cuina de tota la vida amb la que m’ensenya el sogre. I és genial. Això sí, la meva cuina és la de l’aprofitament. No suporto llençar menjar, no sé d’on em ve, però no cal passar cap guerra, fa mal llençar menjar i de les restes sempre en surten plats creatius! I no tant creatius…però molt saborosos. La meva mare fa unes croquetes del què ha sobrat del rostit de Nadal que són tan bones que les administrem com píndoles!

Què enyores de la cuina de la mare?

A casa fèiem un menú setmanal, endreçat. Els dilluns al vespre menjàvem crespells de cervell de xai. Eren exquisits. Fa tant temps que no en menjo….Suposo que la mare quan va veure que ja havia crescut en va deixar de fer. No n’he tornat a menjar mai més.

I el bistec rus, també el recordo amb molt d’enyor. La mare me’n posava en un tàper quan vaig començar a viure a Barcelona. Però aquests privilegis es van perdent!

 

LBS_6730.jpg

I què és el què no t’agradava de petit?

Recordo amb horror el fetge a la planxa, dels dissabtes al vespre. Fins que a casa es van animar a afegir-hi all i julivert. Jo poso all i julivert arreu. I tampoc no sofria els peus de porc i els cargols, malgrat als pares i a la meva dona els encanten. Que no m’agradin no vol pas dir que no en mengi….Bé, només n’he menjat una vegada…gràcies a Carles Gaig. L’havia d’entrevistar i em va “obligar” a menjar una terrina de peus i uns cargols (sense closca) saltats. Boníssim!!! Em va agradar molt. Però no n’he tornat a menjar.

On compres?

A tot arreu! Tant al mercat, com al supermercat i també a botigues gourmet. Però sobretot ens proveïm….de l’hort del meu pare! Ah, i a la meva dona la tornen boja els estris de cuina! coneix totes les botigues de gadgets de cuina!

De l’hort del pare. Quin luxe! En temporada deveu tenir molts excedents, oi?

Clar, com passa a totes les cases amb hort. Llavors és el moment que la mare fa samfaina a carretades, que ens serveix per a tot: per complementar una pasta o per acompanyar un peix. Parlant d’horts…m’agradaria fer una reivindicació. Crec que als restaurants us faria falta oferir més postres amb fruita. No només fruita, sinó la fruita combinada amb llepolies. A veure si et convenço…

Uhmmm….Creus que la taula és un bon lloc per “convèncer”?

No. Crec que la taula és per gaudir. No m’agraden gaire els dinars de negocis. Si em conviden, doncs hi vaig, però penso que és un dinar “malaguanyat”. Prefereixo els negocis abans o després de dinar.

Parlant de dinar….on dines? Què dines?

Dino a casa. Plats senzills, però a taula no hi falta mai una amanida i el pa que ens fem nosaltres.

Us feu el pa?

Sí. En panificadora, eh?  És una delícia llevar-nos al matí amb l’aroma del pa acabat de coure….

I no dines mai a la feina?
Sí, clar que sí. M’enduc tàpers.

Dines davant l’ordinador?

Mai! Però sí que hi esmorzo….

Què esmorzes?

Un entrepà, un cafè amb llet, coca de Besalú i un tros de xocolata negra! Això no ho perdono! És l’únic vici alimentari que tinc. La nevera està a rebentar de xocolata negra, però precisament n’hi ha molta perquè en menjo poca!

LBS_6745.jpg

Ets un home mesurat….

Procuro no fer barbaritats ni excessos, tampoc a la vida. I en qüestions alimentàries és ben fàcil:  són faves comptades. 

 

EL MENÚ

Cassola de truita de patates amb foie i bolets

Tonyina amb escalivada i romesco

Semifred de llimona i mango

Vi: L’Equilibrista