110924Cri007A_mercat
Etiquetes: criatures, diari ARA, mercat
Entrada publicada a ada parellada, Mitjans, nens el dimarts , 21/02/2012 a les 09:56.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.
L’hora del tupper
21/02/2012 - 14:31
A casa anem sovint, però no anem mĂ©s per feina que el que proposes. Coses de la falta de temps! El que Ă©s cert, que l’escola a la que van les nenes, si que els porten a mercat un cop a l’any.
Bet
22/02/2012 - 00:24
Molt bĂ©! m’ha agradat molt, a veure si almenys uns quants pares s’animen i et fan cas…! A mi Ă©s una de les coses que mĂ©s m’agrada, i de fet odio comprar amb pressa! Espero poder predicar amb l’exemple el dia que tingui criatures… El que recordo molt Ă©s haver anat al mercat amb la meva mare o els meus avis al d’Igualada (cobert) o al de Calaf (de carrer) i m’encantava que em regalĂ©ssin una bosseta d’olives!
Ada Parellada
22/02/2012 - 00:39
Doncs és una alegria que hi hagi escoles que considerin formatiu anar al mercat! HO celebro!
Bet, veus quins records que tens? una bossa d’olives! que recordaran els nens d’ara? Una bossa de Donettes?
starbase
22/02/2012 - 09:07
Jo ara donarĂ© el meu exemple personal: el mercat que jo recordo de petit feia lleuger olor a resclosit, tenia el terra ple de liquids regalimants de les parades de peix i una llum copiada del castillo del terror del Tibidabo. No m’extranya que el camĂ que portĂ ven fos el dels dinosaures.
Ara no te res a veure, la veritat. Llum, netedat, varietat i si saps buscar fins i tot preu. AixĂ sĂ.
Ada Parellada
22/02/2012 - 12:06
Ja tens raĂł, ja…Jo tambĂ© tinc aquest record i no el de parades abellidores, plenes de colors…Les coses ara sĂłn molt millor que abans, malgrat la nostĂ lgia.