Però què pebrots és una aranja?

A Semproniana hi treballa la Jana, una noia de la República Dominicana.
Al Kurram, d’origen pakistanès, li parlo en castellà, perquè sinó – i sabent que em cauran crítiques a tort i a dret- no avançaríem la feina. Però a la Jana li parlo en català,  perquè el castellà ja el sap i el català l’aprèn ràpid.

L’altre dia, al mig del servei, ens vam quedar sense taronges, i un client volia un suc de taronja per postres.

- Jana! Vés a comprar un parell de quilos de taronja a la botiga del costat! – vaig cridar esverada

La Yana, com la Margarideta de la cançó popular, va sortir corrents, va comprar, va pagar, va tornar corrents i….

oooohhhh, no va portar taronges.

Què va portar? Doncs aranges. Anava ràpida, va veure unes immenses “taronges”, que feien goig, va llegir un rètol que posava “ARANJA”, li va semblar que deia taronja o que era una varietat de taronja, com la clementina i la mandarina, i patapam, en va comprar un parell de quilos.

Quan va arribar amb les aranges, enmig del brogit de Semproniana, a la Jana li va caure una mena de salutació que no era gens amable.

Ella, enmig de la cuina, amb la bossa de les aranges, intentava excusar-se dient que no comprenia gairebé el català. I al final, va exclatar:

- Però, què pebrots és una aranja?

Em va fer esclafir de riure. Ben bé que la Jana aprèn el millor de la nostra llengua, com la interposició de la paraula “pebrots” enmig de la frase. Potser no sabrà que és una aranja, però els pebrots surten a cada frase!

En definitiva, que de cop i volta, tinc dos quilos d’aranges a Semproniana, sense saber ben bé què fer-ne.

I n’he fet una amanida que, la veritat, ha quedat fantàsticament.

 

Amanida d’aranja i mostassa

Una aranja

200 gr. de cap de llom rostit (o de pernil)

Un grapadet d’olives arbequines

Uns dauets de pinya i de papaia confitada

100 ml d’oli d’oliva

20 gr. de mostassa a l’antiga

una cullerada de mel

Tallem les aranges, sense pell, a sang. Després a dauets. Tallem el cap de llom a làmines.

Fem la vinagreta: barregem la mostassa amb la mel i hi afegim l’oli.

Amanim l’aranja i el llom. Afegim els dauets de pinya i papaia.

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • starbase

      30/01/2012 - 00:58

      Suposem que les crítiques d’aquells que còmodament ho critiquen tot són superficials i no tenen en compte que els essèncialismes sovint són una dreçera que condueix a la solitud. Un cop hem suposat aixó podriem reclamar que la població aborìgen catalana es posés les piles i entrés a treballar a les cuines i restaurants tot i que els horaris siguin per a llençar els festius a la paperera.

      L’amanida molt bé, gràcies. A mi m’ha vingut al cap posar-hi també un puntet d’escarola. Amb perdó de la xef :-P

    • Santiago Alegre Parellada

      30/01/2012 - 05:42

      no es podia ser més oportunista? oh! acava de caure un meteorit al mig del semproniana! em pregunto que pasara si cuino un filet amb l’escalfor que emet i li afeigim mostassa, segur que queda un xic fumat…

    • starbase

      30/01/2012 - 19:59

      haha, que bona. La conya sobrevola l’Atlàntic a velocitat supersónica eh! Ni el Concorde!

    • Bet

      30/01/2012 - 20:54

      Jajajaja quin parell que esteu fets Òscar i Santiago! Doncs a casa meva també va passar això una vegada, la meva germana va comprar “pomelos” (sí, ja sé que està mal dit, però a casa meva li diuen pomelo! ;)) enlloc de taronges, i sincerament no sé què va passar perquè d’això ja en fa uns quants anys, primer segur que van riure una bona estona i després suposo que se’n deurien empescar alguna per aprofitar-les. Petons! :)

    • Ada Parellada

      30/01/2012 - 21:35

      Starbase…a la restauració SEMPRE hi han treballat immigrants. A la Fonda (casa els meus pares) hi treballava tot un poble de Múrcia, quan jo era petita. I els bars eren tots propietat i hi treballaven, immigrants gallecs. No és una novetat d’ara. Hostaleria i immigració han anat sempre de la maneta, amb concòrdia i civilització. I per molts anys. Mira-t’ho així, és una sortida, una feina per a una comunitat que ve amb moltes ganes de treballar….
      jo també li hauria posat una mica d’escarola…però no en tenia. Però per altra banda, penso que l’escarola augmentaria el gust amarg de l’aranja, no?
      Santiago, què passa? Aprens la ironia de l’Starbase (que veig que us heu entès perfectament)? No he entès què vols dir! I no em vulguis tan mal! Un meteorit enmig del Semproniana….amb clients o sense?
      Bet, doncs la propera vegada no els mengis per postres, sempre de primer plat! L’amargor recorda la de l’escarola i la de les endívies!

    • Francesc Chicón

      31/01/2012 - 19:41

      Genial, Ada!!!
      Santi, estem devant de la nova cuina? La cuina “meteoritica”? ja ja ja

    • Francesc Chicón

      31/01/2012 - 19:42

      Bromes a part, la amanida fa molt bona pinta!!!!

    • Ada Parellada

      31/01/2012 - 20:29

      gràcies Francesc, i gràcies per passar per casa meva!!

    • Santiago Alegre Parellada

      10/02/2012 - 05:30

      Si, increible el que és pot arrivar a fer al semproniana, ara a passarles canutes intentant escriure el codi de la imatge.

    • Ada Parellada

      10/02/2012 - 11:23

      hola Santiago! gràcies per passar pel bloc! un petó guapo!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús