Diuen els antropòlegs que quan hom emigra del seu paÃs s’endu el vestit, l’idioma i els aliments que identifiquen la seva ètnia.
També diuen els antropòlegs que la segona generació perd el vestit, la tercera l’idioma, però que molt probablement, els aliments del paÃs emissor penetren en l’escenari alimentari del receptor. L’alimentació és el què més tarda a perdre’s, fins el punt que impregna i modifica el paisatge del paÃs receptor.
Ens pensem que són de casa nostra, però van un dia van arribar i s’hi van instal·lar, em refereixo al gaspatxo, per exemple, als polvorones o la morcilla. Jo, de petita, mai no vaig menjar un gaspatxo.
La forta immigració que hem viscut aquests darrers anys han canviat el paisatge de mercats i botigues. Han portat productes que ja són habituals als nostres mercats, i que els emprem amb total normalitat, com:
- Cuscús (Nord d’Àfrica)
- Llet de coco (Sudamèrica)
- Iuca (Sudamèrica)
- Plà tan matxo (Sudamèrica)
- Salsa de soja (Xina)
- Gingebre
Ara, a Barcelona, hi ha multitud de botigues regentades per pakistanesos, en les que es venen productes que, ara ens són estranys, però que no dubto que en pocs anys ens seran del tot propers.
<object classid=’clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000′ width=’320′ height=’218′ id=’EVP3925531IE’><param name=’movie’ value=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’></param><param name=’scale’ value=’noscale’></param><param name=’align’ value=’tl’></param><param name=’swliveconnect’ value=’true’></param><param name=’menu’ value=’true’></param><param name=’allowFullScreen’ value=’true’></param><param name=’allowScriptAccess’ value=’always’></param><param name=’wmode’ value=’transparent’></param><param name=’FlashVars’ value=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></param><embed width=’320′ height=’218′ type=’application/x-shockwave-flash’ src=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’ id=’EVP3925531′ scale=’noscale’ name=’EVP3925531′ salign=’tl’ swliveconnect=’true’ menu=’true’ allowfullscreen=’true’ allowscriptaccess=’always’ wmode=’transparent’ FlashVars=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></embed></object>
Us presento les noves hortalisses:
- Pakchoy (Xina)
Vegetal oriental similar a la bleda, però famÃlia de les cols. El paÃs d’origen és Xina i Japó. És lleugerament amarga i es treballa com la bleda, tot i que no admet coccions llargues. Es troba a restaurants ètnics, però cada vegada és més habitual a restaurants de cuina d’autor. Coccions: al vapor, ofegat, gratinat, en sopes o en amanides. Una recepta senzilla: al vapor, amb salsa de soja i sèsam acabat de torrar.
- Okra o quimbombo (Àfrica)
Oriünda d’Àfrica, ara és molt popular a Mèxic i al Perú, però també a Àsia. És com un pebrot petit, es recull sense madurar. Es salta a la paella, es fregeix o s’ofega, com uns pèsols tendres. És mocosa i això no agrada a tothom (tallar-la). Desapareix el moc quan es guisa. Millor comprar-la de color uniforme i petita, perquè és més tendra. Els grans torrats i infusionats són una beguda amb gust de cafè (però que no té cafeïna…)
- Carela o meló amarg (Àsia, Pakistan) Calaica (a centreamèrica), ampalaya (Filipines)
El cogombre abaixa la temperatura corporal. Per això, a l’estiu ens posem una rodanxa de cogombre al front i, per això, al Japó van fer una cortina de carelas a la paret d’un edifici. La carela és una de les plantes més amargues del planeta. Pròpia d’Àsia i Àfrica. Les llavors i nucli són blancs quan la fruita és immadura i quan més madura més vermelles i dolces. En aquest moment es podran menjar les llavors (que a l’asia es mengen com a ingredient de les amanides), però en canvi no la part blanca de la carn, que és extremadament amarga i la pell adquireix un to groguenc. La pell és comestible.
Es menja saltada amb gambes i carn de porc, i ous (tipus un remenat)
Carela o ampalay
carela tendre
- Luffa  (Àsia, Pakistan) okra xinesa
Es tracta d’un tipus de carbassó. És més esponjós que el carbassó i té una textura sedosa. No té un gust concret, és bastant “sosaâ€, però absorbeix altres sabors (com la patata). Buscarem les més menudes. S’han de pelar. La pell és molt amarga. Ens quedarem només amb la part verd fluix. No cal treure les llavors, fins i tot es poden menjar crues. Es fa servir en els curris de llet de coco o en les sopes. Combina amb les gambes i el calamars. La cocció ha de ser curta (com en un carbassó). La podem saltar amb all i gambes.
Luffa
- Malungay (Filipines)
És tÃpic de Filipines. Ho cuinen estofat amb tomà quet i moniato, i amb una salsa que podria ser el garum, que nosaltres podrÃem substituir per salsa de soja. El Malungay també s’anomena “arbre del miracleâ€, perquè es creu que les seves fulles són l’aliment més nutritiu del planeta: quatre vegades més calci i dues vegades més proteïna que la llet, set vegades més vitamina C que les taronges, quatre vegades més vitamina A que les pastanagues, tres vegades més potassi que els plà tans, tres vegades més ferro que els espinacs, un complement tota de minerals i tots els aminoà cids de la carn. Es pela i es talla a dauets. Es menja estofat.
En breu, penjaré les receptes!!!
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
