La carmanyola escolar

Arran d’una petició expressa d’una mare, que em va llançar el crit salvatge de “Necessito idees per a la carmanyola de l’escolaaaaa!”, a la secció que faig dilluns sí, dilluns no, als MATINS DE TV3, vaig decidir que tocava abordar el tema.

http://www.tv3.cat/videos/3683010/Preparem-carmanyoles

Aprofito el bloc per traslladar els ítems que he tractat a la secció. És una mica telegràfic, però com que el post té un objectiu estrictament de servei a la comunitat, crec que fins i tot serà més fàcil i ràpid de consultar per a qui li calgui la informació. Tot el que recomano està estrictament corroborat, perquè durant tres anys he estat cuinant carmanyoles per als meus fills. O sigui que sé de què parlo!

La carmanyola escolar és una tendència a l’alça, sobretot a secundària. Cada vegada és més habitual que els nens es portin el dinar de casa. A molts altres països és fa des de fa anys, de manera regular, però a Catalunya és bastant recent.

Les famílies argumenten que trien l’opció de carmanyola per diversos factors:

  • El preu. Portar el dinar de casa és molt més econòmic que dinar al menjador escolar. La crisi ha fet disparar la tendència
  • La salut. Algunes famílies consideren que la proposta de menú escolar no és prou saludable (tot i que els menús estan molt controlats a nivell nutricional per l’administració). La carmanyola permet als pares controlar tant les matèries primeres com la cocció dels aliments
  • El gust. Davant la queixa “habitual” dels infants sobre el gust del menú escolar, alguns pares han optat per fer-los el dinar.

CONSELLS:

Fer la carmanyola cada dia pot arribar a ser pesat pels pares, però si es segueixen uns senzills consells, en sortirem victoriosos.

  • Quan cuineu un plat, el què sigui, feu-ne una mica més. No és per menjar-lo al dia següent, no, sinó per congelar-lo en porcions, ben etiquetat
  • Compreu tàpers individuals, quadrats, que tanquin bé. Ompliu el congelador de porcions. Tot és pot congelar, menys la fruita i la verdura crua, i tampoc les patates!!!
  • Planificar la setmana, per saber què toca menjar cada dia: llegums, pasta, arròs, verdures i amanida. De segon: peix blanc (sense espines), peix blau, pollastre, porc i vedella. Dit així sembla molt fàcil, però té el seu intríngulis, no tot va bé a la carmanyola escolar
    • no hi poseu espines, ni ossets, ni gaires pinyols. Els nens parlen, tenen poca estona, i dedicar a diseccionar animals se’ls fa molt pesat.
    • No hi poseu molt suc, vessa i, llavors, la carmanyola és un drama….
    • No amaniu l’enciam, arriba gris, estovat i…fet un fàstic. La majoria d’escoles que permeten que els infants portin carmanyola, ofereixen al menjador, oli i sal. Els infants podran amanir-se l’enciam quan els convingui
    • Vigileu la cadena del fred. La majoria de les escoles no disposen de nevera per deixar les carmanyoles, els nens les guarden a la taquilla (o les obliden a la classe), i és millor que portin aliments que aguantin bé els canvis de temperatures. Prohibida la maionesa! I les truites, ben quallades!
    • Sopa? Si! però sempre que se l’enduguin congelada i…amb la pasta apart!

 

  • Millor un plat únic. Facilita la feina de tothom. Això sí, el plat únic ha de ser la viva imatge de la piràmide de l’alimentació: hidrats, vitamines i proteïnes. Ha de tenir de tot
  • Comprometre’ns a no repetir dues vegades el mateix plat, durant la setmana.
  • Fruita. Si no s’oxida és millor pelada i tallada. Els meus fills em van prohibir el plàtan, empudegava tota la motxilla

 

  • INGREDIENTS IMPRESCINDIBLES: una carmanyola ha de portar:
    • Hidrats: pasta, arròs, patates, llegums
    • Vitamines: verdures crues o cuites
    • Proteïna: carn, peix o ous / làctics: formatge (o iogurt de postres)
    • Fruita o iogurt.

 

  • LA CARMANYOLA! Un tipus o un altre de carmanyola també té la seva història.
    • Millor si són isotèrmiques
    • Que no siguin dures (poden acabar sent una arma!)
    • Els tàpers que es puguin tancar bé

 

carmanyoles divertides a Suit beibi, una botiga molt simpàtica a Barcelona

 

més carmanyoles divertides

 

  • IDEES. Alguns plats

Ho sento, no tinc les fotografies!! Quina ràbia! Amb el neguit del programa he oblidat fer les fotografies!

  • MACARRONS AMB BOLETS I FORMATGE

400 gr. de macarrons

2 cebes tendres

2 tomàquets

2 alls tendres

300 gr de bolets de temporada (o de xampinyons o gírgoles)

50 gr de formatge parmesà

Sàlvia, orenga, sal, pebre

Oli d’oliva

 Fem una incisió en la base dels tomàquets i els escaldem en aigua bullint, 30 segons. Els pelem, els traiem les llavors i els tallem a daus menuts.

Saltem, a foc mig, amb un raiget d’oli, la ceba tendra tallada a làmines, durant un minut, sense parar de sacsejar la paella. Afegim els alls tendres i els bolets, nets i tallats a trossos menuts, l’orenga i la sàlvia. Saltem fins que els bolets perdin tota l’aigua. Afegim els daus de tomàquet i continuem sacsejant, amb determinació.

Bullim els macarrons en abundant aigua i sal, uns deu minuts, els colem i els passem a la paella. Donem un parell de voltes, sacsegem la paella i afegim el formatge parmesà ratllat. Posem al tàper i esperem que es refredi abans de tancar la tapa.

    • AMANIDA DE CUSCÚS AMB MANGO I MENTA

    400 gr de cuscús

    2 pits de pollastre

    50 gr d’olives negres sense pinyol

    1 mango no excessivament madur

    Unes fulles de menta

    Oli d’oliva

    Sal

     Hidratem el cuscús: el cobrim amb aigua bullint, i afegim una cullerada d’oli. Amb una forquilla l’anem remenant per evitar que s’enganxin els grans de cuscús entre sí.

    Tallem els pits de pollastre a tires, els salpebrem i els coem a la planxa. Els tornem a tallar a trossets menuts i els barregem amb el cuscús.

    Triturem les fulles de menta amb oli i sal.

    Pelem i tallem el mango a daus petits. Piquem les olives negres.

    Barregem el cuscús amb les olives negres i el mango. Amanim amb l’oli de menta i posem al tàper.

    • CROQUETES DE BACALLÀ AMB ROMESCO

    400 gr de bacallà dessalat

    150 gr de molla de pa mullada en llet

    2 ous

    Un gra d’all

    Unes fulles de julivert

    farina per arrebossar

    Oli d’oliva per a fregir

    Per el romesco

    1 tomàquet escalivat

    3 grans d’all escalivat

    Un grapat d’avellanes torrades

    Una culleradeta de pebre vermell

    Una mica de pebre vermell picant

    La polpa d’una nyora escaldada

    Una llesca de pa fregit

    Un raiget de vinagre

    100 ml d’oli d’oliva extra verge

    Una culleradeta de sal

    Comencem pel romesco, simplement triturant tots els ingredients detallats.

    Escalivar el tomàquet i l’all és ben senzill. Posem el tomàquet i l’all en una safata amb un rajolí d’oli. Els alls els traurem després de deu minuts de cocció a 180ºC i el tomàquet el deixarem cinc minuts més.

    Piquem el bacallà i el barregem amb la molla de pa, els ous batuts, els grans d’all i el julivert picat. Arrebossem en farina i fregim en abundant oli calent, però no roent.

    Acompanyem les croquetes amb la salsa romesco. Deixem refredar totalment abans de tancar el tàper.

    • LASANYA D’ALBERGÍNIA I MOZZARELLA, AMB SALSA DE PIQUILLOS

    10 plaques de lasagna verda

    3 tomàquets

    2 albergínies

    2 porros

    200 gr de mozzarella

    Orenga

    Sal, pebre

    Oli

    Per a la salsa de piquillos

    Una llauna de pebrots del piquillo (unes 20 peces)

    1 gra d’all

    50 ml de vi blanc

    200 ml de crema de llet

    Sal

    Bullim les plaques de lasanya, en abundant aigua i sal durant uns quinze minuts, les colem i refresquem immediatament. Reservem sobre un drap net.

    Sofregim la part blanca dels porros picats, a foc lent, fins que estiguin tendres, uns minuts. Els reservem.

    Tallem l’albergínia a làmines no gaire gruixudes i les coem, en una paella amb un bon raig d’oli. Quan canviï de color, prengui un color transparent, ja la tindrem a punt. Tallem el tomàquet, també a làmines.

    Fem capes: una capa de lasanya, una fina capa de porros sofregits, una fina capa d’albergínia, una capa de tomàquet, sal, pebre, orenga i una capa fina de mozzarella, i així successivament fins que acabem amb les plaques de lasanya. La darrera capa ha de ser de pasta.

    Preparem la crema de piquillos, els saltem en una paella amb el gra d’all picat, afegim el vi blanc, deixem coure una mica i, ara, la crema de llet. Esperem que redueixi, a foc lent, durant uns minuts, perquè concentri els sabors. Triturem bé i salpebrem.

    Muntem el tàper: a la base posem una salsa de piquillos, a sobre un tros de lasanya d’albergínies i tomàquet i acabem amb una mica més de salsa de piquillos.

    • PASTÍS DE FORMATGE

1 paquet de galetes tipus Maria (unes vint)

100 gr. De mantega

250 gr. De formatge d’untar

2 ous

100 gr. de sucre

El suc d’una llimona

1 iogurt natural

Melmelada de maduixa

Encenem el forn a 200ºC. Trinxem les galetes i les barregem amb la mantega pomada i un parell de cullerades de sucre. Fem una massa i l’estenem en un motlle rodó de pastís. La coem uns deu minuts, al forn.

Batem el formatge amb el sucre, la farina, el suc de llimona, la ratlladura de la llimona, el iogurt i els ous. Quan tingui una textura llisa, la vessem en un motlle i la coem al forn durant uns 20 minuts, o fins que el pastís qualli.

Fora del forn, i quan estigui una mica tèbia, la cobrim amb melmelada de maduixa

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Receptes.cat

      13/09/2011 - 12:52

      Hem quedo amb les croquetes!

      Prometen.

    • Horadeltupper

      13/09/2011 - 14:07

      Un bon post per llegir, perquè serveix també pels no nens que dinem de tupper. Jo ho vaig recollint tot al meu bloc L’hora del tupper

    • Bet

      13/09/2011 - 15:47

      M’ha agradat molt Ada! no sabia que hi havia algunes escoles que fan això, està molt bé. Una altra idea de tuppers divertits: els nens els poden personalitzar amb Divermagic, retoladors permanents… Jo tinc els meus tuppers personalitzats amb Divermagic i això que vaig a la uni ;) però així segur que no es perden!

    • starbase

      15/09/2011 - 10:07

      Senyo, la carmanyola de la salsa de piquillos en conec un que se la vol copiaaaaaaar…. :-P

    • ada parellada

      15/09/2011 - 16:22

      receptes, ja m’ho diràs!
      Horadeltupper, ja us coneixia, feu una excel·lent feina, molt útil per la multitud d’usuaris de tupper que els cal idees!
      Bet, bona idea!
      Starbase, qui és la senyo???? i qui la vol copiar??? en aquesta escola no es copia! en aquesta escola s’interpreta!

    • Bet

      19/09/2011 - 14:09

      Per fi he fet l’entrada promesa al blog sobre el sopar que vam fer al Semproniana! ;)

    • Ada Parellada

      19/09/2011 - 15:58

      moltes gràcies, Bet, brutal entrada!! Que contenta que em fas! escolta, si vols les receptes només m’ho has de demanar…

    • Bet

      21/09/2011 - 14:12

      Doncs no sé si veus el meu mail des de la part interna del blog, però si me n’envies alguna estaré molt agraïda! la que tu vulguis, que tampoc vull abusar! i quan et vagi bé i tinguis temps. Em va agradar moltíssim tot, però el que més va ser la tonyina ;) una abraçada!

    • Núria

      21/12/2011 - 18:02

      Em podries indicar quines escoles els deixen menjar carmayola??? Doncs una de les escoles de la cerdanya ,Montellà , la direcció de l’escola ens van deixar que portesim carmayola en els nostres fills, a l’hora de dinar, per els pares que vulguesin obtar aquesta opció, i ara per part d’ensenyament no ens deixen continuar, jo em pregnto .Perquè?? Perquè hi han escoles que si i d’altres no? Ja que , em de saber , que es pràctic si donem en els nostres fills aliments sans i bons i un menjar equilibrat . Nosaltres obtem que som qui som segons el que mengem, volem lluitar per tenir altre cop la carmayola a l’escola i volem lluitar per donar els millors aliments en els nostres fills. Gràcies!!!Esperem la vostre informació.

    • Ada Parellada

      22/12/2011 - 00:45

      benvolguda Núria. No tinc una relació de totes les escoles on deixen menjar carmanyola. L’escola dels meus fills, Súnion, sí que ho permeten. Però és una escola de secundària. I sembla ser que és més fàcil gestionar la carmanyola a secundària que a primària. Conec poques escoles de primària que ofereixin aquesta possibilitat. Però sé del cert que una escola a Barcelona, Aula, hi ha forces nens que porten la carmanyola de casa.
      no es comprèn perquè no es permet a totes les escoles, ja que, tal i com tu dius és una manera de controlar la qualitat dels ingredients i de l’elaboració del plat. I també és un estalvi considerable per a les famílies.
      Ara bé, és cert que complica molt la logística del menjador.
      Potser hauríem d’anar a preguntar directament al departament.
      Gràcies per seguir-me!

    • Mare de tres nens d’infantil i primaria

      21/06/2012 - 11:53

      Referent a les carmanyoles, i a més del que comenta la Isa que també hi estic d’acord, nosaltres ho hem parlat amb els del menjador i pensem que es una d’aquestes mesures trampa que ens posa l’administració, perque el menjar és nomes el 30% del pressupost del menjador i tenint en compta que tindriem que comprar i cuinar nosaltres el menjar dels nens ja no es tant d’estalvi per les families.
      Això els pares no ho saben, es presenta com si amb la carmanyola no haguessin de pagar menjador i no es així perque a infantil i primaria els nens son massa petits i no es poden ocupar ells sols del seu menjar, com podria passar als instituts, necessiten els monitors per vigilar tant que mengin com a l’estona del pati.

      -A part i ha tot un tema de neveres que es necessitarien, i microones per escalfar-ho (imagineu les cues que es faran escalfant plat a plat) del que sembla es desentendrien i ens carregarien la despesa a les AMPES, com si no fossim les propies families les que formem l’AMPA

      Hi ha un munt de questions que no estan resoltes:
      -Els nens faran servir la carmanyola i coberts de casa i s’ho emportaran brut ? o plats i es neteja a l’escola?

      -Si es trenca la cadena del fred o algun nen se li fa malbe un aliment qui es responsable? i si li dona a provar al del costat i tambe li fa mal?. Ara hi han unes messures de neteja i prevencio que s’han de cumplir per part de l’empresa, amb productes de neteja professionals que evitan que es puguin passar malaties.

      -Pensem que l’estona del menjador hauria de ser tractat com part de la educació dels nens, doncs els hi suposa un 30% de la seva jornada escolar i considerar-ho nomes com una estona de menjar es una altre retallada en qualitat que ens fan desde l’administració, que nomes es mou per motius economics. Sembla que la qualitat i el benestar dels nens els importa poc o gens, crec que serà feina de les families no deixar-nos arrosegar per estalvis miserables a canvi de perdre qualitat.

      -Hi han escoles com la nostra que nomes es 1 linia i es queden al menjador la mitat dels nens, 125 que si baixessim fins a 100 perque uns quants volguessin carmanyola, el menjaor tancaria perque no seria viable per tants pocs nens i ens quedariem sense opcio de menjador cap familia, això els que tenim clar que no volem ni podem fer carmanyoles pels nens cada dia (per temps nostre i per qualitat de menjar) seria un altre pas enrera en la qualitat de l’escola publica dificil de recuperar.

    • Mare de tres nens d’infantil i primaria

      21/06/2012 - 11:58

      Nomes de pensar que al tornar de treballar he de preparar les dinars dels tres nens per portar a l’escola el día següent, m’esgarrifo, perque les recetes están molt bé, però pel cap de setmana.
      Pels que tenim la sort de tenir un menjador que fa menus de qualitat, es una pena fer dinar als nens cada dia recalentat, per acabar estalviant una miseria.

    • Ada Parellada

      27/06/2012 - 21:02

      ui!! quants temes!
      Tot el que planteges, mare de tres nens d’infantil i primària, és ben cert.
      Amb la carmanyola escolar hi ha temes no resolts: la garantia de la seguretat alimentària, el no estalvi de personal de menjador, etc….Ara bé, l’administració només permet, ara per ara, portar carmanyola a secundària, precisament perquè hi ha molts temes que no estan resolts.
      sobre el que comentes ‘integrar l’estona de menjador com a part educativa de l’escola, em sembla bé. Jo sempre ho he defensat. Ara bé, hem de tenir en compte que el servei de menjador escolar és una opció, el que vol dir que alguns nens no tindrien accés a aquesta “part del projecte educatiu”.
      La carmanyola és una opció, així com el servei de menjador escolar. Els pares poden triar entre les dues opcions (i a secundària!). Si la qualitat del menú de l’escola on porteu els fills és bo i adequat, els pares no canviaran d’opció, i l’escola continuarà oferint el servei de menjador escolar, perquè com bé dius l’estalvi no és tan significatiu

    • Ada Parellada

      27/06/2012 - 21:03

      Mare de tres fills d’infantil i primària, gràcies per la visita al bloc!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús