Feia uns dies que per la nevera romancejaven uns macarrons, calia fer liquidació. No m’agrada gens llençar menjar a casa, deu ser una herència de quan el menjar era molt i molt valuós. A Semproniana no hi ha altre remei, si fa més de dos dies que una cocció està a la nevera, l’hem de llençar, estem lligats a una carta, que ofereix uns plats d’una determinada manera i tenim poc marge de maniobra, però a casa és diferent, no es pot llençar res mentre sigui comestible i, encara més, donar una segona vida a un plat és la part més creativa de la cuina!
I, com a mÃnim, a mi, és el què m’agrada més: obrir nevera i anar traient restes i cuinant una nova proposta a partir de quatre rampoines (totes bones, eh??? això sÃ!).
Avui hem fet una mena de timballo di macaroni, a toute pastille (com sempre!), a partir d’una plà tera de macarrons clà ssics amb sofregit que havien sobrat d’un dinar de famÃlia.
No volia tornar-los a treure a taula tal qual, per això se m’ha acudit fer el plat clà ssic de festa dels italians, el timballo di macaroni, però es tracta d’una recepta laboriosa, que avui no em vagava fer, per tant, he passat de tot i he fet el meu timballo no ortodox i l’he titulat MACARRONS OUTLET, perquè ja estaven en liquidació.
A la nevera també hi tenia uns bolets saltats, ja cuits. He barrejat els macarrons amb sofregit i els bolets. He batut 300 ml de nata lÃquida amb tres ous i 100 gr. de formatge ratllat cremós, tipus emmental, sal, pebre i orenga. A la base d’un motlle en el que els macarrons hi cabessin bé, però quedessin presos, hi he posat una capa de pa ratllat. A sobre, la barreja de macarrons i bolets, i he vessat la nata amb ous i formatge. El forn, preescalfat a 180ºC, hi he posat el motlle durant uns vint-i-cinc minuts. La grà cia és que al centre del timballo, la salsa no quedi presa, quedi una mica crua. La nata es barreja amb el sofregit de tomà quet i tot plegat…..és un nou plat! no té res a veure amb els macarrons d’origen. Són uns macarrons OUTLET, molt més glamurosos que si fossin d’oferta…..o de segones.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
Marta Alegre
19/06/2011 - 11:03
ole creativitat! jaja
betflorensa
19/06/2011 - 19:08
Ja torno a estar aquà després d’un bon temps! (continuava llegint però tenia poc temps per deixar comentaris!) doncs em sembla molt bona idea aprofitar aquests macarrons. Aquesta setmana passada la meva mare va marxar de colònies amb els seus “nens” i ens va preparar una bona cassola de macarrons… (a part d’una olla de gazpatxo i una truita de patates, tenia por que amb 3 dies no ens quedessim amb gana!) tants en va fer, que encara n’hi ha a la nevera. Em sembla que ja sé què farem demà per dinar!
Albert Bielsa
19/06/2011 - 19:15
Doncs a casa nostra, amb la “trituradora” de dues potes i una boca del catorze (anys), no queda res a la nevera. De cop i volta he trobat que les cassoles s’han fet petites!!
ADA PARELLADA
19/06/2011 - 19:21
Marta, quina il·lusió que tornis a venir per aquÃ!
Bet, ben retrobada! a veure com et surten. Jo sé que t’agraden força els bolets, afegeix-ne uns quants! tot canvia!
Hola Albert! jo tinc una boca del 15, a casa! I la veritat és que és brutal com menja. Però tot i això aquests macarrons eren inacabables, perquè en vaig fer una carretada per a la famÃlia, que va venir per sant Antoni, i no hi havia qui ni com liquidar-los!
betflorensa
20/06/2011 - 10:28
Mala sort, ahir a la nit vaig descobrir que ja s’havien de llençar
però saps què? farem un “conill outlet”. Ahir n’hi havia de rostit per dinar, la meva à via ens en va donar… i farem un arrosset 
starbase
21/06/2011 - 00:10
Haig d’anar pensant en la possibilitat de una moussaka outlet, perque n’he fet per a tres persones una de 800 grs de carn de vedella, 300 grs de bolets i l’alberginia corresponent.
Estic pensant en llogar un local a la Roca Village, #deestanosalimos
ADA PARELLADA
21/06/2011 - 17:20
Bet, a veure aquesta recepta d’arròs amb conill…..
Starbase, la moussaka és un bon cistell outlet, precisament serveix per imantar restes de la nevera. A veure com li donem la volta!? #deestanosalimos
starbase
22/06/2011 - 08:20
Ada, al final he optat per la solució fà cil i directa: fer que no hi hagi sobres de moussaka tot sopant el que quedava.
No és gaire outlet, heh. Ni gaire gastrofÃlic això de sopar repetint el dinar, però amb el dia enfeinat i havent de cuinar el peix per dinar avui… va ser una solució.
#estonoessalirse #esloquehay
Ada Parellada
22/06/2011 - 22:43
clar que sÃ!!! si és tan bona: dues tasses!
jo ho faig ben sovint, també. Perque també tinc certa tendència a cuinar-ne una mica massa (truita de dotzena d’ous)….i va sortint, va sortint….
manel
04/07/2011 - 23:15
feia dies que no podia venir i m’ho he passat molt bé llegint els teus darrers apunts. a més de cuinant, que ja es dóna per fet, tens grà cia escrivint, i també titulant, que sovint és més complicat. i a més, em fa molta grà cia la llengua que fas servir, perquè és molt propera a la meva, suposo que perquè compartim veinatge vallesà . quan he llegit l’expressió ‘no em vagava’, he tingut una alegria, perquè mai no l’he sentida fora de castellterçol i del meu cercle familiar, i cada vegada que la faig servir, sobretot a barcelona, he d’explicar què significa.
en fi, que només volia felicitar-te pel bloc.
Ada Parellada
05/07/2011 - 18:45
hola Manel, com m’alegro que t’agradin els posts, tu bé saps que costa escriure’ls i trobar el moment, per tant els comentaris i els “afalacs” sempre són benvinguts i engresquen a continuar escrivint. La meva mare sempre ho deia això de “no em vaga” i per a mà és una expressió més que habitual, i no m’havia fixat que la gent no la fes servir. Hem de preservar les expressions. I tant! moltes gra`cies pels comentaris.
una abraçada