De sobrassada mai en sobra

El què m’agrada de la matança del porc és que no tot ho pots menjar al moment. Les delícies resultants  de la matança van arribant a poc a poc….. generant l’excitació i el delit de l’excepcionalitat. Avui dia, ho tenim tot, des del punt de vista alimentari, per tant costa molt de sentir aquesta alegria de retrobar-se amb l’aliment que fa tot un any, el cicle complert, que no el pots tastar. Tenim maduixes al desembre i moniatos a l’agost, per això, és impossible enyorar-los…en canvi, jo, cada any, als volts del gener, ja no puc més, enyoro enormement la sobrassada de la matança que el meu sogre organitza cada hivern. La sobrassada ha de curar un parell de mesos, per això no ens arriba a casa fins a mitjans de maig. I us asseguro que és una espera que es fa molt llarga, somiant amb la sobrassada, la millor sobrassada que he tastat mai. Les de Mallorca són molt bones, però aquesta és diferent, única, és una sobrassada que no s’ha d’untar, que s’ha de menjar a queixalades, perquè és magre, gairebé és més un embotit que una pasta. És una sobrassada que es talla. I quan s’acaba, s’acaba. Finito. No hi ha possibilitat de comprar-la, ni de tornar-la a menjar, fins que el sogre torna a matar el porc i, això encara la fa més abellidora, més desitjada, més alegrement rebuda quan entra a casa, més lloada i més estirada!!! A casa, la mengem a bocinets, la barregem gasivament amb altres ingredients per allargar-la tan com es pugui i la racionem. I jo, jo, jo…, ho confesso, l’amago! La poso al darrera del calaix de les verdures, a la nevera. Com que sé del cert que ningú no anirà a buscar un carbassó per berenar, ningú no la veurà. Si per casualitat dino o sopo sola a casa, un dia d’aquests, no ho puc evitar, com un ionqui, em faig un entrepà descomunal de sobrassada, menjant – sense que ningú no ho vegi – una sobredosi.

I no em pregunteu si us la deixaré tastar, perquè sempre diré que se m’ha acabat “Ohhhh, just ahir la vaig acabar…..” Si voleu saber si dic la veritat: busqueu i remeneu rere els carbassons.

la sobrassada desitjada

calamars amb sobrassada

 CALAMARS AMB SOBRASSADA

4 cebes

8 calamars frescos

un tros de sobrassada

Una mica d’arròs bullit (en el meu cas)

Tallem les cebes a rodelles i les posem en una cassola, a sobre hi posem els calamars tallats. Hi posem un raiget d’oli, i sense res més, deixem coure durant una hora, a foc lent. Quan les cebes hagin caramel·litzat, hi posem un tros de sobrassada esmicolada. Esperem que impregni els calamars, ho salpebrem (poquet) i ho servim immediatament.

COC D’ALBERCOC I SOBRASSADA

Per esmorzar o berenar, brutal.

Versió biscuit (recepta extreta de la gastroteca)

 

Biscuit albercoc i sobrassada

abans d'entrar al forn

  • 125 gr – Farina fluixa
  • 150 gr – Sucre
  • 5 – ous
  • 25 gr – Sucre en pols
  • 50 gr – Mantequilla
  • 4 – Albercocs tallats per la meitat
  • 70 gr – Sobrassada (jo en vaig posar menys, perquè ja ho sabeu com la raciono….) 

Batre els rovells amb 125 gr de sucre fins a doblar el seu volum inicial.

Batre les clares a punt de neu i mesclar-los amb els rovells, amb cura de que no s’abaixin. Afegir la farina poc a poc, barrejant amb una llengua pastissera.

Omplir els motlles amb la mescla fins la meitat. Col·locar-hi a sobre mig albercoc i una mica de sucre i coure a 180ºC durant uns vint minuts. Uns minuts abans d’acabar la cocció, posar-hi la sobrassada.

* vaig trobar que l’albercoc cuit quedava excessivament àcid, per això en la segona prova vaig preparar-ho amb albercocs en almívar. Fer uns albercocs en almívar és molt fàcil, per dos quilos d’albercocs, posarem un litre d’aigua i 500 gr. de sucre al foc. Quan s’ha fet un almívar (uns deu minuts de cocció) el vessem sobre els albercocs oberts i sense pinyol. Deixem tres hores que macerin, colem i tornem a posar l’almívar a coure, uns cinc minuts. Omplim pots de vidre i tanquem bé, fem el buit posant els pots de cap per avall.

els albercocs

 Versió brioix

500 gr. de farina de força

100 gr. de sucre

50 gr. de llard de porc

200 gr. de llet

25 gr. de llevat fresc

2 ous

Dissolem el llevat en la llet tèbia. En un bol, posem la farina, el sucre, els ous i el llard i hi vessem la llet. Barregem bé, pastant fins aconseguir una massa homogènia i no gaire enganxosa. Ho posem en un motlle i deixem fermentar dues hores, hi distribuim albercocs en almívar i ho coem al forn, a 200ºC durant vint minuts. Uns minuts abans hi distribuim uns bocins de sobrassada.

coc de sobrassada i albercocs, amb una mica de mousse de xocolata blanca

 

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • starbase

      12/06/2011 - 08:57

      Quan esmorzen fora nou de cada deu starbases prefereixen un entrepà de truita de sobrassada a qualsevol altra cosa. Els dentistes no sé, però nou de cada deu dietistes s’horrotizen, es clar.

      Les sobrassades que es poden tallar són com una mena de foies per al proletari: rodanxes brutals, potents i greixoses a l’abast de la barricada.

    • Anna

      12/06/2011 - 14:06

      Tinc un trauma personal amb la sobrassada, però em poses davant aquesta última versió del cóc amb albercocs i gelat… i estic segura que no m’hi podria negar!!
      Amagar (amb més o menys traça) els nostres aliments preferits en algun racó de la cuina/nevera és una cosa habitual a totes les cases! I com el calaix de les verdures, no hi ha res!!

    • Ada Parellada

      13/06/2011 - 23:12

      Starbase, aquest comentari es mereix ser el meu epitafi!
      Anna, la meva mare amagava el pernil….al calaix de les calces! (no he gosat explicar-ho al post, però vés a saber, potser un dia ho faig!)

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús