Arxiu del mes: juny 2011

Primeres bofetades als fogons (Clementina 2)

dimarts , 28/06/2011

Continua la histĂČria culinĂ ria de la CLEMENTINA. Vol millorar la seva manera de menjar, perquĂš va anar a una xerrada i li van dir que la nostra societat tĂ© un problema de salut pĂșblica (ho alerten les administracions). Va escoltar a un cuiner, a la tele, que deia que estem perdent TOTS els referents del nostre patrimoni culinari, el quĂš vol dir que la nostra cultura estĂ  quedant “coixa culinĂ riament”, o sigui que perdre el patrimoni culinari ens empobreix culturalment (i aixĂČ sĂ­ que no!).

El mĂ©s curiĂłs Ă©s que hi ha moltĂ­ssim interĂšs per la nutriciĂł i per la cuina, hi ha multitud de programes de televisiĂł, rĂ dio i premsa escrita, en el que es parla de cuina i alimentaciĂł. El quĂš passa Ă©s que no es tracta tan la cuina quotidiana, com la de festa. Vivim una mena d’esquizofrĂšnia alimentĂ ria: els caps de setmana – grans festivals gastronĂČmics -, els dies de cada dia – alimentaciĂł austera, magritut i “salto de mata” -.

Com pot solucionar la Clementina la cuina quotidiana? Escolta d’aquĂ­ i d’allĂ  i finalment opta per el consell que considera mĂ©s sensat: TORNAR A LA CUINA DE SEMPRE, als referents tradicionals. Tornar a parar taula.

Ben convençuda, la Clementina, compra un llibre de cuina TRADICIONAL. I decideix començar demĂ  mateix… a cuinar com sempre.

DIA 1

(primer dia que obre el llibre de cuina tradicional, que va comprar fa un mes), a les 20h (detall important), decideix fer uns calamars amb ceba

-          Per fer aquesta recepta necessites una ceba, la piques i la poses en una cassola, amb un fil d’oli i, al cap d’uns quinze minuts o  quan vegis que estĂ  ben confitada……..HORROR! HORROR! No tĂ© QUINZE minuts ara mateix, per gastar sofregint una ceba…..i, encara Ă©s mĂ©s horrorĂłs, que no sap QUAN ESTÀ BEN CONFITADA. MAI NO HA FET UNA CEBA ABANS! NO HO SAP. A les 22:30h, la Clementina i la seva parella mengen un entrepĂ 

DIA 2. CloĂŻsses amb patates

-          Necessites unes bones cloĂŻsses, una patata grossa i un bon manat de julivert…..ARGHHH! No tĂ© julivert! Sense aquest ingredient (si diu que hi ha d’haver tres ingredients i en falta un…..deu ser imprescindible, no?). A les 22h, sopen un entrepĂ 

DIA 3. ArrĂČs a la milanesa

Avui sĂ­, ho tĂ© tot i entĂ©n la recepta perfectament. En el moment precĂ­s que posa la cassola al foc, se li acut mirar la motxilla del Biel, i hi troba una nota “DemĂ  els nens de tercer de primĂ ria han de portar una planta amb flor”. AAARRGHHHH! Ha de marxar volant a comprar una planta en flor, i a veure quina floristeria o garden obert troba!!

Adéu cassoles!

(en aquesta nota del mestre hi podeu posar el quĂš mĂ©s us agradi, o el quĂš mĂ©s rĂ bia us faci o el quĂš recordeu amb mĂ©s carinyo. Recordo al Joan, el cuiner de Semproniana, desesperat buscant sorra de la platja, perquĂš l’havia demanat la senyu del seu fill Jan….)

LA VIDA ÉS MOLT COMPLICADA. Sovint no Ă©s manca de voluntat, ni de ganes, ni tan sols de temps (fa milions d’anys que el dia tĂ© 24h). L’alimentaciĂł Ă©s una qĂŒestiĂł de prioritats, perĂČ hi ha mils de trampes: la cultura, els amics, l’esport, compaginar-ho tot Ă©s difĂ­cil!!!

Et pots alimentar bĂ©, perĂČ si no has llegit l’Stieg Larsson, et sents aĂŻllat de la societat (i el paio no ha fet un llibre petit, no
..una trilogia de 600 planes cada llibre!)

Et pots alimentar bĂ©, perĂČ si no tens cura dels amics…et titllaran de persona “estranya”, i Ă©s que qui li nega un cafĂš a un amic? (Un cafĂš de dues hores….)

Et pots alimentar bĂ©, perĂČ no es pot viure sense haver anat a Roma

Et pots alimentar bĂ©, perĂČ has de fer esport tres vegades mĂ­nim a la setmana.

Et pots alimentar bĂ©, perĂČ i la manicura quĂš? TambĂ© tinc dret! I depilar-me, quĂš? No puc anar amb aquests pĂšls que semblo un esquimal a la platja!

Hi ha moltes trampes (o dificultats, o situacions) que fan que acabi el dia i encara no hĂ gim encĂšs el fogĂł, ni per descomptat hĂ gim sofregit una ceba.

Per tant, Ă©s com una feina. Si decidim que l’alimentaciĂł Ă©s la nostra prioritat….haurem de posar-hi MÈTODE….

I aquest mĂštode us l’explicarĂ© en el proper post…..perquĂš ara haig d’anar a fer el dinar (Ă©s la meva prioritat).

PerĂČ com que no us vull decebre, us passo la recepta dels CALAMARS AMB CEBA

CALAMARS AMB CEBA

(Per a 4 persones)

1 kg. De calamars petits

700 gr. de ceba

6 grans d’all

125 cc de vi blanc

Sal, pebre i julivert

Es netegen els calamars. Es farceixen  amb les aletes i les potetes i es tanquen amb un escuradents.

En una cassola s’hi posa l’oli, els calamars, la ceba tallada a lĂ mines fines i els alls pelats i picats molt petits; tambĂ© s’hi posa el vi blanc, la sal i el pebre. Tot s’ha de posar en cru.

Es tapa la cassola i es deixa coure lentament fins que s’evapora tot el lĂ­quid i els calamars estan tous. A l’Ășltim moment abans de servir s’hi espolsa julivert picat.

calamars amb ceba del llibre de les Ă vies (tĂ­tol abreviat) de l'escola de la Dona

Escola de la dona. “Taller de recerca, estudi i prĂ ctica de la cuina de les Ă vies”

diumenge, 26/06/2011

Fa uns dies em van convidar a l’escola de la dona, a presentar un llibre, un recull de receptes de les Ă vies. L’objectiu del receptari no Ă©s tan recuperar les receptes com preservar-les, perquĂš les noves generacions puguin emprar-lo i tenir-lo a l’abast. El llibre Ă©s el resultat d’uns tallers/classes, en els que els i les participants aportaven un record, un aroma, un gust o un nom, i s’intentava cercar la recepta que reproduĂ­s aquest record, aquest aroma, aquest gust o aquest nom. La labor d’investigaciĂł ha estat enriquidora, l’elaboraciĂł del plat, gustosa, i el poder recuperar el gust, ha estat totalment plaent. Tots i totes les participants al curs/taller ha manifestat una gran satisfacciĂł en haver realitzat aquest taller liderat per l’Assumpta Miralpeix.

I sĂ­, em van convidar a fer la presentaciĂł del llibre. Aquestes coses m’agraden, acostumo a acceptar fer presentacions i xerrades, perquĂš Ă©s un repte, i perquĂš l’adrenalina sembla que s’hagi begut un gintĂČnic, va de bĂČlit.

PerĂČ una cosa Ă©s acceptar i l’altre enfrontar-se al dia D, i posar-se al davant de tota la gentada, a explicar qui sap quĂš. O sigui que un cop acceptat el repte, no et queda altre remei que posar-te les piles, perquĂš no saps ben bĂ© com, aquell dia que semblava taaaaaan lluny al calendari, inexorablement, acaba arribant.

I qui em coneix mĂ­nimament, ja sabrĂ  que no sĂ© com va anar, perĂČ la xerrada la tenia “estil entrepĂ  de xoriç”, entre un dinar amb no sĂ© qui i un taller a no sĂ© on. I com sempre, tot corrents.

Vaig enfocar la xerrada presentant una noia fictĂ­cia que, oh! Quina casualitat, s’assemblava a moltĂ­ssimes noies d’uns 35 anys. Aquesta noia, que es diu Clementina, tĂ© un germĂ  i els seus pares treballaven tots dos. A casa, el tema del menjar ha anat com ha anat. La mare de la Clementina recordava alguns plats apresos de la seva mare, i encara els fa, perĂČ sĂłn guisats pesats de fer i, a mĂ©s, engreixen molt. A casa la Clementina s’ha menjat moltes amanides, molta sopa de pasta i molta truita a la francesa. La Clementina i el seu germĂ  estaven feliços, perquĂš Ă©s un tipus de menjar que els encanta.

Un dia la Clementina decideix independitzar-se, anar a viure sola. A casa seva és molt feliç, perquÚ ja no haurà de menjar sopa de pasta si no li ve de gust, menjarà el quÚ vulgui. Durant un mes dina i sopa Chee-tos.

Al cap d’un temps d’independitzar-se, troba parella. Estan molt feliços, junts, molt enamorats, i els fa moooolta il·lusiĂł compartir casa. La Clementina ja no li ve de gust menjar “guarrades” (com diu ella), ara vol menjar “coses delicioses” (perĂČ que no donin feina, perquĂš tenen molta feina a parlar, a coneixe’s, a passar-ho bĂ©), al vespre sopen taules de formatges francesos, terrina de foie, cava rosat, amanides de tomĂ quet cherry. SĂłn molt feliços. I tan feliços sĂłn que….patapam….bombo al canto!

Quina il·lusiĂł! Seran pares!!! Quin nom li posaran? Com el vestiran? De quin color pintaran l’habitaciĂł?

Tres mesos desprĂ©s del naixement del Biel, la imatge de la Clementina i la seva parella Ă©s digna d’acudit de Quino: sĂłn les 11h de la nit, estan tots dos derrengats al sofĂ  davant la tele, mig adormits, van picant el sopar “una bossa immensa de Chee-tos”. El Biel tĂ© mal d’orella, cĂČlics, son intercanviat, en definitiva, que des de que va nĂ©ixer el Biel, dormen poquĂ­ssim, cada nit s’han d’aixecar una dotzena de vegades. Coincideix la criança amb el moment de mĂ©s esforç professional, perquĂš ara no es poden permetre perdre la feina, tenen un fill!, i a mĂ©s han de treballar de valent perquĂš les promocions estan a l’ordre del dia a l’empresa on treballen. La Clementina i la seva parella estan esgotats.

PerĂČ un dia, en Biel fa tres anys, ja no poden sopar chee-tos, els veurĂ . Han de sopar junts, a taula. I quĂš sopen? Doncs el quĂš poden, que respon, als segĂŒents parĂ metres:

-          Ho han de saber cuinar

-          Han de tenir temps per cuinar-ho

-          Ha d’agradar al Biel, per sobre de tot.

En resum: carn arrebossada, truita a la francesa, patates rosses, mongeta tendra i patata bullida, llenguado a la planxa i iogurt natural.

Critiquem la Clementina i la seva parella? Si ens ve de gust, podem criticar-los en cada un dels seus moviments culinaris.

La Clementina decideix que ha d’ampliar el receptari, i que vol aprendre a cuinar com l’àvia, com la seva àvia.

Per aixĂČ compra un llibre de cuina tradicional….

I quĂš mĂ©s passa????? Doncs que no us ho puc explicar ara mateix, perquĂš haig d’anar a fer el sopar. Us ho explicarĂ©……en el proper post…..

PerĂČ perquĂš no tinguem un disgust, us passo una recepta del llibre de LA CUINA DE LES ÀVIES (TĂ­tol abreviat) de l’Escola de la DONA

LLOM AMB COL

(per a 4 persones…amb gana)

Recerca: Aina Ruiz

ProcedĂšncia: Mallorca.

 

Ingredients

500 gr. de llom de porc a talls

500 gr. de fulles de col

3 cullerades d’oli d’oliva

Farina

1 ceba

2 tomĂ quets

1 botifarra negra

Un tros de sobrassada

Âœ got de XerĂšs sec

Una branqueta de marduix

1 fulla de llorer

40 gr. de panses

20 gr. de pinyons

2 c d’oli d’oliva

Es tallen una mica els tronxos de les fulles de col i es renten. DesprĂ©s s’escalden i es deixen escĂłrrer. Quan estan ben escorregudes se’n fan farcellets i es lliguen.

Se salpebren els talls de llom i es dauren en una paella amb oli. Quan estan cuits es treuen i, en el mateix oli, es fregeixen una mica els farcellets de col passats per farina. Es treuen i es reserven.

En una cassola amb oli es fa el sofregit: Es daura la ceba i s’hi afegeix el tomàquet (ratlla). Quan el tomàquet ja està cuit s’hi afegeixen uns trossets de sobrassada i uns de botifarra negra, el Xerùs, el marduix i el llorer, les panses i els pinyons. Es deixa coure tot uns 10 minuts. Aleshores s’hi incorporen el llom i els farcellets, un got d’aigua o de brou lleuger i es deixa coure tapat uns 20 minuts.

OBSERVACIONS: En lloc de tallar el llom es pot deixar en un sol tros.

el llom amb col cuinat a l'Escola de la dona

Macarrons outlet

dissabte, 18/06/2011

Feia uns dies que per la nevera romancejaven uns macarrons, calia fer liquidaciĂł. No m’agrada gens llençar menjar a casa, deu ser una herĂšncia de quan el menjar era molt i molt valuĂłs. A Semproniana no hi ha altre remei, si fa mĂ©s de dos dies que una cocciĂł estĂ  a la nevera, l’hem de llençar, estem lligats a una carta, que ofereix uns plats d’una determinada manera i tenim poc marge de maniobra, perĂČ a casa Ă©s diferent, no es pot llençar res mentre sigui comestible i, encara mĂ©s, donar una segona vida a un plat Ă©s la part mĂ©s creativa de la cuina!

I, com a mĂ­nim, a mi, Ă©s el quĂš m’agrada mĂ©s: obrir nevera i anar traient restes i cuinant una nova proposta a partir de quatre rampoines (totes bones, eh??? aixĂČ sĂ­!).

Avui hem fet una mena de timballo di macaroni, a toute pastille (com sempre!), a partir d’una plàtera de macarrons clàssics amb sofregit que havien sobrat d’un dinar de família.

No volia tornar-los a treure a taula tal qual, per aixĂČ se m’ha acudit fer el plat clĂ ssic de festa dels italians, el timballo di macaroni, perĂČ es tracta d’una recepta laboriosa, que avui no em vagava fer, per tant, he passat de tot i he fet el meu timballo no ortodox i l’he titulat MACARRONS OUTLET, perquĂš ja estaven en liquidaciĂł.

A la nevera tambĂ© hi tenia uns bolets saltats, ja cuits. He barrejat els macarrons amb sofregit i els bolets. He batut 300 ml de nata lĂ­quida amb tres ous i 100 gr. de formatge ratllat cremĂłs, tipus emmental, sal, pebre i orenga. A la base d’un motlle en el que els macarrons hi cabessin bĂ©, perĂČ quedessin presos, hi he posat una capa de pa ratllat. A sobre, la barreja de macarrons i bolets, i he vessat la nata amb ous i formatge. El forn, preescalfat a 180ÂșC, hi he posat el motlle durant uns vint-i-cinc minuts. La grĂ cia Ă©s que al centre del timballo, la salsa no quedi presa, quedi una mica crua. La nata es barreja amb el sofregit de tomĂ quet i tot plegat…..Ă©s un nou plat! no tĂ© res a veure amb els macarrons d’origen. SĂłn uns macarrons OUTLET, molt mĂ©s glamurosos que si fossin d’oferta…..o de segones.

Les dues germanes

dilluns, 13/06/2011

 Si tinc un parell de dies lliures, marxo a Sant Vicenç de Montalt, on hi tenim una caseta. A Sant Vicenç fem gairebĂ© el mateix que a Barcelona, perĂČ l’aire Ă©s una delĂ­cia i el fet de veure el mar des de la finestra ja em fa la impressiĂł de fer vacances. AixĂČ sĂ­, cada vegada que hi vaig toca fer neteja….i sempre penso….caram, fer festa em dona mĂ©s feina!

Ara estava amb la meva escombra, la cinta al cabell, el recollidor i el plomall, zis-zas, zis-zas, escombrant l’habitaciĂł de baix, i de reĂŒll, a la prestatgeria, veig el llibre de les Dues Germanes, el llibre sobre les vivĂšncies de la Lolita i la Paquita de l’HispĂ nia.

 

El tinc a Sant Vicenç perquĂš el vaig comprar un dia que vaig anar a l’HispĂ nia, que estĂ  a Arenys de Mar, i per tant ben a prop, i sempre s’ha quedat a aquesta caseta. Deixo l’escombra, i m’assec a rellegir alguns parĂ grafs. Ja el vaig llegir sencer quan va el van publicar, per commemorar el 50Ăš aniversari de l’HispĂ nia, per aixĂČ avui nomĂ©s el picotejo. PerĂČ em passa com amb el pa de pessic, que en tasto un bocĂ­ i l’haig d’acabar, no ho puc evitar. AixĂ­, l’escombra queda arraconada, i dues hores mĂ©s tard encara estic absorbida per les vivĂšncies de les germanes Reixach. I decideixo que haig de fer un post, per explicar-ho a tothom, tal Ă©s l’emociĂł que sento. Hi ha llibres de cuina, llibres de lectura i llibres per aprendre a viure. Les Dues Germanes, escrit per Arcadi Espasa, Ă©s un llibre que s’ha de llegir de principi a final (i a mĂ©s Ă©s tan gustĂłs, elegant i fĂ cil de passar com un consomĂ© d’aquells tan ben fets) perquĂš ajuda a comprendre la vida i, per descomptat, la cuina. És un llibre que m’emociona, gairebĂ© em fa plorar, ric, sento enyor i tambĂ© em fa enveja, molta enveja de no escriure tan bĂ© com l’Arcadi Espasa i de no tenir una histĂČria tan sĂ via, rica i plena de vivĂšncies a prop per transcriure-la com la de les dues germanes.

Davant l’ordinador, vull destacar un parĂ graf, el que m’agradi mĂ©s, perĂČ Ă©s del tot impossible. Em sento com al davant de la carta de l’HispĂ nia, que ho passo fatal perquĂš la menjaria tota. I triar em sembla cruel (anava a escriure “d’una crueltat descomunal”, perĂČ no cal passar-se…, que hi ha coses mĂ©s cruels a la vida, que triar un parĂ graf…). AixĂ­, he decidit fer-ho a l’atzar, obro el llibre i…..

Crispells

Els bunyols porten llevat i quan no en porten s’ha dictaminat de dir-los crispells. A l’HispĂ nia fan crispells: aquĂ­ no hi ha res ni ningĂș obligat a inflar-se

No me’n puc estar de posar-ne un altra, va….

Macarrons

Els macarrons es mengen en diumenge. NomĂ©s per aquest fet s’haurien de prohibir els macarrons al dente, costum bĂ rbar de qui, a pesar de l’aparença i les declamacions, cuina sense saber en quin dia viu. Els macarrons han de transcĂłrrer exactament com les diumenges: tous, una mica flĂ ccids, melosos, soporĂ­fers. La padrina, en diumenges, els cuinava a partir d’un sofregit enriquit per botifarra i formatge. No hi havia forn. La padrina tapava la cassola amb una llauna fina i posava carbĂł encĂšs a sobre. Lolita no ha oblidat aquells diumenges ni l’evidĂšncia fĂ­sica que un ferro roent sol amagar els tresors mĂ©s angĂšlics.

I paro perquĂš el transcriurĂ© tot….Aquest Ă©s el llibre que m’hauria agradat escriure….i viure.

Des que vaig comprar el llibre, per descomptat, que els pùsols els cuino com a l’Hispània. Clar.

Pùsols a l’estil de la mare

En una paella de bona mida, amb oli abundant, s’hi donen un parell de tombs a una botifarra crua. DesprĂ©s s’afegeixen dos-cents grams de crostĂł o puntes de vedella tallada, dues tires de costellĂł de porc, dos-cents grams de cap de llom i una tira d’uns cent grams de cansalada viada.

AixĂČ es deixa fregir amb el foc ben alt uns minuts fins que la carn estigui a punt de cremar-se. A punt.

La carn i les botifarres es reserven i es treu una mica d’oli de la paella. Amb la resta cal gratar el fons de la paella perquù desprengui l’essùncia de la carn.

Amb la paella ben gratada i ben calenta es tiren dues cebes grosses tallades petites. Quan la ceba hagi arrencat, cal baixar el foc. La ceba ha de fer-se fins que agafi el color de la canyella, una mica més de mitja hora. No es pot deixar de moure-la, perquÚ a la mínima es fa ala de mosca i si es fa ala de mosca, amarga.

Quan la ceba estĂ  llesta cal afegir un cullerot d’aigua i desprĂ©s tres tomĂ quets amb peduncle, sense pelar, amb la grana, mal tallar, uns tomĂ quets que siguin la imatge viva de la despreocupaciĂł absoluta.

Quan hagin passat cinc minuts s’ha d’afegir, lamentablement, un pessic de sucre (el tomĂ quet modern Ă©s Ă cid), un got de vi blanc cremat i quan s’hagi empassat el vi, dos cullerots mĂ©s d’aigua.

Amb el foc baix es deixa reduir uns minuts i es passa pel xino a la cassola on reposa la carn. És el moment d’afegir dos cabdells d’enciam tallat petit, una fulla de llorer, un manat de ceba tendra pelada perĂČ sencera i fulles de menta.

Quan arrenqui el bull s’hi posen els pĂšsols. Un quilo sense beina. Sense tapar mai. Amb foc violent. I remenant, nomĂ©s mentre els pĂšsols siguin crus, des dels cotats cap al centre, perquĂš el bull comença pels costats. Es deixa bullir el temps de fer una picada amb una mica de sal al morter, dos grans d’all ben matxucats i sense el grill i unes ametlles.

La picada, abans de tirar-la s’ha d’enegar amb aigua calenta.

Ha de bullir tres o quatre minuts.

S’afegeixen els collars de botifarra negra que es creguin pertinents i quan torna a arrencar el bull es tanca el foc i es deixa reposar mitja hora.

De sobrassada mai en sobra

dissabte, 11/06/2011

El quĂš m’agrada de la matança del porc Ă©s que no tot ho pots menjar al moment. Les delĂ­cies resultants  de la matança van arribant a poc a poc….. generant l’excitaciĂł i el delit de l’excepcionalitat. Avui dia, ho tenim tot, des del punt de vista alimentari, per tant costa molt de sentir aquesta alegria de retrobar-se amb l’aliment que fa tot un any, el cicle complert, que no el pots tastar. Tenim maduixes al desembre i moniatos a l’agost, per aixĂČ, Ă©s impossible enyorar-los…en canvi, jo, cada any, als volts del gener, ja no puc mĂ©s, enyoro enormement la sobrassada de la matança que el meu sogre organitza cada hivern. La sobrassada ha de curar un parell de mesos, per aixĂČ no ens arriba a casa fins a mitjans de maig. I us asseguro que Ă©s una espera que es fa molt llarga, somiant amb la sobrassada, la millor sobrassada que he tastat mai. Les de Mallorca sĂłn molt bones, perĂČ aquesta Ă©s diferent, Ășnica, Ă©s una sobrassada que no s’ha d’untar, que s’ha de menjar a queixalades, perquĂš Ă©s magre, gairebĂ© Ă©s mĂ©s un embotit que una pasta. És una sobrassada que es talla. I quan s’acaba, s’acaba. Finito. No hi ha possibilitat de comprar-la, ni de tornar-la a menjar, fins que el sogre torna a matar el porc i, aixĂČ encara la fa mĂ©s abellidora, mĂ©s desitjada, mĂ©s alegrement rebuda quan entra a casa, mĂ©s lloada i mĂ©s estirada!!! A casa, la mengem a bocinets, la barregem gasivament amb altres ingredients per allargar-la tan com es pugui i la racionem. I jo, jo, jo…, ho confesso, l’amago! La poso al darrera del calaix de les verdures, a la nevera. Com que sĂ© del cert que ningĂș no anirĂ  a buscar un carbassĂł per berenar, ningĂș no la veurĂ . Si per casualitat dino o sopo sola a casa, un dia d’aquests, no ho puc evitar, com un ionqui, em faig un entrepĂ  descomunal de sobrassada, menjant – sense que ningĂș no ho vegi – una sobredosi.

I no em pregunteu si us la deixarĂ© tastar, perquĂš sempre dirĂ© que se m’ha acabat “Ohhhh, just ahir la vaig acabar…..” Si voleu saber si dic la veritat: busqueu i remeneu rere els carbassons.

la sobrassada desitjada

calamars amb sobrassada

 CALAMARS AMB SOBRASSADA

4 cebes

8 calamars frescos

un tros de sobrassada

Una mica d’arrĂČs bullit (en el meu cas)

Tallem les cebes a rodelles i les posem en una cassola, a sobre hi posem els calamars tallats. Hi posem un raiget d’oli, i sense res mĂ©s, deixem coure durant una hora, a foc lent. Quan les cebes hagin caramel·litzat, hi posem un tros de sobrassada esmicolada. Esperem que impregni els calamars, ho salpebrem (poquet) i ho servim immediatament.

COC D’ALBERCOC I SOBRASSADA

Per esmorzar o berenar, brutal.

VersiĂł biscuit (recepta extreta de la gastroteca)

 

Biscuit albercoc i sobrassada

abans d'entrar al forn

  • 125 gr – Farina fluixa
  • 150 gr – Sucre
  • 5 – ous
  • 25 gr – Sucre en pols
  • 50 gr – Mantequilla
  • 4 – Albercocs tallats per la meitat
  • 70 gr – Sobrassada (jo en vaig posar menys, perquĂš ja ho sabeu com la raciono….) 

Batre els rovells amb 125 gr de sucre fins a doblar el seu volum inicial.

Batre les clares a punt de neu i mesclar-los amb els rovells, amb cura de que no s’abaixin. Afegir la farina poc a poc, barrejant amb una llengua pastissera.

Omplir els motlles amb la mescla fins la meitat. Col·locar-hi a sobre mig albercoc i una mica de sucre i coure a 180ÂșC durant uns vint minuts. Uns minuts abans d’acabar la cocciĂł, posar-hi la sobrassada.

* vaig trobar que l’albercoc cuit quedava excessivament Ă cid, per aixĂČ en la segona prova vaig preparar-ho amb albercocs en almĂ­var. Fer uns albercocs en almĂ­var Ă©s molt fĂ cil, per dos quilos d’albercocs, posarem un litre d’aigua i 500 gr. de sucre al foc. Quan s’ha fet un almĂ­var (uns deu minuts de cocciĂł) el vessem sobre els albercocs oberts i sense pinyol. Deixem tres hores que macerin, colem i tornem a posar l’almĂ­var a coure, uns cinc minuts. Omplim pots de vidre i tanquem bĂ©, fem el buit posant els pots de cap per avall.

els albercocs

 Versió brioix

500 gr. de farina de força

100 gr. de sucre

50 gr. de llard de porc

200 gr. de llet

25 gr. de llevat fresc

2 ous

Dissolem el llevat en la llet tĂšbia. En un bol, posem la farina, el sucre, els ous i el llard i hi vessem la llet. Barregem bĂ©, pastant fins aconseguir una massa homogĂšnia i no gaire enganxosa. Ho posem en un motlle i deixem fermentar dues hores, hi distribuim albercocs en almĂ­var i ho coem al forn, a 200ÂșC durant vint minuts. Uns minuts abans hi distribuim uns bocins de sobrassada.

coc de sobrassada i albercocs, amb una mica de mousse de xocolata blanca