Comentaris a: Els clandestins que tothom coneix

Per: Ada Parellada

Ada Parellada — Mon, 13 Jun 2011 21:04:29 +0000

Albert, no crec que em coneguessin a la Dontell, van parlar amb nosaltres perquè hi havia poquets clients i tenien temps.
ui, Oscar i Ricard em feu pànic…jo aniré amb vosaltres a equilibrar els raigs malignes….
Ara ho entenc! Elisenda!!! t’ho juro que no entenia res de res!!! moltes gràcies!!!

Per: Ricard

Ricard — Mon, 13 Jun 2011 20:41:25 +0000

Oscar…. a la teva disposició….

Per: Elisenda

Elisenda — Sun, 12 Jun 2011 17:45:01 +0000

“Li ho vaig prometre al Ricard Sampere i ara ho haig de fer, perquè tal i com diuen els castellans “lo prometido es deuda”, que ara no em surt en català, deu ser que els catalans prometem menys.”
En català jo sempre he fet servir la dita aquesta: “A Sants i a minyons no els prometis si no els dons.”

Per: starbase

starbase — Sat, 11 Jun 2011 10:46:28 +0000

Ricard, estic molt a favor d’anar amb tú d’excursió a alguns dels llocs on la probabilitat de que et facin sortir una miqueta el Darth Vader no sigui minsa.

Per: Albert Monterde

Albert Monterde — Fri, 10 Jun 2011 16:30:40 +0000

Jo també he estat al DONTELL i la veritat, la cuina fluixeta i el tracte poc professional. Que vols que et digui, de cops als “coneguts” potser us fan viure el que no és (i no soc l’únic que pensa així). Jo he viscut el mon del periodisme gastronòmica i hi han dos visions, la del crític conegut i l’anònim. Cada cop hi han més llocs de restauració que son un fiasco… i no tot és culpa de la crisi.

Per: Ricard

Ricard — Sat, 04 Jun 2011 07:45:56 +0000

Ada, es que jo només soc pocasolta en el cas de que NO em tractin be…. I quan he estat client teu, el tracte ha estat sempre excel.lent … .
Però hi llocs (pocs per sort) en que si desperten la meva “part fosca”, no em tallo un pel…. Com a mostra light, la meva estada a Cornelia….. .

Per: Ada Parellada

Ada Parellada — Fri, 03 Jun 2011 21:43:27 +0000

Margot, a mi també em va agradar, el què trobo una bestiesa és qui es pensa que anar a un clandestí és un signe d’exclusivitat, quan no li paren de fer propaganda!
Guetpu, és ben cert, `la noia ja corre per la pedrera donant flyers de llocs exclusius, però com li passa al teu client s’han d’inventar moltes coses per tirar endavant….
Ricard, no tinc cap intenció de tornar al Dontell, ja l’he vist. Jo t’he tractat de client i no m’has semblat poca solta.

Per: Ricard

Ricard — Thu, 02 Jun 2011 20:54:09 +0000

Si que seria bona idea anar-hi plegats i fer el post…. Però millor triar un altre que en aquest els meus petits serveis casolans “CIA”, m’han informat que estan emprenyats amb mi… (i amb la foto em coneixen). Sé que han explicat “vàrem convidar uns blocaires i va ser tot un èxit…. però un que a sobre no va venir, ens ha deixat malament…”…. I em sembla que soc jo….!!… . A un altre si que seria bona cosa… però a mi sinó em tracten be, soc molt poca solta eh?….. i no sé si és fàcil sortir per cames d’un clandestí….

Per: guetpu

guetpu — Thu, 02 Jun 2011 09:20:31 +0000

jajajaja, al revés.

A les tintoreries els hi porto les americanes i al restaurant no em passaria pel cap deixar-li unes sabates al maitre perquè m’hi poses tapetes i mitges soles.

Amb tot potser que m’ho replantegi…tinc un client que no factura tot el que ha de facturar, potser que l’hi proposi que fiqui taules entre màquina i màquina.

Proposta de menú romàntic, celebracions especials per noces d’argent i d’or. Amb el menú degustació hi entraria inclòs un joc d’orelleres per esmorteir els sorolls (norma de Prevenció de Riscos Laborals).

PS.- No estic gens en contra dels clubs privats, sempre hi han estat. Però això em sembla d’un snobisme extemporani. Encara no han nascut que ja et trobes la noieta a peu de La Pedrera repartint targetes

Per: margot

margot — Thu, 02 Jun 2011 00:40:01 +0000

Hola Ada, jo vaig estar a la Dontell fa unas setmanas i en va agradar molt.
Petons.
Margot

http://margot-cosasdelavida.blogspot.com/2011/05/restaurante-tintoreria-dontell.html