Els clandestins que tothom coneix

Li ho vaig prometre al Ricard Sampere i ara ho haig de fer, perquè tal i com diuen els castellans “lo prometido es deuda”, que ara no em surt en català, deu ser que els catalans prometem menys.

Li vaig dir que faria un post sobre un clandestí on vaig anar a dinar i és clar, ara, l’haig de fer, tot i que em fa mandra. Em fa mandra “criticar” la idea d’un empresari que s’intenta guanyar la vida (com jo) i encara em fa més mandra haver de parlar de la collonada dels clandestins, que és exactament la major collonada que he vist a la vida. Un clandestí quan no hi ha cap motiu d’amagar-se, i si tens motius per amargar-te….pebrots, no vagis a un clandestí! Que hi trobaràs a tothom!

No trobo cap collonada que un empresari decideixi muntar un restaurant clandestí, perquè la “cosaestámumala” i hem d’inventar tant com calgui per a seduir al client. El què trobo una veritable collonada és la persona que troba que anar a un clandestí és divertit, que li fa morbo que la resta del món no sàpiga que allò és un restaurant, o els agrada sentir-se “diferents” a la resta. No recomano a aquestes persones que vegin Bambi, no fos cas que creguessin que la mare del cervolet es mor de veritat: “que és una pel·lícula, nano, i de dibuixos animats. Bambi no existeix!!!” És d’una ingenuïtat esfereïdora creure que la resta de la humanitat desconeix aquests locals, quan són, hores d’ara, locals de moda i quan tenen webs, quan et donen targetes amb la nota perquè en facis difusió i quan surten notícies a tota la premsa escrita, televisió i ràdio. El més probable és que quan vagis a sopar a un clandestí t’hi trobis a la teva iaia, tan ricamente, sopant amb una amiga.

A mi em passen coses curioses, i quan em passen m’hi apunto, perquè em dona vida. Una noia, estudiant de periodisme, m’envia un correu-e i em demana si la puc ajudar en un treball d’investigació per a la universitat. El treball “investiga” la filosofia, les raons i els arguments dels restaurants clandestins, i a mi em demana si la puc acompanyar a dinar a un d’aquests clandestins i fer-ne la crítica gastronòmica. A mi no m’agrada gens, però gens, “criticar” als col·legues. Prou feina tenim tots, carai, i quan vaig a dinar vaig a passar-ho bé. A més tinc certa tendència a trobar-ho tot fantàsticament bé i bo, i quan hi ha alguna cosa que grinyola, buscar de seguida la justificació. Però em va picar molt la curiositat i una setmana més tard de rebre el correu-e, seia en una taula d’un restaurant clandestí amb l’Helena (que no coneixia de res), l’estudiant de periodisme.

Vam anar a la Tonteria Dontell, que mira que hi passo cada dia pel davant i no m’havia fixat mai que Dontell vol dir Don’t Tell! (coses que em passen….). Per entrar ens van donar la “Contrassenya”: 1,2,3,4 (és superdifícil de recordar, buf!) i un cop ben assegudes la meva postura era la de voler-ho trobar tot, però tot, molt malament.

El primer que em va sorprendre era que ens van portar un menú de migdia,  a preu fet. Aquest és un detall que diu que també fan propostes per a tothom. I el menú, feia salivera, venia molt de gust. Però vam optar per la carta, per tastar els seus plats. Vam demanar tot el què ens va venir de gust i va començar el festival. Us haig de dir que tot, tot em va agradar moltíssim, especialment el darrer plat: una presa ibèrica que denominen Tataki de presa ibèrica.

Això sí, la cuina és la que esperem: cuina urbana, amb tocs cosmopolites, de gent viatjada, molt ben decorada. Ara bé, vaig menjar molt bé, i l’encarregat, director o maïtre, molt i molt simpàtic. M’ho vaig passar molt bé escoltant totes les anècdotes que m’explicava. Va poder estar per a nosaltres perquè no hi havia gaire gent….clar….és clandestí!

L'helena

BACALLÀ AMB LLETONS BRUTALS

POP AMB VERDURES ESCABETXADES

SALMÓ FUMAT

Comparteix

    Comentaris

    • Anna

      30/05/2011 - 19:57

      i què vols que hi fem, Ada? Allò clandestí és tan irremeiablement atraient com allò prohibit, a qualsevol li dóna morbo anar a un lloc “diferent” i “secret” (jo me’n moro de ganes!! jaja)
      això de “Tonteria Dontell” ho has posat expressament? Potser serà una tonteria, però llavors exigeixo més tonteries on els plats facin tan bona cara ;)

    • starbase

      30/05/2011 - 21:20

      Ohhhhhhh, ja era hora que sortís aquest.
      Vaig a agafar un pa de pagès, tallar-me unes rodanxes, frega-li un tomàquet, sal i oli… i un cop preparat em llegirè el post mentre gaudeixo del mateix.
      Després torno per comentar havent-ho llegit amb la liturgia que es mereix el tema.

    • starbase

      30/05/2011 - 21:44

      Bé, he de reconeixer que pensava que volarien més galetes. Però en realitat tens raó en que la idea és una collonada sobre tot per els que la compren. Es clar que aixó obre la discusió sobre si la culpa de la porqueria que el ventilador escampa cada tarda és de la Belén Esteban o dels que compren detritus.
      En tot cas, també és cert que quan ja has dit que la collonada ho és, queden els plats. I si els plats estan bons… doncs ho estan i llestos.

      La llàstima és disfressar una cosa del que no és per a vendre-la.

    • Ada Parellada

      30/05/2011 - 22:08

      hola Anna, és que de prohibit no en té res! he escrit tonteria dontell? on devia tenir el cap, catxis…
      Starbase, gràcies per “regalar-me” la litúrgia. Sí, és cert, jo també pensava que volarien més galetes, però és que vaig menjar molt bé i em van tractar millor. I també és cert que és una collonada de les grosses….

    • Ricard

      30/05/2011 - 23:52

      Bona nit i gràcies per citar el meu nom. M’alegro de que ho veiem més o menys semblant…. Segurament tu amb més prudència, ja que estas parlant de “colegues” de restauració i jo amb el meu esperit més “gamberro” que em dóna l’estar fora d’aquest món.

      De fet jo tampoc tinc res (encara que ho pugui semblar) contra aquests llocs… Altre cosa és que hi entri, cosa que de moment no faré. I en tot cas el meu petit incident al bloc degut rebutjar la invitació, va ser amb algú de l’agència que ho promocionava i no amb els del restaurant.

      En resum, que comparteixo que el tema dels clandestins “no clandestins”, és una gran collonada . I em ve al cap una frase que a casa és famosa i que deia la meva mare quan vivia (la bona dona era una mica despectiva…) i que dedico als que hi van… “… Si els agrada…..”

    • Jordi Luque

      31/05/2011 - 00:13

      M’agrada molt que li diguis ‘Tonteria Dontell’. A mi també em sembla que ho és més que una tintoreria. :-)

    • Elisenda

      31/05/2011 - 11:21

      “A Sants i a minyons, no els prometis si no els dons”.

    • Ada Parellada

      31/05/2011 - 15:18

      Ricard! anem-hi junts! ens ho podem passar bomba, fent un post a dues mans, o sense dir-nos res, quina conclusió en treus tu i quina jo!!! pot ser divertit, no?
      Jordi…..se m’ha escapat….ostres,és que els dits em van molt ràpid en el teclat.
      Elisenda….què vols dir, amb aquesta dita?

    • guetpu

      01/06/2011 - 22:02

      Groucho Marx.- No puc ser soci d’un club que m’accepti a mi com soci.

      Hi va haver un temps que per poder accedir a una disco havies de tenir-ne el carnet, i en alguns pitjor, n’hi havia un per la pista de ball i un altre per la zona VIP….l’edat, l’ingenuitat, va fer que arribes a tenir-ne tantes que abans de llençar-les optes per agafar una capsa, posar-me a la porta de la disco i davant el porter obris la capsa, mires aqui i allà fent veure que buscava el nom de l’establiment i després de remenar per la capsa exclamés…tinc !!!!

      N’hem parlat amb la gent i m’he negat a anar-hi, però ara que ho he llegit aquí potser hi aniré……però primer passaré pel Semproniana, miraré a quina porta hi ha moviment de gent i m’esmunyiré per allà amb una capsa….mitja soles i tapetes !!!!…demà les passo a buscar.

    • Ada Parellada

      01/06/2011 - 23:53

      i tant Guetpu. no només hi havia carnet per a l’entrada, sinó per la zona vip, i per la zona no sé què….i nosaltres pensant que érem importants, o encara pitjor, que no érem prou importants!
      Què dius? que Semproniana l’hem de disfressar de “rápido”, jo ja hi vaig prou!

      abraçades

    • margot

      02/06/2011 - 02:40

      Hola Ada, jo vaig estar a la Dontell fa unas setmanas i en va agradar molt.
      Petons.
      Margot

      http://margot-cosasdelavida.blogspot.com/2011/05/restaurante-tintoreria-dontell.html

    • guetpu

      02/06/2011 - 11:20

      jajajaja, al revés.

      A les tintoreries els hi porto les americanes i al restaurant no em passaria pel cap deixar-li unes sabates al maitre perquè m’hi poses tapetes i mitges soles.

      Amb tot potser que m’ho replantegi…tinc un client que no factura tot el que ha de facturar, potser que l’hi proposi que fiqui taules entre màquina i màquina.

      Proposta de menú romàntic, celebracions especials per noces d’argent i d’or. Amb el menú degustació hi entraria inclòs un joc d’orelleres per esmorteir els sorolls (norma de Prevenció de Riscos Laborals).

      PS.- No estic gens en contra dels clubs privats, sempre hi han estat. Però això em sembla d’un snobisme extemporani. Encara no han nascut que ja et trobes la noieta a peu de La Pedrera repartint targetes

    • Ricard

      02/06/2011 - 22:54

      Si que seria bona idea anar-hi plegats i fer el post…. Però millor triar un altre que en aquest els meus petits serveis casolans “CIA”, m’han informat que estan emprenyats amb mi… (i amb la foto em coneixen). Sé que han explicat “vàrem convidar uns blocaires i va ser tot un èxit…. però un que a sobre no va venir, ens ha deixat malament…”…. I em sembla que soc jo….!!… :). A un altre si que seria bona cosa… però a mi sinó em tracten be, soc molt poca solta eh?….. i no sé si és fàcil sortir per cames d’un clandestí….

    • Ada Parellada

      03/06/2011 - 23:43

      Margot, a mi també em va agradar, el què trobo una bestiesa és qui es pensa que anar a un clandestí és un signe d’exclusivitat, quan no li paren de fer propaganda!
      Guetpu, és ben cert, `la noia ja corre per la pedrera donant flyers de llocs exclusius, però com li passa al teu client s’han d’inventar moltes coses per tirar endavant….
      Ricard, no tinc cap intenció de tornar al Dontell, ja l’he vist. Jo t’he tractat de client i no m’has semblat poca solta.

    • Ricard

      04/06/2011 - 09:45

      Ada, es que jo només soc pocasolta en el cas de que NO em tractin be…. I quan he estat client teu, el tracte ha estat sempre excel.lent … :).
      Però hi llocs (pocs per sort) en que si desperten la meva “part fosca”, no em tallo un pel…. Com a mostra light, la meva estada a Cornelia….. ;).

    • Albert Monterde

      10/06/2011 - 18:30

      Jo també he estat al DONTELL i la veritat, la cuina fluixeta i el tracte poc professional. Que vols que et digui, de cops als “coneguts” potser us fan viure el que no és (i no soc l’únic que pensa així). Jo he viscut el mon del periodisme gastronòmica i hi han dos visions, la del crític conegut i l’anònim. Cada cop hi han més llocs de restauració que son un fiasco… i no tot és culpa de la crisi.

    • starbase

      11/06/2011 - 12:46

      Ricard, estic molt a favor d’anar amb tú d’excursió a alguns dels llocs on la probabilitat de que et facin sortir una miqueta el Darth Vader no sigui minsa.

    • Elisenda

      12/06/2011 - 19:45

      “Li ho vaig prometre al Ricard Sampere i ara ho haig de fer, perquè tal i com diuen els castellans “lo prometido es deuda”, que ara no em surt en català, deu ser que els catalans prometem menys.”
      En català jo sempre he fet servir la dita aquesta: “A Sants i a minyons no els prometis si no els dons.”

    • Ricard

      13/06/2011 - 22:41

      Oscar…. a la teva disposició…. ;)

    • Ada Parellada

      13/06/2011 - 23:04

      Albert, no crec que em coneguessin a la Dontell, van parlar amb nosaltres perquè hi havia poquets clients i tenien temps.
      ui, Oscar i Ricard em feu pànic…jo aniré amb vosaltres a equilibrar els raigs malignes….
      Ara ho entenc! Elisenda!!! t’ho juro que no entenia res de res!!! moltes gràcies!!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús