Cada dia me’n diuen moltes, de coses, veig força gent i sempre hi ha comentaris, mig confessions, crítiques, salutacions i safareigs. moltes de les coses que em diuen, les oblido de seguida (i em sap greu, eh?), però n’hi ha algunes que se’m queden enganxades al cervell, com allò que em van dir aquells clients que són germans i que venen a SEmproniana des de que vaig obrir, cada divendres. Em van explicar que ells, quan eren petits (ara tenen uns cinquanta-cinc anys) sopaven CADA DIA, o millor dit, cada nit, bledes bullides amb patates. Cada dia de cada dia durant tota la seva infància.

I no em puc treure del cap la imatge d’unes bledes amb patates, al davant del cap dels dos nens, nit rere nit. Un dels dos germans no les ha tornat a tastar mai més, l’altre germà sí que li agraden. No vull fer, de cap manera, consideracions freudianes, valga’m Déu. No em pertoca. Només vull compartir el meu neguit amb vosaltres, a veure si així m’ho trec del cap. Perquè ho he provat de diverses maneres:

1/ no pensant-hi. No funciona. Hi penso

2/ compartint-ho. En una conversa amb mestres, ho vaig comentar, com a nefasta educació en alimentació. I els mestres, alguns de l’edat dels germans de les bledes, em van dir que ells vivien en un poble molt petit i que l’alimentació era repetitiva cíclicament. O sigui que quan era temps de faves, menjàven faves fins a quedar-ne tips, el temps del bròquil, el temps dels enciams…..O sigui que en comptes de treure’m del cap les bledes, ara tinc unaltre tema en què pensar: els nens dels pobles petits que no tenien (ara sí) gaire varietat d’aliments. En definitiva, estratègia fallida.

3/ cuinant bledes.

bledes amb patates

Necessitem unes patates al caliu, al forn, al microones o bullides

 Hem d’escaldar les fulles més grosses de les bledes, refrescant-les immediatament amb aigua i gel, i reservar.

Rentem bé les penques. En una paella posem un bon raig d’oli, i hi posem les penques, sacsegem amb força, afegim una mica de brou i abaixem el foc, deixem que les penques es coguin totalment. Posem les patates (ja cuites), un bon raig d’oli, una mica de reducció de vinagre de Mòdena i, a foc fort, anem saltant fins aconseguir que les patates enrosseixin. farcim amb aquesta barreja una fulla de bleda, emboliquem sobre sí mateixa i les mengem immediatament. Hi podem afegir unes nous, una mica de pernil, bacon o sobrassada.

Si no ens volem cremar a l’hora d’embolicar les bledes, podem esperar que es refredi el farcit, i després escalfar les bledes un moment al microones o al forn (tapades amb paper d’alumini, perquè es creïi una mica de vapor i no es cremin les fulles, que és el pitjor que pot passar). Mengem immediatament.

És un plat molt senzill, que li queda molt bé una salsa, per exemple, una salsa de gambes, una salsa de cava (xalotes estovades en mantega. Cava fins reduir i un bon raig de nata, al final, deixant que redueixi una mica. Una salsa molt clàssica) o una salsa de formatge o de tomàquet.

Aquesta estratègia tampoc no ha estat vàlida a l’hora de treure’m del cap la imatge dels dos infants menjant bledes amb patates en una casa en blanc i negre.

4/ Explicant-ho al blog. Esperant idees i fent teràpia col·lectiva.

Us ho he dit mai que un dia dos germans, d’uns cinquanta-cinc anys, em van explicar que de petits sopaven cada dia, CADA DIA, bledes bullides amb patates?  Que curiós, que curiós….