Arxiu del dilluns, 23/05/2011

Entre Quilòmetre Zero i vint mil quilòmetres

dilluns, 23/05/2011

Les acampades i protestes dels joves al Quilòmetre zero, a la Puerta del Sol, m’han fet pensar que fa dies que en volia parlar, del quilòmetre zero, aquesta proposta d’alguns restaurants i botigues d’oferir un producte de proximitat, per revalidar la cultura culinĂ ria del territori i disminuir l’impacte medioambiental en el planeta. Un compromĂ­s amb doble benefici…..un compromĂ­s que abans no calia ni plantejar-nos, atès que prĂ cticament tot el què consumĂ­em provenia de l’entorn (quin remei!).  Ara, avui dia, ĂŠs prĂ cticament impossible. Has d’estar molt atent….perquè no es tracta, nomĂŠs, de comprar el què creix al costat de casa.

Perquè resulta que……

El producte que aparentment ĂŠs de quilòmetre zero, atès que ha crescut al costat de casa i tu mateix l’has vist a l’hort, com han despuntat els primers brots, com s’ha fet vigorĂłs, com han esclatat els fruits i com el pagès l’ha deixat daurar al sol…doncs aquest producte pot portar uns quants quilometres a sobre, sense que es noti.

Vaig tenir la oportunitat de conèixer un important fabricant de llavors. Estàvem al seu hort de proves, on investiga les diferents varietats. Aquell dia hi havia pesoleres a l’hort i jo li demanava sobre la varietat del mític pèsol de Llavaneres, i quines diferències hi havia entre el pèsol de Llavaneres i la resta de pèsols conreats al Maresme. Fora de micròfon (com es diu) li demanava sobre les “trampetes” al voltant del pèsol en qüestió. Volia exclusives, jo, i les vaig tenir, i tant!

Per endavant, dir que no hi ha trampes. Que el pèsol de Llavaneres es conrea a Llavaneres i el pèsol del Maresme, al Maresme. Vull dir que no ens venen Llavaneres per Maresme, ni Maresme per El Egido. Que els pagesos i els comerciants són bastants legals.

Però el què em va deixar totalment KO ĂŠs el què viu el pèsol abans de nĂŠixer. Resulta que han trobat que el clima de Nova Zelanda ĂŠs adequadĂ­ssim pel pèsol, aixĂ­ doncs, van nĂŠixer una llavor al Maresme i l’envien, deshidratada, a Nova Zelanda. AllĂ , a les antĂ­podes, hi tenen grans extensions de terra on multipliquen la llavor. D’aquella llavoreta provinent del Maresme, ara en tenen mils que, ben deshidratades, tornen al Maresme i es venen als pagesos. ASTORADA ĂŠs la paraula mĂŠs suau que se m’acut per descriure com em vaig quedar desprĂŠs d’aquesta revelaciĂł.  Em vaig quedar KO al descobrir que el K0 del pèsol porta a l’esquena uns 20.000km, no estĂ  gens malament……En definitiva, som uns ingenus.

 

A l’hort vaig collir uns quants pèsols per coure’ls com sempre, ofegats amb botifarra negra que, mal m’estĂ  dir-ho, però em queden rodons. Però, què carai!, si els pèsols que tenia a les mans havien conegut altres cultures, perquè m’havia d’entestar a fer un plat que reflectĂ­s la nostra tradiciĂł, calia ser obert i donar peu a tota mena de propostes i ingredients. Vaig pensar que els cuinaria amb kiwis, els dos de color verd, amb el toc cĂ­tric, podrien quedar bĂŠ. Però, finalment, ho vaig desestimar, no veia com fer-ho, i vaig optar per aquesta recepta heterodoxa…..però amb la que vaig triomfar!

PÈSOLS AMB CREMA D’ALLS TENDRES I XOCOLATA

500 gr. De pèsols desgranats

Un manat d’alls tendres

150 ml de nata lĂ­quida

Una rajola de xocolata de mĂ­nim el 70% de cacao

Flor de sal

Oli d’oliva

Coem els pèsols al vapor, 10 minuts.

Mentre, saltem els alls tendres picats en una cassola amb una mica d’oli, a foc lent, que no agafin color. Vessem la nata líquida i deixem que redueixi, a foc lent. Salem i triturem.

Servim els pèsols sobre la crema d’alls tendres i acabem ratllant xocolata. Finalment, afegim una mica de flor de sal.