Trinxat a la manière de maman o un trinxat resolutiu

Els cuiners són una espècie a qui admiro profundament, sobretot per la seva capacitat resolutòria. Hi ha oficis que exigeixen moltíssima concentració, altres que són d’altíssima responsabilitat, i uns altres que requereixen rapidesa i resolució immediata. Els cuiners, segons el meu parer, han de ser, sobretot ràpids i resolutius.

El cuiner treballa en rigorós directe, encara que tingui preparacions avançades, ja que el plat ha de sortir en aquell precís instant. El client s’asseu a la taula i demana, i té GANA, un factor determinant per comprendre que el plat el vol en aquest moment. Imagino la situació: – Jo vull unes mongetes amb botifarra – I el cambrer respon, amb aquella tranquil·litat que caracteritza altres oficis: – No es preocupi, les tindrà a primera hora de la tarda -

Per tant, quan un client s’asseu a taula li has de treure material, encara que no estigui com a tu t’encantaria que estigués. Això és en el millor dels casos, a vegades passa que no és que no estigui com t’agradaria que estigués, sinó que fem una pífia monumental. En aquest moment, cal reaccionar. Si el resultat és immenjable, hem de tornar a començar, però si resulta que la pífia és comestible o, encara més, bona, cal aprofitar l’avinentesa i posar remei a l’assumpte, però JA! I com? Doncs canviant-li el nom.

Imagina que un cuiner vol fer una truita, es posa nerviós, no hi ha manera que surti la forma desitjada i esperada pel client. Li surt un manyoc, afegeix unes puntes d’espàrrecs i una mica de salmó fumat i llavors, amb total tranquil·litat, li diu al cambrer: voilà, uns ous remenats amb salmó i espàrrecs!  Ui, el client contentíssim. I el restaurant es transforma en un local especialitzat en ous remenats. Si senyor!

I quan un allioli no qualla? Doncs cap problema, allioli negat, i endavant!!! O és que no és bo el gust de l’oli i l’all, tot juntet, encara que no hagi emulsionat? I un ou que no s’ha acabat de coure? Un ou passat per aigua! I un ou que s’ha passat de temps? Un ou dur! I un ou que ni fa ni fu? Doncs com deia la meva germana: un ou micuit! I tots contents. Clar, sempre i quan el resultat sigui bo. M’encanta la resolució que apliquen els cuiners al seu ofici.

Pensava tot això quan estava a casa, com sempre, que semblo un pop de quinze braços, fent mil coses alhora. Volia fer una verdura saltada a la paella, amb una punta d’all i uns esquitxos de botifarra negra i unes patates bullides, tallades a dauets. Tant la verdura com les patates havien de quedar torradetes per fora i suaus per dins. Però, no sé què va passar (bé, si que ho sé…:no estava pendent de la paella) i les patates es van ben desfer.  I, ara, què? Els nens havien de sopar i tenien GANA. Doncs ho vaig xafar tot i, a taula, va sortir: un trinxat!

No era dels què anomenen de la Cerdanya (més que res perquè no portava col ni cansalada), però els meus fills van estar molt feliços. Ara, ja només volen menjar així la verdura…..el problema és que gairebé no recordo com ho vaig fer……

TRINXAT A LA MANIÈRE DE MAMAN (a vegades, en francès, cola més)

Unes patates bullides

Una pastanaga bullida

Un tros de carbassa bullida

Un nap bullit

Una botifarra negra petita

Un gra d’all

Oli d’oliva

I tan senzill com coure l’all picat en un parell de cullerades d’oli, sense que enrosseixi, posar-hi les verdures i la botifarra negra esmicolada, afegir-hi la patata, abaixar el foc al mínim i anar aixafant, fins aconseguir una mena de massa homogènia. Afegir un bon raig d’oli, a meitat de cocció, perquè ajuda a amorosir i a lligar el trinxat. En el moment que tenim la massa, apugem el foc a mitja potència i deixem que es torri una cara del trinxat, li donem la volta com si es tractés d’una truita i procedim de la mateixa manera per l’altra cara. Donem tantes voltes com calgui perquè quedi ben torrat i ben format. Aquesta és la gràcia: el torrat de fora i el tendre de dins, el punt d’all, el greix i el color de la botifarra i la untuositat de l’oli (sense passar-se, que sinó queda oliós) i, finalment, el punt de sal.

P8080014.JPG

torrat per fora i tendre per dins: patates, carbassa, pastanaga, botifarra negra i una punta d'all

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • starbase

      09/02/2011 - 14:31

      Jajajaja, però Adaaaaaaaaa com ens expliques aixòoooooo. Que s’enfonsen els mites jajaja.

      Que no, que no i que no ens doneu de vegades bou per bèstia grossa. Vaja jo crec que no…. no? O sí? Naaaaaaah no crec. Que no!!

      Ha de ser divertit també la cara del cambrer (ups, perdò, personal de sala) quan li dius: que sí, que sí.Tu li dius que li hem canviat la truita per això altre que li agradarà més.

      Es que ja imagino el tó del cuiner mentre el cambrer protesta:
      Sal ahí y vende, muchacho!! XDDD

    • Sara Maria

      09/02/2011 - 14:38

      :-) )))) Quantes vegades ho hem fet tots a casa això!!!!!

    • Ada Parellada

      09/02/2011 - 15:23

      ui, Starbase, no vull dir que enganyem, això mai!!! perquè el que és més important és que el que servim és bo, molt bo, però que no té la forma que voldriem (és en aquest aspecte que parlo de “pifía”) o la presència que ens agradaria. Això sí, el producte s’ho val, la cocció també i l’amor també hi és. ´
      I també hi ha una mica d’humor, eh????? I sovint més que el cambrer sóc jo que m’atanso a la taula i els dic….mira, tasta això, ja em diràs…..
      i és que la cuina “en rigorós directe” té aquestes coses……

    • starbase

      09/02/2011 - 15:59

      Enganyar mai, ho sé del cert.
      Però encasquetar (coses bones, pero encasquetades), … aaahhhhhhhh

      :-P X-D

    • Ada Parellada

      09/02/2011 - 16:02

      ui, ui, ui…..terreny pantanós, i ben pantanós…..Encasquetar? no ben bé…..Animar a tastar. Si!
      I és que a vegades la sorpresa és que t’agrada més això nou que no pas el què havies demanat. I sempre, amb bon humor, ehhhh?

    • Albert

      09/02/2011 - 18:26

      Polèmiques comercials apart, el ben cert es que hi han vegades que foc, cassoles i aliments es confabulen i autocreen “platillos” irrepetibles.
      Si li va passar a en Fleming amb la penicil·lina, perquè no ens ha de passar als mindundis-cuiners?

    • Com Gat i Gos

      09/02/2011 - 19:11

      Una “cosa” semblant resulta si aprofites la verdura i la botifarra de fer brou per la sopa, i ho “fusiones”, “amalgames” o “deconstrueixes” en un sopar ràpid….. La cuina també es Marketing….

      Salutacions

    • guetpu

      09/02/2011 - 23:16

      Que m’has vist a la cuina com preparava el sopar d’avui ?

      ha estat com un tortell de reis……un cop a taula m’han regalat un…que bo !!!!!

      I de passada ha estat sopar de reciclatge.

      PS.- Starbase, estic amb tu…..però…..sempre amb el mite !!!

    • Ada Parellada

      10/02/2011 - 00:15

      molts conceptes surten avui: reciclatge, donar la volta, màrqueting, sorpresa i mindundis, la cuina que es fa sense voler. Jo hi crec!

    • Miquel

      10/02/2011 - 18:46

      Quantes vegades a la cuina una “pífia” no fa un plat d’allò més bo, i desprès et costa molt que torni a sortir igual de bo, encara que als restaurants se ha de vigilar molt més ja que el client paga per lo que vol menjar.

    • Ada Parellada

      10/02/2011 - 21:51

      hola Miquel, tens raó, amb el client…..molta cura. Tot i que si li servim la “pífia” (que sempre ha de ser bona, eh????), també el podem convidar (a la pífia bona, eh?). I jo, principalment, les faig a casa!
      abraçades

    • betflorensa

      10/02/2011 - 23:53

      Com m’agrada el trinxat! sigui com sigui! de vegades aprofito part de la carn d’olla per fer-me’n! I aquest improvitzat segur que estava molt bé també, sovint em passa que no recordo quan ho he fet i per llei de Murphy o per qualsevol altra llei, no recordo com ha sortit tan bo! Per cert, avui he llegit el teu comentari al clubdecuines, ja te l’han publicat! moltes gràcies per passar-hi a fer una visita! :-)

    • Ada Parellada

      12/02/2011 - 16:28

      Hola Bet,
      sort que finalment s’ha publicat. No ho entenia….

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús