Els cuiners són una espècie a qui admiro profundament, sobretot per la seva capacitat resolutòria. Hi ha oficis que exigeixen moltÃssima concentració, altres que són d’altÃssima responsabilitat, i uns altres que requereixen rapidesa i resolució immediata. Els cuiners, segons el meu parer, han de ser, sobretot rà pids i resolutius.
El cuiner treballa en rigorós directe, encara que tingui preparacions avançades, ja que el plat ha de sortir en aquell precÃs instant. El client s’asseu a la taula i demana, i té GANA, un factor determinant per comprendre que el plat el vol en aquest moment. Imagino la situació: – Jo vull unes mongetes amb botifarra – I el cambrer respon, amb aquella tranquil·litat que caracteritza altres oficis: – No es preocupi, les tindrà a primera hora de la tarda -
Per tant, quan un client s’asseu a taula li has de treure material, encara que no estigui com a tu t’encantaria que estigués. Això és en el millor dels casos, a vegades passa que no és que no estigui com t’agradaria que estigués, sinó que fem una pÃfia monumental. En aquest moment, cal reaccionar. Si el resultat és immenjable, hem de tornar a començar, però si resulta que la pÃfia és comestible o, encara més, bona, cal aprofitar l’avinentesa i posar remei a l’assumpte, però JA! I com? Doncs canviant-li el nom.
Imagina que un cuiner vol fer una truita, es posa nerviós, no hi ha manera que surti la forma desitjada i esperada pel client. Li surt un manyoc, afegeix unes puntes d’espà rrecs i una mica de salmó fumat i llavors, amb total tranquil·litat, li diu al cambrer: voilà , uns ous remenats amb salmó i espà rrecs!  Ui, el client contentÃssim. I el restaurant es transforma en un local especialitzat en ous remenats. Si senyor!
I quan un allioli no qualla? Doncs cap problema, allioli negat, i endavant!!! O és que no és bo el gust de l’oli i l’all, tot juntet, encara que no hagi emulsionat? I un ou que no s’ha acabat de coure? Un ou passat per aigua! I un ou que s’ha passat de temps? Un ou dur! I un ou que ni fa ni fu? Doncs com deia la meva germana: un ou micuit! I tots contents. Clar, sempre i quan el resultat sigui bo. M’encanta la resolució que apliquen els cuiners al seu ofici.
Pensava tot això quan estava a casa, com sempre, que semblo un pop de quinze braços, fent mil coses alhora. Volia fer una verdura saltada a la paella, amb una punta d’all i uns esquitxos de botifarra negra i unes patates bullides, tallades a dauets. Tant la verdura com les patates havien de quedar torradetes per fora i suaus per dins. Però, no sé què va passar (bé, si que ho sé…:no estava pendent de la paella) i les patates es van ben desfer.  I, ara, què? Els nens havien de sopar i tenien GANA. Doncs ho vaig xafar tot i, a taula, va sortir: un trinxat!
No era dels què anomenen de la Cerdanya (més que res perquè no portava col ni cansalada), però els meus fills van estar molt feliços. Ara, ja només volen menjar aixà la verdura…..el problema és que gairebé no recordo com ho vaig fer……
TRINXAT A LA MANIÈRE DE MAMAN (a vegades, en francès, cola més)
Unes patates bullides
Una pastanaga bullida
Un tros de carbassa bullida
Un nap bullit
Una botifarra negra petita
Un gra d’all
Oli d’oliva
I tan senzill com coure l’all picat en un parell de cullerades d’oli, sense que enrosseixi, posar-hi les verdures i la botifarra negra esmicolada, afegir-hi la patata, abaixar el foc al mÃnim i anar aixafant, fins aconseguir una mena de massa homogènia. Afegir un bon raig d’oli, a meitat de cocció, perquè ajuda a amorosir i a lligar el trinxat. En el moment que tenim la massa, apugem el foc a mitja potència i deixem que es torri una cara del trinxat, li donem la volta com si es tractés d’una truita i procedim de la mateixa manera per l’altra cara. Donem tantes voltes com calgui perquè quedi ben torrat i ben format. Aquesta és la grà cia: el torrat de fora i el tendre de dins, el punt d’all, el greix i el color de la botifarra i la untuositat de l’oli (sense passar-se, que sinó queda oliós) i, finalment, el punt de sal.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
