Aquestes coses que jo faig: taller d’entrepans a Granollers

De tant en tant em diuen et vindré a veure a Semproniana, i jo els dic que no hi seré perquè tinc un taller a una escola d’aquí o d’allà. I, llavors em pregunten, I què hi fas a les escoles? Els ensenyes a cuinar?  

Doncs no, no els ensenyo a cuinar, perquè a les escoles, majoritàriament, no hi ha un espai adequat per ensenyar a cuinar, i perquè jo no vaig a fer un curs, sinó un taller, que vol dir que només estaré un dia amb aquell grup d’escolars. I si algú és capaç d’ensenyar a cuinar en una hora en un espai on no hi ha infraestructures culinàries, ja podem plegar totes les escoles de cuina del país i part de l’estranger.  

Res, que no, que no ensenyo a cuinar perquè, a més de les raons esmentades, als menuts tampoc no els és de molt profit aprendre a fer una recepta, si no tenen necessitat de cuinar a casa, i si tampoc no tenen prou autonomia per cuinar. Estic dient que no els nens no han d’aprendre a cuinar? Estic dient que la cuina no és una disciplina interessant per aprendre de ben menuts?  

No, no estic dient això. Els infants poden començar a ajudar a la cuina de ben menuts, aprenent, d’aquesta manera, els diferents aliments; també els serà de molt profit conèixer els perills inherents de la cuina – ganivets i focs -; i, per descomptat, tenir nocions culinàries serà un vehicle cap a l’autonomia i els anirà molt bé.  

El què vull dir és que l’escola no és l’espai més adequat per a cuinar, sinó que és molt millor aprendre’n a casa. També vull dir que calen unes infraestructures mínimes per aprendre a cuinar i, sobretot, vull dir que en un sol dia no es pot ensenyar gaire cosa. Ara bé, que de tot se n’aprèn, per descomptat!  

El què jo faig a les escoles són tallers d’alimentació: parlem i coneixem els aliments, experimentem amb els gustos, treballem aspectes de nutrició i manipulem aliments. I quan faig aquest resum, l’interlocutor fa cara de “Ah, molt interessant”, però continua sense saber què pebrots faig a les escoles. Perquè quan fas tallers de cuina, tot és més fàcil d’explicar: agafes uns ingredients, els manipules, els transformes, els presentes i els menges. No hi ha secrets amagats i complexos.  

He decidit, doncs, explicar-ho ben il·lustrat.  

A Granollers, ciutat d’on sóc filla i que és molt activa en qüestions de salut i alimentació, la unitat de promoció de la salut col·labora amb el projecte internacional heyomi (que són les primeres paraules de healthy – saludable, – young – joves-, minds – cervells) http://www.heyomi.eu/main/a/index.php. Una de les accions és fer tallers d’alimentació als escolars de sisè de primària.  

I cap allà vaig anar amb els meus trastos, eines i aperos: els ingredients.  

Vaig organitzar un taller d’entrepans, perquè l’entrepà és un magnífic esmorzar i berenar, però, també, si està ben fet, pot ser un excel·lent substitut del dinar i del sopar. Per descomptat, molts dels nois i noies de sisè es preparen ells mateixos el berenar i, sovint, també l’esmorzar, però quan passin a secundària – que tindran dues tardes lliures – é,s molt probable que s’hagin de preparar el dinar. A vegades, els pares surten al vespre, o als nois els abelleix de preparar un sopar. Aprendre a fer entrepans divertits, bons i equilibrats és molt interessant a aquesta edat.  

El primer que fem és repassar la piràmide dels aliments, quins és el significat de la forma de la piràmide, quins són els grups d’aliments, quins són els principals nutrients de cada un dels aliments i quina és la seva funció en l’organisme.  

DSC00591.JPG

parlem sobre la piràmide dels aliments. Escola Salvador Espriu

Val a dir que tot i que la piràmide es treballa durant tota la primària, els alumnes tenen els conceptes una mica barrejats i un repàs és molt interessant de fer. Ho intento fer el màxim amè possible, tot i que es tracta de mitja hora de conceptes teòrics.  

Ara, comencem a treballar amb els aliments. Els explico que hem de fer un entrepà que tingui la “forma” de la piràmide, és a dir, que tingui força hidrats de carboni, suficients vitamines i una mica de proteïnes.  

I per acabar de consolidar els conceptes els demano que separin els ingredients que he portat en les tres columnes: hidrats, vitamines i proteïnes.  

DSC00608.JPG

separem, escrivint en una pissarra, els ingredients en hidrats, vitamines i proteÏnes

També faig un apunt sobre quins són els ingredients del pa i sobre els tipus de pa. Val a dir que els descobreixo grans veritats: que el pa només porta farina, sal, aigua i llevat, i que el pa integral porta els mateixos ingredients que el pa normal (però amb més nutrients)  

DSC00601.JPG

de quins tipus de pa disposem?

DSC00600.JPG  

I, ara, comencem la part pràctica. Separo la totalitat del grup en grups reduïts de treball. Cada grup ha de decidir cinc ingredients amb els que han de fer l’entrepà – ni més, ni menys – han de venir a comprar els ingredients a la botiga (sovint a la botiga s’acaben els ingredients més desitjats i, llavors, els grups han de canviar d’idea, el què és molt i molt creatiu i educatiu).  Elaboren els entrepans, que és molt important que siguin equilibrats – per descomptat -, però també han de ser originals – diferents – i, sobretot, bons (no s’hi valen porqueries)  

DSC00620.JPG

dissenyen l'entrepà amb llapis i paper

DSC00624.JPG

La botiga on es "compren" els ingredients per fer els entrepans

 DSC00962.JPG 

DSC00974.JPG

la compra d'un grup: pa de pita, xampinyons, pernil, tomàquets, nous

DSC00968.JPG  

 

 

DSC00978.JPG

la compra d'un altre grup: alvocat, pa de motlle integral, poma, tomàquet

 

DSC00980.JPG

fent l'entrepà

DSC00972.JPGDSC00989.JPGDSC00995.JPGDSC00991.JPG

DSC01002.JPG

i, ara, mengem els entrepans!

Un cop han fet l’entrepà, han d’esperar que tothom acabi i el presenten a la resta d’alumnes. En aquest punt, jo en faig una valoració – sempre animant-los i destacant la part positiva de l’entrepà, tot i que alguna vegada també els he “renyat” – i ja se’l poden menjar.  

No cal ni dir que el mengen molt i molt convençuts i contents, encara que hi hagin posat alvocat, anxoves, poma, xampinyons o nous…..tot allò que no haurien imaginat mai que hauria pogut portar un entrepà.  

Els alumnes ho passen bé, però jo, molt millor!

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • starbase

      07/02/2011 - 15:36

      Aquí n’hi ha un que està segur que el nivell educatiu general de les nostres escoles i instituts han decaigut moltíssim. Però probablement -no en soc cap expert- en alguns temes concrets ara els nens tinguin més informació i coneixements que nosaltres a la seva edat.

      El tema alimentari és una d’aquestes arees, i tallers com aquest en els meus temps eren impensables. No puc fer més que aixecar-me de la cadira, aplaudir la iniciativa i desitjar que n’hi hagin molts més de tallers tan macos i ben parits com el teu!

      Una abraçada.

    • Com Gat i Gos

      07/02/2011 - 16:32

      Mot bona idea!!! En Gat està totalment d’acord amb que un entrepà pot fer un dinar o un sopar fantàstic, i amb que s’hi hi pot posar de tot (haurieu de veure les torres de pisa que es prepara algún vespre…) ….. Per cert t’hem vist a la contra de LA VANGUARDIA: menuts, llengua, la matança del porc, sexe, infidelitats…….¡¡Quina declaració de principis!!!! Petons gastronómics

    • Ada Parellada

      07/02/2011 - 17:22

      moooltes gràcies a tots dos. Avui ha estat un dia intens, Comgatigos, amb tot això de la Contra. Una declaració d’intencions….polèmica.
      i sí, Starbase, aquest és un taller interessant, divertit i educatiu.
      abraçades

    • Com Gat i Gos

      07/02/2011 - 18:17

      La polèmica està bé, de tant en tant s’han de sacsejar els convencionalismes i els snobismes a parts iguales i tornar a la esència…… per cert corrovorem que cuinar es sexi, amb o sense devantal ;) )
      Pel que fa al taller d’entrepans el proper dia que preguntem per saludarte i ens diguin que no hi ets no t’imaginarem arraulida a la cuina, t’imaginarem intentant fer descobrir l’entrepà pefecte a una colla d’adolescents, tasca moooooolt més difícil i perillosa je, je ….
      Una abraçada.

    • betflorensa

      07/02/2011 - 20:18

      Que xulo aquest taller! Quan jo feia 1r d’eso (ara ja deu fer uns 8 anys si no m’equivoco) va venir una doctora d’igualada a fer-nos un taller d’alimentació, va durar una horeta i no vem fer cap entrepà ni cap tipus de menjar, però des de llavors em vaig començar a mirar el menjar d’una altra manera!

    • ADA PARELLADA

      07/02/2011 - 21:03

      cuinar és sexi, i tant, sempre!
      Si, Bet, és un taller molt xulo. treballar amb infants i cuina sempre és un éxit.

    • anaori

      08/02/2011 - 10:53

      Visca els bocates ben fets!!!!i amb seny!! la contra de La vanguardia molttttt bona, vaig riure molt!!!!del que s´entera una……….

    • Maribel

      08/02/2011 - 17:48

      Moltes felicitats per aquuesta iniciativa, aquest taller s’hauria de fer extensiu a totes les escoles…
      Vull felicitar-te pel llibre que vas publicar “Com fet a Casa”. He descobert un munt de productes que no coneixia i que fa el meu dia a dia més amè. Una de les receptes que recomano i que als meus fills els hi ha agradat molt, és la crema de pèsols amb mascarpone i festucs.
      Felicitats!

    • Ada Parellada

      08/02/2011 - 18:52

      gràcies Maribel, tant per la proposta de que aquests tallers s’haurien de fer a totes les escoles, com pels elogis del llibre. Me n’alegro molt, de veritat, de que t’agradi, eprquè els escric amb molta il·lusió.
      Anaori, i tot el què va quedar al tinter….

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús