En Guim i les primeres passes gastronòmiques

Rebo una carta- petició-consulta, m’ha fet il·lusió que confiïn en mi per assumptes tan importants com el que us explicaré.

La Mariona té un fill de set mesos i mig, en Guim. Tot i que m’ha arrancat un somriure la precisió dels “set mesos i quinze dies”, aquesta dada és important. Pels que tenim 43 anys, 15 dies és el temps de menjar un gelat, per a un nadó, és mitja vida! Per això m’haig d’afanyar a escriure el post, perquè d’altra manera ni me n’adonaré i em trobaré a en Guim assegut a  Semproniana, amb una novia, demanant-me un menú degustació.

La carta que m’envia la Mariona diu:

Hola Ada, 

 

T’explico: tinc un nen de set mesos i mig, estem començant a introduir els aliments sòlids intentant evitar “les papilles”.

Li volem donar aliments normals per tal que ben aviat pugui menjar el mateix que nosaltres.

De moment hem fet molts purés de verdura, i algunes fruites.

 

fa pocs dies que li hem començat a donar arròs. Primer bullit sol i ahir bullit amb pastanaga ratllada. Sempre tot sense sal, seguint les directrius del metge.

El pobre s’ho menja, però jo ho he tastat i la veritat és que no té gust de res! És molt sosso! I això que vam triar arròs integral perquè tingués una mica més de substància…

 

A mi m’agradaria que el Guim aprengués a gaudir del menjar com fem nosaltres, donar-li coses gustoses i bones de veritat, i presentades de forma diferent.

 

Per això et volia preguntar si podries fer una entrada al blog sobre aquest tema. 

No sé si pots donar idees de com condimentar el menjar dels nadons, sense posar-hi sal. 

Havia pensat potser canviar d’arròs i fer-li basmati, que sempre és més gustós, no?

O li faig salsa de tomàquet? O li poso herbes?

Aviat li donarem sèmola de blat de moro i pollastre, i em temo que quedi igual d’ensopit.

 

Alguna idea?

 

moooltes gràcies, 

 

Mariona.

Em trobo davant un gran repte, perquè mai no he treballat l’alimentació infantil abans dels tres anys. I, si us haig de ser sincera, ni me’n recordo de com va anar amb els meus fills, que ara un ja té 14 anys- 8 mesos- 20 dies i, l’altre, 12 anys – 7 mesos – 12 dies J.

He estat consultant amb especialistes, cuiners i fent recerca de receptes per a nadons, i certament no hi ha gaire marge d’acció.

El què sí que és cert, Mariona, és que el què tu perceps i el què percep en Guim és ben diferent.

Pensa que en Guim fins fa ben poc només havia pres llet, que té un gust dolcet i, per tant, qualsevol nou aliment és tota una aventura i estan plens de matisos gustatius, per a l’infant. S’ha de començar amb aliments molt suaus, perquè d’altra manera els rebutjarà.

L’ésser humà pateix de neofòbia amb els aliments, és una reacció natural, ancestral i molt lògica d’entendre. Introduir un aliment desconegut a l’organisme pot ser molt perillós, per això la reacció sempre és de prudència i de rebuig. Necessitem que ens “expliquin” que aquest aliment és innocu per al nostre organisme i qui ens ho ha d’explicar és un guia, un prescriptor, un adult que ens doni confiança. Per a un nadó aquest adult és el pare o la mare, o l’àvia o l’avi, alguna persona que ell identifiqui com “amic”. El nadó agafarà confiança en l’aliment si veu que els adults propers i estimats el mengen.

Mariona, tot allò que tu trobes que és soso, l’infant ho troba molt saborós. Els infants neixen amb un gust “de catàleg”, innat, és el gust dolç. La resta dels gustos són apresos, i no s’aprenen en un dia, ni en set mesos, cal molt de temps per anar acceptant el salat, l’àcid i l’amarg. Si mai poseu una gota de suc de llimona a la llengua d’un nadó, reaccionarà amb ganyotes, si li poseu una mica de sal, plorarà, però si li poseu unes gotes de tònica, els plors s’escoltaran a Afganistan. No és fàcil aprendre els gustos i, encara menys, els gustos combinats que tenen els aliments i els plats. Els plats no són només salats, també hi pot haver una mica d’àcid i una mica de dolç, tot un món complex que un nadó tarda en copsar i en comprendre. S’ha d’anar en compte, i molt a poc a poc, en introduir els gustos.

Però no és només l’acceptació del gust en qüestió, sinó també que els agradi els aliments que mengen. A veure tu pots acceptar les bledes, però que no t’agradin, de manera que mai no trobaràs el moment per menjar-les. Hem d’aconseguir que als nens els agradi allò que els convé. Per a que t’agradi un aliment l’has d’haver tastat un mínim de 10 vegades i és millor que els primers tastos tinguin gustos suaus. Pels qui no poden comprendre que calguin tantes vegades perquè t’agradi un aliment, només heu de pensar, com explica la meva amiga Marta Miró, en aquell segon CD que varem comprar d’un grup que ens agrada. Les primeres vegades que el varem escoltar ens semblava molt millor les cançons del primer CD del grup, però a mesura que el vam anar escoltant, cada vegada ens agradava més, fins el punt que al final ens agrada molt més el segon CD que el primer. És l’habituació. Ens pot semblar que a nosaltres, els adults, no ens costa tant d’acceptar un nou gust. És ben cert, però és que nosaltres no tastem un aliment nou sense explicacions prèvies. La nostra explicació prèvia és l’experiència, la cultura i la confiança: veiem un plat i l’experiència ens indica que ens agradarà o no, sobretot si té la forma i l’aroma dels plats de la nostra cultura i si ho mengem en un restaurant  o a casa d’alguna persona que ens transmet confiança.

I, finalment, Mariona, els nadons neixen amb tots els sentits en plena forma, a no ser que neixin amb alguna patologia: vista, oïda i olfacte en perfecte estat i, per descomptat, el gust. El què vull dir és que a més de la neofòbia i de la manca d’experiència al davant d’un aliment, les seves papil·les gustatives perceben tots els matisos. Els adults anem perdent finesa sensorial, i el gust no és menys. És aquesta una de les raons per les que nosaltres necessitem quantitats superiors de sal, espècies, sucre i picant que els infants. Imagina-ho així: la subtil amargor que notes en els espinacs, els infants ho perceben 10 vegades més que tu. La pastanaga que li dones al Guim et sembla sense gust, i per a ell és un esclat de gustos potents.

Mariona! M’has fet escriure molt! I jo que només volia donar-te una recepta i et volia dir: relaxa’t i no creguis que el teu fill li mancarà diversió gustativa en els aliments que li dones. Ell s’ho passa bomba amb tot allò nou que li proposes.

 

Tomàquet farcit d’arròs i hummus. Una recepta per a en Guim.

Un tomàquet petit

Un grapadet d’arròs llarg bullit (integral, com tu dius, és molt bona idea)

Un grapadet de cigrons bullits

Una branca de romaní

Oli d’oliva

En oli d’oliva, coem molt lentament (no ha de bullir) la branca de romaní. La idea és aconseguir un oli perfumat de romaní.

Triturem els cigrons i els amorosim amb l’oli de romaní, fins aconseguir una pasta fina.

Pelem el tomàquet, tallem el peduncle i el buidem de llavors. Fem una capa en la base del tomàquet amb el puré de cigrons. A sobre hi posem l’arròs amanit amb oli i acabem amb una mica més de puré de cigrons.

A veure què diu en Guim!

Pels adults: torrem uns pinyons i els barregem amb l’arròs, acompanyem d’enciam trinxat.

DSC01140.JPG

no cal que en Guim el mengi sencer, eh?!

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • betflorensa

      22/01/2011 - 20:37

      Super interessant aquest post! jo no ho sabia tot això dels nens i els sentits, els gustos, etc! mira una cosa més que sé per d’aquí uns anys… jeje

    • Ada Parellada

      22/01/2011 - 22:42

      Gràcies Bet. FA temps que em dedico a l’educació en alimentació, una disciplina de poc interés social, però que hi ha un camp amplíssim per treballar….i cada cop més.
      abraçades

    • Elisenda

      23/01/2011 - 13:45

      Hola Ada!

      Jo ja tinc un petita d’any i mig i, com vol fer la Mariona amb en Guim, a casa nostra des dels 6 mesos, la nostra petita menja com nosaltres. Res de purés ni farinetes. Sempre li ha agradat molt. I sí, és veritat que aquell arròs bullit a seques era molt sosso però ella es posava les botes! Però només que li afegeixi el raig d’oli cru i un all ja serà una festa!

      I quan comenci amb el pollastre que el faci a la planxa que encara és més bo que bullit!

      I amb la tomata… què n’hem de dir… l’hortalissa per excelència!!!!

      Endavant Mariona amb l’aposta que el teu fill mengi com vosaltres (i amb vosaltres)… un èxit garantit (per pròpia experiència) que el petitó quan tingui un any menjarà de tot i tot sol fantàsticament!

      Salut!
      Elisenda
      http://pipaopopa.blogspot.com/

    • ADA PARELLADA

      23/01/2011 - 23:41

      Tens tota la raó Elisenda.
      ara mateix vaig a entrar al teu blog, per anar-nos coneixent!

    • starbase

      24/01/2011 - 10:09

      Un tema ben maco i que és alhora simpàtic i seriós.
      Jo encara no tinc fills, però m’apunto aquesta forma de enfocar la seva educació gustativa. M’ha sorprès molt el tema de fer servir hummus tan d’hora. I el dubte que em queda és que quan parleu de no fer servir papilles voleu dir aquestes que venen ja preparades oi? Vull dir que se li poden fer papilles triturant els aliments cuits per nosaltres mateixos, no?

    • Com Gat i Gos

      24/01/2011 - 12:06

      ¡¡ quina aventura mes fantàstica fer descobrir al teu fill la infinitat de gustos dels aliments!! ……. Nosaltres tenim 30 anys, mooooooooolts mesos i una infinitat de dies però aquest tomàquet el tastarem, sembla un bon acompanyament per una carn suau o un peix al forn.
      Una abraçada

    • Ada Parellada

      24/01/2011 - 15:25

      Starbase, a partir dels vuit mesos es pot donar llegums als nens, sobretot en format puré perquè no s’ennueguin. I per descomptat es poden fer papilles amb els aliments cuits per nosaltres mateixos.
      Comgatigos: afegeix al farcit una mica d’arengada, i a l’hummus una culleradeta de tahina i un gra d’all escalivat. Ja veuràs quins gustos més interessants!

    • Mariona

      27/01/2011 - 18:50

      Moltíssimes gràcies, Ada!
      Espero que efectivament en Guim li trobi més matisos que jo a l’arròs bullit.
      Per descomptat aquest cap de setmana, que ja tindrà 8 mesos, introduirem els ingredients per, ben aviat, fer-li aquest tomàquet farcit, que té molt bona pinta!

      Elisenda, ja menja amb nosaltres, i tens raó que funciona, perquè a ell la neofòbia li dura els 3 segons de notar el gust. Ahir vam començar amb la mongeta tendra i en tenia una a cada mà i anar rosegant! Vaig a remenar pel teu blog, que també té molt bona pinta.

    • Ada Parellada

      28/01/2011 - 13:05

      Mariona,
      un altre tema: ara, en Guim, s’ho posa tot a la boca, que és l’organ de descoberta. allò que ara accepta de bon grat, és molt probable que els 18-24 mesos ho rebutgi, per qüestions de reafirmació personal. No desesperis, perquè tot allò que ha tastat de ben menut resta en la memòria i torna a ser acceptat quan passa l’edat crítica del rebuig sistemàtic
      molta sort, ja ens aniràs comentant i posant al dia de les passes gastronòmiques que fa en Guim

    • Oscar

      11/08/2012 - 15:31

      Quin criteri medic hi ha darrere de no triturar el menjar per un nado de 7messos i mig?. tomàquet? cigrons? oli cuit?

      Aqui us deixo un link http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Recomanacions%20alimentaci%C3%B3%200-3%20anys.pdf
      I consulteu al vostre pediatra.

    • Ada Parellada

      13/08/2012 - 12:52

      Oscar, moltes gràcies per visitar el bloc, i moltíssimes gràcies pel valuós link que has penjat. és la millor informació que pot tenir la Mariona per alimentar a en Guim. També celebro el consell de consultar al pediatra, perquè quan faig xerrades sempre ho dic, que el pediatra és qui fa el seguiment del nadó i sap perfectament quines són les seves necessitats. De totes maneres, darrerament ha sorgit un moviment, del qual també en vaig fer un post, que es diu babyledweaning, i que està tenint molts seguidors, entre ells el prestigiós pediatra Carlos González. El moviment anima als pares a introduir aliments sòlids des dels quatre mesos d’edat! Fes-hi una ullada i, si et plau, ho debatem.
      Salut!

    • Oscar

      19/08/2012 - 14:47

      Hola Ada,

      Mil Gracies per adreçar-me cap a en Carlos Gonzalez. Al youtube hi ha una gran quantitat de interessantíssims vídeos amb xerrades seves. Sobre el tema que ens ocupa es remarcable aquest:
      http://www.youtube.com/watch?v=vKioOmhIfGU

      Es revelador quan diu que l’alimentació complementaria no es nutritiva: es educativa!.
      Ara be, parla de una alimentació complementaria a una lactància materna que aconsella exclusiva fins el sis mesos i almenys fins els dos anys. Crec que es un context important.

      Suggereixo afegir una petita introducció a la recepta d’en Guim, situant la recepta en el seu context, aixi com un enllaç a alguna pagina de referencia. Crec que es molt important ja que parlem de l’alimentació d’un nado.

      Gracies una altra vegada! A casa ja estem replantejant la dieta d’en Quim (en aquest cas amb Q) que te també set mesos i mig.
      Des de fa un mes li fem fruita triturada -síndria melo, préssec, etc…- a mig mati i a mitja tarda. Al migdia carbassó, pastanaga i patata bullits i triturats i barrejats amb farinetes d’arròs o blat de moro i una cullerada doli d’oliva verge i cru. Fa dues setmanes vam introduir farinetes de blat i 30gr de vedella -de procedència biològica- dos cops a la setmana.
      (De fet vaig arribar a aquesta pagina buscant per el temps de cocció de la farina de blat i els grams necessaris diaris!)
      Val a dir que al petit li encanta menjar i gaudeix com un boig menjant. No se si per les receptes en si o es que a sortit als seus pares, però.
      Realment creia que la alimentació complementaria era nutritiva… ara estic mes tranquil. La nostra pediatra es partidària del menjar industrial, cosa que nosaltres rebutgem i aquí estàvem una mica perduts. Crec que poc a poc anirem tirant per aquesta filosofia, com donar-li un tros sencer de pastanaga bullida i després una mica de farinetes, etc…. Potser ens quedem en algun lloc entremig.

      Salutacions.

    • Oscar

      19/08/2012 - 14:57

      A la dieta del nostre petit m’ha faltat dir que la resta del dia es llet materna a demanda.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús