Avui comencen les vacances de Nadal escolars i acaben el dia 10. Encara que fóssim dels que aprovàvem les mates pels pèls, és prou fàcil fer el càlcul: entre el dia 22 de desembre i el 10 de gener hi van 19 dies (sí, sí, que el desembre té 31 dies!). 19 dies plens de festes i emocions, sobretot pels pares, que cada dia hem de viure l’emocionant aventura de combinar les obligacions laborals amb l’entreteniment infantil.

Quan arriba el diumenge, les energies estan sota zero, a l’alçada dels termòmetres. Sortim a escampar la boira, a veure si els nens es cansen. Anem a dinar al restaurant, però amb les criatures tot es complica, no mengen gaire res i de seguida es cansen d’estar a taula. Volen moure’s i comencen a córrer pel menjador. Els cambrers es neguitegen, els clients de les altres taules ens miren malament i decidim marxar perquè estem farts, i no precisament per l’àpat que hem menjat a l’estil Dragon Khan.

De l’episodi del restaurant, el què ens ha sabut més greu ha estat el comentari que hem sentit als de la taula del costat: – són els pares que els maleduquen, les criatures no en tenen cap culpa –

Aquesta història és la meva, però també la teva, la d’ells, la dels veïns,… la de tothom i la de ningú. Els meus fills ja són grans i gaudeixen d’anar al restaurant, a menjar.

Però quan eren menuts, després de la primera experiència de visita a un restaurant – lluç enganxat a la làmpada, mil bocins de pa llepats i mossegats escampats per terra, mirades mortíferes dels clients del voltant, compte estratosfèric – varem decidir anar al fast-food, on els nens eren molt benvinguts, com si tothom els estigués esperant: cadiretes especials, menús pensats per a ells i una immensa piscina de boles, on jugar i jugar.

Em mirareu amb desconcert, però jo necessitava descansar una estona entre les múltiples activitats matinals i les llargues activitats de la tarda, i volia llegir el diari. El fast-food, ja em perdonareu, em regalava aquesta estona. També sovintejàvem les masies de les afores de Barcelona, amb un gran pati i gronxadors. Però gairebé amb la costella de xai penjada de l’ollal, havia de sortir a vigilar que els menuts no deslliguessin les cadenes que impedien que els nens sortissin volant dels gronxadors. Vigilava i em pelava de fred, però els nens ho passaven bé.

Perquè els nens no són maleducats, els nens s’avorreixen, i quan això passa, fan el què primer se’ls acut: moure’s, intentar distreure’s, i marejar. Un restaurant no és un espai adequat per a nens perquè, precisament, és l’espai més avorrit per a un nen, atès que s’hi va a fer allò que els nens NO els agrada: menjar i estar quiets. Per això, en els restaurants, els nens fan el possible per escurçar l’estona d’estada, marejant tant com poden.

Va ser en un d’aquests retirs de vigilant solitari, sota aquell arc de ferro que serveix perquè els nens s’esdenteguin, que vaig pensar en que jo volia oferir una mena de solució per als migdies, perquè mentre els pares dinessin o fessin la sobretaula, els nens estiguessin distrets, fent una activitat amb monitors. Un servei als pares i un entreteniment pels nens. Jo, personalment, en aquell moment ho hauria agraït moltíssim.

I així va néixer Patacutxi, el 1999, el taller de cuina per a nens, a Semproniana, cada dissabte al migdia. Els infants estan amb nosaltres, les monitores, durant dues hores  – de 13:30h a 15:30h -. La primera hora fan el taller de cuina, i després dinen. Mentrestant, els pares dinen al menjador.

Ara hem engegat una nova activitat a Pla dels Àngels (Ferlandina, 23. Raval. Barcelona. 933294047). Potser fa quatre setmanes que hem començat i estem contents, perquè els pares ho estan i els nens ho gaudeixen.

Us presento la nova activitat que fem a Pla dels Àngels.

Es tracta d’una sala de jocs, tots relacionats amb l’alimentació, on els nens juguen tranquil·lament amb una monitora que en tindrà cura, mentre els adults acabeu de dinar.

El funcionament és molt senzill:

1. Dineu tots junts al restaurant.  
2.  Quan els nens els ve de gust, baixen a la sala de jocs, on la monitora els espera. Mentrestant, els adults acaben de dinar, fer postres i cafès tranquil·lament.
3.  A la sala de jocs hi troben quatre tallers:
4. 1. Fem la nostra fleca. Amb pasta de sal, els nens fan un panet, una barra de pa, un croissant, una ensaïmada,….
   2. Fem un menú saludable. Els nens han d’omplir el seu “plat”, enganxant-hi dibuixos de verdures, carn/peix/ous, fruita, làctics…..
   3. Ens enjoiem. No hi podia faltar! Collarets de macarrons!
   4. Cuinem unes postres de iogurt i plàtan, amb un detall de xocolata
   5. i també hi ha contes i llibres, que han portat l’Institut de la Infància
5. Mitja hora més tard….els nens pugen al menjador on hi sou els pares, amb tot el què han fet.

 

LES PREGUNTES:

•  QUAN? CADA DIUMENGE AL MIGDIA.
• PER A QUINES EDATS? Suggerim fins a vuit anys. L’activitat està pensada per a nens molt menuts, així doncs si els nens de dos anys volen jugar amb nosaltres, seran benvinguts, i els de vuit….també!
• QUIN HORARI? No hi ha horari. És a dir, quan els nens vulguin baixar a jugar amb nosaltres seran benvinguts. Els tallers estan pensats perquè durin una mitja hora.
• S’HA DE RESERVAR? No. Això sí, hi ha un aforament màxim de 15 nens, però com que uns entren a una hora i els altres a un altre, la rotació és alta. Si hi ha molts nens, serà qüestió d’esperar una mica, però segur que podreu jugar!
• ÉS GRATUÏT? Sí, perquè és un servei que donem als clients de Pla dels Àngels.
•  A ON? A PLA DELS ÀNGELS. Ferlandina, 23. Raval. Barcelona. 933294047. www.semproniana.net

 

LES RAONS. PERQUÈ HO FEM?

 A l’entorn urbà és difícil trobar un restaurant còmode per anar amb nens, més enllà dels fast-food, on els nens són benvinguts amb menús pensats per a ells, joguines que arrodoneixen el menú i zona de jocs.

ja fa onze anys que, a semproniana, oferim una activitat els dissabtes al migdia –un taller de cuina amb dinar, al mateix temps que els adults dinen -. ara, ampliem l’oferta d’activitats infantils, amb aquesta sala de jocs a pla dels àngels.

 Perquè ho fem?

• perquè ens agrada que vinguin famílies
• perquè hi ha molt poques opcions (o cap) per sortir a dinar amb els nens, i que tothom ho passi bé
• perquè quan els meus fills eren menuts em van treure de tots els restaurants
• perquè el pla dels àngels és el millor espai per anar a dinar en família: la carta té plats per a tothom, hi ha una sala especial per a aquestes activitats, estem al bell mig de la plaça dels àngels i, a més, és econòmic
• Per ser els més originals del planeta.

Etiquetes: institut de la infància, jocs, nens, pla dels àngels, raval, Restaurant

Entrada publicada a General, llibres, nens, pla dels àngels, Restaurant, Tallers el dimecres, 22/12/2010 a les 19:01.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.