L’Eva Piquer ha escrit un recull d’articles en un llibre que ha titulat com el seu blog, “la Feina i la vida”. Em  va demanar que li fes el menú de la presentació del llibre i, no cal dir-ho, em va fer una il·lusió immensa. Per això vaig decidir preparar un àpat especial, basat en  les referències alimentàries i gastronòmiques que farcissin el llibre.

Buscar una referència gastronòmica en el llibre de l’Eva és com trobar aquell mitjó que mai més va tornar del viatge a la rentadora. No, al llibre “la feina o la vida” no hi ha gaire cuina, potser una mica de salsa de tomàquet, una intervenció estel·lar del microones i, això sí, molts i molts entrepans. Però preparar toooooooooot un menú a base de salsa de tomàquet i entrepans és tan difícil com cantar el virolai  i menjar polvorons alhora.

Per tant, vaig passar a la segona fase: llegir tranquil·lament el llibre, sense el desesper d’intentar trobar-hi “sofregits” amagats sota les paraules. Ja sortiria el menú per un costat o un altre! La lectura ha estat hilarant, fàcil, interessant, ràpida i molt digerible, i a més, l’he paït la mar de bé. El problema ha estat fer el menú, ara, per excés! Perquè pràcticament en tots els capítols he vist un plat!

Al final, he decidit fer un menú de tastets. He triat uns quants paràgrafs de “La feina o la vida” i hi he cuinat un plat, el plat que crec que s’hi esqueia. I aquest és el menú que he preparat per la presentació:

LA FEINA O LA VIDA. El menú de cada dia.

Macarrons XL, amb salsa de bolets

es tracta d'un rigatone farcit de carn d'olla, amb salsa de bolets.

Vas ser mare als 26 anys. I als 28. I als 33. I als 39. Quatre fills, que t’obliguen a pencar molt per mantenir-los. Perquè el problema i la gràcia de tenir fills és que, a partir d’aleshores, els tens. Els tens i els mantens. Amb novel·les i amb articles i amb el que calgui per fer bullir l’olla. O per engegar el microones.

(Objectiu: la feina o la vida. Pàg. 14)

Cloïsses amb sorra (a fora)

unes cloïses cuites al vapor, barrejades amb beixamel i una mica de bitxo

“Abans tindria un nen que un gos. Per cuidar bèsties, prefereixo cuidar persones”

Per una vegada i sense que servís de precedent, els teus tres plançons van aparcar les diferències fraternals: ja els tens allà on trenca l’ona de la platja, amb el lema “Volem un germanet o una germaneta!”. ´

Un company de feina tan boig com tu sempre es presenta dient “tinc-quatre-fills-però-no-sóc-de-l’Opus”. Vet aquí una altra bona raó per formar famílies nombroses: demostrar al món que es pot ser ateu o agnòstic o tantsemenfotquè i cometre l’animalada de tenir tres o quatre o cinc fills. Només cal creure en el repte d’educar personetes. Sense fanatismes que valguin. Però no s’hi val apuntar-se al credo i mirar-se’l de lluny, com aquells que es casen per l’església perquè fa més bonic. Aquesta religió vostra requereix que els seus adeptes en siguin creients i, sobretot, practicants. Amén.

(abans un germanet que un gos. Pàg. 22)

Cassola de truita de patates

patates poxades, castanyes, bolets, foie, oli de tòfona, ous quallats al forn

Tant si deixes plorar als fills com si els agafes a coll perquè no plorin, avui la culpa dels plors infantils és de les mares que els han parit, i no dels nens que ploren perquè sí. Uns et culpabilitzen si els deixes plorar i els altres et culpabilitzen si els mimes massa. (…) En un moment de debilitat, penses que tornaries als bolquers de roba i a les pinces d’estendre i a la cuina de foc lent, i que fins i tot renunciaries (que ja és molt renunciar) a les tovalloletes humides, si a canvi et desempalleguessis d’aquesta culpa tan malparida que t’impedeix anar pel món amb seguretat i alegria. Aquesta culpa tan malparida que sovint et fa venir ganes de plorar. I a tu ningú t’agafa a coll per consolar-te.

(Tovalloletes impregnades de culpa. Pàg. 24)

Coca amb tomàquet sucós i pernil

doncs això, una coca amb tomàquet i pernil

La nevera de casa teva està presidida per un imant que diu: “Si la teoria de l’evolució fos certa, les mares tindrien tres braços”.

Cada matí despertes les criatures, et dutxes en un tancar i obrir d’aixeta (et rentes les dents sota el raig d’aigua, mentre actua el suavitzant dels cabells), prepares els bols de llet amb cereals, et penges el petit del pit perquè vagi mamant mentre tu respons quatre mails de fina, revises les quatre motxilles, els recordes una i dues i tres vegades que agafin els entrepans, deixes que la gran et remeni l’armari buscant un jersei que ja l’hauràs vist prou, demanes roba escampades pel parquet, els dius als tres fills cridant que no cridin tant de bon matí (…) i, ves quina cosa, comproves que continues tenint un sol braç a cada banda.

És llavors quan maleeixes els ossos del senyor Darwin, amb permís dels micos i de la mare que els va parir.

(Maleït Darwin. Pàg. 27)

Els nens neixen amb un pa sota el braç, però el pernil l’has de posar tu

(Costen un ronyó i el pagues de tot cor. Pàg. 144)

Una carmanyola de galtes de vedella

galtes guisades amb moniato

T’has d’anar dient i repetint que els campaments són una bona cosa, perquè a la reunió de pares et vénen ganes de plorar. Els monitors, que amb prou feines són majors d’edat, t’expliquen com si res que es banyaran en un pantà on es formen remolins dels que et xuclen cap al fons, però que no patiu que ja vigilaran. O t’expliquen que faran un dia de supervivència en què deixaran la canalla sola pel bosc i que cadascú s’ho munti com pugui per matar la gana i la set, però que no patiu perquè és una zona sense animals salvatges ni barrancs. O t’expliquen que pujaran al Pedraforca i que això de grimpar fa cert respecte, però que no patiu per l’ascens al cim perquè el més perillós és la baixada.

(No news, good news. Pàg. 180)

Pastís de iogurt i pastanaga

pa de pessic de pastanaga, mousse de iogurt, pastanaga confitada, salsa de mango

Recordes haver llegit més d’una vegada que això d’El Meu Primer Comesdigui és una presa de pèl (…) Diuen que estan fets amb llet adaptada per confondre el personal, quan haurien de dir que porten llet enriquida (té lògica: has de ser ric per poder-los pagar)

Ara que t’hi fixes, l’envàs blau dels iogurts infantils és ben mono. I potser sí que no són res de l’altre món, però segur que tampoc faran cap mal al teu estimat mamon. Que t’aixequin la camisa et sap greu, que estiguis escatimant calci al petitó et mortifica. Li fas aprofitar la roba dels seus germans sense remordiments, però amb l’alimentació no s’hi juga. (…) Acabes ficant al carro dos packs de iogurts especials per a nadons. Valen tant com quaranta-vuit dels sense marca, però sentir-te bona mare no té preu.

(Iogurts de luxe per a bebès mimats. Pàg. 142)